ART HOLOCÉ

MEGALITISME

Entre el Neolític i l’ Edat del Bronze trobem pintures en abrics

rupestres amb diferents estils i significats.
Alguns dels motius tenen clars paralels amb les
representacions ceràmiques i amb els ídols calcolítics, cosa
que permet la seua ubicació cronològica.

Segons els estils es pot distinguir entre:

Art Macroesquemàtic, Neolític c. 5600-5000
Art Llevantí, Neolític-Calcolític c.5200-2800
Art Esquemàtic, Neolític-Calcolític.

Amb anterioritat es pot documentar altre estil: el lineal-geomètric:

sobre soportes mobles de pedra (plaquetes) del Mesolític-
Geomètric. Sin continuitat.
ART MACROESQUEMÀTIC
PARALELS MOBLES
SUPERPOSICIONS
LLEVANTÍ
E
S
Q
U
E
M
À
T
I
C
J. E. Aura, 2002
Cogull, Lleida
Barranc de la Valltorta
 Característiques generals

esquematizació Contorns monocromia Composicions plans

estilització
fins dinàmiques

Caràcter Composició en
narratiu diagonal

convencionalismes

Extremitats
molt obertes

Valltorta. Caceria
Barranc de la Valltorta
Art llevantí
Cueva de la Vieja (Alpera, Albacete)
C
o
v
a
d
e
l
’
A
r
a
n
y
a
(
B
i
c
o
r
p
)
Cueva de la Araña
Abrigo del charco de la madera (Bicorp)
Art macroesquemàtic
Pla de Petracos (Castell
de Castells)
Pla de Petracos
Cronología: Neolític cardial
Albarracin (Teruel)
 MEGALITISME
Sentid màgic
de conexió de forces De vegades,
telúriques (terra) amb desbasten frotant amb
el cel (proyecció) arenisques
Recorten donan-li formes
més o menys geomètriques
Laja
Completament coberts de terra Horizontal
(cobija) Arranquen de jaciments
amb fustes i aigua
mitjançant contrastes de
Posible funció fred i calor
funeraria
Grands blocs
de pedra
(varies tones)
Pedres
verticals Ficats en vertical
(Ortostats)

Traslladats a
Grans distancies

Dolmen Menhir
 Evolució dolmen: sepulcre de corridor i galeria coberta

Càmara sepulcral
circular amb falsa cúpula
(per aproximació progresiu de lajes)
Corridor adintelat

Ortostats poden
ser progresivament
reemplaçats per
murs ciclópeos
Dolmen de Càmara simple

Dolmen de la Lapita -Barcarrota - Badajoz

Dolmen de corridor curt

Dolmen "Casa del Monje" -Villar del Rey -Badajoz

Dolmen de Cámara de corridor llarg

Dolmen de Soto -Trigueros- Huelva

 MEGALITISME NO FUNERARI

Distribució occidental (Portugal): Algarve i Alentejo

Menhires (pedres aillades)

Cromlechs (cercles de pedres)

Mes antic per:

-reutilizació en
tombes
-asociació espaial
amb poblats del
Neolític antic de
Portugal
MEGALITISME FUNERARI:
s’inicia al llarg del neolític, encara que bona part
d’aquestes construccions correspon al periode seguent
(1ª Edat dels metals).
A q u e s t e s s epu l tu r e s so l en ut i li t zar- s e p e r
soteraments múltiples, colectius en el sentit de sucesius. El
nombre d’inhumats varía enormement, i no guarda relació
amb el tamany de la construcció.

Hipòtesis actuals: no tots els membres del grup teníen

acces/dret a ser soterrats al interior d’aquestes
construccions (inici de diferenciació social ¿?).
Dificultat datacions absolutes. Habitualment, s’atribueix a
una fase cultural a partir de la tipologia del aixovar funerari
recuperat.
Interpretacions:
Bosch Gimpera considerava el megalitisme
com una manifestació religiosa/cultural dels
grups mesolítics portuguesos.
Gordon Childe lo interpretava com resultat de l’arrivada de
prospectors, procedents del Egeu, en busca de metalls.
Es varen establir en el SE peninsular i en la desembocadura del
riu Tajo, construint poblats fortificats.
Actualment: aquestes construccions es varen desenvolupar en moments
i territoris diversos, amb contextos culturales diferents, i está
desapareixent la concepció unitaria d’aquest fenòmen.
Ara, es parla de cultures amb megalits.
Els investigadors portuguesos proposen una sequència
evolutiva del megalitisme, de més xicotet i sencill a
major i més complexe, pensant que la complexitat
constructiva respon a la progresiva complexitat
econòmica, social i simbòlica de les comunitats
agrícoles i ramaderes
Les construccions megalítiques de la PI són majoritariament de
caràcter funerari.
La seua distribució geogràfica cobreix bona part de la
superficie peninsular, excepció de la Meseta oriental (escases

construccions), la Mancha i els territoris mediterrànis, i són escassos

en Aragó.

En general, el nombre de megalits es elevat, si be, molts han segut

destruits.
Les primeres construccions megalítiques s’inicien al Neolític, pero

tant el ritual funerari colectiu com les tombes monumentals són un

tret característic del Calcolític i en algunes àrees també de la Edat del

Bronze.
El estudi del megalitisme andalus es complexe.
En Andalucía Oriental se’ ha destacat tradicionalment la dualitat
entre tholoi i sepulcres megalítics, considerant que teníen

una distribució geográfica excluyent. Aquesta dualitat s’ interpretava

com una dualitat cultural i econòmica, bàsicament agricultors

i sedentaris els primers, i ramaders amb major mobilitat els

segons.
El megalitisme andalus solía fexar-se com del Calcolític. L’ excavació
de las Peñas de los Gitanos vaproporcionar una sequència des de
el neolític recent fins la edat del bronze, i va permetre establir
similituts i sincronismes amb les sequències del sudoest, sobretot les

portugueses.
Menhir de Meadas, Castelo de Vide
Outeiro, Reguengos
Menhir Casa de la Cremada, Roses
Menhir de Gamonal. Valverde de Leganes. Badajoz
Procès de construcció de un Megalit
Xarez, Reguengos
Casolo do Foxo, Orense
Casiña Moura, Orense
Pedra d Arca, A Coruña
Axeitos, A Coruña
DOLMEN DE DOMBATE. (LA CORUÑA)
Cunha Baixa, Mangualde
Bermejales, Arenas del Rey
Zalamea la Real (Huelva)
Dolmen Soto de Trigueros (Huelva)
Dolmen de Alberite en Villamartín (Cádiz).
Es una estructura de grands dimensions, amb una forma
intermitja entre sepulcre de corridor i galeria cuberta, amb
representacions gravades i pintades en el seu interior.

Es varen documentar restes de focs, i ocre que impregnaven

els osos dels 2 inhumats (1 masculi i 1 femeni).

5020±70, 5110±140 y 5320±90 BP

DOLMEN DEL ROMERAL
Sepulcre de Corridor: cueva del Romeral
Doble
cámara

Montícul de
cubrició

Falsa cúpula
con gran cobija final
CUEVA DE LA MENGA
 Galería coverta: Menga
Montícul de sorra
que el cubría.
cobijes

ortostats

Corridor
25 m. de llarg adintelat
X
6 m. de’ample

Orientació cap el E
(iluminació en solstici)
Dolmen 71 de Gorafe, Granada
Túmul del Dolmen de la granja de Toroñuelo,
Jerez de los Caballeros, Badajoz
Dolmen la Lapita. Barcarrota. Badajoz
Dolmen de la granja de Toriñuelo,
Jerez de los Caballeros, Badajoz
Dolmen de la granja de Toriñuelo,
Jerez de los Caballeros, Badajoz
Estela -Dolmen de la granja de Toriñuelo,
Jerez de los Caballeros, Badajoz
Dolmen de la granja de Toriñuelo,
Jerez de los Caballeros, Badajoz
Dolmen de Lacara, Badajoz
Dolmen de Lacara, Badajoz
Dolmen Valencia de Alcántara
Ameal 2, Carregal do Sal
Coutada, Elvas
 Meadas, Castelo de Vide

Dolmen de San Dinis, Pavia,

Dolmen de San Dinis, Pavia, convertit en Capilla
Dolmen-Capilla de San Brissos, Portugal
Dolmen-Capilla de San Brissos, Portugal
 Quan no es disponía de datacions C14 la atribució temporal se
proposava a partir de les tipologíes arquitectóniques, que s’ ordenaven a
partir de criteris subjetius.

El mètode més frequent ha segut el estudi tipológic dels aixovars i la

seua atribució a una fase cultural cuya cronologia ja estava establerta.

Cova D'en Daina Santa

Cristina d´Aro (Girona)
Dolmen de Roses
Dolmen de Tella, Aragón
 Cronología básica del megalitismo funerario
GUENNOC III
BOUGON Fo
BOURGON E
BARNENEZ G
BARNENEZ F
TY FLOCH
BARNENEZ A
LASCUTA II
MEGALITISMO ÎLE DE CARN C
FRANCÉS ÎLE BONO
ILE DE CARN S
LA HOUGETE V
LA HOUGETE VII
MONTIOU
KERLEVEN
LE COUS
BOUGON Fl

OTEIRO DE ANTA
CHAN DE GUZ
CIELLA
ROZAS
MEGALITISMO ORCADAS CASTANEIROS
PENINSULAR EL MIRADERO
OTEIRO DE GREGOS
ORCA DA SEIXAS
CARAPITO I

MEGALITISMO ARRAGANYATS
CATALÁN TIRES LLARGUES

BC 3000 3500 4000 4500 5000 5500

En el ámbit mesetari, el major nombre de megalits es documenta en
Salamanca, Zamora, en clara conexió amb els nuclis portuguesos i
extremenys, encara que hi han construccions megalítiques en quasi

totes les provincies.

En cualsevol cas, sea amb arquitectures megalítiques, amb estructures

tumulars o be amb soterraments en cova, en la PI es documenta la
generalització dels rituals funeraris col·lectius, encara que no
necesariament de tota la població, coincidint amb una ocupació
progresiva del territori.