Historia de la

Filosofia

.
I
 ORIGEN DE LA FIOSOFIA
El Das del mite al 1090s
Totes les cultures conequdes s'hanfet
preguntes sobre el significat de la vida ,
mon , allò que ens envolta , les han resoltes amp

mites que expliquen el min de forma simbolica .

Pero moltes d'aquestes cultures no tenien filosofia

↳ la filosofia d'uns individus que
va neixer per explicar la tasca no van acceptar la explicació dels mites es van plante fur preguntes
sobre el moni l'EEHH amb espérit critic

·
Crisi del mite a precia
- Els gres eren un poble de ~contacte amb altres pobles I
Relativització del Saber
comerciants caltres dens cultures ( religios tradicional
:

>
Economia d'intercanvi

sabsten entendere ni
! navia unes leis
> costum d'utilitzur
economic monetaria diners

Estimulació
geefersics se e metres de en 3esemorena recetabrectives
del coneixement
·
Navegació -racional de in reastat ,

dens , moneces proples , etc

↑
.

La filosofia neix gracies a l'estructura de la Societat greya < Polis (Clutat -

estall Independents

Va
·

neixer a Grecia perque hi navia Isonomial :

dels ciutadans davant la llei) i agora (placa pública dins la murallal on debutre

neix a l'agora on trionfa la paraula : la por als dens es substitueix per la confianca en la rao

·
mites : 1090s avui ,

El nostre mon tambe ofereix relats mitics : explicacions arbitraries que volen Imposar -se apellant a les dimensions

emotives sspots publicitaris

:

ens fan creure que adquirint un producte tastarem una eterna belles a

·
Monisme , Pluralisme
monisme pluralis me
·
totes les coses es componen d'1 essencia Presencia de diversos elements primers

·
Persona com esser unitari format d'1 realitat moquts per una forea externa
I substancia
·
Monistes
ARKHE
:

· element primari

Els primers filosofs aspiraven a un discurs racional que enunci la relacio necesaria dels fets
↳
logos es aquest discurs que intenta entendre el mon a partir de forces naturals , no per curses

sobrenatural o divines

La reflexió es centra en la distinció inter lectual entre esser ,

aparenca arenc ercular entrenament
·
Els filosofs del mument s'ocupen de la physis

Els origens de Jonia remanten al s XII (a n el .

. .
.
La invasió dels dorins obliga a fugir els yonis cap a les illes

· terres Mediterränies d'Asia Menon ;

Milet * eis seus arriben de In Mediterrania , Mar neura Nil .

>nova classe social de comerciants capdurant de la (S VII)

,
navegants se Situa al Cintat .

Els habitants de Milet saben mes d'altres cultures > discurs basat en la rac

·
Tales Anaximandre
, : Anaximenes 3 Presocratics , monistes : materialistes

· TALES DE MILET (650-546 a .

d el .

Afirma que l'alqua es l'ARKHE que origina totes les coses

↳ Es el resultat de la reflexio a partir de l'observació

↳
axi constata la presencia de l'alqua en l'origen i fi del essers vins
,
mor . aparent del mar ...

· Anaximanare
va ser amic I deixeble de Tales ,
va iniclar la tradicid critica Interna del discurs racional , que portava als

pensadors a revisar les teories dels sens mestres : formular altres

·
ARKHE :
aperion : un tot infinit , tot neix , vin I mor a l'aperion

~(concepció mes abstracta In que l'aperion no es un element iu format com l'alqual

·
ARAXMCHe Sideixebie de
·

ARKHEs aire/vent
Arqumentava
·

que les diferencies entre les coses es basaven en la sera condensació ,

rarefacció quan l'aire es condensa , pot crear substancies + denses com Interra o l'alqua

peró en envarir-se pot crear foc o vent per exemple

 s) IGORES
A partir de l'ensenvament d'Anaximandre ,
per la sera estada a Eqipte , Babilonia ,
va adquirir

un gran interés Der les matematiques

·
el seuteorema in es coneixia a Eqipte pero sense generalització teórica

Pitagores , els sens deixebles formen una mena de confraternitat orientada a la salvacio

espiritual a través del coneixement

·
ARKHE : el nombre
,
tot el que es cognoscible no es perque es expressable numéricament

sels nombres ensporten a l'harmonia del cosmos

Felen calculs amb pedres I els nim . even formes geometriques

nombre
bones-ordre" .....
D ... divi
...
-

Les coses limitades son es coses it limitades son dolentes desorare :

·
Purifica l'anima
La música te un paper important al punt de vista religios la desvincula del cos

Despres tota la
cl'obra l'harmonia cosmica
·
L'harmonia ↑
es reconeix Ir a l'escala musical realitat
a

↳
depen de les esmentades raons numerigness sequeix l'ordre racional numéric

El firmament mostra que els principis de la realitat son numerics ⑧ *

-> Terra estérica que qira al voltant d'un foc central * *

*
d'estels fixos esfera
Y
⑨
->
cel , altres planetes cadascun a una
*
Cristalina que sequeix una harmonia cosmicas producen *

*
una música celestial que no percebem *
*
*

HERACLIT
Junt amD Parminides Interroquen el mon material
.

canviantI aprofundexen en In distincio de la

-> " itin enin

~immutable

LOGOS C
Afirmara findre una profunda veritat però els humans A
Ile r universal N
no even capaços de comprendre -
la . Aquesta incapacitat L
e

Governa els
ens impedelx anar mes enlla dels canvis canvis
S
l'acceptació
·
de les dades Sensorials que evidencien el canvi

La distincio entre raó , Sentits dona pen a afirmació del suprem orde racional

[Res
L'autentica es captar la rao es manté ,
·
saviesa cosmica que explica el canvi ·

>Les coses sorpeixen en la Iluita d'oposats amp la tensio , equilibri de contraris spanta rei tot fueix

ARKHE : El foc es el principi de tot , tot procedeix del for i tot confluex
 · Darmen , des
va ser influenciat pel pitagorisme , no li agradara el canni , el min sensible , que redue a l'ambit

de la dóxa
!
·
ciuniversal
Der a que hi haui una ciencia verdadera ,
el que s'estudia nu de ser abstracte , mantenir-se aixi

↳ L'episteme(coneixement verdader es la rai , la ciencia

Cami de la veritat
↳ s'autolmposa com l'unic practicable per a la Y s la rai mostra que l'esser autentic no pot variar

lesser es ,
el no esser no es

El canvi es Irracional la que Significa passar del no-esser a l'esser o a l'inrevers , pero no

podem pensar en el no-esser zu que no es put concebre logicament , no existeix el no-esser

·
CARACTERISTIQUES DEL ESSER
· Continu . si fos discontinu ,
hi nauria buit , aixo es no-esser , per tant el no-esser seria i

això es inadmisible

·
Complet , no li potfaltar res , no pot fultar esser perque nu es i no pot faltur no-esser perque no existeix

· Immobil elbuit no existeix en un mon ple , per tant no pot haver-hi movment

· UNIC S, hinaquést s'haurien , de diferenciar pero no es pot perque es l'esser mateix , a part no els pot

diferenciar el 'no-esser' zu que no es

· Eterns l'esser es sempre ,

no té un origen ni un final ,
el no-esser tampoc perqué no es

Cami de l'opinió
Es fals , aparent lu que accepta el pas de no-esser a esser , a la inversa .
Els sentits no ens proporcionen

un coneixement autentic 14 que enspodem equivocar .

El filosof que estima el coneixement na d'estar alerta , no

es pot veure confús I caure en l'error d'un coneixement sensorial

influeix a Plato

·
Pluralistes
↳ tenen arkhaiit d'un arknet

>EMPICOCIES
Vatindre en compte el problema sobre l'esser , la sera utilitat , la imposibilitat de que sorgeix , alquna cosa del no-esser

·
Va idear L'esfera , que contenia en si mateix els elements Arknés carres de tott

↳ no ni na buit nianiquilació , tot el que existeix es el resultat

⑱
de mesclar , separar aquests elements que sempre romanen &

-ag
per molt que les coses Cunvin
Empedocles va descubrir l'amor , l'od , com a motors del min. .
En l'amor que reana /'esfera . I . aporta estabilitat

plenitud pot sorair l'odi , que corromp tot sestable una diclectica amy la Iluita de 2 principis oposuts

·
AHAXAGORES
Parteix de la iden de que no es possible que alquna cosa tinqui un origen o unf ,
sino que d'allo que

existeix esformen combinacions I separacions , perfant ,

en el mon de les coses hi ha d'haver

una unitat originaria en In que hi es tot

Anaxagores
·
explica el canvi , l'aparició , la desaparició de les coses amp 2 principis :

Principi passiu/homeomeries( Principl actiulnons(

Tots els essers estan format d'unes lavors .
tots els Es un principi d'ordre ,
com l'amor d'empedocles pero

essers tenien In= composició pero es diferenciaven per es un o intel lectual que lorg . del cosmos Impulsa
luna forca que organitzara la material
les homeomeries que predominen .

↳ tots d'huma Existeix es independent , etern illuminos

tenen Ilavors de gat , qus etc , pero predominen les
,
per si mateix ,

↳Si estiqués barrenat amb altre cosa naurin de Hindre

Son eternes ,
immutables , qualitativament diferents, part de tot ,
aquestes coses no II permeten

poden dividirse O
,
tenentuts els sabors / colors pero dominar-les fu que es NOMES per el mateix

·
no tenen moviment , necesiten un element extern El nous serà reinterpretat com un precedent

per barrelar-se , formar cosmos < Nos de la concepció de Den .

Democrit
ARAHE :
atoms , but , movment

~Latom es una particula material simple , es el substrat etern ,

immutable ,
innumerable , imperceptible

I en moviment en l'espal bust infinit .

·
teoria dels atoms
Democrit té en compte la concepció d'esser de Parminides ,
immutable , etern adegelx que aquest esser consisteix

en essers a latoms)

La multiplicitat d'atoms es distinqueix en la forma ,

l'ordre : la situació c s'assemblen a l'esser de

Parmendes leterns incorruptibles) ,

, alle nomes no pot percebre la ment , no els sentits

Els atoms en el buit estan separats , difereixen entre si per les seves figures , ordre , posició , es desplacen

poden collisionar , alquns reboten , altres , segons forma , posició ,

etc s'enlacen , crean compostos
 ·
Seyons Demicrit ,
el desconeixement de la mecánica natural pot fer venre que tot siqui per atear

El seu mestre del que res pasara perque si , que tot tenia una rac , necessitat .
Democrit no

creia en l'atzar pero tampoc coneixia les causes naturals dels atoms ,
alxo laboch a ma concepcio

mecanista ,
determinista , materialista

Els atoms no necesiten d'una foren externas s'enten com a resultat mecanic de la

interaccio de causes , d'elements naturals materials

La il lustració atenenca
.

Il lustració
sofistes ↑
Presocratics Socrates > renuixement /es recuperen idees de 1'E .
A . )
⑧
E .
AntIGA E mit suna
. E moderna
.
E contemp
.

/merameronos Relato
Polis
E
Importants Atenas
:

+
régim democratic (dialeal

de Grecia Esparta requm :

militarista

estat Méxess
· Els Sofistes , Socrutes es van comencar a preguntar de quina forma orgunitear la cintat

"Mxagans ore"

l'assamblea del contunt de clutudans es reunien 1 veyada a lu setmana sexcercien el poder els clutadans

Eren una democracia assamblearin directa I facilment esdevenia demagogia lennanys per convencer a la mussal

↳ aquestes reunions even dominades per grans oradors : era una menu d'oligurania (petit grup amy poder)

·
La democracia va propiciar el 11 , ure desenvolupament comercial ,
Intel lectual , artisticsmars i don per reflexions

↳ La virtut (aretel va delxar de de l'aristocracia perque el que interessava era la

ser una qualitat exclusiva

era la virtut politica de l'excellencia en la participació clutadance

S
2 Isonomia s
=

davant la Ile ,
Instruments
e
de conse Isegurias =

davant la paraula- es poden defensar a l'agura

'La virtut política la tenien aguells que samien expressar les seves Idees .
 Els Sofistes , experts en saberl

Van ser un consunt de Filosofs itinerants ,

mestres , Intel lectuals que ensenaven en Atenes al s V
.

·
even mestres que ensenaven virtut politica per diners asocrates criticura alxo

Els sofistes conformen una actitud , no una escola .

Las teories de la physis els fa afirmar que no hi na una

veritat absoluta . El contacte amp altres poples va afirmar la relativitat dels comportaments culturals .

La veritat es relativa lqual que la moral , que depen del costum .

>Vollen canviar la clutat a partir de l'educació .

L'arete 14 no es privileg derivat de la familia de cudasci

D
entrenament amparmes s preparació per la linita discursiva a l'aqura .

Obtenim l'areté del coneixement , es por ensenyar . també es porta a terme una organizació per posar ordre

en les materies ensenyades .

Ara el saber es divulga e fan que el concepte de cultura siguientes com educació (paineial {"netétara a
ià cons

·
Ilenquatge , retórica

Per els tra filosofs la veritat era en la realitat , el coneixement consistic en descubrir-la a través de la investigació de

la naturalesa , pero per els sofistes la veritat era la opinió .

Si ets capas de convencer ambelten discurs In veritat estera .

↳
per aixi tots els sofistes es van dedicar fonamentalment a l'estudi del Ilenquatge : la retórica

· Protaqures : Gorqies

Protigures :
principal sofista ,
tesi Relativisme
:

res era absolutament vertader o false depen de la Utilitat o conveniencia en el moment

GorgiessEscepticisme radical -nequció de In posibilitat de coneixement de la veritat absoluta

protagores
·

Afirmara que sobre qualsevol tema es poden ferz discursos oposats ,

can dels 2 havia de ser veritat

L Se l , criticava que la possibilitat d'enfortir qualserol argumentació permetia donar suport a les Inusticles

L'home com a mesura de totes les coses

·
Defensava la suppectivitat de les persones , expresse el relativisme del coneixement , l'afirmació de la

perspectiva personal

↳ sense una base objectiva ferma el coneixement sembla submerair-se en l'interioritat

Per defensar el relativism parta d'antilogies si trenco las sabates , dolent per mi ,
Pero bu per el subuter

->

S, no ni na Una absoluta de referencia només , resta qular-se per la Utilitat , conveniencia del moment .
 ·
Gorqies
· Criticava a Parminides

Per ell ,
la paraula era molt poderosa la que podies alegrar li el dia a alqu o empityorar to

Els bons politics , clutadans han de ser experts en aquest art retoric de commoure persuadir .
esser parmedia
M

ell negava la possibilitat de coneixer la rao absoluta lesceptics me radicall en la seva obra Sobre la natura el no-esser

Primer ,
res es ; segon , si fos I'nome no ho podria coneixer ;
tercer , si fos cognoscible ,
no seria tanmateix comunicable n i explicable a altres

Socrates :

eltavec d'Atenes
Deflaved : mosca Gorda que pica sera molest

Problema socratic
:

no va escrure filosofia s coneixem la seva obra a partir de les versions del sea deixeble Plato ,
Aristotil xenofont

·
Ell creu que l'ensenvament es un deure , no und manera de quanyar diners , ell no cobrava , ensenyara en llocs priblics

·
metode socratic
intenta superar el relativisme dels sofistes
:

aconseguir una veritat absoluta Proces dialéctic

pregunta socratica !
Proces dialéctic :
Utilitzara el dialen socratic per trobar una definició universalment valides : -

Es dedicara a passefar , preguntar a la gent , per exemple ,

que es la justicia ? Preguntava : preguntara fins arribar I Opinio ,
no repetia amy diverses persones fins que recopilara

les suficients per crear la sera definició universal I aix : superar el relativisme dels sofistes , que la fan variar
seyons la convenció , practica de la polis

Atribucions
SOCRATES
a

E
·raonaments inductius

· definicions universals I enc objecten del , definicions ~persequeix el concepte

E
Dialectica enfrontament entre 2 persones dialey
:

- en un on exposen les seves Idees

to en compte
induccio
:

casos particulars · definicio Universal

-
Innatisme tothom :

té veritats absolutes pero no no saben

3 fases :
·
IRONIA
:

Socrates dialoga amb l'interlocutor el qual respon amb una definició basada en mites ,
tradicions ( ... ) Socrates troba contradicions per
. ,
tant la definició no es acceptable

1 l'interlocutor la rectifica , la rectifica fins que accepta la seva ignorancia en el tema Destrucció del coneixement erroni

·
MAEUTICA : miteancant preguntes anuda ,
a l'interlocutor a donar a llum a conceptes dins des i mateix .
Fa arribar a linterlocutor a la definicio universal ,
despertant-I coneixements

dins seu que enté construcció de la definició universal

S
A tot :
Utilitza la inducció per extreue en el que tenen en comú les definicions de tots els interlocutors I crear aixi la definició universal

Intel lectualisme moral

9
ningi amn autentic saber put actuar Incorrectament

Saviesa Socrates dei que tots els homes eren bons pero els lanorants no coneixen les consequéncies fan
·

virtut , : per alxo el mal

lanorancia s Vicl Doctrina contraria al Cristianisme - Adan , Eva(porter el pecat al neixer)

qui no coneix el be es mon per Instints ! ,

·
Etica eudaimónica (endalmonismel

EndalmonismesEtica del be > Felicitat

->
una persona virtuosa es . perque obra seyons el be mostrat per la rai .
Un home es .. quan actua racionalment

siactues amy rai sactues amy Virtutbondat

 Glossari
·
filosofia :

amor a la savesa atom : no divisible

1090S ·dem490914
· :

rao/discurs enaanys per convencer a la massa

·POIIS : Cintats estats amy dens , moneda , mites propis Sofista : expert en saber

ISONOMIG ·padeía : educació

:

iqualtat dels Clutadans davant la llei

IS990VIG . ·antilogla
:

qualtat davant la paraula eren uns raonaments que podien ser Dons per uns pero
dolents per uns altres

agora : placa pública on debatre

·arkhé
:

principi elemental subeacent en totes les coses

DGYSIS
:

paraula que denomina a la natura

·UPCION : tot infinit en l'espal , el temps . eternisense

cap determinació qualitativa

·Panta reii res es mante , tot flueix

·dOXG : denomina l'opinio o els sentits

·ePIsteme
:

coneixement vertader o ciencia

homeomeri es
·

son una mena dellavors que poden dividirse

leternes , Immutables

, determinen qul som

· nous :

amor intel lectual que mou a les homeomeries