T

UT4
LES ESCALES I
EL SISTEMA D’ACOTACIÓ
ESCALES
ACOTACIÓ

a
LA ESCALA
DEFINICIÓ

L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i

la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc.,
o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el
dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una
escala d'ampliació i una escala menor que 1 indicarà que es
tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són
utilitzades fonamentalment en arquitectura, enginyeria i disseny.
[1]

Les escales se solen expressar en forma d'una fracció en què un

dels dos nombres (numerador o denominador) és igual a 1 i
l'altre nombre inferior o major. Així, una escala 1:20 signi ica que
una unitat del dibuix representa 20 unitats de la realitat.
f
Tenint en compte les dimensions d'un objecte i el format de paper de què disposam, se
sol buscar l'escala de dibuix més adient.

Escala = mida dibuix / mida objecte

1. Escala de reducció (Reducció: 1/X, on "x" sempre serà major que 1). Es redueix la
representació de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte
és major que la mida del paper. És útil en plànols geogrà ics o d'edi icis.

2. Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves pròpies mides.
S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.

3. Escala d'ampliació: X/1 (X sempre serà major que 1). Ampliam l'objecte X vegades.
S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.

f
f
Pla de reducció
Escala natural
Pla d’ampliació
Encara que X pot ser qualsevol nombre major que 1, existeix una normalització de les
escales segons el motiu que origina el dibuix.

Normalització en escales de reducció:

◦ Fabricació: 1:2, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200

◦ Construcció: 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500, 1:1.000

◦ Urbanisme: 1:500, 1:1.000, 1:2.000, 1:5.000, 1:25.000, 1:50.000

LA ACOTACIÓ
ELEMENTS D’ACOTACIÓ
Fletxes Cota

2 mm. 59

7 mm.
Línia de cota

Línies auxiliars de cota

TIPOLOGIES D’ACOTACIÓ EN PARAL·LES

150

420

640
TIPOLOGIES D’ACOTACIÓ EN SERIE

150 270 220

ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línies d’acotació no es creuen entre si ni amb
cap altra línia
ACOTACIÓ D’ARESTES
ACOTACIÓ D’ARESTES Las líneas de cota no pueden coincidir
con las aristas...

...ni ser continuación de ellas...

...ni pueden coincidir

con los ejes
ACOTACIÓ D’ARESTES Las líneas de cota no pueden coincidir
con las aristas...

...ni ser continuación de ellas...

...ni pueden coincidir

con los ejes
ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línies d’acotació en sèrie es mostren alineades.
ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línies d’acotació en sèrie es mostren alineades.
ACOTACIÓ D’ARESTES

Les línies d’acotació no es creuen entre si ni amb ninguna altra

línia.

Para evitarlo en la acotación en paralelo colocaremos las cotas

mayores más alejadas y las menores más cerca de la figura.
ACOTACIÓ D’ARESTES
Per a evitar-ho, en l’acotació en paral·lel colocarem les cotes
majors més allunyades i les menors més a prop de la figura.
 ACOTACIÓ D’ARESTES

45 156 35 50
 ACOTACIÓ D’ARESTES
35
45 156 50
Si les
fletxes
queden Si les fletxes no es poden
molt treure fora es substitueixen
juntes es per un punt…
treuen fora
de les Si la xifra de cota te poc
línies espai es col·locarà fora.
auxiliars.
ACOTACIÓ DE DIÀMETRES

30 •Els arcs majors de 180º

35
30 s’acotaran amb el seu diàmetre.

•La línia de cota no pot

coincidir amb els eixos de
simetria.

•Les línies de cota es

col·locaran en diferents angles.
ACOTACIÓ DE DIÀMETRES
O 25 •S’afegirà el símbol de
diàmetre quan no sigui
evident que estem acotant
una circumferència.

45
65
 ACOTACIÓ DE RADIS

• Els arcs menors o iguals a 180º

s’acotaran amb el seu radi.

• La letxa i la xifra de cota aniran

per fora si hi hagués poc espai.

• Si no coneixem el centre de l’arc,

60
colocarem al davant de la xifra de
cota el símbol de ràdi “R”.

• La línia portarà la mateixa direcció

que si fos un radi

20
0
R9
f