URBANISME

CEREMONIAL 1. Recerca d’una zona idònia (altura suficient per evitar inundacions, bona defensa natural...).
FUNDACIÓ 2. INAUGURATIO: determinació de la voluntat dels déus (àugur: observació del vol de les aus / harúspex: observació entranyes d’un animal).
CIUTATS 3. Delimitació de l’àrea urbana amb una arada.

TRAÇAT URBANÍSTIC

IMPERI HISPÀNIA

PRINCIPALS
CARDO MAXIMUS (nord-suc)
DECUMANUS MAXIMUS (est-oest)

Totes les colònies

CARRERS
(de l’ arquitecte grec Hipòdam de Milet, segle V aC).

(Bàrcino, Tàrraco,
Mèrida...)
També aplicat als campaments (castra).

SECUNDARIS

Cardines minores i decumani minores, paral·lels als principals. Formaven quadrícules o

insulae. Desembocaven en 4 portes d’entrada a la ciutat i es perllongaven en camins.
MODEL HIPODÀMIC

Lloc on s’encreuaven els dos carrers principals.

Roma, etc.
S’hi celebraven actes polítics, religiosos i comercials; per tant, centre polític, social, - Tàrraco
FÒRUM
econòmic i cultural;. - Mèrida
A les capitals de província, n’hi podia haver dos, un de local i un altre de provincial.
- Bàrcino
- Empúries
Element fonamental de defensa de la ciutat.
- Ilerda
Formades per dos murs paral·lels de grans carreus i enmig un farciment de morter,
MOENIA - Tàrraco
pedres o formigó.
(muralles) - Astorga
Proveïdes de torres.
- Mèrida
No n’hi havia totes les ciutats.
- Lleó
- Lugo
Espai sagrat entre la muralla i el nucli urbà.
POMERIUM
No s’hi podia edificar.

PRINCIPALS MONUMENTS NO LÚDICS

IMPERI HISPÀNIA
- Vic
- Bàrcino (temple
d’August)
- Empúries (temple
- Espai on se celebrava el culte religiós en honor a déus o emperadors.
TEMPLA Panteó de Roma capitolí: Júpiter,
- Planta rectangular (com els grecs) o circular.
(temples) (circular) Juno i Minerva)
- Els cultes se celebraven en un ara (altar) situat davant del temple.
- Ilerda
EDIFICIS PÚBLICS DEL FÒRUM

- Mèrida (temple
de Diana)
- Èvora
BASILICA - Edifici porticat amb tres naus separades per columnes.
(basílica) - Lloc de reunió del tribunal de justícia, de reunions polítiques i recinte de negocis.
CURIA
- Edifici on se celebraven les assemblees ciutadanes i les reunions del Senat local.
(cúria)
ROSTRA
- Espai per als discursos de polítics i governants.
(tribunes)
AMBULACRUM - Pòrtic que delimitava el fòrum i unia tots els edificis.
- Empúries
(pòrtic) - Zona de passeig.
TABERNAE
- Botigues situades sota els porxos.
(botigues)

COLUMNES I - Construccions adornades amb relleus i inscripcions.

ELEMENTS DECORATIUS

OBELISCOS - Al·ludien al personatge al qual estaven dedicades, o a un fet rellevant.

DE LES CIUTATS

- Damunt de pedestals, representaven divinitats, emperadors o personatges il·lustres

ESCULTURES de la ciutat.
- Situats generalment sota els porxos de la cúria o de la basílica.
- Tàrraco (arc de
- Construccions que commemoraven fets històrics, sobretot victòries militars. Arc de Septimi Berà)
ARCS DE TRIOMF
- Situats al fòrum, per sobre de carrers, vies romanes... Sever (Roma) - Mèrida (arc de
Trajà)

- Tàrraco (Torre
MONUMENTS EXTRAMURS

MAUSOLEUS I dels Escipions,

MONUMENTS - Construccions funeràries dedicades a famílies nobles. Mausoleu de
FUNERARIS Centcelles)
- Mèrida
- Bàrcino
- Ilerda
NECRÒPOLIS - Espais situats a la vora dels camins que portaven a alguna de les 4 portes de la ciutat. - Tàrraco
(paleocristiana)
- Mèrida
URBANISME
TRAÇAT URBANÍSTIC I PRINCIPALS MONUMENTS NO LÚDICS
URBANISME
PROVEÏMENT D’AIGUA
RESTES DESTACADES
POUS - Construccions que prenien les aigües subterrànies.
CISTERNES - Construccions que recollien l’aigua de la pluja.
- Aqüeducte de les Ferreres
- Construcció que conduïa l’aigua des de petits embassaments o cisternes fins a les ciutats.
o ‘Pont del diable’
- La canal per on passava l’aigua (specus) era de pedra, amb les parets impermeabilitzades i
(Tarragona)
coberta per una volta de mig punt o per unes lloses planes.
- Aqüeductes de Bàrcino
(quan no hi havia un riu a prop)

AQÜEDUCTE - Havia de tenir certa inclinació descendent en tot el seu recorregut i superar els obstacles
- Aqüeductes de Segòvia
del terreny: es feien túnels si hi havia alguna muntanya, i ponts i murs si hi havia alguna vall.
- Aqüeducte de los Milagros
- En arribar a la ciutat, entrava per un lloc enlairat, per sobre de les muralles, mitjançant unes
i el Rabo de Buey-San
arcades que sostenien la canal.
Lázaro (Mèrida)
CASTELLUM AQUAE Torre d’aigua situada a la part alta de la ciutat, des d’on es feia la distribució.
Conductes que distribuïen l’aigua des de la torre d’aigua. N’hi havia tres, dirigides a:
1. les fonts públiques
CANONADES
2. les termes públiques
3. les cases privades
FILTRES Es feia passar l’aigua per filtres i diferents dipòsits, on quedaven les restes de les impureses.
- Túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt o bé petits reguerols al mig del carrer
tapats amb unes lloses.
CLOACAE
- Recollien l’aigua de la pluja, els residus de les cases i les termes, i anaven a un riu o al mar.
- El traçat solia coincidir amb el de les vies urbanes.

VIES DE COMUNICACIÓ
RESTES DESTACADES
ITER - Camí per a vianants, cavalls o lliteres.
ACTUS - Camí estret (un sol vehicle o animal de càrrega).
- Via Apia: la més antiga i
- Camí força ample on poder encreuar-se dos vehicles.
cèlebre, des de Roma fins a
- Control del territori: l’exèrcit es podia moure ràpidament des de qualsevol punt i poder
l’extrem sud d’Itàlia.
pacificar les revoltes.
- Via Augusta o Hercúlia: des
- Construcció amb diverses capes de materials, amb un gruix d’1 m aproximadament. El
de Gènova fins a Cadis,
paviment quedava elevat en el centre per evitar que la via s’inundés.
VIA vorejant la costa.
- Al marge s’hi podia trobar un milliarium: columna cilíndrica de pedra, d’uns 2 m d’alçada,
- Via de la Plata: des
col·locat a les principals vies cada mil passos, indicava la distància en milles des del punt de
d’Astorga fins a Mèrida,
partida o d’arribada a la via.
allargada després fins a
- Podia haver-hi mansiones (hostals).
Cadis.
- Extensió de la xarxa viària romana: 85.000 km.

- Pont d’Alcàntara (Badajoz)

- Construcció per travessar rius amb grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units
PONS sense cap altre material i assentats sobre uns grans pilars.
- Pont sobre el Guadiana
(Mèrida)
URBANISME
EDIFICIS DE LLEURE
RESTES DESTACADES
ESTRUCTURA FUNCIÓ
IMPERI HISPÀNIA
Espai on es feien els espectacles.
ARENA
Al·ludeix al material que el cobria, per absorbir
(arena)
la sang. - MUNERA GLADIATORIA (lluites de gladiadors):
MAENIANA o GLADIADORS: presoners de guerra,
Sectors horitzontals SUMMA CAVEA (dalt) criminals, esclaus o joves desitjosos de fama.
delimitats per MEDIA CAVEA (mig) o CATEGORIES: samnita, retiarius, mirmillo,
- Colosseu o
passadissos IMA CAVEA (baix) essedarius, eques...
Amfiteatre
concèntrics o ENTRENAMENT: escola del lanista.
Flavi (Roma,
o La vigília del combat es celebrava un sopar
(planta el·líptica)

VOMITORIA segle I): 188 - Tàrraco

AMFITEATRE

CAVEA Portes per les quals s’accedia a les escales que públic.
x 156 m, - Empúries
(grades) conduïen als sectors. o Desfilada al voltant del recinte i salutació a
45.000 - Mèrida
l’emperador.
PODIUM espectadors. - Itàlica
o El públic podia decidir la sort del combatent.
Mur d’uns 4 m d’alçada en què es recolzaven - El-Djem - Segòbriga
- VENATIONES (venacions): caceres i combats amb
les grades i que separava i resguardava el (Tunísia)
animals.
públic dels atacs de les feres. - Nimes
- NAUMACHIAE (naumàquies): reproduccions
Tenia una barana i darrere s’hi asseien els - Arles
històriques de batalles navals; també a llacs
espectadors honorífics. naturals o artificials.
FOSSAE Lloc on es guardaven els decorats, gàbies de les - Representacions de drames mitològics: els
(fossats) feres... actors morien o patien els càstigs de manera real.
VELUM Tendal que cobria l’edifici els dies
VELATIO d’inclemències del temps.
URBANISME
EDIFICIS DE LLEURE
CAVEA Graderia.
Plataforma elevada (uns 6 m) que separava la LUDI CIRCENSES
(planta rectangular i allargada)

PODIUM
pista de la cavea i reservada a autoritats. (curses de carros)
PULVINAR Tribuna presidencial. - L’espectacle, precedit d’una pompa o seguici,
presidida pel magistrat convocant. Circ Màxim
Mur baix i llarg situat al bell mig del circ. Al - Hi participaven bigues, trigues i quadrigues. (Roma): - Tàrraco
CIRC

damunt hi solia haver obeliscos, estàtues de - Els aurigues competien per ser els primers a fer 600 x 200 m, - Mèrida
SPINA
divinitats, 7 ous o 7 dofins (assenyalaven les 7 les 7 voltes a l’espina i evitar el naufragium; amb 225.000
voltes reglamentàries). les regnes entortolligades i un flagellum (fuet) a espectadors.
Pilars que assenyalaven el punt on havien de la mà.
METAE
girar els carros. - 4 equips o faccions, cadascú d’un color; s’hi feien
Cotxeres des d’on els carros esperaven la acalorades apostes.
CARCERES
sortida.
URBANISME
EDIFICIS DE LLEURE
VOMITORIA: Accessos que donaven a unes escales radials.
SCALAE: Escales radials que separaven la graderia en sectors verticals. LUDI SCAENICI
CAVEA
CUNEI: Sectors verticals. (representacions teatrals)
(graderia, sobre
(planta semicircular, a imitació dels teatres grecs)

la falda d’una BALTEI: Passadissos circulars que dividien la cavea en sectors

horitzontals. - HISTRIONES (actors): sempre
muntanya o
homes, portaven màscares
sobre un (inferior) reservada a
IMA CAVEA (personae), perruques, i vestits
sistema de MAENIANA autoritats. de colors segons el personatge;
voltes de (sectors - Tàrraco
MEDIA CAVEA (central) en les tragèdies portaven
formigó) horitzontals) - Cartagena
SUMMA CAVEA (superior) coturns (sabates de sola alta). Teatre de
- REPRESENTACIONS: - Clúnia
Marcel
TEATRE

VELUM: Tendal per protegir els espectadors de la pluja o de la calor. o tragèdia: argument seriós. - Itàlica
(Roma):
Zona semicircular, reservada als senadors, que hi havia al peu de la o comèdia: dura crítica de la - Sagunt
ORCHESTRA 25.000
graderia. societat d’aquell moment. - Segòbriga
o mim: espectacle preferit, espectadors.
PROSCAENIUM Plataforma elevada damunt - Mèrida
PULPITUM la qual hi havia el els actors gesticulaven
escenari; sense màscara.
plataforma proscaenium.
o pantomima: un sol actor
SCAENA rectangular i Paret del darrere que servia feia tots els papers.
FRONS SCAENAE
(zona de allargada on de decorat. o drama satíric: peça curta
l’escenari) actuaven els Teló que baixava quan de caire humorístic.
actors. AULAEUM
començava la representació. - PÚBLIC: tota la població, llevat
POSTCAENIUM Lloc on els actors es vestien i desvestien. dels esclaus.
SUBSCAENIUM Lloc on es guardava la maquinària.
URBANISME
EDIFICIS DE LLEURE

Vestidor.
APODYTERIUM Hi havia el capsarius (vigilant dels calaixos de roba i altres objectes
personals).
Sala de pas amb temperatura tèbia.
TEPIDARIUM Preparava els banyistes per al canvi de temperatura de les dues sales - Centre de vida social, higiene i
restants. esport. - Caldes de
- Propietat de l’estat, preu Montbui
FRIGIDARIUM Sala de bany fred.
(grans edificis)

d’entrada mòdic.
CALDARIUM Sala de bany calent.
- Caldes de
TERMES

- Obertes tota la tarda. Termes de

Malavella
LACONICUM O Habitació amb alta temperatura per fer suar el cos. - Espais separats per a homes o Caracal·la
- Ilerda
SUDATORIUM La temperatura es regulava amb una obertura que hi havia al sostre. dones; en cas de no tenir-ne, (Roma)
horaris diferents. - Sant Boi
Gran forn de carbó o llenya, escampat sota del paviment mitjançant - S’utilitzaven diferents estris - Mèrida
HYPOCAUSTUM
pilars, emprat per a escalfar l’aire i l’aigua. com a ara pomades, raspadors - Segòbriga
UNCTORIUM Sala de massatges. (strigiles), sosa (sabó), draps...
POPINAE Locals on es venia beguda i menjar.
PALAESTRA Pati porticat per fer exercici.
ALTRES ESPAIS Jardins per passejar, biblioteca, sala de reunions.
URBANISME
HABITATGE
DOMUS
(casa unifamiliar de gent benestant)
CARACTERÍSTIQUES

- Influència grega: l’originària casa romana, amb una sola sala (atrium) i un petit jardí, es va ampliar i enriquir.
- Una sola planta.
- Sense finestres.
- La llum entrava per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al voltant la resta d’habitacions.

VESTIBULUM - Passadís abans d’entrar a la porta.

IANUA
Porta d’entrada que no donava
directament al carrer, sinó que es
trobava al mig d’un passadís.
ATRIUM
Centre de la casa romana, de
forma rectangular.
PARTS
FAUCES - Passadís després de la porta.
CELLA OSTIARII - Habitació de l’esclau que feia de porter.
POSTICUM - Entrada secundària.
- Sales amb accés al carrer que el propietari llogava com a botigues, tallers artesanals, etc.
TABERNAE
- Tenien golfes (pergula) que servien de dormitori al botiguer.
COMPLUVIUM - Obertura al mig del sostre per on entraven l’aire, la llum i l’aigua de la pluja.
IMPLUVIUM - Petita piscina on queia l’aigua de la pluja i anava a parar a una petita cisterna subterrània.
CUBICULA - Habitacions per dormir, petites i austeres, sense finestres.
LARARIUM - Capella o petit altar dedicat als déus Lars, protectors de la família i la llar.
- Gran habitació que el pater familias feia servir de despatx.
TABLINUM
- Donava a l’atri i al peristil.

ALAE - Dos recintes oberts als dos costats de l’atri.

- Sala destinada als àpats, amb tres llits adossats, un a cada paret, i amb una taula al mig on els
TRICLINIUM
esclaus deixaven els plats de menjar.
ANDRON - Passadís que comunicava l’atri i el peristil.
PISCINA - Estanyol que hi havia al bell mig.
PERISTYLUM CUBICULA - Dormitoris.
Jardí interior, d’imitació grega, OECI - Sales de recepció i de reunió del patró amb els seus clients.
envoltat per un pòrtic amb EXEDRAE - Sales d’estar, amb forma semicircular, sense porta i amb un banc al voltant.
columnes, amb obres d’art.
CULINA - Sala petita amb un fogó.
LAVATRINA
- Banys.
LATRINA
HORTUS
Jardí exterior.
URBANISME
HABITATGE
INSULAE
(blocs de petits pisos de lloguer)
- Residència de la major part de ciutadans.
- Poden tenir 3 o 4 pisos, comunicats per unes llargues escales.
- Hi havia balcons i finestres exteriors.
- Les habitacions no tenien un ús determinat; cada llogater les utilitzava a la seva conveniència.
- Construïdes amb fusta, de manera que el perill d’incendi o d’esfondrament era molt gran.
- No hi havia aigua corrent i es feien servir latrines comunitàries.
VILLA
(casa de camp dels més rics, situada a una zona amb bon clima i bones vistes; hi tenia dues parts, de vegades independents)
- Hi havia dos corrals, un exterior i un interior, i en cada un d’ells un abeurador (piscina).
RUSTICA
- Al voltant d’aquest últim hi havia les habitacions dels esclaus, una cuina, un menjador, un lavabo, estables,
Part en la qual hi havia una granja
galliners, graners, magatzems de fruita, sala per premsar el vi, etc.
dedicada als treballs del camp i les
- Els magatzems amb perill d’incendi es construïen a part.
dependències dels treballadors.
- Al costat hi havia l’era.
- S’hi accedia pel peristil.
- Tenia moltes finestres per poder gaudir de l’aire i del paisatge.
- Hi havia diversos triclinis, utilitzats segons l’ocasió o estació de l’any.
URBANA
- Els dormitoris podies estar agrupats en un edifici separat per jardins i comunicats per galeries cobertes
Part en la qual residia el senyor i la seva
(cryptoporticus).
família, i on es retiraven a descansar.
- Hi havia sales d’estudi (bibliotheca).
- Les sales de bany tenien totes les comoditats de les termes públiques.
- Hi havia piscina per poder nedar a l’aire lliure.

DECORACIÓ I MOBILIARI
MOSAICS
- Fets amb tesselae (petites pedres).
(opus musivum)
PINTURES
- Decoraven les parets interiors i representaven paisatges, escenes mitològiques, etc.
(al fresc)
LECTUS CUBICULARIS - Llit per a dormir.
LECTI LECTUS
- Llit per llegir o estudiar.
(llits) LUCUBRATORIUS
LECTUS TRICLINARIS - Llit per menjar.
SUPELLEX SUBSELLIUM - Tamboret.
SEDES
(mobiliari) SELLA - Cadira amb braços sense respatller.
(seients)
CATHEDRA - Cadira amb braços i respatller.
MENSAE - Taula per posar els plats.
ARCAE - Caixa de cabals baixa i pesada.
Candeles i llànties
URBANISME
TEMPLES
- Centre de culte.
- No era un espai d’oració ni de congregació dels fidels, sinó la residència de la divinitat a qui s’honorava:
o TRÍADA CAPITOLINA (Júpiter, Juno i Quirí; més endavant, Júpiter, Juno i Minerva).
o EMPERADOR (època imperial).
- A l’interior del temple, a la cella, sols hi havia l’estàtua de la divinitat.
- Les ofrenes, sacrificis i cerimònies es celebraven a l’ara, un altar situat a l’exterior del temple.
- Influència grega i etrusca:
o Influència grega: arquitectura arquitravada (línies verticals i horitzontals).
o Influència etrusca: podi sobre el qual s’aixecava el temple i l’escala frontal que donava accés al temple.
- El temple més important estava situat al fòrum de la ciutat.
- IN ANTIS Dues columnes entre les prolongacions de les parets de la cel·la.
- PRÒSTILS Columnes només a la façana.
- Rectangular.
- També hi podia haver de planta circular - PERÍPTERS Envoltat per un pòrtic.
(Temple de Vesta o Panteó, ambdós a Roma). *PSEUDO-PERÍPTER *Columnes laterals adossades a la nau central (element decoratiu).
- Segons la planta es poden classificar en :
- DÍPTERS Doble columnata a tot el voltant.
- TOLOS Planta circular amb columnata al seu voltant.
ESTRUCTRURA

ARA
- Altar situat davant l’escalinata principal
(altar)
PÒDIUM - Base rectangular elevada sobre la qual s’aixecava el temple.

ESCALA FRONTAL - Donava al fòrum i era l’únic accés al temple.

- TETRÀSTILS (4 columnes)
- HEXÀSTILS (6 columnes)
PRONAOS - Vestíbul del temple, adornat amb columnes.
- OCTÀSTILS (8 columnes)
PARTS

(pòrtic, vestíbul) - Diferents tipus segons el nombre de columnes:

- ENNEÀSTILS (9 columnes)
- DECÀSTILS (10 columnes)

CELLA - Sala on es guardava la imatge del déu.

(cel·la) S’hi accedia per una porta, única entrada de llum.

- Estructura semblant a la del fòrum.

PERIBOL
- Pòrtic que envoltava i delimitava la plaça dominada pel temple.
- Decoració escultòrica escassa, a excepció de les estàtues de les
divinitats.
DECORACIÓ

- Parets decorades amb mosaics i frescos.

- Els capitells de les columnes adoptaren els ordres arquitectònics
clàssics: dòric, jònic i corinti; i hi afegiren el compost d’elements jònics
i corintis.