ARQUITECTURA

TOMBES

A causa de la importància de la vida després de la mort i poder conservar el KA, van ser
construïdes aquetes arquitectures

Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per 3 tipus d’enterraments :

Mastabes Piràmides Hipogeus

1.1 MASTEBES

Cronologia / Imperi Antic (3100-2686) concretament sorgeix durant el període Protodinástic

Característiques principal de les mastabes-

 Planta rectangular
 Parets exterior inclinades a l’interior (parets talús )
 Cobertes planes
 Forma de piràmide truncada
 Pedra calcaria o maó

Distribució de la mastaba =

POU – que condueix ala cambra funerària / es cobria de sorra

CAMBRA FUNERARIA - a nivell subterrani, on es dipositava el sarcòfag amb el cos momificat

SERDAB – capella a nivell superior on es dipositaven les ofrenes i es realitzaven rituals

funeraris on també s’hi trobava l’estàtua de substitució per albergar el KA ( anima del mort
que sobreviu)

“ Partes interiors de les mastabes estaven decorades amb relleus i pintures “

Conjunt de mastabes – Necròpolis de Gizeh

1.2 PIRAMIDES

Cronologia / Imperi Antic (2668-2500)

Característiques de la piràmide

Planta quadrangular

Pedra calcaria

Piràmide ( tomba)

Les piràmides tenen una planta laberíntica per evitar els saqueig consten d’unes cambres
centrals on es dipositaven el sarcòfag.
Hi ha 3 tipus de piràmides

ESGLAONADES ROMBOIDALS REGULARS

( piràmide de DJOSER 2650 Ac) ( piràmide de SNEFRU ) ( piràmides de GIZEH 2551-

2494)

1.2.1 Piràmides esglaonades

Es construeixen superposant varies mastabes unes sobre les altres ja que respon el desig de
magnificar les tombes

Piràmide ESGALONADA de ( DJOSER ) en la Necròpolis de SAQQARA (2649-2575)

1.2.2 Piràmides romboidals

El seu perfil trencat es fruit de les modificacions que es van haver de fer per resoldre les
esquerdes que sorgien durant la construcció

Piràmide romboidal SNEFRU (2575-2551) aC

1.2.3 Piràmide regular

La necròpolis de GIZEH amb las piràmides (2551- 2494) -

KHEOPS ( piramide mes gran ) s’hi trobava piràmides de la família reial i mastabes dels nobles

KEFREN ( piramide mitjana ) tenia una gran avinguda que es dirigia cap a un TEMPLE

MICERÍ ( piràmide petita ) s’hi trobaven al lateral les piràmides de les reines

1.2 HIPOGEUS

Son construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica, el lloc de la sepultura en
els hipogeus era mes amagat i mes difícil de saquejar

També presentaven pintures que decoraven els corredors on hi ha escriptures jeroglífiques

SPEOS = espais arquitectònics amb una fatxada decorada y una altre part excavada en la roca
(durant l’Imperi Mitja )

Cronologia / Imperi Nou (1554-1080) aC

Característiques de els hipogeus

Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, vessant d’una muntanya

Localització = degut al trasllat de MENFIS a TEBES permet la creació de la triple Necròpoli

Vall de Reis Vall de Reines Vall de Nobles

 Temple i Hipogeu – de la reina HATSHEPSUT (1490-1480)

2.2 TEMPLES

Arquitectura religiosa = construccions dedicades als deus egipcis

Els temples s’han definit com a cases del deu on ell habitava, perquè pogués continuar regint
tot el mecanisme de la creació

Cronologia / Imperi Nou (1554-1080) aC

Creença religiosa - culte de deus

Estructura del temple

EXTERIOR

 Avinguda d’esfinx ( dromos )

 Obelisc i estàtues del faraó
 Pilons (trapezoidals )

INTERIOR

 Pati de columnes ( sala hipetra )

 Sales hipòstiles
 Capella cambra amb l’altar de Deu

Els temples s’hi accedia a traves d’una avinguda d’esfinx, anomenades dromos. Aquesta
avinguda conduïa des de el riu Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons.
L’entrada estava formada pels dos murs en (talús) davant dels quals col·locaven diversos
obeliscs.
 Tot el recinte del temple estava emmurallat, a continuació hi havia la (sala hipetra ) un gran
recinte descobert amb un costat una par de files de columnes

“l’única part publica del temple “

Després hi havia la sala (hipòstila ), construïda per un bosc de columnes de formes vegetals
que formaven una nau central per millorar la il·luminació interior i estaven cobertes per un
sostre pla “ capitells campaniformes “

L’ultima part de temple = era el santuari, una petita habitació tancada on reganava l’obscuritat
i en aquella s’hi guardava la estàtua del deu

( Nomes el sacerdot i el faraó tenien accés a questa sala )

Temple d’ammó a KARNAK (2000-365 ) aC

Temple d’ammo a LUXOR (1184-1153) aC

2.2.1 SEPOS I SEMIESPEOS

Cronologia / Imperi Nou cap a 1500 aC

SPEOS – recinte excavat a l’interior de la muntanya (penya-segats ) amb la façana esculpida a

la roca “mateixes característiques que un temple “

Temple de RAMSES II (1279-1213) aC SEPOS menor NEFERTARI

SEMIESPEOS – la meitat del temple esta a l’aire lliure, l’altre part esta excavada en la roca
( sales hipòstila i la capella )

Temple hipogeu HATSHEPSUT (1490-1480) aC

2.3 COLUMNES

Els capitells dels temples egipcis podien ser –

PAPIRIFORMES

PALMIFORMES

LOTIFORME

CAMPANIFORMES

HATHÒRICS

Principalment utilitzaven la columna de ( fust llis ) i aquest estaven policromats amb relleus