1.

MEDI AMBIENT I PAISATGES

Recursos naturals: Tots aquells béns que l humanitat pot obtenir de la natura per cobrir les
seves necessitats biològiques o socials. Es clasifiquen en funció de la seva capacitat de
regeneració.
Renovables: es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme al qual són
explotats per la societat. Perennes (radiació solar o vent) i crítics, q poden ser finit quan no
se’n fa un ús controlat.
No renovables: es generen a la natura de manera lenta. Inclouen els combustibles fòssils, el
nuclears, i una gran varietat de minerals no energètics. Distingim els reciclables (roques i
alguns metalls) i els q es consumeixen com els combustibles fòssils. El consum abusiu dels
recursos compromet l’equilibri ecològic= exhauriment de pesqueries, desforestació, pèrdua
de biodiversitat, degradació sòl. Utilitar sostenibilitat ambiental, pautes de vida que no
hipotequin la conservació dels recursos.

La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és molt desigual. els llargs
processos geològics han concentrat un cert nombre d'elements en determinats llocs, on no
sempre són comercialment explotables. D'altra banda, les condicions biofísiques de cada
lloc han conformat ambients molt diversos i recursos naturals de qualitats i quantitats
variables. Com a conseqüência del repartiment desigual dels recursos naturals no tots els
països tenen les mateixes oportunitats. Aquestes es poden accentuar en un sentit o un altre
segons el grau de desenvolupament econòmic i tecnològic de cada estat.

Recursos energètics minerals = combustibles fòssils → principal font d’obtenció d’energia.

S’han format durant llargs períodes de temps geològic amb restes orgàniques enterrades en
dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre. Recursos energètics minerals → no renovables.

El petroli
Segle XIX → inici de la seva comercialització.
S. XX → generalització ús petroli → adaptabilitat com a font energètica per moure vehicles
+ capacitat de proporcionar a través de la destil·lació fraccionada.
Obtenció + comercialització + transport + consum → condicionen mode de vida + economia
global.

Accidents associats a l’extracció + transport petroli → problema ambiental

Emissió CO2 → contribueix a l’efecte hivernacle.

El carbó

Roca fòssil abundant. Té diferents varietats de carbó i segons la seva carbonificació

produeixen una energia.
Carbó → 2n recurs + important en la producció energètica.
Causa alguns problemes ecològics (gasos d’efecte hivernacle i pluja àcida)
El seu consum augmenta.
El gas natural

Combustible que requereix un processament molt reduït i format de metà.

Menys contaminant que el petroli i el carbó.
Usos: generar electricitat i fabricar combustible per transport o ús domèstic, fabricar plàstic,
fibres sintètiques, i insecticides.

L’urani

No és un mineral energètic però es pot convertir en aquest després d’un procés de

transformació.
És necessari perquè les centrals nuclears funcionin i prouueixin electricitat.
Energia nuclear → producció d’energia elèctrica.
Risc accidents nuclears + durada llarga dels residus que genera → 2 problemes ambientals

LES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES

Esgotament progressiu recursos energètics fòssils + costos creixents extracció + disminució

impactes mediambientals → incentivació recerca + desenvolupament + explotació recursos
energètics renovables.
El seu aprofitament → inconvenient: desenvolupament tecnològic
avantatge: producció descentralitzada i menys riscos pels humans
Assolir les millores tecnològiques i el desenvolupament per ser una alternativa als
combustibles fòssils.

L’energia hidroelèctrica

Recurs renovable que aprofita l’energia cinètica de l’aigua.

A partir S. XIX → conversió energia mecànica → energia elèctrica mitjançant turbines =
electrificació indústries + canvi en economia productiva + mode vida societat.
Aquesta energia renovable és la + important en molts països i supera la producció total de la
resta d’energies renovables.
Nou interès per les petites centrals → adaptació als cursos d’aigua menors + condicions
territori → menys impactes en medi natural.

L’energia eòlica

Es basa en l’aprofitament de la força cinètica del vent. Abans s’aplicava al transport i als
molins.
Energia eòlica → energia mecànica mitjançant aerogeneradors per convertirla en elèctrica.
2 infraestructures: les minicentrals → generar energia elèctrica amb instal·lacions
autònomes. Els parcs eòlics → subministrar electricitat a la xarxa elèctrica per ser
distribuïda.
Aprofitament energia eòlica → localització instal·lacions en llocs amb condicions de vent
òptimes.
L’energia solar

Totes les formes renovables depenen del Sol i de la dinàmica que genera en l’atmòsfera.
Permet desenvolupar diferents sistemes d’aprofitament de les radiacions solars.
+ habituals → energia tèrmica, energia fotovoltaica, energia termosolar. Majoria de sistemes
→ transformació energia solar → energia elèctrica mitjançant panells fotovoltaics. Des de
les centrals fotovoltaiques o termosolars l’electricitat es distribueix a la xarxa elèctrica
general.
Avantatges petroli: Força versàtil i les reserves estan bastant repartides.
Inconvenients: És un recurs limitat, és contaminant i contribueix a l’efecte hivernacle i
comporta risc d’accidents.
Avantatges carbó: És barat d’obtenir.
Inconvenients: És un recurs limitat. La seva combustió és contaminant i contribueix a
l’efecte hivernacle. Pot provocar pluja àcida.
Avantatges gas natural: És eficient i versàtil i no és excessivament contaminant.
Inconvenient: És un recurs limitat.
Avantatge energia nuclear: No contribueix a l’efecte hivernacle.
Inconvenients: Els residus són perillosos durant molt temps. Comporta risc d’accidents.

Altres recursos renovables: Recursos renovables → contribueixen a la diversificació

progressiva de la producció energètica + disminució dependència combustibles fòssils.
Alguns s’utilitzen tradicionalment i altre experimenten un impuls important gràcies a
l’aplicació de tecnologies actuals.
Producció i consum energies renovables → creix a causa de l’encariment de les energies no
renovables i gràcies a la consciència mediambiental i al suport dels governs.

Producció energètica a Catalunya: Desde q es va començar a industrialitzar Catalunya ha

fet front a la pobresa de fonts energètiques aprofitant els recursos naturals. Continua sent
energèticament dependent. El 68% de l’energia q es necessita al país ha d ser importada en
forma de petroli, gas i electricitat. L’energia principal a Catalunya s’obté mitjançant:
-Centrals nuclears, que proporcionen el 49,1 % de la producció.
- Cicles combinats, que generen el 16,6 % de la producció.
- Cogeneració, que proporciona el 12,5 % de la producció.
- Renovables, que proporcionen el 20,5 % de la producció.
- Altres sistemes, que aporten l'1,3 % de la producció.
Cal disposar d’una xarxa que abasti tot el territori i pugui satisfer les demandes dels
consumidors.

Impactes que contribueixen a agreujar la crisi ecològica global:

- Augment temperatura atmosfera a causa de l'efecte d'hivernacle. Algunes de les
conseqüències de l'efecte d'hivernacle són l'increment de la freqüència i la intensitat
dels aiguats i de les sequeres, l'acceleració de l'extinció d'espècies, la proliferació de
plagues, la pèrdua de les grans masses de gel terrestres, la modificació de les línies
de costa i, en general, un augment dels riscos ambientals.
- La producció massiva de residus. La generació de residus de tota mena (urbans,
industrials, agraris, ramaders, etc.) no ha parat d'augmentar al llarg del temps. A
aquests fets cal sumar el problema no resolt de l'emmagatzematge dels residus
perillosos de llarga durabilitat, sobretot els nuclears.
 - La dispersió de materials plástics. La fabricacio d'utensilis plastics de tota mena per
la indústria química (des d'estris domèstics fins a material mèdic) ha facilitat l'accés
del conjunt de la població a una gran varietat de béns i ha contribuit a la millora de la
qualitat de vida.
- L'esgotament dels recursos naturals. Diversos factors causen que se superi la
biocapacitat dels llocs i del conjunt de la Terra: l'increment de població mundial, l'ús
creixent de matèries primeres, l'accès als béns de consum de les economies
emergents.
- La pèrdua d'espais naturals. El creixement de les àrees urbanitzades a causa de la
immigració de les àrees rurals i l'extensió dels conreus, sovint monocultius destinats
a l'exportació, comporten una gran pressió sobre el medi i la reducció dels espais
naturals en molts països en vies de desenvolupament.

Riscos ambientals

Al costat de fenòmens naturals gairebé inapreciables per a les persones (com la brisa, el
desgel, les marees o l'erosio) es produeixen fenomens violents i de gran intensitat (com les
ventades, les allaus, les erupcions volcàniques, els tsunamis o els terratrèmols) que
comporten riscos considerables.
A més dels riscos associats als fenòmens naturals, la societat està sotmesa als riscos
propis de les activitats humanes, (antròpics) vinculats al fet que les persones vivim en
societat i modifiquem cada cop més el medi natural.
Els factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals són la magnitud, la
frequència, la perillositat, l'exposició i la vulnerabilitat:
- La magnitud es refereix a la dimensió i a la intensitat del fenomen.
- La freqüència és el nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert
període de temps.
- La perillositat és la probabilitat que es produeixi un fenomen d'una certa extensió,
intensitat i durada amb conseqùències negatives.
- L'exposició es refereix al nombre total de persones que estan sotme-ses a un
determinat risc.
- La vulnerabilitat és el percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per
un fenomen respecte al total de la població exposada.

ATMOSFÈRICS GEOLÒGICS

Simples: aiguats, calamarsa, nu, vnt, gel, Moviments de masses (esllavissades,

llamps, boira, onades intenses de calor o allaus, subsidències) erupcions
fred. volcàniques, terratrèmols, tsunamis.
Mixtos: temporals de vent i pluja, tornados,
huracans, temporals de neu, sequeres.

HIDROLÒGICS BIOLÒGICS

Inundacions, saturacions de sòls, icebergs, Plagues, epidèmies.

avanç de glaceres.
RELLEU CATALUNYA

Té 2 sistemes muntanyosos principals: sistema Pirinenc (nord en direcció oest-est fins mar,
Cap d Creus) i el Mediterrani.
El Pirineu és format per serralades interiors (Pirineu axial) i per serralades exteriors
(Prepirineu):
- El Pirineu axial: roques antigues (esquists i granit) i té cims de més de 3.000 metres
d'altitud.
- El Prepirineu: roques més modernes i presenta cims de menys altitud que poden
superar els 2.000 metres. Mostra una fesomia més mediterránia i congostos
profunds oberts per l'acció continuada dels rius.

El sistema Mediterrani s'estén en paral.el a la costa, des del cap de Creus fins al delta de
l'Ebre. Forma una doble alineació de muntanyes:
- A l'interior, la serralada Prelitoral és formada per un seguit de massissos que
superen els 1.000-1500 metres compostos per roques de diverses edats i naturalesa

- La serralada Litoral la integren serres i massissos antics de materials diversos, amb

altituds compreses entre els 500 i els 1.000 metres.
- Entre la serralada Prelitoral i la serralada Litoral s'estén la Depressió Prelitoral, una
fossa allargassada que presenta un aspecte ondulat, amb serrats petits, valls i
torrenteres.
- Entre la serralada Litoral i el mar s'estén la plana Litoral, una franja molt estreta de
terra que s'eixampla una mica en alguns sectors grâcies a les formacions deltaiques
dels rius. Concentra actualment la major part de la població i de les activitats
economiques del país.
La Depressió Central és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el sistema
Mediterrani. Es formada per una plataforma inclinada Ileugerament cap a l'Ebre, amb
conques d'erosió, altiplans i planes. Es una área agrícola extensa, amb conreus tradicionals
de secà i una agricultura de regadiu alta-ment especializada.

Xarxes hidrogràfiques
- Rius xarxa pirinenca (noguera, ribagorçana i pallaresa) són els + llargs i cabalosos d
Cat. S’originen al Pirineu i acaben a l’Ebre. Règim hidrogràfic:nivopluvial. Rius
d’aquesta xarxa han estat objecte d’un intens aprofitament hidràulic.
- Els rius de la xarxa pirinenca-mediterránia (la Muça, el Fluvia, el Ter i el Llobregat)
neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitja o llarg i desemboquen al mar. Règim
pluvial.
- Xarxa mediterània: (Francolí, Gaià, Besòs, Tordera): curts i poc cabalosos. Serralada
Litoral-mar. Règim torrencial (condicionat x aportacions aiguats). Rius originen
inundacions poblacions litorals.
- Ebre: cas a part. Llarg recorregut (2n + llarg Pen.Ibèrica i el + Cabalós). Serralada
cantàbrica-terres aragoneses - Serralada prelitora- Mediterrània. Règim nivopluvial.

CLIMA CATALUNYA

Influència Mediterrània: hiverns suaus i secs i estius calorosos. Precipitacions + intenses a

la primavera i tardor.
A l’Aran el clima es d’influència atlàntica. temperatures fredes i pluges abundants i regulars.

Catalunya està ddins del domini climàtic mediterrani, però subdominis:

- Mediterrani: franja litoral i prelitoral i la depressió Central, encara que la seva
influència es manifesta també al Pirineu. hiverns amb temperatures suaus i estius
calorosos i secs. Es pot dividir en quatre subdominis: mediterrani litoral, mediterrani
prelitoral, mediterrani continental, mediterrani prepirinenc.
- Subalpi: l'Alt Pirineu i temperatures molt fredes a l'hivern, contrast tèrmic estacional
important i una pluviositat i innivació mitjanes altes.
- Alpí: Aran i influència atlántica. Presenta característiques similars a la resta d'alta
muntanya pirinenca, però pluges regulars durant tot l'any i les temperatures mitjanes
són més baixes.

VEGETACIÓ CATALUNYA

Dominis de vegetació propis d les tres regions biogeogràgiques europees:

- Boreoalpi: per damunt dels 1.600 metres d'altitud, als territoris del Prepirineu i del
Pirineu axial. Dins d'aquest domini es poden distingir dos estatges vegetals: el
subalpí i l’alpi. L'estatge subalpí, que es localiza entre els 1.600 i el 2.300 metres,
es caracteriza per la presència de boscos de pi negre i d'avets. L'estatge alpí, per
sobre dels 2.300 metres, es caracteritza pel domini dels prats naturals i per la manca
de comunitats arbòries i arbustives a causa del fred i de la neu.

- El domini eurosiberià es localiza a les zones de la muntanya mitjana, el Prepirineu, la

serralada Transversal i alguns massissos de la serrala-da Prelitoral. Les fagedes i
les rouredes constitueixen els boscos propis d'aquest domini. Dins d'aquest domini hi
ha boscos de ribera , boscos de pi roig i freixedes. Els boscos eurosiberians
presenten una fesomia molt canviant al llarg de l'any, segons l'estació i el seu estat
vegetatiu. L'extensió original ocupada pels boscos eurosiberians catalans ha estat
molt reduida a causa de l'explotació forestal. -
- El domini mediterrani es localiza a les zones de menys altitud, per sota dels 800
metres, a les planes i a les muntanyes baixes. L'alzinar és el bosc característic i
original d'aquest domini. Es tracta d'una comunitat integrada majoritariament per
espècies esclerofil·les, amb un sotabosc ric i un estrat de plantes enfiladisses que li
proporciona un aspecte selvàtic.

RELLEU ESPANYA

Territori de la península Ibèrica → Meseta que ocupa el 45 % del territori peninsular, està
envoltada pels sistemes muntanyosos següents:
- Serralada Cantábrica, al nord, que culmina als Picos de Europa, amb una altitud
máxima de 2.648 m.
- La serralada Ibèrica, que s'estén en direcció sud-est des de la serralada Cantabrica
fins a la Mediterrânia i que assoleix una altitud máxima de 2.316 m.
- El massis Galaicolleones, al nord-oest, que, tot i la seva altitud mitjana moderada,
assoleix els 2.188 m en el seu punt més alt.
- Sierra Morena, al sud, amb un altitud máxima de 1.324 m.
A l'interior de la Meseta, el sistema Central s'estén des de la serralada Ibèrica fins a
Portugal. El Sistema Central té una altitud máxima de 2.592 m i divideix l'altiplà en dues
parts: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Un sistema més modest, les muntanyes de
Toledo, parteix la Submeseta Sud en dos sectors.
A l'exterior de la Meseta hi ha el Pirineu i el sistema Bètic. El Pirineu s'estén al llarg de
l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central, amb una altitud maxima
de 3.404 m.
El sistema Bètic, al sud del riu Guadalquivir, és format per dues serralades de disposició
paral·lela: la serralada Penibêtica i la serralada Subbètica.
El litoral de la península Ibèrica té una exten-sió de 4.123 km.
- Al litoral mediterrani dominen les costes baixes i rectilínies, amb alguns sectors
abruptes.
- El litoral atlàntic presenta un notable sistema de ries. Les marees són molt
importants i les aigües tenen una tonalitat verdosa.
- Al litoral cantábric predominen les costes altes. Les ries són més curtes i no hi ha
gaires platges. L'arxipelag balear és format per dos grups d'illes: les illes Balears
(Mallorca i Menorca) i les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera).
- Mallorca, l'illa més gran de les Balears, té un relleu accidentat, amb Ia serra de
Tramuntana al nord-oest Con es localitza el cim més alt de les illes, 1.445 m), la
serra de Llevant a l'est i una àmplia depressió central.
- Menorca és una illa de relleu força suau, amb una altitud máxima de 358 m.
- El relleu d'Eivissa presenta dos sectors contrastats i assoleix, al sud, 476 m d'altitud.
- Formentera és una illa de relleu molt planer.
L'arxipèlag canari és format per set illes principals d'origen volcanic. Les illes de Tenerife i
Gran Canária ocupen una posició central. Al sector més proper a la costa africana hi ha
Fuerteventura i Lanzarote, dues illes força planeres. Al sector més allunyat del continent hi
ha les illes més muntanyoses: La Palma, Hierro i la Gomera.
A Tenerife, l'illa més gran, el volcà Teide assoleix la máxima altitud del territori de l'estat
espanyol (3.718 m).

Xares hidrogràfiques

- Xarxa atlàntica (Duero i Tajo, conca Guadiana, conca Guadalquivir). + extensa i rius
+ llargs. Cabals importants i irregulars. Desemboca Atlàntic i règim pluvial i
nivopluvial. Riu Miño tb desemboca a l’Atlàntic.
- Xarxa mediterrània (Conques Ebre, Fluvià, Ter, Llobregat, Millars, Túria, Xúquer,
Segura). Règim pluvial i torrencal.
- Xarxa cantàbrica: conques dels rius nascuts a la serr Cntàbrica/massís
galaicolleonès-mar cantàbrica. (Eo, Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nerbion i
Bidasoa). Curts, cabals regulars i règim nivopluvial/pluvial.

CLIMA ESPANYA
2 dominis: Mediterrani(80%) + (litoral llevant i sud i arxipèlag balear).
Atlàntic (litoral cantàric + territori pirinenc)
- Clima mediterrani:
- Contrast anual temperatures, aridesa.
- Estiu → efecte anticiclons subtropicals (masses aire càlid i sec)
- Hivern → efecte depressions de latituds mitjanes (masss aire fred i humit)
 - Estius calorosos + secs
- Hiverns suaus + poques pluges
- Primavera/tardor: temp. moderades + règim pluges torrencials.
Subdominis:
- Clima mediterrani litoral → arxipèlag balear
- Clima meiterrani tendència continental
- Clima mediterrani àrid i subàrid
- Clima atlàntic:
- temperatures moderades + precipitacions abundants i regulars
- estius frescos i hiverns suaus
- pluges tot l’any i humitat alta

Subdominis:

- Clima atlàntic costaner

- Clima atlàntic de transició
- Clima atlàntic de muntanya

10 característiqus paisatges Cat:

Paisatges ben conservats, gestionats, ordenats
- Paisatges vius, dinâmics, els existents i els de nova creació.
- Paisalges heterogenis
- Paisatges endreçats i harmónics, evitar desordre + fragmentació
- Paisates singulars allunyats de la banalització
- Paisadges que potenciin els seus valors
- Paisatoes respectuosos amb el passat
- Paisatges que transmetin tranquilitat
- Paisarges dels que es puguin gaudir sense posar en perill el patrimoni
- Paisalges que atenguir la diversitat social

2. CATALUNYA I ESPANYA, A EUROPA I AL MÓN

Els constants avenços tecnològics ajuden a dinamitzar els fluxos i a obtenir més alta
rendibilitat dels intercanvis econômics, la qual cosa no fa més que potenciar els processos
de mundialització.
Totes les regions del món estan integrades en les xarxes de transports i comunicacions,
però no pas de la mateixa manera. Els principals nuclis són Europa occidental, els Estats
Units d'Amèrica i l'est d'Àsia. A aquests s'hi afegeix un quart pol situat al golf Persic, per la
gran importância comercial dels productes petroliers.
Durant els darrers anys, amb la puixança dels paisos emergents, han anat apareixent altres
punts encara menors. Les línies que uneixen els quatre nuclis principals són els grans eixos
de les xarxes mundials, tant marítimes com aéries, però els nous focus guanyen
protagonisme i estan canviant el panorama global dels intercanvis. Els ports i aeroports són
focus dinamitzadors de l'economia, ja que, a més de la funció pròpia dins la xarxa de
transports, generen al seu voltant una activitat, directament o indirectament relacionada amb
aquests, que crea riquesa.
El sector primari a Catalunya

Característiques actuals sector agrari català:

- Diversificació en un ventall d subsectors q comprèn tant productes propis de
l’agricultura continental i mediterrània.
- Importància ramaderia (intensiva) la qual s’ha convertit en el principal subsector
agrari de Catalunya.
- Mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles, atès el caràcter familiar dles
explotacions tant pel qfa a la titularitat com a la mà d’obra.

El sector secundari a Catalunya

Característiques actuals sector industrial català:

- La seva estructura productiva diversificada amb 2 sectors (material d transport i
químic) i altres sectors menors.
- Domini indústria transformadora amb un pes més petit de les activitats extractives i
de les energètiques.
- Mida petita i mitjana de les empreses i la atomització del sector industrial català.
- Productivitat baixa q supera la mitjana estatal però xsota de la UE.
- Concentració industrial a l'àrea de BCN.

Distribució indústries territori català, concentrada en àrees:

- Comarques àrea metropolitana de bcn. Nombre alt d’empreses i activitat industrial.
- Corredor de l’AP-7. Allotja tb gran diversitat de subsectors industrials.
- Eixos fluvials del Llobregat i Ter, q concentren alguns emplaçaments industrials.
- Baix Camp i el Tarragonès q formen la 2a àrea industrial de Catalunya. Alt grau d
concentració d’indústria química.
- Àrea urbana de Lleida i el Segrià: principal zona industrial de Catalunya interior,
fabricació maquinària i accessoris agrícoles i indústria agroalimentària.

El sector terciari a Catalunya

Característiques sector comercial:

- Domini petita empresa de tipus familiar.
- Associament comercial fiable qno permet aprofitar les economies d’escala.
- Grau de professionalització baix i escassa implantació de les tècniques de venda i
gestió.
- Índex alt d’habitants x establiment.

Característiques sector turístic català:

- Estacionalitat acusada.
- Concentració turística a la franja litoral.
- Força de la marca Bcn.
- Consolidació del turisme rural i del turisme d'interior.
- Procedència geogràfica variada dels turistes.
 LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA

El sector primari a Espanya

Sector primari presenta trets:
- Descens de la superfície conreada en secà i augment del regadiu.
- Expansió de la superfície ocupada per boscos a causa d’un ús més baix de les
pastures.
- Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola a
conseqüència del creixement del sòl urbà i del sòl destinat a infraestructures i
serveis.
- Augment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i
pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
- Lligam progressiu entre les act. agroramaderes i la indústria alimentària.
- Pèrdua i envelliment població activa.

El sector secundari a Espanya

L'accés a la UE va comportar procés de mundialització dels intercanvis en el qual el mercat

estatal perdia importància a causa de les noves possibilitats exportadores q oferia l’obertura
als mercats europeu i mundial.

El sector terciari a Espanya

Transport x carretera → + estès a Espanya. Transporta el 80% de les mercaderies i el 90%

dels passatgers que es mouen x territori d l’Estat.
Transport ferroviari → 2n transport terrestre en importància al país.
Transport marítim → paper destacat en el comerç exterior ja q és molt competitiu. Últ
dècades augment trànsit x mar d mercaderies. VLC i BCN principals ports de càrrega
contenitzada.
Transport aeri → Desplacen gran volum passatgers: Barajas, El Prat, aeroport Palma.

Comerç interior → desenvolupat sobretot a zones + poblades i ben comunicades però ha

evolucionat de manera desigual: petites botigues perden import - supermercats i CC guanye
Principals àrees comercials situades al voltant de MAD, BCN, VLC, SVL, ALC.

Comerç exterior → ¼ part del total dles vendes. Principals exportacions d’Espanya →
material d transport, maquinària i materials elèctrics, manufactures metàl·liques, productes
químics i vegetals. Principals importacions: petroli i prod. minerals, maquinària i material
elèctrics, productes química, material de transport i manufactures metàl·liques.

Sector financer experimenta transformació profunda provocada x mundialització de

l’economia i la crisi global 2008.
Sector educatiu ocupa més de 800 k persones, i ¾ parts treballen en centres públics i la
resta en privats.

Sector educatiu → ¾ parts centres públics i altres privats. Centres sanitaris públics o privats.
Sector turístic → Principal motor de l’economia espanyola. Genera molts llocs de treball i
gràcies a les divises que s’ingressen pel turisme, es pot pagar part del dèficit comercial
exterior del país.

El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el

conjunt de l’economia catalana. Els darrers anys el sector ha mostrat aquestes tendències:!
- El creixement de la demanda turística
- L’augment del nombre d’allotjaments turístics
- La diversificació de l’oferta
- L’auge de línies aèries de baix cost
- La millora dels equipaments
- L’impuls de l’Administració al sector
- La millora de la formació professiona

POBLAMENT DE L’ESPAI RURAL

Hàbitat rural conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems)

Hàbitat dispers →típic a les zones d’agua
Hàbitat concentrat típic a les zones seques on la població s’agrupa al voltant d’aigua
La població ocupada és escassa i envellida. l’envelliment és més acusat a les comunitats de
l’interior. La principal causa d’aquesta situació és l’èxode rural.
Causes : apertura política de règim franquista (immigració) procés d’industrialització,
mecanització de les tasques agràries (èxode rural).

PROBLEMES DEL MÓN RURAL

DEMOGRÀFICS
- La gent rural està envellint i comporta despoblament MILLORA→ intentar fer
permanents a la població amb subvencions i millorant les explotacions
- Poca qualitat de mà d’obra MILLORA → formar professionalment a la gent

ECONÒMICS
- Depen de les activitat agràries MILLORA turisme rural, transformació artesanal.
- Poques noves teconlogies i ús de telecomunicadors MILLORA implantar noves
tecnologies.
- Multinacionals controlen la producció i distribució MILLORA cooperatives agràries
- S’han d’adaptar als termes de la PAC (sanitat i seguretat) MILLORA controlar l’ús de
fertlitzants i control del benstar animal (criança, transport i sacfrificis)
- Adaptarse al mercat exigent MILLORA més denominacions d’origen protegit (DOP) i
indicació geogràfica protegida (IPG)

4. La població i el sistema urbà: dinàmica, diversitat i desigualtat

Indicadors que podem calcular:

- Taxa de dependència ((joves+vells)/adults)*100. Com més alta és aquesta taxa, més
carrega té la part productiva de la societat per mantenir la població no productiva.
- Taxa d’envelliment (pobl +65 anys/població total)*100
 - Índex de masculinitat homes/dones *100. Representa la quantitat d'homes que hi ha
per cada 100 dones

TIPUS DE PIRÀMIDE DE POBLACIÓ

- Progressiva: Tipus de piràmide de base ample i finalització en forma de pic.
- Estable o de campana: Piràmide de base ample que poc a poc va disminuint.
- Regressiva: Piràmide de base estreta i eixamplament a la part central i superior.

CATALUNYA: LA IMMIGRACIÓ FRENA L’ENVELLIMENT

Entre els anys 2000 i 2010 l’arribada d’immigrants ha aturat una mica l’envelliment de la
població

ESPANYA: RÀPID PROCÉS D’ENVELLIMENT

El conjunt de l'Estat pateix un ràpid procés d’envelliment a causa del descens de la natalitat
i de la fecunditat a partir dels anys 80 del segle passat.

ENVELLIMENT A LA UE
La població de la UE té l'estructura per edats més envellida de totes les regions del món.
Aquest envelliment és molt destacat a les zones central i oriental d'Europa

MIGRACIONS NACIONALS
a) Èxode rural: Abandonament de les àrees rurals i migració cap a les ciutats. Són
moviments laborals i econòmics que pretenen millorar la qualitat de vida.
b) Èxode urbà: Noves migracions que s’estan produint al primer món. És la sortida de
població de les ciutats cap a àrees no urbanes.

MIGRACIONS INTERNACIONALS

- Migracions laborals: Els països receptors obtenen mà d’obra barata i jove

- Fuga de cervells: Actualment molts professionals formats en universitats de països
poc desenvolupats emigren cap a altres de més desenvolupats per ampliar estudis
- Refugiats: Esdevenen migracions relacionades amb conflictes bèl·lics

LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA
Actualment el 33% de persones que viuen a Catalunya són nascudes fora de Catalunya.

ESPANYA DE L’EMIGRACIÓ A LA IMMIGRACIÓ

Podem distingir dos processos de moviment de població important:
- Un procés a llarg termini: constant des de fa més de 300 anys que va provocar el
despoblament de l’interior peninsular i l’increment de població a les zones litoral i
prelitoral
- Un a curt termini que comporta grans moviments de població dins l’Estat espanyol
com a conseqüència dels diferents graus de desenvolupament econòmic.