PROPIETATS TEXTUALS: L’ADEQUACIÓ

a) Els albatros (diomedeids, Diomedeidae) són grans moixons marins relacionats amb els
procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes. Tenen una
àmplia distribució a l'oceà Antàrtic i el nord del Pacífic. No habiten a l'Atlàntic nord, tot i que les
restes fòssils indiquen que hi visqueren en el passat, i de pasqües a rams n'hi apareixen alguns. Els
albatros, que son unes aus súper grans, tenen l'envergadura més gran de tots els ocells vivents. Se
solen repartir els albatros en quatre gèneres, però malauradament no existeix acord quant al
nombre d'espècies.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Albatros (adaptació)

b) A: Hò stia!, però quina txapussa has fotut a la paret! Ets un sapastre de collons.

B: Què coi vols que faigi amb aquestes eines de merda! Me n’hauries d’haver proporcionat unes
de millor qualitat.

A: El merda ets tu, saps? A sobre que intento vetllar perquè tinguis tots els estris necessà ries per
a la teva comesa… Au, fot el camp!

B: Tu no me tens que dir el que tinc que fer, que no ets el meu pare!

c) Nom: El Ricky Cognoms: Ferré Gironella

Edat: 27 anys DNI: 41009223Q
Domicili: Carrer Perú , 138 Població: Barcelona
CP: 08018 Telèfon: +34 931280215
Adreça electrònica: rickythebest@yahoo.es

EXPOSICIÓ DE FETS
1. Só c usuari assidu del Bicing.
2. Darrerament he tingut problemes amb el servei, que qualifico de poc satisfactori, ja que hi ha
un elevat nombre de bicicletes que funcionen com el cul i les estacions que faig servir
acostumen a estar sempre plenes per deixar les bicicletes.
3. El servei telefò nic és lent i sovint em responen ties molt bordes.

SOL·LICITUD
Que es realitzin les accions necessà ries per una millora en el servei del Bicing en les estacions
que més properes al meu domicili o lloc de feina.

Barcelona, 2 d’octubre de 2016

d) La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És
cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat
un tel. La vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia; mes no amb el ferm posat d’altres
vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci
dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna i abaixa el cap a l’aigua i beu
calmosa. Beu poc, sens gaire set... Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto
tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum, sota del sol que crema, vacil·lant
pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall