PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE

RESPOSTA TÈCNICA AL DOCUMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El dilluns 27 de març va tenir lloc la sessió de reflexió i debat sobre el

document d’actualització del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de
Granollers. Posteriorment,
Posteriorment, es va fer arribar als assistents un informe amb
les aportacions recollides a la sessió.

A les reunions estaven convocats tots els membres del Consell de Mobilitat,
el Consell de Medi Ambient, el Consell de Salut i el Consell de Ciutat de
Granollers.

En el present document es presenta una valoració tècnica de les diferents

aportacions recollides en aquesta sessió de debat.

Juan Manuel Segovia Ramos

Regidor de Mobilitat
Ajuntament de Granollers
MOBILITAT DE VIANANTS

Acord amb els criteris generals plantejats

En general hi ha un gran acord en els criteris d’actuació en els carrers
respecte l’espai per a vianants que proposa l’actualització del PMUS.
Només es matisa que en carrers de 9 metres, més enllà de tenir un carril
de circulació, un d’aparcament i dos metres per vorera, també es pot
contemplar en algun cas tenir un carril de circulació, un carril bici segregat,
i dues voreres de dos metres.
Resposta: l’exemple que es proposa és correcte. En carrers de 9 metres,
el PMUS proposa un exemple del que es pot fer com a màxima presència
de vehicle privat, però no es descarten altres seccions més favorables a
modes no motoritzats.

Voreres lliures d’obstacles

Es proposa que en la mesura del possible les voreres estiguin lliures
d’obstacles: pals, mobiliari urbà, terrasses, etc. de manera que es permeti
el pas de totes les persones. En aquest sentit, es proposa que les
terrasses dels bars no treguin espai de les voreres sinó que el treguin de la
calçada per així garantir la zona de pas útil.
Resposta: el PMUS parla d’amplades útils per tal de mantenir el pas de
totes les persones. Les terrasses en alguns casos són un complement a
l’espai per a vianants, si bé és cert que en alguns casos poden no afavorir
la circulació per a vianants.

Estudiar la col·locació de les pilones en carrers de plataforma única

S’observa que els carrers amb plataforma única intenten facilitar el pas
dels vianants, però si després per guanyar amb seguretat es col·loquen
pilones perquè els vehicles no envaeixin la zona del vianant aquest perd
en mobilitat, i per algunes persones això pot suposar una dificultat. Les
pilones com element de segregació poden ser una dificultat per a persones
invidents, per a persones que van en cadira de rodes i per a persones que
van en bicicleta.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió. Des
de la perspectiva de la mobilitat, en els accessos a zones exclusives per a
vianants, s’està defensant la col·locació de càmeres de vídeo per sobre de
les pilones per la millora
millora de l’accessibilitat, menys manteniment, etc.
Tanmateix, és cert que en alguns carrers ha fet falta col·locar pilones per
tal d’evitar estacionaments il·legals.

Els carrers amb plataforma única han de preveure elements per a

invidents
S’assenyala que depèn
pèn com es dissenyin els carrers de plataforma única,
aquests suposen un problema per a les persones invidents, per això es
proposa que el paviment dels carrers amb plataforma única tinguin en
compte l’ús de diferents materials.
Resposta: Aquesta proposta
proposta es valora molt positivament. S’ha de tenir en
compte que és un tema complex de portar a la pràctica. Per això,
incorporem en la pràctica de l’ajuntament que els projectes urbanístics i
d’obres es revisin amb tècnics especialistes de l’Onze i altres entitats
entit de
persones amb mobilitat reduïda.

Garantir l’accessibilitat
ilitat per a totes les persones
Es proposa garantir que totes les voreres siguin accessibles per a totes les
persones especialment els passos de vianants que han de tenir les seves
rampes ben habilitades.
litades. En aquest sentit s’observa que a vegades un petit
espai d’un centímetre pot ser un problema per a una cadira de rodes
elèctrica.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió i s’està
vetallant per resoldre-hoho. El PMUS ha realitzat
litzat una diagnosi de les voreres
i dels passos de vianants per conèixer el seu estat i grau d’accessibilitat,
d’accessibilitat
per tal de poder solucionar les mancances existents.
existents

Promoure els passos de vianants elevats

Com a mesura per facilitar la mobilitat dels vianants
vianants i reduir la velocitat dels
vehicles es proposa promoure els passos de vianants elevats a les cruïlles.
Aquest tipus de mesures no només s’han de fer a la zona del centre de
Granollers, a l’illa de vianants i la zona pacificada sinó també a les zones
residencials
esidencials de la perifèria.
Resposta: Aquest tipus d’actuacions són pròpies de zones pacificades o
zones 30, si bé no exclusivament. El PMUS preveu l’ampliació del
concepte de zones pacificades a la major part de barris de la ciutat. En la
mesura que es vagi realitzant la proposta, es desenvoluparan actuacions
d’aquest tipus.

Pintar i senyalitzar correctament els passos de vianants

Per vetllar per la seguretat dels vianants és important fer un bon
manteniment pintant els passos de vianants a totes les cruïlles. A més és
important saber que quan no estan pintats els passos de vianants a les
cruïlles igualment tenen prioritat de pas.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió. En
funció de la situació pressupostària municipal es revisa amb més o menys
freqüència l’estat de la pintura vial.

Prioritzar els passos de vianants en els itineraris “naturals”

S’observa que en ocasions els passos de vianants no es col·loquen a les
cruïlles, sinó una mica més a l’interior del carrer. Això es valora un risc
perquè moltes persones passen per l’itinerari més recte que en general
sempre és per les cruïlles. Per això es proposa que a l’hora de col·locar els
passos de vianants sempre es tingui com a criteri el seu itinerari més curt,
el seu “camí natural”.
Resposta: La ubicació de passos per a vianants lleugerament a l’interior de
les cruïlles es deu a millorar la visibilitat del vehicle que gira cap al vianant i
disposar d’un espai d’acumulació o de frenada abans de trobar-se el
vianant. En zones 30 o pacificades, aquesta actuació té menys sentit
perquè el vianant disposa de major preferència i per tant s’hauria de
respectar més l’itinerari natural.

Que no hi hagi més de 100 metres entre passos de vianants

Hi ha acord amb la proposta tècnica de que en les vies de passar, els
passos de vianants o els semàfors no tinguin una separació superior a 100
metres entre si.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió i s’ha
incorporat aquesta proposta com a criteri en el PMUS.

Millorar la seguretat dels entorns de les escoles

S’apunten com a zones d’especial prioritat els entorns més pròxims a les
escoles, vetllant per la seguretat dels infants. Per això es proposa pacificar
la circulació de vehicles i potenciar els camins escolars.
escola
Resposta: Acció incorporada en el PMUS.

Reduir al màxim l’amplada de la calçada per pacificar la circulació

S’observa que si la calçada es redueix al màxim possible els vehicles
circulen a menor velocitat. Per això, respectant les amplades mínimes
perquè puguin passar els vehicles d’emergència es proposa reduir la zona
de calçada al màxim.
Resposta: La ciutat ja s’està planificant d’aquesta manera. Cada vegada
queden menys carrers amb carrils d’una amplada superior als 3,5 metres.
metres

Prioritzar l’ús de semàfors en elsels passos de vianants insegurs

S’assenyala que els passos de vianants encara no són respectats per tots
els conductors i per tant, en els casos en que el pas de vianants per si sol
pot ser un risc es valora necessari col·locar-hi
col·locar un semàfor.
r.
Resposta: No es té constància a nivell general d’aquesta problemàtica.
S’està d’acord amb la mesura i si es coneix una cruïlla concreta
s’analitzarà amb més detall.

Realitzar mesures provisionals per pacificar la circulació

S’observa que la reforma dels
dels carrers és costosa i per tant, requereix d’un
cert temps i recursos i s’han d’anar fent progressivament. Per això, es
proposa realitzar mesures provisionals per pacificar els carrers, com posar
jardineres com es va fer al carrer Miquel Ricomà, d’aquesta
d’aquest manera no cal
esperar a realitzar les grans intervencions per disposar d’itineraris
pacificats per a vianants. Però en aquest cas, també cal vetllar perquè
sempre puguin passar els vehicles d’emergència.
Resposta: Tècnicament es valora positivament l’experiència
l’experiència del carrer
Ricomà i en la mesura del posible es proposarà en altres carrers de la
ciutat.

Conscienciar de la vulnerabilitat dels vianants

S’apunta la necessitat de fer campanyes de sensibilització per
conscienciar de la vulnerabilitat de totes
totes les persones quan som vianants, i
la fragilitat front els vehicles.
Resposta: El PMUS inclou la necessitat de realitzar campanyes a favor
dels modes no motoritzats com és el cas del vianant i bicicleta.

Promocionar que la gent vagi caminant als llocs

Més enllà de fer intervencions en l’espai públic es destaca que cal incidir
en un canvi cultural de les persones i promoure que la gent es desplaci
caminant als llocs, especialment a l’escola o l’institut, o determinats
equipaments o estacions de tren i autobusos. S’observa que cal destacar
les virtuts de caminar per la salut i el medi ambient.
Resposta: El PMUS inclou la necessitat de realitzar campanyes a favor
dels modes no motoritzats com és el cas del vianant i bicicleta.

Fomentar les accions en favor dels vianants des de diferents àmbits

S’observa que la promoció de la mobilitat a peu no només de temes
urbanístics, hi ha altres factors i actuacions municipals que també poden
incidir en la promoció d’anar a peu als diferents llocs. Per exemple,
embellir les illes de vianants afavoreix que les persones percebin el
desplaçament com un passeig agradable.
Resposta: El PMUS preveu la creació d’itineraris de connexió amb barris i
municipis de l’entorn de qualitat: amb arbres, passeres i altres elements
que convidin al passeig, tant de la mobilitat obligada com la no obligada.

No centrar la majoria de les actuacions al centre de Granollers

S’observa que el calendari d’execució de les actuacions en favor dels
vianants no només s’ha de realitzar al Centre de Granollers. A l’hora de
concretar les fases d’execució no sempre s’ha de començar pel centre i
acabar als barris més perifèrics. Cal evitar una visió molt radial de les
prioritats de la ciutat.
Resposta: El PMUS preveu la creació d’itineraris de connexió amb barris i
municipis de l’entorn de qualitat: amb arbres, passeres i altres elements
que convidin al passeig, tant de la mobilitat obligada com la no obligada.
MOBILITAT AMB BICICLETA

Criteri general: bicicletes per la calçada i protegides de la resta de

vehicles
Hi ha acord amb la proposta tècnica de que els itineraris de bicicleta
sempre han d’anar per la calçada respectant el codi de circulació. En la
mesura del possible cal protegir els carrils bici de la resta de vehicles, per
això es proposa segregar el carril bici de la calçada de la resta de vehicles.
Tot i això, s’observa que en carrers 30 no cal fer aquesta segregació
perquè en principi la convivència és factible. Una excepció són els carrers
30 amb molt pendent on potser sí que caldria ca plantejar--se la segregació
del carril bici perquè en pujada la velocitat del ciclista és molt menor.
També es proposa que en els carrers on es permeti la circulació de
bicicletes en sentit contrari de circulació es redueixi la velocitat dels
vehicles a 20 km/h.
Resposta: La proposta d’itineraris per a bicicletes que inclou el PMUS va
en aquesta a línea, proposant que la bicicleta circulin pel mateix espai que
els vehicles motoritzats excepte en aquells carrers que formen part de la
xarxa bàsica de distribució
tribució del trànsit, on es proposa segregat amb carril
bici protegit, o bé en aquells carrers on la circulació en bicicleta es prevegi
en sentit contrari al trànsit motoritzat.

Disposar de pressupost i accelerar les millores en la implantació de la

bicicleta
leta a Granollers
Tot i que hi ha acord amb les propostes tècniques realitzades per facilitar
l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport a Granollers, es demana
accelerar en la mesura del possible la seva implementació disposant d’un
pressupost anual per er a realitzar actuacions. En aquest sentit, es valora que
en l’escenari 2021 el 80% dels carrers de Granollers haurien de ser
ciclables, i la implantació de la xarxa i les seves diferents fases es podrien
ajustar, especialment les que només depenen de l’Ajuntament.
l’Ajuntament. Molts carrer
de la fase 3 són de Granollers i es podrien incorporar a la fase 2.
Resposta: La voluntat de l’Ajuntament és realitzar la fase 1 en el termini
d’un any (2017-2018),, que es complementa amb algunes actuacions
d’altres fases i avaluar--ne
ne l’ús que se’n realitza per tal de prosseguir amb
les següents fases. Segons l’èxit de la fase 1 es desenvoluparia una fusió
de la fase 2, 3 i altres connexions que puguin aparèixer de nou.

Dissenyar itineraris de bicicleta fins els polígons

Es proposa incorporar als itineraris de bicicleta l’accés als polígons de
Granollers, per promoure l’ús de la bicicleta entre les persones que es
desplacen a aquests polígons.
Resposta: L’accessibilitat en bicicleta als polígons industrials de la ciutat és
diversa, en funció de la seva ubicació, essent molt diferent entre ells. Per
una banda, els polígons d’El Ramassar, Coll de la Manya i Font del
Radium, compten amb un pendent molt pronunciat respecte del centre i la
seva localització és de difícil accés (especialment els dos últims). Per altra
banda, els polígons del marge dret del riu Congost i el de Palou Nord, on
es desenvolupa bona part de l’activitat industrial, ja disposen de vies
ciclables que tot i que convé millorar-ne la il·luminació, ja compten amb
una mínima infraestructura que facilita l’accés a la zona industrial.
El PMUS no detalla una proposta específica d’itineraris per a bicicletes als
polígons però no es descarta la possibilitat de completar-ne el recorregut.

Senyalització adequada dels itineraris de bicicleta

Es destaca que cal senyalitzar correctament els itineraris de les bicicletes
perquè no es generin dubtes ni problemes de convivència amb altres
modes de transport, vianants o cotxes.
Resposta: En els diferents projectes dels itineraris ciclables proposats en el
PMUS ja es preveu el corresponent pla de senyalització.

Disposar d’una xarxa densa d’aparcaments segurs per a bicicletes

S’apunta la necessitat d’augmentar el número d’aparcaments per a
bicicletes i a més s’apunten un seguit de criteris a respectar:
1. Aquests aparcaments han de ser segurs. La gent ha de tenir la certesa
de que la bicicleta està segura allà on la deixa, sinó no utilitzarà aquest
mitjà.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió. El
PMUS preveu d’entrada almenys 2 aparcaments per a bicicletes segurs (a
l’estació de França i a la zona del Centre) a més d’altres en pàrkings
soterrats de vehicles.
2. Els aparcaments de bicicleta no han de treure espai a la zona de
vianants, és a dir, s’han
’han d’ubicar a la calçada i no a la vorera.
Resposta: Com a criteri general es considera apropiada aquesta proposta,
i així s’ha intenta fer en la majoria de casos. Tot i això,
això hi poden haver
excepcions puntuals.

Col·locar aparcaments de bicicleta en equipaments

equipaments i estacions
Es proposa, que els equipaments disposin d’aparcaments per a bicicletes
per així promoure el seu ús. En especial es destaquen les escoles, però
també a equipaments públics, com les instal·lacions esportives, o a les
estacions, tant de tren com d’autobusos.
Resposta: El PMUS ja ho preveu així de forma progressiva.

Aparcaments segurs en els aparcaments dissuasoris

També es proposa col·locar aparcaments de bicicleta en els aparcaments
dissuasoris de vehicle privat, per així promoure
promoure l’intercanvi modal.
Resposta: El PMUS ja ho preveu així de forma progressiva. Es començaria
per les estacions de tren i autobusos i el centre. Respecte als aparcaments
dissuasoris, la distància entre el centre i els aparcaments és tant baixa que
el mode e a peu ha esdevingut la forma habitual de connectar-se
connectar amb el
centre. Tanmateix, degut a la saturació d’alguns aparcament hi pot havers
casos on podria resultar útil l’aparcament proposat.

Potenciar els aparcaments de bicicletes en lloc privats

Respecte els aparcaments de bicicletes es proposa potenciar els
aparcaments segurs en llocs privats (habitatges, llocs de treball, etc.) ja
sigui incorporant aquest criteri en les noves promocions d’habitatge o
donant incentius o subvencions per la creació d’aparcaments
d’aparcaments segurs per a
bicicletes.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es comparteix aquesta opinió.
opinió Els
habitatges nous haurien d’estar obligats a incorporar aparcaments per a
bicicletes igual que tenen l’obligació de disposar d’aparcaments per a
cotxes.

Sensibilitzar a la ciutadania respecte l’ús de la bicicleta

Hi ha acord en la necessitat de sensibilitzar a la ciutadania respecte les
bondats de l’ús de la bicicleta com a mitja de desplaçament. Però també
cal sensibilitzar a les persones que es mouen amb altres mitjans de la
vulnerabilitat i la feblesa de les persones que van en bicicleta perquè així
siguin respectades.
Resposta: El PMUS inclou la necessitat de realitzar campanyes en favor
dels modes no motoritzats com és el cas del vianant i bicicleta.

Regular i sensibilitzar respecte l’ús dels vehicles elèctrics

S’apunta que hi ha un gran increment de vehicles elèctrics (cadires de
rodes, patinets, bicicletes, segway, etc.) i que cal regular el seu ús i educar
en el seu ús per facilitar la convivència entre els diferents usuaris i modes
de desplaçament.
Resposta: L’ordenança de circulació ja inclou una regulació d’aquests
vehicles.

Implantar un servei de bicing a mida de Granollers

S’assenyala que s’hauria d’estudiar la possibilitat d’implantar un servei de
bicing, tot i que és complex la implantació en un municipi com Granollers.
L’experiència, tant a Granollers com a altres municipis similars és que és
molt difícil que funcioni un servei com el bicing.
Resposta: A Granollers ja es va implantar un servei de bicicletes públiques
que en aquell moment no es va consolidar. Aquesta i altres experiències
demostren la dificultat de funcionament d’un servei d’aquest tipus en
ciutats de la mida de Granollers.

Elaborar un Pla Estratègic d’implantació de la Bicicleta a Granollers

S’observa que més enllà de desenvolupar accions urbanístiques, la
implantació de la bicicleta a la ciutat implica un seguit de canvis i elements
que van més enllà del redisseny de l’espai públic. Per això es proposa
elaborar un Pla Estratègic que abordi tots els elements que comporta la
implantació de la bicicleta a Granollers, normativa, educació, sensibilització,
promoció, respecte, etc.
Resposta: Al marge del paper de la bicicleta dins el PMUS, l’ajuntament ja
està col·laborant amb la principal entitat defensora de la bicicleta amb
l’aplicació de diverses accions i criteris en favor de la bicicleta.
“Transversalitzar” la promoció de la bicicleta amb altres polítiques
públiques
En la mateixa línia que la idea anterior es proposa promocionar l’ús de la
bicicleta amb altres actuacions més enllà de l’urbanisme: en educació,
comerç, etc. Per exemple es pot promocionar l’ús de la bicicleta per anar a
l’escola.
Resposta: El PMUS inclou la necessitat
necessitat de realitzar campanyes a favor
dels modes no motoritzats com és el cas del vianant i bicicleta.

MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC

Ser més ambiciosos en l’increment de l’ús del transport públic

S’observa que a l’hora de fer una projecció de futur per l’any 2021
pràcticament hi ha un n estancament del nombre de desplaçaments en
transport públic. Es valora que potser s’hauria de ser més ambiciós i
preveure un major increment de l’ús del transport públic.
Resposta: És cert que queda una mica curta i es corregirà a l’alça.
Tanmateix, es vol deixar constància que en el moment de màxima
demanda, els valors respecte els actuals (no proposats) van ser tan sols
d’un 7% més. En aquest sentit, tot i que s’està d’acord que hi ha un marge
de millora, la morfologia de Granollers (sense pendents i amb dificultats
alhora de moure’s transversalment amb modes motoritzats) genera que
modes com els desplaçaments a peu o en bici substitueixin el que en
d’altres ciutats es poden estar realitzant en autobús.

Integrar la xarxa de bus interurbana i la urbana

urban
Es proposa integrar millor la xarxa de busos interurbana i la urbana per
disposar d’un sistema més eficient, en la línia del que ja proposen els
serveis tècnics.
Resposta: El PMUS no recull cap proposta concreta al respecte però la
coordinació amb les empreses operadores de transport i l’ajuntament és
permanent per analitzar el servei i valorar millores.

Repensar les línies de bus per fer circuits més curts

Es proposa com a idea general repensar les línies de bus de Granollers
perquè tinguin itineraris
ris més curts de manera que es promoguin més els
transbordaments.
Resposta: El PMUS proposa la creació d’una nova línea urbana i
incrementar la freqüència de la línea 1. S’ha comprovat que quan més
transbordaments es perden usuaris i per això no s’opta per línea curtes
que obliguin el transbordament.

Evitar la pèrdua de velocitat comercial del Bus

Es destaca que la velocitat comercial dels autobusos respecte el transport
privat és un factor clau per la seva promoció, per això s’assenyala la
importància d’evitar tots aquells factors que redueixen la velocitat
comercial dels autobusos, com per exemple, els vehicles mal estacionats,
com passa al carrer Ramón Llull o Torres i Bagues.
Resposta: Totalment d’acord en que cal prioritzar la vigilància en aquells
punts on l’autobús perd velocitat comercial.

Posar en marxa la nova línia 3 d’autobusos

Es proposa avançar en la mesura del possible la posada en marxa de la
nova línia que connecta el Lledoner i les piscines i que ja queda recollida
en la proposta tècnica.
Resposta: Es desconeix quan es farà la implantació d’aquesta línea però
es tracta d’una acció prevista en la primera fase (0-3 anys) de
desenvolupament del PMUS.

Millorar les connexions transversals de Granollers amb noves rutes

de bus
Crear una ruta transversal nova que millori les connexions internes
transversals, passant pels carrers Ramon Llull i Torres i Bages. Amb
aquesta proposta s’identifiquen 4 beneficis:
- Habilitar una nova línia transversal que millora el sistema a nivell
general.
- Connexió amb transport públic d’un equipament important com és
l’Auditori.
- Descongestionar la intersecció del carrer Girona amb carrer Torres i
Bages (vehicles només de sortida i no d’entrada).
- Augmentar la capacitat viària del carrer Girona.
Resposta: Transversalment, el tram de major distància entre l’est i l’oest
del municipi (per sobre de la Ronda Sud) ja disposa de nombrosa oferta
per Camp de les Moreres i Colom. El tram que es fa referència, Torres i
Bages entre la Plaça de la Constitució i Girona, té una distància inferior als
500 metres.. Es considera que aquesta distància és ideal per recórrer a peu
i en bici, i per tant, l’autobús té molt poca demanda captiva. Ramon Llull, al
tram entre Girona i Joan Prim, ja hi passa una línia.
La nova línia que es proposa hauria d’absorbir una part dels usuaris que
es va proposar en la sessió de participación ciutadana.
ciutadana

Millorar els accessos a l’Hospital amb transport públic

S’apunta que cal millorar els accessos a l’Hospital de Granollers amb una
millor
llor ubicació de les parades de bus.
Resposta: Es tracta d’una proposta ja recollida en el PMUS.

Millorar l’accessibilitat a les estacions de tren

S’assenyala la necessitat de millorar l’accessibilitat a peu a les estacions
de tren de Granollers per fomentar
fomentar que la gent utilitzi més aquest mitjà de
transport. Es valora que el tren és el transport públic clau per reduir els
desplaçaments externs a Granollers.
Resposta: La principal estació, Granollers Centre, disposa de bons
itineraris de connexió a peu
peu amb el centre (Avinguda Sant Esteve amb
voreres de més de 3 metres i la zona 30 del centre). En el cas de
Granollers – Canovelles, es troba adaptada a PMR, però el pendent
existent condiciona alhora d’accedir a peu a l’estació.

Potenciar l’ús del tren

Es destaca que el mitjà de transport públic més important per reduir els
desplaçaments externs és el tren, i per tant és el mitjà que més s’hauria de
potenciar.
Resposta: Ess considera que el el desdoblament de la R3 seria un gran
impuls tal i com queda recollit
reco en el PMUS.

Modernitzar i adaptar la flota d’autobusos

Es proposa disposar d’autobusos més petits i accessibles i una flota més
moderna que contamini menys, per exemple, amb autobusos elèctrics.
Resposta: La flota d’autobusos es va adaptant amb l’adquisició de nous
autobusos híbrids menys contaminants. D’altre banda, la nova línia
proposada es contempla que pugui ser elèctrica, tot i que el cost del
vehicle es preveu molt elevat.

Informació en temps real a totes les parades

S’observa que ara només hi ha dues estacions amb informació de pas en
temps real: a l’estació a la Plaça Serrat i Bonastre i a l’Hospital. Seria bo
que aquests panells informatius s’estenguessin a totes les parades, o a la
majoria d’elles.
Resposta: El PMUS ja preveu una proposta en aquest sentit, si bé en
molts casos l’impacte visual i l’elevat cost d’aquestes senyals, impedeixen
la seva ràpida expansió. D’altra banda, cal tenir en compte que l’App de
TransGran permet conèixer la informació en temps real de totes les línies.

Repensar l’estació d’autobusos perquè permeti la bidireccionalitat

S’observa que actualment els autobusos que van a l’estació d’autobusos
han de maniobrar i fer marxa enrere, això no és segur ni eficient. Per això
es proposa repensar l’estació d’autobusos perquè permeti la
bidireccionalitat.
Resposta: Aquest aspecte depassa l’anàlisi realitzat en el PMUS, però es
recull com a element a estudiar amb major detall.

Fer parades de Bus i Taxi a l’estació de RENFE de Granollers -

Canovelles
Es proposa ubicar parades de bus i de taxi a l’estació de RENFE de
Granollers - Canovelles per facilitar l’ús d’aquests mitjans de transport i
promoure aquesta connexió (tren - bus, tren – taxi).
Resposta: La connexió amb bus es realitza a l’Avinguda de l’estació de
Nord (a 250 metres) i connecta amb Canovelles, centre de Granollers i
Lliçà d’Amunt. És cert que caldria senyalització per a vianants cap a la
parada. L’autobús no pot pujar fins la parada ja que es tracta d’un carrer
sense sortida i no podria efectuar el gir. El desdoblament de la R3
justificaria una millora de la intermodalitat tren – bus. En el cas del taxi, ja
hi ha previst ubicar-hi una parada.
Disposar de més punts de venda de targetes de bus
S’apunta que seria bo disposar de més punts de venta de targetes
tar de bus,
per exemple, es podrien vendre en els comerços.
Resposta: Aquest aspecte no depèn de l’ajuntament de Granollers i
requereix un cert control.

Promoure descomptes per a l’ús del transport públic per a

determinats col·lectius
També es proposa introduir descomptes per als menors de 16 anys o les
persones aturades. Però es comenta que la T16 o la targeta per aturats ja
existeix però es gestiona des de l’ATM.
l’ATM
Resposta: En PMUS no recull cap proposta al respecte. A banda dels
avonaments de l’ATM,, actualment
actualment es disposar de la tarjeta jubilat G-100
per a desplaçaments del servei de transgran.

Remunicipalitzar el servei d’autobusos urbans de Granollers

Es proposa que es remunicipalitzi la gestió de les línies municipals per
millorar la seva gestió i servei. Però no tothom està d’acord amb aquesta
proposta perquè els serveis interurbans poden ser més eficients i es
gestionen des de la Generalitat de Catalunya.
Resposta: Tal i com s’apunta a l’aportació hi ha avantatges i inconvenients,
però la tendència
ncia general és a compartir serveis amb municipis de l’entorn
per reduir despeses i millorar el servei. Però per assolir l’èxit cal una bona
gestió i entesa entre les parts.

Promoure i incentivar el taxi com a servei públic

S’apunta que és important fomentar
fomentar l’ús del taxi com a servei públic. Per
incentivar el seu ús promoure connexions amb el comerç per obtenir
descomptes, etc.
Resposta: Ja s’han realitzat accions en favor del taxi com la creació de
l’àrea conjunta amb els municipis de la conurbació.
conur Tott i això, cal seguir
impulsant el servei.. Des de l’ajuntament es treballa conjuntament amb el
col·lectivo del Taxi de Granollers per intentar afavorir el servei.
servei
MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Ser més ambiciosos en la reducció de desplaçaments en vehicle

privat el 2021
S’observa que la proposta d’escenari desitjat per l’any 2021 redueix molt
poc el nombre total de desplaçaments en vehicle privat, i que potser
s’hauria de ser més ambiciosos. Tot i que en percentatge baixa força és
més per l’increment dels altres modes de transport que per la reducció dels
desplaçaments en vehicle privat i això vol dir que a efectes de
contaminació la situació seguiria igual.
Resposta: La presentació oferia una comparació entre l’escenari actual i el
proposat sense veure l’escenari tendencial (amb un increment important
dels vehicles privats, que és el que ha succeït en la mobilitat exterior dels
últims anys). Si fem la comparativa entre l’escenari tendencial i el proposat,
s’observen una major ambició que la que es destaca. Concretament, el
PMUS preveu una reducció del 16,4% del vehicle privat (per sobre de
l’objectiu de reducció que fixa el Pla Director de Mobilitat de l’RMB, 12,0%).
D’altra banda, cal tenir en compte que la distribució modal de la ciutat de
Granollers ja és molt bona, respecte altres ciutats de la regió metropolitana.

Reduir la velocitat màxima a 20Km/h en carrers estrets

Tot i que en general els criteris de jerarquització viària proposats semblen
correctes, es proposa reduir fins a 20Km/h la velocitat màxima en carrers
estrets, per guanyar en seguretat i pacificar encara més el trànsit, com per
exemple, al carrer Princesa o el carrer Apel·les Mestres.
Resposta: En tots els carrers urbans d’un sol sentit de circulació la
normativa determina que la seva velocitat máxima és de 30km/h. Es
considera que aquesta limitació de velocitat és adequada per a garantir la
cohabitació i la seguretat viària. D’altra banda, el PMUS identifica diversos
carrers de l’entorn de l’illa de vianants que presenten voreres estretes i
caldria ampliar progressivament a partir de reduir l’espai destinat al trànsit
(ja sigui mitjançant plataforma única o ampliant vorera). En aquest sentit,
les obres que s’han realitzat aquest 2017 a carrers com Conestable de
Portugal, Ponent, Ricomà o Marià Sans ja van en aquesta línea. La
tendència és seguir pacificant el trànsit i al mateix temps millorar
l’accessibilitat a peu als carrers del nucli.
Reduir la velocitat dels carrers amb més circulació
S’observa que carrers amb molta circulació que formen part de la xarxa
bàsica general també haurien de reduir la velocitat de circulació dels
vehicles, com per exemple, al carrer Girona.
Resposta: Amb la reforma de la part nord del carrer Girona, la totalitat del
carrer quedarà amb un o dos carrils
carrils de circulació per sentit i on l’excés de
velocitat difícilment es podrà dur a terme per la presència de semàfors i la
reducció de la calçada. No obstant, s’està d’acord en la reducció general
de la velocitat.

Limitar la circulació de cotxes al carrer Navarra

N
Es proposa que també es limiti la circulació de vehicles pel carrer Navarra.
Resposta: El PMUS preveu l’ampliació de voreres en aquest carrer que
suposaria la disminució d’un cordó d’aparcament i la reducció de vehicles
circulant. Amb la creació de la zona 30, el carrer ha disminuït el nombre de
vehicles que hi passaven respecte el 2006. Tanmateix, la manca de vies
transversals fa que alguns carrers que no formen part de la xarxa básica
de vehicles, com és el cas del carrer Navarra, absorbeixin
absorbeix més vehicles
dels que un tipus
pus de via urbana haurien de tenir.
tenir

Preveure la pacificació de la circulació en tots els barris

S’observa que l’anàlisi de pacificació es planteja molt vinculat al centre de
Granollers, però que hi ha moltes altres zones residencials
residenc que també
haurien de contemplar una pacificació. Es proposa augmentar les zones
de prioritat per als vianants no només al centre sinó també
tamb a altres zones
de la ciutat.
Resposta: El PMUS preveu la creació de zones pacificades a moltes zones
de la ciutat
at no només al centre,
centre, amb la voluntat de dirigir el trànsit en els
vials que formen la xarxa principal i que la resta siguin bàsicament utilitzats
només per veïns.

Repensar les conseqüències de la pacificació del centre

Tot i no està en contra de la pacificació
pacificació del centre de Granollers es
demana que es valori l’impacte que pot tenir aquesta pacificació en les
zones de l’entorn, perquè si es treu la circulació i l’aparcament del centre
això pot implicar més circulació i menys aparcament per les zones
properes a aquest centre.
Resposta: La proposta d’àrea verda pretén ser una solució als conflictes
comentats. D’altra banda, la presència d’aparcaments públics i zona blava
garanteixen l’aparcament al centre.

Obertura de la continuïtat del carrer Rafael Casanova fins a la Ronda

Nord
Sembla bé la proposta tècnica d’obertura de la continuïtat del carrer Rafael
Casanova fins la Ronda Nord. En tot cas s’apunta que s’avanci tant com
es pugui i es faci bé.
Resposta: Des del Servei de Mobilitat es recull l’aportació, però no
s’incorpora en la revisió del Pla ja que aquest no entra en detall de temes
similars.

Informació i senyalització dels aparcaments públics

S’assenyala la importància d’informar i senyalitzar els aparcaments públics
perquè la gent sàpiga on ha d’anar si vol aparcar i evitar així que realitzin
més voltes de les necessàries.
Resposta: En aquests moments es disposa de senyalització específica de
la majoria d’aparcaments de la ciutat en les principals vies de distribució
del trànsit intern. De totes formes, es preveu impulsar un pla de
senyalització indicativa que analitzi amb detall si cal reforçar algunes
indicacions i on.

Promocionar el treball en xarxa dels aparcaments soterrats de la

ciutat
Es destaca que seria desitjable que tots els aparcaments soterrats de
Granollers treballessin en xarxa per així oferir un millor servei: horaris,
tarifes, tipus de pagament, etc.
Resposta: El PMUS recull aquesta proposta en l’acció 5.5. “Tarjeta
d’aparcament de Granollers”.

Disposar de més aparcaments dissuasoris

Es valora que cal disposar d’una bona oferta d’aparcament dissuasori
gratuït. Això implica no només disposar de més aparcaments dissuasoris,
sinó també disposar d’uns bons accessos a aquests aparcaments, estar
ubicats estratègicament respecte els equipaments i els pols d’atracció a la
ciutat. I fins i tot plantejar-se
plantejar se mesures per connectar aquests aparcaments
amb els comerços i les zones turístiques, com per exemple, un trenet.
Resposta: Els aparcaments dissuasoris cada vegada es troben més
ocupats
upats i les possibilitats de trobar espais propers al centre que puguin
realitzar aquesta funció cada vegada són més escasses. En la mesura que
se’n plantegin de nous més allunyats caldria que aquests estiguessin
connectats en transport públic.

Tot i això,, hi ha qui també observa que en la mesura que es faciliti l’accés
amb transport privat la gent utilitzarà menys el transport públic, i per tant
tampoc s’ha de potenciar tant l’accés amb vehicle privat.
Resposta: Cal trobar l’equilibri entre garantir l’accés
l’accés en vehicle privat i
potenciar-lo.
lo. S’està realitzant un pla de mobilitat que ha de garantir una
mobilitat més sostenible pels propers anys i aquesta no es basa amb el
vehicle privat.

Implantació de la zona verda

Es valora positivament la implantació de la zona verda a Granollers.
Resposta: Es preveu ampliar el nombre de zones amb aparcament regulat
amb prioritat per als veïns i així queda recollit en el PMUS.

Augment de la zona blava

Hi ha acord en la proposta tècnica d’augmentar la zona blava de
Granollers, com per exemple, al carrer Roger de Flor i l’Avinguda Sant
Esteve. Però caldria abaratir-la.
abaratir
Resposta: El PMUS preveu una modificació de les tarifes de la zona blava
diferenciant dues categories en funció de la demanda prevista segons els
usos de l’entorn. Així mateix, amb la introducció de diferents àrees verdes
s’estudiarà la possibilitat de definir noves zones blaves.

Promocionar ofertes d’aparcament gratuït

Es proposa buscar complicitats amb altres sectors, com el comerç, per
realitzar promocions d’aparcament gratuït a la ciutat amb coordinació i
col·laboració amb els aparcaments de pagament.
Resposta: La targeta d’aparcaments de Granollers ja recull aquesta funció.

Oferta d’aparcament per a cotxes elèctrics

S’observa que si es vol promocionar els vehicles elèctrics és important que
se’ls donin facilitats, per això es valora com una bona opció reservar
places d’aparcament per a vehicles elèctrics.
Resposta: La Junta de Govern Local de 6 de juny de 2017 va aprovar
inicialment el Pla Estratègic de Mobilitat Elèctrica. Aquest pla està dirigit a
impulsar el vehicle elèctric a partir de l’expansió d’una xarxa de punts de
recàrrega, entre d’altres mesures de promoció. En aquest sentit, el PMUS
recull les accions del Pla Estratègic de Mobilitat Elèctrica.

Vetllar per un bon accés en vehicle privat a Granollers

Tot i que es valora correcte la priorització de la mobilitat sostenible
respecte l’ús del vehicle privat, s’observa que és important que es faciliti
l’accés en vehicle privat a Granollers si es vol competir comercialment amb
altres centres comercials, com per exemple la Roca Village.
Resposta: Cal trobar l’equilibri entre garantir l’accés en vehicle privat i
potenciar-lo. S’està realitzant un pla de mobilitat que ha de garantir una
mobilitat més sostenible pels propers anys i aquesta no es basa amb el
vehicle privat.

Limitar les llicències per aparcament al nucli

Hi ha qui proposa limitar les llicències d’aparcaments al centre, perquè si
s’ubiquen aparcaments el que es provoca és que més vehicles entrin al
nucli.
Resposta: Es tindrà en compte aquesta proposta per a noves
construccions però ja es tendeix en eliminar l’aparcament del centre.

Disposar d’un lloc adient de càrrega i descàrrega de persones a

l’Hospital
S’observa que actualment hi ha una zona de càrrega i descàrrega de
persones a l’Hospital de Granollers, però l’incivisme i el mal ús provoca
que no es pugui utilitzar perquè la gent no ho respecta. Això planteja el
dubte de en quina mesura si es disposa d’un espai així realment s’utilitzarà
correctament.
Resposta: Cal denunciar l’incivisme i deixar lliure aquestes zones per tal de
poder-hi estacionar.

Senyalitzar els noms dels carrers

S’assenyala que hi ha molts carrers que no tenen la placa amb el nom i
que caldria posar,
sar, cosa que facilitaria l’orientació de la gent que no coneix
la ciutat.
Resposta: Es recull la proposta i es valorarà econòmicament.

Realitzar un criteri de jerarquització viària per a vianants igual que

s’ha fet per vehicles
Es valora que l’anàlisi de jerarquització viària realitzat per als vehicles
també es podria realitzar per als altres modes de transport. De manera que
es pogués analitzar el volum de circulació de persones amb tots els modes
de mobilitat i els carrers principals per a cadascun d’ells.
d
Resposta: La jerarquització de vehicles és necessària per l’impacte negatiu
que provoquen alguns vehicles al passar per carrers no preparats per
l’absorció de determinat volum de vehicles. En el cas dels vianants,
l’ampliació de l’illa de vianants ha generat una dispersió dels itineraris
d’aquests viatges cap al centre. Tot i que el pla ja prioritza determinats
eixos, no es pot perdre de vista els criteris generals comuns a tot el
municipi i garantir les condicions d’accessibilitat a tots els carrers
carrer de la
ciutat.

Valorar l’impacte de la contaminació en la salut en els entorns de les

escoles
S’observa que la contaminació afecta a la salut de les persones, però que
és especialment preocupant per als infants, per això es proposa vetllar pel
reduir l’impacte
impacte de la contaminació en els entorns dels centres educatius.
Resposta: Ell PMUS ja recull la necessitat d’actuar a entorn les escoles tal
com s’ha estat fent els últims anys.
anys. Així mateix, es disposa del Pla
Supramunicipal d’acció per a la millora de la Qualitat de l’Aire del Vallès
Oriental (2016) i del Pla d’actuació local per a la reducció de la
contaminació atmosférica de Granollers (2011) que inclouen propostes de
millora de la qualitat de l’aire.
Introduir elements d’smart city a la mobilitat
S’apunta que seria bo introduir elements d’smart city a la mobilitat de
Granollers per ferla més eficient. Per exemple, amb semàfors intel·ligents,
comptabilitzadors de vehicles per optimitzar les fases, etc.
Resposta: Les fases dels semàfors es van optimitzant en funció de les
necessitats i afectacions que podrien tenir en carrers dels entorns.

Tenir en compte el planejament futur

Es destaca que és important tenir en compte el planejament previst en els
anàlisis i previsions respecte la mobilitat a Granollers. Per exemple, la
reurbanització de La Bòbila o la zona del circuit.
Resposta: El PMUS ja ha tingut en compte tots els sectors de
desenvolupament i implantacions singulars que es coneixen.

Demanar la gratuïtat de l’AP-7

Com ja recull la proposta tècnica es proposa demanar la gratuïtat de l’AP-7
per reduir la circulació de vehicles de la Ronda Sud.
Resposta: Aquesta proposta està inclosa en la mesura 4.2 “Mesures de
reducció del trànsit de pas a la Ronda Sud” del PMUS.

ALTRES TEMES

No es contempla l’anàlisi de la zona del Ramassar

S’observa que en tota l’anàlisi de la mobilitat no hi ha apareix la zona del
Ramassar.
Resposta: Les zones industrials no han estat analitzades amb la mateixa
profunditat que l’àmbit urbà donat que les dinàmiques i conflictes que s’hi
produeixen no tenen res a veure amb les de l’àmbit urbà. Tot això s’ha
analitzat des del punt de vista de les connexions amb la resta de l’àmbit
urbà. En el cas del Ramassar, les connexions es troben molt
condicionades per els pendents, i per això s’ha introduït un itinerari amb
escales mecàniques a Carles Riba que permetrà millorar l’itinerari a peu
del centre amb el Ramassar.

Incorporar l’anàlisi de tota la conurbació de Granollers

S’observa que la mobilitat de Granollers ve condicionada per aspectes que
van més enllà dels límits del seu terme municipal. Es considera que cal
analitzar tota la conurbació conjuntament per fer un anàlisi de la situació i
fer propostes a nivell més ampli.
Resposta: El PMUS ja ha tingut en compte aquests aspectes.

Disposar de més materials per a la reflexió i més espais per a la

reflexió
Es valora que caldria disposar de més espais per a la reflexió i disposar de
tots els materials elaborats per l’equip tècnic.
Resposta: S’agaeix la participació i col·laboració
col·laboració de tots els assistents.
S’informa que es disposa del Consell de mobilitat municipal on els
interessats poden dirigir-se
dirigir al servei de mobilitat de l’ajuntament
l’ajuntam i sol·licitar
formar-ne part (mobilitat@ajuntament.granollers.cat
litat@ajuntament.granollers.cat).