el franquisme

1939-1975
Eva Fajardo Modol
 1939-1959: ESTABLIMENT DE LA DICTADURA I RELACIONS
INTERNACIONALS
1939-45 II Guerra Mundial
1945-47 Aïllament internacional

ETAPES
inici de la institucionalització del règim
1947-53 reconeixement international
1953-59: obertura i fi de l’autarquia
38-66: creació de les Lleis Fonamentals.

1959-1975: MODERNITZACIÓ I CRISI DEL RÈGIM

1959-73: desenvolupament econòmic
59-69: reformisme
67-73: Carrero Blanco
69-75: immobilisme
1973-75: crisi política i econòmica

2
PRIMER FRANQUISME
1939-1959

3
 CRONOLOGIA

Serrano Suñer
4
 Característiques del règim i suport social

INDEX
★
★ Política exterior
★ Oposició
○ exili
○ resistència i clandestinitat
★ Política Econòmica: Autarquia
★ Condicions de vida
★ CATALUNYA
○ Repressió
○ Oposició

5
NACIONALSINDICALISME: doctrina i ideologia
política de la falange basada en el
totalitarisme feixista, tradicionalisme nacionalista
i sindicalisme vertical.

NACIONALCATOLICISME: doctrina i ideologia

política basada en una relació molt estreta
amb l'església.

6
 CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM P320-1
➢ Cabdillisme: concentració de poders en mans del caudillo (fins i tot el legislatiu)
○ cap d'estat
○ president del govern (fins 1967) Culte a Franco
○ generalíssim dels 3 exèrcits
○ cap nacional del partit únic
➢ Totalitarisme d’inspiració feixista i anticomunista (Nacionalsindicalisme fins 45)
○ simbologia (Día de la Victoria, salutació, …)
○ suspensió de la constitució i drets democràtics → LLeis fonamentals i democràcia orgànica
○ prohibició partits polítics i sindicats → partit únic: FET i JONS
→ sindicat únic vertical: Organización Sindical Española (1940-77)
➢ + 1945, Nacionalcatolicisme: (abandó del feixisme)
○ Espanya: un Estat catòlic
○ societat i educació basada en principis cristians→ tradicionalisme
➢ Caràcter unitari, centralista i uniformitzador
○ fi autonomies
➢ Censura→ mitjans de comunicació usats com aparell de propaganda (NO-DO)
➢ Adoctrinament, politització i control dels joves. (P320)
○ Formación del espíritu Nacional 7
➢ Repressió sistemàtica, constant i planificada. (p322)
○ contra ideologies d’esquerres i separatistes: Població general, partits polítics i sindicats
■ No dissidència política
○ Terror i despolitització institucionalizada:
■ Ley de responsabilidades políticas, 39
● no resolució pacífica del conflicte
■ Ley de represión contra la maçonería y el comunismo, 40
■ Ley de seguridad del Estado, 41
○ Mesures:
■ Consells de guerra (justícia militaritzada)
● 1963, Creació del Tribunal de Orden Público (TOP)
■ Camps de concentració
■ Camps de treball: Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, 1940
■ presó en condicions extremes
■ condemnes a mort
■ Delacions
■ Depuracions (p323)
■ confiscacions de béns
○ Manteniment de l’estat de guerra fins el 1948
8
BASE SOCIAL→ CONSERVADORA Serrano Sunyer
Carrero Blanco
➔ PILARS INSTITUCIONALS
◆ L’exèrcit→ instrument de repressió
◆ partit únic FET i JONS
◆ església: legitima la Guerra Civil. Espanya=Estat confessional
◆ control de les masses i dels mitjans de comunicació:
● NODO
◆ Control de l’educació, la cultura i la societat
● Frente de juventudes
● Sección Femenina
● Sindicato Español Universitario (SEU)
● Central Obrera Nacional Sindicalista (1934-40) CNS

➔ SUPORT SOCIAL
◆ elits econòmiques: els grans propietaris: terratinents, burgesia industrial i financera.
◆ classes mitjanes apolítiques
◆ classes populars religioses

➔ FAMÍLIES (grups polítics d'influència): MOVIMIENTO

◆ Falangistes (Serrano Suñer, Carrero Blanco, Fraga)
◆ carlistes
◆ exèrcit
◆ ACNP (Asociación Católica Nacional Propagandística) Alfonsins i CEDA
◆ Opus DEI (a partir del 1957): López Rodó
◆ Catalanistes (LLiga Catalana) i republicans conservadors
9
 Yo, Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España, consciente de mi responsabilidad ante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del
Reino, promulgo como Principios del Movimiento Nacional, entendido como comunión de los españoles en los ideales que dieron vida a la Cruzada,
los siguientes:
I. España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos
los españoles.
II. La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la Ley de Dios según doctrina de la Santa Iglesia, Católica, Apostólica y
Romana, única verdadera y fe inseparable de la conciencia nacional, que inspirará su legislación.
[…]
IV. La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias de la comunidad
nacional. Los Ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza
necesaria para el mejor servicio.
V. La comunidad nacional se funda en el hombre, como portador de valores eternos, y en la familia, como base de la vida social; pero los intereses
individuales y colectivos han de estar subordinados siempre al bien común de la Nación, constituida por las generaciones pasadas, presentes y
futuras. La Ley ampara por igual el derecho de todos los españoles.
VI. El pueblo español, unido en un orden de Derecho informado por los postulados de autoridad, libertad y servicio, constituye el Estado Nacional. Su
forma política es, dentro de los principios inmutables del Movimiento Nacional y de cuanto determinan la Ley de Sucesión y demás Leyes
Fundamentales, la Monarquía tradicional, católica, social y representativa.

FONT Principios del Movimiento Nacional (17 de maig de 1958).

10
ORGANITZACIÓ DELS PODERS: DEMOCRÀCIA ORGÀNICA, 1942 Pretesa aparença de sistema parlamentari

creació 1942

11
LLEIS FONAMENTALS DEL RÈGIM
Institucionalització del règim franquista
per tal de donar una imatge de
legalitat.

12
13
14
POLÍTICA EXTERIOR P326-8,
332-3
exiliats a França
➢ 1939-45 IIGM → recolzament a les potències de l’Eix enquadrats en unitats
de combat (Resistència,
○ set, 39 Neutralitat La Nueve) o treball
○ juny, 40 No Bel·ligerància → División Azul a canvi de territori colonial (Mauthausen)
■ Entrevista a Hendaia amb Alemanya
■ Entrevista a Bordighera amb Itàlia
○ oct 43, Neutralitat
➢ 1945-47 Aïllament Internacional → política econòmica autàrquica
○ condemna del règim feixista → marginació de la falange (Nacionalsindicalisme→ Nacionalcatolicisme)
○ no admissió a l’ONU . (p281)
○ exclusió del Pla Marshall 1947 Reobertura frontera francesa
○ retirada d’ambaixadors 1951 Retorn ambaixadors. Ingrés a FAO i OMS
1952 Ingrés UNESCO
○ tancament de la frontera francesa 1955 Ingrés ONU
➢ 1947-53 Reconeixement internacional (Conjuntura: Guerra Freda) 1956 Reingrés OIT
○ EUA cerca aliats contra el comunisme 1957 Ingrés OIEA
1958 Ingrés FMI
○ ingrés a UNESCO
○ 1953: Pacte de Madrid (tractat amb EUA) i Concordat amb el Vaticà
➢ 1953-59 Obertura i fi de l’autarquia
○ Ingrés a les organitzacions internacionals (ONU, etc.)
○ Visita d’Eisenhower
15
[…]
4.º En cumplimiento de sus obligaciones como aliada, España intervendrá en la presente guerra al lado de las potencias del Eje
[Alemania e Italia] contra Inglaterra, una vez que la hayan provisto de la ayuda militar necesaria para su preparación militar, en
el momento en que se fije de común acuerdo por las tres potencias [Alemania, Italia y España], tomando en cuenta los
preparativos militares que deban ser decididos. Alemania garantizará a España ayuda económica, facilitándole alimentos y
materias primas, así como hacerse cargo de las necesidades del pueblo español y de las necesidades de la guerra. 5.º Además
de la reincorporación de Gibraltar a España, las potencias del Eje afirman que, en principio, están dispuestas a considerar […]
que España reciba territorios [franceses] en África en extensión semejante en la que Francia pueda ser compensada […].

Acord signat entre Espanya i Alemanya just després de l’entrevista entre Hitler i Franco a Hendaia (França), el 23 d’octubre de 1940

Entrevista a Hendaia 16
17
OPOSICIÓ P336-9
Escàs pes durant la postguerra immediata per l’extrema repressió

➢ EXILI: pèrdua d'importants personalitats de l'àmbit cultural, científic, intel·lectual, polític, etc.
○ França
■ Camps de refugiats Camp d’Argelers
■ participació en la resistència francesa contra el nazisme
■ deportacions als camps de concentració nazi (Mauthausen)
○ Gran Bretanya, EUA, Mèxic
○ OPOSICIÓ POLÍTICA:
■ govern republicà, govern basc, govern català exiliat
■ manca de coordinació amb l’interior (més actiu)
■ Divisions internes i afebliment
● republicans, socialistes i alguns anarquistes → diplomàcia
● comunistes i anarquistes → resistència armada
■ 1943 Junta Española de Liberación (republicans, socialistes, ERC)
18
➢ INTERIOR: Resistència i clandestinitat 1939-44 resistència limitada: Maquis
○ Guerrilla: Maquis* (p338) (fins 1947, intent d’invasió Vall Aran) 1944-47 reorganització
1948-51 desmoralització i recomposició
○ Fi moviment obrer → MOBILITZACIÓ SOCIAL: precarietat de treball i vida
■ TREBALLADORS
● Hermandad Obrera de Acción Católica, 46 (HOAC) → inici de les reivindicacions
● vagues de treballadors: (baixos salaris i pujada de preus)
○ 1947, PB
○ 1956 protestes obreres a PB, Navarra i CAT
○ 1957 miners d’Astúries
■ CIUTADANIA: 1951 Vaga de Tramvies a BCN (boicot per la pujada de preu)
■ manifestació d’ESTUDIANTS universitaris, 1956
○ OPOSICIÓ POLÍTICA: reconstrucció lenta i difícil
■ freqüents detencions dels activistes (CNT, PCE, PSOE, UGT,..)
■ monàrquics: manifest de Lausana
■ PCE millor articulat
● 1941 Junta Suprema de Unión Nacional
■ 1944 creació Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas 19
POLÍTICA ECONÒMICA: autarquia p330
➔ Exclusió del Pla Marshall. +1951 progressiva liberalització (obertura a l’exterior)
➢ POLÍTICA AUTÀRQUICA I INTERVENCIONISTA (dirigisme econòmic)
○ limitació de les importacions → efectes negatius sobre zones amb teixit industrial (CAT)
○ fixació de preus i salaris
○ restricció de la inversió de capital estranger
○ nacionalitzacions (telefonia, ferrocarrils)
○ AGRICULTURA
■ persistència del latifundisme i camperols sense terres→ no es modifica l’estructura de la terra
■ profunda crisi (escassetat maquinària i de collites, inadequada política agrària)
■ pagesia es obligada a lliurar les collites a un preu estipulat → proliferació del mercat negre
○ INDÚSTRIA
■ creixement lent (dificultats d’importacions i restriccions electricitat)
■ creació de l’INI→ empreses propietat de l’estat de sectors d’interès polític o militar
■ CAT: creació fàbrica SEAT
○ COMERÇ: Regulació estatal de preus, Racionament i mercat negre*
➢ EFECTES→ estancament econòmic
○ fins als anys 50 no se superen índex de producció i renda per capita d’abans de 1936
20
 21
Població activa per sectors econòmics
població i condicions de vida
misèria, fam, malalties,
escassetat, salaris P331,
baixos i inflació
334-5
➢ Demografia
○ anys 40 augment mortalitat (infantil)
○ +anys 50 augment demogràfic (règim promou la natalitat)
○ Migracions
■ interior: del camp a zones industrials (augment sector industrial)
■ exterior: Hispanoamèrica i Europa occidental (França i Alemanya)
➢ Empitjorament de les condicions de vida
○ desabastiment d’aliments → Racionament de productes de 1ª necessitat (Cartilla)
○ Mercat negre (estraperlo)
○ manca d’habitatge digne → barraquisme, reallotjaments, coves.
➢ Puristanisme: Normes de comportament social segons la moral cristiana
○ prohibició divorci i penalització avortament, amistançament i homosexualitat
○ censura espectacles teatre, cinema
○ imposició del culte catòlic
➢ Sotmetiment de la dona: imposició del model patriarcal (p335)

22
CATALUNYA

23
 REPRESSIÓ P324-5
➢ POLÍTICA: Respanyolització, descatalanització · interès econòmic
○ abolició de l’estatut i l’autogovern · ideologia
■ governadors civils procedents de fora de Cat · oportunisme
■ ajuntaments i diputacions ocupats per catalans fidels al règim (carlistes, alguns falangistes, lerrouxistes, LLiga)
○ persecució contra els vençuts i la població catalana: rojo-separatistas
■ depuracions, empresonaments, camps de concentració, consells de guerra
■ afusellament de Companys i Peiró (CNT) per eliminar simbòlicament el catalanisme
➢ CULTURAL (genocidi cultural)
○ prohibició ús públic de la llengua catalana (limitada a l'àmbit familiar)
■ ensenyament; teatre, publicacions, premsa, mitjans de comunicació, toponímia, noms, etc. (p279)
○ prohibicions dels símbols catalans
■ bandera, himne, cançons, sardana, etc.
■ eliminació de la memòria històrica (personatges, institucions, monuments)
○ certa tolerància a partir del 45
➢ Franquistes catalans:
○ Porcioles (alcalde de BCN), E. d’Ors, Aunós. Cambó exiliat
Puig i Cadafalch inhabilitat
○ elits econòmiques Visita de Franco a Barcelona, 30 de gener de 1942. 24
25
Mataró. Rotulaciones en catalán:
Por orden del señor Comandante Militar, esta Alcaldía pone en conocimiento del vecindario de esta
ciudad que se concede un plazo de ocho días […] para que hagan desaparecer los rótulos en catalán
colocados en establecimientos y vía pública, los cuales deberán aparecer redactados en castellano, lengua
oficial española.
Font: El Correo Catalán [Barcelona] (23 juny 1939), p. 4.

Font: El Correo Catalán [Barcelona] (7 octubre 1939), p.2.

26
OPOSICIÓ P338-9
➢ EXILI
○ Representació institucional: Consell Nacional de Catalunya (Pi i Sunyer)
○ 1945 Apel·lació a les Nacions Unides: denúncia sobre la situació de Catalunya
○ Presidència de la Generalitat: 45, Irla→ 54, Tarradellas (fins 1980)
○ 1939 Front Nacional de Cat (ERC; Estat Català)
○ 1945 Moviment Socialista de Cat (PSUC, POUM)
○ lluita per la cultura: edició llibres, jocs florals
➢ INTERIOR
○ guerrilla (Maquis) comunista i anarquista (Q. Sabaté, Caracremada)
○ desarticulació dels antics partits
○ 1955 Crist-Catalunya (J. Pujol)
○ protesta popular +anys 50
■ obrers (SEAT)
■ estudiants (UB): fets Paranimf, 1957
■ ciutadania→ vaga de tramvies, 51
○ lluita per la cultura (clandestinitat)
■ IEI, Estudis Universitaris Catalans
■ ensenyament de literatura i història de Cat
27
■ moviment escolta
SEGON FRANQUISME
“el desarrollismo”
1959-1975

28
CRONOLOGIA

29
 ★ Evolució política del règim

INDEX
○ 1959-73
○ 1973-75
★ Política econòmica: desarollismo
★ Canvi Social
★ La Nova Oposició
○ mobilització social
○ oposició política
○ Lluita armada
★ CATALUNYA
○ Oposició

30
EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM: 1959-73 P360-1
➢ REFORMISME: Tímida obertura i modernització Independència del
○ Fraga Iribarne → Llei de Premsa, 66 Marroc (56) i Guinea
○ LLei Orgànica de l’Estat, 66 Equatorial (68)
○ 1967 Carrero Blanco: vicepresident
➢ Augment d’influència política dels tecnòcrates (Opus Dei) en detriment dels falangistes (Movimiento)
○ 1969 Joan Carles futur rei (instauració monàrquica, no Restauració)
○ Cas Matesa, 69:
■ tensions entre immobilistes i aperturistes publicat en premsa
■ expulsió d’alguns ministres aperturistes (Fraga, Solís)
■ majoria de tecnòcrates→ govern monocolor
■ modificació Ley de prensa

➢ ESGLÉSIA: distanciament
○ Concili Vaticà II: esperit renovador, Papa Pau VI: esperit crític contra règim
○ Cardenal Enrique i Tarancón al capdavant de conferència Episcopal
■ a favor de les llibertats democràtiques i la renovació (p372)
○ freqüents incidents amb govern
■ Bisbe de Bilbao, A. Añoveros. → reivindicació dret nacionalitats
31
reformes legislatives

32
 EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM: 1973-75 P366-7

salut de Franco compromesa→ 1974, príncep Joan Carles cap d’estat en funcions 1973 crisi del petroli

➢ 1973 Carrero Blanco president del govern → atemptat d’ETA

➢ Arias Navarro nou president del govern
○ espíritu del 12 de febrero
■ promesa d’associacionisme polític (No aplicat)
○ Ministre Cabanillas: tolerància informativa
➢ Divisions entre reformistes i immobilistes
○ Revolució dels Clavells a Portugal, 1974 (pressió del búnquer)
➢ 1974, política d’Enduriment
○ destitució de Cabanillas
○ augment de l’activitat terrorista, conflictivitat laboral→ política repressiva
■ 1975 Llei antiterrorista
■ execucions de militants d’ETA i FRAP (tot i la demanda de clemència del papat) → condemna i aïllament internacional

➢ EXÈRCIT: sorgiment de l’UMD (sectors militars partidaris de la democratització)

➢ 1975 Marxa Verda → acord de Madrid (cessió del Sàhara Occidental al Marroc)
➔ 20 novembre 1975 mor de Franco 33
34
Culminada con la Ley Orgánica del Estado la conformación constitucional del Régimen, despejada con la proclamación de don Juan Carlos la
expectativa sucesoria, es tarea primordial del Gobierno acometer todas las medidas de desarrollo político tendentes a desenvolver en
plenitud la virtualista de aquella norma [...]. Al servicio de aquellos fines, y siempre inspirados por los criterios citados, anunciamos:

Primero. La retirada del proyecto de Ley de Régimen Local y la remisión de un texto nuevo, que tendrá entrada en estas Cortes antes de 31
de mayo próximo [...].

Segundo. El desarrollo de la disposición transitoria quinta del Reglamento de las Cortes, que impone al Gobierno la remisión a la Cámara de
un proyecto de ley que contemple y regule el régimen de incompatibilidades para el desempeño de la función parlamentaria. [...]

Tercero. La inmediata aceleración del desarrollo de la Ley Sindical, que impone el estudio de los decretos de reconocimientos de los
Sindicatos oficiales y la posterior elaboración autónoma por estos respectivos estatutos. [...]

Y, finalmente, el estudio y redacción de un estatuto de derecho de Asociación para promover la ordenada concurrencia de criterios,
conforme a los principios y normas de nuestras Leyes Fundamentales.

Font Discurs de Carlos Arias Navarro el 1974. Diario de Sesiones de las Cortes Españolas, 12 de febrer de 1974

35
 política econòmica: desarrollismo P348-51
ingrés a BM,
FMI; OECE

➢ 1959, Pla d’Estabilització → liberalització de l’economia. important creixement

○ Estabilització de l’economia “miracle espanyol”
■ reducció inflació i despesa pública
■ alça tipus interès
■ reforma fiscal
■ congelació sous
○ Liberalització exterior
■ afavoriment exportacions i importacions (necessitat d'energia, tecnologia i equipament)
■ estimulació de les inversions
■ 1960, aranzel proteccionista
■ devaluació pesseta
○ Liberalització interior
■ Fi regulació de preus
➢ 3 Plans de Desenvolupament (1964-75) → Espanya: potència de 1r ordre
○ estímul del desenvolupament industrial (polos de desarrollo: zones industrials)
○ dèficit balança comercial→ dependència exterior
ó
Rod

○ font d’ingressos: (P352) resultats limitats, però

ez
Lóp

■ trameses emigrants
dotació d'infraestructures i
■ inversió capital estranger
■ Turimse: remesa de divises
matèries bàsiques
➔ 1973 greu crisi del petroli
36
CANVI SOCIAL P354-9
➢ manteniment de l’increment demogràfic aproximació als nivells de vida i renda
➢ migracions d’Europa (però règim dictatorial)

○ exterior: Europa occidental

○ interior: èxode rural → nuclis industrials o turístics (CATALUNYA)
➢ Desenvolupament industrial
○ ràpida urbanització de les ciutats → barris de nova construcció sense equipaments
○ envelliment població rural
○ distribució desigual de la població i desequilibris territorials
➢ Consolidació de la classe mitjana
➢ Millora del nivell educatiu (disminució analfabetisme)
○ 1970, Llei general d’Educació: educació obligatòria fins als 14 anys
➢ Transformació dels hàbits espanyols (influència del turisme)
○ atenuació de les normes morals, modernització i secularització
○ accés progressiu a la societat de consum (més poder adquisitiu)
○ canvi del rol de la dona: accés a la formació i al treball
➢ Modificació de l’estructura familiar: extensa→ nuclear Les riuades del 1962 (Sant Adrià de Besòs) 37
38
LA NOVA OPOSICIÓ P292-3
➢ MOBILITZACIÓ SOCIAL 1973, Procés 1001
○ conflictivitat laboral (obreres, miners, ensenyament, transports)→ vagues → repressió
■ lluita sindical: CCOO, USO, UGT, CNT, STV (PBasc): estratègia entrista al sindical vertical
○ moviment estudiantil universitari contra el SEU (falangista)
○ moviment veïnal: reivindicació d’equipaments
○ moviments a favor de la llibertat i democràcia
➢ OPOSICIÓ POLÍTICA
○ 1962, Contuberni de Munich: reclam de democràcia (p305)
○ PCE ( Ibárruri, Carrillo)
■ 1963, execució de J. Grimau → creació del TOP i campanya de protestes a Europa
■ 1974 Junta Democrática (pluralitat política) (p312)
○ PSOE
■ 1974, Congrès Suresnes→ F. González
■ 1975 Plataforma de Convergencia Democrática
○ Frente Liberación Popular 39
○ Democràcia cristiana (Gil-Robles)
 LLUITA ARMADA
➢
○ 1959, ETA
P298
■ d’actes propagandístics a atemptats mortals (1968 contra el policía M. Manzanas)
■ estat d’excepció i detencions
■ 1970, judici militar a Burgos: 9 penes de mort (posteriorment commutades)
○ MIL
■ 1974, execució de Puig Antich
○ FRAP
■ 1975 afusellaments
○ Extrema dreta: Guerrilleros Cristo Rey, Triple A, Batallón Vasco-Español
■ atemptats contra la tendència democràtica, nacionalista o d’esquerres
➢ Nuclis eclesiàstics: (p299)
○ crítiques al règim
➢ Sectors militars: UMD

40
CATALUNYA

41
OPOSICIÓ P364-5
➢ Conflictivitat laboral
○ vagues de l’empresa SEAT
➢ Protestes d’estudiants
○ 1966, Sindicat Democràtic d’Estudiants de UB
■ Caputxinada
➢ Església:
○ 63, crítiques de l’ abad de Montserrat a premsa francesa
○ 66, protesta de 130 sacerdots contra la repressió de la Caputxinada
➢ Oposició política
○ Crist-Catalunya, J.Pujol → 60, fets del Palau de la música
■ 74, Convergència Democràtica de Catalunya
○ PSUC (comunisme clandestí)
○ Moviment Socialista de Cat: J. Raventós, J.Pallach
○ 69, PSAN (independentisme)
○ 1971, Assemblea de Catalunya (plataforma unitària)
■ amnistia, llibertats democràtiques, Estatut, etc.
➢ Resistència Cultural
○ 61, Òmnium cultural → recuperació de la cultura catalana
○ publicacions: Serra d’Or, Cavall Fort,
○ 61, Nova Cançó dels setze jutges
○ 1970, tancament de 300 intel·lectuals a Montserrat en protesta del procés de Burgos 42
43
44
45