Teoria Talls I Seccions

CFGS – Mecatrònica Industrial__________ M6: Representació gràfica de sistemes mecatrònics ____________ UF 1:
Representació gràfica _________ Professora: Andrea Navarro
TALLS, SECCIONS I TRENCAMENTS - UNE 1032-82-4
INTRODUCCIÓ
Tall i secció: Recursos de molta utilitat en peces que presenten buits interiors, (amb arestes no
vistes), i que per la seva forma i nombre són de difícil interpretació en el dibuix amb línies de
traç.
Mètode:
Tallar la peça per un o diversos plans, generalment paral·lels als de projecció, que interessen
als buits interiors. D'aquesta manera queden a la vista les formes internes. Amb el resultat del
tall es realitza la projecció sobre el pla corresponent.
Com operarem:
Fins ara, en obtenir les projeccions d'una peça, les formes interiors d'aquesta es representen
per mitjà de línies de traços i quan aquestes línies són moltes, el dibuix apareix sobrecarregat,
resultant una lectura bastant difícil.
Les línies de traços donen poca claredat al dibuix i porta molt de temps el seu traçat, per la
qual cosa han d'usar el menys possible.
Amb l'objecte d'aconseguir claredat en els dibuixos, es recorre a tallar imaginàriament la peça
pel lloc més apropiat aconseguint així apreciar com visibles els elements o parts interiors de
peces buides.
A continuació, es retira la part de la peça que està davant del plànol de tall i s'obté laprojecció
de la part de la peça que roman.
Pàgina 1 de 19
TALL TOTAL PER UN SOL PLA

El tall és la separació imaginària d'una porció d'una peça buida per veure el seu interior.
Es denomina tall total aquell que es realitza per mitjà d'un pla tallant, paral·lel als plans de
projecció en tota la longitud, segons un eix i sense canviar de direcció.
El tall és una representació que mostra l'interior d'una peça, amb l'objectiu de facilitar la
lectura de les parts ocultes, eliminant així línies ocultes i donant major claredat al dibuix.
Consideracions:
• El tall és fictici, per tant, en les altres vistes de la peça no ha d'aparèixer aquest tall.
• Per indicar quin pla o plans han tallat a la peça, en una altra de les vistes s'indicarà el seu
recorregut per mitjà d'una línia fina tipus G o d'eixos, traç i punt. En els extrems d'aquesta línia
es dibuixa un petit segment gruixut i també es dibuixen dues fletxes perpendiculars a ell, una a
cada extrem, indicant el sentit de l'observació.
• Si són diversos els plans de tall o no és fàcil la seva identificació, es denominarà a cada pla
per una lletra generalment majúscula, posant aquesta lletra en cada fletxa corresponent al
mateix pla de tall.
• S'identifica la vista tallada per aquest pla amb aquesta lletra, posta sobre o sota ella, sempre
la mateixa disposició en tot el dibuix. Per exemple: A-A o vista AA, correspon al tall realitzat pel
pla A. Les vistes es disposen en el dibuix seguint la norma de disposició general triada (primer
diedre, tercer diedre, etc.).
Pàgina 2 de 19
ELECCIÓ DEL PLA DE TALL.

Es talla la peça pel pla que millor expressi les formes interiors de la
mateixa, en principi és convenient dibuixar un tall total de la peça,
sempre que no hi hagi detalls o irregularitats que aconsellin un tall
parcial o especial per a la seva millor interpretació.
DESIGNACIÓ D'UN TALL.

Es poden distingir dos casos:
1. El pla de tall coincideix amb el pla de simetria de la peça.
En aquest cas no cal indica en la vista que acompanya al tall el pla que el produeix, per la seva
evidència.
2. El pla de tall no coincideix amb el pla de simetria de la peça, bé per que no té pla de simetria
o, si ho té, el tall es fa per un altre pla diferent.
En aquest cas (si hi ha dubtes de per on s'ha tallat la peça), s'indica la situació del pla de tall de
la següent manera:
a) D'una línia de traç i punt, acabada en els seus extrems amb el mateix tipus de línia però
gruixuda.
b) S'indica el sentit d'observació per dues fletxes col·locades en els extrems dels traços.
Aquestes fletxes, es fan d'una grandària major a l'empleat en l'acotació.
c) El pla de tall es pot indicar indistintament sobre una vista o una altra.
d) Quan per falta d'espai, el tall no es pot dibuixar en el lloc indicat per les fletxes, es designa
cadascun dels extrems de la traça del pla de tall per dues lletres majúscules (iguals o diferents)
situades als extrems d'aquestes traces.
e) A sobre de la vista representada en tall es consigna el pla que l'ha produït. exemple: Tall A-B.
Pàgina 3 de 19
f) Si un tall no es designa, tampoc s'ha d'indicar, i viceversa.

Quan la peça pugui quedar representada amb una sola vista en tall (peces generalment de
revolució) no s'ha d'indicar ni designar aquest tall.
En les peces que per la seva configuració, sigui necessari efectuar diversos talls totals, però
independents entre si, es procedeix amb cada un d'ells com en el cas anterior, però variant
les lletres que designen el camí seguit pels diversos plans de tall.
COL·LOCACIÓ DEL TALL.

El lloc que ha d'ocupar un tall queda determinat per les fletxes i ocupa el lloc de la
vista a la qual substitueix, amb relació a l'alçat.
En els talls paral·lels situats en el mateix eix, el sentit dels talls s'efectua en la posició
que més interessi i la seva col·locació pot ser en la prolongació de l'eix o bé separada.
Pàgina 4 de 19
TALL I SECCIONS
Es realitza un tall o secció, quan la peça conté formes interiors, per tant, si una peça és
massissa, no es representarà en tall ni en secció.
Tall Secció
*El terme secció l'utilitzarem exclusivament per la intersecció del

pla de tall i les parts sòlides de la peça
En els talls és dibuixen Totes els arestes i contorns que existeixen
En els seccions solament és representa la superfície d’intersecció entre la peça i el plànol.
Interpretació gràfica del tall i la secció
Part sòlida del la peça que ha estat tallada, amb línia contínua fina, tipus B, generalment
inclinada 45º sobre el contorn de la peça o eixos de simetria (UNE-1032-82-4.1).
Pàgina 5 de 19
La separació del ratllat ha d'estar d'acord amb les dimensions del dibuix, no ha de ser inferior a
0,7 mm (UNE 1032-82-3.3).
• En cas de tenir gruixos molt reduïts pot omplir totalment en negre (UNE 1032-82-4.2).
Les superfícies petites s'ennegreixen per complet i si estiguessin contigües diverses superfícies
ennegrides, es representaran amb una petita separació en blanc per tal de diferenciar-les.
• Per contra, en superfícies molt grans el ratllat pot reduir a una zona perimetral de l'àrea a
ratllar. Les diferents parts d'una mateixa peça han de tenir idèntic ratllat, encara que estiguin
produïdes per diferents plans paral·lels (UNE 1032-82-4.1).
"En principi, els nervis, elements de fixació, arbres, radis de roda i altres elements anàlegs no
es tallen longitudinalment i, com a conseqüència, no es ratllen. " Segons la norma UNE 1032-
82-4.4
• En conjunts o en plans on es dibuixin més d'una peça, es pot diferenciar amb el ratllat el
tipus de material emprat per a la fabricació. En aquests casos haurà de diferenciar clarament
els tipus de ratllat i definir el seu significat en el dibuix. UNE 1032-82-4.2
• Quan la posició del pla de tall és clara, no cal indicar-ho a el dibuix.
Pàgina 6 de 19
Quan el pla de tall coincideixi amb superfícies planes de la peça, aquestes no han d'anar
ratllades.
El tall afecta únicament a la vista on aquest tall ve representat i mai a les altres vistes. Eliminar
la meitat de la peça a la planta seria incorrecte.
Un cop efectuat el tall, no hauran de representar línies ocultes sobre ell.
En conjunts, si cal ratllar dues peces contigües o en contacte, cadascuna d'elles es ratllarà amb
una de les dues direccions a 45º.
Quan són més de dues les peces que estan en contacte, en no disposar mes que de dos
direccions a 45º, es recorre a variar la separació entre les línies de ratllat, de manera que les
peces de menor superfície tinguin un ratllat més compacte o tancat.
Pàgina 7 de 19
El ratllat s'interromprà per les xifres de cota i anotacions.
MITJOS TALLS - UNE 1032-82-4.8
• En peces simètriques, es pot realitzar un tall per un teòric semiplà que s'inicia en l'eix, de
manera que en la vista corresponent apareixeria la meitat de la figura tallada i l'altra meitat en
vista exterior.
• En aquests casos les línies ocultes (discontínues en el dibuix) corresponents no es dibuixen
en la vista on s’ha realitzat el tall, però si en la vista on s’indica el tall.
 Es fa aquest tall eliminat una quarta part de la peça.
Amb indicació del pla de tall Sense indicació del pla de tall
És convenient que la part tallada estigui a la dreta de l'eix, en cas de ser aquest vertical, o en la
inferior si és horitzontal.
Com en el tall total, el semitall només afecta la vista on aquest es representa, no a les altres
vistes de la peça.
Pàgina 8 de 19
No es representa la línia gruixuda de separació entre la meitat tallada i la meitat sense tallar.
Aquesta línia seria produïda en el tall, però al no ser aquest efectiu, sinó imaginari, no hi ha raó
per la seva representació. La línia de separació serà la mateixa línia de l'eix de la peça.
Se suprimeix la representació de formes ocultes en la vista que representa el semicorte (tant
en la part exterior, com de les línies interiors a la zona no tallada) per tal que la vista sigui més
clara, sense donar lloc al fet que aquesta simplificació produeixi dificultats de comprensió.
No ha d'abusar d'aquest tipus de tall i només és recomanable en dues ocasions:

1ª Quan en cadascuna de les parts es veuen detalls que no quedarien determinats en una sola
vista amb un altre tipus de tall.
2a Quan aquest tipus de tall suposi un estalvi notable de treball, per ser més fàcil la part
visible exterior que la part tallada.
Pàgina 9 de 19
TALLS PER PLANS PARAL·LELS - UNE 1032-82-4.5

• Quan la disposició dels elements buidats de la peça no estan en un mateix pla, podem
realitzar el tall per tants plans paral·lels entre si com siguin necessaris.
• La indicació dels plànols utilitzats l’assenyalarem en la vista que correspongui per mitjà d'una
línia trencada de traç i punt (tipus G), que indica les seccions de plànols útils en cada part del
tall.
• Cada vegada que canvia de direcció s'indica amb traços gruixuts, igual que a principi i final de
la línia, on es col·locaran les fletxes que indiquen la direcció de projecció. Es denomina el
plànol amb la mateixa lletra en l'inici i al final.
• En cas de dificultat d'interpretació de la trajectòria dels plans de tall, es poden posar
diferents lletres en ordre alfabètic en cada canvi de direcció de la trencada indicadora, però al
denominar la vista donarem només la primera i l'última. Per exemple, si la trajectòria és
ABCDE, la vista rep el nom A-E.
• En el ratllat no s'indiquen els canvis de direcció dels plans de tall.
A vegades, aprofitant el fet que els forats són simètrics, els plànols trencats poden adoptar un
recorregut tal que en el tall es vegi només la meitat d'algun dels forats, si amb això
s'aconsegueix veure, en un sol tall trencat, un major nombre de detalls interiors.
Si no s'utilitzés aquest recurs, no seria possible veure en el mateix tall els dos forats centrals.
En les peces en què s'aprecia que diversos forats tenen la mateixa funció, subjecció i per tant
són iguals, és suficient fer el tall d'un d'ells.
Pàgina 10 de 19
Si no es poden tallar tots els forats diferents d'una peça, (tot i utilitzar els recursos anteriors),
es procedeix a donar diversos talls trencats.
Per evitar que l'entrecreuament de les traces de els diversos talls pugui dificultar el seu
seguiment, es col·loca una lletra majúscula tant en els extrems com en els vèrtexs de la traça
trencada. Fent referència en el tall a la trajectòria seguida per aconseguir-ho. Ex., Tall A-A.
!Excepció! Quan a conseqüència d'un tall per plans paral·lels, s'interromp algun detall de la
peça, a fi d'evitar una falsa interpretació, s'indica en la vista del tall, amb línia fina de traç i
punt, els esquivaments de la superfície secant. El ratllat es manté igual en direcció i
separació, però les línies es disposen alternades.
Les vistes de tall de les següents figures 1, 2 i 3 són idèntiques en els tres casos de peces. la
seva diferència rau en la designació del tall.
Pàgina 11 de 19
TALL TOTAL PER PLÀNOLS NO PARAL·LELS, AMB GIR.
En el cas que algun detall d'una peça ocupi una posició obliqua amb relació al pla de projecció,
un tall per un sol pla paral·lel al pla de projecció, no pot definir amb claredat les formes de la
peça.
La part obliqua de la peça no està representada en la seva veritable magnitud en la vista de tall
i per tant, la seva lectura i acotació és difícil.
Això es deu al fet que el pla de tall AB paral·lel al pla de projecció no passa per la part obliqua
de la peça.
Per evitar aquest inconvenient, es determinen els plans de tall AB (paral·lel al pla de projecció)
i el BC (oblic al pla de projecció).
TALLS AUXILIARS.
Quan el pla o plans de tall no estan paral·lels al pla de projecció es recorre a talls auxiliars. El
tall produït es representa sobre un pla paral·lel al pla de tall.
TRENCAMENTS LOCALS “rotura” - UNE 1032-82-4.8

Per a peces amb petits buits o trepants que per les seves característiques es requereix conèixer
el seu interior, però en ser un petit detall no justifica un tall complet o queda separat del tall
que més interessa per a la resta de la peça.
• Es recorre a realitzar un "trencament o ruptura " de la peça en aquesta zona produint un tall
local.
• Aquest tall es materialitza sense necessitat d'indicar-en una altra vista i es limita per mitjà
d'una línia fina a mà alçada (tipus C).
Pàgina 12 de 19
REALITZACIÓ D'UN TRENCAMENT.

1r) Es fa passar un plànol de tall imaginari a través de la part a tallar.
2n) Es retira el pla i la porció de l'objecte.
3r) Es representa la projecció de l'objecte, limitant la part de la peça que ens interessa tallar,
per una línia fina plena, sinuosa, a mà alçada, anomenada també línia de trencament.
La línia que limita el tall mai ha de coincidir amb una aresta de la peça.
Les peces massisses com a eixos, mànecs, varetes, boles, nervis etc. no representen mai
tallades, prou fer un tall parcial per indicar algun detall particular de la peça.
Encara que l'ús més freqüent d'utilització dels talls parcials és per utilitzar-los en solitari, com
en les figures anteriors, en ocasions pot fer-se com a complement d'altres talls, sobretot dels
semitalls, a fi de completar la descripció de la peça, que, sense ajuda del tall parcial, quedaria
incompleta o amb línies ocultes.
Quan en una mateixa peça sigui necessari, es poden donar dues o més talls parcials.
Pàgina 13 de 19
TALLS DE DETALL.
Tenen com a finalitat representar a tall algun detall d'una peça de la qual no interessa
representar la resta, per estar suficientment definit per altres vistes o talls.
Per determinar el tall s’indica en l’alçat, el ratllat en canvi, no es limita per línia alguna, si bé les
línies de ratllat acaben en una línia recta invisible, perpendicular a les arestes de la peça.
TALL D'UN OBJECTE PER DOS PLÀNOLS PARAL·LELS I UN OBLIC.

A la superfície de tall apareix la figura del pla indicat en la projecció en planta.
SECCIONS ABATUDES - UNE 1032-82-4.6
• Algunes peces requereixen petites seccions transversals, que eviten altres vistes i faciliten la
seva interpretació.
• Aquestes seccions s'abaten sobre el mateix pla del dibuix, podent deixar-se sobre la mateixa
vista o desplaçar-se si el dibuix presenta complexitat en les formes.
• En el primer cas, seccions sense desplaçament, es dibuixarà amb línia fina (tipus B) tant el
contorn com el ratllat.
Pàgina 14 de 19
• En el segon cas, amb desplaçament, podrà col·locar propera a la peça i unida a ella per una
línia tipus G, traç i punt, que indica la posició del pla tallant.
• També es pot col·locar en una altra posició dins del dibuix, però serà necessari identificar,
com ja s'ha dit en apartats anteriors, el pla de tall i la secció amb les corresponents referències.
• En qualsevol d'aquests últims casos el contorn de la secció es dibuixarà amb línia tipus A,
gruixuda contínua, i el ratllat segons Norma.
Sobre la secció abatuda preval qualsevol línia de la vista de la peça sobre la qual aquella es
representa. Mai una secció transversal interromprà línies de la peça.
En peces que disposen de poc espai, o quan només interessa veure la porció de secció abatuda
que aporta detalls necessaris, pot dibuixar-se parcialment aquesta secció abatuda.
Pàgina 15 de 19
SECCIONS SUCCESSIVES - UNE 1032-82-4.9

(aplicació particular del cas anterior)
En peces on per la seva millor interpretació es requeririen diversos talls, dels que a més, com
en el cas anterior, només interessa la secció produïda, substituïm els talls per les seccions,
podent disposar-les en el dibuix segons les dues formes que es veuen a continuació.
• En seccions abatudes desplaçades sobre el mateix pla de tall, la línia que indica el pla de tall
s'ha de prolongar fins a la secció.
• En la següent disposició cal identificar el pla de tall i la secció.
*Un altre exemple
Pàgina 16 de 19
EXEMPLES
Pàgina 17 de 19
Pàgina 18 de 19
Pàgina 19 de 19

Teoria Talls I Seccions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Teoria Talls I Seccions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGS – Mecatrònica Industrial__________ M6: Representació gràfica de sistemes mecatrònics ____________ UF 1:

Representació gràfica _________ Professora: Andrea Navarro

TALLS, SECCIONS I TRENCAMENTS - UNE 1032-82-4

TALL TOTAL PER UN SOL PLA

ELECCIÓ DEL PLA DE TALL.

DESIGNACIÓ D'UN TALL.

f) Si un tall no es designa, tampoc s'ha d'indicar, i viceversa.

COL·LOCACIÓ DEL TALL.

*El terme secció l'utilitzarem exclusivament per la intersecció del

En els talls és dibuixen Totes els arestes i contorns que existeixen

En els seccions solament és representa la superfície d’intersecció entre la peça i el plànol.

Interpretació gràfica del tall i la secció

El ratllat s'interromprà per les xifres de cota i anotacions.

MITJOS TALLS - UNE 1032-82-4.8

 Es fa aquest tall eliminat una quarta part de la peça.

No ha d'abusar d'aquest tipus de tall i només és recomanable en dues ocasions:

TALLS PER PLANS PARAL·LELS - UNE 1032-82-4.5

• En el ratllat no s'indiquen els canvis de direcció dels plans de tall.

TALL TOTAL PER PLÀNOLS NO PARAL·LELS, AMB GIR.

TRENCAMENTS LOCALS “rotura” - UNE 1032-82-4.8

REALITZACIÓ D'UN TRENCAMENT.

TALL D'UN OBJECTE PER DOS PLÀNOLS PARAL·LELS I UN OBLIC.

SECCIONS ABATUDES - UNE 1032-82-4.6

SECCIONS SUCCESSIVES - UNE 1032-82-4.9

• En la següent disposició cal identificar el pla de tall i la secció.

*Un altre exemple

You might also like

CFGS – Mecatrònica Industrial M6: Representació gràfica de sistemes mecatrònics __ UF 1: