Jud, Tare més esponerds ol ponifex del modemisme, és peru
sen que ala sev abra pte teria cl sumat les plata
que vacrear—el Cau Ferra Jes festes moderistes de Sig
to que va dona Jes resists ies dias en qu? va cllabarar, el
vocalores que va sesteni ile adquisiions de Greco i fers ants
EL MARC HISTORIC I LITERARE
stu un tram important de la principal
més modera atria que tavessva Barcelona Falgada de pla de
Sant Jaumes ha eset Josep Laplans-, va néiver Santiago Rus
Vat anys abans que vingués a man, aquest carrer -botjt com el de
Asabel de Borb, ila sabe I=
zat, juntament amb els careers de Jaume 1 i de Fern VIL. Lany
‘eaten, ef 1854, senderocaren les murals el 1860 fou confirmat
el pla de desenvolupament urhanistic dT
nous espas, com la plaga de Catalunya ie passig de Gracia, |
Funes cases del earer de Pas Claris que ho imped, Al seu torn, el creizement demogrfic er igualmentexpectact
lar: Tany 1718, la ciutat tenia 35.719 habitants, mentre que poe
hans dacabar el seg Xv (1787) en tenia 119,927; ente 1850 4
1860 la chutat passh de 187.675 « 249.209 habitants; a ini del
segle 2% els barcelonins ja exon més de mig mili, ol 1931, any en
‘que mor el nostre auto, jo passava del mils habitants,
La revoluciéindustel, tot {que no fou del tot satisactl, va
Iniciar una epoce de gran cans socloecandmles: reaten fi
‘es, va neixer un incipient moviment obrer, es van planter les pr
eres vagus els inversors evan yeure aectats pel ere de 186 de
la Borsa de Barcelona ia febre doe sept... La sovieta, com ha
escit Joaquim Molas,sorrengleraa entre paridaris de Iiwrecan
viame del proteccionisme
Teulturalmeng, traspunten successivament la Renainenga i, amb
[exposicié Universal de 1888, e] modemisme, uns moviments que,
tot ten intenstateciferentsareu del tersitor,propicien la form
Jaci del catalanisme polite, de cartctr enservadora pate de les
Bases de Manresa de La tradi entalena de Taras Bages (1892).
En aquest mare value el noste autor, primer de tes germans,
«qe, com se sap, vm se edteat quasi exelusiament pet Tat Rusifl
EL mane nisronic
Dos anys despés que cs Joes Florals fossn restaurts, coincdine
amnb nous plantejaments teats de moment encara no vinculats a
Renalsenca, va néverSantogo Rusiol.Aquell mate any als Estats
Units nella que de Secesi, i, a Europa, la unficaci italiana
La revolueié industrial, per bé que amb ries diferents, tant a
Europa com a América, fou Teis vertebrador daquesta epoca que,
com és sabut, es caracterizh per la profunditariTacceleracié dels
‘anvis, que no van ser alta cosa que la conereei6 de la revolucis
cientifica dels seqlesanterirs. Recordem, només a tll exemple
‘que avengs tecnoldgics com la maquina de vapor el continat per
feceionament del tele, el tle ol fermcare, quell [961 van ser
novettsrelatvamentrecents, mente que dale, com la Bmpeda
incandescent, lteléfon, Fautomabil el cinema van ser posteviors en
de Rusinl, hame de caer, Tes aquests
vengos, que representen Tinie una transfarmacié socal profunda,
sbren un debat que question el progés per es fcultats ics pels
{que comporia. No va haver, danes, coir el que es pug pensar,
una fe irelrenable en el progrés dela humanitat. Lexemple mes
paradigmatic és el de Paul Verlsne, enemic declarat de la Tare
Eiffel, que feia una gran volta per tl de no eure
| Rusinol, que en pensava, quinn és la seve acttud? Aquest tema
(65 segurament dels que reistren menys canis en totale seva bra
El nostre autor, com molta gent del seple XX, no vara el progres
posihan
no aes anys nar
‘eh mali erg se i plantegen mas nero
Com le deste deft, Tagment dl matrolime, lens
dea pres es males motile, I unforitnié cla el de
contentment del min shee nvents conta thome
AI preg €Oracion (1697) ja ava formula a sceaposiis
sense embuts, de manera nequioc: sa mj put el qu ed
tem lek conquests del progesno em sedate magne, El
ler ports nes de pres pr com
per‘cbre més tseee que alee, agus, paste pl pubes
Ber, ave pr cada ina que nari, newbie de der ales |
perrebre les, rneament, oda psa El vapor ens pod
Banda flr er com ue bs ut aera, per eee mate
no cal moutes de alae Lit del ftoratia aft una intato
farses que deshonren a Bales; la maja iments saplguen
Imuins de mata maguniria moderna ha semrat el deacon
tet ent els abe de ate en omencem sada ques
Iirat pel co, deiant els gig de Fespent com nivale de Tan
terme: quest prog an numeric ha seri per ela les aj
his ba seri per dsfessr sede genises homes que saber spon
de libres recta al tontos com si fos ota pp he ft
semblac superiors als srs queen ila deseta dunius bbliegues
en aquest mobi ha serien slvtges de cos enter Els ens han tet la major pat de les
treence, i no els ho agraim per res. Al contear,reneguem de sa
‘emia rem que, sino vénen ates idees modemes que proc
in el benestr de Tesperit com fins ara shan ocupat dele egsmes
del cos, més valia no omplir-nos duna cultura que mata les ils
Tot lea Rae denen Denes que tes ls elses
toca ruta de agin de fe exeudla un invent noble
‘tear lo necessat rv an spac elle,
fever dea nc ha desire! pote dea sva | manestar
ttl aque crus noha de fer obvar que ha in
ves qu sel onc, Al el loser qe ube Ege
led Wnt (1907) ab ed penn de ae, Wes: «an
ines oats, Dos lcnematpe he deta! ender © be
inguin creamer crc tera deo
ft ls outed els ous el gore chi, lama ls
Al coat daqustes esque oosen a elaes amb pr
tp6 stant cmnes a eam de elcome eae
{is7-187) la Coma de atl cofeenci de Bene 184
logis gan potas coi reprten Aen Ata
sexe Ba en lalen per recordar la ta dela Primera Cuetea
Mundial ila marsa de Musson] 1922, sobre Roma. En canals
Estats Units encars sh de produirlaboliié de Tesclavsme (1O-XIL
1865}, que & el tema de la comédia Libera; Fadissis com a estate
Aalgunstertoris (Montana, dao, Wyoming), durant els ans non
ta del sepleX; la guerta amb Espanya ila conseyent expansi6 pe
Cant! Paffic (Cubs, Puerto Rico, es Flipnes, Hava.) gucera
«ue, com se sap, motira que el nose autor escrigués Lladro
rma que reflect un debut rege
ionista apoio,
A Espanya el see xx es caracerta, més que a cap alte le
perl inestbilitat politica. partir de la segona meat resseguim
sdeveniments conflitus sense parr: la guerta del Marr. que
genera el crresponents snes, la Revol de Setembre, Fefime-
‘a monarquia €Amadew de Savoia i Tasassnat de Prim, la proc
macisigualment efimera de lt Pimera Repiblice, la restauraié
besanica de 1874, la primera insureceié de Cub (1878), que va
csncloure amb la independents de les dareres coldnies espanyales
(Cuba, les Filipines i Puerto Rico). Ais arribem al nova guerra
Martoe de 1909, a a Ditadura de Prima de Rivera la proclame
«6 de la Segona Republica, moment en qué mor Rusia
Prime; assenyalem que el noste autor vig en tna paca trans
You might also like
- Trigonometria 20 211Document29 pagesTrigonometria 20 211Paula Garcia MoralesNo ratings yet
- Coleccio - Problemes - Combinatoria - 20 - 21 2Document2 pagesColeccio - Problemes - Combinatoria - 20 - 21 2Paula Garcia MoralesNo ratings yet
- Activitats Economiques 1-2Document28 pagesActivitats Economiques 1-2Paula Garcia MoralesNo ratings yet
- Documento Sin Título-9Document1 pageDocumento Sin Título-9Paula Garcia MoralesNo ratings yet
- PWP Felicment Jo Soc Una Dona Maria Aurelia Capmany 20 21Document85 pagesPWP Felicment Jo Soc Una Dona Maria Aurelia Capmany 20 21Paula Garcia MoralesNo ratings yet
- Pla D'empresa 3Document5 pagesPla D'empresa 3Paula Garcia MoralesNo ratings yet
