PALEOCRISTIANA‌‌(313‌‌-‌‌554)‌ 

‌
INTRODUCCIÓ‌  ‌
- Segle‌‌III‌‌Imperi‌‌Romà‌‌inestabilitat‌‌política,‌‌declivi‌‌econòmic‌‌i‌‌guerra‌‌civil‌  ‌
- Religió‌‌romana‌‌amarada‌‌de‌‌inseguretat‌  ‌
- Cristianisme‌‌i‌‌religions‌‌orientals‌‌-‌‌Deu‌‌humà‌‌que‌‌mor‌‌i‌‌reneix‌‌(salvació)‌  ‌
- Rituals‌‌simples‌‌i‌‌accessibles‌  ‌
- Sant‌‌Pau.‌‌Esperança,‌‌ajuda‌‌desvalguts‌‌i‌‌necessitats‌‌en‌‌un‌‌món‌‌decadent‌‌i‌‌insegur‌  ‌
- III‌‌primers‌‌segles‌‌evoluciona‌‌dogma,‌‌litúrgica‌‌i‌‌estructura‌‌administrativa‌  ‌
- Mort‌‌apòstols‌‌65‌‌dC.‌‌desenvolupament‌‌lent‌‌i‌‌rituals;‌‌baptismes,‌‌banquets‌‌funeraris,‌‌oració‌‌en‌‌  
comú‌‌i‌‌dinars‌‌rituals.‌  ‌
- ½‌‌segle‌‌III‌‌a‌‌Asia‌‌Menor‌‌meitat‌‌població‌‌cristiana‌‌i‌‌a‌‌Roma‌‌hi‌‌havia‌‌uns‌‌50.000‌‌creients‌  ‌
- Il·legal‌‌però‌‌pràctica‌‌tolerada‌‌al‌‌participar‌‌la‌‌classe‌‌treballadora‌  ‌
- No‌‌se‌‌la‌‌considera‌‌una‌‌amenaça‌‌al‌‌segle‌‌III‌‌(poques‌‌persecucions)‌  ‌
- Inicialment‌‌no‌‌necessitaven‌‌arquitectura‌‌complexa‌‌(espai‌‌culte‌‌i‌‌enterrament)‌  ‌
- Cases‌‌reunions‌‌o‌‌centres‌‌comunals‌‌(fonts,‌‌magatzem‌‌i‌‌administració)‌‌Titulus‌‌(esglésies)‌  ‌
- Catacumbes‌‌(enterrament).‌‌Pocs‌‌recursos‌‌i‌‌encariment‌‌sol.‌‌Catacumba‌‌de‌‌Calixtus‌‌  
(quadrícula).‌‌Tombes‌‌calaix‌‌9‌‌arcosolis‌‌i‌‌cambres‌‌familiars.‌‌Ritus‌‌funeraris‌‌i‌‌ceremonies‌‌in‌‌  
memoriam.‌  ‌
- Preferien‌‌enterrament‌‌a‌‌l’aire‌‌lliure‌‌(martyria)‌  ‌
- 313‌‌Edicte‌‌de‌‌Milà.‌‌Constantí‌‌esdevé‌‌pontifex‌‌Maximus‌  ‌
- Aristocratització‌‌religiosa‌‌(diners‌‌i‌‌creients)‌  ‌
- 330‌‌seu‌‌Imperi‌‌Romà‌‌a‌‌Bizanci‌‌(Constantinoble)‌‌Divisió‌‌imperi‌  ‌
- Occident‌‌cristianisme‌‌principesc.‌‌Crist‌‌entronitzat,‌‌majestuós‌‌i‌‌distant.‌‌Canvis‌‌en‌‌els‌‌llocs‌‌de‌‌  
culte‌  ‌
- L’edifici‌‌amb‌‌l’evolució‌‌del‌‌culte‌‌al‌‌segle‌‌IV‌‌necessita:‌  ‌
- Un‌‌camí‌‌entrada‌‌i‌‌sortida‌‌processó‌‌(clergat)‌  ‌
- Un‌‌espai‌‌per‌‌separar‌‌clergat‌‌i‌‌congregació‌‌(cerimònia)‌  ‌
- Zona‌‌separar‌‌catecúmbres‌‌dels‌‌fidels‌  ‌
 ‌
EDIFICIS‌‌DE‌‌CULTE‌  ‌
- Tipologia‌‌basilical‌‌i‌‌evolució‌‌depenent‌‌zona‌  ‌
- San‌‌Giovanni‌‌in‌‌laterà‌  ‌
- Nau‌‌central‌‌amb‌‌dos‌‌naus‌‌laterals‌‌a‌‌cada‌‌costat‌‌i‌‌separades‌‌per‌‌columnata‌‌
 
monumental‌‌amb‌‌arcades‌‌com‌‌a‌‌llindes‌  ‌
- Nau‌‌central‌‌més‌‌elevada‌‌amb‌‌finestres‌‌(llum)‌  ‌
- Tres‌‌portes‌‌d’accés‌  ‌
- Absis‌‌semicircular‌  ‌
- Naus‌‌laterals‌‌obertes‌‌a‌‌dues‌‌cambres‌‌rectangulars‌  ‌
- Formigó‌‌revestit‌‌amb‌‌maons‌‌i‌‌sostres‌‌de‌‌fusta‌‌    ‌
- Nau‌‌central‌‌processó‌‌clergat‌  ‌
- Naus‌‌laterals‌‌creients‌  ‌
- Absis‌‌pel‌‌clergat‌‌
   ‌
- Creients‌‌prop‌‌altar‌‌durant‌‌ofici‌‌i‌‌catecúmens‌‌naus‌‌laterals‌‌després‌‌ofrenes‌  ‌
 ‌
- Configuració‌‌tradicional‌‌basílica‌‌romana‌  ‌
- Tribuna‌‌jutge‌‌ara‌‌bisbe‌‌entronitzat‌‌i‌‌clergat‌  ‌
- Focalitza‌‌perspectiva‌‌vers‌‌altar‌‌situat‌‌nau‌‌central‌  ‌
- Edifici‌‌un‌‌sol‌‌ús:‌‌culte‌  ‌
- Major‌‌riquesa:‌‌marbre,làmpades,‌‌canelobres,‌‌altar‌‌materials‌‌tics,‌‌bigues‌‌decorades‌‌al‌‌sostre,‌‌
 
arc‌‌decorat‌‌absis,,‌‌mosaics‌‌i‌‌frescos.‌  ‌
- Fusió‌‌llum,‌‌color,‌‌materials‌‌preciosos‌‌i‌‌imatges‌‌sagrades‌  ‌
 ‌
 - Església‌  ‌de‌  ‌Sant‌  ‌Pere‌  ‌(333)‌  ‌sobre‌‌  
turó‌‌del‌‌Vaticà‌  ‌
- Martyrium‌  ‌del‌  ‌segle‌  ‌II‌  ‌(mai‌  ‌basílica‌‌  
del‌  ‌papat‌‌   ni‌‌
  catedral‌  ‌de‌‌   Roma)‌‌   - ‌‌San‌‌
 
Giovanni‌‌in‌‌Laterà‌  ‌
- Basilica‌  ‌5 ‌ ‌naus‌  ‌amb‌  ‌3 ‌ ‌entrades‌‌  
obertes‌  ‌vers‌  ‌un‌  ‌atri‌  ‌(creients‌  ‌i ‌‌
catecúmens)‌  ‌
- Costat‌  ‌interior‌‌   atri‌‌
  porxo‌‌  o ‌‌nàrtex‌‌  amb‌‌
 
5‌‌portes‌  ‌
- Nau‌‌   central‌‌ conduïa‌‌  al‌‌
 transsepte‌‌  amb‌‌ 
petites‌  ‌cambres‌  ‌als‌  ‌extrems‌  ‌(no‌  ‌molt‌‌  
utilitzat)‌  ‌
- Gran‌‌arc‌‌triomf‌‌emmarca‌‌absis‌  ‌
- Transsepte‌  ‌relíquies‌  ‌sant‌  ‌i ‌ ‌a ‌ ‌nau‌‌  
central‌‌tombes‌  ‌
- Il·luminació‌  ‌dramàtica:‌  ‌naus‌  ‌laterals‌  ‌fosques,‌  ‌algunes‌  ‌finestres‌  ‌nau‌  ‌central‌  ‌i ‌ ‌16‌  ‌finestres‌‌
 
dobles‌‌al‌‌transsepte‌‌(focalitzar‌‌atenció‌‌creient)‌  ‌
 ‌
- Constantí‌‌dos‌‌edificis‌‌parteixen‌‌tipologia‌‌basilical‌‌a‌‌Terra‌‌Santa‌  ‌
- Església‌‌   de‌‌  la‌‌
  Nativitat‌‌  de‌‌
 Betlem‌‌  
(333)‌  ‌
- Avant‌  ‌Pati‌  ‌i ‌ ‌atri‌  ‌(descansar‌  ‌i ‌‌
comprar)‌  ‌
- Basilica‌  ‌5 ‌ ‌naus‌  ‌(28‌  ‌x ‌ ‌29‌  ‌m)‌  ‌pels‌‌  
oficis‌  ‌i ‌ ‌al‌  ‌fons‌  ‌un‌  ‌martyrium‌‌  
octogonal‌‌(cripta)‌  ‌
- Església‌  ‌del‌  ‌Sant‌  ‌Sepulcre‌  ‌a ‌‌
Jerusalem‌‌(335)‌‌més‌‌complexa‌  ‌
- Edifici‌  ‌atri‌  ‌curt,‌  ‌grans‌  ‌columnes‌  ‌de‌‌  
marbre‌  ‌amb‌  ‌capitells‌  ‌daurats‌  ‌separaven‌  ‌nau‌  ‌central‌  ‌de‌  ‌laterals‌  ‌dobles‌  ‌coronades‌  ‌per‌‌  
galeries.‌  ‌
- Extrem‌‌nau‌‌central‌‌absis‌‌semicircular‌‌amb‌‌12‌‌columnes‌  ‌
- Naus‌‌   exteriors‌‌   arriben‌‌  a ‌‌pati‌‌
 peristil‌‌
 que‌‌ tanca‌‌
 en‌‌
 corba‌‌  i ‌‌es‌‌
 situa‌‌  el‌‌
 Sant‌‌ Sepulcre‌‌
 (baldaquí‌‌
 i ‌‌
excavat)‌  ‌
- Segle‌‌  IV‌‌
 constantí‌‌  o ‌‌fills‌‌
 afegiren‌‌  l’Anastasi‌‌ de‌‌
 17‌‌
 m ‌‌diàmetre‌‌  i ‌‌sostre‌‌ de‌‌
 fusta‌‌
 cònic.‌‌
 Rotonda‌‌ 
amb‌‌deambulatori‌‌amb‌‌20‌‌columnes‌‌nivell‌‌terra‌‌i‌‌galeria‌‌superior‌  ‌
- Òcul‌‌per‌‌la‌‌il·luminació.‌  ‌
 ‌
- Models‌‌Constantí‌‌arriben‌‌fins‌‌Renaixement‌  ‌
- San‌‌Paolo‌‌Fuori‌‌le‌‌Muri‌‌còpia‌‌de‌‌Sant‌‌Pere‌  ‌
- Santa‌‌Maria‌‌Maggiore‌‌(432)‌‌-‌‌Papa‌‌Sixte‌‌II‌  ‌
- Retorn‌‌al‌‌classicisme.‌‌columnata‌‌amb‌‌llindes‌‌i‌‌pilastres‌‌  
a‌‌les‌‌finestres‌  ‌
- Santa‌‌Sabina‌‌millor‌‌conservada‌‌estil‌‌classic‌  ‌
- Entre‌‌columna‌‌i‌‌columna‌‌estriada‌‌d’ordre‌‌corinti‌‌tenim‌‌  
arcs‌  ‌
- Planta‌‌centralitzada:‌  ‌
- Baptisteri‌‌Laterà‌‌(432-440).‌P ‌ lanta‌‌octogonal‌  ‌
- Mausoleu‌‌Santa‌‌Constanza.‌‌‌Planta‌‌central‌‌doble‌‌columnata‌‌i‌‌cúpula‌  ‌
- San‌‌Stefano.‌‌Rotondo‌‌(468-483)‌.‌‌Alta‌‌nau‌‌central‌‌sobre‌‌ordre‌‌jònic‌‌circular,‌‌  
deambulatori‌‌i‌‌quatre‌‌capelles‌‌obertes‌‌exterior‌‌amb‌‌columnes.‌  ‌
  ‌
 ‌
- Milà‌‌i‌‌Ravenna‌‌no‌‌conservadorisme‌  ‌
- 350‌‌milà‌‌residencia‌‌emperador‌  ‌
- 373‌‌Sant‌‌Ambrosi‌  ‌
- Església‌  ‌Sants‌  ‌Apòstols‌‌   382‌‌
  i ‌‌Sant‌‌  
Llorenç‌‌370‌  ‌
- Primera‌  ‌forma‌  ‌creu‌  ‌i ‌ ‌una‌  ‌sola‌  ‌nau.‌‌  
Gran‌  ‌transsepte‌  ‌emmarcat‌  ‌per‌‌  
columnes‌  ‌i ‌ ‌amb‌  ‌hexaedres‌  ‌bessons‌‌  
acabats‌  ‌sala‌  ‌rectangular.‌  ‌Tenim‌  ‌un‌‌  
martyrium.‌  ‌
- Segona‌  ‌planta‌  ‌ortogonal‌  ‌de‌  ‌24‌‌   m^2‌‌  i ‌‌
27‌  ‌m ‌ ‌alçada.‌  ‌Columnes‌  ‌dos‌  ‌pisos‌‌  
aguanten‌‌   cúpula.‌‌
  Pilars‌‌ en‌‌
 forma‌‌  de‌‌
 L ‌‌
i‌  ‌arcs.‌  ‌Torres‌  ‌a ‌ ‌les‌  ‌cantonades‌‌  
(esforços‌‌i‌‌ornaments)‌  ‌
 ‌
- 402‌  ‌Ravenna‌  ‌capital‌  ‌(Teodoric‌‌  
ostrogod)‌  ‌
- Mausoleu‌‌de‌‌Gal·la‌‌Placidia‌‌del‌‌425‌  ‌
- Planta‌‌de‌‌creu‌‌
   ‌
- Braços‌‌oberts‌‌per‌‌voltes‌‌de‌‌canó‌‌i‌‌volta‌‌d¡bufada‌‌central‌  ‌
- Revestiment‌‌marbre‌‌i‌‌mosaics‌  ‌
 ‌
 ‌
- Baptisteri‌‌Ortodoxe‌‌del‌‌400‌‌al‌‌450‌  ‌
- Planta‌‌quadrada‌‌exterior‌  ‌
- Planta‌‌octogonal‌‌interior‌‌(nínxols)‌  ‌
- Incrustacions‌‌marbre,‌‌escultures,‌‌estucats‌‌i‌‌dibuixos‌‌de‌‌mosaics‌  ‌
 - Sant‌‌Apollinare‌‌Nuovo‌‌del‌‌490‌‌i‌‌San‌‌Apollinare‌‌in‌‌Classe‌‌534‌‌-‌‌549‌

 ‌
- Tipologia‌‌basilical‌  ‌
- Influencia‌‌oriental‌‌(proporció,‌‌decoració‌‌i‌‌il·luminació)‌  ‌
- Absis‌‌poligonal‌‌al‌‌exterior,‌‌columnes‌‌molt‌‌espaiades‌‌capitells‌‌sense‌‌ordre‌‌i‌‌molta‌‌
 
amplitud‌‌espacial‌  ‌
 ‌
- Fora‌‌Italia‌‌diversitat‌  ‌
- Hagios‌‌Demetrios‌‌a‌‌Salónica‌‌(finals‌‌segle‌‌V)‌  ‌
- Basilica‌‌amb‌‌transsepte‌‌dividit‌‌en‌‌tres‌‌seccions‌‌(zona‌‌central‌‌més‌‌alta)‌  ‌
- Nau‌‌central‌‌totalment‌‌continua‌‌(exterior)‌  ‌
- Molt‌‌il·luminada‌  ‌
- Martyrium‌‌sirià‌‌de‌‌Qalat‌‌Siman‌‌del‌‌470‌  ‌
- Sant‌‌Simeó‌‌l’estilita‌  ‌
- Plata‌‌octogonal‌  ‌
- 4‌‌naus‌‌dividides‌‌en‌‌centrals‌‌i‌‌laterals‌‌(cadascuna‌‌es‌‌una‌‌basílica)‌  ‌
- Basílica‌‌de‌‌Qalb‌‌Louzeh‌‌a‌‌Siria‌‌(ca.500)‌  ‌
- Més‌‌petita‌  ‌
- Pesada‌‌arcada‌  ‌
- Coberta‌‌volta‌‌canó‌  ‌
- torres‌‌bessones‌  ‌
 ‌
- Martyrium‌‌Sant‌‌Gereon‌‌a‌‌Colònia‌‌(finals‌‌de‌‌segle‌‌IV‌‌)‌‌i‌‌Catedral‌‌
 
de‌‌Treveris‌‌(380)‌  ‌
- Propers‌‌als‌‌estils‌‌medievals‌  ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌

 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
 ‌
BIZANTINA‌  ‌
INTRODUCCIÓ‌  ‌
 ‌
- 500‌‌Imperi‌‌occidental‌‌arruïnat‌  ‌
- Roma‌‌saquejada‌‌dos‌‌cops‌‌i‌‌Itàlia‌‌en‌‌mans‌‌ostrogods‌  ‌
- Constantinoble‌‌floria‌‌política‌‌i‌‌arquitectonicament‌  ‌
- Justinià‌‌i‌‌Teodora‌‌(reconquesta‌‌i‌‌política‌‌constructiva)‌  ‌
- Eliminació‌‌sostres‌‌fusta‌‌per‌‌cúpules‌  ‌
- No‌‌només‌‌lligat‌‌litúrgica‌‌sinó‌‌com‌‌a‌‌expressió‌‌ideals‌‌cristians‌‌no‌‌materialistes‌  ‌
- Dos‌‌posicions:‌  ‌
- Sòbries‌‌i‌‌directes:‌‌paleocristià,‌‌romànic‌‌i‌‌renaixentista‌  ‌
- Ornamentals‌‌i‌‌simbòliques‌‌:‌‌bizantí.‌‌gòtic‌‌i‌‌barroc.‌  ‌
- Diferents‌‌períodes:‌  ‌
- Justinià‌  ‌
- Període‌‌fosc‌‌610-842‌  ‌
- Renaixement‌‌bizantí‌‌mitja‌‌842-1024‌  ‌
- Període‌‌bizantí‌‌tardà‌‌1267-1453‌  ‌
1453‌‌-‌‌Caiguda‌‌de‌‌constantinoble‌‌en‌‌mans‌‌dels‌‌perses‌‌(sutumans)‌‌    ‌
 ‌
ESGLÉSIA‌‌BIZANTINA‌‌IDEAL‌  ‌
- No‌‌hi‌‌havia‌‌dues‌‌iguales‌  ‌
- Planta‌‌centralitzada‌  ‌
- Volum‌‌cúbic‌‌(catedral‌‌funcional)‌  ‌
- Presbiteri‌  ‌
- Entrada‌‌principal‌  ‌
- Costat‌‌espai‌‌fidels‌  ‌
- Cub‌‌central‌‌cobert‌‌cúpula‌‌sobre‌‌pilars‌‌quadrats‌  ‌
- Voltes‌‌amb‌‌petxines‌‌(volta‌‌hemisfèrica)‌  ‌
- Pas‌‌planta‌‌quadrada‌‌a‌‌octogonal‌  ‌
- Creació‌‌volta‌‌bufada‌  ‌
- Tallar‌‌nivell‌‌petxines‌‌diàmetre‌‌cúpula‌‌igual‌‌al‌‌costat‌‌ 
del‌‌quadrat‌‌de‌‌la‌‌base‌  ‌
- Sembla‌‌que‌‌flotin‌  ‌
- Il·luminació‌‌i‌‌decoració‌‌    ‌
- Revestiment‌‌i‌‌finestres.‌  ‌
- No‌‌deixar‌‌res‌‌en‌‌estat‌‌natural‌‌
   ‌
- Color‌‌i‌‌llum‌‌(aplacats,‌‌paviments,‌‌capitells,‌‌voltes,‌‌
 
mosaics,‌‌etc)‌  ‌
 ‌
L’ARQUITECTURA‌‌EN‌‌EL‌‌PERÍODE‌‌DE‌‌JUSTINIÀ‌  ‌
 ‌
- Altres‌‌esglésies‌‌menor‌‌escala‌‌i‌‌característiques‌‌diferents‌  ‌
- Dos‌‌estructures‌‌intermèdies:‌‌Sant‌‌Sergi‌‌i‌‌Baco‌‌527.536‌  ‌
- Capella‌‌palatina‌‌de‌‌Sant‌‌Sergi‌‌i‌‌Baco‌‌527-536‌  ‌
- Distorsions‌‌en‌‌planta‌‌degut‌‌al‌‌solar‌‌molt‌‌reduït‌  ‌
- Model‌‌centralitzat‌‌de‌‌doble‌‌closca‌‌(Sant‌‌Llorenç)‌  ‌
- Planta‌‌ortogonal‌‌sobre‌‌envoltant‌‌quadrada‌  ‌
- Cortines‌‌columnes‌‌rectes‌‌i‌‌corbades‌  ‌
  ‌
- Sant‌‌Vital‌‌de‌‌Ravenna‌‌526‌  ‌
- Visió‌‌més‌‌estricta‌‌sistema‌‌de‌‌doble‌‌closca‌  ‌
- Nucli‌‌central‌‌cobert‌‌amb‌‌cúpula‌  ‌
- Pilars‌‌en‌‌forma‌‌de‌‌falca‌  ‌
- Presbiteri‌‌profund‌‌a‌‌l’est‌  ‌
- Dos‌‌closques‌‌octogonals:‌‌naus‌‌laterals‌‌i‌‌galeries‌‌trapezoïdals‌‌i‌‌absis‌‌entre‌‌pilars‌‌nucli‌‌
 
octogonal‌  ‌
- Més‌‌severa‌‌al‌‌ser‌‌més‌‌alta‌‌i‌‌exterior‌‌ben‌‌articulat‌‌i‌‌proporcional‌  ‌
- Nartex‌‌inclinat‌‌per‌‌augmentar‌‌efecte‌‌de‌‌les‌‌vistes‌  ‌
 ‌
 ‌
- Estàndards‌‌i‌‌sobries:‌  ‌
- Inclusió‌‌del‌‌mòdul‌‌del‌‌cub‌‌obert‌‌cupula‌‌creant‌‌planta‌‌creu‌  ‌
- Centralització‌‌on‌‌predomina‌‌eix‌‌longitudinal‌‌o‌‌creu‌‌amb‌‌cúpula‌‌sobre‌‌planta‌‌basilica‌  ‌
- Església‌‌Sants‌‌Apòstols‌‌536-550‌  ‌
- Planta‌‌creu‌‌grega‌‌amb‌‌cinc‌‌cúpules‌  ‌
- Sant‌‌Joan‌‌Evangelista‌‌ ‌(Efes)‌‌548‌‌remarcar‌‌eix‌‌est-oest‌

 ‌
- Dues‌‌nucli‌‌central‌‌tancat‌‌per‌‌una‌‌closca‌‌continua‌‌de‌‌naus‌‌laterals‌‌i‌‌galeria‌  ‌
 ‌
ARQUITECTURA‌‌EN‌‌L’‌‌EPOCA‌‌OBSCURA‌  ‌
- Període‌‌tèrbol‌  ‌
- Invasions‌‌àrabs‌‌i‌‌perses‌  ‌
- Iconoclàstia‌‌→‌‌gent‌‌en‌‌contra‌‌les‌‌imatges‌  ‌
- Pèrdua‌‌classicisme‌‌--<‌‌medievalització‌  ‌
- Sant‌‌Hripsime‌‌a‌‌Vagharshapat‌‌618‌  ‌
 - Esquema‌‌complex‌  ‌
- Centre‌‌amb‌‌cúpula‌  ‌
- Quatre‌‌creuers‌‌radials‌‌en‌‌forma‌‌d’absis‌‌separats‌‌per‌‌nínxols‌‌cilíndrics‌‌en‌‌diagonal‌  ‌
- Ochavo‌  ‌
- Edifici‌‌tancat‌‌closca‌‌rectangular‌‌amb‌‌quatre‌‌sagristies‌  ‌
- Absis‌‌plans‌‌al‌‌exterior‌  ‌
- Formigó‌‌romà‌‌i‌‌revestida‌‌de‌‌maçoneria‌  ‌
- Guix‌‌pilars‌‌i‌‌murs‌‌en‌‌capes‌‌    ‌
- Motllures‌‌poques‌‌i‌‌austeres‌  ‌
- Decoració‌‌tosca‌  ‌
- Densitat‌‌de‌‌pedra‌‌(17‌‌x‌‌21‌‌m).‌‌Com‌‌un‌‌bloc‌‌massís‌  ‌
 ‌
- Arquitectura‌‌conservadora‌‌(no‌‌canvis‌‌litúrgics)‌  ‌
- Nucli‌‌amb‌‌cúpula,‌‌triple‌‌santuari‌‌al‌‌est‌‌i‌‌closca‌‌exterior‌‌i‌‌secundària‌‌al‌‌voltant‌‌tres‌‌costats‌  ‌
- Pròtesis‌‌i‌‌diacònicon‌  ‌
- Simbolisme:‌‌temple‌‌del‌‌Senyor‌‌(església)‌‌i‌‌la‌‌misericòrdia‌‌(presbiteri)‌‌i‌‌regne‌‌del‌‌cel‌‌(cúpula).‌‌  
Entrada‌‌judici‌‌final‌‌i‌‌absis‌‌la‌‌verge‌  ‌
- Tipus‌‌esquema‌‌de‌‌creu‌‌dins‌‌un‌‌quadrat‌‌o‌‌quincunce‌  ‌
- Espai‌‌principal‌‌dividit‌‌en‌‌9‌‌panys:‌  ‌
- Nucli‌‌central‌‌amb‌‌cúpula‌‌    ‌
- 4‌‌braços‌‌coberts‌‌amb‌‌volta‌‌de‌‌canó‌‌o‌‌d'aresta‌‌    ‌
- 4‌‌cantonades‌‌més‌‌baixes‌‌amb‌‌voltes‌‌    ‌
- Est‌‌santuari‌‌(culte)‌‌i‌‌oest‌‌nàrtex‌‌(accés)‌  ‌
- Exemple‌‌al‌B ‌ odrum‌‌de‌‌Camí‌‌a‌‌Constantinoble‌‌920‌‌o‌‌a‌‌l'església‌‌de‌‌Theotokos‌‌al‌‌  
monestir‌‌de‌‌Hosios‌‌loukas‌‌a‌‌Focis‌‌(exterior‌‌molt‌‌treballat)‌  ‌
- Lleugeresa‌‌i‌‌elegancia‌  ‌
 ‌
 ‌
- Dos‌‌models‌‌més‌‌elaborats:‌  ‌
- La‌‌planta‌‌octogonal‌‌amb‌‌cúpula‌‌i‌‌el‌‌octogon‌‌de‌‌creu‌‌grega‌  ‌
- Exterior‌‌cub‌  ‌
- Planta‌‌octogonal‌‌amb‌‌cupula:‌‌‌església‌‌de‌‌Nea‌‌Moni‌‌a‌‌Chios‌‌1042-1056‌  ‌
- Entrada‌‌amb‌‌doble‌‌nàrtex‌‌amb‌‌absis‌‌amb‌‌voltes‌‌de‌‌canó‌‌i‌‌cúpules‌  ‌
- Espai‌‌central‌‌quadrat‌‌passa‌‌a‌‌octogonal‌‌en‌‌alçada‌  ‌
- Octògon‌‌de‌‌creu‌‌grega:‌e ‌ sglésia‌‌el‌‌Katholikon‌‌al‌‌monestir‌‌de‌‌Hosios‌‌Loukas‌‌1020‌  ‌
- Nucli‌‌central‌‌octògon‌‌amb‌‌cúpula‌‌    ‌
- Quadrat‌‌z‌‌baix‌‌però‌‌octogonal‌‌a‌‌dalt‌‌    ‌
- Closca‌‌exterior‌‌de‌‌dos‌‌plantes‌‌amb‌‌braços‌‌de‌‌creuer‌‌(volta‌‌de‌‌canó)‌  ‌
- Pilars‌‌i‌‌arcs‌‌com‌‌a‌‌obertures‌  ‌
- Interior‌‌saturat‌‌de‌‌llum‌‌dissol‌‌en‌‌el‌‌revestiment‌‌de‌‌marbre‌  ‌
- L’espai‌‌ja‌‌no‌‌respira,‌‌arquitectura‌‌nerviosa‌‌i‌‌inhibida,‌‌energia‌‌concentrada‌‌i‌‌tensa‌‌i ‌‌
funcionalisme‌‌interior‌‌perfecte‌  ‌
 ‌
ARQUITECTURA‌‌BIZANTINA‌‌TARDANA‌  ‌
- Excés‌‌i‌‌manierisme‌  ‌
- Exemples‌‌a‌‌províncies‌‌(Constantinoble‌‌conservadorisme)‌  ‌
- Pantanassa‌‌a‌‌mistra‌‌del‌‌1428‌  ‌
- Basílica‌‌amb‌‌cúpula‌  ‌
- planta‌‌inferior‌‌basilica‌‌tres‌‌naus‌‌i‌‌tres‌‌absis‌  ‌
- Part‌‌superior‌‌església‌‌de‌‌creu‌‌dins‌‌un‌‌quadrat‌  ‌
- Naus‌‌laterals‌‌amb‌‌cúpules‌  ‌
- Evolució‌‌destacada‌‌a‌‌l'església‌‌de‌‌Gracanica‌‌a‌‌Sèrbia‌‌1318-21‌  ‌
 - Creu‌‌dins‌‌un‌‌quadrat‌‌inicialment‌  ‌
- Esquema‌‌s'aixeca‌‌sobre‌‌voltes‌‌de‌‌canó‌‌creant‌‌esquema‌‌exterior‌‌creu‌‌dins‌‌un‌‌
 
quadrat‌  ‌
- Gran‌‌complexitat‌‌constructiva‌  ‌
- Predomina‌‌alçada‌‌sobre‌‌l’amplada‌  ‌
- Pany‌‌central‌‌6‌‌vegades‌‌diàmetre‌‌i‌‌ales‌‌cantonades‌‌8‌‌vegades‌‌ka‌‌base‌  ‌
- Dinamisme‌‌volumètric.‌  ‌
 ‌
APUNTS‌‌PRÀCTICA‌  ‌
 ‌
DECORO→‌‌Adient‌‌al‌‌moment‌  ‌
 ‌
- 313‌‌→‌‌Decret‌‌llibertat‌‌de‌‌culte‌‌(els‌‌cristians‌‌deixen‌‌de‌‌ser‌‌perseguits)‌  ‌
- 330→‌‌constantino‌‌declara‌‌el‌‌cristianisme‌‌religió‌‌oficial‌‌de‌‌l’imperi‌  ‌
- Trasllada‌‌la‌‌capital‌‌de‌‌Roma‌‌a‌‌Constantinoble‌‌    ‌
- 395‌‌→‌‌es‌‌divideix‌‌l’imperi,‌‌meitat‌‌per‌‌a‌‌cada‌‌fill‌  ‌
- Imperio‌‌romano‌‌de‌‌oriente‌‌(Constantinoble)‌‌→‌‌fins‌‌al‌‌550‌  ‌
- Imperio‌‌romano‌‌de‌‌occidente‌‌(Roma‌‌queda‌‌abandonada)→‌‌fins‌‌al‌‌476‌  ‌
- Milan‌‌→‌‌fins‌‌al‌‌402‌  ‌
- Ravena‌‌→‌‌402-476‌  ‌
 ‌
- 550‌‌Justiniano‌‌torna‌‌a‌‌unir‌‌els‌‌dos‌‌imperis‌‌→‌‌Imperi‌‌Bizantí‌‌→‌‌fins‌‌al‌‌1453‌ 
- 1453‌‌→‌‌Imperi‌‌Otomano‌  ‌