Professional Documents
Culture Documents
Bloc 2 - Etnicitat
Bloc 2 - Etnicitat
L’anàlisi de les desigualtats que tenen a veure amb categories socials com l’etnicitat, la raça o
la pertinença a un grup nacional ens ha permès conèixer el funcionament dels mecanismes
que condicionen els processos de distribució dels rols socials i de l’accés als recursos (riquesa,
prestigi, poder) en base a diferències entre col·lectius socialment construïdes. Son
construccions socials que igual que el gènere, tenen un impacte directe al accés a la distribució
dels recursos.
Tota societat té en algun grau d’etno estratificació.
1. MESURA DE LA DISCRIMINACIÓ
L’any 2005, Sarkozy, proposa elaborar un mapa ètnic a França per radiografiar la societat per
mesurar la discriminació i l’eficàcia de les polítiques d’integració.
Assumir que el model francès que tracta als ciutadans com a iguals, i que en l’àmbit públic no
ha d’operar mecanismes de detecció de la desigualtat, proposa realitzar registres i censos
oficials per comptabilitzar tots aquests cassos, amb tots els perills que comporta.
Dvora Yanow. Defensa establir indicadors i tenir en compte que el llenguatge influeix com
percebem el món. En la mesura que incorporen categories per mesurar desigualtats correm el
risc que les mateixes categories cristal·litzin, consolidin, determinades divisions internes
Cens base necessària redistributiva que permet comptabilitzar i identificar els casos de
desigualtat i que permet la creació de mecanismes ètnics.
Haver d’entrar en les identitats creades en cada país categoria política hispana pels que
venen d’Espanya, encara que no t’hi sentis
Fins a quin punt el cens permet crear identitats noves.
Problema: els fa por que un cens a Colòmbia doni la percepció que hi ha uns pobles ètnic (els
que pateixen desigualtats) i altres no però tota la població és ètnic, els blancs també son
una ètnia, serveix per comparar entre grups. Tots tenim una identitat ètnica, encara que sigui
la dominant.
No podem en un cens preguntar la condició ètnica només preguntant pels grups desfavorits,
perquè els estàs discriminant fer pensar que la pregunta ètnica no va amb els afavorits.
No existeixen les ètnies com a tal, entenent les ètnies com a entitat que transcendeixen els
individus al llarg de la història, i que venen definides com a trets objectius. Entendre les ètnies
com a construcció social, i no com quelcom extern als individus.
Etnia com fenomen permanentment en canvi, d’identitats que es van solapant, i que intenten
establir limits per diferenciar-se.
5. DIMENSIONS A CONSIDERAR
• Pertinença basada en la idea de pobla, origen familiar, ancestral, cognoms, llengua
(raça)
• Autoadscripció cultural (etnicitat, grups ètnics)
• Categories socials “ètnico-racials” externes (administratives, acadèmiques,
polítiques...)
CATEGORIA ETNICA: Mentre els grups ètnics constitueixen col·lectivitats resultats d’un
procés de diferenciació interna, on els seus membres tenen autoconsciència de
pertinença, la categoria ètnica, en canvi, es eternament definida, formulada d’acord
amb criteris sociològics, antropològics i/o polítics. Que siguin reflex de processos
d’auto identificació
• Delimitació i recreació de grups ètnic homogenis en contextos de diàspora, migració i
de desenvolupament d’identitats minoritàries u oprimides (black power, hispanos,
moviment chicano)
IMMIGRANT: Parlem com a categoria social que fa que afecti a persones que ni tant sols han
passat un procés migratori, que se’ls hi aplica, se’ls adjudica pel seu fenotip o manera de
parlar, quan es construeix la categoria migrant com a categoria social amb un component
pejoratiu, es vincula la categoria amb continguts que tenen a veure amb categoritzacions de
tipus ètnic, regional o nacional. Ex: atribució de persones de categoria immigrant a persones
musulmanes a Europa. Sovint aquesta condició va unida a la categoria social d’immigrant, amb
independència de què aquestes persones siguin o no siguin migrants en termes demogràfics.
Tenim la inèrcia de pensar que la etnicitat afecta a grups en posició de subordinació: poble
gitano, o fenòmens vinculats a fets migratoris, i no és així.
RAÇA: Grup socialment definit en un lloc i en un moment històric concret, a partir d’atributs
físics.
RACIALITZACIÓ: Categoritzar persones segons estructures biològiques en relacions de
dominació i subordinació en base a característiques biològiques.
Grosfoguel: COLONIALITAT DEL PODER “Las categorias como negro o indio, antes del 1492 no
existian, estas son categorias del mundo colonial i de la modernidad eurocentrada. Antes de
1492 nadie se definia como blanco en Europa, ni negro en África”
La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què s’incorpora (legals,
imatges periodístiques, relacions de classe, coneixement científic)
No fa una apologia que havia fet el racisme biològic (jerarquia racial, races superiors i
inferiors), nova forma de manifestació del discurs: manifestació explicita que busca altres
discursos però que acaben tenint el mateix resultat.
No fer al·lusió biològica, sinó al·lusió que hi ha unes identitats culturals que cal preservar, i
altres, que no diràs que son inferiors, però que son menys compatibles: separació cultural.
Musulmans no compatibles amb la nostra cultura preservació de la nostra i la aïllem d’altres
valors externs amb apel·lació d’identitat pròpia i la seva preservació: ho pinten de la defensa
cultural nacional
Necessitat de diferenciació: l’altre es diferent (evita la diferencia explicita de la raça, però que
acaba racialitzant els mateixos.
TAGUIEFF critica la concepció “massa restrictiva” del racisme que només contempla el bio-
racisme.
“El culturalisme substitueix les categories biològiques pròpies del racisme tradicional per
categories culturals, però manté els mateixos principis de naturalització, determinisme,
desindividualització i jerarquització que operen en el bioracisme”
Teresa San Román (1996), reserva el concepte de racisme per als recursos ideològics basats en
components biologistes i d’herència genètica, i utilitza l’expressió “fonamentalisme cultural”
per als recursos ideològics basats en diferències culturals.
El racisme s’hauria de preservar per discursos biologistes, per no banalitzar el concepte
racisme.
La concepció “massa restrictiva” del racisme, entès com a bio-racisme. Aquesta última pot
construir un “obstacle ideològica”, un vel mitologitzant, perquè impedeix reconèixer com
“racistes” discursos que no contenen de manera explícita una teoria bio-desigualitària de les
races ni estan construïts a partir de categories bio-racials.
Tema 2: Processos de formació històrica del prejudici i el racisme. Les causes de la desigualtat
social dels grups ètnics en l’accés als recursos. Principals aproximacions teòriques.
1. MECANISMES QUE TRANSFORMEN LES DIFERÈNCIES RACIALS I ÈTNIQUES EN
DESIGUALTAT
1) CAUSES ENDÒGENES: Tipus de capital ètnic, determinades estratègies comunitàries, rols de
gènere, grups marginals (Laitin 1995)
Grup cultural que promou que els nois tinguin una determinada línia educativa que les noies careixen i que els hi
genera i afavoreix exclusió, cal mecanismes per compensar-ho i no es propagui aquesta tendència.
Capital ètnic: atribuïdes al propi grup
2) PREJUDICI ÈTNIC O RACIAL (idea): Prejudici com a racionalització que legitima i dota de
sentit la discriminació, o bé que la interpreta a posteriori.
Tendència d’una persona a pensar de forma negativa sobre altres grups, a tenir reaccions
emocionals negatives cap aquests grups i a prejutjar els individus en base a la seva pertinença
a un grup.
Distància integrupal sobre la base de l’estereotip, a partir de l’estimació i valoració
predominantment desfavorable dels membres del grup aliè. Dimensió cognitiva + afectiva
-Aspecte cognitiu -Aspecte afectiu
3) DISCRIMINACIÓ (acció): Per part dels diferents agents socials. Es refereix a una actitud
concreta, causa de l’exclusió d’alguns individus de l’accés a determinades recompenses i
oportunitats socials.
Conducta desigualitària basada en el prejudici. Dimensió conductual
ESTEREOTIP: significats, creences o assumpcions que els membres d’un grup tenen sobre els
atributs d’un membre d’un grup aliè. Dimensió cognitiva
-DISCRIMINACIÓ ESTADÍSTICA: relacionat amb l’accés al mercat de treball. Quan les persones
es relacionen amb altres, quan no tenen accés a tota la seva individualitat, en les interaccions
els hi apliquem característiques en base a les que considerem que son les característiques del
grup.
Sosté que els empresaris, a l’hora de reclutar, prenen com a punt de referència les
característiques promig dels diferents grups i no les característiques individuals.
Ens permet economitzar el temps que requeriria individualitzar a cascuna de les persones amb
qui interaccionem.
Quan aquesta característica promig implica una valoració negativa per les persones d’un grup,
això genera discriminació.
Ex: atenció preferent a persones gitanes en els supermercats perquè no cometin cap robatori,
abans d’altres grups socials.
Difícilment és sancionable, agregada sistemàtica, pot generar l’exclusió d’un grup sencer.
Davant d’individus afroamericans, els descarten perquè no associen amb delinqüència.
-Les mesures d’acció positiva són un deure constitucional dels poders públics,
mentre que el sistemes de quotes són simplement una tècnica que pot fer servir
qui legisla.
-Es considera que només es poden fer servir “sistemes de quotes” adreçades a un
grup social determinat i per a un temps transitori, sempre i quan sigui impossible
aconseguir la igualtat mitjançant d’altres mesures d’acció positiva.
-La discriminació positiva ha d’establir-se mitjançant llei, ja que afecta els drets
fonamentals de les persones
Actualment: no es que s’hagi superat el racisme, sinó que s’ha tranformat un ordre clarament
binari en un ordre triracial
L’ordre triracial actual:
EN TERMES ECONÒMICS: En la posició de blancs hi ha una sèrie de grups. Però també una part
de la població llatina i Europa de l’est, que s’haurien assimilat a blancs.
Honorary whites: els que tenen posicions econòmiques entre els dos altes grups.
Col·lectiu afroamericans i dominicans, ...
Les ètnies no són “ètnies en si mateixes” que lluiten per convertir-se en “ètnies per a si
mateixes”. Comencen com a “ètnies per a si mateixes” i utilitzen la seva etnicitat com a recurs
en la seva organització i lluita pels drets socials (Rex 1986).
Classe en si i classe per a si quan pren consciència de classe
Les ètnies tenim un motor que no té la classe, que la distinció entre ètnies en si o per a si,
perquè no tens identitat ètnia si no tens consciència.
No hi ha etnicitat si no hi ha consciència d’etnicitat.
L’etnicitat és un recurs molt poderós per lluitar pels drets socials, perquè ja ve de “fàbrica”. Els
grups ètnics per si mateixos ja tenen tots els recursos suficients per la acció col·lectiva.
El grup ètnic per si ja té consciència, la classe no, l’has d’adquirir.
5. L’ENFOCAMENT INTERSECCIONAL
5.1. Crítica feminista als feminismes occidentals (feminismes negres i de color, USA)
Les reivindicacions feministes només acaben referint-se a un tipus concret de dones: blanques
de classe mitjana
-Desigualtats múltiples, múltiple discriminació, triple discriminació (Verloo, 2006; Parella,
2002)
-Sistemes d’interacció entre diferents formes d’opressió. La perspectiva interseccional
(Crenshaw, 1989; Hill Collins, 1990)
5.2. Orígens
-Feministes com Kimberlè Crenshaw, Angela Davis, Audre Lorde, bell hooks, June Jordan,
Norma Alarcón, Chela Sandoval, Cherríe Moraga, Gloria Anzaldúa, Chandra Talpade Mohanty,
María Lugones, entre altres, s’expressaren contra l'hegemonia del feminisme “blanc” pels
biaixos de raça i classe social de la categoria “dona” presentada com a universal.
-No poden convertir les revidicacions del feminsme blanc en les reivindicacions de les dones
-Sempre es parla de la entrada de la dona en el mercat de treball, però això només va succeeir
amb les dones blanques de classe mitjanes, les de classes baixes i negres sempre han treballat.
-El “Manifiesto de la Colectiva del Río Combahee” (1983/1977), un dels grups més actius del
feminisme negre de la dècada dels 60, va agrupar les orientacions polítiques, teòriques,
metodològiques i els principis normatius que constituiran més endavant el paradigma
interseccional: l'extensió del principi feminista, “allò personal és polític”, a l’abordar no només
les seves implicacions de gènere, sinó també de raça i classe; el coneixement centrat en allò
que constitueix l'experiència de les dones negres.
2. IDENTITATS INTERSECCIONALS:
-Les diferents interpretacions subjectives d’aquestes opressions, quins són els sentits i
implicacions d’una aproximació a les seves experiències vivencials a través de la
narrativa
-Construcció social i històrica que les persones elaboren a partir de la seva posició
social (pla de la representació o identitat, el pla de les perspectives experiencials de
pertinença.