ECONOMIA BANCARIA: PRODUCTES D’ACTIU

Es pot donar el cas que, a l'hora d'afrontar un pagament, no es disposi dels diners
necessaris per fer-hi front. Si aquesta quantia és elevada, el més habitual és sol·licitar un
préstec, com ara un préstec rà pid, en una entitat bancà ria. Un cop el banc hagi comprovat
que el sol·licitant compleix tots els requisits per a la seva concessió , fa arribar els diners al
vostre compte, prèvia signatura del contracte del préstec, document indispensable perquè
aquest tingui validesa legal. Vols saber-ne més sobre aquest contracte de préstec (entre
particulars)? No deixis de llegir aquest article!

Què és un contracte de préstec?

Es coneix com a contracte de préstec al document que s'estableix entre dues parts i
que reflecteix el lliurament d'una quantitat de diners, o una altra cosa fungible o no
fungible (el que es coneix com a comodat), amb la condició de tornar alguna cosa similar i
en el període de temps determinat. Aquest préstec pot ser gratuït (el comodat sempre ho
és) o, per contra, estar subjecte al pagament d'uns interessos.

S'entén com a contracte de préstec de diners a aquell en què una entitat

(prestamista) facilita una quantitat, en una divisa determinada, amb el compromís que el
sol·licitant (prestatari) la torni en les condicions pactades (termini de devolució , quotes,
etc.), abonant els corresponents interessos i comissions.

Models de contracte de préstec entre particulars

Contracte de préstec simple (o d'ú s): estableix el préstec d'una quantitat de diners, o
bé fungible, a tornar en el termini establert al document. En aquest tipus de contractes
poden estar o no subjectes l'abonament d'interessos addicionals.

Com en la majoria d'operacions d'índole econò mica, jurídica o legal, la concessió

d'un préstec ha de precedir la signatura d'un contracte que li confereixi validesa legal (i
plenes garanties). Encara que no és obligatori que aquest es concreti davant d'un notari (es
pot tractar d'un contracte privat), si es recomana que un advocat supervisi el contracte de
préstec un cop s'hagi redactat.

Si bé un contracte de préstec entre particulars pot variar, en els seus termes,

respecte d'altres, hi ha una sèrie d'elements que só n comuns a tothom:

- Tipologia de préstec: indiquen la classe del mateix, ja sigui rà pid, personal o hipotecari.

- Import: quantitat que es rep i que cal reemborsar (al costat dels interessos)

- Termini de venciment: període de temps que es té per tornar limport (i els interessos).

- Interessos: preu que es paga pel préstec dels diners.

- Amortització del capital: condicions en què el prestatari pot tornar parcialment o

totalment els diners prestats.

- Comissions: quantitat a abonar per les operacions que derivin del préstec.

- Condicions de finalització del contracte en cas d'incompliment de les obligacions del

contracte.
 A més, el contracte de préstec ha d'incloure, inicialment, tant el prestador (entitat
bancà ria) com el prestatari (sol·licitant del préstec), així com la forma en què es lliuraran
els diners o objecte, juntament amb les garanties addicionals.

Quines formalitats s'exigeixen més sovint en un contracte de

préstec?
Com hem indicat amb anterioritat, el contracte de préstec és la formalització en si,
cosa que els fa fonamentals a l'hora de legalitzar aquest tipus de processos. No obstant això ,
i atès el risc que les entitats financeres assumeixen amb ells, solen requerir de la validació
mitjançant:

- Una pò lissa que sigui intervinguda davant de fedatari pú blic: el que el dota de força
executiva davant de qualsevol tipus d'incompliment per part del prestatari, permetent a
l'entitat poder reclamar el seu abonament a través d'un procediment judicial que serà més
rà pid i efectiu.

- Escriptura pú blica atorgada davant de notari: exigida per a préstecs hipotecaris.

A l'hora de concedir un préstec, dos só n els actors principals que entren a escena: el
prestamista i el prestatari. Totes dues figures, en general, solen confondre's, per la qual
cosa resulta indispensable conèixer bé en què consisteixen, així com diferenciar quines só n
les seves funcions, responsabilitats i característiques principals.

Però abans d'endinsar-nos en el que és un prestador i un prestatari, coneixerem què

és un préstec. Segons la RAE, un préstec és

“l'acció i l'efecte de prestar alguna cosa a algú perquè el torni”.

Si atenem els crèdits bancaris, caldria afegir que es fa referència a una quantitat
determinada de diners, i que la seva devolució no només inclou l'import sol·licitat, també
els interessos prèviament pactats i acceptats (per contracte).

Qui és el prestamista o prestador?

El prestamista és la persona o entitat que facilita una determinada quantitat de
diners, en forma de crèdit o préstec, amb el compromís de l'altra part (o prestatari) que
aquest serà retornat, juntament amb els interessos, segons les condicions acordades per
contracte . Aquests interessos seran d'una major o menor quantia en funció del risc que
estigui disposat a assumir el prestador (no és el mateix concedir-ho a un usuari que a una
empresa que fa temps que està consolidada al mercat), entre altres factors.

No hi ha un ú nic tipus de prestador, havent-hi diverses opcions entre les quals escollir:

- Prestamistes comercials i no comercials.

- Prestamistes bancaris i no bancaris.

- Prestamistes individuals.
Qui és el prestatari dun préstec?
Com bé hem avançat a l'apartat anterior, el prestatari és el sol·licitant, i per tant
receptor de la quantitat de diners lliurats pel prestador. É s el que assumeix, una vegada
signa el contracte del préstec, el reemborsament del mateix sota les pautes que hi queden
detallades.

Tal com disposa la normativa vigent, el prestatari d'un préstec està protegit a nivell
legal, ja que té una sèrie de drets inalienables. Entre ells es troba, per exemple, disposar
sempre de qualsevol document relacionat amb el contracte del crèdit, de la liquidació del
mateix, així com dels pagaments realitzats per a la seva devolució (els coneguts com a
justificants de pagament). De la mateixa manera, podreu consultar la base dades del CIRBE,
la qual us permetrà comprovar els vostres deutes (en el cas d'haver-ne).

Diferència entre prestador i prestatari

La principal diferència entre prestador i prestatari és, per descomptat, el rol que
exerceixen en la concessió del préstec. Com bé hem vist amb anterioritat, el prestador és el
que concedeix el capital mentre que el prestatari és el que el rep i, sota les condicions
signades per contracte, li torna al primer en el període pactat mitjançant quotes mensuals.

Obligacions del prestador i del prestatari

Les obligacions del prestador es resumeixen en:

- Complir amb el finançament demanat.

- Establir al contracte del préstec, entre les condicions a complir, el percentatge

d'interessos a pagar pel prestatari, així com el període d'amortització .

- Posseir una cò pia del contracte.

- Deixar constà ncia de la recepció del pagament al client.

- Permetre l'amortització total del préstec, si ho considera el prestatari.

Les obligacions del prestatari, per la seva banda, són:

- Abonar les quotes del préstec en el moment oportú .

- Pagar els interessos, les comissions i/o els cà rrecs addicionals del préstec.

- Si el prestamista així ho exigeix, mostrar quin és el seu context financer i remetre tota la
informació que aquest requereixi.
Tipus de préstecs

Encara que hi ha diferents tipus de préstecs, en realitat tots es poden englobar dins
de dues grans categories conegudes com a préstecs personals i préstecs hipotecaris.

Els préstecs personals só n els destinats a finançar necessitats específiques del

client en un moment determinat. Per norma general, la principal o quantitat econò mica
sol·licitada en aquest tipus de préstec és petita.

Dins dels préstecs personals es troben, per exemple, els anomenats préstecs de
consum o crèdit en línia, préstecs rà pids i préstecs d'estudis.

Els de consum es fan servir per finançar béns de consum de carà cter durador com
un cotxe, per exemple. Els préstecs rà pids, també anomenats "préstecs immediats", só n
aquells que busquen ser à gils en la resposta a la sol·licitud d'un préstec. Mentre que els
estudis, com el seu nom indica, estan pensats per cobrir les despeses de les matrícules dels
graus, postgraus i fins i tot viatges universitaris com els Erasmus.

Els préstecs hipotecaris, per part seva, só n aquells destinats a finançar la compra
d'un habitatge i, de vegades, la posada en marxa d'un negoci. A més d'implicar quantitats de
diners superiors a les dels préstecs personals, els diferents tipus de préstecs hipotecaris
tenen una garantia real per al banc. É s a dir, si el client no torna els diners del préstec, el
banc pot fer vendre l'immoble hipotecat per rescabalar-se del deute, i també es pot
convertir en el propietari de l'habitatge finançat.

Per la compra del teu habitatge habitual els bancs concedeixen (excepte casos
puntuals) el 80% del import més petit entre el preu de compra i el valor de la
taxació.

A més dels dos tipus esmentats, els préstecs també es diferencien en funció de si
tenen aval o no. Comptar amb un aval a l'hora de sol·licitar un préstec suposa una manera
de garantir el compliment de les obligacions econò miques adquirides. L'avalador es declara
disposat a fer front als compromisos de l'avalat, és a dir, a pagar el capital prestat més els
interessos en cas que el prestatari no pugui. Ara bé, per ser avalador cal complir una sèrie
de característiques, entre d'altres:

Tenir propietats lliures de cà rrega: aquest requisit és especialment important si es tracta

de préstecs hipotecaris, ja que l'avalador podria cobrir les condicions del préstec amb el
seu propi habitatge.

Comptar amb un aval és sempre un senyal de confiança que augmenta molt les
probabilitats que el banc aprovi el préstec sol·licitat sigui del tipus que sigui. També cal
recordar que si el titular no paga el préstec, l'avalador haurà de pagar el deute amb els seus
béns presents i futurs.
Condicions d’un préstec
Capital: Import que es demana al començament d’un préstec.

Termini: El temps en el que s’ha de tornar el capital més els interessos

Interés: % que cal pagar al banc pel fet d’haver demanat un préstec

Comissions: Diners que cal pagar pel servei obtingut:

- Obertura: Sol ser del 1%. Es paga en el moment de contractar el préstec.

- Estudi: Al voltant del 0’25%. É s una comissió que cada cop s’aplica menys.
- Amortització: Quan es vol avançar el pagament del capital.

* Parcial: Quan es paga una part del capital viu.

* Total: Quan es liquida del tot el préstec abans del termini pactat.

Sistema Francés: Sistema d’amortització a Espanya en el que tot i que la quota que es paga
és la mateixa tots els anys, al principi es paga molts interessos i poc capital, i paulatinament
es van pagant cada cop més capital i menys interessos, fins a la ú ltima quota que
practicament és tot capital i gairebé res d’interessos.

Com funciona la devolució d'un préstec

La taula d'amortització de préstec és la taula que representa com evoluciona el
nostre deute amb el pas del temps. Al sector financer hi ha diferents formes d'amortitzar
(tornar) els diners que una entitat bancà ria presta als seus clients, encara que a Espanya el
més comú és el mètode francès, que consisteix que el client sempre pagui la mateixa quota
mensual durant tota la vida del préstec.

De tota manera, aquesta quota mensual sempre estarà composta de dos elements: el
capital que ens han prestat, i que estem tornant, i els interessos que paguem per aquests
diners. Per tant, i grà cies al quadre d'amortització , podem veure com evoluciona aquest
deute mes a mes.
Què miren els bancs per donar un prèstec?
(CAP DELS TRES ÉS MÉS IMPORTANT. SI UN FALLA NO HI HA PRÉSTEC)

1) HISTÒRIC COM A PAGADOR

El banc mira si has estat un bon pagador de prèstecs o d’altres compromisos, per
això comprova:

ASNEF: Llistat de morosos. Si has impagat algú n rebut surts en aquesta llista. Tot i que
surten moltes anotacions, el banc comprova que siguin rellevants. L’exemple clar és la
telefonia mò bil. Moltes persones tenen algun impagament d’aquest concepte per la mala
praxis d’aquestes companyies.

CIRBE (Central de Informació n de Riesgos del Banco de Españ a): En aquest llistat surten
tots els prèstecs que una persona té a Espanya en entitats financeres que operen en el seu
territori.

Aquí surt el risc viu (deute actual) i la situació del préstec expressat en un nú mero:

1- Els pagaments estan al corrent

2- Hi ha morositat. Algú n rebut no es paga en el dia assenyalat
3- Hi ha començat un procés judicial per impagament

2) GARANTIA

É s allò en el que el banc s’agafarà si hi ha un impagament. D’allà a on acabarà

cobrant si la operació de finançament no es paga per part del titular.

La primera garantia, sempre, és el titular del préstec. La persona física o jurídica que signa
el préstec com a prestatari.

Hi poden haver més garanties com:

- Avalista/Fiador: La persona que en el cas que el titular no pagui els rebuts el banc
li pot demanar que sigui ella la que pagui. Si no paga cap dels dos, el banc pot
embargar a tots dos per tal d’acabar cobrant.
- Immobiliaria (una finca): Quan l’import del préstec és molt gran el banc pot agafar
també la garantia adicional d’una propietat del titular. D’això se’n diu préstec
hipotecari.

3) CAPACITAT DE DEVOLUCIÓ

El banc comprova que el prestatari tingui la possibilitat amb els seus ingressos
corrents de poder pagar les quotes del préstec.

RATI D’ENDEUTAMENT: 35%. Les persones a més de pagar els préstecs han de pagar
moltes altres coses: Menjar, vestuari, llum, gas, aigua, estudis, etc. Tant és així que la
majoria de bancs miren que TOTES les quotes que es paguen de préstecs per una persona
sigui com a molt aquest percentatge.

Rati d’endeutament = Suma de totes les quotes / Suma de tots els ingressos corrents
Com es fa una compra d’un habitatge amb hipoteca?
El primer que cal fer és demanar al Registre de la propietat una NOTA SIMPLE
REGISTRAL de la finca que comprem (pis o casa o solar).

É s un registre pú blic i es pot demanar per adreça o per dades registrals (Tomo, Libro,
Folio, inscripció n y nú mero de finca). Es descriu:

1) L’adreça de la finca
2) La descripció de la finca
3) Els propietaris actuals de la finca
4) Les cà rregues de la finca: Afectacions que poden ser importants de saber abans de
fer la compra: hipoteques, plans urbanístics o d’altres.

Es fan DUES escriptures: Una de compra del pis/casa i una altra de préstec hipotecari.

En l’escriptura de compra es descriu la finca, les parts implicades: Compradors i

venedors, i el preu que es pacta. També s’ha d’explicar COM s’han fet tots els pagaments a
compte i com es paga el faltant.

En l’escriptura de préstec hipotecari s’expliquen totes les condicions del préstec:

Import, termini, fixe o variable, tipus d’interès, comissions i si té bonificacions.

Despeses de la operació:

 De la hipoteca:

Des de l’any 2019 quan va canviar la llei hipotecaria a Espanya, totes les despeses de
l’escriptura de préstec hipotecari les paga el banc. El client només ha de fer front a la
taxació , que és imprescindible si es vol fer una hipoteca.

La taxació s’encarrega a una empresa taxadora homologada pel Banc d’Espanya a on un

taxador (normalment és un arquitecte) fa un informe a on diu quin és el valor de mercat de
la finca a hipotecar. Fa servir el mètode de comparació : Agafa el valor de 8 ó 10 pisos
venuts que siguin similars i que estiguin a la mateixa zona. D’aquí treu un valor per m2 que
fa servir per fer el cà lcul pel seu informe.

 De la compra:
 Impostos:
o Pis nou. IVA al 10%
o Pis de segona transmissió . ITP al 10%. Excepció : Menors de 33 anys i que
guanyen un sou menor de 30.000€/any.

 Notaria: Fa l’escriptura = 1.000€

 Registre de la propietat. Canvia els noms dels nous propietaris = 500€

 Gestoria: Fa tots el trà mits posteriors (paga els impostos, porta l’escriptura al
Registre de la propietat) = 500€