UNITAT 7. Contingut 4. La globalitzaci.. ub és a global? nn Efectespostus critiques ala globalizacis 29 2. El comerg intemacional 100 300 (Qué és el comers nteracional? 3. El debat Iurecanvisme-proteccionisme... ture cand, El proteciensme. aan 4. Laintograci6 econdmica.. ‘Organsmes de cooperacé internacional. be Boes regionals la integraiéecondmie. 5, Launié europea. Lung econdmica imonatria (vem) 6. Conseqiiéncies del creixement econdmic en el medi ambient = : 108 Les funcions econbmques del medi ambient. Els prinepalsproblemesambieta. 08 7-Els objectius dol desenvolupament sostenible (ODS)... 107 conomia internacional,Parra) Si algun cia vatges pl suctest asic ot soprandrd com slassambion ls rans cstts ‘als ales euronees.Cadenes ce mera’ apt per tet areu misiea CEnnque esas ae bars, sis de vest malt sorbents mateies pauls als cineres. Noha doe que cde op vii en un mn mos glbeltzl, © Qué és la globalitzacio? Elgran aveng drtamet, 1 comunieace areca, es mowiments mgrator, ls avenge en ‘ranspots, te. han provorat una gan serblangaenastls Ge vida costume, mane de vest ee ++ Factors de la globalitzacié Les causes que han portat aquest fenomen sén les seguents: + Grans avangos en els transports. Axo ha perm rmaur els costos i ol temps per envar products | per al movment de prsones. Avul demanes un products a un aire pale | et pot arbar en 48 hotes, El mataix passa amb las Persone, que es poden desplagar un paisa Va ambar- hen poques nore. * Hi ha hagut un gran desenvolupament de les tecnologies de la informacié i comunicacié (Ic) ‘especiainent amb internet, Aquestsavengos permeten moure ‘Goer ene panos ambun sole, oqueslganes decalons es prengun en un pals | sapiquin en un alte de ciferent 2 Feta + Menys barreres comercals Com hem ist punt anor, ‘93 paises nan anatsiminart ies barreces ene el, cosa ave facia no només a comers, sind tambe ef movinent de perones, © Normalitzacié. Mets pasos han adeptat normes simiarsa mots produces. A, aterimelmatexcable USB, targetes ce cred que tuncenen a ares patos, ee © Efectes positius i critiques a la globalitzaci6. ETO ee La globltzac6 hs comport alguns efectes postu: ‘A. Hi ha hagut un gran augment de la riquesa mundial, Axo na estat postu pera mots palos que shan dasenvelupat mel els darers anys, com la Xia, (Covea del Sua, nao Singapur enze dates. BB. Els consumidors consumiders podem tenir més varietat de productos | tous mies atzos. Ara, no en hem de tar ais products del naste pals sind que tenn una oferta mat nee gan CC. Transformacié Social. €1 gan aveng de la comunicalé també ha pames augmertar els dets 2 melts pasos. Eis diets de nens, de dones 0 de persones ‘teballcores sen cada vegada més grans gies ala globlizacié cultura. Per descomptat. ol procés de glbalizacé no esta exempt de ctiques: A. Afavoreix a les grans multinacionals que poden vende a ft el mén aprftarse doi menors costs dels palos menys desenvolipats, Aixofa qe visquer fen un min on el poder ila riquesa estgucaca cop més concent en uns quant B. Les crisis s'estenen molt rapidament d'uns paisos als altres. com {ue loses paleos depenen eaves per comprar vendre es seus products, les csi, Sestonen molt rapdament etre pass, La cisi que va comengar als EUA ef 2008 Fapidemen! 28 va eetencre a thor, 9 causa de lo Importinas éequest pelt 8 "economia mundial. mb ls COVD-T9 limes bot va som ala Xia deserve de 2019, pers pels volarts del mes de marl cong! hava arbat Europa, Pec desprs farioara 9 Ameice (9 Atroa. En aquset cas, 19 mobil de pereones va ger un C. Perjudica els paisos molt pobres. La reduccis de bareres comers pot peruicar es pasos pores que veuen que no poden compet ambles rans empreses ‘mutinaconals no peden venre els seus pros produtes, Daquesta manera, podem {ir que! ran augment de a ques sha concertrat en uns quarts pasos rere que ‘mots palsoscorinuen en pobresa extrema. D. Els Estats perden poder. Les grans empreses aren a gestona més diners ue ts que tenen mots also. Aid fa qe mates Caqueses emoreres puguin impos Condcions als Estat, ja que si marten de pals poden provocaefectesecor regatu dra motes prtonescarse fein, Com 3 resulta, els ekdadans ers ‘es mans caquesies empresesiles sever decions,Pere srt Diferéncies en els factors productius. No ts els patios tenen ek tebis factors products. En general, ols paises poden produlr més dele Latova amga Lica és malment bora amb es matomatques Es capar ce ercompleres «ENS. que necessiten ‘el factor productiu que tenen en probemes en poce mnuts, no obstant. el sou punt dé sénassignatures que molquen abundancia, Per exemple. patos com el Bras teen abundants tna efleio més gran com Fics, Mentrestant,e Miguel of eas contra Un aumre _os008@Ue #pereten ser un dels penpals venedors de sta, Una moravelss on sasignstres que requeeien TofeKdé gere amb mates dicutts en -—-cosa semble pares amb favébia Saul que en ferr nes gras mmaterttques part qu, a Lucia! gue! van deck comergar a estar [unis eserves de petal sel pines venedor demon, Es van especiltzar cadasc 7 afb que rior satin fer. Ela, encara va dedcar més Pe es dlerénes en es faclers ro passen noms amb els recursos naturals temps a seu punt fo, ls malemdtques/després ies explicevaal Miguel Elfeiaelmalex (eam ata els Bascot peel) tnd que lame suceseten smo 6 espa ‘amb ls assgratures que requoren més rexel resutat ve ser que en decicar-ce petal Alguns pals tren una gan quanta de captal, com Alemany, cosa ‘ome a que mir salen fr després ntercanviarconevemert siavenestliant malt que els permel en una mvdsta pole ser un poder aiart dautomdbi, de temps més, no noms van guanyer temps, sins que ven epuer les notes S'ecabe En ates pals, com a Xin, Fabuncinca esta en e's Yebaladrs, er lag. 4 produ un comary malt post par a tts dos. EI matix passa sm> ol COmere ogni que fabrquin produtns que necessten mata mi fabra, com aoa, Internacional. perexeme. ¢ Qué és el comerg internacional? Diferdncies en tecnologia | en capital huma. Alguns paisos han osorvotupat una milor tecnologia. Per exemple Jap0, que ha desenvolipat toes de produccié quel pexmeten produ cots molt basis | que permeten Compeir amb els slemanys. Es sulsos tambe van desenolupar una gran tecnologia per fabrear ratty, cosa que permet vendre a mats pasos. Per cescompla, en tote transaceis hi he une exportcis | una importacié ahora, Si LB slficacé dls trebatladors(e capital hua) també és mok Espanya compra un cote alemany, ix supena unaimporacs espanyela (que compra Porta. ls Estats Uns, per exe, ha una ran qualicaio ‘Tent una exposé pe a Alanya (ql vena Texter. es oogle, Apple o Facebook, ++ Per qué hi ha comers interacional? a principal a6 que hi hogi comers internacional és que es pasos compten amb recursos dlferens. Alb fa que uns pasos igulncaparos de ‘rodulruns products millro més baras, pela qual cose ag espedialtarae en produiraquests béns Ieomprar de exterior aque {ue un pals nos capag de produir tan barat. Diferdncies en gustos. Encara que totes les ompreses tinguessin elt metelos factors productus 0 la matelta tecnologia també podem estat intoessats on el comersinternacional.Perevemple, Espanya tia dian produ roba al rataix cost 1xar lati pre, pe el ‘spanyols posiem estar intressts en comprar rob ftalianaperau tne agrada mse seu etl Esa dls dfrencles en gustoe tbe fan que Wi hag! comares ent es evens pasos. Les facie per es quale H ha aqueses Gerencies gue provoquer Teepecaltzacd ene patos fan que serge el comet ineracenal sles Sepbens: Diferéncies en clima. £1 dima é molt Important per poder produir ‘determinate bins. Per exemle, el cima topical és especiament mporant per (§) Possibiltat d'ampliar_mercats i reduir costos i cat ir il cos Cont 0 fase Sn (economies d'escala). &1 comerg ineacional permet a les Espanya comets amb quant hres de ol gran parte fany, pr le lempreses augmertar mat la produces, Per exemple, Coca-Cola vena ‘qual cosa podem fetr ture a meltes de les nostes cats tes de 200 pass Zar ho fa. 93. Ai com hem eshisat eno ema ‘ostanres, Que Colbmbia sig el nimere wa exporar caf, Espanya 53 quan loo empre peepee lites ae ay 3. gum ie empresenproduien mot, wren i pss do 7/ APRN,Peruatt rs Orrsenss is a (Guan of conyer Tap ve aribar a pestirt dels Etats Unis, ho va fer amb a promesa {que sixecaria un mur amb rortera Se Mx, E) seu objects era imped Ferran de Imercaderasjpersones que arbessn de Sud-Améica, Dasprés va fr una coxa semblat aml Xref ue va Reuter Vera dels seus produces als EUA, Acsbem de aque 1 comer; ene pasos @s bo, a qué ve ate, Doral? En reaa ha un ft debatenire ‘favor eliure comers (irecand |impedirio o Sfcutaro(retccionime). Ei deat al ‘comerg itemacional 26 eta en lurecanvites | protecsontes. Veurem el ave ‘efensen ls dues postures, El liure canvi. Es dofonsors dal ure ean diuen quo ure comerg ols seqUons avanigaos: Més eficiéncia en a produccié (productivitat) Eloomere inteaconal permet espaciltzarse en aque béns en quo sins productus Per tant. al pais 0s genera més riquesa els ciutadans podran gaudir de més benestar. Més competéncia | amb aixd menors preus, El oxmerp intemacional rovora més competéncia entre les empreses, que ja to només han de compar ami lea empress nacional ain tamb ‘amb es esrangeres Per exemple, furs quarts anys Teena era Tinea empresa en telefon, pero on enviar empreses estangeres es va produ un augment de competénci. La competincia permet ‘aminuts preus, econseguir més qualtat en els productes | Tomenta que les empreses hagin estar innovantcontnuament Més varietat | quantitat de productes. 81 no hi hagués ‘comers internacional, mots paisos no postin consumir mots Productes Per exemple, a Espanya no ten pat, pere el socem Imporar grcies al comerg ntemacona. De la mata mane, el comer; ntemacioral permet consuir és varetat de bs. Encara ‘que au term un excellent frratige manxec abe podem gaucir e formatge Faneés oholande, Menys costos per a algunes empreses (economies escala. A mesura que les empreses es fan mes grans, es ceneren economies desea, ax com var veue a ema 3, Les ‘economies cescala ocorren quan les ompreses a mesura que ‘rodusizen poden disminuir ols costos dels seur productos. Per exer, Zara en vensfe tant, pot desenvoupe gran tecndlogies que requersien una gran inversi. Quan aquesta vets eat fel. pt labia rot mes barat gue aves balou mes peites El comergintemscional permet ampier mercats& ‘que empreses com Zara el bane Santander ex puguin fr més rans aberati costes. Por als defensors del lure comerg, s'sonsequelx un benestar més gran per ‘tos els utadans una majrsquesa pera pat. Podrem gaudi de costes pres ma barat, més dunn quantita varietat en gran de productes Tat aio, potar ax al prea no sempre és fel Fin itt ee pasos que més han beneficial comereitmacona en els tims anys com sonia Xia, anda, Singapur apd 0 Corea dl Sus, han ultzat lgunes mesures pratecinistes Eliture eomorg a 100% no sem LIBRECAMBIO (i) oy Poconos més varietat eric L Qa ed any* El proteccionisme. TELPROTECCIONISME defensa que cl posar obstacles a sells, hha diversos mati que ustiquen aquestes raves, (@ #2002818. minor ct pe a as re Meron te pe es gl scion, Veurem ols aventetges que defensen es proteccionates ae E productesesranger han de pagar impostes,tetecte de Taranzel ds que pugen els Qevier copenseeinaisries esvatgiqes. wna sones NM] en Sores ener raonan soninesncs en omni ot Ines us in retingoar pr angen ern Paha en up ance epteGaten Per ae. era, plo or RL See ee _que un altre produint aliments, segons Tavantaige comparatiu no CENA, ste eter Drrnpete * {fa un nombre maxim de products esrangers que poden entrar. Per exerpe, la Unio Eurepea podna pasar un cantngent al ealatprovnnt dal Vieram fins aun maxim de 50000 parels. Celecte dels contingents és somblant al dels aranzels, En imitar el nombre de productes es redueix oferta, de manera que ols preus ‘cabon punt! les erpreses nacionals sn benefien. 'SUBVENCIONS A LES EMPRESES NACIONALS. Consstexen endonat ‘ules a emeresee nacionale,daquesta manera poden abaxar els preus| comet lanb les empreses estrangeres, par lt qual cosa es consumidors no an sortran Ravi de predur res | mportarho dels palsos qua ho fan mir. Pero si errem en ‘gue oterim probleres amb aquest pas? Evitar dependre ealres paizos en agrcultura, energia, densa o transport, sol ser un argument pe justia el “ificultar entrada de productesestrangors. ‘Afavorir produccié nacional | ocupacié. si només comprem produces que es fabsquen fora, tancaren toes les indisties espanyles | peritem centenars de mies de loss de Irebll. Aquest es un dls motus pels quals Trump va comencar @ ‘Gificutar Tentrada de productes. Afavorir les teves empreses: Sant nnacionals és un argument utlitzat per molt pasos pera protegir-se. BARRERES NO ARANZELARIES. Sen berreres que étiouten rentrade de Sennen soto anh Mah Sia Oe oy Dts See a Loin eu eran a Scieir hepa econ sen Sarena 2) Corinna gl saguca east AAR, Sze To hts ie reo wee mcomaneatte cence nan mona Sdiech hope iisromss rode chee prmcinnmea an eager geal recur fofeta, augmenten el revs acaben benefiant les enpreses nacional ‘esonvelupamart maginat que una empresa dun pas ae el ees? tna gran emeress tex per verde r0ba. Sia 8 pals Yonenempreses com Zara, CGAP 0 HENL la nova emoresa ria garde impossible competi. Per ano, protegit ‘el tu moreat, | imped entrar empreses estrangeres, és un poderés argument ‘que justia el proteccionisme en aquest pass. S‘afavorelxen empreses nacionals @ rrecaptacié deiner. comvexemacorsniscsesarreels senna mesure que peel grav arraca do products estangers De vegades In proteccié dels teus meteats (6 com @ objects ‘cobraraquestsaranzes | as recaptar més diner, Els consumidors paguen preus més alts El protecionime benefiiaclarament les empresesnacionals, perjudlea a consumidors que acaben pagantpreus més altcary Pees orm ibe hom vst que el urecamvisme te grans avaraiges ja que permet @ cada pats ‘epeciatzarse en 385 que milo eaben fe | intrcanvia-ho per alles ne, 6 protecinisire tab tri es seus argues a fave. El principal 6s que de veqades {a preg els cus mereatsperqué les erpeses naconals ro bnguin competences pugun salvar mais lore de Veal, £1100, | després dela i del 28, aquest va ser argument uta per mils pasos per ‘comengar a protegr ele seus mereats | dfleutar el comere entre paises, eoes gue pernetra sort de el El reautat va ser el contra, Wate pals Gepencn aquest {comers es va aprevar a més de generar-se kes iensions ene pasos que van porar ala Segena Guerra Mundial. Per ax, es vaarrbar ala concusis que cal crear Uns exgarsmes de coopera intemacional Organismes de cooperacié internacional. E1Fons Monetat Internacional. Est format per 189 pasos que paguen una quca en fui de a rend ‘el pals seupincial object ésfomentar quoi hagicooperacié| ‘monetiria eatabilat monetira, Armes intents ajder epaaos que Sngunprobemes tances El Banc Mundial Li seva principal funeié és reduir I pobresa al mén. Per ai ‘orga prestecs 2 tpus cintres baxcs, picipalment. a pasos que ‘stan en vies 6 deservoluparent El Sane Mundial | 8 FM sen, roles vogades, mot erica pr ajodar governs que volen els dets humane | per beneSirsabretot ais pals mes Res LLorganitzacié Mundial del Comer¢ (OMC). Les ses signtquen General Agreement on Tari and Trae (Acors General davanzels | Comer). Va Sarg amb Fobjecty de red les bareres proteodonstes dle paisos. D'sgu sora /Organtsas Mundial de! Comere (OM) o 1694), ‘Ale confertncia de Bretton Woods alt Etats Units de 1944 el politics dels principals pits es van reunie per etea ds importants ceanismes: ‘cFML el que awl coneizem com el Bane Munda. També evan iscenyar leases que van donar lo al GATT (actualment Organitrais ‘Mundi del Comers Ore, ee — 2 Zz # Els blocs regionals i la integracié economica. "EIS BLOCS REGIONALS son acordsenve pos pe Talltar al comer formar aquest bloc resonate poder acedi a mercats més eran. dem parlarde 5 nivels dintesraiéecondmica ‘Area de illure comers. Ets paisos membros del Boe deciselxen atiminar tot ‘ipus do barrors protoccionistos ent ells aracal,corngents, et). Teta, ceadascun ds lure dimposar les seves ropes bareres 2 ates pasos fra del Petcare @ erat coms és nn ure a nl camo pase aires meen ace Unio Econdmica, es produetx quan dins dun mereat comih ls patsos comencen a adoptar poltiques seonémiques comunes. Es ol cas dela Unis Europea, on 28 pasos mantanenunes paliques tol ls patos ; Om: bacon pln, msn or er rie seenaasid mais is estas de a nteracé sole sr més benestar I riquesa com passava amb ure cantear 11957, sis pasos (Aemanya, Béla, Franca, til, Luxemburg Palos baeos) van formar Ia Comissi6 Econémica Europea en of Tractat de Roma amb Tobjociu “Savery la cooparaé ent os, A par Saul van comengar a uni-se pasos ia ‘ira mes boreres. Lany 1982, amb ol Tract de Maasticht, va nine la Unis Europes \t va proposa’isidea de Tanaeé dua moness com, eu, La Uni Europes a fomen 27 pasos en 2022 ms. de 400 mons. de persone #¢ La Unio Econdmica i Monetaria (UEM). 5 [Eany 2002 alguns paises van voor fer un pas més i van plantjar un embicis project: euro. ‘Aqueste projecte, té les segiients caracteristiques: 4 Tots palsestenenta mateiza moneda: feu, " + E1BCE s'enearoga de In pllica monet Gica que 6 per objects manta a Infiace per soa. encra qe propera 2% Els psigos han de compl el PACTE DIESTAGILITAT, per ad es parace es ‘comprometen amanten el eet pub per soa del 3% del PIB tal del ceute publ per sta ei 60%. Durant ia e's, mats patss (especilmert Espanya) han {ingutprobiemes pera comsir aquest pace Eis avantatges de pertinyer a la UEM sén: + com que es pace tnen Ia matexa meneda ol comerg nite elt és mat mes fac ja que es redusizen es cosios (ester canvant ge menes ‘+ Hina menysinoeres, ja que abans quan vem eanviar rmanedes en atres pasos, peu po aferert. + Com que na men ncarisa, hha mens scos, cosa que fa dmnuir als pus inter, La UEM també té els seus desavantatges. ‘Els patsoe ja no poden prencre les decisions en palica, rmonetariai sobre els pus ce cans tarement De vega, tes poltiques de la UEM pocen ne serfs mes conveniens poral nose pate. ‘+ Enusarla matexamoneda, es problems dun pals es poden ‘rselodara une atves Inca el nivel intgrcisecontmica que ha en cada ca: A)La Unis Europe ranges lives paisos Ex tacta Suna Uné Dusnera sempre que Felminen oi aranzals ene els rive 1) La Unié Europea slimina es politiques comunes pera sous psisos, Enaguedx cas, sempre qu es mantingui oa la eta, tmariem aun mercat cond C) Canad Masic scorden elimina aranzels, per eadescun pot posar et que ‘dosiige alive panos. Este davant un clarcas rea de lure coma oe ..._.._..© 19. juny de 20121 stunt etspaya ea reament doen, Una gran quantitate ‘banc etavenon fd, ut shaver éerat ra quanta espoperenacs de rests ‘que nol poe ara. sexta demiionseespanyos eave en perl Ett anyolno tna ders er ju as banc, Emig aquest tac, oven v3 trea as tus soc europeus eb va deranar que acuasin esata vase. 82 fe rer 00 reel Picea erat un peu Com asap Espanya ssa derararseveresretalades pe eit lc, amés de dversesrelonnes. Agusta spay va prendre una deciso important sahar alban. probblement ek estaadors Peers eee) Ea Encara que alguns palsos del suest asic han erescut melt Sivas a cats com Bengkok vous que ia cortamnacis és ecandioes Je causa greus problems ¢ uta at sous habitants Deft mots van ama boca apace, La cannex ene ractiat econdmica |e med ambient és innepabe, Les emoreees necessiten una gran quantlat de recursos eu ens roporiona el rast enor, ahora, ‘bins procutsprovaenefetes ene edna Ho vere. # Les funcions econdmiques del medi ambient. EL meet ambient complex prnipalment res funcens econémaques Proveldor de recursos. El medi ambient ens properciona una gran quanta e matéres pimeres imprescndbles per a a produce (ripras, testa, ener, etc) i paral consum drecte cals éssors hurans (aiments agus) preceptor de resicus. cmd ambit pot asa wna an arta de resus que gear ls prose el conum pero 3 ‘Tenn Aeris sear cen atc wacata Clara, pr on screptsnt ages ot apres contrast Subministrador de serves ala socetat. Elmed anbint dna naga quia a save Ens ptr vesgaona Glan sions avons pe elmanaat Fakes gan acs Sita qu ot gdm de mavens passes sue poem rat para Els principals problemes ambientals. OS Ge Do oh ‘Aqussies 2 fincions sin mat imporanis per chat economics, Tota, quan es produex un as daquestes Airlons amiben el prebemes amen. Aquests sen els Inés importants Lefecte amhivernacie | canvi climatic. Consistix en Tescafament de la Tetra a causa de le concentacié de gases ‘contaminants, quests gascs es produit per la creme de eabré pet princpamert, que prevequn el que es cone com a etectehivernacle. En oumdar-se ls gosce, part de ener dt sol tmna e Tera, perub aquess gasos inpedeixen que ssn vagi espa Elrestat és augment dela temperature, cosa que PorudicaFagricultura, la ramaderia aigualsuzosa iscos dinundacions on slevar- ‘Se nivel del mar, 2 més de provocardeserttzani. @ i sree ea capa ond. tne comme se “rita peel onan eens fhe et vig caonenetns atts oneae Agta entecinipapca mara oer bmn as ‘mols éssers aguas. S La contaminacid. Es prose: sempre que el medl ambient noes capar dabsori tol ei residus que generen es exsershurnans, Cosa que provoca danysaFaigu, Fate ola terra. Es seus efectes a ‘polalles, morts | desequlibvis a melts ecosistemes. Pérdua de diversitat bioldgica, Ha apareguta causa de Ja pesca i cara indaciminad, 7G de quimic 3 Faget | a Sobreciplctcé de bosaos. En les daveres dicades sha pull Feine de mts especies srimal vege, cosa ue pot provocer sfectos negatius incalculables, ja que la diversiat és vital per a Falimentac6 | es medicines crn npr nse me eee ene ‘Set fe Eo co sag trots teller aes ines mate mn test hr “coe amis can eee JGeneracié de residus. La gran quanta de resicus que provoquer en la prodicié | el consum estan creant eutentes abocecors a planets Els nostes marsi mas terors estan omzlnt Fescomorares, et que ataba provocant danys pera la salut del Lempremta ecolégica. LLomproma eootbgica mesuraFimpacte de es activi hhumanes sobre la naturalse, que es fellectelx a le superficie necesséria per produ els recursos | absorbir tls efectos de Fecttat esmentada ‘Segons els darrrsestuds,necesstaiom 1,75 planets per Poder dra terme totes le activate, Qui volar 3x07 Que stem corsumint més recursos des ue el panels ds capa de generar. Mes que preoeupat sens dub‘Ala década els TO algunes persones van oomengaraadona-s ce a gravetat faquesss probierras meciaéietals, Després de civersos estas, s va arbar aa conclsié que Si increment actual de la poblacis mundial. la ndustaltzact, la contamina, a produecd dalments | Texpetaeé dels recursos naturals es martenia sense varace, assclien es Kits sbaclds decrement Tatra durant el préais ant anys, Enos times ceoades hha hagut una consciénia més gran de a gravetat dela quesié ‘medambiental. i pasos van comenca aeuni-se cada any pe decd qu poden per istentarposa Heals prabemes medamblentals [HE ODS sn uns objective que busquenaconsegurun devenvoluparent omterie| ‘que permet satisfer les necsstats presents sense comprometreles necesita de les eneracions futures, garantint que el reement condeic asia tthom, ‘cura del medi ambiente progrés socal. [Lany 2000, 01 pasos van signer els objectius del miHlennl que shaien decom fins al 2015, ides quals mats sn van ceri Tot a, encara quedava met per fer. 2015, 103 paises membres do TONU van sighar ols objectius dol dosanvolupament ‘sostenible 2015-2030, també conegut com a Agenda 2030, Per assolir aquest desenvolupament sostenibe shan establert 17 objectus (Cada pas et ent es seus esfrens per asol aquest objects, En el eas mmm Espanya, cha stat al foc 22 pel nel de compromis am squesis objects. Espanya ob els seus millorsresutats a TODS 6 agua nea) Sareament) | TODS 7 (energaasvequble no contaminant). Vexerad 8 TODS 3 (eat | Denestar) | TODS 4 (esucacio de qual) table é fora pest Poder dir que aquess 17 objectius es resumelxen en les metes seglnts: ~ Aeabar ame lapobresa la gana garantnt una wiea sana “ Aconsaquir acces universal a earesbasice om Faigu i Tanegia setae. Garant laiguatat oportuntats de desenvolipamenta tavés de fed.cac il tobal me mn “edule espa n, epcirerte de nr, & «Terr cra del mect ambient protgit els oceans ies ecosistemes, + Promoure Ia col aborai entre staan, governs empress, ++ Conscienciacié d'empreses, families | Estat. Per obenic aquestes tes necessitem la Inplcaié activa emereses, Estat | eis eomaumidors matt, Les empreses han dassumir la responsabiiat que tonen amb ol medi ambient ‘Serainseressant que comer a subst ies fonts ene que ertan carbon com ar carbs, ga petrol) per ates de mes nates com fesiea la sla |LEstat ha de dissenyar una poftica ambiental adequada. Eis mcostosecolgics (gut contamina paga) ola regulate dacivests contaminan’s ami lieencies max \femssons de O12 han de ser obigataris a cada pas. Ajuar arb subvencions que protepeten al medi ambient tame @s ura tora estatega Ee consumiiors han de conselencier-te de la necessitt de recilar,rutiltar | redul (egla de los wes eres). La separaco de les escombraie aca (oa inst) tsimprescindble (eater) Delamatana mane’, no cana de mab ead pe temps no ules antes bosses de paste o fer serie menys hum | agua (edu) € mot Import. Emprar una ava vegaca aquests papers que amb pro fines estan esers 0 aprota’araba des teus germans gras (retltza, és ura ala manera genial de =o 6 REUTILITZAR —_RECICLAR REDUIR