TERRA BAIXA Introducci Terra Baixa s una obra d'ngel Guimer publicada l'any 1897.

Pertany a la tradici ltiterria del Realisme, perqu tracta sobre les vides d'uns personatges d'una clase social pobra, de treballadors dominats per un amo, un amo de tot. Terra Baixa s un drama, pertany a la segona etapa ( entre 1890 i 1900), un moment de plenitud per a ngel Guimer. En aquesta poca va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar Terra Baixa Maria Rosa RESUM PER ACTES DEL LLIBRE Primer Acte: En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de l'obra, comenant primer per en Xeixa, na Pepa i n'Antonia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges. En aquest acte en Sebastia que s l'amo de tot, vol casar la Marta, que s com una mena de filla adoptada per a ell per que entre ells hi ha ms que aix. La vol cassar per motius econmics ja que ning pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relci amorosa, sino, no podra cobrar certs doblers. El marit que han cercat per la Marta s en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per convenincia. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebasti, tots menys un, el Tomas que era l'ermit. Abans del casament, en Xeixa es nega a anar al casament i per aix en Sebasti el fa fora. Un cop casats el Manelic i la Marta i visquent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, pero en canvi, ell es mostra ferit perqu ell l'estima de veritat a la Marta i es mostra molt il.lusionat per haver-se casat. Segn Acte En Manelic ja es casat amb la Marta i pareix que de tots el del poble, amb l'nic que mes o menys es fa s amb na Nuri, cosa que a la Marta li atraur molt l'atenci i la far veure en Manelic d'una manera ms diferent. La Marta conta quin va ser el seu passat i com va coneixer en Sebasti. Mes tard en Tomas conta una historia a les perdigones on es reflexa la maldat d'aquestes. En Manelic, cansat de tanta burla i malicia per part de la gent del poble, s'entera de certes coses que el fan enutjar, s per aix que de cop i volta decideix agafar i anar-se'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona la Marta per fugir d'en Sebasti i de la Terra Baixa que segons Manelic es plena de boira i falsedat. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta sn atrapats per en Sebasti i en Mossen. Quan en Sebasti coneix quines eran les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic. Tercer Acte:

En aquest acte es veu al comenament, l'arrepentiment dels pagesos per haver tret fora a en Manelic. Encara aix segueix l'enfrontament entre el Manelic i el Sebasti. Es veu com la Marta anyora en Manelic i el troba a faltar, perqu els seus sentiments cap a ell desde el principi han anat canviant un poc. Ja al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, per va ser sorpres per en Sebasti, en aquell moment la rabia d'en Manelic el va portar a matar-lo. I ax acaba l'obra de Terra Baixa. TEMAS QUE APAREIXEN A L'OBRA Un primer tema que apereix al llibre el tema amors, les relacions entre el Manelic, en Sebasti i na Marta. Hi ha tamb com a tema a tractar, els plans del Sebasti que ha fet per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. Es per tant un tema d'enganyifa perque en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot s un pla elaborat per el Sebasti. Un altre tema a tractar s la manera de tractar a en Manelic que t la gent del poble, la manera tan discriminatria amb la que el tracten, el veuen com a una persona inculta i com un babau prl fet de pertanyer a un lloc diferent del seu. La rebelaci d'en Xeixa contra en Sebasti s un altre tema que apareix en el llibre. En Xeixa es nega a anar al cassament perqu ell sap que s tot un muntatge i en Sebasti el treu fora. La maldat de les perdigones seria un altre tema a tractar, sobretot es veu en la manera de tractar a en Manelic. I es veu reflexada en el conte d'en Toms Els personatges: Manelic: En Manelic s originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist ms persones que els seus pares i en Toms, un ermit, i ha viscut sempre de les seves ovelles. s una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, smbol de la puresa, la simplicitat i la tranquillitat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, per, s un engany, i de ser el que ms desitjava en aquest mn passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Aix, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que sn insostenibles per a ell. En Manelic s un personatge que es podria considerar parallel al personatge de l'gata de l'obra La filla del mar, tamb d'ngel Guimer. Com l'gata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava i l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'gata, s innocent i est ple d'illusi per la nova etapa que comena en la seva vida; com ella, s un personatge diferent dels altres, marginat, per que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orgens i acaben matant a un altre personatge de l'obra. Precisament d'aquesta ltima similitud prov la que s prcticament l'nica diferncia entre ells dos. L'gata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella tamb s'acaba sucidant i l'obra t un final fatalstic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, i conseqentment se'n trona amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feli.

Marta: La Marta es pot considerar en certa manera tamb un personatge marginat. Els seus orgens sn molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglsies. Ella i el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la terra baixa d'en Sebasti, i sn acollits pel poble, comenant a treballar al mol. Molta de la gent de la terra baixa t certs prejudicis contra la Marta, pels seus orgens, per en Sebasti se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebasti des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dcil per una part, i agressiva per l'altre. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, per ella tamb ha estat enganyada sense saber-ho pel Sebasti. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fstic, mentre que posteriorment, pel seu carcter innocent i bondads comparat al d'en Sebasti, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta. Es podria establir una relaci parallela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Mrtir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon per que, per determinades circumstncies no s'hi poden casar. s per aix que tots dos han de comenar un festeig amb una altra persona que no estimen, per que van estimant a poc a poc al llarg de l'obra, fins a arribar a un punt que ja no estimen l'altre. Algunes de les diferncies sn que la Marta s enganyada pel que estimava, mentre que en la Filla del mar en Pere Mrtir controla totes les accions, i per suposat el fet que l'obra acabi amb un final feli en Terra Baixa, a diferncia de l'altre obra on en Pere Mrtir mor assassinat per l'gata. Sebasti: En Sebasti s l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel carcter que imposa. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, per no s'hi pot casar per qu est arrunat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca alg de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Aix troba en Manelic i comena aqu un triangle amors, en el qual la Marta variar els seus sentiments i en Sebasti la perdr, posant-se molt gels i volent recuperar al preu que sigui a la Marta. El parallelisme s'estableix en aquest cas amb el personatge de la Mariona a La filla del Mar. Tots dos festegen amb alg que no poden tenir i li proposen que tapar-ho amb l'engany d'alg altre. Tots dos perdran l'amor d'aquesta persona i se sentiran enganyats. Un acabar mort i l'altre no, per tots dos seran els perdedors de l'obra. Toms: s l'ermit que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. T molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per aix sent molta rbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. s innocent i savi, de molt coneixement. s una persona que sap escoltar i entendre els altres. Nuri: Germana petita de les Perdigones. T un carcter similar al de la Marta i s per aix que la seva amistat s molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. s una persona bona i innocent, que veiem com canvia tamb el carcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i comenant a ser menys innocent. s l'objecte de burles fcils del grans i al mateix temps

representa l'nica persona decent del poble. Mossn: Li diuen aix perqu havia estudiat per ser mossn, per en realitat no ho s. s el majordom d'en Sebasti, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu carcter per la escassetat d'intervencions. Xeixa: Noms surt al comenament i t la importncia de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van b, que hi ha algun misteri del qual ning vol parlar. Aix desperta l'intriga de l'espectador. s tamb gaireb l'nica persona que planta cara al Sebasti, marxant del poble. Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podrem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antnia i el Perruca. Els seus carcters sn similars. En el fons tenen bon cor, per els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'aix ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, durant la qual noms fan que criticar i fer cas a l'amo, tot i sabent que s un tir. El smbol del llop: El smbol ms a destacar que apareix a l'obra s el smbol del llop. En Manelic s la persona que fa servir aquest smbol. De bon comenament, explica histries de com ell a la muntanya anava a la caa del llop perqu aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vista com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest smbol, per, s al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebasti tot cridant: He mort el llop! D'aquesta manera s com vol dir que ha matat en Sebasti, comparat pel seu comportament amb el llop. En Sebasti s l'autntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic. Es pot dir que parlava d'en Sebasti de manera metafrica. Resum de l'obra: Durant el primer acte se'ns presenten els personatges de l'obra: carcters, importncia dins la trama, relaci amb els protagonistes, etc. Tamb podem captar que hi ha algun secret que l'amo vol tapar. En Sebasti i la Marta festegen, per per pagar els deutes, en Sebasti s'ha de casar amb una pubilla de bona famlia. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situaci, ell decideix casar la Marta amb alg de fora. A travs d'en Toms, que s l'nic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, a qui proposa en matrimoni a la Marta. En Manelic est molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per ell el matrimoni no s de convenincia. La Marta, per, no hi est d'acord, i tot i que en Manelic li fa fstic, s'hi casa per ordre d'en Sebasti. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i aix el fereix molt. En el segon acte, en Manelic ja est casat amb la Marta i sembla que noms s'entn amb la Nuri. Aix atrau l'atenci de la Marta, que comena a veure d'una manera diferent a en Sebasti. La Marta explica el seu passat i com va conixer a en Sebasti. En Manelic, a mesura que sap del muntatge s'enutja ms, i cansat de tanta burla i malcia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores s quan veu que la Marta tamb l'estima i tots dos volen fugir junts. En l'intent, sn interceptats pel Sebasti i el Mossn. La Marta es queda tancada al mol sota la vigilncia dels pagesos i en Manelic s fet fora de la Terra

Baixa. En el tercer acte es veu com els pagesos s'adonen de la seva equivocaci d'haver fet fora en Manelic i d'haver seguit les ordres d'en Sebasti. En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebasti i endur-se la Marta que est malalta i diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebasti i pot marxar amb la Marta de la Terra Baixa. Entorn: L'obra se situa a la Terra Baixa, smbol de la corrupci, la misria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malcia, la pressi social i els prejudicis. En contraposici a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, a les muntanyes d'on ve en Manelic, smbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digne i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades. De personalitat ms primitiva, ms natural i ms animal. Conclusions A aquesta escena ens trobem que la Marta comena a veure q el Manelic s aix realment i q est ple de pureza i per tant ser un punt de inflexi important en els sentiments de na Marta per que cambien totalment de l'odi a l'enamorament. Tamb podem veure un adelant del que ser el final quan es veu la llum i el Manelic es possa furis.