Un sol Leu LA RELIGIO HA ESTAT PRESENT EN TOTES LES CUL- TURES | CIVILITZACIONS. ENTRE LES RELIGIONS, EL JUDAISME, EL CRISTIANISME | LISLAM CREUEN EN UN SOL DEU, PERTANYEN AL MATEIX ENTORN CULTU- RAL | VAN NEIXER A LORIENT MITJA. SON LES TRES GRANS RELIGIONS MONOTEISTES. Sabies que ...y ‘¢ La MORIA DE LES RELIGIONS QUE HAN EXISTIT | EXISTEEN [ADOREN DIVERSOS DEUS, ‘# EL 55% DELS JOVES ESPANYOLS CREUIEN EN UN DEU PERSONAL, ‘© EL JUOAISME, CRISTIANISME | ISLAM COMPARTEIXEN LA VENERACIC PER UNS MATEDOS PERSONATGES COM, PER EXEMPLE, Moises. Per dialogary — OaSERVA LES FOTOS DE LA PAGINA 21. TOTES PERTANYEN A LA CJUTAT DE TOLEDO. SABRIES: DISTINGIR A QUINA RELIGIO JUDAISME, CRISTIANISME 0 ISLAM~ PERTANYEN AQUESTS MONU- MENTS? = CREUS QUE EXISTEIXEN DIFERENCIES ENTRE LA IMATGE DE DéU EN AQUESTES TRES RELIGIONS? ~ PENSES QUE HI HA ALG PERSONAL 0 CREURE EN UNA FORGA SUPERIOR INA DIFERENCIA ENTRE CAEURE EN UN DEO ‘UNIVERS? Ei que estudiaremy > LES CARACTERISTIQUES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES EN EL CONTEXT DE LES RELIGIONS AL MON. “PEL PROIECTE DE VIDA QUE OFEREIK CADA UNA DE LES TRES REL (GIONS MONOTEISTES. “> LA INFLUENCIA D'AGUESTES TRES RELIGIONS EN LA CULTURA ES- PANYOLA.. ‘Abadia do Saint Michel (Franca); Sinagoga, Catedral (Ge fs Lum, Toledo (Espanya) fasquita del Crist1. Un Déuo mo IS Religié i religions | Acabavem la unitat anterior fent referén- cia a Déu com “un altre” que també esta- | bleix relacions de cara al desenvolupa- | ment ple de les persones. Les diferents religions que existeixen avui al mon i que han existit al larg de la historia, presenten diferents rostres d’a~ quest Déu, | Les religions conceben Déu d’'una mane: | ra diferent. Aquesta és una de les seves caracter'stiques diferenciadores més sig- nificatives. Per a un bon grup de religions, Déu és una forga que esta més o menys lligada | a les forces naturals de lunivers. Per a i altres, Déu és més aviat un estat de pau interior, La imatge que les diferents reli- gions tenen de Déu és una de les seves | caracter(stiques diferenciadores més sig- nificatives | En aquest context apareix un grup de tres religions, ligades entre si en la seva pro: {| pia historia, que, a pesar de les seves dife- ancies, comparteixen ia idea que Déu és | un ésser nic | personal. Judaisme, cris- 1 tianisme | islam son les religions anome | nades monoleistes, és dir, que creuen | en un sol Déu. Les religions pres Un Déu Gnic Tot i que, com veurem al larg d'aquesta unitat, les imatges tes tres religions difereixen en molts aspe tres e Déu en aques- ctes, si que comparteixen alguns Déu é5 un Déu tinic; no hi ha, per tant, diversos o mots déus. A més, és un Déu creador del qual procedeix tat, perd que no es confon amb la Creacié. Es un Déu que té la iniciativa i que vol entrar en relacié amb els éssers humans per mitja d’homes i dones als quals crida, i, mitjangant els quals, fa arribar el seu missatge. Es el cas d’Abraham i Moists, de Maria, de Jests ‘co de Mahoma. Totes aquestes persones s6n considerades com els profetes ». = ; de Déu 3 VOCABULARI °° Religié. Conjunt de creences i de practiques relacionades amb el que es considera sagra’ Una relacié personal En aquestes religions Déu és alg amb qui personal. La relacié amb Dé pot establir una relacié més 3s alguna cosa més que un cert sentiment de Monelisme reenca religiosa que adie Testes dun sl du presencia d'alguna cosa superior, Passa a converse en una interaccié entre el creient i quell Déu que ha parlat per mitja dels seus profetes. Politeisme. Creenga o concepte Draquesta manera les persones poden trobar en aquest Déu la gran possi Tg que ade existencia de litt de desenvolupar la seva propia dimensié social i transcendentactivitats 1 © A continuacié tens textos de les tres religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. ~ Quines sén les caracteristiques del Déu que apareix en aquests textas? Relaciona-les ami el que hem estudiat a la pagina anterior. ~ Quins s6n els sentiments que pot produir en un creient la relacié amb e! Déu de cadascuna d’aques- tes religions? ‘Ara, perd, el Senyor que tha creat, poble de Jacob, el Qui tha format, Israel, et diu: «No tinguls por, que jo tallibero, The cridat pel teu nom: ets meu. Sitravesses slgdes profundes, Jo s6c amb tu: si passes rus, el ccorrent no et cobrir Si camines pel foc, no et crema- rs, no et consumiran les flames. Perqué jo, el Senyor, 50 e| teu DéU, el Sant israel, 6 teu salvador. Doneria Eginte per rescatar-te, Endpia | Seba, a canv teu. Ets {en preciés per a mi, an valuds festimat, que donaria ales homes én comptes teu, ales pobles, a canvi de Tal com el Pare mvestima, tambe jo us estimo a vosal- ‘res, Aquest 63 el meu menament: que us estimeu els Uns als altres tal com jo us he estimat, Ningdi no t8 un amor més. gran que el qui dona. fe vida pels seus mics, Vosaltres sou els meus amics si feu el Gue Jo us ‘mano. Ja no us dic servents, perqué el servent no sap ue fa el seu amo, A vosaltres us he alt amics perqué US he fet conbixer tot al que he sentit del meu Pare. oan 15,9.12.15 Creador admirable de tols els cls i de [a torr. Elles AIA, el vaste Senyor, ino hi ha cap altre déu.meés que El, ‘ic. Eha creat totes les coses, Serviu-o fadoréu-tol Elles Qui té cure de totes les coses! A Ell, no al veven les tira: Berd El veu totel que és visible, Ell és ambi fer D& totes les coses, malt agradabes! Ja hen vingut fins 2 vosaties motes ajudes del vstre Seryor fer a veureni be ee ae te un gra @ Per condixer amb cert rigor cientific el que és i com és una religi6, és necessari analitzar detalladament les seves creences i les seves estructures. En aquesta taula proposem un procediment per analitzar cada una de les tres grans religions que estudiarem en aquesta unitat. = Ala columna de 'esquerra es troben els principals elements de qué consta una religié: Déu, media- ions, actitud religiosa. — Després, una série de preguntes 2 les quals s'ha de contestar per descriure el tipus de religio de qué es tracta, Ala tercera columna es respon segons sigui la religié que s'analitza. Pees e aia igi6 _ Procedin “Elements jo _|relats? fe ENELOSOR is "es un | ‘oiacchs | Existeix algun libre que contingui relats d’aquesta reli- | Relate |8i6? Qui son els personatges més importants d’aquests | = tants? Quins sén els ritus, celebracions i festes més impor importancia se'ls dona? Quines sén les oracions més representatives? Quina 2 | proposa? Quines s6n les principals normes de conducta que Com és |'actitud d’aquesta religio amb Déu?2, Fliudaismes i Un Déu, un poble, una llei Ala pagina anterior hem vist un procediment per analitzar una religié. Copia al teu quadern el quadre d'aquest procediment. Tingues previ es puguin comparar. les columnes per a les altre religions, de manera que després Uegeix atentament el text sobre el judaisme que tens en aguestes dues pagines i vés omplint les case- lles en blanc del quadre que has copiat. —Un cop hagis completat el quadre, elabora un informe breu sobre les caracterstiques principals del judaisme Un poble escollit Ueleccié del poble jueu per Déu va comengar quan el seu avantpassat Abraham va emigrar d'Ur, a Caldea, a Haran, a Canaan. Déu li va prometre una gran descen dencia: "Faré de tu un gran poble i et beneiré”. Diversos segles més tard, quan aquest poble és alliberat de Fesclavitud d’Egipte, Déu renova Valianga amb ell: “Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu" Aixi dones, el pable hebreu va ser cridat a tenir una rela- cié especial amb Déu i a complir una missié particular respecte als altres pobles: havia de ser una “nacié santa” que manifestés en la seva vida que Déu els havia escollit i els havia alliberat de esclavitud d’Egipte. Una terra promesa Déu va prometre a Abraham no només fer d’ell i dels seus, descendents una gran nacié, siné també donar-los un pais, una terra. Aquest territori -més tard conegut com a Palestina o Israel- va estar sempre present en el pensa- ment del poble jueu. Sobretot en els temps de la perse- cucié, els desitjos dels jueus es dirigien cap a Jerusalem, auténtica ciutat santa per al poble. Una lei El jueu piadés ha d'estimar Déu amb tot el cor. Aquest amor es manifesta en lobediéncia practica a la lei que Déu ha donat al poble. La llei, que els jueus denominen Tora, es troba en els cine primers libres de la Biblia -el Pentateuc-, que contenen el que Déu va revelar a Moises al mont Sinaf. Aquesta revelaci6 cobyeix tot 'ambit de la vida del jueu i esta resumida en els deu manaments. rabi estd molt relacionat amb aquesta lei. Rabi en hebreu significa “mestre”. Es el doctor de la lei, el que la comenta i fexplica. Després de la caiguda del temple i la practica desaparicié dels sacrificis que eren oferts pels sacerdots, el poder d'aquests passa als rabins, que sén els que representen la comunitat jueva alla on es bi I. Veronese, Soci Abraham Abraham , por seva fe, pare tos 08 creents Ls Tor 6s el bre sagrat per as ueus i esta compost pels primers eine libres de Antic Testamenti i Un Déu Gnic Jahvé, ef Déu del judaisme, és un Déu que es comunica, es revela a home en la historia i hi actua per alliberar el poble jueu. Les seves paraules Iles seves revelacions s‘han anat produint al larg de tota la his tbria del poble: van comengar amb Abraham, amb qui Oéu va fer una alianca; van seguir, sabretot, amb Moises, a qui va comunicar la lle més tard van continuar amb els profetes. Messies Per al poble jueu, Déu ha promes una alliberacié definitiva que tindra lloc en el futur i que sera realitzada per un messies, un llibertador. Els viuen amb lesperanca d'un messies que vindra. Smut me ‘3 Fonte temple de leusale Liocs de culte i oracié © El temple. £1 gran temple construit pel rei Selomé a Jerusalem cap al se- le x a. C. e5 va constituir aviat en el centre de la vida religiosa de la clutat. S'hi guardava l'arca de l'alianca i soferien els sacrificis en les grans festes per part dels sacerdots El temple va ser destruit dues vegades: per Nabucodonesor I'any 586 a. C. i pels romans any 70 d. C. En aquesta data es va produir la dispersié més gran dels jueus per tot el mén. «© La sinagoga és el lloc on es reuneixen els jueus per a les seves oracions pera la lectura de la lei. Hi acudeixen especialment el dissabte, que és el dia de festa per a ells. Després de la destruccié dél temple, la sinagoga va assumir el paper de pre- servar i desenvolupar el judaisme. A les ciutats on s'instal-lava una comu- nitat jueva es construia una sinagoga. Al seu voltant giraven tant la vida reli- giosa com 'educacié en les tradicions jueves. Aixi doncs, la sinagoga no és tant un loc de culte com un edifici per a la reunié i l'ensenyament. {ueus. Shi commemas Ritus i festes descans de lad despees de La citcumeisi6. El ritu de la cl consisteix a tallar el prepuci als n després de néixer. Mitiangant aqi el poble jueu manifesta que ha estat esco- lit per Déu. E5 com la marca d'aquesta eleccié a la seva propia cam. Vorigen de la circumeisié es remunta a Abraham, “El dissabte. EI dissabte és el dia de tes. ta dels jueus, en el qual es commemora el dia de descans de Jahvé després dels sis dies de la creacié. Comenca el divendres a la tarda i acaba el dissabte a la rit. Els jueus piadosos s‘abstenen de treballah acudeixen a la sinagoga. * La Pasqua. La festa de la Pasqua comme- mora la sortida d'Egipte i l'alliberacié de esclavitud, Es la gran festa de Déu que allibera el seu poble. Se celebra el dia 15 del mes de nissan, que habitualment cor- respon al mes d’abril3. Fl cristianismey — I Jesas, el Fill de Déu En aquest moment fem una primera aproximacié al cristianisme. En els capitols segtients estudiarem de manera més amplia tot el que fa referéncia a la religié cristiana, ja que es tracta del nostre tema d'es- tual és la religio més estesa en la cultura occidental — Llegeix atentament el text sobre el cristianisme que tens en aquestes dues pagines i vés omplint le caselles en blanc del quadre que has copiat. — Un cop hagis completat el quadre, elabora un informe breu sobre les caracteristiques principals de! cristianisme, Jests de Natzaret ‘Avui no dubta ning que, en temps de Tiberi als inicis de la nos- {ra era, hi va haver a Judea un jueu anomenat Jestis. Molts van veure en ell el messies promés al poble jueu. Aquest Jesis ensenyava al poble i va ser executat en temps del procurador roma Pong Pilat, cap a V'any 30 de la nostra era, ‘Amb Jest s'inicia el cristianisme. La seva vida, la seva predica- ci6, la seva mort i resurreccié es narren als evangeli. Jesucrist, el messies anunciat Els quatre evangelis -Mateu, Marc, Lluc i Joan~ no s6n una mera biografia de Jesiis, sind la manifestacio d’una conviccié profunda dels seus primers deixebles: Jesus de Natzaret és el | de Déu, ‘Aquest Jestis és el Déu fet home que, després de la seva pred caci6, va ser executat a la creu | va ressuscitar. Va venir a anun- clar 2 tots els homes, sense exclusid, la bona nova de la salva- ci definitiva. La figura de Jesus és universalment admirada com @ model de perfeccié humana, perd el cristianisme va més enlla reconexent en ell no només la seva qualitat humana, sin6 la seva divinitat D'aquesta manera, el Déu Jahvé de Antic Testament passa a ser el Déu Pare de Jests, Jestis, quan es dirigia a Déu, li deia “Pare”; i per aixd Voracié més representativa dels cristians és el Parenostre. nessies anunciat pels profetes, és el El missatge de Jesus Jestis és l'enviet per Déu per proclamar que el regne de Déu és a prop. Aquest regne ha arribat amb Jestis mateix ies fa present en els cors de les persones que viuen 'amor, la Justicia, la veri- tal; en tols aquells que treballen penla pau, ‘Aquesta és la gran noticia, la “bona noticia”: el regne de Déu ja és entre nosaltres, és el fruit misterids de la conversié dels, cors, Jestis dedica gran part de la seva predicacié a parlar d’aquest regne -paraboles, discursos, etc.—, que d'alguna manera ja est present perd que es manifestara definitivament en la segona vin- guda de Crist, al final dels temps. Rupwi, Rosie de salvador Jests és admit per tathor com a model de perfscclé humana, perd el rst reconetx no nore itt human, sind la eva cvLa vida del cristia Davant d’aquest anunci de bona noticia, la resposta que es demana al cris- tia és la conversi6 del cor. No es tracta d’actuar segons unes normes, sind d'entrar en un procés de canvi personal que porfi la persona a viure els valors del regne: amor, justicia, veritat i pau. Aix’ és com el cristia va entrant a poc a poc en la vida dels “benaventurats fills de Déu", fins a arribar, després de la mort, a la vida eterna al costat de Déu, amb tots els altres benaventurats. Una comunitat anomenada Església Durant la seva vida, Jests va anar formant una comunitat de deixebles que Facompanyaven per terres de Palestina, escoltant la seva predicacié i con: templant les obres prodigioses que fela Els apdstols van ser escollits per Jesds d'entre aquells deixebles perqué cons- {ruissin el nucli | el motor de 'expansié del cristianisme. Des dels seus principis, el cristianisme és una realitat fortament comunita- ria. Alla on van anar, els apdstols van crear comunitats de cristians que re: cordaven les paraules de Jest i celebraven l'eucaristia en un clima de fra- ternitat Ritus i celebracions En el cristianisme, tot fa referencia a Jesucrist, Per aixd, la celebracié central 65 el sagrament de l'eucaristia, que actualitza la preséncia de Jestis ressus: citat seguint el seu manament: “Feu aixd, que és el meu memorial” ‘A més del sagrament de leucaristia, existeixen en el cristianisme sis sagra- ments més que van marcant la vida del cristia des del naixement fins @ la seva mort. El diumenge és el dia de festa setmanal perqué és el dia que Jess va res- suscitar. Les festes anuals més importants s6n el Nadal, record del naixement de Jest, i la Pasqua de resurrecci6, record de la seva passié i mort (Dijous i Divendres Sant) i de la seva resurreccié (diumenge de Pasqua). Expansié del cristianisme El cristianisme es va estendre amb molta rapidesa per I'Imperi roma. A par- tir del segle 1v va ser la seva religié oficial. Des de llavors fins als titims dos segles ha estat molt lligat al desenvolupament de la civilitzacié occidental. El cristianisme té una forta vocacié missionera i és la religis més estesa del planeta. Esta present practicament en tots els paisos del mén, ‘Nadal i Setmana Santa son les fetes ‘ms populars | mgortants dl erstanisme VOCABULARI Hierofania. Acte de manifestacio del que és sagrat. implica alguna cosa sagrada sens mos- tra Epifania, Manifestacié o aparicié. Al larg dels segs, la comuntat crstiona ‘sha reunit pe celebrar la Seva fo en esglésies o's rerents4, Uisiamy } No hi ha més Déu que Al-la Pera lestudi de lislam, procedeix de la mateixa manere que amb el judaisme i el cristianisme. — Llegeix atentament el text que tens en aquestes dues pagines i vés omplint les caselles en blanc del quadre que has copiat. ~ Un cop realitzada la feina, elabora un informe breu sobre les principals caracteristiques de Islam, Dion ve I'islam? Lislam es manifesta com la tercera religié revelada per Déu als homes, des- prés del judatsme i el cristianisme. En realitat no es presenta com una nova religid, sin6 que pretén restablir la primera revelacio feta per Déu a Abraham, Moisés, David, Maria i Jesiis. Llislam professa un monoteisme absolut: no hi ha més que un sol Déu, amo i senyor de univers. EI musulma creu en la vida futura | en la resurreccié de tots els éssers, després d'un judici final que determinara qui aniré a linfern i qui al paradis. Només hi ha un pecat imperdonable: creure que existeix un altre Déu que no sigui Ala. L'Alcora, Ilibre sant Alcora significa en arab “recitacié". Es la parauila o’ALa recollida per Maho- ma, el seu profeta, que /ha transmes al seus companys. A V’Aicora, Déu parla ‘en primera persona. La tradicié musulmana considera 'Alcoré com l'obra mateixa de Déu, UAlcora consta de 6226 versicles, agrupats en 114 capitols (sures). Va ser el tercer successor de Mahoma el que va posar per escrit tota la doctrina lany 652, a penes 20 anys després de la mort del profeta, Lalcora constitueix per al creient na només una referéncia religiosa que li diu el que ha de creure, sind també un codi on es descriu tot el que ha de fer en el seu comportament social. Per aixd, en molts palsos musulmans, l’Alcora 6s adoptat com la llei que regeix a tot el terrtori Mahoma, el profeta Llistam és obra d'un home, Mahoma (Mohammad, en arab). Mahoma va néixer cap a l'any 570 a la Meca, ciutat d’Arabia que vivia del comerg. Es va quedar orfe sent molt petit iva passar fa seva infancia i joventut cuidat per un oncle seu, Abt Talib. Al principi es va dedicar a gular les caravanes que circulaven pel sou pals cam{ de VExtrem Orient; aixi va entrar en contacte amb el judaisme | amb el cristianisme. Quan tenia 25 anys es va casar amb,una vidua rica, més gran que ell, i d'a~ quest matrimoni en va néixer Fatima. Mahoma acostumava a retirar-se a una gruta per meditar. Una nit del mes de ramada de l'any 611 va rebre la visita de l'angel Gabriel, que li va comunicar la missié de ser un profeta A partir d’aquell moment, Mahoma va comengar a predicar a la Meca, perb es burlaven dell fins i tot el van arribar a amenagar de mort. Liany 622 va manaar cap a la clutat de Medina, va fundar una comunitat i la va organitzar com a Estat, amb la seva propia lel i el seu propi exércit. Va morir any 632 iva deixar rere seu una ciutat prospera, unida i en expansi6, Alcoa 65 la paraula AMA recolila er Mahoma, of seu prota ‘Ascensié noctuma de Mahoms ‘Minitura istimicaEls cine pilars de l'istam Tot musulma ha d'observar cine manaments basics: * Professar que no existeix més que un sol Déu i que Mahoma és el seu profeta. La formula que uti litzen és: “Jo testifico que no hi ha més Déu que Alla i que Mahoma és el seu profeta” * Resar cinc vegades al dia repetint textos de I'Al cord, inclinant-se en direccié a la Meca. Les cinc oracions riutals reben el nom de Ihara en qué s‘han de realitzar. Voracié comunitaria es porta a terme a les mesquites un cop mana, els divendres. * Dejunar des de la sortida del sol fins a locas du- rant el mes de ramada. Durant aquestes hores no es pot menjar ni beure. Fer almoina, Pagar almoina legal significa que "home és dipositari dels béns rebuts. Liinic pro- pietari és Déu. Peregrinar a la Meca almenys un cop ala vida. Es un acte essencial del culle islamic. Lha de realit- zar tothom, llevat que no es disposi de mitjans. Ritus El crelent ha dabstenir-se de menjar carn de pore, no beure alcohol, evitar en la mesura del possible fumar, respectar el seu pare: la seva mare, ser soli- dari amb tota la familia, fins i tot amb els veins. EJ matrimoni és un deure. Els nens han de ser cir- cumcidats. La mort tia de ser acollida amb valentia i confian ja que és Déu el que fa néixer 0 morit. Tota vida ha de tornar a la seva font, que és Déu. Els difunts, un cop nets, sén embolicats amb un tlengol blanc enterrats amb el cap girat cap a la Meca. Les mesquites musulmanes s6n només llocs de culte, ja que V'slam no ha desenvolupat cap tipus de ritu religiés j, per tant, no existeixen sacerdots Festes En principi, els musulmans només celebren dues festes: la primera, per tancar el mes del ramad; la segona, dos mesos més tard, per commemorar el sacrifici d'Abraham. En l'actualitat, cada un dels ppalsos musulmans fra e: diferents fest es masqutes musulmanes no 6 “hi que ro tenenSintesi Fauna alianga, SALE DEU UNIC (mon: JUDAISME Sf CRISTIANISME Cap al segiexxa. 0. la Segle de lanostra era COMPROVA EL QUE SAPS 1. Explica correctament el que signifiquen els se- gilents termes i expressions apareguts en aques- 2 Relaciona cada terme o afirmacié amb judaisme, cristianisme a islam, ta unitat. 1] Monoteisme 1| Pentateuc 2) tora 2 | Jesds és Déu fet home 3] La festa de la Pasqua 3} Rabl (Gia 15 del mes de nissan) Al Sinagoga 4| _Benaventurances 5| Jestis 5] Creuen en un sol Déu 6] Evangelis \s 6 | Església 31 Nadal 7|_Peregrinar a la Meca : 8] Viuen amb lesperanca de dun messies que vindra 9] Mahoma Oo) Mesquita 10] Ramada 10] Pasqua de resurrecciéactivitats complementariesy 1. Busca a la teva Biblia el decaleg que Déu va entre- gar a Moisés al Sinai (Ex 20,1-17) i el discurs de les benaventurances pronunciades per Jesiis (Mt 5,3-12). & continuacié busca en aquesta uni- tat els cinc pilars de Islam. —Realitza un quadre en el qual resumeixis el con- tingut dels tres ensenyaments. — Quin és el missatge central de cada un dels tex- tos? Coincidelxen entre si? —Escriu cin pilars en els quals es pugui resu- mir, segons ty, la lei de Moises i cinc pilars en els quals es podria resumir la bona noticia de Jest, 2. Col-loca les paraules segients en aquest text det Coneili Vatica Il. Refiexiona després sobre el que div i escriu la teva opini6, respecte, proposa, inquietud, vertader, doctrines, catdlica, preceptes, veritat, religions, sagrats Les altres. Imiren de respondre de maneres diverses a la del cor huma, assenyalant camins, que que es troben arreu del mén, json o preceptes de vida, iritus __ LEsglésia___no refusa res d'alld que en les religions esmentades és i sant. Conside- ra. amb sincer aquelles formes d’actuar i ide viure, aquells _____ i doctrines que, tot i apartar-se en molts punts d'alld que ella soste i , en forga ocasions transmeten un raig d'aquella que i-lumina tots els homes. Vatica I, Nostra aetate, 2 3. Imagina que un dia visiten la teva classe un repre- sentant de lislam i un altre del judaisme = Quina mateixa pregunta faries a aquestes dues persones? = Quines altres preguntes faries a cadascl? wmw.webisiam.com Portal interact de notices | cultura isamica, wor judaismovirtual.com Pina en qua tiaras ampliainfrmacié sobre e!judaisre. worwvatican.valphome_sp.htm oe oficial amb notices, informa histviea i documents de Tesalésia catia, 4. Observa les imatges segilents i llegeix les expres- IAS que hi apareixen al costat. = Indica la religié a la qual pertany cada imatge: —Relaciona correctament les expressions amb les, imatges, "BI que estableix harmonia ales seves aleures, ens doni pa a nosaleces ja tot el poble d'Israel “Ba el nom d’AL, el Clement, el Misericordiés!” “Ba el nom del Pare, del Fill i de lBsperit Sane