1.4.

L’ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA I BIZANTINA

1.4.1. L’ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA(313 – 554)
1.4.1.1. Introducció
 Segle III Imperi Romà inestabilitat
política, declivi econòmic i guerra civil
 Religió romana amarada de inseguretat
 Cristianisme i religions orientals – Deu
humà que mor i reneix (salvació)
 Cristianisme. Religió mistèrica espiritual i
mística però també personal i
comprensible (oferta de salvació).
 Rituals simples i accessibles
 Sant Pau. Esperança, ajuda desvalguts i
necessitats en un món decadent i insegur
 III primers segles evoluciona dogma,
litúrgia i estructura administrativa
 Mort apòstols 65 dC. desenvolupament
lent i rituals: baptismes, banquets
funeraris, oració en comú i dinars rituals
 ½ segle III a Asia Menor meitat població
cristiana i a Roma hi havia uns 50000
creients
 Il·legal però pràctica tolerada al
participar la classe treballadora.
 No se la considera una amenaça al segle
III (poques persecucions)
 1.4.1.1. Introducció
 Inicialment no necessitaven
arquitectura complexa (espai culte i
enterrament)
 Cases reunions o centres comunals
(fonts, magatzem i administració).
Titulus (esglésies)
 Catacumbes (enterrament). Pocs
recursos i encariment sol. Catacumba
de Calixtus (quadricula). Tombes
calaix o arcosolis i cambres familiars.
Ritus funeraris i cerimònies in
memoriam
 Preferien enterrament a l’aire lliure
(martyria)
 313 Edicte de Milà. Constantí esdevé
Pontifex Maximus
 Aristocratització religiosa (diners i
creients)
 330 seu Imperi Romà a Bizanci
(Constantinoble). Divisió imperi.
 Occident cristianisme principesc. Crist
entronitzat, majestuos i distant. Canvis
en els llocs de culte.
 L’edifici amb l’evolució del culte al
segle IV necessita:
 Un camí entrada i sortida processó
(clergat)
 Un espai per separar clergat i
congregació (cerimònia)
 Zona separar catecúmens dels fidels
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE

 Tipologia basilical i evolució depenent

zona
 San Giovani in laterà.
 Nau central amb dos naus laterals a cada
costat i separades per columnata
monumental amb arcades com a llindes
 Nau central més elevada amb finestres
(llum)
 Tres portes d’accés
 Absis semicircular
 Naus laterals obertes a dues cambres
rectangulars
 Formigó revestit amb maons i sostres de
fusta
 Nau central processó clergat
 Naus laterals creients
 Absis pel clergat
 Creients prop altar durant ofici i
catecúmens naus laterals després
ofrenes
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE

 Configuració tradicional
basílica romana
 Tribuna jutge ara bisbe
entronitzat i clergat
 Focalitza perspectiva vers
altar situat nau central
 Edifici un sol ús: culte
 Major riquesa: marbre,
làmpades, canelobres, altar
materials rics, bigues
decorades al sostre, arc
decorat absis, mosaics i
frescos
 Fusió llum, color, materials
preciosos i imatges
sagrades
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 Església de Sant Pere (333)
sobre turó del Vaticà
 Martyrium del segle II (mai
basílica del papat ni catedral
de Roma) – San Giovanni in
Laterà
 Basílica 5 naus amb 3 entrades
obertes vers un atri (creients i
catecúmens)
 Costat interior atri porxo o
nàrtex amb 5 portes
 Nau central conduïa al
transsepte amb petites
cambres als extrems (no molt
utilitzat)
 Gran arc triomf emmarca absis
 Transsepte relíquies sant i a
nau central tombes
 Il·luminació dramàtica: naus
laterals fosques, algunes
finestres nau central i 16
finestres dobles al transsepte
(focalitzar atenció creient)
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 Constantí dos edificis parteixen
tipologia basilical a Terra Santa
 Església de la Nativitat de Betlem
(333)
 Avantpati i atri (descansar i
comprar)
 Basílica de 5 naus (28x29 m) pels
oficis i al fons un martyrium
octogonal (cripta)
 Església del Sant Sepulcre a
Jerusalem (335) més complexa
 Edifici atri curt, grans columnes de
marbre amb capitells daurats
separaven nau central de laterals
dobles coronades per galeries
 Extrem nau central absis
semicircular amb 12 columnes
 Naus exteriors arriben a pati
peristil que tanca en corba i es
situa el Sant Sepulcre (baldaquí i
excavat)
 Segle IV Constantí o fills afegiren
l’Anàstasi de 17 m diàmetre i
sostre de fusta cònic. Rotonda
amb deambulatori amb 20
columnes nivell terra i galeria
superior
 Òcul per la il·luminació
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 Models Constantí arriben
fins Renaixement
 San Paolo Fuori le Muri
còpia Sant Pere
 Santa Maria Maggiore
(432) – Papa Sixte II
 Retorn al classicisme.
Columnata amb llindes i
pilastres a les finestres
 Santa Sabina millor
conservada estil clàssic
 Entre columna i columna
estriada d’ordre corinti
tenim arcs
 Planta centralitzada:
 Baptisteri Laterà (432-
440). Planta octogonal
 Mausoleu Santa
Constanza. Planta
central doble columnata
i cúpula
 San Stefano Rotondo
(468 – 483). Alta nau
central sobre ordre jònic
circular, deambulatori i
quatre capelles obertes
exterior amb columnes
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 Milà i Ravenna no
conservadorisme
 350 Milà residencia
emperador
 373 Sant Ambrosi
 Església Sants Apostols
382 i Sant Llorenç 370
 Primera forma creu i
una sola nau. Gran
transsepte emmarcat
per columnes i amb
hexaedres bessons
acabats sala
rectangular. Tenim un
martyrium.
 Segona planta
octogonal de 24 m2 i
27 m alçada. Columnes
dos pisos aguanten
cúpula. Pilars en forma
de L i arcs. Torres a
les cantonades
(esforços i ornaments)
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 402 Ravenna capital
(Teodoric ostrogod)
 Mausoleu de Gal·la
Placidia del 425.
 Planta de creu
 Braços oberts per voltes
de canó i volta bufada
central
 Revestiment marbre i
mosaics
 Baptisteri Ortodoxe del
400 al 450
 Planta quadrada exterior
 Planta octogonal interior
(nínxols)
 Incrustacions marbre,
escultures, estucats i
dibuixos de mosaic, etc.
 Sant Apollinare Nuovo del
490 i San Apollinare in
Classe 534-549
 Tipologia basilical
 Influència oriental
(proporció, decoració i
il·luminació)
 Absis poligonal al
exterior, columnes molt
espaiades, capitells
sense ordre i molta
amplitud espacial.
1.4.1.2. EDIFICIS DE CULTE
 Fora Itàlia diversitat
 Hagios Demetrios a
Salònica (finals segle V)
 Basílica amb transsepte
dividit en tres seccions
(zona central més alta)
 Nau central totalment
continua (exterior)
 Molt il·luminada
 Martyrium sirià de Qalat
Siman del 470
 Sant Simeó l’estilita
 Planta octogonal
 4 naus dividides en
centrals i laterals
(cadascuna es una
basílica)
 Basilica de Qalb Louzeh a
Siria (ca. 500)
 Més petita
 Pesada arcada
 Coberta volta canó
 Torres bessones
 Martyrium Sant Gereon a
Colònia (finals segle IV) i
Catedral de Treveris
(380)
 Propers als estils
medievals