UN MATÍ POC SOMIAT

Tot comença un diumenge al matí, eren les nou, estava jo en un estat a on

semblava literalment un mort, ja que la nit anterior m'havia quedat fins altes hores de
la nit aixecat jugant a videojocs i en trucada amb amics. I, de sobte, una gran llum
molesta em va aixecar, successivament a aquella llum vaig sentir la veu de la meva
benvolguda mare, que en aquell moment escoltar-la abans de ser una benedicció,
va ser com si m'hagués llençat un got d'aigua freda a sobre, amb una actitud
rondinaire la meva mare em va dir que m'havia d'aixecar d'una vegada que ella i el
meu pare volien sortir aquell dia solejat i esplèndid. Però jo, en canvi, no tenia tants
ànims de sortir de casa a aquelles hores i, a més a més, estava en una actitud que
si feia una altra cosa que no fos continuar estirat al meu llit descansat em feia molta
mandra. Vaig intentar diverses vegades convèncer la meva mare perquè em deixés
quedar-me a casa i que sortissin els meus pares sols, però les meves queixes no
van valer per res, ja que a la meva mare li havia inundat l'esperit familiar i volia fer
una sortida tots plegats. Així que no vaig tenir cap remei i em vaig haver de posar a
vestir, tan adormit com em va costar vestir-me, però ho vaig aconseguir. Llavors al ja
acabar-me de vestir ens vam disposar a sortir a passar el dia en família a Tarragona.
La veritat és que jo no estava gaire d'acord amb la decisió d'anar-hi, i vaig estar
durant tot el trajecte queixant-me que perquè era allà, que no volia anar, estava en
una manera molt insuportable que no és perquè els meus pares no em van fer
callar. Aleshores, quan vam arribar al destí ja, un lloc costaner i realment bonic, ja
en veure el lloc on m'havien portat vaig decidir canviar la meva actitud de queixa a
una de més positiva i la de gaudir amb els meus pares, i realment m'ho vaig passar
molt bé. Vam fer una bona passejada per la platja i vam estar gaudint del nostre
moment en família. Fins i tot vam tenir una bona anècdota, allà estava situada la
segona millor gelateria del món, aleshores ens vam decidir a menjar-nos algun
gelat. Quan érem a la cua els que estaven darrere nostre es van començar a burlar
del meu pare per portar una samarreta del Madrid, nosaltres no els vam voler dir
res. Però quan va arribar el moment de menjar el gelat, a mi la xocolata negra no
em va asseure molt bé i vaig tenir la necessitat d'escopir-lo i just quan ho vaig
escopir passaven els que feia un moment reien del meu pare, i va tenir un la mala
sort que ell portava uns pantalons blancs i li vaig enganxar tota l'escopinada de
xocolata enrere al pantaló, el pitjor és que no se'n va adonar i va estar per tot el
passeig marítim amb els pantalons bruts que tothom ho veia, ja que era una
escopinada molt gran. Bé es pot dir que al final es va fer justícia, ell va riure del meu
pare i doncs jo vaig reaccionar. I fins aquí la meva història. Segurament no és la
millor, però és la que tinc més recent. Espero que us hagi agradat.