Tema 6

1. Els geosinònims.
Els geosinònims són paraules que tenen el mateix o un significat similar, però que
fan referència a diferents llocs geogràfics. Això significa que les paraules són
equivalents en termes de significat, però difereixen en el seu origen geogràfic.

Per exemple, les paraules "platja" i "cala" són geosinònims perquè descriuen llocs
costaners, però la paraula "platja" és més comuna a la costa mediterrània, mentre
que la paraula "cala" és més comuna a les illes Balears.

● Més exemples:
-Serra / Montanya: El terme "serra" és més comú a Catalunya, mentre que el terme
"montanya" és més utilitzat a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

-Cim / Pujol: El terme "cim" és més comú a Catalunya, mentre que "pujol" s'utilitza
més a la Comunitat Valenciana.

-Aiguamoll / Maresma: El terme "aiguamoll" és més utilitzat a Catalunya, mentre que

el terme "maresma" és més comú a la Comunitat Valenciana.

-Plana / Planura: El terme "plana" és més comú a Catalunya i la Comunitat

Valenciana, mentre que "planura" s'utilitza més a les Illes Balears.

2. Els complements circumstancials.

Els complements circumstancials són elements que aporten informació addicional

sobre les circumstàncies en les quals es produeix una acció. Poden ser de diversos
tipus, entre els quals es troben:

● Circumstancial de temps: indica el moment o la duració en què es produeix

l'acció. Es pot construir amb paraules com "avui", "ahir", "sempre", "durant",
"fins", "després", entre altres. Exemples:
-Vaig estudiar ahir a la nit.
-Treballo sempre de dilluns a divendres.
-Vaig anar a la platja durant tot l'estiu.

● Circumstancial de lloc: indica el lloc on es produeix l'acció. Pot ser construït

amb paraules com "aquí", "allà", "davant", "al costat", "a sobre", entre altres.
Exemples:
-Els nens juguen al parc.
-La reunió serà a la sala de conferències.
-Els ocells volen davant la finestra.

1
 ● Circumstancial de manera: indica la manera o forma en què es produeix
l'acció. Pot ser construït amb paraules com "ràpid", "lent", "bé", "malament",
"suavement", entre altres. Exemples:
-La nena canta molt bé.
-El cotxe circula ràpidament per la carretera.
-Els jardiners treballen suavement per no fer soroll.

● Circumstancial de causa: indica la raó o el motiu per què es produeix

l'acció. Es pot construir amb paraules com "perquè", "a causa de", "a raó de",
entre altres. Exemples:
-Vaig arribar tard perquè hi havia molta circulació.
-El concert va ser cancel·lat a causa de la pluja.
-Els preus van pujar a raó de la inflació.

● Circumstancial de finalitat: indica la finalitat o el propòsit per a què es

realitza l'acció. Pot ser construït amb paraules com "per", "amb l'objectiu de",
"a fi de", entre altres. Exemples:
-Estudie per aprovar l'examen.
-Vaig comprar la bicicleta amb l'objectiu de fer exercici.
-Vaig fer la presentació a fi de convèncer els inversors.

● El circumstancial de companyia indica amb qui es realitza una acció. Es

pot construir amb paraules com "amb", "en companyia de", "junt amb", entre
altres. Exemples:
-Vaig al cinema amb els meus amics.
-El pare va passejar en companyia del seu fill.
-Vaig a la festa junt amb la meua parella.

● El complement circumstancial d'instrument indica l'instrument o mitjà que

s'utilitza per a dur a terme l'acció expressada pel verb. Aquest complement
respon a la pregunta "amb què?" o "amb qui?".

El complement circumstancial d'instrument és opcional i es pot situar en diferents

llocs de la frase, però normalment apareix al principi o al final de la frase. Així, la
seva posició depèn de l'èmfasi que es vulgui donar al complement o a altres
elements de la frase. Exemples:

-Vaig tallar el pa amb un ganivet.

-El músic va tocar la guitarra amb molta habilitat.
-Van construir el pont amb ferro i ciment.

2
Activitat 1: Detecta els diferents tipus de complements circumstancials i indica
de quin tipus són.

a) Vaig al parc a fer esport.

b) Els amics van a la discoteca ahir a la nit.
c) El gat està dormint al sofà.
d) La senyora canta molt bé en el cor.
e) Vaig al cinema amb la meva parella.
f) Vaig fer el sopar ràpidament perquè tenia gana.
g) La gossa juga feliçment a la plaça.
h) La mestra ens explica les lliçons amb una pissarra digital.
i) Els vaixells naveguen suaument pel mar.
j) Els nens juguen a futbol a l'escola.
k) La botiga va tancar a causa del confinament.

Activitat 2. Escriu una frase que contiga cadascun d’aquests complements

circumstancials: temps, lloc, manera, finalitat, companyia, causa i instrument.

2.1 Els pronoms febles en funció dels complements

circumstancials. Activitats 4 i 5 de la pàgina 162.

3. El temps del passat: perifràstic, simple, imperfet i perfet

Perifràstic Simple Imperfet perfet

-Jo vaig cantar -Jo cantí -Jo cantava -Jo he cantat

3
 -Tu vas cantar -Tu cantares -Tu cantaves -Tu has cantat
-Ell/ella va cantar -Ell cantà -Ell/ella cantava -Ell/ella ha cantat
-Nosaltres vam -Nosaltres -Nosaltres -Nosaltres hem
cantar cantàrem cantàvem cantat
-Vosaltres vau -Vosaltres -Vosaltres -Vosaltres heu
cantar cantàreu cantàveu cantat
-Ells/elles van -Ells cantaren -Ells/elles -Ells/elles han
cantar cantaven cantat

Activitat 3. Conjuga els següents verbs: beure, córrer, sentir.

Perifràstic Simple Imperfet Perfet

● Activitats 10, 11, 12 i 13 pàgina 164.

4. L’apostrofació i la contracció.
● Teoria pàgina 165
● Activitat 14 pàgina 166.
Activitat 4

4
Activitat 5.

Activitat 6

Activitat 7.

5
Activitat 8.

Activitat 9.

Activitat 10.

Activitat 11.

Activitat 12.

6
5. L’origen del valencià.

El valencià és una llengua romànica derivada del llatí vulgar, la varietat de la llengua
llatina que es parlava a l'antiga Roma i que va evolucionar i diversificar-se a partir
del segle III d.C. Els romans van conquerir la Península Ibèrica al segle II a.C. i van
establir-se en aquesta zona durant més de sis segles, imposant la seva llengua i
cultura.

Amb el pas del temps, el llatí vulgar es va adaptar a les condicions lingüístiques i
culturals de les diferents regions de l'Imperi Romà, donant lloc a diferents varietats
regionals que van donar origen a les llengües romàniques modernes, com el català,
el castellà o el francès.

En el cas del valencià, la seva evolució històrica és el resultat de diverses

influències lingüístiques. En primer lloc, es va produir una influència important de les
llengües preromàniques que es parlaven a la Península Ibèrica abans de la
conquesta romana, com el ibèric, el celtibèric o el basc. Aquestes llengües van
deixar empremta en el substrat lingüístic del valencià.

A partir del segle VIII d.C., amb la invasió dels musulmans a la Península Ibèrica, es
va produir una nova influència lingüística en el valencià. Durant més de cinc segles,
el territori valencià va estar sota domini musulmà, i la llengua àrab va deixar una
empremta important en el lèxic, la fonètica i la gramàtica del valencià.

A partir del segle XIII d.C., amb la Reconquesta cristiana de la Península Ibèrica, es
va produir una nova influència lingüística en el valencià. Aquesta vegada, va ser la
llengua catalana la que va influir en la llengua parlada al Regne de València, que en
aquella època era un regne independent que estava sota la corona d'Aragó.

Així, el valencià va evolucionar a partir d'una base llatina amb influències

preromàniques, àrabs i catalanes, i va consolidar la seva pròpia identitat com a
llengua diferenciada del català en el transcurs del temps.

Paraules valencianes Origen àrab

Taronger tàrrega

Xarxa Xarq

Alcasser Al-qasr

Alqueria al-qariya

Xicotet Xicu

7
 Xufa xufqa

Gat qatt

Alberg al-berg

Almenara al-miẖana

Almàssera al-maṣṣara

Alpargata al-bargha

Albergínia al-bāḏinǧān

Albercoc al-barqūq

● Ací tens 5 paraules valencianes que vénen del llatí directament:

-Ciutat: del llatí “civitas”

-Peix: del llatí "piscis".
-Plaça: del llatí "platea".
-Aigua: del llatí “aqua”
-Mà: del llatí "manus".

● Ara, ací tens 5 paraules valencianes que vénen de l'ibèric:

-Xàtiva: del ibèric "Saetabis".

-Guadassuar: del ibèric "wadi as-suwayr".
-Ontinyent: del ibèric "Onitien".
-Benicàssim: del ibèric "Benechazim".
-Alacant: del ibèric "Akra Leuke".

● Paraules valencianes d’origen Basc: normalment tenen el sufix “arra” o

“orra”
-Xistorra