SOMMAIRE Introduccié per Montserrat ROSER i Eliseu TRENC AMBAIXADORS DE LA CULTURA CATALANA ROSER I PUIG Montserrat 1a missi6 cultural de Joan Gili, Josep Trueta i Josep Maria Batista i Roca a Anglaterra durant la dictadura.. TRENC Eliseu Ferran Canyameres, « passeur culturel » entre Cataluny i Franca .. FARRES Ramon Antoni Pous i la represa de la recepci6 de la literatura catalana a Alemanya.. RECEPCIO INDIVIDUAL COSTA Marie-Noélle La recepci6 de VEspill (1460) de Jaume Roig, avui a Franca. . LLANAS Manuel i PINYOL Ramon Les traduccions no castellanes de Vobra de Verdaguer, Oller i Guimera fins a 1939. 69 SIVIERO Donatella Es tontisimo que usted escriba en catalan» : Narcis Oller 95 escriptor europeu (malgrat Galdés SOLER Maridés 1a projeccié internacional de la catalanitat de El Poema del Pessebre de Joan Alavedra musicat per Pau Casals... ALONSO CAPDEVILA Helena 1a recepcié de les avantguardes Wteraries : el cas de Joan Salvat-Papasseit.. Scanned with CamScannerNN OLIVER Nuria MASRAMO! genio COPS «++ auéry Larband (7A MARCER E er iA ductor d'Eu lisenda inglaterra o Helena Vatentf a Yombra det record... Gabriel Ferral ier Gloire incertaine” de joan sales, ra recepeid de i6.. pistoria d'una traduce A Frederic BARBEI La recepeié de la narrativa MORET Héctor de Vobra de Jestis Moncada .... de Baltasar Porcel fora de Tambit catala. .....167 BIOSCA Merce, a projecci ia recepeid exteriors PRUDON Montserrat « buscaitroba » 0 jocs malabars bro: Joc de Ssians STEGMANN Tilbert Didac ata del poeta : Joan Brossa a Alemany Ia sabi RECEPCIO COL-LECTIVA MAHIQUES I CLIMENT Joan eratura catalana a Montpelier en el segle XIX... La recepci6 de ta lite BENSOUSSAN Mathilde La recepcié de la literatura catalana a Franca. DEVIS HERRAIZ Empar La repercussi6 es pera de la narrativa catalana contemporanea a Italia ee lman, MORVAY Karoly ‘coneixement de la literatura catal lana a Hongric cee waa na a Hongria.... Catalunya vista de les de la Polos de la seva literatura. nia de la postguerra a través SCHEJBAL Jan Recepcis de "a Mteratura catalana als Paisos Txecs .249 261 Scanned with CamScannerRecepci6 de la literatura catalana als Paisos Txecs Jan Schejbal Praga Deixant a part ’'esforg de Giordano Bruno de popularitzar Pobra de Ramon Llull a Ja cort imperial de Rodolf II a Praga o la influéncia dels escrits de Llull i de Joan Lluis Vives sobre el "pedagog de les nacions" Joan Amés Comenius, el public lector txec no coneix la literatura catalana siné fins a les acaballes del segle XIX. is aleshores quan cls intel-lectuals txecs, continuadors de les generacions que havien dut a terme el ressorgiment nacional, descobreixen les obres cabdals de la Renaixenca catalana i del Renaixement occita, n’enriqueixen el panorama de la produccic literaria del pais i s’hi inspiren, fins i tot, per promoure un nou moviment literari. No hi ha dubte que s’hi feien sentir també raons extraliteraries: les condicions socioeconomiques i politiques en qué es trobaven els txecs, fins al 1918 subdits de limperi austro-hongarés, els ajudaven a identificar- se amb els ideals i els esforgos dels catalans i occitans. No sorprén, doncs, que hi hagin sorgit una solidaritat i fins i tot unes amistats personals emocionants i dignes d’admiracio. Al comengament d’aquest capitol trobem el maxim representant del Parnas txec, Jaroslav Vrchlicky (1853-1912), poeta, dramaturg, critic literari i teatral, traductor, autor d’una obra realment monumental i creador d'un personalissim Ilenguatge poetic, capa¢ de donar al poble txec una poesia noble i vertaderament representativa. Ja havia publicat les seves versions de Dante, Leopardi, Tasso, Miquel Angel, Atiosto, Hugo, Goethe, Byron, Poe... quan, el 1891, publica la seva traduccié en vers de L’Atiintida de Jacint Verdaguer. E] 23 de juny de 1891 Vichlicky escriu a la seva dedicatoria o carta d’agraiment al Scanned with CamScanner 297298 so Cannizzato, de Messina, amb la qual s’obre la sevg versio txe Era, suposo, Many 1885, quan mavisi vosté, dignissim amie, sobre aquesta epopeia de Verdaguer recomanant-me-la per a la traduccié (...) i m’oferi ta nbé les eines (..), una gramatica i un valuds exemplar del diccionari de la lengua catalana, Al proleg que gue’ x compara el paper de mossén Cinto amb el de Mistral i fa veure que es 4 bastant ben informat sobre la Renaixenca, s obres de Johannes Fasternath, Joaquim Rubio i Ors, Albert Savine, Gabriel Sarrazin i altres. Tot j que Vrehlicky abandona la problematica catalana, si no comptem un sonet, retrat literari de Verdaguer, “Oh, mon Jacint! Dins la teva fe infantil segura...” (in: Portréty bdsnikii, Retrats dels poetes, J. Otto, Praga, 1897), i el curt estudi “Literarni proudy v XIX. stoleti — Katalinsko” (Corrents literaris del segle XIX — Catalunya) dins Venciclopédia XIX. stoleté slovem a obrazem (El segle XIX en paraules i imatges, Vilimek, Praga, 1902), per cert, molt més succint que Particle del gran critic literari Frantisek Xaver Salda (1867-1937) a Penciclopédia Ostiv slunik naniny (tom XIV, pp- 53-58. J. Otto, Praga, 1899), aviat va tenir un deixeble i seguidor incondicional, perqué hi menciona | Era cl benedict Sigismund Ludvik Bougka (1867-1942), poeta religiés, que canta la primera missa a la Muntanya Santa de la seva ciutat natal, Pibram, “el Montserrat dels Paisos txecs”, el 26 de juliol de 1892. Encara com a estudiant de teologia féu amistat amb el Mestre i aquest Porienta cap a les literatures catalana i occitana. La seva primera traduccié del catala va ser precisament un fragment del poema A Provenga de Victor Balaguer, publicat el 1891 a la revista Obzor. Perd el seu autor preferit seria Verdaguer. Va traduir els seus reculls It somni de San Joan (1894), Flors de Maria (1906) i Eucaristiques (1914), li va dedicar cls assaigs “Jacinto Verdaguer a jeho v¥znam v literatufe katalanské”? (). V. ila seva rellevancia dins Ia literatura catalana, in: Hlidka literarni, 1894 j 1895) i “Basnik muéednik” (Poeta martir, in: Noy Zivot, 1906). La sinceritat de la fe i Pexpressi6 literaria moderna que trobava cn Ver aguer eren els objectius que perseguia el moviment literari txec Scanned with CamScanner4a moderna”, del qual Bougka «Katolicl d a era un dels py més actius. Des del 1892 Promotors eS fins al 189 membres" jet a’ 1896 mantingué mespondencia amb Verdaguer, de la qual Varsiu del Mucor fe eu de la commura seca de Praga possecis 19 cartes, fins at Catalunya, ae per Marek Riha a la sey prillant tesina del 1996." Riha hi documenta també que cl mateix Vendaguer va desvetllar Tinterés de Bougka pel Lire d'-imic ccines reanaducci6 del qual al txec, tot i que ha quedat inédita, havia inert tt poeta benedicti al més profand estudi lub-lia txec, publicat ef 1911 tL revista Nowy Obzor, i que la traduccié de Bouska de les Flor: d; cendaguetianes trobi ress6 al recull de poemes My pte? (Els ssamics, 1913) del poeta, rector catdlic Jakub Deml (1878-1961). i i a clesconegudes pend degudament estudiade Budes a n aguest punt hem de fer una digressié per retre homenatge al Dr. Benct Roure Barrios (1865-1915), un dels tres metges de mossé oa la villa Joana, de Vallvidrera. El seu interés per Txéquia i la gent estava unit originalment amb cl nom del professor Karel ik (1849-1914), ginecdleg i especialista obstétric de renom universal. _Ignorem les dates de Ilurs primers contactes epistolars, nerd segurament eren anteriors al 10 d’octubre de 1902, quan el Dr. Paw os, referint-se a Pawlik, escriu la seva primera carta a Bou cls exemplars de les traduccions de les obres de me o al txec per al futur muscu del pocta nacional catala. primavera de] 1903 el professor Pawlik, presidint un grup ccialistes en medicina legal txec, participa al 14° Congres acional de Medicina que es va celebrar a Madrid, signe traductor de Ja literatura stada aquest panyava també un jurista, I’ tellana, Antonin Pikhart (1861-1909), Durant P #mup a Barcelona, el Dr. Barrios presenta Pikhart, el 18 de nly, de _— ‘anya la cambra mortudtia de sions, descrites per Pikhart al ‘iol de 1903, van decid PAteneu Barcelonés i Pacomp erdayuer a Ja villa Joana, Les impr numero de la revista Maj corresponent al ju SS aR Llula v Cechich/ R, Lull a Bohemia/), ¢ Carolina, IR | , Rha, Marek: Potithy desk katalanistiky / Dilo J. \ erdaguere (Origens de Ia catalanistica txeca /Lobra dle J. Verdlaguet| sina defensada a la Facultat de Filosofia i Letres de la Univers Praga, 1996, Scanned with CamScanner 299fara ovientacid. catalandfila, Ja publicaci6 de les seve, ya futura la seva Juecions del cata, que eren Oda a ta patig primeres i ees Aribau i EY pi de les tres brangues de Jacing aera Hila niroda del 1" de maig de 1904, precedeix oot Verdapuer, a Hla «¢ dies Parribada del Dr. Barrios a Praga. poes dics +) metye catala visita també Bouska al petit municipi de Police naq aoe cpiti la seva ciutat natal, Piibram, i, per acomiadss dr. me ves traductors txecs, vechlicts, ore 3 Pikhar, cs reuniren a Praga. A partir d ‘aleshores, ¢! °F barrios esdevingug el “mitjansador cultissim d’aquestos dos pob! cs Ganima renaixentista que es diuen Bohemia i Catalunya’ (Patria Nova, Reus, 13.1906), Fra “el lbreter” de Bouska i Pikhart, posi aquest iim en contacre amb Narcis Oller, Victor Catala i Angel Guimera, les cartes dels quals també es conserven a l’arxiu del Museu de Ia Literatura Txeca®, omplia les publicacions periédiques catalanes amb articles i notes sobre els catalandfils txees i Mur pitria, busca relacions “oficilg> (com ho demostra la carta del president de Ja Junta Permanent de la Uni6 Catalanista, el Dr. Marti i Rubio, del 18 octubre de 1904, adrecada a Pikhart: la Junta Permanent se felicita d’haver trobat ocasié d'establir relacions entre nacionalistas catalans y bohemis, en benefici de a bona germanor que deu regnar entre'ls pobles esclaus,.. ea Pikhare ja havia publicat a les revistes i diaris txecs una série Contes de Jacint Verdaguer, Victor Catala, Narcis Oller, Joaquim ladles dle Antonina Pikbarta(Llobea &’ Antonin Pika, sada ala Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat na Pikhart i Catalunya, correspondencia inidita de Vitor : “Iberoamericana Pragensia” II, Praga, 1968. Scanned with CamScannerRuyra, etC (vegeu Tannex), quan aparcgué el seu estudi (Sobre la literatura catalana, in: Osvét “O literatuie katalinske”™ (9° gener 1906; edicio dautor, 1906), criticat entre ratlles per Bouska: rer de Lamento que vost no conegués el mew trcball [acing és escrit el seu article, Pero aquesta és la malediccié de nosaltres Verdaguer ila sea rellewineia.."], potser ni hag . escriptors capellans, O no ens coneix ningti ono ens fan cas... (Bouska a Pikhart, 9.2.1906,) No obstant aixd, cl moment estelar de Pikhart havia de venir Vany segiient, amb la traduccié de Terra baixa de Guimera i la seva represeatacio al Teatre Nacional de Praga. (Per cert, ja el 15 de marc de 1903, el Now Teatre Alemany de Praga presenti en estrena mundial Pdpera Tifland Eugen d’Albert, amb text de Rudolf Lothar, basat en el drama de Guimeri.) Terra baixca s'estrena el 16 de marc de 1907 (amb repostes el 18 i 21 de marc i el 6, 14 124 Pabril)® sha convertit en una manifestacié de la solidaritat txeco-catalana La traduccié de Pobra en forma de llibre sorti a temps, Pikhart aprofita lavinentesa per parlar sobre Guimera i el Dr. Barrios a les pigines de la revista Zlata Praha (el 15 i el 29 de marc, respectivament), també les cartes de Guimera documenten amb quin interés l’autor seguia el desti del seu drama a Praga (11.3.1907): ara penseu amich Pikhart que mentre s’estiga representant «V nidingy la meva anima seri ab vosaltres, abrassant-vos 4 vos, y fent vors per la prosperitat del poble tchéque 1 (27.3.1907): Estoy muy satisfecho del éxito que hemos tenido en Praga, cuente V. si me alegraria que se volviera a representar en su saciones sobre pais... He tenido con el Dr Barrios largas conv la representacion de esa Terra baixa y crea V. que he sentido de todas veras no hallarme en aquellas horas de sensacion al lado de V. SS 3Schejbal, Jan: Projeccié internacional d'Angel Guimeri, in: Ange! Guiment en ef Stenari de la seva mort, Fundacio Jaume I, Barcelona, 1974. a Scanned with CamScanneritiques als diaris i a les revistes speciality ment, es critiques als dia ialitzades Befecivamem Tor; Divadelni list Mile, 223.1907) Tonnes Divadlo, 70m acin de la datrera que Terra baixa artilyaris positives i del teatre @aficionats sha fet realitat; imeros de f 8 dels Oo re ininterro dem seguir les empremt Mpuda pods! | curids que Paltra obra de Guimera traduida per Pikhartj sublicada ef 1909, Mar ee agi passat gairebé desapercebuda, fe de aoe nen gae la septicemia, després d'una operacié banal, plinyer que sprés una ye pikhart en plena embranzida creadora. d 2 Molt Ia profe es, gairebé de forn S la vida pofil wee aparcisia aleshores: Rudolf Jan slay 1885-1957), el futur autor del monumental Dievonarie geniraly rong, a Jas lenguas espatiola y alemana (B. Tauchnitz, Leipzig, 1924), més conegut després com a Warterbueh der spanisches und deutelen spre (1932), és a dir, del primer volum del “diccionari Slaby-Grossmann”, Havent estudiat filologia moderna a Praga i Berlin, aviat tradui dues peces de teatre catalanes: Miter’ de dolor Adria. Gual (1910) | Ls rina jove d’Angel Guimera (1911), les traduccions de les quals, segons sembla, quedaren inédites i avui es consideren perdudes. E] comencament de la Primera Guerra Mundial sorprengué Slaby a Barcelona. Es queda a la Ciutat Comtal, treballa com a professor didiomes i de miisica, més tard hi obri la seva académia de comerg i de Ilengiies, toca als teatres i orquestres, col-labora amb TEnciclopédia Espasa i traduia de les llengites escandinaves i eslaves al castella i catala, i, a partir del 1921, fou també professor lliure de gramatica comparada de les lengiies eslaves i de la historia Caquestes literatures a Ja Universitat de Barcelona. A dll es deu la traduccié al catala de Pobra més important del Ccoreiment nacional txec, L'ania de Bozena Némcovi (Editorial Catalana, Barcelona, 1924), o les traduccions de Puxkin que trobem Practicament fing ara (Novel-Les i contes, Edicions 62, Barcelona, 1981; Rubra Portic, Barcelona, 1988). La seva visita estival, que dv : aes oe 1926, Després del seu retorn a Paps, Se eslava i, except a a professor de l’Académia ae (durant 1930 1945 anys del Protectorat de Bohémia hs ae els nazis mantenien tancades les unive Scanned with CamScannerom a lector de catala a la Facultat de F cl sseques)> ae Te eitat Carolina de Praga. Ja Univers Al marge de Ia seva docéncia, es dedic’ a ta lexicograf nica excursio a Tes Tletres catalanes fou un article actual historia de la literatura catalana per a Venciclopedia Om . Hiv. slovni naneny nove doby (Suplements 1/1, Isl-Konkurence, j. Ott lovnik, 1934, pp. 429-431). . ilosofia i Lletres de ia i la seva t sobre la ©, Praga, Perd tornem encara als anys de la Primera Guerra Mundi 1915 un altre poliglot, O. S. Vetti (pscudénim Alois publica a la petita editorial Zapotoény, de Rokycany, la seva traduecié de la novel-la Per fa rida de Josep Pous i Pages. Amb ella es tanca la primera etapa de la recepcié de Ia literatura catalana als Paisos txecs, que podriem caracteritzar com a una época de “finestres obertes al mén”, de la solidaritat de dos pobles en situacis semblant i d’inspiracions verdaguerianes sobre la literatura txeca. al. Many Koudelka), Es molt dificil amidar el pes real que tenia aleshores Ia literatura catalana entre el puiblic lector txec perqué no posscim dades concretes sobre les tirades dels llibres ni de les publicacions periddiques i només podem suposar que el nombre de lectors de poesia, i sobretot d’aquella religiosa de mossén Cinto, era bastant restringit. Des d’aquesta Optica, sembla que hagi estat el drama Terra baixa aquell que, adrecant-se a molts milers d’espectadors, tant als teatres estables com de les innombrables _ representacions @aficionats, difongué el renom del seu autor i de les lletres catalanes fins a les contrades oblidades de tot Déu. Amb la proclamacié de la Reptblica de Txecoslovaquia, el 28 octubre de 1918, la situacié canvia. Vrchlicky i Pikhart ja no eren entre els vius, el rector rural Bouska es trobava cada cop més Marginat i agreujat. Encara es reeditaren Terma baixa (1921) i les traduccions de Bouska de Flors de Maria i Encaristiques (les dues el 1929), pero no hi sorti cap novetat. al territori de La nova onada d'interés per la literatura catalana daquella Pactual Republi incideix amb el redregament publica, txeca coincidcix amb ¢ ; durant la década dels 60 del segle passat. El 1962, un ian “estudiants de castella a la Facultat de Filosofia i Lletres Scanned with CamScanner 303Carolina de Praga demanaren sella vols fill Universitat C4 si professora de fonética castellana, que ens fes un exiliats Cony Amb ella coneguérem els Primers contorng Pun curset de ie de nosaltres havia de conformar la vida camp que a 4 istien alguns dels actuals professors Universitatis j prot se ancl Pautor @’aquesta pom : j me 7 er conéixer Ia literatura catalana encara al tava un bon Naturalmen’, P haviem de recérrer com a autodidactes, En ¢| meu {ros de ae ue he de parlar en primera persona, dec la meva aa a ie persones i institucions que m’ajudaren ir: ged = i proporcionant-me materials d’estudi, diccionaris i oriet an llibres en catala, la lista dels quals seria gairebé interminable, Si bé és veritat que la sort ajuda els Preparats, com diu un tefrany txec, la meva sort es digué Odeon. Dins la xarxa de les editorials estatals creades pel Ministeri de Cultura després del “Febrer Victoriés” comunista del 1948, Odeon (fundada el 1952) tingué una posicié exclusivista quant a les edicions de literatura de tots els temps i de totes les latituds, i publicacions dart. Editava també una revista bimensual, de 256 Pagines, Svétova literatura (Literatura universal), amb una tirada de 7.000 exemplars, disposava @un servei especial, el Club dels lectors, amb més d’un quart de milio @abonats. Aquest fet, ensems amb les novel:-les de Iladres j serenos, li permitia fer 3 olien incloure als plans editorials. Cap a ‘S anys Seixanta demanaren la col-laboracié dun professor Aquest, per fa {isitanista Zdenék Hampejs-Hampl (1929-1986). ban vo a * brillar novament el prestigi que havia tingut Terra Shomte* una nova traduccis (1968) i Prepara la part catalana de @ Portugalska (iccionari_ d’escriptors Pa SPisovately Spantlsheg Spanya i de ‘01 *ugal, 1968), on entre els vint-i-set noms catalans Scanned with CamScannerfi I , Després de Ma eee igui la intervencid dels del Pacte de Varsovi ’ T's aoe Ovaquia, cl 1968, la revista Svétova jeratura (2/NIV, 1969) encara pogué oferir tres contes de Merce Rodoreda, traduits per Vladimir Hviz@ala qui poe després s’exilia com ho havia tet també una gran promesa de la catalanistica txeca, dl av Pluhaé. He quedat sol, pero no desemparat. s de la meva participacié al 2" Col loqui de llengua i jireratura catalanes a Amsterdam, el 1970, el Departament de cultura del libre del Ministeri de Cultura no m’ha donat permis per poder ser membre de PAIILC perqué es tractava d“una literatura marginal gue des del punt de vista de la politica cultural de Estat no entra entre les prioritats...” (5.6.1970), i aixi jo no podia demanar el passaport ni canviar-me els cine délars a any per pagar la quota, em deixava fer. Més o menys. Uns dies després daquella senténcia ministerial, Svétova literatura publicava la meva primera traduccid del catala, tres contes de Pere Calders. Lany segiient hi aparegué una miniantologia poética de J. V. Foix, Pere Quart, Agusti Bartra, Salvador Espriu, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Francesc Vallverdu, Tany 1973 una altra, amb contes de Lloreng Villalonga, Salvador Espriu, Montserrat Roig, Baltasar Porcel i Terenci Moix. Amb aixd nhavia guanyat els esperons de traductor i el mateix any va sortir a le colleccié odeoniana “Prosa universal contemporania”, amb una urada de 2.500 exemplars, La placa del Diamant de Merce Rodoreda. aren com contemporanis Josep Carne} elix Cucurull, § gu 2 ,§ pau, Carles Riba, J. M. de Sagarra i Jonn Trin, alvador jut internacional”, o cits malaguanyat Milos Tot i que desp' Tal com m’ho havia aconsellat el seu editor Joan Sales, vaig enviar- ne un exemplar a Pautora, abans que ho fes Pagéncia literaria. Des de Ginebra, el 24,3.1973, em contesta no una autora de fama internacional, sind una dona que havia nascut el mateix dia, mes i any que la meva mare: “Llastima que la foto sigui tan dolenta. Si me haguéssiu (aixi mateix — J. S.) demanada a mi n’hauria enviat una de millor. A part aquest petit detall, el llibre fa gracia. Amicalment. la blaga del Diamant s’exhauri en un no-res, perd l’economia planificada (ue comptava amb cada quilo de paper Iavors no permetia teedicions, Scanned with CamScanner 208ma redactor de les literatures hy ja co ‘ del 1974, ia interés dels lectors sobre if », re les A paru ra d’atreu! - let, ie tractava ; els nous valors i a ie catalanes els Paisos Catalans sota Franco ata s i poca n acio” neostalinis Txecoslovaquia. I desvetllay “Na nov, “pormalitza ix temps, madurava el meu Projecte Pun, i 5 q solida lana, Buns 25-30 titols, des de Ll Fi du pibliotec en trobarien alguns vestigis: el modernisme. . 4 (1987, 4.500 exemplars); el noucentisme: La ‘ zugeni d’Ors (1982, 5.000 exemplars). Primes, per havia de fer “forat”: incloure dins el programa del Club dels lectorg una antologia de cine novel-les curtes contemporanies que eren molt populars entre els abonats. 1987 sortiren Cine norel-les curtes portugueses (34.000 exemplars) j Tany segiient les catalanes, 0 sigui: Salvador Espriu, Laia; Merce Rodoreda, Alma; Pere Calders, Aqui descansa Nevares, Manuel de Pedrolo, Les finestres s‘obren de nit, i Miquel Angel Riera, Andrew Mili La rada de 33.000 exemplars resulta un éxit editorial i consagri definitivament la literatura dels Paisos Catalans a Txecoslovaquia. Pel novembre de 1989 ja era segur que com a traductor de Cine novel: les rebria el Premi de l’Associacié dels traductors txecs corresponent al 1988. Perd, mentrestant, tots ja ens manifestavem a les places donant suport a la “revolucio de vellut” i PAssociacié de traductors havia deixat d’existir. Pocs anys després s’ensorra també “antic” Odeon, perqué la seva gent, aquells amants de la literatura, no se saberen adaptar a temps a les noves condicions capitalistes. Malgrat tot, Odeon ha deixat una empremta inesborrable a la vida cultural del ‘Pais i els seus Ilibres segueixen adornant les_biblioteques cei ace molt txecs (i també eslovacs) que a través de la Metra en altres mons j altres gents. ai del sistema ha provocat un remoli també en C a ites Ara en s6n centenars, perd en molts casos ite i tot ieee Parlar dun servei a la cultura del pais. D’altra Oe eer Problemes €condmics, se n’han perfilat algunes que V° 0 Scanned with CamScannerqinugctores de 1 millon tradieiGs cultural, No obstant eontin sta rs aixd maduceio Ban titoleatald representa pera elle tes ve an : 3 elit ay cons eb dimont In ereu, Bins ara, nomeés les m aletnt mat suport ake Re Lnstitueid de les Lettres, Catala de vyachan publicat nomes quatre titols, yond shi un rise que 8 valents han nes i des del sditorials s*ho vesolen a la seva: manera: eriptors en engua eats i Mpanelika a Portugalska (Diecionari ae pralives ¢ per un estudi vot articles sobre els ana al nou S/ornil ptors d’Espanya j 1999) he rebut el mateix que cobra cada ‘aduir el que Portugal, Libri, Pra hres qualsevol escombriaite, EE traductor ja no. pot te valgui sind alld que Ti deixen traduir, Quantes ades, ensenyant el meu dossier 1 oferint titols originals en catala, no he sentit gens dubte una obra de qualitat, perd hem de fer diners!” Perd no eal s \ partir del 1991, tenim a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Carolina de Praga un Lectorat de catala, una iniciativa conjunta del Dr, Rudolf Bares, director general de PRO.MED.CS, i del Govern d’Andorra, i el lector actual, el mallorqui Andreu Bauga Sastre, ha fet el miracle i ja té una norantena d’estudiants de catala de tres nivells. Es clar que no tots es dedicaran a traduir la literatura catalana al txec, pero algunes tesines ja fan entreveure que els esforgos de nosaltres, els quatre gats que aviat ja ens jubilarem, no es quedaran sense continuitat. mis rp Traduccions dels originals catalans al txec Llibres CATALA, Victor (ALBERT I PARADIS, Caterina): Samota (olitud). Te. 1987. Zde odpotiva Nevares (Aqui descansa Ne Shs tkatalinskych novel [Cinc novel-les curte chejbal, Ed, Odeon, Praga, 1988. Scanned with CamScannerJmenujes se Olga: dopisy deeji, mon Zclimir Prochazka. Ed. Zvon. Praga tone 2 "8A, 1994 ESPINAS, Josep Ma i (EU Ten nom és Olea) 4 slova (Pan lor slova (Paraules salvades a te Bia wa, 1980. [Comte Cook rs. Death, [i] eaninany tr : oe et tabenint, La pell de bran, Llibre de Sinera' Fragments, ESPRIU, radon: Laia (Lala), dins: Pet katalinskych no (ci es]. Tr: Jan Schejbal. Ed. Odeon, Prag novel-les ¢' 1988. UIMERA, Angel: Moie anebe (Mar i cel). Tr. Antonin Pikhart Ed.: Jan Otto, Praga, 1909. GUIMERA, Angel: V nizing (Terra baixa). Tr Maj, Praga, 1907, 1921. GUIMERA, Angel: Nizina (Terra baixa). Tr: Odeon, Praga, 1968. MORELL, Antoni: Boris I., kral andorrsk Jan Schejbal. Ed.: Argo, Praga, 2000. ORS, Eugeni d’: Ztepila (La Ben Plantada). Tr.: Jan Schejbal. Ed.: Odeon, Praga, 1982. PEDROLO, Manuel de: Okna se otviraji do noci (Les finestres s’abren de nit), dins: Pét katalanskych novel [Cinc novel-les_—_curtes catalanes]. Tr.: Jan Schejbal. Ed.: Odeon, Praga, 1988. POUS IPAGEs, Josep: Za to zivobytitko (Per la vida). Tr.: O. S. Vetti [Alois Koudelka]. Ed.: Zapotoény, Rokycany, 1915. RIERA, Miquel Angel: Az nastane ticho (Liendema de mai), Tr Jan Schejbal. Ed.: Odeon, Praga, 1983, ERA, Miquel Angel: Andreu Mila (Andren Mili), dins: Pe Sch reiss novel [Cine novel-les curtes catalanes]. Tr: Ja chejbal. Ed.: Odeon, Praga, 1988, R — iamant). Tran suo Mercé: Diamantové namésti (La plaga del Diamant) “Jan Schejbal. Ed.: Odeon, Praga, 1973. Antonin Pikhart, Ed: Zdenék Hampl. Ed: Sy (Boris I, rei @’ Andorra). Tre Scanned with CamScannerEDA, Mercé: Aloma (Aloma), dins: P& OR ROD! urtes catalanes}.Tr.: Jan Schejba [cine novel:les ¢' 1988. SALVA t katalinskych novel |. Ed.: Odeon, Praga T-PAPASSEIT, Joan: Maly Alay Tre Miloslaw Ulin. Ed. veer dels reculls Poomes en ondesbertzian eri Les conspiracions, La gesta dels estels, (Ossa_ menor, antologia ¥, Praga, 2001. (Conte Litrradiador del port i les ena de la rosa als Mavis i “Gasa menor’) VERDAGUER, Eda Jaroslav Pospi : Adantis (L'Adlintida). Vrs aroslav Vrchlicky, , Praga, 1891. Jaroslav Vichlic. VERDAGUER, Jacint: Sen sv. Jana (Lo somni de San Joan). Tr: Sigismund Ludvik Bougka. Ed.: Jan Otto, Praga, 1894. VERDAGUER, Jacint: Kvéty Mariiny (Flors de Maria), Tr: Sigismund Ludvik Bouka. Ed.: Archa, Prostéjov, 1906; Cs. akciova tiskarna, Praga, 1929. VERDAGUER, Jacint: Eucharistic (Ewcaristiques). Tr.: Sigismund Ludvik Bou’ka, Ed.: Archa, Prostéjov, 1914; Cs. akciova tiskarna, Praga, 1929. VERSE LASKY A LOUCENI (Versos d’amor i de comiat, antologia de la poesia catalana d’amor dels segles XIV i XV). Tr.: Jan Schejbal. Ed: Odeon, Praga, 1976. [Anénims, Joan Basset, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Perot Joan, Constanga de Mallorca, Ramon Lull, Ausias March, Jaume March, Guerau de Macanet, Gilabert de Proixita, Pere de Queralt, Joan Rois de Corella, Jordi de Sant Jordi i Pere Torroella.] Col-laboracions a les publicacions periddiques (Llista encara incompleta, s’hi posen només els ti tols originals) ALADERN, Josep: Moneda enterrada (de la Gent del lamp), Tr Antonin Pikhart. ,,Hlas naroda“, Praga, 21.4.1907. 309 Scanned with CamScannerAU, Bonaventura Jes: La Patria. Vr. Antonin Phan. ig ARIBAU, Bomayer i niroda" 15. fa |frayment]. ‘Tr Sigi UER, Victor: A Provence [fragment]. Tre § itismmang hata _ gObz0r 1891. LA CTRINNERIA, Carles: Records de ta tary 1 Hlas niroda", Praga, 13.10.1907, hy, a tercera elegia [fragment d’iece homo}. ‘ XVI, nim. 4, Praga, 1971, BOsCIT DE Antonin Pikhart BARTRA, Agusti: 1 7 [svetovd literatura", Schejbal. ass, Joan Nocarnilay La patria equivacada, Tes Jan Sehejya BRO , ae literatura’, XVI, nim. 4, Praga, 1971 CALDERS, Per Ji mort. Vrs Jan Schejbal. ,,Svetc desert; La ratlla £ el desigg Un reportalge de eshig de i literatura“, XV, nim, 2, Praga 1970, CATALA, Victor: L‘agonia [de Drames rurals]. Tr.: Antonin Pikhart, wHlas naéroda“, Praga, 14.6.1908. CATALA, Victor: Animes mudes [de Ombrivoles]. Tr: Antonin Pikhart. ,,Hlas néroda‘, Praga, 22.4.1906. CATALA, Victor: L'empelt [de Drames rurals]. Tr.: Antonin Pikhart. »Hlas naroda“, Praga, 14.3.1909. CATALA, Victor: La vella [de Drames rurals]. Tr.: Antonin Pikhart. wHlas naroda‘, Praga, 17.6.1906. COSTA 1 LLOBERA, Miquel: Les matines [de Tradicions i fantasies]. Antonin Pikhart. ,Hlas naroda‘, Praga, 11.11.1906. FOSTA ILLOBERA, Miquel: E/ pi de Formentor, Tr Sigismund Ludvik Bouska, ,Meditace, 1911, ESP vador: inti SPRIU, Salv ‘ador: A fa vora del mary Diptic dels vivents; Assaig de cintic on ef temple. Tres Jan Schejbal eee “oy am. 4, Praga, 1971 chejbal. ,,Svétova literatura, XVI, nim. 4, ESPRIU Salvador: he “SPRIU, Salvador: Le : j as " Scanned with CamScannerure, Gabsiek lv montrian (fagment|s Cambs de la tar pERR: Schejbal. ,Svetov’ literatura‘, XVI, nim. 4, Praga, 1971. yan Seheiba ‘ JW guan dorm qite hi veig clar; Vaig arribar en aquell poble... ; aa Schejbal. svétova literatura” XVI, num. 4, Praga, 1971. Te: JA ; : RA, Angel: E/ wow juen [@Art Jove, Any I]. Tr: Antonin Hlas naroda‘, Praga, 8.4.1906. GUIME! pikhart. » LLULL, *eciace”, 1908 TULL, Ramon: Plany de la Verge, Lo desconbort, Cant de Ramon. Tea seismund Ludvik Bouska, Novy Obzor", Olomouc 1911. Ramon: Lo desconbort. Tr: Sigismund Ludvik Bouska. MOIX, Terenci: Pastite: d'estin [de Torre dels vicis capitals]. Tr. Jan Schejbal. ,Svétov' literatura‘, XVII, nim. 3, Praga, 1973. OLLER, Nareis: Amaryors de Tart, Tr Antonin Pikhart. ,Hlas niroda‘, Praga, 23.12.1906. OLLER, Narcis: E/ raillet de pa. [de Croquis del natural]. Tr. Antonin Pikhart. ,Hlas néroda‘s, Praga, 5.8.1906. OLLER, Narcis: La mort d’en Tallada, Tr. Antonin Pikhart. ,,Hlas naroda', Praga, 10.6.1906. OLLER, Narcis: Un jugador, Tr: Antonin Pikhart. ,,Hlas néroda“, Praga, 11.3.1906, PORCEL, Baltasar: Una gran senyora; Alexandre, realment el Magne. Tr.: Jan Schejbal. ,,Svétova literatura“, XVIII, mim. 3, Praga, 1973. QUART, Pere: Noe Vacances pagades. Tr: Jan Schejbal. ,,Svétova literatura‘, XVI, num. 4, Praga, 1971. RIERA IBERTRAN, Joaquim: La molinera Blanca. Tr: Antonin Pikhart, ,.Narodné politika, Praga, 20.9.1905. SODOREDA, Mercé: E/ mar; Una carta; La sala de les nines. Te hadimir Hviadala, ,Svétova literatura, XIV, ntim. 2, Praga, 1969. Rolc, Montserrat: Ew Jordi Soteres reclama Vajut de Macisme [de Molta oba i poc sabé.... Tr: Jan Schejbal. ,,Svétova literatura“, XVIII, Aum. 3, Praga, 1973 a Scanned with CamScanner312 nyoretes del mar. Tr Antonin Pike RUYRA, Joaquim: ya ©. Hs ae 1 D. oye Praga, 18:2 oe ava dels mart. Tes Noni Phar. ng os aTOdn i - 810.1906. politika . RUYRA, Joaquim: La xucadora T Praga, 1906. ° . e - sa de Rater Hans von Altenhery, * SARSANEDAS, Jordi: La proesa v %, Tr: Jan SARSAN literatura“, XVII, nti, 3, Praga, 1973.02 VALLVERDU, Francese: Jarament; Quan ens ven el mirall aquests yl; : [fragment d’Aombrada de tenebres, de Cada Paraula, up Tr Jan Schejbal. ,,Svétova literatura“, XVI, nim, 4, Prag, 1971. VERDAGUER, Jacint: La magrana. Tr.: Sigismund Ludvik Bouéka, “Novy zivot”, any II, 1897. VERDAGUER, Jacint: E/ pi de les tres brangues. Tr: Antonin Pikhare »Hlas néroda“, Praga, 1.5.1904. VERDAGUER, Jacint: A/ pew de la Metra. Tr: Antonin Pikhar. +Noviny mladeze“, Praga, 2.12.1904, VERDAGUER, Jacint: E/ op (rondalla). ‘Tr: Antonin Pika. »Noviny mlideze“, Praga, 10.2.1905. VERDAGUER, Jacint: E+ savis prudents de Piteus (rondalla). Te: Antonin Pikhart, »Noviny mladeze“, Praga, 5.5..1905. VERDAGUER, Jacint: Antologia d'Bucaristiques. Tr: Sigismund Ludvik Bougka, “Novy Obzor”, Olomouc, 1911. VILLALONGA, Horeng: Charlus a Bearn. Tre Jan Schejbal. ,,Svétova Teratura’, XVII, ntim, 3,Praga, 1973, Me Lien las EUAwo, Scanned with CamScanner