El Cuento del Dumenche EL ULTIM LEU CUENTO PER Numero 6 PREU: 4Q SENTIMS = prorusninen nustentValensia 8 Febrer 1914 El Cuento del Dumenche SEMANARI ILUSTRAT Ail Director: Visént M. Carceller Redactor-Jefe: F. Hernandez-Casajuana Redacsié y Ad TORN DEL HOSPITAL, NUM. 25 Susorfpsié f6ra de Valensi 1‘50 PESETES TRIMESTRE LLABOR VALENSIANISTA LLIBRES RESIBITS.—La Biblioteca Valenciana Popular ha donat al piblic son } primer niimero. Se edita en Barselona | sent el director D. Chusép R'belles Comin | iaste propagandiste, amords valensia- | niste y cultisim literato. En el primer | niimero escomensa a publicar «Moral con | siderasié contra les persuassiéns, vicis y forces deamor» (noveleta del sigle XVI) per el noble valensia D. Francesch Carrog | Pardo de la Casta y «Paisatjes, costums, quadros, escenes i’ tipos de! Regne de Valencia» colecsionat per Chusép Ribelles min en ilustrasiéns de Visént Climent Navarro. Obres de tanta importansia y presiat valor se publiquen quinsenalment al préu de 25 séntims. Desichem als voll- guts compaieros de Biblioteca Valenciana Popular un gran éxit pera que puguen portar a fi, sanser, tot el gloriés programa de reveindicasié rechional. CONFERENSIA.—En Lo Rat Penat de vulgarisasié histérica la dond el lletrat D. Luis Minguet, exposant sobre La Pért del Real documents, datos y reconstrucsié | del temps famés de la muralla. En el niimero préxim publicarem: Novéla de retalls de la vida chalera, per F. HBRNANDBZ-CASAJUANA jQUINA ANIMETA! Fon premid sa labor en calurosos aplau- TEATRO RECHIONAL.—EI abando- nat , . Pero el vell, insensible a les adverténsies de la familia, achitaba en orgull les apolillaes melenes, pensant en sos assendents, y probaba la terrorifica carusa, un embut de cart6, que imitaba, en un paregut re- mot, les mandibules de la fiera. {Qué vespra de triunfos! Els carrers replets de chent; els balcéns adornats en tapisos y sobre ells files de sombrilles multicolors defenent del s6] les cares boniques; el piso cubért de murta, una alfombra vérda y olorosa cual perfum, pareixia eixamplar els pulméns. Obrien la marcha les banderéles, en barbes de cénem, corona de llanda y daimatiques llistaes, portant en alt els valensidns estandarts en enormes rates penaes y tamafes LL chunt al escut; después, al 86 de la dongaina, trotaben les comparses de indios braus, pastorets de belem, catalans y mallorquins; en acabant pasaben els nanos en mons- truoses cabdtes, repiquetechant les castafetes al compas d‘ una marcha morisea; raere d‘ ells els chagants del Cérpus, y, per fi, les banderes dels grémits: una fila inacabable de banderes réches, oscurides per els aiis, y tan altes, qu‘ els santiruliques de sos remats sobrepasaben els primers pisos, jPlom!! ;Rotoplom!, grunten els tambors d° els b/anquers, instruments d‘ una sonoritat barbara, tan grans, qu‘ en son pés feen acaminar en- 108SHE: M8) corbats als que colpechaben sos parches. ;;Piom!! ;Rotoplom!: sonaben rones, amenasaors, en salvache gravetat, com si encara marcaren el pas dels tersos revolusionaris de les Chermantes, eixint al encuentro del chove caudillo del Emperaor, aquell don Joan d‘ Aragé, duc de Segorb, que servia a Victor Hugo de modélo pera el romantic persona- che d' Hernani. ;jPlom!! ;Rotoplom!, la chent corria, s‘ empellaba pera yore millor el pas dels blanquers, prorrumpint en rises y crits. Qu‘ era all6? ¢Un mono? Un salvache? ;Ay! La fe del pasat fea riure. Els chovens del ofisi, despitralats y en m4negues de camisa, porta- ben, per turno, la pes bandera, fent sorts dé equilibri, sostenintla en la palma de Ja mé 0 sobre les dents, al comps dels redobles. ig NAA EL CUENTO DEL DUMEN Els mestres ries portaben els cordéns a‘ honor, els ramals de la bandera, y raere dé ells anaba el lled, el glorids lle6 dels blanquers, que ya ningii coneixia; y no anaba de cuansevol médo, sino dignament, com ho aconsellaben les venerables tradisiéns, com el sitior Visént habia vist anar a son pare y éste al agiielo: seguint el ritme dels tambors, fent una reverensia a cada pas, tan pronte a la dreta com ala esquérra, achitant la custodia a guisa de palmito, com una fiera cortés y ben cri, que sap guardar els respéctes deguts al public, Els Iauraors venguts a la festa obrien els ulls en asombro; les mares els sefalaben en un dit pera que se fijaren en ells sos chiquets; pero 109[a Ne |e. custo pet pumencne | NO |e estos, enfurrufats, s‘ abrasaben a sos colls, amagant el cap pera plorar lagriméns de terror. Cuant la bardera fea un alt, el glorids Ileé se defenia en les pates traseres del niivol respetués de pillets qu‘ el rodechaba, intentant arranear algiins mechéns de s‘ apolilli melena. Atres vegaos la fiera miraba als balens pera saludar en la cust6dia a les chicones boniques, que se rien del mamarracho. Fea ve el siiior Visent: Per molt lleé que se siga, hia que mostrarse galints en el bello sexo. El piiblic s‘aventaba pera encontrar una frescor momentinea en I ardorosa atmésfera d‘ estiu; els horchateros anaben entre ‘I chentio proferint crits, solisitats de totes parts, sinse saber ahon acudir; els portaors de la bandera y els tabalers se netechaben la suor a la porta de tots els cafetins y acababen per ficarse en ells, pera re- frescar, Pero el lle6 sempre en son puesto. Se li reblania el carté de les mandfbules; caminaba en sérta perea, apoyant la custédia en les lanes del ventre, sinse ganes ya de fer la reverénsia al public. La chent del ofisi s‘ aproximaba a ell en aire sumbé: —2Com va aix6, so Visént? Y el so Visént ruchia indignat desde el fondo de son embut de carté. : ¢Com habia d‘ anar? Molt bé; ell era capas de seguir dins de ses lla- nes, sinse faltar al paper, enc& que la prosesé durara tres dies. Aix6 de cansarse era p‘ als chovens. Y endresanse a impulsos del orgull, conti- nuaba fent la reverénsia y marcant el pds en el vaivé de sa custédia de alo. S Tres héres dura el desfile. Cuant el pendé del ofisi tornaba a la Catedral, escomensaba a ferse de nit. jjPlom!! jRotoplom! La gloriosa bandera dels blanquers tornaba a sa easa gremial raere dels tambors. La enramaé dels carrers habia desa- paregut baix el pas de la prose=%. Ara el piso estaba cubért de gotes de sera, fulles de résa y desimetes. El littirchic perfum del inséns flota- ba en el ambient. jjPlom!! jRotoplom! Els tambors estaben cansats; els chavals, for- suts portaors de la bandera, anaben jadeants, sinse ganes ya de inten- tar proeses d‘ equilibri; els respetables mestres s‘ agarraben als cor- d6ns del pends, com si éste els remoleara, queixantse de les botes noves, de ses callos, y el lle6, el fatigat lle6 (jah, fiera fanfarrona!), que a ve- gaes pareixia préxim a chitarse en térra, encara s‘encabritaba pera 110asustar al pas en algtin ruchit als matrim6nis burguesos que tiraben a‘ una edlla de chiquets desllumbrats per la proses6, iMentira! ;Pura fachenda! El sifor Visént sabia com s* encontraba dins de les pells, pero a ningd obliguen a fer de fiera, y el que se presta a fer de Iled, dou sero hasta el fi, En sa casa, al caure sobre el soft com fardo de lanes, el rodecharen fills, n6res y nets, apresurantse a llevarli la carasa, Apenes reconegue- ren sa cara, conchestiona y récha, que pareixia manar aigua per tots els sures do les arrugues. Tntentaren llevarli les llanes; pero atra cosa li urchia a la flera, demanantla en veu sofocd. Volia veure; s‘asfixiaba de calor. Initil fon que la familia protestara parlant d‘ enfermetats. jCordéns!, ell nese- sitaba veure en seguida. ;Y qui osa resistir a un lle6 enfurit!. .. Li portaren del café més préxim un mantecao en sa copeta blanca; un mantecao valensia, de melosa dolsor e intens perfum, destilant go tes blanques de la torta montereta. iPero mantecaets a un lle6, haaam! S‘ el tragé de eélp, y jeomsi rés! La set, el calor, It agoviaben de nou, y ruchia demanant atres re- freses . La familia, per economia, pensa en I‘ horchata. A vore; que li pérten un picher plé d'un cafeti propenc. Y el sifior Visént begué y begué wu.fei Ne | evcueyro pet pumencue | Nw |e hasta que fon innesesari Ievarli les pells. Pera qué? Una pulmonia doble acaba en ell en péques hores, El gloriés y pelut uniforme de la familia, li servi de mortalla. Aixi mori el lleé dels blanquers, el tiltim lleé de Valensia. Y es que la horchata resulta mortal pera les fieres... ;Veneno pur! EL CUENTO DEL DUMENCHE NUMEROS PUBLICATS 1.-iEsquiréls! noveleta per Maximiliano Thous. Ilustrasiéns de Antoni Fillol. 2.—Pascualet el Maiiés, aventures y desventures de un pobre bordet, per Pepe Serred. Hustrasiéus de Pepe Benlliure. 8.—Bous de carté, cuadros de costums, per Manuel Millis. Ilustrasiéns de H. Romero Orozco. ‘Les Alfabegueres, cuento per P. Bonet Alcantarilla, Ilustrasiéns de Ernesto Valls. El amor engafia, novéla per Chimo Vento. Ilustrasins de Arturo Ballester, 6.—El dilfim Lle6, cuento per Visént Blasco Tbaiiez, Ilustrasidns de un anénim. Al que a fi d’ afi mos presente la colecsié completa d° EL CuenTo pet Du- MENCHE, 0 sigas tots els que publiquem durant el present afi 1914, se li regalardn tapes y se li encuadernara gratis. 112|e) Ne | 2t coenro pen DuMENCHE | | Nw jal iDIMONI! Desde Cullera a Molvedre, en tota la valensiana vega no habia poble ni poblet ahon no fora conegut. Apenes sa donsaina sonaba en 1a plasa, els chiquets corrien desaforats, les comares se cridaben unes a atres en adema gochés y els homens abandonaben la tenda. —;Diméni! —iYa esta ahi Dimonif Y ell. en els carrillos unflats, la mird vaga, perduda en lo alt y bufant sinse parar enla picuda donsaina, acullia la riistica ova- sié en la indeferénsia d un idolo. Era popular y compartia Ja cheneral admirasio en aquella donsaina vella, estro- ped, la etérna compaiera de les seues co- rreries, la que cuant no rodaba en los pallers o baix les taules de les tendes, apa- reixia sempre creud baix lo bras, com si fora un néu membre creat per la naturalea en un acsés de filarmonia. Les dénes, que se burlaben d* aquell in- signe perdut, habien fet un descubriment. Dimoni era guapo. Alt, fornit, en lo cap esféric, el front elevat, el mofo al rape y el nas d* atrevida curva, tenia en son aspéc~ te reposat y machesttids, algo que recorda- ba al patrisi rom, pero no d’ aquells qu‘ en el periodo d‘ austeritat vivien a I* espartana y se robustien en el camp de Marte, sino dels atres, d‘ aquells de la decadénsia, qu‘ en les orchies imperials criticaben la her- mosura de rasa enrochintse el nas en le vermellé del vi y desfigurant son perfil en la doble barba de la fartoneria. Dimoni era un borracho. Els prodichis de sa donsaina, que per lo maravillosos li habien valgut I' apodo, no cridaben tant 1‘ atensié com les asombroses borracheres: que pillaba en les grans festes. La fama de misic li fea ser cridat per els clavaris de tots els pdbles, y s* el vela aplegar carretera amunt, sempre tieso y silensids, en la donsaina baix lo bras, por- tant al costat com goset obedient al tabaler, algiin pillet replegat en los camins, en lo t6s pelat per els tremendos pesics qu‘ al descuit li allargaba el mestre cuant no re- 113Bl Nw [oe CUENTO DBI. DUMENCHE [il doblaba sobre el parche en brio, y que, si cansat d* aquella vida errant abandonaba al amo, era después d‘ haberse fet tan bo- rracho com ell. No habia en tota fa provinsia donsainer com Diméné; pero bénes angusties lis cos- taba als clavaris el gust de que tocara en ses festes. Tenien que vichilarlo desde qu‘ entraba en lo poble, amenasarli en un ga- Trot pera que no entrara en la tenda hasta acabar la prosesé 0 moltes vegaes, per un ecsés de condesendénsia, acompanarlo dins a aquélla pera detindre son bras cada vega que I" allargaba paca el barral. Encara aixi resultaben iniitils tantes precausiéns, pues més d‘ una vegi, acaminant grave y tieso encara qu‘ en pas peress davant del guié de la cofradia, escandalisaba als devéts tocant ta marcha real front a la tabérna, y entonant después el melancdlic De profundis cuant I anda del Sant Patré tornaba a entrar en la iglesia. Yeestes distracsiéns de bohemio inco- rrechible, estes impietats de borracho, ale- graben a la chent. La moficoteria pululaba en torno d‘ ell donant cabridles al compas de la donsaina y aclamant a Dimoni; y els fadrins del poble se rien de la gravetat en que acaminaba davant de la creu porroquial, y liensefiaben de tlunt un got de vi, invit si6 a la que contestaba en un guifio mali siés, com si diguera:—Guardeulo pera des- pué Eixe después era la felisitat de Dimoni; pues representaba el moment en que aca- baba la festa, y Iliure de vichilansia de cla- varis, entraba en posesi6 de sa Ilibertat en plena tabérna. Alli estaba en son sentro, chunt als to- nells pintats de réch obscur, entre les tau- letes de landa jaspechaes per les sefials redones dels gts, aspirant I* auloreta del allidli, del abaecho y les sardines frechides que se exhibien en el mostraor raere del mu- grient enreixat y baix els soculents pave- lléns que formaben, penchant de les vigue- tes, els rastres de botifarres resumant 6li, els manolls de chorisos motechats per les mosques, les obscures llonganises y els ventruts pernils espolvorechats de pive- rréch. La tabernera se sentia halaga per la pre sénsia d‘ un huéspet que portaba raere la concurrénsia, y anaben entrant els admira- ors a bandaes; no habia prou mans pera omplir barrals; s* esparsia per el ambient forta aulor de lana burda y suor de peus, y a la tlum del fumés quingué se vela la respetable asamblea, sentats uns en els cuadrats taburets de garrofera en asientos d espart y atres achocats en térra, soste- ninse en fdrtes mans les abultaes mandibu- les, com si éstes anaren a caure de tant de riure. Totes les miraes estaben fij niy sa donsaina. AiL* agitela!... Fes l'agitelal! y Dimo- nt, sinse pestahechar, com si no haguera oit la petisié cheneral, escomensaba a imi- tar en sa donsaina el gangés didlec de dos yells, en tan grotésques inflecsi6ns, en pau- ses tan oportunes, en les capes de veu tan chillones, que una carcalla ‘brutal e inaca- bable conmovia la tenda, despertant a les caballeries del inmediat corral, que unien al escandalo ses aguts bramits Después li demanaben que imitara ala Borracha, una mala pell que anaba de pé- bie en poble venent mocaors y gastanse les ganansies en aiguardent. Y lo millor del cas, es que casi sempre estaba present It aludida y era la primera en riures dela grasia en qu‘ el donsainer imitaba ses chi- llits al pregonar la venta y les rifles en les compraores. Pero cuant s* agotaba el repertori bur- lese, Dimoni, sofiolient per la dichestié del alcohol, se llansaba en un mén imachinai y ante son piiblic silensiés y embobat, imi- taba la charla dels gafarréns, ele mormulls dels camps en los dies d‘ aire, el Hlunta sonar de les campanes, tot lo que li sorpre~ nia cuant per les vespraes despertaba en mich del camp sinse compendre com I‘ habia en Dims- 114 CSR Pee:|e | Nw | EL cuEN TO DEL DUMENCHE portat alli la borrachera agafé en la nit anterior. Aquella chent ruda no se sentia ya caps de burlarse de Dimoni, de ses sobér- bies chispes, ni dels repeléns que fea patir al tabaler. El art, algo vast, pero inchénuo y chenial d‘ aquell bohemio ristic, causaba fonda ferida en ses dnimes verches y mira- ben en asombro al borracho que, al compas dels arabescs impalpables que trasaba en sa donsaina, pareixia créixerse, sempre en la mira abstraguda, grave, sinse abandonar son instrument més que pera agafar el barral y acarisiar sa seca lengua en el gli ‘glk del filet del vi Y aixi estaba sempre. Costaba gran treball trdureli una paraula del c6s. D* ell se sabfa tinicament qu‘ era de Benicéfar, que alld vivia en una casa vella que conser vaba encara perque ningii li donaba dos dings d* ella, y que s‘ habia vegut en uns cuants afis dos machos, un carro y micha dotsena de camps qu‘ hereta de sa mare, éTreballar? No y mil véltes no. Ell habia naixcut pera borracho. Mentres tin- guera la donsaina en les mans no Ii faltaria pa, ydormia com un prinsip cuant, acaba una festa y después de bufar y véurer tota una nit, cafa com un fardo en un rine de la tabérna o en un paller del camp, y el pillet tabaler, tan calomelano com ell, se Chitaba a sos peus cual goset obedient. Ningit sabé com fon el encuentro; pero era forsés que ocurrira y ocurri. Dimdnt yla Borracha se chuntaren y se confun- diren. Seguint son curs per el sél de la borra- chera; chuntdérense pera anar sempre units elastro rochenc de color de vi y aquella estréla errant, palida com la llum del alcohol. La fraternitat de borrachos acabé en ‘amor, y sen anaren a ses dominis de Beni- c6far a ocultar sa felisitat en aquella casu- cha vella, alon per les nits, chitats en el piso del mateix cuarto ahon habia naixcut Diméni, veien \es cstréles que parpade- chaben malicsiosament a trevés dels grans forats del terrat, adornats en llargues ca- belleres de inquietes plantes. Aquella casa era un quixal vell y care- chat que se caia a trésos. Les nits de tem- pestat tenien que fuchir com si estigueren a camp ras, perseguits per la plucha, de ha- bitasié en habitasi6, hasta que per fi en- contraben en I‘ abandonat estable un rinco- net ahon entre pols y taraiines floria sa estravagant primavera d‘ amor. iCasarse!... ¢Pera qué? Valent c6sa els importaba lo que diguera la chent. Pera ells no s‘ habjen fabricat les lleys ni els convensionalismes sosials.Els vastaba el vo- lerse molt, tindre un ros2g6 de pa a mich dia y sobre tot algiin crédit en fa tabérna. Diméni se mostraba absort, com si ante sa vista s‘ haguera obért ignora porta mos- tranli una felisitat tan inmensa com desco- neguda. Desde la infansia, el vi y la donsaina habien absorvit totes ses pasidns: y ara, als ventihuit afis, perdia el pudor de borra- cho insensible; y com ud* aquells siris de fina sera que flamechaben en les proseséns se derretia en brasos de la Borracha, san- grantana escu‘lida, lecha, miserable, en- negrida per el foc aleohdlic que ardia en son interior, apasiona hasta vibrar com una cérda tirant y que a ell li parexia el proto- tipo de la guapesa. La felisitat era tan gran, que se desbor- daba fora de la casucha. Acarisiébense en mich dels carrers en el impudor inosent d‘ una parella canina, y moltes vdltes, cami dels pdbles ahon se selebraba festa, fu- chien a camp a través sorpresos en lo mi- lior de sa pasié per els crits dels catreters, que selebraben en risotaes el descubriment. El viy el amor engrosaben a Diméni; se li fea pancha, anaba de réba més ben cuidat que may y se sentia tranquil y satisfet al costat de la Borracha, aquella déna cada 115ANA “EL CUENTO DEL DUMENCHE [->SS| mm vega més seca y negrenca que, pensant iinicament en cuidarlo, no s' ocupaba en remendar les brutes faldes ques‘ escorrien de ses fondes caderes. No It abandonaba. Un buen moso com ell estaba exposat a perills, y no satisfeta en acompaiiarlo en sons viaches d' artiste, anaba a son costat al front de la prosesd, sinse por als cuhets y mirant en sérta hos- tilitat a totes les dénes. techant en velles sabates y aquelles cames negres, seques_y brutes, com els palillos que movia el tabaler. All era un escdndalo, una profanasis, y els capelldns dels pébles_sermonechaben al donsainer. —Pero igran diméni! -cAsat al menos, ya qu‘ eixa perduda s‘ erpeiia en no deixarte ni en la prosesé. Yo m‘ encarregaré de arreglarbos els papers. Cuant la Borracha queda embarasé, la chent se moria de risa, comprometent la solemnitat de les proseséns. En mich ell, tieso, en expresié triunfal, ena donsaina paca dalt com si fora una ia que auloraba al sél, a un costat el granujeta’fent sonar el tabalet yy al opést la [Borracha en pas lento y va- silant; sa insolent redondés puchaba es- candalosament el delantero de la falda, deixant al descubért els unflats péus ballo- Pero encara qu‘ ell dia a tot que si, maldita lo que li sedufa la proposisié. iCasarse ell! Bueno, va... cém se bur- laria Ia chent. Millor estaben aixi_ les céses. Y en vista de sa tosuda resisténsia, si no li Hlevaren les festes per ser el més barato y millor dels donsainers, el despo- jaren si, de tots els honors anexos al carrec y ya no mencha més en la taula dels clavaris, ni se li dona el pa beneit, ni se 116