Crowdfounding ORG. EMPR.

Organització d’empreses El Crowdfunding
FINANÇAMENT I INNOVACIÓ
EL CROWDFUNDING
Noms: Adrià Berenguer Català

Núria Font Teixidó
Iker Romero Gómez
Professor/a: Mª Belén López Panisello
Assignatura: Organització d’empreses
Curs: 2020/2021
1
ÍNDEX
Introducció ................................................................................................................................... 3
Primera part: El crowdfunding .................................................................................................. 4
1.1.- ORIGEN I DEFINICIÓ DEL CROWDFUNDING........................................................... 5
1.2.-MÈTODE DE FUNCIONAMENT ...................................................................................... 7
1.3.- PRINCIPALS TIPUS DE CROWDFUNDING ................................................................ 8
Segona part: Treball de camp. ............................................................................................... 10
2.1.-DECLARACIÓ DEL PROBLEMA I FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESIS. ................. 11
2.2.- METODOLOGIA. ............................................................................................................. 12
2.3.-EXPOSICIÓ I ANÀLISI DE LES DADES. ..................................................................... 13
2.4.-ANÀLISI DE LES DADES. .............................................................................................. 23
2.5.-CONCLUSIÓ. .................................................................................................................... 25
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA .............................................................................................. 26
TAULA DE CLASSIFICACIÓ D’IMATGES I GRÀFICS ...................................................... 27
2
Introducció
Un numero molt baix de coses ha estat igual de constant en la història de la

raça humana com el progrés.
El mon canvia constantment. És una roda difícil d’aturar; i al fer-ho, ho
arrossega tot amb ell: persones, cultures, esports, moda, empreses… unes
canvien i aquestes obliguen les altres a fer-ho també.
Molt sovint veiem com l’economia canvia, des del decret de noves polítiques
fiscals fins el descobriment d’un nou sistema d’explotació, passant també per
l’aplicació de nous equips per al procés de la informació i també la codificació
d’intel·ligències artificials.
Molts sectors, molts canvis. Però hi ha una banda de l’economia que
pràcticament continuava igual des de l’origen de la mateixa, el finançament.
Fins fa poc, si volies obtenir finançament per a un projecte tenies dues opcions:
o demanar-ho a algun familiar o bé demanar crèdit al banc. Ara tenim una
tercera opció, el “Crowdfunding”.
Idea intel·ligent i força acceptada, el Crowdfunding obra una nova àrea de
possibilitats per tot aquell qui tingui projectes per tirar endavant i alhora també
les obra a aquells qui tenen capital disponible i ganes d’ajudar. Entrem-ne,
doncs, en matèria.
3
Primera part: El Crowdfunding
4
1.1.- ORIGEN I DEFINICIÓ DEL CROWDFUNDING.
"Ajuda col·lectiva, portada a terme per persones que formen una xarxa per
aconseguir diners o recursos diversos, s’utilitza Internet per a finançar esforços
o iniciatives d'altres persones i organitzacions".
El Crowdfunding, també conegut com micromecenatge, és un mecanisme de

col·laboració per a finançar projectes, desenvolupat sobre la base de les noves
tecnologies online. No deixa lloc per a la tradicional intermediació financera.
Consisteix en posar en contacte a promotors de projectes que sol·liciten capital
mitjançant l'emissió de valors i participacions socials o mitjançant la sol·licitud
de préstecs, amb inversors (micromecenes) d’aquest capital que busquen en la
inversió un rendiment. En aquesta activitat cal destacar dues característiques: -
-La unió massiva d’inversors que amb poc fan molt.
-El risc d’aquestes inversions.
En termes generals, el micromecenatge consisteix en la difusió pública, per part
de l’emprenedor que busca finançament, de la iniciativa o negoci, i el
finançament mancomunat de prestadors que simplement simpatitzen amb la
causa, o persegueixen un interès ofert pel prestatari. Comptant amb que gran
part de l'èxit d'aquesta forma de finançament recau en la publicitat que es dóna
al projecte. Pot ser usat per a molts propòsits, des d'artistes buscant suport
dels seus seguidors i financen així gires o discs, campanyes polítiques,
finançament de deutes, habitatge, escoles, dispensaris i fins a empreses o
petits negocis.
El Crowdfunding neix dels primers projectes d'Open Source on els
desenvolupadors oferien el seu treball amb poc interès. Posteriorment, davant
de l'èxit de les seves creacions i també a la feina que això comportava, van
començar a demanar donacions i la resposta va ser major de l'esperada. En
aquest moment, entre els creadors, els quals requerien finançament i els
usuaris, que demandaven projectes i pagaven per ells, va néixer el
Crowdfunding com una nova opció per finançar, al principi, projectes creatius.
5
«Ningú és amo de la multitud tot i que cregui tenir-la dominada - Eugene

Ionesco, Dramaturg francès»
Un dels pioners en usar el micromecenatge en l’industria de la música va ser el

grup britànic Marillion. El 1997, els fans nord-americans van finançar la seva
gira per els E.U.A., el cost va ser de 60,000 dòlars. El 1989, 8 anys abans de la
gira de Marillion, a Espanya el grup Extremoduro va finançar el seu primer disc
d'aquesta manera. El mercat del Crowdfunding espanyols es valorava, l’any
2012, en 13 milions de dòlars. És notori el canvi dràstic a Espanya el 2016:
“(...) Segons l'estudi realitzat per Univers Crowdfunding, en col·laboració amb la
Universitat Complutense de Madrid Finançament participativa (Crowdfunding) a
Espanya, informe anual 2016, el Crowdfunding va recaptar a Espanya
73.172.388 € el 2016, 145.03% més que al 2015.”
L'any de 2017 el micromecenatge va tenir un creixement considerablement
més gran que els anteriors
6
1.2.-MÈTODE DE FUNCIONAMENT
A través d'una campanya de Crowdfunding l'emprenedor està validant el seu

projecte via la plataforma i alhora obté finançament. O no. Així és com
funciona:
Primer l'emprenedor ha de penjar el seu projecte en la plataforma de
Crowdfunding a través de la qual vol obtenir finançament.
Tot seguit, l'equip que hi ha darrere de la plataforma valida el projecte. En
funció del resultat que obtenen, permetran o no a l'emprenedor optar per un
tipus de Crowdfunding determinat, els veurem més endavant.
Arribats a aquest punt el projecte és publicat a la plataforma durant un període
de temps concret, que normalment sol oscil·lar entre uns 30 i uns 120 dies
durant el qual la gent pot invertir-hi.
Un cop finalitzi la promoció del projecte, es tanca la possibilitat de rebre
aportacions i es comprova la quantitat de diners obtinguts. Si s'ha arribat a
l'objectiu establert es transfereix la totalitat a l’emprenedor per a que inicií la
seva activitat. Si no s’ha arribat, es retorna als mecenes les seves aportacions.
En resum, la campanya té 5 fases:
1.- Enviament del projecte a la

plataforma seleccionada.
2.- Fase de validació del projecte.
3.- Publicació de el projecte en la
plataforma.
4.- Finalització termini, tancament
aportacions.
5.- Comprovació del capital Imatge 1: Obtenció online, representació Crowdfunding.
obtingut, o el tens, o no.
7
1.3.- PRINCIPALS TIPUS DE CROWDFUNDING.
Existeixen diversos tipus de Crowdfunding. Es determina el tipus segons el

tipus de projecte i la quantitat d’aportació requerida. Així doncs, distingim cinc
tipus principals:
De donació:
Els mecenes aporten els diners per l'interès que tenen en el projecte, no per
voler rebre res a canvi. Les aportacions estan fetes per persones que volen
ajudar a fer-lo créixer sense tenir necessitat de formar part d'això a nivell
oficial. Amb el fet de saber que han pogut posar el seu granet de sorra per
desenvolupar aquesta idea se senten satisfets. Normalment s’utilitza per
finançar ONG o situacions de precarietat de gent.
De recompensa:
Els inversors que contribueixen en aquest tipus de Crowdfunding reben a canvi

una recompensa no monetària, reben el producte o servei del projecte.
Normalment, es finança “la construcció d’una granja de gallines” i es rep a
canvi una dotzena d’ous cada mes.
D’inversió:
En aquest cas, les persones que decideixen aportar diners ho fan en format
d'inversió financera. És a dir, l'ajut econòmic es fa a canvi de rebre una part de
les accions o participacions de la empreses que s'està promocionant en el
portal. L'inversor passarà a ser un soci/accionista del projecte empresarial,
normalment.
De préstec:
Aquest tipus de Crowdfunding es coneix com Crowdlending. La diferència en

aquest tipus és que els qui aporten diners actuen com prestadors.
8
L'emprenedor haurà de retornar la contribució feta per l'inversor dins d'un

termini prèviament pactat i determinat amb uns interessos prèviament acotats.
De Royalties:
El Crowdfunding de royalties té la característica que el mecenes obté una part

simbòlica dels beneficis produïts mitjançant la seva aportació. La diferència
amb el Crowdfunding d'inversió és que en aquest cas no s'és un soci de
l'empresa, no reps cap acció o participació del projecte, simplement s’obté una
compensació econòmica proporcional a l'aportació feta.
9
Segona part: Treball de camp.
10
2.1.-DECLARACIÓ DEL PROBLEMA I FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESIS.
Un cop entesos que és això del Crowdfunding, podem tirar un pas més
endavant, així doncs, proposarem un problema relacionat amb aquest àmbit i a
partir d’aquí plantejarem una hipòtesi. Mitjançant un estudi, explicat en el
següent apartat, intentarem donar resposta a aquesta.
Tenint en compte que el Crowdfunding és, podríem dir, un nou “mètode de
finançament”, es lògic que ens encaminem en aquesta direcció a l’hora de
plantejar problema i hipòtesi.
Molta gent, amb capital suficient o sense, té algun cop alguna idea que, amb
cert capital i una bona execució, podrien ser viables i rentables en el mon de
l’empresa.
Molta gent, ignorant que l’execució en la majoria de casos és el que marca la
diferencia i no el capital, per no disposar d’aquest últim i no voler recórrer a
qualsevol dels mètodes de finançament convencionals, ja no tiren endavant el
seu “projecte”.
Ja tenim doncs, problema i hipòtesi.
Problema: Hi ha gent amb projectes però sense capital per tirar-los endavant,
els quals no són partidaris d’utilitzar un mètode de finançament tradicional i
acaben no donant-li vida a aquest.
Hipòtesi: Pot ser que gent no tiri endavant “projectes” perquè no volen recórrer
a un mètode tradicional de finançament i no coneix el Crowdfunding, al qual
poder si que recorrerien?
11
2.2.- METODOLOGIA.
Per intentar respondre la hipòtesi i “trobar” una solució al problema, em decidit

crear una enquesta a traves de GoogleForms. L’enquesta consta de preguntes
condicionades a les respostes anteriors. L’objectiu era estudiar amb el col·lectiu
de gent que algun cop ha tingut algun projecte en ment.
Així doncs, la primera pregunta és aquesta, si s’ha tingut mai l’idea de, en cas
afirmatiu l’enquesta continua amb una sèrie de 8 preguntes, algunes de
selecció de casella, altres de redactar. En cas de seleccionar “no” en la primera
pregunta, el qüestionari acaba (mesura presa per tal d’efectuar l’estudi, amb
individus de la població que tenen una qualitat en comú i d’interès).
Els individus de la població són aproximadament 50% estudiants, 50% gent
adulta ocupada. S’ha decidit que el sexe no és un factor important en aquest
estudi, ja que no és una variable que afecti l’esperit creatiu de la gent.
La mostra total es de 154 votants.
Dels 154, només 82 han votat “si”, per tant, l’estudi es farà en base a 82
individus.
Com a mètode d’estudi proposem presentar les preguntes una a una amb les
seves respostes, fer-ne un breu anàlisi una a una i finalment intentar respondre
les preguntes que donen un perquè a aquest estudi.
12
2.3.-EXPOSICIÓ I ANÀLISI DE LES DADES.
Pregunta 1: “Ha tingut vostè l’idea d’emprendre un projecte?
Gràfic 1: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta.
Aquesta primera pregunta és una pregunta 100% selectiva, s’elimina la gent

que mai ha tingut la intenció de desenvolupar un projecte i ens quedem amb
els que si.
El total de respostes és 154, amb els quals ens quedem per fer l’estudi amb 82,
els 72 restants no ens són útils, per tant, els eliminem.
Com a curiositat, nomes el 53,2% de les persones enquestades han tingut
algun cop una idea que podia ser explotada, la resta, no.
Pregunta 2: Va acabar donant-li vida a la seva idea?
13
En aquesta segona pregunta ja la cosa agafa percentatges que, creiem, reflexa

millor la realitat. De 82 persones que han tingut la idea, nomes el 30,5%,
nomes 25 persones van seguir endavant amb l’idea que tenien. Aquests 25
passen a la següent pregunta “quin mètode vas utilitzar per finançar-ho?”. Els
57 restants que han votat “no”, passen a la pregunta “va ser la falta de capital
el factor decisiu en deixar-ho de banda?”.
Pregunta 3: Quin mètode de finançament va utilitzar?

Aquesta pregunta és
de resposta lliure. Hi
ha varies opcions que
s’han escrit dos cops
o més cadascuna, la
resta, són individuals
per cada votant dels
Gràfic 3: Respostes redacció pròpia . 25 que a la pregunta

2 van votar que si,
que si van tirar endavant el projecte. Les respostes i la quantitat de cops
escrites són aquestes:
Estalvis (2 vots)
Estalvis més capitalització de l’atur ( 1 vot)
Crèdit bancari (5 vots)
Campanyes (1 vot)
Zero (1 vot)
ICO (1 vot)
Atur més crèdit bancari (1 vot)
Capital propi (6 vots)
Ningun (2 vots)
Encara estem fent-ho (2 vots)
Pòlissa (2 vots)
Pares (1 vot)
Com podem observar, les fonts amb més pes en les respostes són capital propi
i crèdit bancari, podríem dir, són mètodes tradicionals usats des de fa temps i
14
els resultats concorden amb la mitja i ens deixen veure que la tendència es
manté en lo convencional. També es menciona la capitalització de l’atur,
campanyes i pòlisses, entre d’altres.
Pregunta 4: Va ser la falta de capital propi el factor que va fer que no seguís
amb el projecte?
Pregunta feta als

votants de “no” en la
pregunta 2. Les 57
persones que han tingut
un projecte en ment
Gràfic 4: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta. però no l’han tirat
endavant, el 61,4% (35
persones) afirma que la falta de capital propi va ser el factor que els va tirar
enrere. Per l’altra banda, les 22 persones restants diuen que no va ser la falta
d’estalvis el factor que els va frenar.
Pregunta 5: Es vostè partidari de demanar un préstec bancari o a algun

conegut capacitat?
Pregunta feta al
col·lectiu que a la
pregunta 4 van votar
“si”, que el problema
era el capital. Aquí
podem observar com
Gràfic 5: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta. entre la gent que no
disposa de capital per
15
autofinançar el seu projecte, la tendència a ser partidaris de demanar préstecs

tant a entitats de crèdit com a les “tres F” (referència de l’anglès, “Family, friend
and fools”, família, amics i “rucs) es menor que la tendència a demanar-los,
provablement, per la baixa solvència i la por a fer front a futurs deutes els quals
podrien no poder pagar. Els preguntem per què són partidaris de demanar-ne i
per què no.
Pregunta 6: Quin va ser el factor que el va aturar si no va ser el finançament?
Gràfic 6: Respostes redacció pròpia . Gràfic 7: Respostes redacció pròpia .
Gràfic 8: Respostes redacció pròpia .
Preguntem als votants de “no” en la pregunta 4 quin va ser el problema que

van tenir en el projecte si no va ser el capital per finançar-lo. Deixem que
escriguin respostes. La síntesi de les 22 respostes és:
Falta de temps (2 mencions)
Falta de ganes i compromís (1 menció)
Falta de motivació (2 mencions)
Pensaments pessimistes i negatius sobre la viabilitat del projecte (2 mencions)
Mandra (1 menció)
Problemes amb l’administració (1 menció)
16
Falta d’informació i coneixements (1 menció)

Indecisió (2 mencions)
La societat (1 menció)
El treball (1 menció)
Baixa demanda (2 mencions)
L’edat (1 menció)
Falta de valor (1 menció)
Era viable només durant un curt període de temps (1 menció)
Com podem observar, la majoria de motius pels quals la gent deixa de banda
els seus projectes tenen a veure amb el pensament pessimista, la falta de
ganes, baix compromís, indecisió, falta de coneixements... i altres que són
pràcticament el mateix, als nostres ulls, excuses. Tots podem treure una mica
de temps de ben segur al dia, en els temps que corren i les eines de les que
disposem la falta d’informació ja no és un problema, i la motivació, la mandra i
la indecisió es poden treballar. Inclús la resposta que ens sembla més
encertada, la que diu que “era viable només en un període de temps curt”,
havent votat que el capital no era el problema, veus l’oportunitat i reconeixes
que queda poc, t’hi pots arriscar, la possibilitat existeix. La millor, però, repetim,
a ulls nostres, una altra excusa.
Pregunta 7: Coneix el Crowdfunding?
Preguntem a tots els

votants, un cop
acabades les preguntes
sobre el projecte, el
fiançament d’aquest i la
seva propensió a
Gràfic 9: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta. demanar diners a crèdit,
si coneixen l’objecte
d’estudi d’aquest treball, el Crowdfunding. Aquí la tendència guanya en el
desconeixement d’aquest sistema de finançament online, gairebé el 60% dels
votants no coneix el Crowdfunding mentre que l’altre 42,7% dels votants, en
17
concret 35 dels 82, si que coneixien el Crowdfunding. Es, a ulls nostres, una
mica estrany. Segons la nostra visió, els percentatges haurien d’estar invertits,
el “si” per damunt del “no”, però no molt, semblant al mateix gràfic. Una
explicació podria ser la varietat d’edats dels enquestats. Pensem que si
haguéssim acotat l’edat d’estudi en estudiants, el % de gent que coneix aquest
sistema seria major que el del contrari.
Pregunta 8: Per què no és partidari de demanar préstecs?
Pregunta efectuada als votants de “no” en la pregunta 5. Els preguntem, doncs,

que ens diguin el perquè no són partidaris de demanar un préstec. La síntesi
de les 19 respostes és aquesta:
Suposa una situació econòmica desfavorable (3 mencions)
Vull fer-ho amb els meus propis recursos (5 mencions)
Per els interessos i les clàusules (6 mencions)
No mel concedirien per la meva renta (1 menció)
No tinc edat suficient (1 menció)
No tinc com tornar-ho (2 mencions)
Desconec els tràmits a fer (1 menció)
Entre els motius que justifiquen la oposició dels enquestats a demanar crèdits,
podríem destacar com a més importants per numero de mencions l’orgull de la
gent d’autofinançar els seus projectes i la por alhora al propi deute, als
“interessos i clàusules” o una “situació desfavorable”. També es menciona, a
18
destacar, dos mencions a la insolvència davant un deute d’aquest tamany, o

l’incapacitat de sol·licitud per edat, amb una menció.
Pregunta 9: Breu explicació sobre el Crowdfunding.
Breu explicació de com funciona el

Crowdfunding per els enquestats que van
seleccionar la casella de “no” a la
pregunta 7.
Pregunta 10: Prefereix recórrer al Crowdfunding o a un mètode de finançament

convencional?
Un cop explicat que es això del

Crowdfunding als que no ho
sabien i sabent si la gent és
partidària o no de demanar
Gràfic 13: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes préstecs, els preguntem si
enquesta.
preferirien recórrer al
Crowdfunding per finançar les seves idees. De les 82 persones enquestades,
29 prefereixen un mètode de finançament tradicional, per sota dels que
prefereixen el Crowdfunding, que son els 53 restants. El % de gent que el
prefereix es del 64,6%, dada molt semblant al % de gent que en la pregunta 7
van votar que “no” coneixien el Crowdfunding (el 57,3%). Això ens diu que la
majoria de la gent que no el coneixia el prefereix davant d’una institució de
crèdit i una petita part dels que si que el coneixien igual. És un percentatge poc
realista, a ulls nostres, la gent que no el coneixia ha quedat convençuda amb
19
una petita explicació i provablement no entenguin bé quin és el vertader abast

del Crowdfunding alhora de finançar un projecte empresarial.
Pregunta 11: Per què prefereix el Crowdfunding abans que una entitat de
crèdit?


Gràfic 17: Respostes redacció pròpia . Els 53 enquestats que a la pregunta 10

van preferir el Crowdfunding per davant
d’un mètode de finançament convencional escriuen aquí el perquè de la seva
decisió. La síntesi de respostes és:
Menors interessos (10 mencions)
Baixa confiança en entitats de crèdit (7 mencions)
20
Per la facilitat en l’obtenció del capital (9 mencions)

Sembla una bona proposta (7 mencions)
Per el termini de retorn del capital (1 menció)
Tens més llibertat (6 mencions)
M’agrada més l’idea (3 mencions)
Per el que ja ha aconseguit fer el Crowdfunding (1 menció)
Perquè l’ajuda és col·lectiva (5 mencions)
Perquè és innovador (1 menció)
Perquè era un projecte social i destaquen (1 menció)
Perquè suposava un menor risc (2 mencions)
Com podem veure, confirmem el que em suposat en analitzar els resultats de la
pregunta anterior. El percentatge de gent que ha seleccionat que prefereix el
Crowdfunding per davant d’un banc era poc realista i es devia a un
convenciment ràpid amb una simple breu explicació del tema. Ho podem veure
reflectit en les respostes, “menys interessos” força nomenat, es més “fàcil”
també altament mencionat igual que “perquè l’ajuda és col·lectiva” i “la meva
confiança en els bancs és baixa”. Es veu reflectit també la propensió de la gent
a provar coses noves amb les mencions de “sembla una bona iniciativa”, “m’ha
agradat com sona” o “perquè és innovador”. La resposta més encertada, des
del nostre punt de vista, es la que diu “que era un projecte social i que són
aquests els que tenen números de aconseguir finançament per aquesta via”, té
tota la raó, la majoria de projectes que es financen per aquestes plataformes
són això, projectes socials, ONG, gires de músics... etc.
Pregunta 12: Per què no prefereix el Crowdfunding abans que un mètode

convencional?
21
:
Pregunta de redacció pròpia feta als
que van seleccionar “no” en la pregunta
10. Tenim les 29 respostes
corresponents al numero de votants
que compleixen les condicions
Gràfic 21: Respostes redacció pròpia . prèviament exposades. La síntesi de
les respostes és:
No ho prefereixo (7 mencions)
Confio més en les altres opcions (3 mencions)
El projecte ha d’estar a l’altura (1 menció)
Per seguretat (3 mencions)
Per desconeixement del mètode (7 mencions)
Per els interessos (1 menció)
Per la rapidesa (1 menció)
Per conservadorisme (2 mencions)
Perquè no és viable, només com a font paral·lela de finançament (1 menció)
No t’assegura obtenir el capital (1 menció)
Per les condicions (1 menció)
No vol causar pèrdues a gent (1 menció)
Com podem observar, la paraula que engloba la majoria de respostes podríem
dir que és “incertesa”, aquest creiem que es el motiu pel qual 29 de les 82
persones enquestades prefereixen no recórrer al Crowdfunding. Ho veiem
reflectit en les respostes tals com “no ho prefereixo”, “confio més en el mètodes
convencionals”, “desconec el funcionament” o perquè simplement es
consideren “conservadors”.
22
2.4.-ANÀLISI DE LES DADES.
Com em pogut comprovar amb l’enquesta realitzada, primer de tot, com a

curiositat podem comentar que de cada 154 persones, només 82 persones han
tingut algun cop la iniciativa d’emprendre un projecte. La tendència a fer-ho
supera per poc a la de no fer-ho, 53,2% i 46,8% respectivament.
Dels que si han tingut la intenció de, només el 30,5%, 25 persones, van acabar
donant-li vida al projecte. D’aquests, la majoria van finançar el projecte per via
pròpia o per crèdit bancari. Els que no el van tirar endavant, el 61,4% afirma
que la falta de capital propi va ser el factor que els va tirar enrere, el 38,6% ens
comunica que alguns dels factors que els van fer no desenvolupar el projecte
van ser els pensaments negatius, la falta de temps o la baixa demanda del
producte/servei que tenien pensat oferir.
Podem ressaltar també que d’aquestes 35 persones que afirmen que el capital
va ser el problema, la majoria (el 54,3%, 19 persones) no estan disposades a
demanar un crèdit a una entitat bancaria, la majoria de justificacions tenen a
veure amb els alts interessos, complicades clàusules i fins i tot l’orgull de molts
amb el pensament de “vull fer-ho jo”, prefereixen gastar seu que demanar i
tornar.
Arribat aquí preguntem els 82 enquestats si coneixen el Crowdfunding, i el
resultat és sorprenent. Gairebé el 60% ( 57,3%), 47 de les 82 persones afirmen
no conèixer el mètode. Segons el nostre punt de vista, aquests percentatges es
deuen a que alhora de presentar l’enquesta no em discriminat en edat. Els
percentatges haurien d’estar al revés, 60 per a si i 40 per a no, poder havent
acotat l’edat d’estudi de la població en “estudiants de grau universitari” hauríem
aconseguit els percentatges que esperàvem.
A partir d’aquí, expliquem breument a aquests 47 enquestats que és i com
funciona aquest nou mètode. Un cop fet això, els preguntem a la totalitat
d’enquestats per quin camí seguirien, si prefereixen apostar per el
Crowdfunding o si confien més en les tradicionals i antigues entitats de crèdit.
El resultat és sorprenent.
El 64,6% dels enquestats, 53 de les 82 persones, ens afirmen que recorrerien
al Crowdfunding com a mètode de finançament per als seus projectes abans
que a una institució bancaria. Aquestes 53 persones justifiquen la seva elecció
23
majoritàriament amb arguments tals com “per la facilitat”, “no confio en les
entitats de crèdit”, “l’ajuda és col·lectiva” o “sembla una bona proposta”. Les 29
persones restants justifiquen elegir un banc abans que utilitzar el Crowdfunding
majoritàriament per el desconeixement del mètode, prefereixen les altres
opcions o simplement es consideren massa “conservadors”.
Com ja em dit, el resultat d’aquesta última pregunta ens ha sorprès molt.
24
2.5.-CONCLUSIÓ.
Vam començar la part pràctica d’aquest treball proposant un problema, el qual

és que creiem que hi ha gent amb projectes però sense capital per tirar-los
endavant, els quals no són partidaris d’utilitzar un mètode de finançament
tradicional i acaben no donant-li vida a aquest., i vam pensar com a hipòtesi
que pot ser que gent no tiri endavant “projectes” perquè no volen recórrer a un
mètode tradicional de finançament i no coneix el Crowdfunding, al qual poder si
que recorrerien.
A dia d’avui, després d’haver analitzat els resultats de les enquestes, podríem
dir que si, que la nostra hipòtesi és certa, ja que, primer de tot, un alt
percentatge de gent no coneixia el mètode. Molts d’aquests són gent que va
tenir la idea però mai la va tirar endavant. A part de no conèixer-lo, se’ls
pregunta per la seva afinitat a treballar amb entitats de crèdit. La majoria de
respostes, un cop sabent ja que és això del Crowdfunding, decideix respondre
a favor d’aquest i en contra dels mètodes de finançament tradicionals, ho veiem
en els comentaris de la gent com la majoria prefereix no pagar per els diners i
prefereix compartir-ho amb altres i buscar així finançament.
En conclusió, part de la gent desconeixia aquest sistema i amb una breu
explicació del funcionament i les condicions d’aquest han quedat pràcticament
convençuts, més el factor de que la majoria de gent no aposta per els bancs, al
contrari, no hi tenen confiança i et cobren molt per el diner. Així doncs, podem
dir que si, que la hipòtesi es compleix, ja que, molta gent té idees creatives,
d’aquesta gent una baixa porció les tira endavant, l’altra part amb més pes no
ho fan, la majoria d’aquests afirmen no ser partidaris de demanar préstecs i
molts també no coneixen el Crowdfunding. Se’ls explica com funciona, els
preguntem, coneixent-lo ara, si prefereixen una institució de crèdit o optar per
una campanya de Crowdfunding, i la gran majoria es decanta per el
Crowdfunding.
Així doncs, podem afirmar que si, hi ha gent amb idees creatives que els
agradaria treure a la llum però que no disposen de capital propi per
autofinançares, no volen recórrer a una institució bancaria per obtenir aquest
crèdit i, no coneixien el Crowdfunding, al qual molts si que recorrerien.
25
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Per a la teoria en general sobre el Crowdfunding.
https://www.universocrowdfunding.com/tipos-de-crowdfunding/
https://www.universocrowdfunding.com/principales-plataformas-crowdfunding/
https://itnig.net/blog/es/que-es-crowdfunding/
https://www.youtube.com/watch?v=YRBVphC2fwE
https://www.youtube.com/watch?v=A86UO-VvFmU
https://www.youtube.com/watch?v=Mw7bakoAiO0
https://www.vivus.es/blog/crowdfunding-que-es-como-funciona
https://www.consumidor.ftc.gov/articulos/que-es-y-como-funciona-el-crowdfunding
Imatge 1
https://www.fellowfunders.es/blog/2017/11/24/cosas-que-tienes-que-saber-
antes-de-invertir-en-crowdfunding/
Link a l’enquesta
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdRRbDMwe-
rUs_cO2Fvpqs9o1gX5goXDjnlaP8H3M2kKYvbQw/viewform?usp=sf_link
26
TAULA DE CLASSIFICACIÓ D’IMATGES I GRÈFICS
Numero Imatge/Gràfic Descripció Font d’obtenció

1 Imatge Imatge gràfica, Online
representa el (https://www.fellowfunders.es/blog/
Crowdfunding. 2017/11/24/cosas-que-tienes-que-
saber-antes-de-invertir-en-
crowdfunding/ )
1 Gràfic Gràfic Pròpia

respostes
pregunta 1
respostes
pregunta 2
3 Gràfic Respostes Pròpia
pregunta 3
redacció
pròpia
respostes
pregunta 4
respostes
pregunta 5
pregunta 6
redacció
pròpia
pregunta 6
redacció
pròpia
pregunta 6
redacció
pròpia
respostes
pregunta 7
pregunta 8
redacció
pròpia
27
pregunta 8
redacció
pròpia
respostes
pregunta 9
respostes
pregunta 10
pregunta 11
redacció
pròpia
pregunta 11
redacció
pròpia
pregunta 11
redacció
pròpia
pregunta 11
redacció
pròpia
pregunta 11
redacció
pròpia
pregunta 12
redacció
pròpia
pregunta 12
redacció
pròpia
pregunta 12
redacció
pròpia
28
29

Crowdfounding ORG. EMPR.

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Crowdfounding ORG. EMPR.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Organització d’empreses El Crowdfunding

Noms: Adrià Berenguer Català

Professor/a: Mª Belén López Panisello

Assignatura: Organització d’empreses

Un numero molt baix de coses ha estat igual de constant en la història de la

Primera part: El Crowdfunding

1.1.- ORIGEN I DEFINICIÓ DEL CROWDFUNDING.

El Crowdfunding, també conegut com micromecenatge, és un mecanisme de

«Ningú és amo de la multitud tot i que cregui tenir-la dominada - Eugene

Un dels pioners en usar el micromecenatge en l’industria de la música va ser el

A través d'una campanya de Crowdfunding l'emprenedor està validant el seu

1.- Enviament del projecte a la

5.- Comprovació del capital Imatge 1: Obtenció online, representació Crowdfunding.

obtingut, o el tens, o no.

1.3.- PRINCIPALS TIPUS DE CROWDFUNDING.

Existeixen diversos tipus de Crowdfunding. Es determina el tipus segons el

Els inversors que contribueixen en aquest tipus de Crowdfunding reben a canvi

Aquest tipus de Crowdfunding es coneix com Crowdlending. La diferència en

L'emprenedor haurà de retornar la contribució feta per l'inversor dins d'un

El Crowdfunding de royalties té la característica que el mecenes obté una part

Segona part: Treball de camp.

2.1.-DECLARACIÓ DEL PROBLEMA I FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESIS.

Per intentar respondre la hipòtesi i “trobar” una solució al problema, em decidit

2.3.-EXPOSICIÓ I ANÀLISI DE LES DADES.

Pregunta 1: “Ha tingut vostè l’idea d’emprendre un projecte?

Gràfic 1: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta.

Aquesta primera pregunta és una pregunta 100% selectiva, s’elimina la gent

Pregunta 2: Va acabar donant-li vida a la seva idea?

Gràfic 2: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta.

En aquesta segona pregunta ja la cosa agafa percentatges que, creiem, reflexa

Pregunta 3: Quin mètode de finançament va utilitzar?

Gràfic 3: Respostes redacció pròpia . 25 que a la pregunta

Pregunta feta als

Pregunta 5: Es vostè partidari de demanar un préstec bancari o a algun

autofinançar el seu projecte, la tendència a ser partidaris de demanar préstecs

Pregunta 6: Quin va ser el factor que el va aturar si no va ser el finançament?

Gràfic 6: Respostes redacció pròpia . Gràfic 7: Respostes redacció pròpia .

Gràfic 8: Respostes redacció pròpia .

Preguntem als votants de “no” en la pregunta 4 quin va ser el problema que

Falta d’informació i coneixements (1 menció)

Pregunta 7: Coneix el Crowdfunding?

Preguntem a tots els

Pregunta 8: Per què no és partidari de demanar préstecs?

Pregunta efectuada als votants de “no” en la pregunta 5. Els preguntem, doncs,

destacar, dos mencions a la insolvència davant un deute d’aquest tamany, o

Pregunta 9: Breu explicació sobre el Crowdfunding.

Breu explicació de com funciona el

Gràfic 12: Obtenció pròpia. Gràfic resum respostes enquesta.

Pregunta 10: Prefereix recórrer al Crowdfunding o a un mètode de finançament

Un cop explicat que es això del

una petita explicació i provablement no entenguin bé quin és el vertader abast

Gràfic 15: Respostes redacció pròpia .

Gràfic 16: Respostes redacció pròpia .

Gràfic 17: Respostes redacció pròpia . Els 53 enquestats que a la pregunta 10

Per la facilitat en l’obtenció del capital (9 mencions)

Pregunta 12: Per què no prefereix el Crowdfunding abans que un mètode

2.4.-ANÀLISI DE LES DADES.

Com em pogut comprovar amb l’enquesta realitzada, primer de tot, com a

Vam començar la part pràctica d’aquest treball proposant un problema, el qual

Per a la teoria en general sobre el Crowdfunding.

TAULA DE CLASSIFICACIÓ D’IMATGES I GRÈFICS

Numero Imatge/Gràfic Descripció Font d’obtenció

1 Gràfic Gràfic Pròpia

You might also like