BLOC 2: RELACIONS ÈTNIQUES

Tema 1: Raça, etnicitat i relacions ètniques. Un aclariment conceptual i terminològic.

SOCIETATS ETNOESTRATIFICADES: Societats en les quals pertànyer en algun grup ètnic-racial

específic, condiciona l’accés als recursos.
Estudiar les identitats de grup en mesura que això genera desigualtats en l’estructura social.
Quins son els mecanismes, com identificar i mesurar les diferencies ètnic-racials com
mesurar l’eix etno-racial que és tant complex.

L’anàlisi de les desigualtats que tenen a veure amb categories socials com l’etnicitat, la raça o
la pertinença a un grup nacional ens ha permès conèixer el funcionament dels mecanismes
que condicionen els processos de distribució dels rols socials i de l’accés als recursos (riquesa,
prestigi, poder) en base a diferències entre col·lectius socialment construïdes. Son
construccions socials que igual que el gènere, tenen un impacte directe al accés a la distribució
dels recursos.
Tota societat té en algun grau d’etno estratificació.

1. MESURA DE LA DISCRIMINACIÓ
L’any 2005, Sarkozy, proposa elaborar un mapa ètnic a França per radiografiar la societat per
mesurar la discriminació i l’eficàcia de les polítiques d’integració.
Assumir que el model francès que tracta als ciutadans com a iguals, i que en l’àmbit públic no
ha d’operar mecanismes de detecció de la desigualtat, proposa realitzar registres i censos
oficials per comptabilitzar tots aquests cassos, amb tots els perills que comporta.

Dvora Yanow. Defensa establir indicadors i tenir en compte que el llenguatge influeix com
percebem el món. En la mesura que incorporen categories per mesurar desigualtats correm el
risc que les mateixes categories cristal·litzin, consolidin, determinades divisions internes
Cens base necessària redistributiva que permet comptabilitzar i identificar els casos de
desigualtat i que permet la creació de mecanismes ètnics.
Haver d’entrar en les identitats creades en cada país categoria política hispana pels que
venen d’Espanya, encara que no t’hi sentis
Fins a quin punt el cens permet crear identitats noves.

Problema: els fa por que un cens a Colòmbia doni la percepció que hi ha uns pobles ètnic (els
que pateixen desigualtats) i altres no però tota la població és ètnic, els blancs també son
una ètnia, serveix per comparar entre grups. Tots tenim una identitat ètnica, encara que sigui
la dominant.
No podem en un cens preguntar la condició ètnica només preguntant pels grups desfavorits,
perquè els estàs discriminant fer pensar que la pregunta ètnica no va amb els afavorits.

2. RAÇA, ÈTNIA, ETNICITAT

Cada societat té diferents usos d’aquests conceptes, en funció de la seva història.
Pertinença vs. Adscripció/Identificació

RAÇA: Distincions fenotípiques, idea de poble, herència, consanguinitat

S’utilitza per identificar a un grup de persones amb similars trets biològics, físics, fenotípics

ÈTNIA: Adhesió identitària, cultura, territorialitat

S’utilitza per identificar grups ètnics que van més enllà dels trets físics i que integren
principalment característiques culturals (elements d’identitat i tradició comuns)

2.1. Tipus d’indicadors

• Categorització de l’entrevistador per observació
• Marcador objectiu (llengua materna, lloc de naixement,...)
• Autoidentificació

2.2. Fonts d’errors

-L’omissió censal que pot afectar a determinades poblacions (rurals, àrees difícil accés)
-La varietat de criteris d’adjudicació de la condició ètnica, no comparables entre si
-Tendència a subdeclarar la condició ètnica
-La manca de capacitació a l’hora de redactar les preguntes

Són neutres aquestes categories?

-Preval l’intent de distingir entre blancs i no blancs
-Creença en la puresa racial (no hi ha adscripcions mixtes fins l’any 2000)
-Es transformen molts grups ètnics en racials
-Es confon la raça, l’etnicitat i l’origen nacional

Trobar categoritzacions que encaixin amb les identitats.

La adscripció ètnica explica la redistribució dels recursos et situa en posició de subordinació
/ dominació en l’accés als recursos
Com es configuren els grups ètnics, dues orientacions:
3. ORIENTACIÓ ESSENCIALISTA/OBJECTIVISTA O PERSPECTIVA PRIMORDIALISTA
-Ètnia entesa com a grup culturalment homogeni
-Grup humà objectivament configurat (orígens comuns, història, raça, llengua, etc)
-Els membres del grup comparteixen un sentiment de cohesió i pertinença, una consciència
d’identitat, idea de poble com a entitat
-La permanència del grup depèn del continuisme cultural al llarg de les diferents generacions
-Naturalització de l’ètnia i l’etnicitat (Stolcke) hi ha uns trets objectius a l’individu i
comunitat, el grup forma part d’aquests trets, a partir d’aquests trets, construir un sentiment
de cohesió i pertinença i anar-lo transmeten de generació en generació.

4. ORIENTACIÓ RELACIONAL/SUBJECTIVISTA O PERSPECTIVA CONSTRUCTIVISTA

-Els elements objectius no són causa sinó conseqüència de la diferenciació ètnica.
-Grup humà “subjectivament” configurat, a partir de l’oposició a d’altres grups, diferenciat per
la simple voluntat de distingir-se.
-Ètnia com a construcció cognitiva de la identitat col·lectiva a partir de l’oposició a d’altres
ètnies. Com a conseqüència de marcar límits, qui pertany a ingroup i qui a l’outgrup
-L’ètnia adjudica estatus als “ingroup” i regula les relacions interètniques amb els “outgroup”

No existeixen les ètnies com a tal, entenent les ètnies com a entitat que transcendeixen els
individus al llarg de la història, i que venen definides com a trets objectius. Entendre les ètnies
com a construcció social, i no com quelcom extern als individus.
Etnia com fenomen permanentment en canvi, d’identitats que es van solapant, i que intenten
establir limits per diferenciar-se.

Fredrick Barth (1969)

El grup ètnics queden definits com a grup subjectivament oposat a un altre o altres, diferenciat
per la simple voluntat de distingir-se.
La investigació ètnica i la investigació cultural se separen. Quan estudiem els grups ètnics, no
estem investigant cultures, sinó que estem buscant quins elements culturals son seleccionats
per a delimitar fronteres ètniques. El que interessa és la frontera ètnica, no el contingut
cultural que els defineix.
Desvinculació entre investigació ètnica i investigació cultural.

5. DIMENSIONS A CONSIDERAR
• Pertinença basada en la idea de pobla, origen familiar, ancestral, cognoms, llengua
(raça)
• Autoadscripció cultural (etnicitat, grups ètnics)
• Categories socials “ètnico-racials” externes (administratives, acadèmiques,
polítiques...)
CATEGORIA ETNICA: Mentre els grups ètnics constitueixen col·lectivitats resultats d’un
procés de diferenciació interna, on els seus membres tenen autoconsciència de
pertinença, la categoria ètnica, en canvi, es eternament definida, formulada d’acord
amb criteris sociològics, antropològics i/o polítics. Que siguin reflex de processos
d’auto identificació
• Delimitació i recreació de grups ètnic homogenis en contextos de diàspora, migració i
de desenvolupament d’identitats minoritàries u oprimides (black power, hispanos,
moviment chicano)
IMMIGRANT: Parlem com a categoria social que fa que afecti a persones que ni tant sols han
passat un procés migratori, que se’ls hi aplica, se’ls adjudica pel seu fenotip o manera de
parlar, quan es construeix la categoria migrant com a categoria social amb un component
pejoratiu, es vincula la categoria amb continguts que tenen a veure amb categoritzacions de
tipus ètnic, regional o nacional. Ex: atribució de persones de categoria immigrant a persones
musulmanes a Europa. Sovint aquesta condició va unida a la categoria social d’immigrant, amb
independència de què aquestes persones siguin o no siguin migrants en termes demogràfics.
Tenim la inèrcia de pensar que la etnicitat afecta a grups en posició de subordinació: poble
gitano, o fenòmens vinculats a fets migratoris, i no és així.

MINORIA RACIAL O MINORIA ÈTNICA: Introduïda per Wagley i Harris (1958).

Sovint el confonem com a concepte estadístic, parlem en mesura de com es formen situacions
de minoria.
1. Els seus membres experimenten una situació de desavantatge o desigualtat com a
resultat de l’acció de l’altre grup.
Ex: quan definim les dones, no es com a concepte demogràfic, però com a grup minoritzat, tot i que a
vegades coincideix en termes estadístics, com a grup dominant.
2. Els seus membres comparteixen un tret visible o característic que els distingeix dels
altres (tret cultural, físic o ambdós). Això ens permet distingir entre minories ètniques
(irlandesos o jueus) i racials (afroamericans)
3. El grup minoritari té autoconsciència d’unitat social, de la seva situació de
subordinació i desavantatge amb relació al grup majoritari
4. La pertinença o adscripció al grup és usualment adscrita, determinada des del
naixement
5. Els seus membres tendeixen a casar-se amb membre del mateix grup

Identitat té l’adscripció a l’idea de poble, pertinença, sang,... (físic) caràcter racial

(afroamericans a EEUU)
Ètnic orígens son de llengua

6. APROXIMACIÓ AL CONCEPTE “RACIALISME” O “RACISME BIOLÒGIC”

La raça no existeix, és un constructe social. Grups de persones que comparteixen un territori
que estableix uns mecanismes de diferenciació. Però seguim parlant d’ella.
Raça ho inventa Europa per l’expansió colonial.

RACISME BIOLÒGIC (nazisme): Determinació d’accions, actituds i polítiques basades en

creences sobre les característiques racials. El racisme sol anar acompanyat per teories racistes
que expliquen, justifiquen i legitimen la desigualtat racial (aspectes físics acompanyats per un
discurs).
Com a doctrina científica esta il·legitimitat el racisme biològic.
• Existència de races com a “tipus purs” (sang, ADN) grups que tenen característiques
comunes que els diferencien dels altres
• Existència de races superiors i inferiors (a partir d’una jerarquia)
• Tesi determinista biològica que les capacitats biològiques de les diferents races
determinen capacitats intel·lectuals, comportaments... que justifica un patró de
l’establiment d’una jerarquia
• Existència que les races inferiors no es barregin amb les superiors i se subordinin a
aquestes

RACIALISME: És el racisme biològic. No nomes l’existència de races, sinó l’atribució un

determinista de l’organització jeràrquica i desigual de les races. teoria científica superada
Però el supremacisme blanc segueix aquests discursos o kukus klan.

RAÇA: Grup socialment definit en un lloc i en un moment històric concret, a partir d’atributs
físics.
RACIALITZACIÓ: Categoritzar persones segons estructures biològiques en relacions de
dominació i subordinació en base a característiques biològiques.

6.1. Però existeix la dimensió biològica de la raça?

-La genètica desqualifica el concepte de la raça
Tot i que biològicament, la genètica ha desmuntat el racisme biològic no explica el color de
pell ni els orígens. El que explica el fenotip (físic) és menys d’un 0,01% dels gens.
Sembla un fet contrastat que totes les persones hem evolucionat a partir dels darrers 100.000
anys a partir del mateix grup reduït de tribus que van emigrar des d’Àfrica. Ésser humà s’ha
mogut molt.
Pell: adaptació al medi

Grosfoguel: COLONIALITAT DEL PODER “Las categorias como negro o indio, antes del 1492 no
existian, estas son categorias del mundo colonial i de la modernidad eurocentrada. Antes de
1492 nadie se definia como blanco en Europa, ni negro en África”
La raça no té cap existència prèvia o al marge de les relacions en què s’incorpora (legals,
imatges periodístiques, relacions de classe, coneixement científic)

Des d’una construcció social, la raça és vigent.

Raça no és justificable per les diferències observades, sinó que s’ha associat diferents
significats socials de dominació a trets físics.
Voluntat de diferenciació de grup, per justificar aquesta diferencia.
Arguments culturalistes que acaben reproduint jerarquies.
El que fa sentir-li negre, no és només per la tonalitat de pell, és l’experiència de ser visualitzat i
identificat pels altres com a negre, en un context de racisme, em situa en una posició de
subordinació.

7. EL RACISME EPISTÈMIC: UN ASPECTE SUBESTIMAT DEL RACISME

-Permet explicar el discurs de la inferioritat dels musulmans “no occidentals” respecte
d’Occident (islamofòbia)
-Considera que el coneixement “no occidental” és inferior al coneixement “occidental”
-Contribueix a la representació de les persones musulmanes com racialment inferiors, com
éssers violents i, d’aquí, la fàcil associació amb el “terrorisme”

Es necessari la contextualització: conceptes de models econòmics, gènere, qüestió ambiental

Epistemologies del sud: destrucció de formes de saber no considerades com a bones pel
domini epistemològic dominant, ja que els coneixements es troben completament
contextualitzats.
8. EL RACISME CULTURAL, NEO-RACISME. “Racisme sense races” (Taguieff)
RACISME CULTURAL: Es replega sobre la defensa de les identitats nacionals i ha transformat la
referència a la raça pròpiament dita (en termes biològics) en l’al·lusió a les identitats culturals,
enteses en termes rígids i substancials (incommensurabilitat de les diferències culturals)

No fa una apologia que havia fet el racisme biològic (jerarquia racial, races superiors i
inferiors), nova forma de manifestació del discurs: manifestació explicita que busca altres
discursos però que acaben tenint el mateix resultat.
No fer al·lusió biològica, sinó al·lusió que hi ha unes identitats culturals que cal preservar, i
altres, que no diràs que son inferiors, però que son menys compatibles: separació cultural.
Musulmans no compatibles amb la nostra cultura preservació de la nostra i la aïllem d’altres
valors externs amb apel·lació d’identitat pròpia i la seva preservació: ho pinten de la defensa
cultural nacional
Necessitat de diferenciació: l’altre es diferent (evita la diferencia explicita de la raça, però que
acaba racialitzant els mateixos.

• Desplaçament de la biologia a la cultura (homogeneïtat cultural): manteniment de la

nostra essència
• Preservar la diversitat i autenticitat de les cultures. Perill de la contaminació,
hibridació, barreja
• Cultura com a segona naturalesa: fixa, immutable, entitat configurada a partir de
l’autòctona, lligada a la “terra del naixement”
• Cultures “iguals” però separades (extrema dreta a Europa). No es busca la submissió,
sinó la separació, allunyar “l’altre”
• La immigració permet aglutinar pertinences nacionals amb les adscripcions ètniques
homogèniques

El racisme cultural no fa referencia explicita a la inferioritat de l’altre, però si té un efecte

jerarquitzador.
Els grups o individus es jerarquitzen en funció de les seves aptituds o resistències a
l’assimilació.

TAGUIEFF critica la concepció “massa restrictiva” del racisme que només contempla el bio-
racisme.
“El culturalisme substitueix les categories biològiques pròpies del racisme tradicional per
categories culturals, però manté els mateixos principis de naturalització, determinisme,
desindividualització i jerarquització que operen en el bioracisme”

8.1. Tot és racisme? Visions més restrictives

Per a Michel Wieviorka (1997), el concepte de racisme cultural, racisme diferencialista o
neorracisme “ha de ser examinat amb circumspecció” per dues raons:
1. Només podem parlar de racisme quan es produeix una referència a elements naturals
o biològics (raça, gens, genotip, fenotip, sang,...), vinculats a caràcters intel·lectuals i
morals
2. Els racismes històrics es caracteritzen per la combinació de dues lògiques:
a. Una lògica d’interiorització, desigualtat, dominació
b. Una lògica de diferenciació, purificació, depuració i extermini
Segons Verena Stolke (1993,1994), el discurs anti-immigració de la dreta no suposa un
ressorgiment del racisme, sinó un canvi en la retòrica de l’exclusió, una nova retòrica contra la
immigració, que ella domina <<fonamentalisme cultural>>, que no ordena les cultures
jeràrquicament, sinó que les segrega especialment.
Nova retòrica d’exclusió que té com a objecte l’immigrant, i busca l’argumentari per excloure
els seus drets. L’extrema dreta opta per introduir qüestions culturals diferenciadores.

Teresa San Román (1996), reserva el concepte de racisme per als recursos ideològics basats en
components biologistes i d’herència genètica, i utilitza l’expressió “fonamentalisme cultural”
per als recursos ideològics basats en diferències culturals.
El racisme s’hauria de preservar per discursos biologistes, per no banalitzar el concepte
racisme.

La concepció “massa restrictiva” del racisme, entès com a bio-racisme. Aquesta última pot
construir un “obstacle ideològica”, un vel mitologitzant, perquè impedeix reconèixer com
“racistes” discursos que no contenen de manera explícita una teoria bio-desigualitària de les
races ni estan construïts a partir de categories bio-racials.
Tema 2: Processos de formació històrica del prejudici i el racisme. Les causes de la desigualtat
social dels grups ètnics en l’accés als recursos. Principals aproximacions teòriques.
1. MECANISMES QUE TRANSFORMEN LES DIFERÈNCIES RACIALS I ÈTNIQUES EN
DESIGUALTAT
1) CAUSES ENDÒGENES: Tipus de capital ètnic, determinades estratègies comunitàries, rols de
gènere, grups marginals (Laitin 1995)
Grup cultural que promou que els nois tinguin una determinada línia educativa que les noies careixen i que els hi
genera i afavoreix exclusió, cal mecanismes per compensar-ho i no es propagui aquesta tendència.
Capital ètnic: atribuïdes al propi grup

2) PREJUDICI ÈTNIC O RACIAL (idea): Prejudici com a racionalització que legitima i dota de
sentit la discriminació, o bé que la interpreta a posteriori.
Tendència d’una persona a pensar de forma negativa sobre altres grups, a tenir reaccions
emocionals negatives cap aquests grups i a prejutjar els individus en base a la seva pertinença
a un grup.
Distància integrupal sobre la base de l’estereotip, a partir de l’estimació i valoració
predominantment desfavorable dels membres del grup aliè. Dimensió cognitiva + afectiva
-Aspecte cognitiu -Aspecte afectiu

3) DISCRIMINACIÓ (acció): Per part dels diferents agents socials. Es refereix a una actitud
concreta, causa de l’exclusió d’alguns individus de l’accés a determinades recompenses i
oportunitats socials.
Conducta desigualitària basada en el prejudici. Dimensió conductual

Ciutadania diferenciada: reconeixement de drets específics dels grups que es trobin en la

societat, sempre i quan no atempti contra els drets bàsics.

ESTEREOTIP: significats, creences o assumpcions que els membres d’un grup tenen sobre els
atributs d’un membre d’un grup aliè. Dimensió cognitiva

1.1. Les resistències del prejudici

Estratègies que fan que es mantinguin els prejudicis:
• La racionalització i l’excepcionalització
• Els processos de socialització (mètriques de la distància social)
• El suport grupal
• Element de configuració de la identitat personal

Escala social Deborgadus

Admetria de bon grau a un gitano com:
1. Parent per casament
2. Amics personals d’una penya
3. Veïns del meu carrer
4. Treballadors de la meva empresa
5. Ciutadans del meu país
6. Només com a turistes

1.2. Mesurar actituds davant la immigració/minories ètniques

-La desitjabilitat social
Preguntes dicotòmiques vs. Graduació respostes

-Escala manifesta (més tradicional, directe, agressiu i evident)

Percepció amenaça, sentiment rebuig, voluntat de manca de contacte íntim
-Escala subtil (Pettigrew i Meertens 1995)
• Defensa valors tradicionals que els exogrups no respecten, no volen adaptar-se
• Exageració diferències culturals i el seu ús per tal de justificar la posició de l’exogrup
(higiene, sexualitat, religió…)
• Negació d’emocions positives cap a l’exogrup
• Oposició a les polítiques de discriminació positiva
• Considerar que les peticions dels exogrups són injustes i que reben masses recursos

1.3. Com combatre el prejudici

NIVELL INDIVIDUAL: la necessitat de controlar els factors psicològics que l’activen de manera
automàtica
• Confrontació interpersonal (agents antirumors)
• Empatia, role-playing: jugar amb l’emoció
• Negació associacions estereotípiques (supressió)
• Exposició a membres no estereotípics

NIVELL SOCIAL: La importància de les polítiques públiques, l’educació i els mitjans de

comunicació en la reducció del prejudici
Campanyes de sensibilització (Ajuntament de Barcelona): Xarxa Barcelona antirumors

NIVELL INTERPERSONAL: Propostes a partir de la hipòtesi del contacte

-Condicions:
1. Un estatus equivalent en la situació en la que es produeix el contacte
2. Cooperació intergrupal
3. Objectius comuns
4. Recolzament per part de les autoritats, la llei o els costums socials (Allport, 1954)
-Decategorització i recategorització

2. PROCESSOS DE FORMACIÓ HISTÒRICA DEL PREJUDICI I EL RACISME. LES CAUSES DE LA

IGUALTAT SOCIAL DELS GRUPS ÈTNICS EN L’ACCÉS ALS RECURSOS. PRINCIPALS
APROXIMACIONS TEÒRIQUES.
2.1. Tipus de discriminacions
-DISCRIMINACIÓ INSTITUACIONAL O RACISME INSTITUCIONALS: Amb marcs legals que els
legitimen.
En l’actualitat, difícilment ho trobarem representats amb lleis, però es poden produir
pràctiques discriminatòries per part de l’aparell institucional (ex: radades policials, accés a
l’escola pública als EEUU segons el barri de residencia)

-DISCRIMINACIÓ ESTADÍSTICA: relacionat amb l’accés al mercat de treball. Quan les persones
es relacionen amb altres, quan no tenen accés a tota la seva individualitat, en les interaccions
els hi apliquem característiques en base a les que considerem que son les característiques del
grup.
Sosté que els empresaris, a l’hora de reclutar, prenen com a punt de referència les
característiques promig dels diferents grups i no les característiques individuals.
Ens permet economitzar el temps que requeriria individualitzar a cascuna de les persones amb
qui interaccionem.
Quan aquesta característica promig implica una valoració negativa per les persones d’un grup,
això genera discriminació.
Ex: atenció preferent a persones gitanes en els supermercats perquè no cometin cap robatori,
abans d’altres grups socials.
Difícilment és sancionable, agregada sistemàtica, pot generar l’exclusió d’un grup sencer.
Davant d’individus afroamericans, els descarten perquè no associen amb delinqüència.

2.2. La mesura de la discriminació

Assumim que la discriminació és una conducta. Hem de reconstruir-la però no mesurar-la en el
moment en què es produeix, perquè ens exigiria estar amagats per analitzar-ho.

3 sistemes per la mesura:

1. ESTADÍSTIQUES QUE ENS MOSTREN EL RESULTAT DE LA DISCRIMINACIÓ, la desigualtat
que genera. És una evidència indirecta.
Més joves afroamericans en presons que població blanca, en sí, no ens diu que hi hagi
una discriminació racial. Però el context històric i social dels EEUU ens permet trobar
aquesta dada, en un resultat que ha incidit processos de discriminació.

2. QUEIXES O DENUNIES DE DISCRIMINACIÓ EXPLÍCITA

Com s’ha manifestat la discriminació etnicoracial. Però no ens indica la incidència, la
quantitat. Perquè l’únic indicador són les persones que ho han denunciat.

3. EVIDÈNCIA A PARTIR DE LA RECERCA

El que pretén per mesurar la discriminació en si com a mecanisme
a. Enquestes a les víctimes: preguntar les persones discriminades. Reconstrucció
del procés, i no tenim garanties plenes de què sigui resultat de succestivitats.
b. Enquestes a la població majoritària
c. Discrimination testing: reconstruir entorns on controlem totes les variables i
assegurar que el que s’està produint és una discriminació

2.3. Mesures per combatre la discriminació

John Wrench, 2008
1) Formació dels immigrants/minories
2) Combatre les actituds/conductes negatives per part de la població majoritària. Canviar
el sistema de prejudicis. Formacions especifiques per millorar el nivell en el accés
laboral.
3) Introduir polítiques específiques per combatre la discriminació: accions positives,
discriminació positiva.
Sol·licituds de feina, no hi hagi fotografies: el primer filtre no sigui determinat per
elements discriminatoris. O ocultar el codi postal en el primer filtre almenys.

 ACCIÓ POSITIVA (affirmative Action): Aconseguir la igualtat dels grups desfavorits a

base d’eliminar els obstacles que aquests grups enfronten a diferència del grup
majoritari: accés a la feina, a la educació.
Ex: cursos específics pels joves i preparar-los per proves d’accés, subvencions a les
empreses perquè contractin aquests tipus de perfils

 DISCRIMINACIÓ POSITIVA (reverse discirmination): No es compensar el grup

desfavorit, sinó donar privilegis al grup objecte de discriminació, de manera que es
forci el resultat incidim en el punt d’arribada (en l’anterior incentivem, però no
modifiquem el nombre de persones discriminades siguin més contractades. Amb
aquesta forcem el resultat, les persones amb discapacitat siguin contractades:
establiment de lleis amb quotes obligatòries amb percentatge x de persones amb
discapacitats) revertir el resultat d’exclusió
 Acció positiva és un deure institucional, mesura redistributiva, traspassar recursos
públics i prioritzar que determinats grups en desavantatges es beneficiïn.
En canvi, les quotes no es redistribució de recursos. És un sistema transitori que
només el podem justificar com a temporal, perquè sigui legítim davant de la
població, perquè per mecanismes d’acció positiva trigaríem massa temps en poder
reforçar una igualtat real. Distancia tant immensa que si no podem quotes en
mecanismes d’acció positiva, no arribarem a millorar les condicions.
Ex: quotes als EEUU per beneficiar l’entrada laboral d’afroamericans mesura
que ha de ser justificada que no es pot generar el canvi social per altres
mecanismes d’acció, perquè sinó pot semblar que afavorim a uns grups
determinats per sobre d’altres

-Les mesures d’acció positiva són un deure constitucional dels poders públics,
mentre que el sistemes de quotes són simplement una tècnica que pot fer servir
qui legisla.
-Es considera que només es poden fer servir “sistemes de quotes” adreçades a un
grup social determinat i per a un temps transitori, sempre i quan sigui impossible
aconseguir la igualtat mitjançant d’altres mesures d’acció positiva.
-La discriminació positiva ha d’establir-se mitjançant llei, ja que afecta els drets
fonamentals de les persones

4) Adoptar polítiques de gestió de la diversitat dins de les empreses: la diversitat com a

valor

2.4. Algunes consideracions sobre la discriminació

-Igualtat en sentit formal, té una dimensió individual
-La igualtat substantiva té una dimensió col·lectiva, en tant que contempla factors que
depenen de la situació de les persones (identitat sexual, posició social, identitat cultural,
pertinença a minories ètniques, lingüístiques)
Depenen d’altres factors que intervenen que poden provocar que pel fet de pertànyer a un
grup, els resultats siguin diferents. La igualtat formal, no garanteix la teva igualtat col·lectiva.
Situació més desfavorida pel fet de trobar-te en un grup amb major accés a recursos i drets
que un altre
- La igualtat subjectiva legitima actuacions desiguals que, tenint directament compte tots les
factors de diferenciació o desavantatge, tracten a les persones de forma diferent. Es
contempla un tracte preferencial per tant que finalment se les tracti de forma igual (igualtat
substantiva)
Tema 3: L’articulació entre l’eix ètnic/racial i la classe social
Un racisme de classe: El cas de Colòmbia
Article d’opinió: Mauricio García Villegas
Pienso entonces en lo mucho que se habla de discriminación racial contra los afros y los
indígenas y en la cantidad de personas y de organizaciones que luchan para erradicar este tipo
de prácticas. No dudo de la importancia que tienen estas luchas y de la necesidad de seguir
adelante con ellas; pero me pregunto si son suficientes y si no deberíamos tener en cuenta
una discriminación racial más profunda y más extendida: la que se ejerce contra los pobres y a
la cual podríamos denominar “racismo de clase”.

1. L’APOROFÒBIA (Adela Cortina)

No es rebutja a l’estranger sinó al pobre Això no substitueix a l’odi a l’estranger, però
interaccionen
-Estranger com a categoria administrativa. Interrelació amb la classe social a la qual pertanyen
-L’immigrant amb categories demogràfiques però socialment s’utilitza per descriure’l amb la
característica de pobre
APOROFÒBIA: influencia capitalista a la por a les persones que tenen uns ingressos econòmics
més baixos i que intenten accedir a la societat

2. BASES ECONÒMIQUES DE LES DESIGUALTATS RACIALS (William Julius Wilson)

Les categories racials, en l’actualitat, no és tant analíticament simple que als anys 60, quan hi
havia un ordre racial molt identificable.
Ara interrelacionen el gènere, classe social, color de pell,...
-Conflicte racial com a manifestació especial del conflicte de classes
-La raça com a “tigre de paper”. La discriminació en base a la classe precedeix al prejudici
(ideologia que el legitima) mascara que aparentment sembla que sigui el problema però
que hem de veure el que hi ha darrera
Rebuig a una determinada classe social i aquesta desigualtat de classe es manifesta a través
d’un component racial. Sota la discriminació racial es troba la desigualtat de classes.
-Les relacions racials a USA han passat de l’opressió racial (esclavitud) a noves barreres
basades en la subordinació de classe.
Mira la evolució dels ingressos dels afroamericans durant un període, i veu que des dels 60, hi
ha una part que si que ha incrementat ingressos, i altre que no, que ha perdut valor adquisitiu
polítiques de quotes han tingut un bon efecte amb una mobilitat social olt clara (classe
mitjana) però es troba encara la infraclasse.
• Classe mitjana afroamericana (programes acció positiva) millora
• Infraclasse negra dels guetos (discriminació de classe) (Waldinger i Lichter 2002)
Inclou també el comportament de gueto: com els joves afroamericans de classe baixa
són exclosos i que una mirada només racial seria dèbil cronificació de la classe
social
Per entendre la complexitat s’ha d’analitzar la diferencia entre els afroamericans de classe alta
i baixa fragmentació social resultat de les polítiques de quotes
-Les estructures de privilegi racial i de la inequitat racial han canviat als Estats Units
- Si la classe influeix a l’accés als recursos i serveis, no seria tan necessari combatre la
discriminació racial directa, sinó incidir en l’ estructura de l’ocupació, les xarxes personals i el
lloc de residència, que condueixen a l’aïllament social i a la manca d’accés a un lloc de treball
(arreglar les discriminacions per classes socials i tot el que comporta)
-Wilson conclou: “I felt therefore that the focus should shift to both race-specific an race-
neutral (including class-based) programs”
A partir d’ara podrien fer polítiques redistributives de recursos per solventar les situacions dels
guetos i no tant les quotes que segueix un esquema discriminatori.
3. RACISME SENSE RACISTES (Eduardo Bonilla-Silva)
Ara es pot arribar a un punt d’acceptar que actualment no hi ha racisme. Però des de
l’activisme (Black Lives Matters) mostra que es una ideologia perillosa creure que ja no hi ha,
només perquè ara no es troba amb la normalitat que es trobava el racisme fa 50 anys als
EEUU.
L’ordre racial tradicional:

Actualment: no es que s’hagi superat el racisme, sinó que s’ha tranformat un ordre clarament
binari en un ordre triracial
L’ordre triracial actual:

EN TERMES ECONÒMICS: En la posició de blancs hi ha una sèrie de grups. Però també una part
de la població llatina i Europa de l’est, que s’haurien assimilat a blancs.

Honorary whites: els que tenen posicions econòmiques entre els dos altes grups.
Col·lectiu afroamericans i dominicans, ...

El que determina la posició econòmica es la posició social, i per tant, racial.

No hem superat l’ordre racial, sinó que l’hem canviat.
3.1. Progressiva “Llatinoamericanització” (Latin Americanization) de l’ordre racial
POR: Acabi caient en ficció que no hi ha racisme i que hi ha democràcia fictícia ocultes la
supremacia blanca a través d’un discurs de democràcia racial
Si instaurem un discurs que no hi ha racisme, s’oculten les dades reals de la distribució
econòmica segons la raça
-“We don’t have racism here. That is an American problem”
-“Mestissatge” sota supremacia colonial “blanca”
-Sistema d’estratifació racial plural (browns, pardos, mestizos...)
-“Blanqueamiento” com a ideologia i pràctica
-Todos somos “Latinoamericanos” (identitats nacionals)

Riscos de la progressiva “llatinoamericanització” de l’ordre racial:

-Desaparició de les “races” com a categories polítiques (colour-blind racism). Els grups
existeixen però no són oficialment reconeguts
L’etnicitat com a font d’identitat
-La supremacia blanca es fa menys perceptible (We are all americans) i té més possibilitat de
perpetuar-se
-Es qüestionen les polítiques d’acció positiva: creure que no es necessiten les quotes perquè ja
s’ha superat
si que s’ha superat un biracisme, però s’ha transformat en un altre més complex

4. LA REACTIVACIÓ DE L’ETNICITAT EN DETRIMENT DE LES IDENTITATS DE CLASSE

4.1. Michael Wieviorka
La diferencia cultural com a centre de la qüestió social
En els últims ans hi ha hagut canvis, que a Europa, la diferencia cultural s’ha accentuat
• Moltes minories han immigrat a Europa, que prèviament havien estat víctimes
d’invasió i de colonització
Integració a la nació d’aquests pobles que una vegada instal·lades, ha generat
identitats reactives pla marcat per la colonització prèvia
• Fluxos migratoris generadors de diferències culturals que poden anar lligades a circuits
econòmics, pertinences identitàries i polítiques transnacionals
• Com a reacció a una cultura dominant universalista, arrogant i dominant (experiències
de rebuig social, discriminació racista…)
• Hipòtesi teòrica: motor del canvi social és tot el que té a veure amb l’afirmació
cultural.
Negar polítiques de reconeixement (assimilacionista) és contrari si no reconeixes,
no veus que les identitats culturals s’articulen per demanar millores de classe
Ja no es vincula a característiques de classe tradicionals, ara es basen en
característiques culturals

“Agotamiento histórico del movimiento obrero como figura central de la conflictividad

social y la del auge poderoso de las afirmaciones culturales en todo el mundo,
cualesquiera que sean la forma política y el estado de la economía. Este enfoque
considera que las formulaciones clásicas de la cuestión social, nacidas con el auge de la
industria, están agotadas a partir de ahora y exige situar la cultura en el corazón del
análisis sociológico del cambio y del funcionamiento social”
4.2. John Rex
Recupera el paper de l’etnicitat dins del marc de l’enfocament marxista
No contradiu la tesi anterior de Michael, però l’explica des de plantejaments teòrics marxistes.

Les ètnies no són “ètnies en si mateixes” que lluiten per convertir-se en “ètnies per a si
mateixes”. Comencen com a “ètnies per a si mateixes” i utilitzen la seva etnicitat com a recurs
en la seva organització i lluita pels drets socials (Rex 1986).
Classe en si i classe per a si quan pren consciència de classe
Les ètnies tenim un motor que no té la classe, que la distinció entre ètnies en si o per a si,
perquè no tens identitat ètnia si no tens consciència.
No hi ha etnicitat si no hi ha consciència d’etnicitat.
L’etnicitat és un recurs molt poderós per lluitar pels drets socials, perquè ja ve de “fàbrica”. Els
grups ètnics per si mateixos ja tenen tots els recursos suficients per la acció col·lectiva.
El grup ètnic per si ja té consciència, la classe no, l’has d’adquirir.

• El concepte d’”infraclasse” suggereix que les minories estan sistemàticament en una

situació de desavantatge i que, en lloc d'identificar-se amb la cultura de la classe
treballadora, formen les seves pròpies organitzacions i esdevenen una classe
separada.
Més eficaços que les formes d’acció social de les classes socials
• “És una llàstima que quan el marxisme recorre a la sociologia de l'acció, se centri
només en el naixement de les classes i de la consciència de classe dels col·lectius
immigrants i consideri l'etnicitat com una forma de “falsa consciència”
• Mentre que les classes, en el sentit marxista, han de desenvolupar el seu sentit
d'identitat, les seves formes d'organització i la seva cultura, aquests grups poden
apel·lar directament al seu sentit d'etnicitat i a les seves formes de vinculació ètnica
com a recurs.
• El sentiment de pertinença com a recurs per a l'acció col·lectiva, que els pot convertir
en protagonistes polítics fins i tot més eficaços que les pròpies classes socials.
• Per tant, les estructures de la comunitat ètnica proporcionen una font de solidaritat
en la lluita per la igualtat de drets en una societat moderna, similar a la que poden
subministrar les classes en el sentit marxista.
Els grups ètnics poden apel·lar al propi sentit d’identitat perquè ja el tenen.
• RESULTAT: És per això que l’autor considera que “hi ha raons per acceptar que el
reconeixement de la diversitat cultural hauria de ser part de la pràctica política de les
societats democràtiques” (Rex 1995:33).
Negar-la és no controlar-la incorporar-la dins del sistema: s’ha d’incorporar i
reconèixer-la
Aquests motors d’acció col·lectiva no els pots tenir fora de l’estat del benestar, no els
pots excloure com passa a França, perquè sinó acabarà desbordant perquè explica
l’estructura social.

5. L’ENFOCAMENT INTERSECCIONAL
5.1. Crítica feminista als feminismes occidentals (feminismes negres i de color, USA)
Les reivindicacions feministes només acaben referint-se a un tipus concret de dones: blanques
de classe mitjana
-Desigualtats múltiples, múltiple discriminació, triple discriminació (Verloo, 2006; Parella,
2002)
-Sistemes d’interacció entre diferents formes d’opressió. La perspectiva interseccional
(Crenshaw, 1989; Hill Collins, 1990)
5.2. Orígens
-Feministes com Kimberlè Crenshaw, Angela Davis, Audre Lorde, bell hooks, June Jordan,
Norma Alarcón, Chela Sandoval, Cherríe Moraga, Gloria Anzaldúa, Chandra Talpade Mohanty,
María Lugones, entre altres, s’expressaren contra l'hegemonia del feminisme “blanc” pels
biaixos de raça i classe social de la categoria “dona” presentada com a universal.

-No poden convertir les revidicacions del feminsme blanc en les reivindicacions de les dones

-Sempre es parla de la entrada de la dona en el mercat de treball, però això només va succeeir
amb les dones blanques de classe mitjanes, les de classes baixes i negres sempre han treballat.

-El “Manifiesto de la Colectiva del Río Combahee” (1983/1977), un dels grups més actius del
feminisme negre de la dècada dels 60, va agrupar les orientacions polítiques, teòriques,
metodològiques i els principis normatius que constituiran més endavant el paradigma
interseccional: l'extensió del principi feminista, “allò personal és polític”, a l’abordar no només
les seves implicacions de gènere, sinó també de raça i classe; el coneixement centrat en allò
que constitueix l'experiència de les dones negres.

5.3. Patricia Hill Collins (2000)

Distingeix els aspectes macro i micro. Dos nivells per abordar la interseccionalitat:
1. ESTRUCTURES INTERSECCIONALS: Els sistemes de discriminació que configuren les
experiències i pràctiques de les persones insertes en processos migratoris
internacionals. Pla/Nivell de la posició social:
-Identificar l'estructura de poder que genera la confluència d'una sèrie d’eixos de
poder i opressió que impacten de forma interrelacionada sobre les posicions socials
(gènere, classe social, l’origen nacional, edat, cicle de vida, etnicitat, condició
migratòria, etc.)

2. IDENTITATS INTERSECCIONALS:
-Les diferents interpretacions subjectives d’aquestes opressions, quins són els sentits i
implicacions d’una aproximació a les seves experiències vivencials a través de la
narrativa
-Construcció social i històrica que les persones elaboren a partir de la seva posició
social (pla de la representació o identitat, el pla de les perspectives experiencials de
pertinença.