Curs Bàsic D'excel

Fulls de càlcul d’Excel
(nivell mig-avançat)
Reconeixements sense obra derivada – No comercial
CC BY-NC-ND:
Es permet descarregar, copiar, reproduir, distribuir, comunicar públicament el dossier, sem-
pre i quan es citi i es reconegui l’autor original.
No es permet generar un dossier derivat, ni material formatiu, és a dir, no es poden canviar
parts del material, com tampoc utilitzar-lo amb finalitats comercials.
Autor:
Enric Giner López
Eina utilitzada per crear el manual:

LATEX
CENTRE DE FORMACIÓ CIFO LA VIOLETA - BARCELONA

2022
Pàgina 1 de 165
ÍNDEX
Índex
1 Funcions i noms de rangs 4
2 Format de cel·les 6
3 Formats condicionals 46
4 Formats personalitzats 55
4.1 Format personalitzat de cel·les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
4.1.1 Format personalitzat d’una cel·la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
4.1.2 El format personalitzat a excel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
4.1.3 Exemple de format personalitzat d’una cel·la . . . . . . . . . . . . . . 56
4.1.4 Codis de format personalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
4.1.5 Format personalitzat a text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
4.2 Formats personalitzats de nombres a excel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
4.3 Formats personalitzats de números . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
4.3.1 Crear formats personalitzats a excel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
4.3.2 Parts d’un format personalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
4.3.3 Ometre un codi en el format personalitzat . . . . . . . . . . . . . . . 60
4.4 Codis de format personalitzat a excel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
4.4.1 El codi # . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
4.4.2 El codi ? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
4.4.3 El codi 0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
5 Gràfics i Sparklines 63
6 Fórmules 82
7 Referències de cel·les 82
8 Tipus de funcions 99
9 Definició de llistes 99
10 Taules/Fulls de supòsits 108
11 Analitzar dades: ordenar, filtrar, subtotals, taules dinàmiques 112
12 Taules dinàmiques 131
13 Auditories 138
14 Cerca d’objectius i Solver 144

14.1 Cerca d’objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
14.2 Solver . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Pàgina 2 de 165
ÍNDEX
15 ANNEX 1: Taules de funcions 149

15.1 Cerca i referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
15.2 Text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
15.3 Lògiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
15.4 Data i hora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
15.5 Base de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
15.6 Matemàtiques i trigonomètriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
15.7 Financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
15.8 Estadı́stiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
15.9 Informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
15.10Enginyeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
15.11Cub . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
15.12Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
16 ANNEX 2: Algunes dreceres de teclat interessants 165
Pàgina 3 de 165
1 FUNCIONS I NOMS DE RANGS
1 Funcions i noms de rangs

Què són les funcions? Codi integrat que us farà matemàtiques complicades (i altres tasques)
després de dir-li a quines cel·les heu de buscar.
Exemples:
1. funció SUMA (suma)

2. funció MITJANA (mitjana aritmètica)
3. funció PMT (càlcul del pagament del préstec)
4. funció COMPTA (compta valors numèrics) )
5. Funció COMPTAA (compta les cel·les que no estan en blanc)
6. Funció COMPTA.SI (recompte basat en una condició)
7. Funció ARRODONEIX (arrodoneix un nombre a un dı́git especificat)
8. Funció SI (posa un dels dos elements a la cel·la en funció de si la condició s’avalua com
a vertadera o falsa). )
Regla:
L’ús de les funcions integrades d’Excel pot simplificar i escurçar la creació de fórmules.
Exemple: cal utilitzar “=SUMA(A13:A17)” en comptes de
“=A13+A14+A15+A16+A17 ”
Regla:
Trobar funcions a Excel es pot aconseguir llegint les descripcions, cercant un nom de
sentit comú a la llista de funcions o utilitzant la funció ”Cerca” al quadre de diàleg
Insereix funció.
Regla:
Esbrinar quins arguments utilitzar per a una funció determinada es pot aconseguir
llegint les descripcions o fent clic al botó d’ajuda del quadre de diàleg Argument.
Regla:
L’ús de funcions amb intervals en lloc d’una col·lecció de cel·les individuals permet
l’actualització estructural dels fulls de càlcul més fàcilment.
Per practicar una mica amb les funcions anirem a la pestanya Funcions
1. Passa el ”cursor gruixut i de creu blanca” sobre la cel·la A6, després feu clic a la cel·la
A6, manteniu premut el clic i arrossegueu el cursor a la cel·la J13. Aixı́ és com ressalteu
Pàgina 4 de 165
1 FUNCIONS I NOMS DE RANGS
un rang. L’interval que heu ressaltat és A6:J13. (figura 1):
Figura 1:
2. Feu clic al quadre de nom (figura 2):
Figura 2:
3. Després de fer clic al quadre de nom, ressaltarà la cel·la A6.

4. Escriviu sobre ”A6 ” i substituı̈u-ho per ”sd ” (”sd” significarà dades de vendes). (figura
3):
Figura 3:
5. A continuació, premeu per registrar l’interval de cel·les que s’acaba de nomenar.

L’interval de cel·les A6:J13 ara té el nom ”sd ”. Quan creem funcions que es refereixin
Pàgina 5 de 165
2 FORMAT DE CEL·LES
a aquest interval, ara podem simplement escriure ”sd ” en lloc de ressaltar l’interval
A6:J13.
6. Feu clic a la cel·la L15 i comproveu si podeu trobar un funció que pot comptar el nombre
de cotxes que es van vendre el mes passat a la Seat. Quan el trobeu, el resultat de la
vostra fórmula hauria de ser com es mostra a la figura 4:
Figura 4:
7. Mireu si podeu trobar les funcions restants utilitzant les vostres noves ”habilitats de
cerca de funcions”
8. Quan hàgiu acabat, haurı́eu de veure els mateixos resultats que veieu a la columna L
a la figura 5 utilitzant les fórmules que veieu a la columna O a la figura 5.
Figura 5:
9. Hem estat utilitzant referències de cel·les tan sovint, que ara és el moment d’investigar
els diferents tipus de referències de cel·les.
2 Format de cel·les
Formatem les cel·les amb color, formats de nombres (com la moneda), vores i altres formats
perquè puguem articular millor el missatge del nostre full de càlcul o la impressió del full
de càlcul. Per exemple, a la figura 6 podem veure que el format pot ajudar a comunicar
informació important:
1. El format de percentatge ajuda a comunicar el nombre de parts per cada 100 parts
Pàgina 6 de 165
2. El format de comptabilitat (similar a la moneda) indica que els ingressos, les despeses
i els ingressos nets estan en Dòlar dels EUA.
3. La doble lı́nia sota l’ingrés net comunica que aquest és el ”lı́mit final”.
4. El color ajuda a comunicar que hi ha etiquetes que indiquen el que signifiquen els
números
Figura 6:
Aquests són els passos per aprendre a aplicar el format de cel·les:

1. Navegueu fins al full anomenat Format (2) . Feu clic a la cel·la E2. Mantingueu premuda
la tecla Ctrl i, a continuació, toqueu la tecla * del teclat numèric (això selecciona la
taula) (figura 7):
Figura 7:
Pàgina 7 de 165
2. Feu clic a la fletxa desplegable a la dreta del botó de la icona Border al grup de fonts
de la cinta d’inici. A continuació, seleccioneu la icona ”Totes les vores de la llista
desplegable (figura 8):
Figura 8:
3. Ressalteu l’interval A1:E1. Manteniu premuda la tecla Ctrl i toqueu la tecla ”1”
(utilitzeu l”’1” a sota de la tecla F1 , no l”’1” del teclat numèric). Ctrl + 1 obre el
quadre de diàleg Format de cel·les (també podeu fer clic amb el botó dret a l’interval
ressaltat i apuntar a Format de cel·les) Un cop tingueu obert el quadre de diàleg Format
de cel·les, feu clic a la pestanya Alineació. Vés a (figura 10):
Pàgina 8 de 165
Figura 9:
Figura 10:
4. Amb la fitxa Alineació seleccionat, feu clic a la fletxa cap avall sota Horizontal i selec-
cioneu ”Centrar en la selecció” (figura 11):
Pàgina 9 de 165
Figura 11:
5. Triem ”Centrar en la selecció” en lloc de la ”combinació més àmpliament utilitzat i

Centre”. ”Centrar a través de la selecció” permet moure canvis estructurals universals,
com ara inserir columnes/files i moure’s, mentre que ”Combina i centra” de vegades
no permetrà aquestes accions.
6. Feu clic a la pestanya Font. Seleccioneu el tipus de lletra ”Poor Richard” (o un altre
tipus de lletra), estil negreta, mida = 14, color (del tipus de lletra) = blanc (figura 12):
Pàgina 10 de 165
Figura 12:
7. Feu clic a la pestanya Ompliment (Relleno a la versió en castellà) i seleccioneu un blau

fosc (figura 13):
Figura 13:
8. Feu clic a D’acord (figura 13):
Pàgina 11 de 165
Figura 14:
9. Ressalteu l’interval B2:E2, manteniu Ctrl premuda, i ressalteu A3:A6 (En mantenir
premuda la tecla Ctrl podeu seleccionar cel·les que no siguin adjacents. Feu clic al botó
de color d’emplenament al grup de lletres de la cinta d’inici (figura 15):
Figura 15:
Pàgina 12 de 165
10. Ressalteu l’interval B3:E6 (figura 16)
Figura 16:
11. Manteniu la tecla Ctrl premuda i toqueu 1 . Seleccioneu la pestanya Número, i a

continuació Comptabilitat (sense signe de moneda), feu clic a D’acord (figura 17):
Figura 17:
Pàgina 13 de 165
12. Ressalteu A6:E6, Ctrl + 1 , feu clic a la pestanya Vores. Al quadre Lı́nia/Estils, feu
clic a la lı́nia gruixuda mitjana (segona columna, cinquena cap avall) (figura 18):
Figura 18:
13. Feu clic a la tecla ↓ (fletxa avall) sota el color i seleccioneu un color (figura 19):
Figura 19:
14. Feu clic a la lı́nia superior a l’àrea Vores (àrea ”Visualització prèvia del diagrama”)
(figura 20):
Pàgina 14 de 165
Figura 20:
Nota:
Per fer funcionar aquesta pestanya és important seguir el següent ordre:
(a) fer clic a Lı́nia/Estil,
(b) Color,
(c) dibuixar la vostra lı́nia a l’àrea de la vora
15. Ara, utilitzeu el mètode que acabem de comentar per afegir una lı́nia doble blau fosc
a la vora inferior del nostre rang ressaltat (figura 21):
Pàgina 15 de 165
Figura 21:
16. Feu clic a D’acord. Haurı́eu de veure (figura 22):
Figura 22:
17. Ara que hem vist com aplicar el format, hem de veure com el format ens pot enganyar
de vegades. Si volem ser eficients amb Excel, hem de ser capaços de fer coincidir el
format adequat amb el que realment es troba a la cel·la!
Pàgina 16 de 165
El format del número de cel·la és la façana que se situa a la part superior de les dades
i les fórmules. El que veus no és sempre el que s’asseu a la cel·la. Per exemple:
(a) si veus un 3,00%, és probable que Excel vegi 0,03
(b) Si veus 56,70 A
C, Excel pot veure 56,695
(c) Si veus 26/07/2005, Excel més que probable que vegi 38559
(d) Si veus 9:30 AM, Excel més de probablement veu 0,395833333333333
Vegem un exemple:
Aquı́ teniu els passos per aprendre a distingir entre el format de nombre i el contingut
real de la cel·la!!!!
18. Navegueu fins al full Format (3) ’. Haurı́eu de veure què hi ha (figura 23). Llegiu les
etiquetes de la columna A i escriviu el número de la columna B. La columna C us indica
què hi ha realment a la cel·la. Les tecles per escriure els números són les següents:
(a) B2 1, 3, :, 3, 9, Ctrl + (és a dir: escriviu el número u, el número tres, dos
punts, el número tres, el número nou i, a continuació, manteniu premuda la tecla
Ctrl i, a continuació, toqueu )
i. Cada vegada que premeu Ctrl + , mireu el que veieu a la cel·la i compareu-
ho amb el que veieu a la barra de fórmules
(b) B3 1, 0, /, 2, 5 , /, 2, 0, 0, 5, Ctrl +
(c) B4 1, 0, Ctrl + (Tingueu en compte que no heu d’escriure el signe del dòlar:
la cel·la està preformatada)
(d) B5 1, 0, Ctrl +
(e) B6 3, Ctrl +
(f) B7 768, Ctrl +
(g) B8 768, Ctrl +
Pàgina 17 de 165
Figura 23:
19. Quan hàgiu acabat haurı́eu de veure això (figura 24):
Figura 24: Observeu que encara que veiem la paraula ”Rad”, la barra de fórmules ens mostra
que el número 768 es troba realment a la cel·la.
20. La drecera de teclat per veure el full de treball a la ”visualització de la fórmula” és
Ctrl + ˜ (la tecla ˜ està a l’esquerra de la tecla 1 i a sobre de la tecla ). La
vista de fórmula us mostra què hi ha realment a les cel·les, ja siguin dades o fórmules.
Manteniu Ctrl i premeu la tecla ˜ (figura 25):
Pàgina 18 de 165
Figura 25:
21. El que veieu a la figura 24 és la façana. El que veieu a la figura 25 és el que realment
hi ha a les cel·les. A més, el que realment hi ha a la cel·la és el que Excel utilitzarà per
a qualsevol fórmula (ja sigui càlcul, text o altres fórmules).
22. Ctrl + ˜ per eliminar la vista de fórmula ( Ctrl + ˜ és un commutador que canvia
entre la vista de fórmula i la vista normal). A continuació, feu clic a cada cel·la de
la columna B i, utilitzant el quadre de diàleg Format de cel·les, mireu quin format de
nombre utilitza cada cel·la.
(a) Per exemple, a la figura 26 podeu veure que B2 té un format d’hora.
Figura 26:
Pàgina 19 de 165
(b) A la figura 27 podeu veure el format personalitzat ( El format personalitzat no és

un tema que són adreces de llibres):
Figura 27:
Regla:
El format de cel·les és la façana que se situa a sobre de les dades i les fórmules. El que
veus no és sempre el que hi ha escrit a la cel·la.
Tingueu en compte que hi ha sis pestanyes al quadre de diàleg Format de cel·les , tal com es
veu a continuació (figura 28):
Figura 29: Pestanya Aliniació

Figura 28: Pestanya Número
Pàgina 20 de 165
Figura 30: Pestanya Font Figura 32: Pestanya Ompliment
Figura 31: Pestanya Vores Figura 33: Pestanya Protegir
Aquests són els passos per aprendre a utilitzar la funció ARRODONIR a Excel
per assegurar-vos que els càlculs de nòmines siguin precisos quan cal arrodonir
al cèntim.
1. Navegueu fins al full Arrodoniment .
2. Abans de crear una fórmula per calcular la deducció, mirem el format Número de
comptabilitat ja aplicat a l’interval de cel·les B2:B4. Ressalteu l’interval i manteniu
premuda la tecla Ctrl i, a continuació, toqueu la tecla 1 . Veureu el quadre de diàleg
Format de cel·les (figura 34):
Pàgina 21 de 165
Figura 34:
3. Per començar una fórmula, escriviu el signe igual (figura 35):
Figura 35:
4. Amb el cursor de creu blanca gruixuda, feu clic a la cel·la A2 (la referència de cel·la
A2 apareixerà a la fórmula) (figura 36):
Pàgina 22 de 165
Figura 36:
5. Escriviu el sı́mbol de multiplicació (figura 37):
Figura 37:
6. Feu clic a la cel·la amb el % de deducció tal com es veu a continuació (figura 38):
Pàgina 23 de 165
Figura 38:
7. Feu clic a la tecla F4 dues vegades per bloquejar el percentatge (figura 39):
Figura 39:
8. Manteniu premuda la tecla Ctrl i, a continuació, toqueu la tecla per col·locar la

fórmula a la cel·la (observeu que encara podeu veure la fórmula a la barra de fórmules
(figura 40):
Pàgina 24 de 165
Figura 40:
9. Assenyaleu el petit quadre negre que hi ha l’extrem inferior dret de la cel·la ressaltada)
(figura 41):
Figura 41:
10. Amb el quadre negre seleccionat, copieu la fórmula de B2 a B3 (figura 42):
Pàgina 25 de 165
Figura 42:
11. A la cel·la B4, afegiu una funció SUMA mantenint premuda la tecla Alt i tocant el
botó d’igual = . Verifiqueu que la funció SUMA hagi seleccionat les cel·les correctes
(figura 43):
Figura 43:
12. Manteniu tecla Ctrl i toqueu ( figura 44):
Pàgina 26 de 165
Figura 44:
13. Baixeu a l’àrea amb les instruccions grogues i comproveu que heu introduı̈t la fórmula
correcta per calcular les vostres deduccions de nòmina. A les cel·les E9 i E10 escriviu el
que veieu a les cel·les B2 i B3, respectivament (NO UTILITZAR REFERÈNCIES DE
CEL·LES). Creeu una funció SUMA a la cel·la E11 que sumi les dues cel·les anteriors.
(figura 45):
Figura 45:
14. Pregunta: Quin és el problema aquı́???!!!?

15. Resposta: Excel ha fet la seva part perfectament, però nosaltres no! Ens hem oblidat
d’assegurar-nos que el format i les fórmules de càlcul fan el mateix! Per veure com són
Pàgina 27 de 165
diferents, seleccioneu l’interval de cel·les B2:B4 i augmenteu els decimals a tres llocs.
El format del número comptable només ens permetia veure dos decimals, però el què
realment hi ha a les cel·les són més de dos decimals. Haurı́eu de veure el què es mostra
a la figura 46 després d’haver augmentat els decimals a tres llocs:
Figura 46:
16. Què ha passat aquı́? Les fórmules de sota s’han calculat sense arrodonir, però el
format de dalt ha fet que sembli com si s’hagués arrodonit. La funció SUMA no mira
els números formatats, sinó que mira els nombres no arrodonits.
17. La solució és fer que el format i els nombres calculats siguin exactament iguals mit-
jançant la funció ARRODONIR.
18. Disminueix el nombre a dos decimals per restaurar el format al seu estat original.
Haurı́eu de veure això (figura 47):
Pàgina 28 de 165
Figura 47:
19. Afegiu una funció ARRODONIR a la nostra fórmula fent clic a la cel·la B2. Per editar
la fórmula, feu clic al botó del teclat F2 . Veureu això (figura 48):
Figura 48:
20. Amb el cursor apunteu entre el signe igual i la lletra ”A” i feu clic per inserir el cursor
a la fórmula. A continuació, escriviu les lletres i els caràcters ”ARRODONIR(” tal
com es veu a la figura 49
Pàgina 29 de 165
Figura 49:
21. A continuació, apunteu el cursor a la barra de fórmules i feu clic al final de la fórmula
com es veu aquı́ (figura 50):
Figura 50:
22. Escriviu els caràcters i números: “;2)” tal com es veu aquı́ (figura 51):
Pàgina 30 de 165
Figura 51:
23. Mantingueu premuda la tecla Ctrl i després toqueu la tecla . A continuació, copieu
la fórmula a la cel·la B3. Ara haurieu de veure el què es mostra a la figura 52
Figura 52:
24. Conclusions: com que el format (com la moneda) és com una màscara que se situa a la
part superior del número, quan teniu una fórmula que té el potencial de produir més
posicions decimals de les que mostra el format, heu d’utilitzar la funció ARRODONIR.
Per a un càlcul de nòmines on s’ha d’arrodonir al cèntim, en comptes de = A2 ∗ B$7,
utilitzeu =ARRODONIR(A2*B$7,2); on el segon argument “2” vol dir arrodonir al
segon decimal.
Pàgina 31 de 165
(a) 2 significa arrodonir al cèntim (nòmina)

(b) 0 significa arrodonir l’euro (impostos sobre la renda)
(c) -3 significa arrodonir a la posició de milers. (Estats financers)
Regla:
Com que el format (com la moneda) és una màscara que se situa a la part superior
del número, quan tingueu una fórmula amb té el potencial de produir més posicions
decimals de les que mostra el format, cal que utilitzeu la funció ARRODONIR.
A continuació, veurem com treballar amb el format de data.

Amb el format de número de data, les dates mostren el nombre de dies des del 31 de
desembre de 1899, on el 31 de desembre de 1899 és el dia zero (0), l’1 de gener de 1990 és
el dia primer (1), el 2 de gener de 1990 és el dia dos (2), etc. Per exemple: l’1 de gener de
1900 es representa amb el número de sèrie 1; el 2 de gener de 1900 es representa amb el
número de sèrie 2; i l’1 de febrer de 2011 està representat pel número de sèrie 40.564.
Aquests són els passos per aprendre a entendre el format del número de la data
i fer càlculs de dates (Excel)
1. Navegueu fins al full Math (1) . Haurı́eu de veure això el què es mostra a la figura 53):
Figura 53:
2. Mantingueu premuda la tecla Ctrl i premeu la tecla ˜ (això us mostra què hi ha

realment a la cel·la; això s’anomena vista de fórmula). Haurı́eu de veure el què es
mostra a la figura 54. Entendre el format de la data requereix que sàpigues que quan
escriviu “4/23/2006 ” (figura 53), Excel veu 38830 (figura 54). El “23/4/2006 ” és la
màscara que veiem. El 38830 és el número de sèrie que veu Excel. Aquest número de
sèrie és molt útil per fer càlculs de dates...
Pàgina 32 de 165
Figura 54:
3. Mantingueu premuda la tecla Ctrl + ˜ per eliminar la vista de la fórmula.

4. Seleccioneu la cel·la B2, manteniu Ctrl i toqueu ; (punt i coma) per posar la data
d’avui a la cel·la (figura 55). (No us preocupeu si el vostre dia és diferent).
Figura 55:
5. Seleccioneu la cel·la B3, introduı̈u la fórmula ”=B2-B1”, després manteniu premuda

la tecla Ctrl + (figura 58):
Pàgina 33 de 165
Figura 56:
Figura 57:
6. Si veieu el resultat de la fórmula de 491 dies (figura 58), tot funciona bé i precı́s.
7. Però si veieu un resultat de fórmula amb format de data (figura 57) us haureu de
preguntar: Què està passant aquı́? Per què hi ha una data a la nostra cel·la en comptes
del nombre de dies que la factura està vençuda? La resposta és aquesta: quan creeu
una fórmula, de vegades, porta el format de les cel·les a les quals heu fet referència a
la cel·la a la qual esteu creant una fórmula.
8. Per tornar el format al ”Format general”, manteniu premudes Ctrl + i toqueu ˜
(figura 58):
Pàgina 34 de 165
Figura 58:
9. La figura 58 revela la bellesa dels números de sèrie que hi ha darrere de cada data:
ÉS FÀCIL FER MATEMÀTIQUES DE DATES! Tant si estàs calculant una factura
vençuda, la teva pròpia edat o una estimació del nombre de dies per completar una
feina, les matemàtiques de dates són increı̈bles!
10. Una nota final sobre el format de la data: feu clic a la cel·la D1 i escriviu el número
38830, després manteniu premuda la tecla Ctrl + (figura 59)
Figura 59:
11. Mantingueu Ctrl + 1 , feu clic a la pestanya Número, feu clic a Data (figura 60):
Pàgina 35 de 165
Figura 60:
12. Feu clic a D’acord. La figura 61 il·lustra directament que el número 38830 té una
màscara a sobre perquè els usuaris d’Excel la vegem. D’aquesta manera, entenem que
és una data quan la veiem, però amagada a sota, Excel veu el número de sèrie per
poder fer càlculs de dates!
Figura 61:
13. Per a l’ús quotidià d’Excel, podeu introduir dates com ara el 23/04/2006, escrivint els
números i les barres inclinades: l’Excel introdueix automàticament el número de sèrie
darrere de les escenes.
Pàgina 36 de 165
Regla:
Amb el format de número de data, Excel veu el nombre de dies des del 31 de desembre
de 1899 (o l’1 de gener de 1900 (inclòs)). Això ens permet fer càlculs matemàtics de
dates.
Ara que hem estudiat la màscara de format de número de data i com utilitzar-la, podem
veure la màscara de format de número d’hora i com utilitzar-la.
Amb el format de nombre d’hora, Excel veu la proporció d’un dia de 24 hores. Per exemple:
08:00 es representa amb el número decimal (també conegut com a número de sèrie o valor de
temps) 0,333333333333333 ; 6:21AM està representada pel nombre decimal .264583333333333 ;
i 17:15:15 es representa amb el número decimal .718923611111111.
Aquests són els passos per aprendre a entendre el format del nombre de temps
i com fer càlculs de temps (matemàtiques de temps d’Excel)
1. Navegueu fins al full Format de temps (1) . Haurı́eu de veure això (figura 62):
Figura 62:
2. Quan introduı̈u temps a Excel, podeu utilitzar les convencions següents (figura 63):
Figura 63:
3. Feu clic a la cel·la A1 i escriviu: 8:00, Space , AM. Feu clic a la cel·la B1 i
escriviu 6:21 AM. Feu clic a la cel·la C1 i escriviu 17:15:15 (figura 64).
Pàgina 37 de 165
Figura 64:
4. Manteniu premuda la tecla Ctrl + ˜ per veure què veu Excel (figura 65):
Figura 65:
5. A la figura 65, observeu que el nombre decimal que representa 17:15:15 és més gran
que el valor decimal que representa les 8:00. Aquesta visió ens permetrà restar el temps
anterior al temps posterior i obtenir la proporció d’un dia que ha transcorregut entre
els dos temps.
6. Mantingueu premuda la tecla Ctrl + ˜ per tornar a la nostra vista normal. Per veure
que 8 hores representen 0,333 o 1/3 d’un dia de 24 hores, feu clic a la cel·la D3 i
escriviu la fórmula ”dues cel·les a dalt dividides per una cel·la a dalt” (figura 66):
Pàgina 38 de 165
Figura 66:
7. Manteniu premuda la tecla Ctrl + . Assenyaleu el quadre negre i arrossegueu la

fórmula de la cel·la D3 a la F3 (figura 67):
Figura 67:
8. Ressalteu les cel·les D3:E3, manteniu premuda la tecla Ctrl + 1 , feu clic a la pestanya
de números, feu clic a la categoria Temps (figura 68). :
Pàgina 39 de 165
Figura 68:
9. Feu clic a D’acord. A la figura 69, podem veure que 8/24 o 1/3 és .333333333333333,
però quan apliquem un format d’hora, l’usuari d’Excel veu les 8:00 AM.
Figura 69:
10. Com a avantatge addicional, feu clic a la cel·la F3 i apliqueu el format de fracció.
Després d’aplicar aquest format, haurı́eu de veure això (figura 70):
Pàgina 40 de 165
Figura 70:
11. Amb la nostra nova comprensió del format Hora, ens agradaria fer alguns càlculs de
temps a Excel.
12. Aneu a la pestanya del full Format de temps (2) . Haurı́eu de veure això (figura 71):
Figura 71:
13. Ens agradaria utilitzar Excel per fer un seguiment de les hores de treball dels empleats
i el sou brut. Feu clic a la cel·la E2 i resteu el temps anterior del temps posterior (“un
a la meva esquerra menys dos a la meva esquerra”) (figura 72):
Pàgina 41 de 165
Figura 72:
14. Manteniu Ctrl + (figura 73). Veiem a la figura 73 que el format d’hora s’ha traslladat
a la nostra cel·la amb la fórmula.
Figura 73:
15. Mantingueu premuts Ctrl + i toqueu ˜ . A (figura 74). veiem la proporció del dia
que en Lluc ha treballat.
Pàgina 42 de 165
Figura 74:
16. Mantingueu premut Ctrl + 1 , seleccioneu la pestanya Número, feu clic a la categoria
Hora, feu clic al segon tipus de temps de la llista (figura 75):
Figura 75:
17. Feu clic a G2 i escriviu la fórmula tal com es veu a la figura 76:
Pàgina 43 de 165
Figura 76:
18. Mantén premuda la tecla Ctrl + . Què passa amb la figura 77? Res! Si intentàvem
multiplicar 9 hores per 14,00 dòlars, no ho vam aconseguir. Hem fet el càlcul incorrecte.
Excel no va fer el càlcul incorrecte. La resposta resultant, 5,25, és exactament el que
vam demanar a Excel que calculés, és a dir: 0,375*14.
Figura 77:
19. Suprimeix el contingut de la cel·la G2. A la cel·la F2, escriviu la fórmula ”=(D2-
C2)*24” (figura 78). Observeu que havı́em de conèixer el nostre ordre de les operacions
Pàgina 44 de 165
(la resta està entre parèntesis) i que 24 és un nombre que no variarà (per tant, està bé
escriure a la nostra fórmula).
Figura 78:
20. Premeu la tecla . Escriviu la fórmula ”un a l’esquerra per quatre a la meva esquerra”
a la cel·la G2 i, a continuació, manteniu premuda la tecla Ctrl + . A continuació,
manteniu premuts Ctrl + i toqueu la tecla $ (aquesta és la drecera de teclat per
al format de moneda). Haurı́eu de veure això (figura 79):
Figura 79:
Pàgina 45 de 165
3 FORMATS CONDICIONALS
21. Ressalteu el rang E2:G2, assenyaleu la cantonada inferior dreta de la cel·la i feu doble
clic per copiar les fórmules cap avall (figura 80):
Figura 80:
22. Amb el nostre coneixement de el format del temps, l’ordre de les operacions i els
nombres no variables, hem creat fórmules que podem utilitzar per als càlculs del full
de temps.
Regla:
Amb el format de nombre d’hora, Excel veu laproporció d’un dia de 24 hores. Això
ens permet fer càlculs matemàticsde temps.
3 Formats condicionals
Imaginem que tenim un full de control d’assistència d’alumnat i volem denotar, de manera
visual, si algun alumne no ha assistit a la sessió i per quin motiu. Podem establir un codi
de colors com el que veiem a la figura 81.
Definirem les absències segons el següent codi de colors:
Faltes Justificades (J),

Faltes No Justificades (NJ),
Festiu o Sense Classe (F),
Classes No Presencials (NP),
Pàgina 46 de 165
Baixa al Curs (B).

El què farem aleshores és, un cop passem llista d’assistència, actualitzar les caselles cor-
responents a la sessió amb les hores que dura la sessió, en cas que el participant vingui, o
colorejarem la cel·la amb el color del motiu corresponent en cas d’absència.
Aixı́, en cas d’absència, ens situarem a la cel·la a colorejar, i de la paleta de colors situada
a la cinta seleccionarem el color que correspongui segons el motiu de l’absència. Aquest
procediment pot amuntr a ser pesat, i dur fàcilment a cometre errors.
Per què no, millor, creem una regla que faci que, quan hi hagi determinat contingut en una
cel·la (J, NJ, F, NP, B), aquesta automàticament passi a tenir el color que li correspongui?
Excel ens permet realitzar aquesta automatització d’una manera molt senzilla. Ens situem
al full etiquetat com a ExReal2.
Veiem un full d’assistència (figura 81.). El que farem a continuació és preparar les cel·les
d’assistència per a que puguem actualitzar la informació sense haver de fer clic a l’opció de
la cinta de colorejar, escollir el color i seleccionar-lo; només posant un determinat valor a la
cel·la en qüestió:
Ens situem a la cel·la B20 tal com es pot veure a la figura 81.
Figura 81:
A continuació, seleccionarem l’opció Crea una norma, que podem trobar desplegant la casella
Format desplegable dins la cinta d’Inici
Pàgina 47 de 165
Figura 82:
Se’ns obre un quadre de diàleg, on seleccionem el tipus de norma Aplica format a les cel·les
que contenen, tal com es pot veure a la figura 83
Figura 83:
Premem el boto de Format per definir el format que voldrem aplicar
Pàgina 48 de 165
Figura 84:
Per tal de colorejar la casella sense que es vegi el codi aplicat (J, NJ, F, NP, B), hem de
posar el color de la lletra del mateix color que el fons de la cel·la. Aixı́, a la pestanya Tipus
de lletra, despleguem el quadre Color.
Figura 85:
Com podem veure a la figura 86 seleccionem, de la graella de colors disponibles, el color

vermell; i a continuació seleccionarem la pestanya Emplena, representada a la figura 87
Pàgina 49 de 165
Figura 86:
En aquesta pestanya seleccionarem el color vermell
Figura 87:
Un cop seleccionat el color, com es pot veure a la figura 88, premem el boto D’acord
Es moment de posar la condició per la qual la cel·la canviarà de color. Al primer desplegable
ens fixarem que hi posi Valor de la cel·la, al segon seleccionem igual a, i...
Pàgina 50 de 165
Figura 88:
...a cel·la de la dreta posarem la condició: en aquest cas ”NJ” (incloses les cometes dobles,
doncs es tracta d’un text.
Figura 89:
I ja tindrem el format condicional definit per a la primera cel·la.

”Quan a la cel·la s’hi escrigui nj, la cel·la es colorejarà de vermell”.
Nota:
Ara hem de repetir el procediment iniciat a la figura 82, però definint els altres colors
i els seus codis.
Pàgina 51 de 165
Figura 90:
El que farem ara es copiar el format condicional que hem definit a la cel·la B20 a les altres
cel·les. Per això, ens situem a la cel·la B20, tal com podem observar a la figura 91.
Figura 91:
Pàgina 52 de 165
A continuació, dins la pestanya d’Inici, premem la icona per copiar el format que veiem
encerclat a la figura 92.
Figura 92:
L’últim pas serà, amb el ratolı́, seleccionar tota l’àrea on volem aplicar aquest format, tal
com podem veure a la figura 93.
Pàgina 53 de 165
Figura 93:
El resultat final dels formats condicionals es el que visualitzem a continuació.
Figura 94:
Ara, amb aquests formats condicionals, quan escrivim sobre la cel·la el valor definit, aquesta
canviarà al color desitjat.
Pàgina 54 de 165
4 FORMATS PERSONALITZATS
4 Formats personalitzats
4.1 Format personalitzat de cel·les
Amb el format personalitzat de cel·les en Excel podem donar una aparença particular al
valor de la cel·la. Un format personalitzat pot contenir fins a 4 codis diferents dins de la
mateixa cadena de text.
4.1.1 Format personalitzat d’una cel·la

Per assignar un format personalitzat a una cel·la en Excel només cal que feu clic dret sobre
la cel·la desitjada i seleccioneu l’opció Format de cel·les. En mostrar-se el quadre de diàleg
has d’assegurar-te d’estar a la secció Número i triar l’opció Personalitzada:
Figura 95:
El format personalitzat de la cel·la s’ha d’especificar dins del quadre de text Tipus. Un
format personalitzat és una cadena de text que indicarà a Excel la manera com s’ha de
mostrar el valor contingut en una cel·la.
Pàgina 55 de 165
4.1.2 El format personalitzat a excel

En termes de format personalitzat de cel·les a l’Excel, cada cel·la pot tenir 4 possibles
valors: positius, negatius, zero i text. D’aquesta manera un format personalitzat ens permet
especificar un codi per a cadascun d’ells dins de la mateixa cadena de text amb la condició
de separar-los per un punt i coma (;) amb l’ordre següent:
Positiu ; Negatiu ; Zero ; Text
Cadascun dels requadres de la imatge representa un codi, de manera que podem indicar a
l’Excel que tracti de manera diferent el valor d’una cel·la d’acord amb el tipus de valor que
tingui.
4.1.3 Exemple de format personalitzat d’una cel·la

Per tenir clar la manera com Excel aplica un format personalitzat a una cel·la crearem el
format següent:
[Azul]Estándar;[Rojo]-Estándar;[Negro]Estándar;[Verde]Estándar
La paraula Estándar significa que l’Excel donarà un tracte “normal” al valor de la cel·la,
és a dir, no en modificarà l’aparença. No obstant això, entre cada claudàtor [] he especificat
un color diferent d’acord amb el valor de la cel·la. Si el valor de la cel·la és positiu s’ha de
mostrar de color blau, si és negatiu de color vermell i a més he col·locat el sı́mbol “-“ de
manera que l’Excel col·loqui el sı́mbol negatiu precedint el valor de la cel·la.
Si el valor és zero aleshores es mostrarà de color negre i si és de tipus text serà de color verd.
A les següents imatges podràs observar com es comporta una cel·la que té aquest format
personalitzat:
Figura 96:
Figura 97: Figura 98:
Figura 100:
Figura 99:
En utilitzar format personalitzat de cel·les en Excel només tindrem disponibles 8 noms de
Pàgina 56 de 165
colors per modificar l’aparença d’una cel·la: Negre, Verd, Blanc, Blau, Magenta, Groc,
Aguamarina, Rojo.
Hi ha una altra opció que ens permet escollir un color pel vostre codi i tindrem disponibles
fins a 56 colors diferents. Aquest codi el podem especificar de la següent manera:
[color5]Estándar;[color20]-Estándar;[color40]Estándar;[color50]Estándar
A diferència de l’exemple anterior on col·loquem directament el nom del color, en aquest
exemple cal indicar el número del color que volem aplicar.
4.1.4 Codis de format personalitzat

Ja hem vist com modificar el color d’una cel·la d’acord amb el seu valor, però també podem
modificar altres elements com la quantitat de decimals que volem mostrar. Al següent
exemple he especificat un format personalitzat que farà que sempre es mostrin 3 decimals a
totes les cel·les. Observa el resultat:
Figura 101:
El codi # ens ajuda a representar la posició d’un número i hem indicat que volem tenir 3
posicions després del punt decimal.
Pàgina 57 de 165
4.1.5 Format personalitzat a text

Una pregunta molt freqüent dels usuaris de l’Excel és saber si es pot aplicar un format
personalitzat a un text. En realitat els formats personalitzats van ser creats per donar
format a números i per conseqüència també a les dates ja que les dates a Excel són també
números.
Els formats personalitzats només ens permeten efectuar algunes accions amb text com fer
que es desplegui un caràcter en certa posició quan acompanya un número. En el següent
exemple he fet servir el format personalitzat #! que col·locarà el signe d’exclamació al final
del valor de la cel·la.
Figura 102:
Observa com la barra de fórmules mostra que el valor de la cel·la és 365, però el format
personalitzat indica a Excel que s’afegeixi el sı́mbol “!” al final del valor. Aixı́ com afegim
un sol caràcter també podem afegir una paraula completa al final dun nombre. El format
personalitzat que faré servir serà el següent: #.## “pesos”
Figura 103:
De nou compte observa la barra de fórmules i observa que el valor de la cel·la no considera
la paraula pesos sinó que és agregada pel format personalitzat. Tant els caràcters com
les paraules es poden col·locar en qualsevol posició que vulguem, sols ho hem d’indicar
correctament dins del format personalitzat.
4.2 Formats personalitzats de nombres a excel

Els formats personalitzats de números a Excel ens permeten crear diferents tipus de format
que s’adaptin a les nostres necessitats. Quan cap dels formats prestats és adequat la millor
opció és crear un format personalitzat.
Pàgina 58 de 165
Recorda!
El format personalitzat de cel·les en Excel no és una manera de manipular
cadenes de text sinó que va ser creat primordialment per ajudar-nos a donar format a
dades numèriques.
4.3 Formats personalitzats de números

Els formats personalitzats de números a Excel ens permeten crear diferents tipus de
format que s’adaptin a les nostres necessitats. Quan cap dels formats prestats és adequat la
millor opció és crear un format personalitzat.
4.3.1 Crear formats personalitzats a excel

Molts usuaris d’Excel, fins i tot alguns que fa anys que fan servir l’eina, eviten crear formats
personalitzats perquè creuen que és una tasca molt complicada. En realitat els formats
personalitzats de números es veuen més complexos del que en realitat són.
La manera més fàcil de crear un format personalitzat és prement la combinació de tecles
Ctrl + 1 per desplegar el quadre de diàleg Format de cel·les i assegurar-nos que estem a la
secció Número. És aleshores quan seleccionem la categoria Personalitzada.
Figura 104:
Un format personalitzat es compon d’una sèrie de codis que s’especifiquen a la caixa de

text Tipus de manera que el valor d’una cel·la adopti el format nou.
Pàgina 59 de 165
4.3.2 Parts d’un format personalitzat

Un format personalitzat ens permet especificar 4 codis dins de la mateixa cadena de text:
valors positius, valors negatius, valors zero i text. Cada codi ha de ser separat per un punt
i coma. Considereu el següent exemple d’un format personalitzat:
[Verd]Estándar;[Vermell]Estándar;[Negre]Estándar;[Blau]Estándar
En primer lloc observa que els 4 codis estan separats per un punt i coma. El primer codi
indica que els valors positius seran de color verd. El segon codi ens diu que els valors negatius
seran de color vermell. El tercer codi farà que els valors que siguin zero tinguin un color
negre i el darrer codi fa que totes les cel·les que siguin de tipus text han de ser de color blau.
Observa com es comporta aquest format personalitzat en aplicar-lo a cel·les amb diferents
valors:
Figura 105:
La paraula Estándar que apareix dins del format personalitzat que acabem de crear significa
que el número es mostrarà en un format Estándar i només aplicarem un color. És important
notar que l’exemple mostrat fa ús dels noms de colors que podem utilitzar en els nostres
formats personalitzats.
4.3.3 Ometre un codi en el format personalitzat

Encara que a l’exemple mostrat vaig especificar els 4 codis, no sempre cal fer-ho. Podem
ometre alguns dels codis del format personalitzat prenent en consideració el següent:
Si només especifiquem un sol codi llavors s’aplicarà per a tots els valors (positiu, ne-
gatiu, zero i text)
Si especifiquem dos codis, el primer s’aplicarà per als valors positius, els zeros i el text,
mentre que el segon codi serà per als valors negatius.
Si especifiquem tres codis, el primer serà per als valors positius i el text, el segon codi
per als valors negatius i el tercer codi per als zeros.
Observa el resultat d’aplicar un format personalitzat amb tres seccions només:
[Verd]Estándar;[Vermell]Estándar;[Negre]Estándar
Pàgina 60 de 165
Figura 106:
Finalment cal dir que quan crees un format personalitzat a l’Excel sovint fem diversos
intents fins amuntr al format que desitgem. Cada vegada que editem la cadena de text del
format personalitzat, l’Excel l’afegeix a la llista com un nou format disponible. Aixı́ que
quan hagis aconseguit el format personalitzat que necessites assegura’t d’eliminar aquells
formats que només van ser proves i que no necessitaràs de nou.
4.4 Codis de format personalitzat a excel

Els codis de format ens ajuden a definir els formats personalitzats. Tot seguit es mostra una
taula amb els codis que podem utilitzar en aquests formats.
Codi Descripció
# Representa un nombre sense considerar zeros a l’esquerra.
? Deixa l’espai per als caràcters especificats
0 Desplega zeros a l’esquerra per emplenar el format
. Desplega un punt decimal
% Desplegueu el sı́mbol de percentatge
, Desplega el separador de milers
E+ e+ E- e- Desplega la notació cientı́fica
+ – / () : $ Es mostra aquest caràcter
caràcter Desplega el caràcter especificat
Repeteix el caràcter següent fins a omplir l’amplada de la
*
columna
Deixa un espai de la mateixa amplada que el caràcter següent
“text” Desplega el text dins de les dobles cometes
@ Representa un text
Especifica el color de la font que pot ser: Negre, Blau, Cian,
[color]
Verd, Magenta, Vermell, Blanc, Groc.
Mostra el color corresponent de la paleta de colors on n és un
[COLOR n]
nombre entre 0 i 56.
4.4.1 El codi #
Quan utilitzem el codi # estem assegurant que aquest espai serà ocupat per un número.
Observa el resultat d’aplicar diferents formats personalitzats utilitzant el codi #:
Pàgina 61 de 165
Figura 107:
Hem de notar que per a cada aparició del codi # després del punt decimal significarà un sol
decimal mentre que amb una sola vegada que col·loquem el codi # abans del punt decimal
serà interpretat com un número de qualsevol quantitat de dı́gits.
4.4.2 El codi ?
Aquest codi té el mateix objectiu que l’anterior amb l’única diferència que mostra un espai
en blanc en cas que el nombre de dı́gits sigui més baix. Observa el següent exemple:
Figura 108:
En aquest cas les cel·les C4 i C5 han estat alineades a l’esquerra de manera que puguis
observar com són conservats els espais en blanc en utilitzar el codi ?
4.4.3 El codi 0
El codi 0 (zero) es comporta de manera semblant que el codi ? amb la diferència que en lloc
despais en blanc es mostrarà el nombre zero. Observa l’exemple:
Pàgina 62 de 165
5 GRÀFICS I SPARKLINES
Figura 109:
5 Gràfics i Sparklines
Els gràfics i minigrafics són un mitjà per articular visualment dades numèriques. Hi ha
moments en què una imatge (gràfic o minigràfic) diu mil paraules. Els gràfics poden enviar
un missatge d’una manera més immediata. Tot i que un gràfic no té el detall de tots els
números, articula ràpidament el seu missatge d’una manera eficaç. En aquesta secció ana-
litzarem els gràfics tradicionals i els gràfics en miniatura d’Excel 2010 anomenat Sparkline.
Els Sparklines són simplement petits gràfics que col·loquem en una sola cel·la.
Aneu a la pestanya del full Gràfics (1) .
A Excel, després de ressaltar les dades numèriques i les etiquetes, podeu iniciar la creació de
gràfics des del grup de gràfics a la cinta Insereix. (figura 110):
Figura 110:
Després de crear inicialment el vostre gràfic des del grup de gràfics a la cinta d’inserció,
Pàgina 63 de 165
podeu utilitzar les tres cintes contextuals per als gràfics o podeu fer clic amb el botó dret
als diferents elements del gràfic. (figura 111):
Figura 111:
A la figura 111 podem veure un tipus de gràfic Columna. Tanmateix, hi ha molts gràfics per
triar, i triar el correcte de vegades pot ser complicat. Veurem dos tipus de gràfics: gràfic
circular i gràfic de columnes amb dades de diverses sèries. Si voleu obtenir més informació
sobre els tipus de gràfics integrats, feu clic a F1 (Ajuda de Microsoft)i escriviu ”Tipus de
gràfics disponibles”. Hi ha un article que ofereix un exemple excel·lent de cada tipus de
gràfic.
Aquests són els passos per crear un gràfic
1. Circular. Navegueu fins al full Gràfics (1) . Haurı́eu de veure això (figura 112):
Pàgina 64 de 165
Figura 112:
2. A la figura 112 podem veure que les vendes de WindSports es divideixen en categories.
Verticalment, a la columna A, podem veure que WindSport ha categoritzat les vendes
segons els productes que venen: bumerangs, estels i joguines. De manera horitzontal,
a la fila 2, podem veure que WindSport ha categoritzat les vendes segons els canals de
venda que utilitzen per vendre: A la botiga, Lloc web i Comandes per correu. A més,
han enumerat els totals de cada categoria i un total general a la cantonada inferior
dreta.
3. Per al nostre primer gràfic ens agradaria mostrar com cada producte total contribueix al
total total. Això vol dir que estem comparant tres ”parts” (bumerangs, estels, joguines)
amb el total general per veure quina proporció o percentatge aporta cadascuna al
conjunt. Sempre que tingueu aquesta situació (comparant les parts amb el total total),
un tipus de gràfic circular és una opció excel·lent.
4. Ressalteu l’interval A3:A5, manteniu premuda la tecla Ctrl , seleccioneu l’interval
E3:E5 (esteu seleccionant dos intervals de cel·les que no són adjacents entre si) i,
a continuació, assenyaleu el botó de la icona de gràfic circular al grup de gràfics a la
cinta Insereix. (figura 113). Com podeu veure a (figura 244), Excel us ofereix una
descripció de per a què s’ha d’utilitzar el gràfic. A mesura que apreneu a fer gràfics,
podeu veure’ls mentre intenteu decidir quin és el millor per al vostre missatge.
Pàgina 65 de 165
Figura 113:
5. Feu clic al botó desplegable de la icona del gràfic circular i, a continuació, assenyaleu
la primera opció (figura 244).
Figura 114:
6. Feu clic a aquesta primera opció per crear el vostre gràfic circular. A la figura 115
podeu veure que s’ha col·locat un gràfic circular a la part superior del full de treball i
va obrir les tres cintes contextuals per als gràfics.
Pàgina 66 de 165
Figura 115:
7. Per canviar la mida del gràfic, manteniu premuda la tecla i assenyaleu la cantonada
superior esquerra del gràfic i, quan vegeu una fletxa negra que apunta en diagonal, feu
clic i arrossegueu cap a dins. Haurı́eu de canviar la mida a aproximadament la mateixa
mida que es veu a la figura 116:
Figura 116:
8. Amb el gràfic seleccionat, feu clic a l’opció ”Disposició 1 ” al grup Dissenys de gràfics
de la cinta de disseny d’eines de gràfics (figura 117):
Pàgina 67 de 165
Figura 117:
9. A la figura 118 haurı́eu de veure que el disseny ràpid ha afegit un tı́tol de gràfic i els
noms de categories amb percentatges que transmeten quant contribueix cada part al
conjunt.
Figura 118:
10. Feu clic a la fletxa ”Veure més seleccions” al grup d’estils de gràfics (figura 119):
Pàgina 68 de 165
Figura 119:
11. Després de fer clic a la fletxa ”Veure més seleccions”, trieu ”Estil 10 ” com es veu a la
figura 120:
Figura 120:
12. Després de fer clic a l’Estil 10 haurı́eu de veure això (figura 121):
Pàgina 69 de 165
Figura 121:
13. Ara hem de canviar el tı́tol del gràfic. Feu clic una vegada al tı́tol del gràfic i, a
continuació, feu clic una segona vegada de manera que un cursor en I parpellegi al
tı́tol del gràfic (figura 122).
Figura 122:
14. Mantingueu premuda la tecla Ctrl + A (drecera de teclat per seleccionar-ho tot) (figura
Pàgina 70 de 165
123):
Figura 123:
15. Escriviu ”Rebaixes d’estiu”. A continuació, feu clic a la vora exterior del gràfic per
registrar el tı́tol ”Rebaixes d’estiu”. (figura 124):
Figura 124:
16. Per canviar la mida del gràfic, manteniu premuda la tecla i assenyaleu la cantonada
Pàgina 71 de 165
superior esquerra del gràfic i quan vegeu una fletxa negra que apunta en diagonal, feu
clic i arrossegueu cap a fora. Haurı́eu de canviar la mida a aproximadament la mateixa
mida que es veu a la figura 125:
Figura 125:
17. Per moure aquest gràfic a sota de la Taula de vendes, manteniu premuda la tecla Ctrl
i feu clic al gràfic (això selecciona el gràfic per a què el pugueu moure). A continuació,
feu clic i arrossegueu el vostre gràfic circular com es veu a la figura 126. Tot seguit
manteniu premuda la tecla Ctrl + F1 per ocultar les cintes.
Pàgina 72 de 165
Figura 126:
18. A la figura 126 podem veure que hem creat un gràfic adequat que mostra quant ha
contribuı̈t cada producte a les vendes totals. Podem veure clarament que els productes
de joguina aporten la quantitat més petita al total total en comparació amb els altres
dos productes.
Per al nostre següent gràfic, aneu a la pestanya del full Gràfics (2) .
Figura 127:
Pàgina 73 de 165
Aquests són els passos per crear un gràfic de columnes amb dades de sèries
múltiples
1. El primer gràfic circular que hem fet mostrava les categories de productes, però només
mostren els totals. A continuació, ens agradaria veure com es compara cadascuna de
les tres categories de productes a cada canal de venda. Ara podrı́em fer tres gràfics
circulars diferents, però hi ha una manera millor que això. Si fem servir un gràfic de
columnes podem veure els tres productes comparats entre les categories del canal de
vendes (gràfic de columnes amb dades de diverses sèries). A la figura 127 podem veure
que hi ha tres categories de productes i cadascuna d’aquestes categories té un número
de vendes per a cada canal de venda. Per exemple, per a joguines tenim els números
17.540,00 ¿, 14.550,00 ¿, 27.890,00 ¿. Aquests tres números s’anomenen sèries de
dades a Excel. Hi ha una sèrie de dades per a cada producte i una sèrie de dades per a
cada canal de venda. Per exemple, la sèrie de dades per al canal de vendes a la botiga
seria de 22.150,00 ¿, 37.522,00 ¿ i 17.540,00 ¿.
2. Ressalteu l’interval A1:D5 i feu clic al botó de la icona Columna al grup de gràfics a
la cinta Insereix (figura 128).
Figura 128:
3. Com es veu a la figura 128, feu clic a la primera opció de la llista desplegable d’icones
anomenada Columna agrupada. El resultat es pot veure a la figura 129:
Pàgina 74 de 165
Figura 129:
4. Un aspecte excel·lent d’aquest gràfic és que podeu canviar ràpidament l’orientació d’un
gràfic de columnes agrupades fent clic al botó de la icona Canvia files/columnes al grup
de dades de la cinta de disseny d’eines de gràfic (la fletxa de la figura 129 mostra el
botó de la icona per fer clic). La figura 130 mostra el gràfic commutat.
Figura 130:
Pàgina 75 de 165
5. Feu clic de nou al botó de la icona Canvia files/columnes per tornar enrere (figura
131):
Figura 131:
6. Afegim un tı́tol de gràfic. Feu clic a la pestanya de la cinta d’eines de gràfic i, a conti-
nuació, feu clic al botó de la icona Tı́tol del gràfic al grup d’etiquetes. A continuació,
com es veu a la figura 132, feu clic a l’element Gràfic de sobre a la llista desplegable
d’icones.
Pàgina 76 de 165
Figura 132:
7. Quan aparegui el tı́tol del gràfic, ressalteu les paraules i escriviu ”Vendes de productes
per a cada canal de vendes” (figura 133):
Figura 133:
8. A continuació fem clic a la cinta de format d’eines de gràfic. La cinta de format

d’eines de gràfic us permet formatar qualsevol dels elements del gràfic després d’haver
Pàgina 77 de 165
seleccionat l’element. Una alternativa a l’ús d’aquesta cinta és seleccionar l’element
del gràfic i després fer clic amb el botó dret a l’element. Anem a provar això. Feu clic
a l’eix vertical (també conegut com a eix Y). Quan feu clic a l’eix vertical, apareixerà
un contorn negre prim que us farà saber que l’heu seleccionat (figura 135).
Figura 134:
Figura 135:
Pàgina 78 de 165
9. Un cop heu seleccionat l’element que voleu formatar, utilitzeu la drecera de teclat ( Ctrl
+ 1 ) per al quadre de diàleg Donar format a l’eix (figura 136):
Figura 136:
10. A la part esquerra del quadre de diàleg Format Axis, feu clic a Número. Assegureu-vos
que el format Número de moneda estigui seleccionat, canvieu els decimals a 0 i feu clic
a Tanca (figura 137):
Figura 137:
Pàgina 79 de 165
11. El gràfic hauria de tenir aquest aspecte (figura 138):
Figura 138:
12. A la figura 138 podem veure com es comparen cadascuna de les tres categories de
productes en cada canal de venda. Les vendes més petites d’un producte són les
vendes de joguines venudes a través del lloc web.
Les figures 139 i 141 mostren el procés de dos passos per crear Sparklines (gràfics de
cel·les):
Figura 139:
Pàgina 80 de 165
13. Ressalteu l’interval, feu clic al botó de columna al grup Sparkline a la pestanya Insereix
cinta.
Figura 140:
Figura 141:
14. Seleccioneu l’interval A3:C15 per a l’interval de dades i feu clica D’acord. L’interval
A1:C1 conté tres gràfics de cel·les, un per a cada prova.
Ara parlarem de la configuració de la pàgina. Navegueu fins als noms de la pestanya del full
Configuració dela pàgina.
Pàgina 81 de 165
7 REFERÈNCIES DE CEL·LES
6 Fórmules
Definició d’una fórmula: qualsevol cosa d’una cel·la quan el primer caràcter és un signe
igual.(=)
Versió llarga de definició: qualsevol cosa en una cel·la o un quadre de text quan el primer
caràcter és un signe igual i la cel·la no està preformatada com a Text.
Avantatges d’una fórmula: esteu dient a Excel que faci càlculs, miri una altra cel·la, creı̈ text,
cadenes o lliurar un interval
Com crear una fórmula: escriviu “=”, seguit de:
1. Signe igual (inicia totes les fórmules)
2. Referències de cel·les (també es defineixen noms, referències de fulls, referències de
llibres de treball)
3. Operadors matemàtics (sumes, restes, multiplicacions,... i aixı́ successivament)
4. Nombres (si el nombre no canvia; per exemple, 12 mesos, 24 hores)
5. Funcions integrades (MITJANA, SUMA, COMPTA.SI, etc.)
6. Operadors comparatius (=, >, >=, <, <=, <>)
7. El sı́mbol d’unió (&) ( + 6 )
8. Text entre cometes (per exemple, ”Excel es una meravella”)
9. Constants de matriu (per exemple, {1, 2, 3})
Com introduir una fórmula a una cel·la: premeu una de les següents:
10. (la cel·la activa baixa)
11. Ctrl + (la cel·la activa continua sent la mateixa)
12. Tabulador ( ) (la cel·la activa va a l’esquerra)
13. + (l’activa va a la dreta)
14. + (la cel·la activa puja)
Regla:
Escrivint els números que poden variar en cel·les i referint-nos-hi a les nostres fórmules
mitjançant referències de cel·les, obtenim la possibilitat d’editar fórmules fàcilment i
comprovar diferents escenaris sense gaire esforç.
7 Referències de cel·les
Quan copiem fórmules que continguin referències de cel·les a altres cel·les, hem d’entendre
que hi ha quatre tipus de referències de cel·les. Només serà possible entendre-les si observem
alguns exemples. De tota manera, aquı́ hi ha els fets crucials sobre les referències de cel·les:
Pàgina 82 de 165
1. Relatiu: referències de cel·les relatives.

Exemple: A1
Sense signes de dòlar.
Es mou relativament durant l’acció de còpia.
”Relativament” significa que si la fórmula mira una referència de cel·la que es troba
tres cel·les a l’esquerra, quan copieu la fórmula a qualsevol altra cel·la, la referència de
la cel·la continuarà buscant tres cel·les a l’esquerra.
2. Absolut: referències de cel·les absolutes.
Exemple: $A$1
Signes de dòlar abans de les coordenades.
(a) Designació de columna = A
(b) Designació de fila = 1
”Absolut” significa que si la fórmula mira una referència de cel·la concreta, quan
copieu la fórmula a qualsevol altra cel·la, la referència de cel·la encara estarà mirant
aquesta referència de cel·la en particular.
Si la referència de la cel·la absoluta és $A$1, la fórmula sempre mirarà la cel·la A1. És
com si la fórmula estigués bloquejada a la cel·la A1 durant l’acció de còpia.
”Fixa la referència de la cel·la en copiar-la horitzontalment i verticalment”
3. ”Referència de cel·les mixtes amb columna bloquejada” (”Absolut de columna, Relatiu
de fila”).
Exemple: $A1
Signe de dòlar abans de la designació de la columna.
Continua sent absolut o bloquejat quan es copia a través columnes.
Es manté relatiu quan es copia entre files.
”Fixa la referència de cel·la quan es copia horitzontalment, però no verticalment”
4. ”Referència de cel·les mixtes amb fila bloquejada” (”Absolut de fila, Relatiu de colum-
na”).
Exemple: A$1 Signe de dòlar abans de la designació de la fila.
Continua sent absolut o bloquejat quan es copia entre files.
Continua relatiu quan es copia a columnes
”Fixa la referència de cel·la quan la copieu verticalment, però no horitzontalment”
Tecla de drecera de teclat F4 : alterna entre els quatre tipus de referències de cel·la
Quan creeu fórmules amb referències de cel·la, heu de fer dues preguntes a cada referència
de cel·la de la fórmula:
P1: Què voleu fer quan el copieu horitzontalment?
És una referència relativa? O...
És una referència absoluta o fixada?
P2: Què vols que faci quan el copies verticalment?
És una referència relativa? O...
És una referència absoluta o fixada?
Pàgina 83 de 165
Anem a conèixer, amb un exemple, els quatre tipus de cel·les:

1. Aneu a la pestanya del full Referències cel·les i feu clic a la cel·la C3 i creeu la fórmula que
es mostra a la figura 142. La fórmula calcula una proporció o percentatge del conjunt
(segons com està formatat). En el nostre exemple estem comparant la puntuació de
la Cristina (82 parts del total de 100) i la comparem amb el total de punts possibles
(100 punts - el conjunt). Si mireu endavant per crear les fórmules per a Susanna i
Montserrat i Pilar, totes les seves ”parts” hauran de ser comparades amb el ”tot”.
Figura 142:
2. Manteniu premuda la tecla Ctrl i, a continuació, premeu . Haurı́eu de veure que la

proporció de punts que ha guanyat na Cristina és de ,82 (figura 143):
Figura 143:
3. Per formatar el nombre ”, 82” com a percentatge, ressalteu la cel·la C3, feu clic a la
cinta d’inici i, a continuació, feu clic al botó de la icona % al Grup de nombres (figura
144). Recordeu que el 82% no és un nombre. A sota del codi d’Excel (com qualsevol
altra calculadora), Excel veu el número ”.82” tot i que està format amb un sı́mbol %
i tot i que el que veiem al full de càlcul és el 82%:
Pàgina 84 de 165
Figura 144:
4. Ressalteu l’interval C4:C9 i després utilitzeu la drecera del teclat per afegir l’estil % (
Ctrl + + % ): això preformata les cel·les amb el format de percentatge (figura 145):
Figura 145:
5. Feu clic a C4 i creeu la fórmula per càlcul de la nota percentual de Susanna (figura
146):
Figura 146:
Pàgina 85 de 165
6. Continueu fins que hàgiu creat les qualificacions percentuals (figura 147):
Figura 147:
7. Pel que acabem de completar no requerı́em saber res sobre les quatre referències de
cel·les diferents. Tanmateix, el que hem fet es ineficient. Hi ha una manera de crear
totes aquestes fórmules només creant una fórmula a la cel·la C2 i després copiant-la
a través del nostre rang. Haurem d’aprendre a ”fixar ” o fer ”absolut” algunes de les
nostres referències de cel·les. Si aprenem a fer-ho, ens facilitarà la realització de tasques
com aquesta i cometrem menys errors. A més, moltes de les funcions i trucs d’Excel
més avançats només són possibles si coneixem aquestes quatre referències de cel·les.
8. Ressalteu l’interval C2:C9 i, a continuació, premeu la tecla Supr (figura 148):
Figura 148:
9. Feu clic a la cel·la C2 i creeu la fórmula següent (figura 149):
Pàgina 86 de 165
Figura 149:
10. La figura 149 mostra una fracció B2/B2. Per aclarir els termes: Numerador significa
la part superior de la fracció i Denominador significa la part inferior de la fracció.
11. Ara pensa en això: el numerador B2 sempre ha de mirar una cel·la a l’esquerra i el
denominador B2 sempre s’ha de fixar a B2. Hem de fer saber a Excel que els dos B2
són diferents.
El numerador B2 ha de mirar sempre una cel·la a l’esquerra
(a) Això s’anomena referència de cel·la relativa
(b) En relació a la cel·la on es troba la fórmula, la referència de cel·la sempre ha
de mirar una cel·la a l’esquerra.
(c) Per al nostre exemple, el ”un a l’esquerra B2 ” s’introduirà a la fórmula com
a B2
El denominador B2 sempre s’ha de fixar a B2
(a) Això s’anomena referència de cel·la fixada o absoluta.
(b) El codi que hem d’introduir a la referència de la nostra cel·la per fer saber a
Excel que la cel·la és bloquejat al signe ”$”. Per què el signe del dòlar? No
hi ha cap motiu, només penseu-hi com el codi per convenció).
(c) Però on posem el codi? La resposta depen de la direcció en què copiaràs
la fórmula. En el nostre cas, copiarem amunt i avall (direcció vertical), a
través de les files (i les files són números), de manera que el codi va davant
del número 5.
(d) Per al nostre exemple, s’introduirà el fixat B2 a la fórmula com a B$2
12. Amb molta cura, col·loqueu el cursor al mig del denominador B2 i feu clic a la tecla F4
dues vegades. El primer toc de la tecla F4 posarà dos signes de dòlar a la referència
de la cel·la; el segon toc canviarà a la següent referència de cel·la amb només un signe
de dòlar davant del número 2. Vegeu la figura 150
Pàgina 87 de 165
Figura 150:
13. Mantingueu premuda la tecla Ctrl i, a continuació, toqueu . Mireu la figura 151):
Figura 151:
14. Poseu el cursor a la cantonada inferior dreta de la cel·la i feu doble clic per copiar la
fórmula a la cel·la C9 (figura 152):
Figura 152:
15. A la figura 152, observeu que s’ha copiat el format de color de la cel·la groga amb la
fórmula. Feu clic a l’etiqueta intel·ligent blava i, a continuació, feu clic a ”Emplena
sense format” (figura 153):
Pàgina 88 de 165
Figura 153:
16. Feu clic a la cel·la C9 i auditeu la fórmula, prement la tecla F2 , per assegurar-vos que
s’han creat 8 fórmules, però només heu hagut de crear una fórmula, per, tot seguit,
propagar-la (figura 154):
Figura 154:
17. Feu clic a la cel·la G2 i creeu la fórmula que es veu a la figura 155. Com que la
quantitat de Gener de 1000 augmentarà un 10% cada mes, hem de multiplicar (1 +
0,10) o 1,10 per la quantitat de cada mes anterior. Tingueu en compte que la referència
de cel·la F2 en realitat sempre mirarà la cel·la ”d’un a l’esquerra” (referència de cel·la
relativa: F2) i la referència de cel·la F4 sempre estarà ”fixada” a F4 quan la copieu a
les cel·les del costat, a través de les columnes, de manera que el codi va davant de la
lletra (fixat copiant-lo a través de les columnes = $F4)
Figura 155:
18. Amb molta cura, col·loqueu el cursor al mig de la F4 i feu clic a la tecla F4 tres
vegades (figura 156):
Pàgina 89 de 165
Figura 156:
19. Premeu Ctrl + . Des de la cantonada inferior dreta de la cel·la, arrossegueu fins a la
cel·la J2 (figura 157):
Figura 157:
20. Feu clic a la cel·la J2 per comprovar la fórmula (figura 158):
Figura 158:
21. Mireu a la figura 159 la taula titulada ’”Què valdrà la vostra pensió quan us jubileu?”
Ens agradaria estimar quina serà la nostra pensió en funció de la taxa anual que
guanyem i de quants anys estalviem per a la jubilació. El truc aquı́ és que no volem
escriure 54 fórmules. Ens agradaria crear tot el ”mar de fórmules”, G19 a L27, creant
només una fórmula a la cel·la G19 i després copiant-la a les cel·les restants.
22. Feu clic a la cel·la G19 i escriviu “=VF(“. Apareixerà la pantalla per ajudar-vos
amb els arguments d’aquesta funció. Per calcular el nostre fons de jubilació haurem
d’assumir una taxa anual “taxa”, el nombre d’anys que dipositem diners “nper” i una
quantitat de dipòsit anual “pmt” (figura 159):
Pàgina 90 de 165
Figura 159:
23. Feu clic a la cel·la G19 (figura 160):
Figura 160:
24. Podeu veure a la figura 160 que haurem d’utilitzar el 10% per a totes els fórmules a
la columna G? També podeu veure que quan copiem la fórmula a la columna H hem
d’utilitzar l’11%? Això vol dir que necessitem la referència de cel·la fixada (absoluta)
quan estem copiant la fórmula cap avall, o verticalment, o a través de les files: la
referència de la fila s’ha de fixar ! Aixi, quan copiem la fórmula a la columna H, la
referència de la cel·la no s’ha de fixar (absoluta) quan estem copiant la fórmula al
Pàgina 91 de 165
costat, o horitzontalment, o a través de les columnes. La referència de columna no està

fixada: és relativa.
25. Per a que fixem (absoluta) aquesta referència de cel·la quan copiem la fórmula cap avall,
a través de les files, necessitem el signe ”$” davant del número. Com que volem que
aquesta referència de cel·la es mogui relativament mentre copiem la fórmula al costat,
a través de les columnes, no necessitem el signe ”$” davant de la lletra. Referència de
la cel·la = G$12 ; premeu F4 dues vegades (figura 161):
Figura 161:
26. Escriviu un punt i coma ”;”, feu clic a F19 i premeu F4 tres vegades.
27. Premem F4 tres vegades perquè volem que aquesta referència de cel·la es mogui re-
lativament mentre copiem la fórmula cap avall, a través de les files, i volem que la
referència de la cel·la es fixi (absoluta) mentre copiem la fórmula al costat, a través de
les columnes. Referència de cel·la = $F19 ; (figura 162):
Pàgina 92 de 165
Figura 162:
28. Escriviu un punt i coma, escriviu un signe menys, feu clic a la cel·la F29 i premeu F4
una vegada, escriviu un parèntesi tancat.
29. Com que volem utilitzar la referència de cel·la F29 a cada cel·la quan copiem aquesta
fórmula, volem que la referència de cel·la estigui fixada en totes direccions. El signe
de dòlar davant de la referència de la columna ”F” fixa la referència de la cel·la quan
es copia la fórmula al costat, a través de les columnes. El signe de dòlar davant de la
referència de fila ”29” fixa la referència de la cel·la quan copieu la fórmula cap avall, a
través de les files. Referència de la cel·la = $F$29 ; (figura 163):
Figura 163:
30. Manteniu tecla Ctrl i, a continuació, premeu . Col·loqueu-vos a la cantonada inferior

dreta de la cel·la i feu doble clic per copiar la fórmula a la cel·la G27 (figura 164):
Pàgina 93 de 165
Figura 164:
31. No us alarmeu pels signes de etiqueta #. Només estan dient: ”Si us plau, amplieu la
columna perquè aquest nombre tingui espai per mostrar-se”. Assenyala entre els dos
encapçalaments de columnes G i H i fes doble clic per ampliar les columnes. Haurı́eu
de veure això (figura 165):
Figura 165:
32. Ara apunta la cantonada inferior dreta i arrossega fins seleccionar tot el rang, fins a la
L27. Observeu que apareixen molts signes de etiqueta. Ressalteu els encapçalaments
de columnes d’H a L fent clic a les columnes que encapçala H i arrossegant a L. A
continuació, feu doble clic entre els encapçalaments de les columnes H i I per ampliar
les columnes (figura 166):
Pàgina 94 de 165
Figura 166:
33. El resultat és que es s’han creat 54 fórmules introduint només una fórmula, afegint les
referències de cel·les correctes i després copiant la fórmula en dos passos (primer avall,
després a la dreta) (figura 167):
Figura 167:
34. Per a més pràctica amb les referències de cel·les, feu clic a la pestanya del full Taula de multiplicació .
i proveu si podeu crear 144 fórmules introduint només una fórmula, afegint les re-
ferències de cel·les correctes i després copiant la fórmula en dos passos.
Regla:
L’ús de referències de cel·les relatives, absolutes i mixtes redueix el temps de
configuració del full de càlcul, permet una actualització ràpida de l’estructura
de configuració i ens permetrà utilitzar moltes de les funcions i trucs avançats
d’Excel.
Pàgina 95 de 165
Regla:
Utilitzar el cursor situat a la cantonada inferior dreta de la cel·la per copiar una
fórmula a través de les files i després a través de les columnes, és un procés de
dos passos.
En els darrers exemples hem vist què passa amb les referències de cel·les quan copiem
una fórmula que té referències de cel·les. Ara hem de veure què passa quan movem
una fórmula que conté referències de cel·les.
Copia: significa copiar la fórmula d’una cel·la o rang de cel·les, deixar la fórmula a la
ubicació original i després enganxar la fórmula en una altra ubicació.
Moure: significa tallar la fórmula d’una cel·la o rang de cel·les, ja no es trobarà a la
ubicació original i després enganxar la fórmula en una altra ubicació.
Amb el següent exemple veurem la diferència entre copiar i moure una fórmula amb re-
ferències de cel·les:
1. Feu clic a la pestanya del full Copiar i Moure . Feu clic a la cel·la B6 i seguiu les instruc-
cions que apareixen a la cel·la B5 (figura 168):
Figura 168:
2. Les següents figures (169, 170, i 171) cinc cel·les cap amunt”.
il·lustren que quan copieu una referència
de cel·la que té un component de referència
de cel·la relatiu, la referència de cel·la can-
via relativament. A la figura 169 veiem
una fórmula que mira a la cel·la B1. A la
figura 171 veiem una fórmula que mira a la
cel·la B3. Quan hem copiat la fórmula, la
referència de la cel·la s’ha mogut de mane-
ra relativa; en realitat fa exactament el que
li hem dit que fes, és a dir, ”mirar sempre
Pàgina 96 de 165
3. Ara mirem què passa quan tallem una

fórmula amb una referència de cel·la re-
lativa i l’enganxem a un altre lloc.
4. Feu clic a la cel·la D6 i creeu la fórmula

”=B3” (figura 172):
Figura 169:
Figura 172:
5. Manteniu tecla Ctrl i, a continuació, pre-

meu (figura 173):
Figura 170:
Figura 173:
6. Premeu Ctrl + X (tecla de drecera per a

Figura 171: retallar ), premeu (figura 174):
Pàgina 97 de 165
Figura 174:
Figura 176:
9. Compara la figura 172 i la figura 176.

7. Premeu Ctrl + V (figura 175): Quan retalleu una fórmula amb un compo-
nent de referència de cel·la relativa i l’en-
ganxeu a una nova cel·la, la fórmula no
canvia: en realitat mou les referències de
cel·la exactament tal com eren a la cel·la
original i les enganxa a la nova ubicació.
Això és perquè quan et mous, no canvies
res; simplement poses la fórmula, intacta,
en una nova ubicació.
Regla:
Quan copieu una fórmula que té un
component de referència de cel·la re-
Figura 175: lativa, la referència de cel·la relativa
canvia relativament. Quan retalleu
una fórmula amb un component de
referències de cel·les relatives, la re-
ferència de cel·la relativa no canvia.
8. Premeu F2 (figura 176):
Pàgina 98 de 165
9 DEFINICIÓ DE LLISTES
8 Tipus de funcions
Una funció és un procediment predefinit que ens ajuda a fer càlculs utilitzant les dades que
proporcionem mitjançant els seus arguments.
Recorda!
Per utilitzar correctament les funcions d’Excel, necessitem conèixer a la perfecció ca-
dascuna de les parts, com el nom i els arguments obligatoris i opcionals.
Trobem diferents categories per organitzar les funcions. A continuació es mostren les cate-
gories (a l’annex1 podem consultar les funcions corresponents a cada una d’aquestes)
9 Definició de llistes
Excel proporciona una sèrie de llistes integrades, com per exemple els dies de la setmana o del
mes, per tal de poder omplir una sèrie de cel·les adjacents amb els valors d’aquestes llistes.
Segons l’idioma de la versió que estem utilitzant, aquest contindrà unes o altres llistes. No
seria meravellós que nosaltres poguéssim crear les nostres pròpies llistes? Doncs aixı́ és, Excel
ens permet definir les nostres pròpies llistes personalitzades. Aquestes s’emmagatzemaran
dins la configuració de l’ordinador en què les creem. Això vol dir que, mentre treballem en
la nostra sessió de l’ordinador on hem creat les llistes personalitzades, aquestes les podrem
utilitzar en qualsevol altre full d’Excel. Comencem amb la pràctica!
Anirem al full LlistaAutomatica . Hem de visualitzar el què es mostra a la figura 177.
Pàgina 99 de 165
Figura 177:
Ens situem a la cel·la A2 i escrivim el primer dia de la setmana; és a dir, dilluns i premem
.
Figura 178:
Pàgina 100 de 165

Ens situem a la cantonada inferior dreta de la cel·la A2 i mantenint el botó esquerre del
ratolı́, arrosseguem fins a la cel·la A11, tal com podem veure a la figura 179.
Figura 179:
Què ha passat? Doncs que Excel entén que nosaltres volı́em llistar els dies de la setmana, i
d’aquesta manera ha anat omplint les cel·les amb els valors de la llista dels dies de la setmana.
Ara ens situarem a la cel·la C2 (on la nostra intenció és llistar una sèrie de personatges)i
escriurem Frodo Bolsom.
Figura 180:
Aixı́ com amb els dies de la setmana, seguirem el mateix procediment per a omplir la llista de
Pàgina 101 de 165

personatges: col·locarem el cursor a la cantonada inferior dreta de la cel·la C2 i, mantenint

el botó esquerra del ratolı́, arrossegarem cap avall fins a la cel·la C12.
Figura 181:
El resultat obtingut és el que mostra la figura 181. Per què ha copiat exactament el mateix
nom en les cel·les? La resposta és que Excel no coneix quins han de ser els valors que ha de
posar. Hem d’ensenyar-li a Excel quins noms volem que llisti en aquests casos.
A continuació afegirem la nostra primera llista personalitzada:
Un cop premem l’opció d’Arxiu (situat a la primera posició de la cinta), Excel ens mostrarà
la següent pantalla:
Figura 182:
Pàgina 102 de 165

Ara hem de prémer Opcions per visualitzar el que es mostra a la següent figura (figura 183):
Figura 183:
Fem clic a l’opció Avançades, i ens desplaçarem cap avall per buscar el lloc on definir les
nostres llistes.
Figura 184:
Pàgina 103 de 165

Finalment, trobem l’opció. Aquesta es troba prement el botó ”Edita les llistes personalitza-
des”
Figura 185:
Arribats en aquest punt, podem visualitzar les llistes que Excel ens proporciona per defecte,
tal com es mostra a la figura 186. Veiem llistes dels dies de la setmana i mesos de l’any, en
català i anglès.
Figura 186:
Podem afegir la nostra llista de dues maneres:
Pàgina 104 de 165

Manualment: en aquest cas, ens situarem al quadre de text ”Entrades de la llista”

i anirem escrivint els ı́tems, separats cada un d’ells per una coma. Un cop acabat
d’escriure la llista, polsarem el botó Afegeix i... ja ho tenim!
A partir d’una llista ja escrita en algun full. En aquest cas farem clic al botó que hi
ha a l’esquerra del botó ”Importa”, i veurem tal cosa com la següent figura:
Figura 187:
Ara seleccionem el rang de cel·les F2:F21, tal com es mostra la següent figura 188, i segui-
dament polsarem el botó de la dreta del quadre de ”Llistes personalitzades”
Figura 188:
Ja tenim el rang seleccionat; ara només ens falta fer clic al botó ”Importa”
Pàgina 105 de 165

Figura 189:
Tal com es veu a la següent figura 190 ja hem creat la nostra llista personalitzada!
Figura 190:
Polsarem al botó ”D’acord” per tancar el quadre de diàleg i tornar al nostre full.
Pàgina 106 de 165

Figura 191:
Ara si! tornem a fer el procediment d’arrossegar per omplir les cel·les amb la nostra llista
i... tachan!
Figura 192:
Pàgina 107 de 165

10 TAULES/FULLS DE SUPÒSITS
10 Taules/Fulls de supòsits
La nostra regla d’or per a les taules d’hipòtesis és: totes les dades que poden variar (dades
variables) s’incorporen a una taula d’hipòtesis ben orientada. Un exemple de dades que
poden variar és un impost. Un exemple d’aquestes dades que no variaran són 12 mesos en
un any.
Recorda!
No volem escriure dades que puguin variar en una fórmula, per tres motius:
1. És més fàcil editar o canviar la nostra fórmula més endavant si les dades variables
que no s’introdueixen a la fórmula (exemple: canvis de tipus impositiu.
2. És una bona practica per a l’usuari del full de càlcul que les dades variables
estiguin visibles al full de càlcul. (Per exemple, fins i tot si haguéssim de crear
una fórmula amb dades variables escrites a la fórmula (com ara ”=$B2*.062”)
3. En anàlisis tipus ”què passa si” és més fàcil d’utilitzar quan s’utilitza una taula
d’assumpcions. L’anàlisi tipus ”què passa si” és senzill de realitzar quan canvieu
les variables per veure resultats diferents.
A més de la facilitat amb què podem editar o localitzar dades variables, les taules de supòsits
orientades correctament poden reduir el nombre de fórmules que haurem d’escriure al nostre
full de càlcul. Una orientació adequada significa que les etiquetes de la taula principal
estan orientades (horitzontalment o verticalment) de la mateixa manera que les etiquetes
de la taula d’assumpcions (horitzontalment o verticalment) i que hi ha almenys una fila o
columna en blanc entre la taula principal i el taula d’assumpcions. A més, podeu formatar
la taula d’assumpcions de manera diferent per distingir-la de la taula principal.
En aquesta secció sobre les taules d’assumpcions aprendrem:
1. Quan utilitzar-les
2. Què posar-hi
3. Com és més fàcil localitzar i editar dades variables
4. Com orientar-les correctament!
5. Com dur a terme una anàlisi d’escenaris/i què passa amb facilitat
6. Com gaudir de l’increı̈ble poder de les taules d’assumpcions!
Ens ajudarà si treballem amb un exemple (aprofitem l’exemple del full amb la taula de
multiplicar).
Com podem veure a la figura 193, aquest full compta amb una taula de suposicions, ubicat
en el rang N20:O23, i del que, canviant els valors, automàticament s’actualitzarà la taula de
multiplicar (que avarca el rang A6:M18 )
Les suposicions sobre les que treballarem són les següents:
Numero inicial: es el numero a partir del qual elaborarem la taula de multiplicar.
Pàgina 108 de 165

Increment: indica quina és la seqüència de nombres dins de la taula.

Membre de la famı́lia: text que afectarà a la capçalera de la taula de multiplicar.
El primer que podem observar a la figura 193 es que el valor de la taula que servirà d’origen
per trobar els demés valors es el que correspon a la cel·la B6. Per tant, per saber el valor
inicial de la taula, afegirem la formula ”=O21” a la cel·la B6
Figura 193: contingut de cel·la B6 es ”=O21”
Per saber el valor de la següent posició horitzontal de la taula, la formula serà el valor de
l’anterior mes l’increment
Figura 194: contingut de cel·la C6 es ”=B6+$O22”
I aixi seguiria sent la formula: el valor de l’anterior cel·la mes l’increment. I aixı́ fins a
l’ultima cel·la de la taula
Pàgina 109 de 165

Figura 195: contingut de cel·la D6 es ”=C6+$O22”
Fixeu-vos que, a la formula fixem el valor de la cel·la d’increment, i deixem l’altre component
(el contingut de la cel·la anterior) com una cel·la relativa.
I com ho fem per calcular l’altre operand de la multiplicació? (els valors de la columna A).
Primer de tot, buscarem el valor inicial: i quin es aquest? Doncs molt fàcil: es el valor inicial
de la taula (cel·la B6 )
Figura 196: contingut de cel·la A7 es ”=B6”
Per trobar els següents valors corresponents a l’operand columna, crearem la formula següent:
cel·la anterior mes increment.
Pàgina 110 de 165

Figura 197: contingut de cel·la A8 es ”=A7+O$22”
Continuarem la seqüència, tal com hem fet amb el primer operand
Figura 198: contingut de cel·la A9 es ”=A8+O$22”
Nota:
Ja hem aprés que, pensant bé la formula, no hem d’escriure manualment a les demés
cel·les la seva formula corresponent.
Recorda!
Escrivim la formula a la primera cel·la, i després copiem a les cel·les restants.
Per acabar, fixem-nos com s’ha preparat la capçalera de la taula. Ja ho hem aprés anterior-
ment: es tracta d’unir diversos texts en una sola. En aquest cas, tenim un text fix ”Taula
de multiplicar feta per ” unit, mitjançant &, amb el contingut de la cel·la O23.
Pàgina 111 de 165

11 ANALITZAR DADES: ORDENAR, FILTRAR, SUBTOTALS, TAULES
DINÀMIQUES
Figura 199: contingut de cel·la de capçalera A6 es ”=”Taula de multiplicar feta per ”&O23”
Regla:
Totes les dades que poden variar entren en una taula d’assumpcions orientada correc-
tament que es troba almenys a una fila/columna en blanc de la taula principal (també
es pot col·locar en un full completament separat). Un exemple de dades que poden
variar és un tipus impositiu. Un exemple d’aquestes dades que no variaran són 12
mesos en un any. Tot i que no sempre és possible una taula d’assumpcions orientada
correctament, la idea és tenir les etiquetes de la taula orientades (horitzontalment o
verticalment) de la mateixa manera que la taula d’assumpcions. és dramàticament
més eficient que si no utilitzem taules d’hipòtesis.
Regla:
Les taules de supòsits ben orientades permeten l’ús de cel·les mixtes i redueixen el
temps per crear fórmules
A la següent secció, tractarem temes d’anàlisi de dades com l’ordenació, els subtotals i Taules
dinàmiques.
11 Analitzar dades: ordenar, filtrar, subtotals, taules

dinàmiques
La bellesa essencial d’Excel és que podeu fer càlculs i analitzar/manipular dades de manera
ràpida i senzilla sobre la marxa! L’anàlisi és fàcil a Excel. Per exemple, podeu ordenar per
veure quin representant de vendes ha tingut les vendes més grans, crear subtotals per regió i
fer anàlisis de dades complexes, com ara resumir segons diversos criteris (taules dinàmiques).
Aquesta secció és només una breu mirada a les infinites capacitats d’anàlisi d’Excel.... Per a
Pàgina 112 de 165

DINÀMIQUES
aquesta secció veurem l’ordenació, el filtratge, els subtotals automàtics i una taula dinàmica
bàsica.
Regla:a tenir en compte abans d’utilitzar les eines d’anàlisi de dades d’excel:
Les dades han d’estar en el format de Llista o Taula. Aquest ha de complir els següents
punts:
1. La primera fila té noms de camp amb un format diferent de la resta de dades;
2. No hi ha noms de camps en blanc;
3. Les columnes s’anomenen Camps;
4. Les files s’anomenen Registres;
5. Sense columnes en blanc (camps);
6. No hi ha files en blanc (registres);
7. Les files i columnes en blanc i/o les capçaleres de columnes d’Excel (A, B...) i/o
les capçaleres de files (1, 2...) han de separar la llista d’Excel d’altres dades.
Les columnes s’anomenen Camps. Els camps són les dades variables de cada registre. Les
files s’anomenen Registres. Els registres són col·leccions individuals dels camps. Per exemple,
aneu a la pestanya del full Analitzar dades i feu clic a la cinta de dades. Haurı́eu de veure això
(figura 200).
Figura 200:
Pàgina 113 de 165

DINÀMIQUES
Nota:
Es possible que les vostres dades no estiguin en el mateix ordre que la imatge.
A la figura 200 podem veure:

1. Format Llista o Taula d’Excel adequat, que es referirà com a Format de llista/taula
d’Excel (això és perquè a Excel 2003 s’anomenava Llista i a Excel 2007 s’anomena
Taula)
2. Cada fila representa una transacció de
(a) Vendes: cada transacció de venda és un registre nou
(b) Cada registre és una col·lecció individual dels set camps
3. Les set primeres columnes representen camps
(a) Cada camp és una variable
(b) Per a cada transacció nova pot haver-hi una data diferent o una regió diferent o
un representant de vendes diferent, etc.
Passos per ordenar segons diversos criteris
1. El mètode d’ordenació que veurem implica activar el Filtre amb la drecera de teclat
per a Filtre: manteniu premudes Ctrl + i, a continuació, toqueu la tecla L . A la
figura 201 podeu veure que la drecera del teclat ha afegit fletxes desplegables a la part
superior de cada camp i ha activat el botó Filtre al grup Ordenar i filtrar de la cinta
de dades.
Figura 201:
2. Assenyaleu la fletxa desplegable del camp Vendes i assenyaleu Ordena del més gran al
més petit (figura 202):
Pàgina 114 de 165

DINÀMIQUES
Figura 202:
3. Com es veu a la següent figura (203), a l’instant, tota la taula s’ordena segons els
números de vendes al camp Vendes. Podem veure fàcilment que el representant de
vendes Lluc va tenir les dues vendes més grans.
Figura 203:
4. A continuació, feu clic a la fletxa desplegable del camp Vendes Rep (Representant de
vendes) i feu clic a Ordenar de la A a la Z de la llista desplegable (figura 204)
Pàgina 115 de 165

DINÀMIQUES
Figura 204:
5. Com es veu a la figura 205, instantàniament s’ordena tota la taula pels noms del camp
Vendes Rep, encapçalat per en Gerard.
Figura 205:
6. Per veure com ordenar sense que el Filtre estigui activat, desactiveu el Filtre amb la
drecera de teclat Ctrl + + L i feu clic a la cel·la B6 (figura 206):
Pàgina 116 de 165

DINÀMIQUES
Figura 206:
7. Amb només una cel·la seleccionada a la columna del camp Regió, feu clic al botó d’icona
A Z al grup Ordenar i filtrar a la cinta de dades (figura 206)
8. Com es veu a la figura 207, tota la taula s’ha ordenat pels noms de les regions a la
columna del camp Regió.
9. Ara preneu-vos un moment i penseu què acabem de fer els darrers 8 passos. El que hem
fet ha estat ordenar tres camps diferents (columnes) en successió. Cada classificació
posterior recorda l’ordenació anterior. Si mireu la figura 207, observeu que la columna
Regió està ordenada, però dins de la Regió, també s’ordena la columna Vendes Rep:
podem veure que totes les vendes d’en Josep a Mig Oest s’han agrupat amb la nostra
acció d’ordenació. Però espereu, hem fet tres tipus: aixı́ que si mireu la figura 207,
podeu veure que totes les vendes més grans d’en Lluc per al Mig Oest s’han posat
a la part superior del conjunt de dades. Aquest és un resultat final convenient de la
funció d’ordenació. La terminologia associada amb aquest tipus d’acció d’ordenació
és que anomenem l’última columna que s’ha d’ordenar com a Ordenació principal, i
descriurem tot el procés dient: Hem ordenat el camp de Vendes dins del camp Vendes
Rep (Representant de vendes) dins del camp Regió.
Pàgina 117 de 165

DINÀMIQUES
Figura 207:
Regla:
Abans de fer clic al botó de la icona A Z al grup Ordenar i filtrar a la cinta de Dades,
assegureu-vos que el vostre bloc de dades estigui al format adequat de llista/taula
d’Excel i ressalteu només una cel·la al camp voleu ordenar.
Passos per filtrar les vostres dades

1. Aneu al full Filtre . Podeu utilitzar aquesta drecera de teclat per moure cap avall dos
fulls: Manteniu premuda la tecla Ctrl + ↓ dues vegades. Haurı́eu de veure les dades
tal com es veu a la figura 208. A continuació, activeu el filtre amb la drecera del teclat:
Ctrl + + L .
Pàgina 118 de 165

DINÀMIQUES
Figura 208:
2. Per veure les vendes que estan per sobre de la mitjana, feu clic a la fletxa desplegable
a la part superior del camp Vendes i, a la llista desplegable, assenyaleu Filtres de
nombres i, a continuació, assenyaleu i feu clic a Sobre la mitjana (figura 209).
Figura 209:
3. Com podeu veure a la figura 210 Excel ens mostra ràpidament els resultats. Observeu
dues coses:
Pàgina 119 de 165

DINÀMIQUES
(a) La fletxa desplegable a la part superior del camp de vendes conté una icona Filtre
per fer-nos saber que el camp s’ha filtrat;
(b) Els números de fila són de color blau per fer-vos saber que s’han amagat les files
amb registres que no estan per sobre de la mitjana.
Per exemple, podeu veure a la figura 210 que les files 7, 8 i 9 estan amagades.
Figura 210:
4. Per esborrar el filtre, feu clic a la fletxa desplegable a la part superior del camp Vendes
i feu clic a l’element Esborra el filtre de les vendes.
Pàgina 120 de 165

DINÀMIQUES
Figura 211:
5. Per veure un exemple breu de les opcions disponibles per filtrar paraules, feu clic a
la fletxa desplegable a la part superior dels camps Clients i assenyaleu Filtres de text
(figura 212). Tingueu en compte que podeu desmarcar els clients que vulgueu si només
voleu veure una selecció de clients. A més, podeu veure els filtres de text disponibles.
Figura 212:
6. A continuació volem veure com ordenar per color. Observeu a la figura 213 que el color
Pàgina 121 de 165

DINÀMIQUES
groc s’afegeix a algunes de les dates. Aquest color l’hem utilitzat per etiquetar aquests
registres per a una auditoria. En lloc de desplaçar-nos cap avall i veure cada registre
un a un, podem ordenar per color.
Figura 213:
7. Feu clic a la fletxa desplegable a la part superior dels camps Data i apunteu a Ordenar
per color i després feu clic al color groc (figura 214):
Figura 214:
8. A la figura 215 podem veure molt ràpidament els registres que necessitem per a l’au-
ditoria, mostrats a la part superior.
Pàgina 122 de 165

DINÀMIQUES
Figura 215:
Com podeu veure, la introducció a l’ordenació i el filtratge, ens permet fer anàlisi de dades
de manera eficient. A més, com podeu veure en alguns dels menús desplegables, només hem
vist una petita fracció de les possibilitats!
Regla:
Utilitzar les funcions d’ordenació o filtratge a Excel pot estalviar una quantitat enor-
me de temps en comparació amb la realització de les mateixes tasques d’ordenació o
filtratge manualment.
A la següent secció, veurem una altra eina d’anàlisi de dades: els subtotals.
Passos per afegir subtotals automàtics
1. Primer de tot, aneu a la pestanya del full Anàlisi de dades (figura 216):
Pàgina 123 de 165

DINÀMIQUES
Figura 216:
2. Els subtotals són un dels millors trucs d’Excel perquè l’ús de la funció Subtotal recorre
ràpidament tota la taula i insereix files i afegeix totals per a la columna que especifi-
queu. En el nostre cas, podrem sumar molt ràpidament els totals de totes les regions
i representants de vendes!
Nota:
Un punt important que cal destacar aquı́ és el següent: no utilitzeu la carac-
terı́stica de subtotals per a un camp particular fins que hagi ordenat aquest
camp.
3. Ja hem ordenat la regió i els camps del representant de vendes perquè puguem utilitzar
la funció Subtotal.
4. Ara (figura 217) feu clic al botó de la icona Subtotals al grup d’esquemes de la cinta
de dades.
Pàgina 124 de 165

DINÀMIQUES
Figura 217:
5. Haurı́eu de veure el quadre de diàleg Subtotal tal com es veu a la figura 218.
Nota:
Tingueu en compte que tota la taula s’ha ressaltat a l’obrir el quadre de diàleg
Subtotals. Això és perquè teniu les vostres dades en el format de llista/taula
d’Excel adequat.
Utilitzant la fletxa desplegable del quadre de text Per a cada canvi a, seleccioneu el
camp Regió. Al desplegable Utilitzar funció, seleccioneu Suma. Al quadre d’Afegir
subtotal a: selecciona el camp Vendes.
Pàgina 125 de 165

DINÀMIQUES
Figura 218:
Feu clic a D’acord. Haurı́eu de veure alguna cosa semblant a la figura 219. A l’esquerra
de la pantalla haurı́eu de veure tres petites caixes blau-grises amb els números 1, 2 i
3. Aquests són els anomenats botons d’esquema.
Figura 219:
Pàgina 126 de 165

DINÀMIQUES
6. Feu clic al botó 2 d’Esquema i haurı́eu de veure subtotals semblants als que es veuen a
la figura 220. Els sı́mbols més i menys són sı́mbols de i d’Expandir. Podeu utilitzar-los
per exposar les dades d’una regió concreta. També podeu utilitzar el botó 3 d’Esquema
per exposar tots els registres. Abans de fer clic al botó 3 d’Esquema, observeu que hi
ha 200 files de dades de transaccions de vendes que la funció Subtotals recorre en menys
d’un segon. Aquesta és una caracterı́stica increı̈blement eficient a Excel!
Figura 220:
7. Feu clic al botó d’Esquema 3 per tornar a mostrar tots els registres (figura 219):
Pàgina 127 de 165

DINÀMIQUES
Figura 221:
8. Obriu el quadre de diàleg Subtotals amb la drecera de teclat Alt + A + B . Com es

veu a la figura 222, utilitzeu la fletxa desplegable que hi ha al costat del quadre de
text Per a cada canvi a per seleccionar el camp Representant de vendes (Vendes Rep).
Per a la Funció d’us:, utilitzeu la funció Suma. Per a les caselles de selecció Afegeix
subtotals a:, marqueu el camp Vendes. El següent és el pas més important a l’hora
d’afegir un segon subtotal): desmarqueu la casella de selecció Substitueix els subtotals
actuals i feu clic a D’acord.
Pàgina 128 de 165

DINÀMIQUES
Figura 222:
9. Com es veu a la figura 223, s’ha afegit un quart nivell d’esquema.
Figura 223:
10. Feu clic al botó 3 d’Esquema. Com es veu a la figura 224, s’han afegit subtotals tant per
als camps Regió com per a Vendes Rep (Representant de vendes). Amb aquesta anàlisi
Pàgina 129 de 165

DINÀMIQUES
de dades de subtotal, podem visualitzar fàcilment com ho ha fet cada representant de

vendes a cada regió.
Figura 224:
11. Per desfer-se dels subtotals, utilitzeu la drecera del teclat per obrir el quadre de diàleg
Subtotals: Alt + A + B i, a continuació, feu clic al botó Elimina-ho tot.
Figura 225:
Pàgina 130 de 165

12 TAULES DINÀMIQUES
Regla:
Abans d’afegir subtotals automàtics, ordena el teu camp. Si voleu afegir un subtotal a
un subtotal, assegureu-vos de desmarcar la casella de selecció ”Substitueix els subtotals
actuals”.
12 Taules dinàmiques
Ara parlarem de l’eina més potent d’Excel: les Taules dinàmiques.
Què és una taula dinàmica? És una manera ràpida d’analitzar dades, com ara resumir da-
des en forma de taula rectangular quan teniu més d’una categoria per resumir. La figura
226 ens mostra un exemple del que voldrı́em aconseguir amb les nostres dades. Com podeu
veure tenim dues categories (Representant comercial i Regió) i tenim una taula rectangular.
Crear-ho sense utilitzar la funció de taula dinàmica, però en comptes d’utilitzar funcions,
requeriria molt de temps.
Figura 226:
Passos per crear una taula dinàmica bàsica

1. Per crear alguna cosa semblant al que veiem a la figura 226, assegureu-vos que teniu
seleccionada una cel·la a la taula de dades i que les vostres dades estiguin en el format
de llista/taula d’Excel correcte; a continuació, feu clic al botó de la icona de taula
dinàmica del grup Taula a la cinta d’Inserció (figura 227):
Pàgina 131 de 165

Figura 227:
2. Observeu que, com estem utilitzant el format de llista/taula d’Excel adequat i havı́em
seleccionat una cel·la al mig de les nostres dades, totes s’han seleccionat automàticament.
Com podem veure a la figura 228, s’obre el quadre de diàleg Crea una taula dinàmica,
i podem veure que l’interval A1:G2000 està seleccionat. A més, com que volem crear
la nostra taula dinàmica en un full nou, acceptarem els valors predeterminats i després
premem el botó D’acord.
Figura 228:
3. A la figura 229 podem veure que el panell de tasques de la llista de camps de la taula
dinàmica apareix i s’afegeix un nou full al llibre de treball. Tot el que hem de fer
per crear una taula amb les categories Representant de vendes i Regió és fer clic a les
caselles de selecció d’aquests dos camps.
Pàgina 132 de 165

Figura 229:
4. Tal com es veu a la figura 230, marcant els dos camps, tots dos s’han afegit com a
etiquetes de fila.
Figura 230:
Pàgina 133 de 165

5. A continuació (figura 230), com volem el camp Vendes Rep com a etiqueta de fila i la
nostra Regió com a etiqueta de columna, seleccionem el camp Regió a l’àrea d’etiquetes
de fila, i mantenint premut el botó l’arrossegarem cap a l’àrea d’etiquetes de columnes.
Figura 231:
6. A la figura 231 veiem les dues etiquetes de categories.

7. Ara (figura 232) la taula dinàmica va prenent forma. Podem veure que les etiquetes
del representant de vendes i les etiquetes de la regió al nostre full de treball. Veiem
que han aparegut dues cintes sensibles al context per a la taula dinàmica (Eines de
Taules Dinàmiques i Cintes de Disseny).
Pàgina 134 de 165

Figura 232:
8. A continuació (figura 233) feu clic al camp Vendes al panell de tasques Llista de
camps de la taula dinàmica: això afegeix el camp Vendes a l’àrea Valors. Les taules
dinàmiques utilitzen la funció Sum per defecte, que és el que volı́em en el nostre cas.
Per veure com canviar la funció i donar format als números de vendes, feu clic al botó
de tancament x (situat a la cantonada superior dreta del panell de tasques de la llista
de camps de la taula dinàmica) i, a continuació, feu clic a la cel·la A3.
Figura 233:
Pàgina 135 de 165

9. Amb el cursor a la cel·la A3, feu clic amb el botó dret i assenyaleu Configuració del
camp de valor (figura 234):
Figura 234:
10. Com es veu a la figura 235, hauria d’aparèixer el quadre de diàleg Paràmetres del
camp de valor: Si haguéssiu de canviar la funció, podeu fer-ho a la llista de funcions
”Resumeix el camp del valor per”. Com que volem canviar el format del número, farem
clic al botó Format del número.
Figura 235:
11. Aquesta és una altra d’aquestes situacions en què s’obren dos quadres de diàleg. Quan
aparegui el quadre de diàleg Format de cel·les, seleccioneu el format Número de moneda.
Pàgina 136 de 165

A continuació, feu clic al botó D’acord al quadre de diàleg Format de cel·les. A

continuació, feu clic al botó D’acord al quadre de diàleg Configuració del camp de
valor. (figura 236):
Figura 236:
12. Amb només uns quants clics, la taula dinàmica està feta. Fins i tot més fàcilment que
amb els Subtotals, podem veure fàcilment com ho ha fet cada representant de vendes
a cada regió (figura 237):
Pàgina 137 de 165

13 AUDITORIES
Figura 237:
Regla:
Quan les vostres dades tenen un format de llista d’Excel adequat, les taules dinàmiques
són l’eina més potent d’Excel.
Que no et faci por: només hi ha taules amb variables al costat esquerre (fila) i superior
(columna) i un càlcul que s’interseca al mig (com ara la suma)!
13 Auditories
Les opcions d’Auditoria de fórmules a Excel ens ajuden a entendre millor com funcionen les
fórmules, a més de poder detectar errors i corregir-los.
És possible que hàgiu de personalitzar la cinta d’opcions per veure aquesta opció. A conti-
nuació es mostren les diverses maneres en què pot auditar una fórmula.
Figura 238:
A continuació expliquem les opcions que ens ofereix l’Excel per auditar les nostres fórmules:
Pàgina 138 de 165

13 AUDITORIES
Rastrejar cel·les precedents: mostra fletxes que apunten a les cel·les que afecten el
valor de la cel·la seleccionada.
Figura 239:
Quan està actiu, veureu un quadre blau al voltant de les cel·les i una fletxa que mostra
la direcció del flux d’informació a l’auditoria de la fórmula, tal com veiem a la següent
imatge:
Figura 240:
Podeu utilitzar el botó Quitar Flechas en aquesta mateixa secció per desfer-se de les
fletxes blaves.
Figura 241:
Rastrejar cel·les dependents: Aquesta opció mostrarà fletxes de les cel·les que
s’afecten pel valor de la cel·la selecciona, directament o indirectament.
Pàgina 139 de 165

13 AUDITORIES
Si tornem a prémer el botó Rastrejar cel·les dependents, notareu que també es mostra
una fletxa cap a la cel·la D14, ja que la fórmula d’aquesta cel·la s’afecta de manera
indirecta per la cel·la C5.
Figura 242:
Mostrar fórmules: aquesta és una altra de les utilitats d’auditoria de fórmules d’Ex-
cel que ens permet canviar la visualització del contingut de les cel·les entre el resultat,
que és el que veiem, i les fórmules. Això facilita el seguiment de dependents i prece-
dents per anar traçant una fórmula ja que veiem quines cel·les contenen simplement
valors i quines fórmules que potser ens interessi seguir.
Observem el següent supòsit:
Figura 243:
Si fem clic a l’opció Mostra fórmules d’Auditoria de fórmules, el que veurem serà el
següent:
Pàgina 140 de 165

13 AUDITORIES
Figura 244:
Detectar cel·les amb error i corregir-les: Com veus a la imatge següent, un dels
errors més comuns és quan tenim una columna o una fila amb fórmules i una té una
fórmula diferent.
L’Excel mostra un indicatiu verd a la part superior esquerra i un botó amb un sı́mbol
d’exclamació.
En fer-li clic, se’ns diu que aquesta cel·la té una fórmula incoherent, perquè és diferent
de la resta de fórmules de la mateixa columna.
Si volem corregir la fórmula triem Copiar fórmula de dalt, o podem simplement deixar
la fórmula fent clic a Ignorar error.
Figura 245:
Rastrejar errors i avaluar fórmules: Quan es tenen errors de fórmules com #DIV/0!,
#NOM?, etc., a l’opció de Rastrejar error, Excel mostra fletxes per indicar-nos les
cel·les precedents de la fórmula amb error.
I si pressionem Avaluar fórmula podem recórrer la fórmula pas a pas fins a detectar
l’error.
Si volem corregir la fórmula triem Copiar fórmula de dalt, o podem simplement deixar
la fórmula fent clic a Ignorar error.
Pàgina 141 de 165

13 AUDITORIES
Figura 246:
Referències circulars: Les referències circulars fan referència a càlculs quan es fa

referència a la mateixa fórmula.
A la següent figura veiem que la fórmula de la cel·la C6 fa una suma, però fa referència
a la mateixa cel·la.
Per detectar les cel·les amb referències circulars, marxem la fitxa Fórmules Comprovació d’errors
Referències circulars .
Veureu una llista de les cel·les amb referències circulars.
Figura 247:
Finestra Inspecció: ens ajuda a supervisar els valors de determinades cel·les de

manera que sempre tinguem a la vista el resultat encara que treballem en múltiples
fulls.
Suposem el següent exemple: a la següent imatge s’observa un informe de vendes de
l’any anterior. Volem posar especial atenció a les vendes del Producte 3 el resultat dels
quals depèn de les dades d’un altre full.
Pàgina 142 de 165

13 AUDITORIES
Figura 248:
Si vull monitoritzar el valor de la cel·la D13 he de fer el següent: a la fitxa Fórmules,

dins del grup Auditoria de fórmules, he de fer clic al botó Ventana Inspección.
Figura 249:
Es mostrarà la finestra d’inspecció i he de fer clic al botó Agregar inspección el qual

em permetrà seleccionar les cel·les que vull inspeccionar:
Figura 250:
En prémer el botó Agregar s’inserirà un nou element a la llista de cel·les inspeccio-

nades:
Pàgina 143 de 165

14 CERCA D’OBJECTIUS I SOLVER
Figura 251:
La finestra d’inspecció mostrarà el resultat actualitzat de la cel·la D13 (del full “Informe
Vendes”) per a cada canvi que es realitzi.
14 Cerca d’objectius i Solver

14.1 Cerca d’objectius
Buscar objectivo és una tècnica utilitzada per trobar fàcilment el nombre que compleix
les condicions necessàries per assolir un objectiu.
Aquesta eina ens ajuda a fer moltes proves de valors a una fórmula fins trobar el valor exacte
que compleixi amb les condicions establertes. És a dir, si sabem el resultat d’una fórmula
però no estem segurs del valor d’un dels seus arguments, la funció ens ajudarà a provar
diversos escenaris fins a trobar el valor exacte que necessitem.
Suposem que tenim el problema següent:
Figura 252:
Tinc un número que multiplicat per un altre (número X) m’haurà de donar el resultat
mostrat. Encara que aquest és un problema molt fàcil de resoldre matemàticament, ens serà
útil per mostrar la funcionalitat de Buscar Objectivo.
Fer clic a la fitxa Datos i seleccionar Anàlisi Y si, on es desplegarà un menú d’opcions i
triem Buscar objectivo.
Pàgina 144 de 165

Figura 253:
A continuació es mostra el quadre de diàleg Buscar objetivo on hem d’omplir els següents
quadres de text.
Figura 254:
Definir la celda: és la cel·la que conté la fórmula.

Con el valor: és el número que desitgem obtenir com a resultat de la fórmula.
Para canviar la celda: la cel·la que serà modificada fins a obtenir el resultat desitjat.
Quan s’han establert els paràmetres fem clic a Aceptar i l’Excel començarà a recalcular fins
a trobar el resultat.
Figura 255:
Aquest quadre de diàleg notifica que s’ha arribat a l’objectiu modificant la cel·la especificada.
En tancar el quadre de diàleg veiem el resultat.
Pàgina 145 de 165

Figura 256:
14.2 Solver
Quan hi ha la necessitat de realitzar un pronòstic que involucra més d’una variable, podem
utilitzar Solver. Aquest complement ajuda a analitzar escenaris de negoci multivariable i
optimització. Fem un exemple per a veure-ho més clar:
Tenim un establiment de venda de pizzes que ofereix dos tipus de pizza tradicionals, Pep-
peroni 30AC i Vegetariana 35A C a més de la pizza especial Suprema 45A C. No sabem quin és
el potencial d’ingressos de l’establiment i tampoc l’èmfasi que caldria donar a cada tipus de
pizza per maximitzar les vendes.
Abans de fer l’anàlisi hem de considerar les condicions següents. Donada la nostra capacitat
de producció només podem elaborar 150 pizzes al dia. Una altra condició és que no podem
excedir de 90 pizzes tradicionals (Pepperoni i Vegetariana) i, a més a més, com que no hi
ha molts vegetarians a l’àrea, estimem vendre un màxim de 25 pizzes vegetarianes al dia.
Una altra condició a considerar és que només podem comprar els ingredients necessaris per
produir 60 pizzes Suprema per dia.
Amb aquesta informació elaboraré el següent full:
Figura 257:
Observa que a les dades estan representades totes les regles de negoci de l’establiment. Per
a cada tipus de pizza es col·loca el total de pizzes a vendre (per ara en zero), el subtotal de
cadascuna, aixı́ com el total de vendes que està format per la suma dels subtotals. A més,
s’han col·locat, sota el tı́tol Restriccions, les condicions prèviament esmentades.
És molt important establir les equivalències per a les restriccions. Per exemple, una restricció
Pàgina 146 de 165

és que el total de pizzes no pot excedir de 150, però l’Excel no necessàriament sap què
significa “Total de pizzes”, aixı́ que s’ha destinat una cel·la per especificar que el total de
pizzes és la suma de les cel·les B2+B6+B10. El mateix passa per explicar què significa Pizzes
Tradicionals.
Les dades ja estan preparades per utilitzar Solver, aixı́ que s’ha d’anar a la fitxa Dates i
fer clic a Solver, on es mostrarà el quadre de diàleg Parámetros de Solver.
Figura 258:
Figura 259:
Volem maximitzar les vendes totals, de manera que al quadre de text Establexer objectivo
està especificada la cel·la $E$1. Seleccionemt l’opció Máx. A les cel·les variables seleccio-
narem les referides a les pizzes a vendre per a cadascun dels diferents tipus.
Finalment observa com, al quadre de restriccions, estan reflectides les condicions de venda
de l’establiment.
Pàgina 147 de 165

A continuació fem clic a Resolver i Excel començarà a calcular diferents valors per a les cel·les
variables fins a trobar el valor màxim per a les vendes totals. Al final del càlcul es mostrarà
el quadre de diàleg Resultados de Solver.
Figura 260:
Fem click a Aceptar per a veure els resultats al full.
Figura 261:
Excel ha fet els càlculs per saber que, amb les restriccions establertes, tindrem un valor màxim
de venda total de 5,525 euros. Ara fàcilment podem canviar els valors de les restriccions i
tornar a fer el càlcul amb Solver per observar el comportament en les vendes.
Pàgina 148 de 165

15 ANNEX 1: TAULES DE FUNCIONS
15 ANNEX 1: Taules de funcions

15.1 Cerca i referència
FUNCIÓ DESCRIPCIÓ
Retorna el número d’àrees d’una referència. Una àrea és un rang
AREAS
de cel·les contigues o una única cel·la.
Busca valors d’un rang d’una columna o una fila o des d’una
LOOKUP
matriu.
Busca a la primera fila d’una taula o matriu de valors i retorna
HLOOKUP
el valor en la mateixa columna des d’una fila especificada.
Busca un valor a la primera columna de l’esquerra d’una taula i
VLOOKUP
retorna un valor a la mateixa fila des d’una columna especificada.
Retorna la posició relativa d’un element en una matriu, que coin-
MATCH
cideixix amb un valor donat en un ordre especificat.
COLUMN Retorna el número de columna d’una referència.
COLUMNS Retorna el número de columnes en una matriu o referència.
Retorna una referència a un rang que es un número especificat
OFFSET
de files i columnes d’una referència donada.
Crea una referència de cel·la en forma de text una vegada espe-
ADDRESS
cificats els números de fila i columna.
Escull un valor d’una llista de valors a partir d’un número
CHOOSE
d’ı́ndex.
ROW Retorna el número de fila d’una referència.
ROWS Retorna el número de files d’una referència o matriu.
FORMULATEXT Retorna una fórmula com a una cadena.
Crea un accés directe o salto que obre un documento guardat al
HYPERLINK
disc duro, en un servidor de xarxa o a Internet.
Retorna un valor o referència de la cel·la en la intersecció d’una
INDEX
fila i columna en particular, en un rang especificat.
INDIRECT Retorna una referència especificada per un valor de text.
Recupera dades en temps real d’un programa compatible amb
RTD
automatizacions COM.
Retorna un rang vertical de cel·les com a un rang horitzontal, o
TRANSPOSE
viceversa.
Pàgina 149 de 165

Pàgina 150 de 165

15.2 Text
Retorna el caràcter especificat per el número de codi a partir del
CHAR
joc de caràcters establert al PC.
Retorna el número de codi del primer caràcter del text del joc
CODE
de caràcters utilitzats pel PC.
CONCATENATE Uneix diversos elements de text en un.
Arrodoneix un número al número especificat de decimals i retor-
FIXED
na el resultat com a text amb o sense comes.
Retorna el número especificat de caràcters del final d’una cadena
RIGHT
de text.
Retorna la posició inicial d’una cadena de text dins una altra
FIND
cadena de text.
Treu tots els espais del text excepte els espais individuals entre
TRIM
paraules.
Retorna els caràcters del centre d’una cadena de text, donada
MID
una posició i longitud inicials.
Retorna el número de caràcters en el qual es troba un caràcter
SEARCH
en particular o cadena de text, llegint d’esquerra a dreta.
Comprova si dos cadenes de text són exactament iguales i retorna
EXACT
CERT o FALS.
Retorna el número especificat de caràcters del principio d’una
LEFT
cadena de text.
LEN Retorna el número de caràcters d’una cadena de text.
CLEAN Treu tots els caràcters no imprimibles del text.
UPPER Converteix una cadena de text en lletres majúscules.
LOWER Converteix totes les lletres d’una cadena de text en minúscules.
DOLLAR Converteix un número en text utilitzant format de moneda.
Converteix una cadena de text en majúscules o minúscules,
PROPER segons correspongui; la primera lletra de cada paraula en
majúscula i les demés en minúscula.
REPLACE Reemplaça part d’una cadena de text per una altra.
REPT Repeteix el text un número determinat de vegades.
SUBSTITUTE Reemplaça el text existent amb text nou en una cadena.
Comprova si un valor es text i retorna el text si lo es, o cometes
T
dobles si no ho es.
TEXT Converteix un valor en text, amb un format de número especı́fic.
BAHTTEXT Converteix un número en text (baht)
Retorna el caràcter Unicode al que fa referència el valor numèric
UNICHAR
donat.
Retorna el número (punto de codi) que correspon al primer
UNICODE
caràcter del text.
Converteix un argumento de text que representa un número en
VALUE
un número.
Converteix text a número de manera independent a la configu-
NUMBERVALUE Pàgina 151 de 165
ració regional.
15.3 Lògiques
FALSE Retorna el valor lògic FALS.
NOT Canvia FALS per CERT i CERT per FALS.
Comprova si algun dels arguments es CERT i retorna CERT o
OR
FALS. Retorna FALS si tots els arguments són FALS.
Comprova si es compleix una condició i retorna un valor si s’a-
IF
valua com a CERT i un altre valor si s’avalua com a FALS.
Retorna un valor si l’expressió es un error i un altre valor si no
IFERROR
ho es.
Retorna el valor especificat, si l’expressió es converteix en &N/A.
IFNA
Si no, retorna el resultat de l’expressió.
TRUE Retorna el valor lògic CERT.
XOR Retorna una “O Exclusiva” lògica de tots els arguments.
Comprova si tots els arguments són CERTS i retorna CERT o
AND
FALS. Retorna FALS si algun dels arguments es FALS.
Pàgina 152 de 165

15.4 Data i hora

NOW Retorna la data i hora actuals amb format de data i hora.
YEAR Retorna l’any, un número enter en el rang 1900-9999.
DAY Retorna el dia del mes (un número de 1 a 31)
Retorna el número de sèrie de la data abans o després d’un
WORKDAY
número especificat de dies laborables.
Retorna el número de sèrie de la data anterior o posterior a un
WORKDAY.INTL número especificat de dies laborables amb paràmetres de fi de
setmana personalitzades.
DAYS Retorna la quantitat de dies entre dues dates.
NETWORKDAYS Retorna el número total de dies laborables entre dues dates.
Retorna el número de dies laborables complets entre dues dates
NETWORKDAYS.INTL
amb paràmetres de fi de setmana personalitzades.
Calcula el número de dies entre dues dates basant-se en un any
DAYS360
de 360 dies (dotze mesos de 30 dies)
WEEKDAY Retorna un número de 1 a 7 que identifica el dia de la setmana.
Retorna el número que representa la data en codi de data i hora
DATE
de Microsoft Excel.
Retorna el número de sèrie de la data que es el número indicat
EDATE
de mesos abans o després de la data inicial.
Converteix una data en forma de text en un número que repre-
DATEVALUE
senta la data en codi de data i hora de Microsoft Excel.
Retorna el número de sèrie de l’últim dia del mes abans o després
EOMONTH
del número especificat de mesos.
Retorna la fracció d’any que representa el número de dies com-
YEARFRAC
plets entre la data inicial i la data final.
Retorna la hora com a un número de 0 (12:00 a.m.) a 23 (11:00
HOUR
p.m.
Converteix una hora de text en un número de sèrie de Excel
per a una hora, un número de 0 (12:00:00 a.m.) a 0.999988426
TIMEVALUE
(11:59:59 p.m.). Da format al número amb un format de hora
després de introduir la fórmula.
TODAY Retorna la data actual amb format de data.
Retorna el número de setmana ISO de l’any per a una data
ISOWEEKNUM
determinada.
MONTH Retorna el mes, un número enter de 1 (gener) a 12 (desembre)
MINUTE Retorna el minuto, un número de 0 a 59.
Converteix hores, minuts i segons donats com a números en un
TIME
número de sèrie d’Excel, amb format d’hora.
WEEKNUM Retorna el número de setmanes a l’any.
SECOND Retorna el segon, un número de 0 a 59.
Pàgina 153 de 165

15.5 Base de dades

Compta les cel·les que contenen números al camp (columna) de
DCOUNT registres de la base de dades que compleixen les condicions es-
pecificades.
Compta el número de cel·les que no estan en blanc al camp
DCOUNTA (columna) dels registres de la base de dades que compleixen les
condicions especificades.
Calcula la desviació estàndard basant-se en una mostra de les
DSTDEV
entrades seleccionades d’una base de dades.
Calcula la desviació estàndard basant-se en la població total de
DSTDEVP
les entrades seleccionades d’una base de dades.
Extreu d’una base de dades un únic registro que coincideix amb
DGET
les condicions especificades.
Retorna el número màxim al camp (columna) de registres de la
DMAX
base de dades que coincideix amb les condicions especificades.
Retorna el número mı́nim del camp (columna) de registres de la
DMIN
base de dades que coincideix amb les condicions especificades.
Multiplica els valors del camp (columna) de registres en la base
DPRODUCT
de dades que coincideixen amb les condicions especificades.
Obté la mitjana dels valors d’una columna, llista o base de dades
DAVERAGE
que compleixen les condicions especificades.
Suma els números al camp (columna) dels registres que coinci-
DSUM
deixen amb les condicions especificades.
Calcula la variància basant-se en una mostra de les entrades
DVAR
seleccionades d’una base de dades.
Calcula la variància basant-se en la població total de les entrades
DVARP
seleccionades d’una base de dades.
Pàgina 154 de 165

Pàgina 155 de 165

15.6 Matemàtiques i trigonomètriques

Retorna el valor absolut d’un número, és a dir, un número sense
ABS
signe.
Retorna el arcsinus d’un número, en radians, dins de l’interval
ACOS
de 0 a Pi.
ACOSH Retorna el cosinus hiperbòlic invers d’un número.
Retorna l’arctangent d’un número en radians dins del rang de 0
ACOT
a Pi.
ACOTH Retorna la cotangent hiperbòlica inversa d’un número.
AGGREGATE Retorna un agregat d’una llista o base de dades.
RAND Retorna un número aleatori major o igual que 0 i menor que 1.
RANDBETWEEN Retorna un número aleatori entre els números que especifiqui.
Retorna l’arcsinus d’un número en radians, dins del interval -
ASIN
Pi/2 a Pi/2
ASINH Retorna el sinus hiperbòlic invers d’un número.
Retorna l’arctangent d’un número en radians, dins del interval
ATAN
-Pi/2 a Pi/2.
Retorna l’arctangent de les coordenades X i Y especificades, en
ATAN2
un valor en radians comprés entre -Pi i Pi, excloent -Pi.
ATANH Retorna la tangent hiperbòlica inversa d’un número.
Converteix un número en una representació de text amb la base
BASE
dada.
QUOTIENT Retorna la part entera d’una divisió.
Retorna la quantitat de combinacions amb repeticions d’una
COMBINA
quantitat determinada de elements.
Retorna el número de combinacions per a un número determinat
COMBIN
de elements.
Converteix una representació de text d’un número en una base
DECIMAL
donada en un número decimal.
COS Retorna el cosinus d’un angle.
COSH Retorna el cosinus hiperbòlic d’un número.
COT Retorna la cotangent d’un angle.
COTH Retorna la cotangent hiperbòlica d’un número.
CSC Retorna la cosecant d’un angle.
CSCH Retorna la cosecant hiperbòlica d’un angle.
INT Arrodoneix un número fins l’enter inferior més pròxim.
EXP Retorna l’exponent d’un número determinat.
FACT Retorna el factorial d’un número.
FACTDOUBLE Retorna el factorial doble d’un número.
DEGREES Converteix radians en graus.
LN Retorna el logaritme natural d’un número.
LOG Retorna el logaritme d’un número en la base especificada.
LOG10 Retorna el logaritme en base 10 d’un número.
GCD Retorna el màxim comú divisor. Pàgina 156 de 165
LCM Retorna el mı́nim comú múltiple.
MUNIT Retorna la matriu de la unitat per a la dimensió especificada.
Pàgina 157 de 165

15.7 Financeres
AMORLINC Retorna l’amortització de cada un dels perı́odes comptables.
Retorna l’amortització de cada perı́ode comptable mitjançant el
AMORDEGRC
uso d’un coeficient d’amortització.
Retorna la quantitat rebuda al venciment per a un valor borsari
RECEIVED
completament invertit.
Retorna el número de dies en el perı́ode nominal que conté la
COUPDAYS
data de liquidació.
Retorna el número de dies des de l’inici del perı́ode nominal fins
COUPDAYBS
la data de liquidació.
Retorna el número de dies des de la data de liquidació fins la
COUPDAYSNC
següent data nominal.
COUPPCD Retorna la data de cupó anterior abans de la data de liquidació.
Retorna el número de cupons pagables entre la data de liquidació
COUPNUM
i la data de venciment.
Retorna la depreciació d’un actiu durant un perı́ode especı́fic
DB
utilitzant el mètode de depreciació de saldo fix
Retorna la depreciació d’un actiu en un perı́ode especı́fic mit-
DDB jançant el mètode de depreciació per doble disminució de saldo
o altre mètode que s’especifiqui.
Retorna la duració anual d’un valor borsari amb pagaments d’in-
DURATION
terès periòdics.
Retorna la duració modificada de Macauley per a un valor bor-
MDURATION
sari amb un valor nominal assumit de 100
Retorna la depreciació d’un actiu per a qualsevol perı́ode especi-
VDB ficat, incloent perı́odes parcials, utilitzant el mètode de deprecia-
ció per doble disminució del saldo o altre mètode que especifiqui.
Retorna l’interès aportat d’un valor borsari que paga interessos
ACCRINT
periòdics.
Retorna l’interès aportat per a un valor borsari que paga interes-
ACCRINTM
sos al venciment.
EFFECT Retorna la taxa d’interès anual efectiva.
ISPMT Retorna el interès d’un préstec de pagaments directes.
TBILLYIELD Retorna el rendiment d’una lletra de tresoreria.
Retorna el rendiment per a un bo equivalent a una lletra de
TBILLEQ
tresoreria.
Retorna el número de pagaments d’una inversió, basat en paga-
NPER
ments constants i periòdics i una taxa d’interès constant.
Retorna la quantitat de perı́odes necessaris per a que una inversió
PDURATION
assoleixi un valor especificat.
Calcula el pagament d’un préstec basat en pagaments i taxa
PMT
d’interès constants.
CUMIPMT Retorna el pagament d’interessos acumulatiu entre dos perı́odes.
Retorna el pagament principal acumulatiu d’un préstec entre dos
CUMPRINC Pàgina 158 de 165
perı́odes.
Retorna el interès pagat per una inversió durant un perı́ode de-
IPMT terminat, basat en pagaments periòdics i constants i una taxa
Pàgina 159 de 165

15.8 Estadı́stiques
CORREL Retorna el coeficient de correlació de dos conjunts de dades.
Retorna el biaix d’una distribució: una caracterització del grau
SKEW
d’asimetria d’una distribució al voltant de la seva mitja.
Retorna el biaix d’una distribució basat en una població: una
SKEW.P caracterització del grau d’asimetria d’una distribució al voltant
de la seva mitja.
Retorna el quadrat del coeficient del moment de correlació del
RSQ
producte Pearson dels punts donats.
COUNT Compta el número de cel·les d’un rang que contenen números.
COUNTBLANK Compta el número de cel·les en blanc dins d’un rang especificat.
Compta les cel·les en el rang que coincideixen amb la condició
COUNTIF
dada.
Compta el número de cel·les que compleixen un determinat con-
COUNTIFS
junt de condicions o criteris.
COUNTA Compta el número de cel·les no buides d’un rang.
Retorna la covariància de població, el mitjana dels productes
COVARIANCE.P de les desviacions per a cada parella de punts de dades en dos
conjunts de dades.
Retorna la covariància, el mitjana dels productes de les desvia-
COVARIANCE.S cions per a cada parella de punts de dades en dos conjunts de
dades.
Retorna números en una tendència de creixement exponencial
GROWTH
coincidents amb punts de dades coneguts.
Retorna el quartil d’un conjunt de dades en funció dels valors
QUARTILE.EXC
del percentil de 0..1, exclusiu.
Retorna el quartil d’un conjunt de dades en funció dels valors
QUARTILE.INC
del percentil de 0..1, inclòs.
KURT Retorna la curtosi d’un conjunt de dades.
Calcula la desviació estàndard en funció d’una mostra (omet els
STDEV.S
valors lògics i el text)
Calcula la desviació estàndard en funció de la població total
STDEV.P
proporcionada com a arguments (omet els valors lògics i el text)
Calcula la desviació estàndard d’una mostra, incloent valors
STDEVA lògics i text. Els valors lògics i el text amb valor FALS tenen
valor assignat 0, els que presenten valor CERT tenen valor 1.
Calcula la desviació estàndard de la població total, incloent va-
lors lògics i el text. Els valors lògics i el text amb valor FALS
STDEVPA
tenen valor assignat 0, els que presenten un valor CERT tenen
valor 1.
Retorna la suma dels quadrats de les desviacions dels punts de
DEVSQ
dades amb respecto al mitjana de la mostra.
Retorna el mitjana de les desviacions absolutes de la mitjana dels
AVEDEV punts de dades. Els arguments poden ser números, nombres,
matrius o referències que contenen números. Pàgina 160 de 165
BETA.DIST Retorna la funció de distribució de probabilitat beta.
Retorna la probabilitat d’una variable aleatòria discreta seguint
15.9 Informació
Retorna informació sobre el format, ubicació o contingut de la
CELL primera cel·la, segons l’ordre de lectura de la fulla, en una re-
ferència.
ISODD Retorna CERT si el número es senar.
ISEVEN Retorna CERT si el número es par.
Comprova si es refereix a una cel·la buida i retorna CERT o
ISBLANK
FALS.
Comprova si un valor es un error (excepte #N/A) i retorna
ISERR
CERT o FALS.
Comprova si un valor es un error (incloent #N/A) i retorna
ISERROR
CERT o FALS.
Comprova si la referència es a una cel·la que conté una fórmula
ISFORMULA
i retorna CERT o FALS.
Comprova si un valor es un valor lògic (CERT o FALS) i retorna
ISLOGICAL
CERT o FALS.
ISNA Comprova si un valor de error es #N/A i retorna CERT o FALS.
ISNONTEXT Comprova si un valor no es text i retorna CERT o FALS.
ISNUMBER Comprova si un valor es un número i retorna CERT o FALS.
ISREF Comprova si un valor es una referència i retorna CERT o FALS.
ISTEXT Comprova si un valor es text i retorna CERT o FALS.
SHEET Retorna el número de la fulla a la que es fa referència.
SHEETS Retorna la quantitat de fulles d’una referència.
INFO Retorna informació sobre l’entorn operatiu en uso.
Converteix valors no numèrics en números, dates en números de
N
sèrie, CERT en 1 i qualsevol altre en 0 (zero)
NA Retorna el valor de error #N/A
Retorna un enter que representa el tipus de dades d’un valor:
TYPE número = 1; text = 2; valor lògic = 4; valor de error = 16;
matriu = 64.
ERROR.TYPE Retorna un número que coincideix amb un valor de error.
Pàgina 161 de 165

Pàgina 162 de 165

15.10 Enginyeria
BESSELI Retorna la funció Bessel In(x) modificada.
BESSELJ Retorna la funció Bessel Jn(x)
BESSELK Retorna la funció Bessel Kn(x) modificada.
BESSELY Retorna la funció Bessel Yn(x)
BIN2DEC Converteix un número binari en decimal.
BIN2HEX Converteix un número binari en hexadecimal.
BIN2OCT Converteix un número binari en octal.
Retorna un número desplaçat a la dreta per bits de des-
BITRSHIFT
plaçament.
Retorna un número desplaçat a la esquerra per bits de des-
BITLSHIFT
plaçament.
BITOR Retorna un bit a bit “Or” de dos números.
BITXOR Retorna un bit a bit “Or Exclusiva” de dos números.
BITAND Retorna un bit a bit “And” de dos números.
COMPLEX Converteix el coeficient real e imaginari en un número complex.
CONVERT Converteix un número d’un sistema decimal a un altre.
DEC2BIN Converteix un número decimal en binari.
DEC2HEX Converteix un número decimal en hexadecimal.
DEC2OCT Converteix un número decimal en octal.
DELTA Prova si els dos números són iguals.
ERF Retorna la funció de error entre un lı́mit inferior i superior.
ERFC Retorna la funció de error complementaria.
ERFC.PRECISE Retorna la funció de error complementaria entre x i infinit.
ERF.PRECISE Retorna la funció de error.
HEX2BIN Converteix un número hexadecimal en binari.
HEX2DEC Converteix un número hexadecimal en decimal.
HEX2OCT Converteix un número hexadecimal en octal.
IMABS Retorna el valor absolut (mòdul) d’un número complex.
IMARGUMENT Retorna el argument q, un angle expressat en radians.
IMCONJUGATE Retorna el conjugat complex d’un número complex.
IMCOS Retorna el cosinus d’un número complex.
IMCOSH Retorna el cosinus hiperbòlic d’un número complex.
IMCOT Retorna la cotangent d’un número complex.
IMCSC Retorna la cosecant d’un número complex.
IMCSCH Retorna la cosecant hiperbòlica d’un número complex.
IMDIV Retorna el quocient de dos números complexos.
IMEXP Retorna el valor exponencial d’un número complex.
IMLN Retorna el logaritme natural d’un número complex.
IMLOG10 Retorna el logaritme de base 10 d’un número complex.
IMLOG2 Retorna el logaritme de base 2 d’un número complex.
IMPOWER Retorna un número complex elevat a la potencia de l’enter.
IMPRODUCT Retorna el producte de 1 a 255 números complexos.
IMSQRT Retorna l’arrel quadrada d’un número complex. Pàgina 163 de 165
IMREAL Retorna el coeficient real d’un número complex.
IMSEC Retorna la secant d’un número complex.
15.11 Cub
Defineix un conjunt de membres calculat enviant una expressió
CUBESET establerta al cub del servidor, que crea el conjunt i el retorna a
Microsoft Excel.
CUBEMEMBER Retorna un membre d’un cub OLAP.
CUBEKPIMEMBER Retorna una propietat KPI i mostra el nombre de KPI a la cel·la.
CUBERANKEDMEMBER
Retorna el membre Nth u ordenat d’un conjunto.
CUBEMEMBERPROPERTY
Retorna el valor d’una propietat de membre al cub.
CUBESETCOUNT Retorna el número de elements d’un conjunt.
CUBEVALUE Retorna un valor agregat del cub.
15.12 Web
WEBSERVICE Retorna dades d’un servei web.
ENCODEURL Retorna una cadena codificada en URL.
Retorna dades especı́fics del contingut XML utilitzant l’expressió
FILTERXML
XPath especificada.
Pàgina 164 de 165

16 ANNEX 2: ALGUNES DRECERES DE TECLAT INTERESSANTS
16 ANNEX 2: Algunes dreceres de teclat interessants

Acció Drecera
Amagar o mostrar les cintes Ctrl + F1
Desa com F12
Desa Ctrl + G
Ortografia F7
Desfer Ctrl + Z
Refer Ctrl + Y
Copiar Ctrl + C
Tallar Ctrl + X
Enganxar Ctrl + V
Anar a la cel·la A1 Ctrl + Inici
Anar a l’última cel·la on hi hagi dades en la
Ctrl + Fi
fila o columna
Seleccionar dues cel·les i tot el que hi ha entre Fer clic a la primera cel·la, i amb la tecla
elles premuda, fer clic a l’última cel·la
feu clic a la cel·la o l’interval de cel·les,
Seleccionar els cel·les o intervals de cel·les que
manteniu Ctrl , feu clic a qualsevol nombre
no estiguin un al costat de l’altre
d’altres cel·les o rang de cel·les
Seleccionar tot un rang de cel·les amb con- Selecciona una cel·la del rang i a continu-
tingut ació prem: Ctrl + + *
Anar al final de l’interval de dades o al co-

Ctrl + tecla de fletxa
mençament del següent interval de dades
Obrir Quadre de diàleg Insereix funció + F3
Cancel·la la fórmula al mig de la creació Esc
La fórmula s’introdueix a la cel·la i la cel·la
Ctrl +
està seleccionada
Desplaçar-se entre els fulls cap endavant pels
Ctrl + Av Pàg
fulls
Desplaçar-se entre els fulls cap endarrere pels
Ctrl + Re Pàg
fulls
Alterna entre els quatre tipus de referències
F4
de cel·la
Elimina el contingut de la cel·la però no el
Supr
format
Pàgina 165 de 165

Curs Bàsic D'excel

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs Bàsic D'excel

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fulls de càlcul d’Excel

Eina utilitzada per crear el manual:

CENTRE DE FORMACIÓ CIFO LA VIOLETA - BARCELONA

10 Taules/Fulls de supòsits 108

11 Analitzar dades: ordenar, filtrar, subtotals, taules dinàmiques 112

12 Taules dinàmiques 131

14 Cerca d’objectius i Solver 144

15 ANNEX 1: Taules de funcions 149

16 ANNEX 2: Algunes dreceres de teclat interessants 165

1 Funcions i noms de rangs

1. funció SUMA (suma)

un rang. L’interval que heu ressaltat és A6:J13. (figura 1):

2. Feu clic al quadre de nom (figura 2):

3. Després de fer clic al quadre de nom, ressaltarà la cel·la A6.

5. A continuació, premeu per registrar l’interval de cel·les que s’acaba de nomenar.

Aquests són els passos per aprendre a aplicar el format de cel·les:

5. Triem ”Centrar en la selecció” en lloc de la ”combinació més àmpliament utilitzat i

7. Feu clic a la pestanya Ompliment (Relleno a la versió en castellà) i seleccioneu un blau

8. Feu clic a D’acord (figura 13):

10. Ressalteu l’interval B3:E6 (figura 16)

11. Manteniu la tecla Ctrl premuda i toqueu 1 . Seleccioneu la pestanya Número, i a

16. Feu clic a D’acord. Haurı́eu de veure (figura 22):

19. Quan hàgiu acabat haurı́eu de veure això (figura 24):

(b) A la figura 27 podeu veure el format personalitzat ( El format personalitzat no és

Figura 29: Pestanya Aliniació

Figura 30: Pestanya Font Figura 32: Pestanya Ompliment

Figura 31: Pestanya Vores Figura 33: Pestanya Protegir

3. Per començar una fórmula, escriviu el signe igual (figura 35):

5. Escriviu el sı́mbol de multiplicació (figura 37):

8. Manteniu premuda la tecla Ctrl i, a continuació, toqueu la tecla per col·locar la

10. Amb el quadre negre seleccionat, copieu la fórmula de B2 a B3 (figura 42):

12. Manteniu tecla Ctrl i toqueu ( figura 44):

14. Pregunta: Quin és el problema aquı́???!!!?

(a) 2 significa arrodonir al cèntim (nòmina)

A continuació, veurem com treballar amb el format de data.

2. Mantingueu premuda la tecla Ctrl i premeu la tecla ˜ (això us mostra què hi ha

3. Mantingueu premuda la tecla Ctrl + ˜ per eliminar la vista de la fórmula.

5. Seleccioneu la cel·la B3, introduı̈u la fórmula ”=B2-B1”, després manteniu premuda

7. Manteniu premuda la tecla Ctrl + . Assenyaleu el quadre negre i arrossegueu la

 Faltes Justificades (J),

 Baixa al Curs (B).

Premem el boto de Format per definir el format que voldrem aplicar

Com podem veure a la figura 86 seleccionem, de la graella de colors disponibles, el color

En aquesta pestanya seleccionarem el color vermell

I ja tindrem el format condicional definit per a la primera cel·la.

El resultat final dels formats condicionals es el que visualitzem a continuació.

4.1.1 Format personalitzat d’una cel·la

4.1.2 El format personalitzat a excel

4.1.3 Exemple de format personalitzat d’una cel·la

En utilitzar format personalitzat de cel·les en Excel només tindrem disponibles 8 noms de

4.1.4 Codis de format personalitzat

4.1.5 Format personalitzat a text

4.2 Formats personalitzats de nombres a excel

4.3 Formats personalitzats de números

4.3.1 Crear formats personalitzats a excel

Un format personalitzat es compon d’una sèrie de codis que s’especifiquen a la caixa de

4.3.2 Parts d’un format personalitzat

4.3.3 Ometre un codi en el format personalitzat

4.4 Codis de format personalitzat a excel

8. A continuació fem clic a la cinta de format d’eines de gràfic. La cinta de format

11. El gràfic hauria de tenir aquest aspecte (figura 138):

1. Relatiu: referències de cel·les relatives.

Anem a conèixer, amb un exemple, els quatre tipus de cel·les:

Faltes Justificades (J),

Baixa al Curs (B).

Manualment: en aquest cas, ens situarem al quadre de text ”Entrades de la llista”

Increment: indica quina és la seqüència de nombres dins de la taula.