TEXT SOBRE UN POEMA DE LA ANTALOGIA POETICA

VORA LA MAR

Al cim d'un promontori que domina Aixequí tants castells en eixes ribes
les ones de la mar, que m'ha aterrat lo vent,
quan l'astre rei cap a ponent declina amb ses torres i cúpules altives
me'n pujo a meditar. d'evori, d'or i argent:

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa poemes, ai!, que foren una estona
contemplo mon no-res; joguina d'infantons,
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa petxines que un instant surten de l'ona
m'aixafa com un pes. per retornar al fons:

Eixes ones, mirall de les estrelles, vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
me guarden tants records, en un matí de maig,
que em plau reveure tot sovint en elles illetes d'or que naixen i s'esborren
mos somnis que són morts. del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència

duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l’emmusteïda for.

A la vida o al cor quelcom li prenen

les ones que se' n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
dieu-me ¿què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?

Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?

Jacint Verdaguer

Marçal Crespo Vidal

1r Batxillerat B
Curs 2021-22
3r trimestre
He triat el poema “VORA LA MAR” escrit i creat per Jacint Verdaguer (1845-1902). He buscat a
internet comentaris sobre aquest poema, i la sorpresa que m’he trobat ha sigut que no tothom
analitza aquest poema de la mateixa manera, ja que hi ha gent que creu que el tema del
poema és un i d’altres que diuen un altre completament diferent. Hi han alguns que li donen
més importància als canvis de temps (passat, present i futur) i d’altres que ressalten el tema de
la natura. Ara vaig a parlar una mica de l’autor, l’obra i l’època. He triat aquest poema ja que
l’autor Jacint Verdaguer, ja l’havia treballat a l’aula, llavors ja m’era més familiar que altres
escriptors. Jacint de Verdaguer va ser una de les figures més importants de la Catalunya
moderna, del moviment romàntic i de la renaixença, S XIX, encara que també va ser sacerdot.
Perquè va ser tan important? Doncs per una raó: vas ser capaç d’escriure una poesia i una
prosa enormement ambiciosa en català modern i assequible pel seu públic. Va recuperar la
llengua catalana i la va dotar de la dignitat que mereixia. En l’àmbit més personal, Jacint
Verdaguer, provenia d’una família humil de pagesos de Vic. De nen ajudava al seu pare en els
treballs relacionats al camp i la terra. Jacint es caracteritzava per ser una persona travessa i
forta, ja des dels seus primers anys, però alhora hi havia en ell un sentiment de tendresa, una
nostàlgia i suavitat que contrastaven violentament amb la seva rudesa. Aquest seria el doble
aspecte del seu caràcter i també de les seves obres. L’any 1877 va guanyar els Jocs Florals amb
l’extens poema L’Atlàntida. També va emprendre un viatge a Terra Santa. De retorn a
Barcelona, va practicar l’exorcisme i va multiplicar les donacions que feia als pobres com a
almoiner, llavors es va carregar de deutes. 1902, ja malat, va morir. El seu enterrament hi va
assistir molta gent. Poema datat el 10 de gener de 1883. Va ser escrit en un moment de
recapitulació i de dubtes vora sis anys després del triomf de l’Atlàntida als Jocs Florals de
Barcelona i un abans d’emprendre el projecte Canigó. Tanmateix el poeta va decidir guardar-
se’l i no el va publicar fins dotze anys més tard, en plena crisi personal, dins de Flors del
Calvari (1895). Aquest poema s’ha definit com un “microcosmos verdaguerià”, és a dir, un
poema que parla resumidament tot el món poètic de Verdaguer, el del triomf i la plenitud i el
de la crisi de finals de la seva vida, aquests són els temes principals. S’hi troba,
sobretot, l’actitud romàntica de confrontar-se amb la pròpia obra i demanar-se qui és ell, què
és la poesia i quin és el sentit de tot plegat si s’aspira a assolir la plenitud de l’eternitat al
costat de Déu. Tot i trobar-se en un moment de reconeixement públic, la seva insatisfacció
personal (“no tinc res” ) el porta a regirar-se contra la poesia, a qui sembla acusar
d’entrebancar-li amb les seves vel·leïtats el camí de la pau celestial. El poema comença quan
s'inicia el dia, en un turo en el que es pot veure el mar. Al vers tretzè el poema canvia de temps
i apareix el passat. Durant tot el poema es produeixen més canvis de temps. En el poema
l'autor mostra admiració al paisatge que està contemplant. Jacint ens diu que quan es pon el
sol, puja a un turó a meditar, on reflexiona amb ell mateix sobre el pas del temps, inevitable, i
es lamenta que totes les seves creacions que es dilueixin amb el temps. Tot això ens ho
presenta amb una reflexió general sobre el passat, el present, el futur, la vida, la mort i
l’eternitat. Per entendre aquest poema, hem de tenir present que va ser escrit durant la crisis
final de Verdaguer. Acaba comparant la seva trajectòria amb una flor. L’estructura del poema
es la següent: Està compost per 3 parts. La primera part, formada per les 3 primeres estrofes,
descriu l’entorn en el que es troba en aquell moment, exaltant-ho amb metàfores (el temps
utilitzat és el present). La segona part, formada per les 4 estrofes següents, ens parla sobre
tota la seva trajectòria poètica i com ha afectat el pas del temps en ella (el temps utilitzat és el
passat). La tercera part, i l’ultima, es pregunta quin fruit li queda de la seva vida. Es nota la
seva incertesa per el que podria passar en un futur. El poema és format per deu estrofes de
quatre versos decasíl·labs i hexasíl·labs alternats, amb rimes segons
l’esquema: 10A/6b/10A/6b. Les figures retòriques utilitzades són: L’Hipèrbaton “quan l’astre
rei cap el ponent declina” (V3). Anàfora (V-6,7) “Contemplo mon no-res/contemplo el mar i el
cel, i llur grandesa”. Metàfora (V5) “amb la claror d’aqueixa llàntia encesa”. Pregunta retòrica
(V37) “perquè escriure més versos en l’arena”. Si el llegim i tenim una mica de coneixement de
literatura, doncs sabrem que es un poema romàntic. Aquest poema permet al lector
comprendre l’angoixa que te l’autor sobre el futur i la mort. En mig de l’obra arriba a canviar 3
vegades de temps verbal, i això hem sembla molt interessant, degut a que es planteja tota la
seva vida. En si aquest tema no es que m’interessi molt la veritat, tot el que esta relacionat
amb la poesia i la literatura. Però si que destacaria que tampoc m’agrada aquest tipus de
poemes, d’aquesta època, per la forma de parlar.