Narcís Comadira

To the youngest poet

Els teus setze anys són una platja oberta
que jo em miro de lluny, gairebé amb por
d’enterbolir amb la compassió
les aigües de la teva vida incerta.

Tu campes al teu grat sobre la sorra

i et cabusses al mar del teu menyspreu
de tot el que no ets tu. I escrius arreu,
vora l’aigua, el teu nom, que l’ona esborra.

Corre i neda i cabussa’t i contempla

aquests setze anys que duren un estiu
i que et fan, als teus ulls, heroi de faula.

Tot i que un llamp ha d’ensorrar el teu temple,

jo sempre, esperançat, et diré: Viu!
I mai contra el teu fat diré paraula.
Dins [Enigma, 1985], Poesia 1966-2012