LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Definicions de polítiques públiques:

- Una dimensió més aplicada, concreta, tot allò que els governs o institucions públiques
decideixen fer. Per extensió, tot allò que les institucions i governs decideixen no fer. (aplico
polítiques per lluitar contra el canvi climàtic→política pública) intervenir a una problemàtica
que es vol modificar→ donar resposta davant d’una necessitat.
- No totes les problemàtiques tenen una resposta en termes de polítiques públiques (crisi
habitatge…)
- Avui en dia, la política (sistema polític) i les polítiques públiques pateixen crisi de legitimitat.
- Resultat de l’activitat d’una autoritat investida de poder públic i legitimitat governamental (...)
activitats materials o simbòliques que gestionen les autoritats públiques (Meny i Thoenig).
- És tot allò que els governs decideixen fer, o no fer (Dye).
- Un encadenament d’activitats, decisions o de mesures coherents preses principalment pels
actors del sistema polític-administratiu d’un país amb la finalitat de resoldre un problema
col·lectiu (Larrue).
- Conjunt de decisions que tenen per objecte la distribució de determinats béns o recursos. En
aquest procés es posen en joc béns o recursos que poden afectar o privilegiar a determinats
individus i grups (Edith Kauffer).
- L’acció de les autoritats públiques en el si de la societat (Thoenig).
- És un programa projectat de valors, finalitats i pràctiques (Laswell i Kaplan).
- “A public policy is defined as a series of intentionally coherent decisions or activities taken or
carried out by different public -and sometimes- private actors, whose resources, institutional
links and interests vary, with a view to resolving in a targeted manner a problem that is
politically defined as collective in nature. This group of decisions and activities give rise to
formalised actions of a more or less restrictive nature that often aimed at modifying the
behaviour of social groups presumed to be at the roof of, or able to solve, the collective
problem to be resolved (target groups) in the interest of the social groups who suffer the
negative effects of the problem in question (final beneficiaries)” (Koepfel, 2007: 24) .

EXEMPLE POLÍTICA PÚBLICA:

- IVA: impost de política pública fiscal
- Subsidi atur
- educació
Elements clau de les polítiques públiques:
- Raó de ser (teoria del canvi)
- Autoritats públiques - Contingut
- Orientació normativa - Voluntat de transformació, de canvi
- Accions concretes i elements - Distribució de béns i recursos
simbòlics - Efectes - conseqüències de les
- Coerció i obligació polítiques públiques

El caràcter decebedor de les polítiques públiques.

La complexitat de les polítiques públiques
- Problemes d’escala
- Problemes de ritme
- Problemes maleïts
- Problemes NIMBY (Not In My Back Yard)

La teoria del canvi de les intervencions públiques:

Tota política pública té una raó de ser.

Sempre al voltant d’una política pública hi ha un element que motiva la posada en pràctica de la
intervenció i es donen un conjunt de processos que ajuden a entendre què hi ha al darrera d’una
política pública. Aquesta teoria il·lustra la problemàtica, els recursos, quines activitats es donen
a terme i finalment quins impactes resultats té la intervenció.
Dos elements importants:
- Quins són els productes de les activitats que hem dut a terme; els resultats de les actuacions. Quan
analitzem PP en l’àmbit social, moltes parts de les intervencions només s’analitzen a partir de les
dades que ens donen els resultats de les actuacions. Això és problemàtic, perquè els resultats de les
actuacions per si soles no ens donen massa pistes de fins a quin punt allò que voliem modificar ho
hem modificat o no. Les dades dels productes (outputs) són interessants però necessitem alguna
informació més, algún impacte (outcomes).
- Impactes→ referència que ens dóna resposta a la raó de ser de la nostra problemàtica. Si totes les
intervencions han servit per modificar la raó de ser. Complicacions: implica cercar resultats a mig o
llarg termini i això complica veure l’efectivitat de la PP i és difícil trobar indicadors a aspectes socials.

El procés d’elaboració de les polítiques públiques:

1. Identificació del problema ○ Identificar i definir la problemàica

- Raó de ser de la intervenció pública ○ Problemàtica, necessitat, situació
insatisfactoria... que la motiva
- Al voltant d’aquesta problemàtica i habrà diferentes mirades pels diferents actors.
Quina definició acaba triunfant?⇒ implica una lluita en la seva elaboració. Important
que com a actors donem la nostra veu.
2. Aparició dels problemes públics a l’agenda política:
- Podem trobar al dia a dia moltes problemàtiques, però a vegades aquestes no acaben
esdevenint una PP.
- És important que la problemàtica aparegui en l’agenda política. ○ Per a que apareguin
→ lobbies que pressionen poder polític (manifestacions, monopolis poder econòmic,
poder bancari, Greenpeace...) -també hi ha negatius.
Distingir entre interés col·lectiu o privat.
3. Formulació de les alternatives
4. Presa de decisions→ PP ha d’anar d’abaix cap a adalt, tenint en compte la complexitat de no
poder satisfer a tothom. Tots els actors han de poder donar les seves alternatives iopinió i
tractar de que hi hagi un espai on tothom s’hagi pogut expressar.
5. La implementació
6. L’avaluació de les polítiques públiques → com ho mesurarem.
 LES POLÍTIQUES SOCIALS

Els pilars de l’Estat del benestar i les polítiques socials

- Salut
- Educació
- Pensions
- Serveis Socials
Polítiques públiques, diferents tipologies, hi ha una concreta (tipologia social) i sobre aquesta
categoria trobem salut, educació, pensions i serveis socials; a més a més, totes aquestes no intervenen
de forma aïllada sinó que moltes vegades treballen conjuntament per donar millor resposta a les
problemàtiques i necessitats que s’han de fer front.
- Dificultats per definir les polítiques socials→ vocació en l’àmbit social o àmbit propi en
l’àmbit del coneixement i l’anàlisi (disciplina que es dedica a estudiar les intervencions
públiques).
- Influència de les ideologies, els valors, la història, la cultura política

Polítiques Socials i Treball Social

- Executem les mesures i accions, per això hem d’entendre tot el procés.
- “És imperatiu per als treballadors socials ser conscients de com impacten les PS en la seva
feina, el context organitzatiu en què es desenvolupen i les relacions amb els altres
professionals” (Wilson et al, 2011: 41).

Què és la política social?

1. Polítiques específiques i mesures de benestar implementades pels governs. Es basa en
diverses disciplines i explora qüestions diverses.
2. La Política social com a disciplina acadèmica/camp d’estudi és:
- Teòrica: explora com i per què existeixen sistemes de benestar particulars i com es
poden desenvolupar
- Conceptual: considera diferents maneres en què les necessitats, problemes o qüestions
socials han estat o podrien ser enteses
- Normativa: es basa en ideologies i judicis de valor sobre què és el benestar i el paper
adequat de l’Estat en la realització d’aquest
- Empírica: analitza l’eficàcia dels enfocaments i les disposicions de la política social
segons criteris com l’eficiència, l’equitat, la inclusió o la llibertat
Algunes definicions de política social:
- La PS és la política dels governs encaminada a tenir un impacte directe en el benestar dels
ciutadans, a base de proporcionar-los serveis o ingressos (MARSHALL, 1965)
- La PS és la intervenció pública que incideix en el benestar de les persones, ja sigui canviant,
mantenint o facilitant les seves condicions de vida (MONTAGUT, 2000)
- La PS és el disseny i l’execució programada i estructurada de totes les iniciatives adoptades
per atendre les necessitats bàsiques de la població a les societats avançades industrials
(MONTORO, 1998)
- La PS és el conjunt d’accions desenvolupades per l’Estat en qualsevol dels seus nivells
encaminades a incrementar el benestar de la població i a resoldre els problemes socials.
(SABINO, 1991)
- La PS consiste en el conjunto más o menos coherente de principios y acciones gestionadas
por el Estado, que determinan la distribución y el control social del bienestar de una población
por vía política” (HERRERA y CASTÓN, 2003)
- Les PS inclouen serveis i ajudes de suport a la infància i la família, l’escolarització i
l’educació, l’habitatge i les condicions dels barris, el manteniment d’ingressos i la reducció de
la pobresa, l’ajut i la formació a l’atur, les pensions, la salut i l’atenció social.
- La política social té com a objectiu identificar i trobar maneres de reduir les desigualtats en
l’accés als serveis i el suport entre grups socials definits per l’estatus socioeconòmic, la raça,
l’ètnia, l’estat migratori, el gènere, l’orientació sexual, la discapacitat i l’edat, i entre països.

Thomas H. Marshall; Ciudadanía y clase social

1. Drets civils
2. Drets polítics
3. Drets socials
Defensa la noció de ciutadania en base a aquests tres drets: és qui els té.

García Manrique (2013)

- Els drets socials com els drets fonamentals més febles
- Els drets socials com drets que es poden satisfer al mercat

A destacar de les definicions:

1. El paper de l’Estat i els governs
2. Preocupació per les necessitats col·lectives i bàsiques dels ciutadans
3. La redistribució de la riquesa
4. Accions reactives, però també preventives (polítiques centrades en les causes i no només en
les conseqüències)
 5. La política social tracta com els estats i les societats responen als desafiaments globals del
canvi social, demogràfic i econòmic, i de la pobresa, la migració i la globalització.
6. Polítiques públiques (no socials) amb enormes impactes sobre l’objecte de les polítiques
socials (fiscalitat, urbanisme, cultura...)

Principales ámbitos de exclusión y ejes de desigualdad:

Nova lògica de les polítiques en l’àmbit social

Models de polítiques socials:

Titmuss (1974); anàlisi de les PS en diferents països europeus:
- Model residual
- Model basat en els mèrits personals
- Model institucional
- Model total
Donati (1985); com es poden interpretar les polítiques socials?
- PS com a caritat
- PS com a control social
- PS com a resultats dels drets ciutadans