INTRODUCCIÓ‌ 

‌
- Visió‌‌poètica‌‌dels‌‌ordres‌  ‌
- Segles‌‌VIII‌‌AL‌‌IV‌‌aC‌  ‌
- Doris‌‌(guerres)‌‌i‌‌jonis‌‌(comerciants)‌  ‌
- Ciutats‌‌estat‌‌i‌‌colònies‌‌(VII‌‌al‌‌323‌‌aC)‌  ‌
- Èpica‌‌d’Homer,‌‌mites‌‌i‌‌deus‌  ‌
- Religiosos‌‌i‌‌escèptics‌‌(oracle‌‌de‌‌Delfos‌‌i‌‌temples‌‌d'Olímpia)‌  ‌
- Influències‌  ‌culturals‌  ‌egípcies‌  ‌i ‌‌Pròxim‌‌
  Orient,‌‌
  així‌‌
  com‌‌
  la‌‌
  cretenca‌‌
  i ‌‌minoica.‌‌
  Últims‌‌
 
arquitectes‌‌megalítics‌  ‌
- VIII-VI‌  ‌aC‌  ‌filosofía,‌  ‌historia,‌  ‌democracia,‌  ‌teatre,‌  ‌literatura‌  ‌èpica‌  ‌i ‌ ‌la‌  ‌ciència‌‌
 
(revaloració‌‌de‌‌l’home‌‌-‌‌déu‌‌és‌‌un‌‌home‌‌bell,‌‌immortal‌‌i‌‌poderós)‌  ‌
- Home‌‌esdevé‌‌la‌‌mesura‌‌de‌‌totes‌‌les‌‌coses‌‌(creativitat)‌  ‌
- Arquitectura:‌  ‌programa‌  ‌i ‌ ‌escala‌  ‌humana.‌  ‌Diferents‌  ‌construccions‌  ‌però‌  ‌amb‌  ‌els‌ 
temples‌‌(casa‌‌dels‌‌déus)‌‌per‌‌sobre‌‌dels‌‌altres.‌  ‌
- Prototipus‌‌de‌‌temple‌‌el‌‌megaron.‌  ‌
- Interior‌‌rectangular‌‌cel·la‌‌o‌‌naos,‌‌pòrtic‌‌amb‌‌anfae.‌  ‌
- Altars‌‌i‌‌estàtues‌  ‌
- VI‌‌aC‌‌varietat‌‌de‌‌plantes‌‌segons‌‌columnes‌  ‌
- In-antis‌  ‌
- Pròstil‌  ‌(que‌  ‌només‌  ‌té‌  ‌columnes‌  ‌a ‌ ‌la‌  ‌façana‌  ‌principal)‌  ‌i ‌ ‌amfipròstil‌  ‌(te‌‌
 
columnes‌‌a‌‌les‌‌dues‌‌façanes)‌‌→‌‌Només‌‌hi‌‌ha‌‌un‌‌accés‌‌
   ‌
- Perípter‌  ‌(les‌  ‌columnes‌‌
  envolten‌‌
  totes‌‌
  les‌‌
  façanes‌‌
  del‌‌
  temple)‌  ‌i ‌‌dípter‌‌
  (dues‌‌
 
fileres‌‌de‌‌columnes‌‌a‌‌totes‌‌les‌‌façanes)‌  ‌
- Nombre‌  ‌de‌  ‌columnes‌  ‌façana‌  ‌(nombre‌  ‌de‌  ‌columnes‌  ‌parell‌  ‌a ‌ ‌la‌  ‌façana‌‌
 
principal‌  ‌→ ‌ ‌marquen‌  ‌l’entrada‌  ‌del‌  ‌temple‌  ‌i ‌ ‌hi‌  ‌pot‌  ‌accedir‌  ‌la‌  ‌llum‌‌
  (no‌‌
  passa‌‌
 
sempre))‌  ‌
- Tetràstil‌  ‌
- Hexàstil‌ 
- Octàstil,‌‌etc.‌  ‌
- Temples‌‌
  Rotondos‌‌
  (circulars)‌‌
  → ‌‌més‌‌
  que‌‌
  temples‌‌
 són‌‌
 tresors,‌‌
 lloc‌‌
 on‌‌
 es‌‌
 van‌‌
 
a‌‌fer‌‌ofrenes‌‌als‌‌déus.‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌

   ‌
2.0‌‌L’ORDRE‌‌DÒRIC‌‌
   ‌
- Ordres‌‌fornals:‌‌doric‌‌i‌‌jonic‌  ‌
- L’ordre‌‌marca‌‌forma,‌‌disposició‌‌i‌‌proporcions‌  ‌
- Dòric:‌‌simple‌‌i‌‌directe‌ ‌(Imatge‌‌del‌‌costat)‌  ‌
- Columnes,‌‌llinda‌‌i‌‌timpà‌  ‌
- Crepidoma‌‌aïlla‌‌de‌‌l’entorn‌  ‌
- 3‌  ‌esglaons:‌  ‌estereòbat‌  ‌(2)‌  ‌i ‌ ‌estilobat.‌‌
 
Alçada‌‌del‌‌diàmetre‌‌d‌‌la‌‌columna‌  ‌
- Columna‌  ‌sense‌  ‌basa‌  ‌i ‌ ‌corbada‌  ‌(èntasis),‌  ‌fust‌‌
 
acanalat‌‌(20).‌‌columna‌‌estriada‌  ‌
- Capitell‌‌dòric‌‌una‌‌peça‌‌
   ‌
- Collarí‌‌(3‌‌anells)‌‌
   ‌
- Equí‌‌
   ‌
- Àbac‌‌(quadrat)‌  ‌

 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
Columna‌‌dórica‌  ‌
- Entaulat‌‌format‌‌per:‌  ‌
- Arquitrau‌‌o‌‌llinda‌  ‌
- Motllura‌‌plana‌‌amb‌‌regula‌‌i‌‌gotes‌  ‌
- Fris:‌‌tríglifs‌‌(encanalat)‌‌i‌‌mètopes‌‌(decoració‌‌amb‌‌baixos‌‌relleus)‌  ‌
 - Cornisa‌  ‌
- Motllura‌ 
- Corona‌  ‌
- Mútuls‌‌amb‌‌gotes‌  ‌
- Cornisa‌‌inclinada‌  ‌
- Timpà‌  ‌(escultura)‌  ‌(decoració‌  ‌de‌  ‌baixos‌  ‌relleus)‌‌
 
→‌‌zona‌‌triangular‌‌façana‌‌principal‌  ‌
- Mètopes‌‌decorades‌  ‌
- Acroteris‌‌al‌‌teulat‌  ‌
- Temple‌  ‌pintat‌  ‌colors‌  ‌brillants‌  ‌(no‌  ‌eren‌  ‌blancs‌‌
 
com‌‌els‌‌veiem‌‌ara)‌  ‌
- Sensació‌‌actual‌‌enganya‌  ‌
- Cel·la‌‌desapareguda‌  ‌
- Foscor‌  ‌
- Difícil‌‌de‌‌cobrir‌‌(llindes)‌  ‌
- Columnes‌‌intermèdies‌  ‌
 ‌
2.1‌‌TEMPLES‌‌DÒRICS‌  ‌
- Models‌‌antics‌  ‌
- Pedra‌‌VI‌‌aC‌  ‌
- Temple‌‌de‌‌Hera‌‌I‌‌a‌‌Paestum‌‌600‌‌aC‌ 
- Divergencia‌‌doric‌‌tradicional‌  ‌
- Cel·la‌‌dos‌‌naus‌‌(columnes)‌  ‌
- Laterals‌‌-‌‌columnes‌‌molt‌‌separades‌  ‌
- Anomalies‌‌→‌‌harmonia‌‌visual‌  ‌
- Proporcions‌‌extremes‌‌i‌‌contrast‌ 
- Fust‌‌prims‌  ‌
- Temple‌‌de‌‌Hera‌‌II‌‌o‌‌de‌‌Poseidó‌‌(465‌‌aC)‌  ‌
- Peripter,‌‌hexastil,‌‌14‌‌columnes‌  ‌
 ‌
2.1.1‌‌PARTENON‌  ‌
- Acropolis‌‌s.‌‌V‌‌aC‌  ‌
- Conatruït‌‌490‌‌Ac‌‌(Batalla‌‌de‌‌Marató)‌  ‌
- 480‌‌aC‌‌destruit.‌  ‌
- Pericles‌‌450‌‌a.C‌‌reconstrucció‌‌Acròpolis‌  ‌
- Temple‌‌
 d’Atenea‌‌
 Polias‌‌
 (fonaments‌‌
 antics)‌‌
 - ‌‌447/438‌‌
 aC.‌‌
 
i‌‌escultures‌‌432aC.‌  ‌
 - Ictinus‌‌i‌‌Calicrates‌‌(Fidias→‌‌escultor)‌  ‌
- Posteriorment‌‌
  múltiples‌‌
  intervencions‌‌
  (segle‌‌
  XVII‌‌
 en‌‌
 bon‌‌
 
estat)‌  ‌
- Intervencions‌‌(segles‌‌XVII‌‌en‌‌bon‌‌estat)‌  ‌
 ‌
Aspasia‌‌la‌‌amante‌‌de‌‌Atenas‌‌-‌‌Julio‌‌Medem‌‌
   ‌
 ‌
- Atenea‌  ‌(or‌  ‌massís‌  ‌i ‌ ‌marbre)‌  ‌12‌  ‌m ‌‌alçada‌‌
  dins‌‌
  espai‌‌
  de‌‌
 
18‌‌m‌‌amplada‌‌(nau‌‌central‌‌10‌‌m)‌‌→‌‌Es‌‌va‌‌fondre‌‌per‌‌fer‌‌monedes‌  ‌
- Doble‌‌franja‌‌columnes‌‌(U)‌  ‌
- Peristil‌‌i‌‌estilobat‌‌de‌‌31‌‌per‌‌69‌‌m  
‌‌ ‌
- Temple‌‌perípter,‌‌octàstil‌‌amb‌‌17‌‌columnes‌‌als‌‌laterals‌‌
   ‌
- Proporcions‌  ‌
- Planta,‌‌diàmetre‌‌columna‌‌/‌‌intereix,‌‌amplada‌‌/‌‌alçada‌‌4:9‌  ‌
- Longitud‌‌/‌‌alçada‌‌9^2:4^2‌‌(63:13.7)‌  ‌
- Harmonia‌  ‌
- Columnes‌  ‌primes‌  ‌i ‌ ‌més‌  ‌juntes‌  ‌(2.25:1)‌  ‌(totes‌  ‌les‌  ‌columnes‌  ‌estan‌  ‌a ‌ ‌una‌  ‌distància‌‌
 
diferent,‌‌per‌‌a‌‌que‌‌visualment‌‌es‌‌vegin‌‌alineades‌‌i‌‌separades‌‌igual)‌  ‌
- Perfecció‌‌
   ‌
- Conflicte‌‌del‌‌angle‌  ‌
- Refinaments‌‌òptics‌  ‌
- Últim‌‌Tríglif‌  ‌
- Doblar‌  ‌distància‌  ‌entre‌  ‌eixos‌  ‌cantonades‌  ‌i ‌ ‌reduir‌  ‌progressivament‌  ‌amplada‌‌
 
mètopes‌‌de‌‌cantonada‌‌al‌‌centre‌  ‌
- Refinaments‌‌optics‌  ‌
- Eliminar‌‌línies‌‌rectes‌  ‌
- Curvatures‌‌subtils‌‌(èntasis)‌  ‌
- Estilobats‌‌de‌‌5‌‌cm‌‌a‌‌10‌‌cm‌‌al‌‌punt‌‌mig‌  ‌
- També‌‌entaulament‌‌i‌‌frontó‌‌així‌‌com‌‌murs‌‌de‌‌cel·la‌‌i‌‌porta‌‌accés‌  ‌
   ‌
 ‌
3.0‌‌ORDRE‌‌JONIC‌  ‌
- Costes‌‌egees.‌‌Mar‌‌jònic‌‌(1000‌‌aC)‌  ‌
- Influències‌‌Egipte,‌‌Síria‌‌i‌‌Pèrsia‌‌(columnes)‌  ‌
- Estil‌‌greco‌‌-‌‌oriental‌  ‌
- Menys‌‌rigid‌‌dòric‌‌
   ‌
- Menys‌  ‌pur‌  ‌i ‌ ‌determinat,‌  ‌més‌  ‌suau,‌  ‌ric‌  ‌i ‌‌
pictòric‌  ‌
- Estilobat‌‌(no‌‌3‌‌escalons)‌  ‌
- Columns‌  ‌sobre‌‌
  base‌‌
  amb‌‌
  plint‌‌
  baix‌‌
  cilindric,‌‌
 
una‌  ‌espira‌  ‌amb‌  ‌dues‌  ‌o ‌ ‌mes‌  ‌escocies‌  ‌i ‌‌una‌‌
 
gran‌‌motllura‌‌(toro‌‌estriat)‌‌
   ‌
- Fust‌  ‌amb‌  ‌acanaladores‌  ‌(filets‌  ‌i ‌ ‌proporcions‌‌
 
alçada/diàmetre‌‌9:1‌‌o‌‌10:1‌  ‌
- Capitell‌  ‌amb‌  ‌volutes‌  ‌o ‌ ‌rotlles‌  ‌(closques‌  ‌de‌‌
 
nàutils),‌‌equí,‌‌àbac‌  ‌
- Entaulament‌‌més‌‌estret‌  ‌
- Motllures‌  ‌egípcies,‌  ‌toro‌  ‌i ‌ ‌cavet‌  ‌amb‌‌
 
motllures‌  ‌propies‌  ‌(pures‌  ‌o ‌ ‌decorades‌  ‌s.‌  ‌VI‌‌
 
aC)‌  ‌
- Motllure‌  ‌ideal:‌  ‌Temple‌  ‌Atenea‌  ‌Polias‌  ‌a ‌‌
Priene‌‌(340‌‌aC)‌  ‌
- Arquitrau‌‌tres‌‌parts‌  ‌
- Motllura‌‌prima‌‌(no‌‌fris)‌  ‌
- Dos‌‌franges‌‌amb‌‌òbois‌  ‌
- Corona,‌‌cima‌‌(lleons)‌‌i‌‌antemi‌  ‌
- Contrast‌‌forma,‌‌escala...‌  ‌
 ‌
ELS‌‌TEMPLES‌‌JONICS‌  ‌
- TEMPLE‌‌ARTEMISA‌‌A‌‌EFES‌‌(1/2s.‌‌VI)‌  ‌
- Dipter‌  ‌
- 51‌‌per‌‌112‌‌m ‌ ‌
- Columnata‌‌frontal‌‌tríptera‌  ‌
- Columnes‌‌in‌‌antis‌  ‌
- Acropolis‌  ‌
- Atenea‌‌Nike‌‌(420‌‌aC)‌  ‌
- Erechtheion‌‌(437-432‌‌aC)‌  ‌
 ‌
Erechtheion‌‌(Mnesicles)‌  ‌
- Lloc‌‌sagrat‌  ‌
- Posidó‌  ‌
- Hefaistos‌  ‌
- Erechtheus‌  ‌
- Butes‌  ‌
- 1‌  ‌soterrani‌  ‌i ‌ ‌4 ‌ ‌habitacions‌  ‌(cel·les)‌  ‌→ ‌‌
dedicades‌‌
  als‌‌
  quadre‌‌
  déus‌‌
 als‌‌
 que‌‌
 està‌‌
 
dedicat‌‌el‌‌temple‌  ‌
- Gran‌‌complexitat‌  ‌
- 3‌‌pòrtics:‌‌tipus,‌‌escala‌‌i‌‌nivells‌‌diferents‌  ‌
- Pòrtic‌‌hexàstil‌‌temple‌‌Atenea‌  ‌
- Pòrtic‌  ‌Cariàtides‌‌
  → ‌‌figures‌‌
  femenines‌‌
  que‌‌
  fan‌‌
  la‌‌
  funció‌‌
  de‌‌
  columnes‌‌
  (si‌‌
  son‌‌
 
masculins‌‌es‌‌diuen‌‌Atlantes)‌  ‌
- Pòrtic‌‌nord‌  ‌
Els‌‌propileus‌  ‌
- Portes‌‌d’entrada‌  ‌
- Doric‌‌exterior‌  ‌
- Jonic‌‌interior‌  ‌
- Complexa‌‌via‌‌d’accés‌  ‌
- Centre‌‌gran‌‌sala‌‌oberta‌  ‌
- Façanes‌‌dòriques‌‌hexasiles‌  ‌
- Bloc‌‌central‌‌3‌‌parts‌  ‌
- Centre‌‌rampa‌‌4‌‌m ‌
- Costats‌‌entrada‌‌vianant‌  ‌
- Separats‌‌per‌‌columnes‌‌joniques‌  ‌
   ‌
L’ORDRE‌‌CORINTI‌  ‌
- Guerra‌‌del‌‌Peloponés‌‌(431‌‌aC)‌  ‌
- Individualització‌  ‌
- Estil‌‌poc‌‌rígid‌  ‌
- Riquesa‌‌ornamental‌  ‌
- Temple‌‌d'Apol·lo‌‌a‌‌Bassai‌‌(420‌‌-‌‌410‌‌aC)‌  ‌
- No‌‌un‌‌tercer‌‌estil‌‌sino‌‌variant‌‌jonic‌  ‌
- només‌‌canvia‌‌el‌‌capitell‌  ‌
- (les‌‌columnes‌‌continuen‌‌sent‌‌joniques)‌  ‌
- Capitell‌‌corinti‌‌ideal‌‌(s’utilitza‌‌de‌‌forma‌‌aïllada‌‌i‌‌sobretot‌‌en‌‌interiors)‌  ‌
- 2‌‌francs‌‌concèntrics‌  ‌
- Abac‌‌(plat)‌  ‌
- Fil‌‌suau‌‌i‌‌modelat‌  ‌
- Equí‌‌(calatos‌‌-‌‌campana‌‌invertida)‌  ‌
- Complexa‌‌vegetació‌  ‌
- 2‌‌anells‌‌fulles‌‌acant‌‌(2‌‌centrals‌‌i‌‌2‌‌diagonals)‌  ‌
- Tiges‌‌(cautilicies)‌‌coronades‌‌calzes‌‌(poncella)‌‌corbades‌  ‌
- Coronament‌‌flor‌‌(antemi)‌  ‌
ELS‌‌TEMPLES‌‌CORINTIS‌  ‌
- Capitell‌‌ideal‌‌a‌‌Roma‌‌i‌‌època‌‌hel·lenística‌  ‌
- Temple‌‌Zeus‌‌Olimpic‌‌a‌‌Atenes‌  ‌
- 41‌‌per‌‌108‌‌m ‌ ‌
- Columnes‌‌17‌‌m ‌ ‌
- Ordre‌‌restringit‌‌interior‌‌del‌‌temple‌  ‌
- Origen‌‌en‌‌el‌‌Tholos‌‌(temples‌‌circulars)‌  ‌
- Tholos‌‌de‌‌Delfos‌‌(IV‌‌aC)‌‌
   ‌
- Exterior‌  ‌20‌  ‌columnes‌‌
 
dòriques‌‌
   ‌
- Mur‌‌cel·la‌  ‌
- Interior‌  ‌9 ‌ ‌columnes‌‌
 
corínties‌  ‌
- Tholos‌‌d’Epidaure‌‌(360‌‌aC)‌  ‌
- Monument‌‌a‌‌Lysicrates‌‌(335‌‌aC.)‌  ‌
- Base‌‌quadrada‌‌(3‌‌per‌‌3‌‌m‌‌) ‌ ‌
- Remat‌‌marbre‌‌blanc‌‌(cos‌‌cilíndric‌‌2‌‌m‌‌de‌‌diàmetre)‌  ‌
- 6‌‌columnes‌‌coríntieszsd‌  ‌
- Con‌‌de‌‌marbre‌‌i‌‌trofeu‌  ‌
L'arquitectura‌‌grega‌‌es‌‌en‌‌sec,‌‌no‌‌s’usa‌‌morter.‌‌Unions‌‌amb‌‌grapes‌‌metàl·liques‌‌o‌‌amb‌‌el‌‌
 
típic‌‌mascle‌‌i‌‌femella‌‌(de‌‌forma‌‌mecánica)‌  ‌
- Grapes‌‌metàl·liques‌‌de‌‌plom→‌‌han‌‌provocat‌‌gran‌‌part‌‌del‌‌deteriorament‌‌dels‌‌edificis‌  ‌
- Les‌‌columnes‌‌no‌‌son‌‌d’una‌‌sola‌‌peça,‌‌sino‌‌que‌‌estan‌‌fetes‌‌mitjançant‌‌tambors.‌‌
 
Peces‌‌dins‌‌la‌‌columna‌‌(algunes‌‌de‌‌fusta)‌‌per‌‌afavorir‌‌el‌‌moviment‌‌de‌‌la‌‌columna‌  ‌
- Per‌‌això‌‌no‌‌han‌‌caigut‌‌amb‌‌els‌‌terratrèmols,‌  ‌
 ‌
ARQUITECTURA‌‌CIVIL‌  ‌
- L'Àgora‌‌(finals‌‌V‌‌aC)‌  ‌
- Nord‌‌Acròpolis‌  ‌
- Via‌‌Panatenaica‌‌(dromos)‌  ‌
- Oest‌‌(Tholos,‌‌boleuterions,‌‌temple‌‌Hefest‌‌i‌‌estoa‌‌Zeus)‌  ‌
- Estoa‌‌elements‌‌significatius‌  ‌
- Fins‌‌polítics,‌‌econòmics,‌‌financers,‌‌filosòfics‌  ‌
- Forma‌‌de‌‌L‌‌o‌‌U‌‌amb‌‌2‌‌pisos‌‌i‌‌façana‌‌amb‌‌columnes‌  ‌
- Pnyx‌‌neix‌‌el‌‌teatre‌  ‌
- Teatre:‌‌espectacle‌‌i‌‌celebració‌‌
 
poètica‌‌i‌‌musical‌‌de‌‌les‌‌creences‌‌
 
cíviques‌‌i‌‌religioses‌  ‌
- Pendent‌‌d’un‌‌turó‌  ‌
- Finals‌‌s.V‌‌ac‌‌forma‌‌canònica‌  ‌
- Skene‌  ‌
- Proskenion‌  ‌
- Orchestra‌  ‌
- Auditorium‌  ‌
- Teatre‌‌d’Epidaure‌‌(s.‌‌IV‌‌aC)‌  ‌
- Teatre‌‌de‌‌Priene‌‌(s.‌‌III‌‌aC)‌  ‌
- Proskenion‌‌i‌‌skene‌‌
 
desplaçats‌‌endavant‌  ‌
- Orchestra‌‌mig‌‌cercle‌  ‌
- Mur‌‌skene‌‌obert‌  ‌
(es‌‌feien‌‌les‌‌grades‌‌recolzades‌‌a‌‌la‌‌muntanya,‌‌
 
seguint‌‌la‌‌pendent‌‌original)‌  ‌
Tenien‌‌molt‌‌estudiat‌‌tot‌‌el‌‌tema‌‌acústic‌‌per‌‌tal‌‌de‌‌
 
que‌‌s’escoltes‌‌una‌‌moneda‌‌caient‌‌des‌‌de‌‌
 
qualsevol‌‌punt‌‌del‌‌teatre‌  ‌
 ‌