Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Biblioteca Escolar

    Uploaded by

    GEMMA PUIGCERCOS DUCET
    11 views10 pages

    Original Title

    biblioteca escolar

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    11 views10 pages

    Biblioteca Escolar

    Uploaded by

    GEMMA PUIGCERCOS DUCET

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 10
    CAPITOL 3 De I'Orbis pictus a No és facil, petit esquirol! © un viatge succint per la literatura infantil dels darrers tres segles i mig Algunes lectures recomanades per a l'educacié infantil i primaria []refi' aqui a qu agradalegi, ei’ caquells {que porten sempre azar un lbs de poesies. Mir amb malfanga aquells que et diuen que no tenen ‘temps que J literatura ¢ una cosa bora, que quan cfsjove pots lege, perd desprs, manele, tant, en dia. Menteixensabent que mentixen, Roberto Cotroneo? La produceié actual de Ilibres per a infants i joves és extensa i variada, toca excl. ‘Mai els infants han tingut al seu abast tanta quantitat de titols —de bbons titols— com dels que ara disposen, FRiotea Aviat far tres-cents cinguanta anys de I'aparicis del que s’ha consi dlerat el primer Ilibre per a nens. Va ser obra d'un mestre anomenat 4, DAFIL, Roald. Matilde, Barcelona: Empires, 1988, (Ose 40) Johann Amos Comenius, nascut a Ia regié de Bohémia I'any 1592, 2. TORRAS, Jose [ta]. Dicconar de le enguxcatalana, Barston: Encclopéia Circumstancies politiques Vobligaren a moure’s per diversos paisos Catalan, 1983. Europa, on va escriure alguns llibres de pedagogia, L’any 1658 va Be ae reir ete arsine nt 17 blicar un INbret que pretenia ensenyar, mi imatges del mén i 4 SACHIAR Loui. ia un nena rot de ene, Barcelona: Cr, 200, (Vabll iE ue pret AF, mitjancant imatges del men ig. 2 Un ltr espa dea bib pecine ios de la vida quotdiana, Vidioma mater él lla. El libre en gies es MMs cisiGAserr A; Pind Dubus ai ph itis iecia, 00. deia Orbis sensualinm pictus, perd tothom el conetsx per I'Orbis pictus (EL his be pe occa lg inn pintat ‘es considera el primer libre pensat per als infant, {O50 Kepe coe} Ls hile ear deci eile Madi Aso Quaranta anys més tard apareixen les Histores et cones du temps slain Expo de Amigos el ir, 1958 sé moe des moralités de Charles Pera, an recull dels contes que es Puarraven als salons de Fasstocracia, a Panis, Dente les histories, whi Hila ana que tenia molt eat: La pel dase, Bren uns contesearrogats s'explcaven per alligonae i prevenie dels possibes perils eae . sample ave prime dl can dL iat aa a Anys després, el 1719, vou fa lluin Robinson Crusce. Una novella commovedora, eserita de la ma de Daniel Defoe, L/autor narra les pperipécies d’un home que esta trenta-cine anys sol en una illa, an jove rebel i gandul que patira multiples penalitats fins @ esdevenir una bona, persona. Una historia moralitzant ben documentada en tuna apoca en Ja qual el comers amb les colonies africanes i sud-americanes compor- tava encara 'intercanvi de quincalla i ganivets per ori esclaus. Robinson tindra una influéncia cabdal en Rousseau, que arriba a escriure en el ‘seu Emile Aquest sera el primer libre que Heglea Emil. Durant mot de tensps constituira {ota Is seva biblioteca i sompre oeupara um llee preeminent. ‘A partir de Rousseau es produeix un canvi fonamental en la visio de I'home. Bs Vepoca de la Ihlustracia i el Contracte social, de la recerca de les arrels, dela tradici6 popular, de Vautenticitat. Fs el Romanticisme que s‘escampa arreu. A Alemanya seran els germans Grimm els cencarregats de recollirtota la riquesa oral dels contes populars (1812), {que han arribat fins als nostres dies i encara es continuen reeditant, Les histories de Tor i Guida 0 La Blaneaneus, per citarne dos dels més cone- guts, encara fascinen el nen o la nena que els legeix o que els escolta de avis dels pares o d’algun dels molts contacontes que visiten les escoles {les biblioteques. Perrault a Franga, els Grimm a Alemanya, Afanasiev a Rassia i Basile 4 Italia van recollir les velles histories que anaven passant de boca en bboca, A Citalunya també hi ha hagut gran folkloristes que van saber recopilar les llegendes i els contes tradicionals. Caldria mencionar la tasca de Jacint Verdaguer, Fsteve Caseponce, Joan Amades, Bertran i Bros, Enric Valor o Jordi des Racé, entre altres folkloristes, etnografs © erudits que han conservat en Tletra impresa la memoria popular, ‘A part dels compiladors de contes populars, en el segle xix apareixen alguns escriptors obra dels quals se I’han fet seva els infants i joves de les generacions posteriors. Entre els més destacats, convertits en classics, ‘podem situar Hans Christian Andersen (1805), autor danes de L'aneguet leig, La princesa i ef psol, La venedora de Iamins, La strenets 0 El soldadet de plom, alguns d’ells amb fina trst; Charles Dickens (1812), que ens va dobar David Copperfield i Olver Twit ules Verne (1828), autor de " volte a Ventranyable Pinotxo, _ El sogle xx va ser el de Lesclat del binomi literatura-infants. pressions culturals van escampar un paisatge més aviat escadusser ‘pel que fa a la produc literaria per a infants i joves. De I'escassa produccié dels primers cinquanta anys del segle x "podem destacar les novelles d’aventures d’autors classics com Jack London (Lita! Blane), Rudyard Kipling (Kin), Selma Lagerlof (El viatge ‘menwoelis d'en Nils Holgersson) o J.M. Barrie (Peter Pan) A casa nostra cal mencionar la tasca de Josep Maria Folch i Torres, ‘el qual Yany 1904 fanda la revista En Patufet i engega la colecci6 «Bi- blioteca Patufet», que aplegaria una bona quantitat de contes infantils atalans i europeus, També les obres de Josep Carnet, Carles Riba 0 Lola Anglada impulsaren les lectures per a nens | nenes fins que tot queda aturat any 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera. “Anys més tard, el 1931, amb la proclamacio de la Segona Repablica, semblava que s‘iniciava una nova epoca per a la producci editorial. Pero va ser un petit miratge. La Guerra Civil, la Guerra Mundial i la dictadura franguista van tornar a suumir el panorama en un semidesert ‘Als anys seixanta van canviar les coses i es va iniciar un cami que, finalment, ha estat imparable. Els primer Ilibres de la nova editorial La Galera i el naixement una revista infantil de gran tirada, Cavall Fort, “goincidiren en el temps. Llibres com El z00 den Pitus cle Sebastia, orribes, La casa sota a sorra de Joaquim Carbo o El mecanascrit del segon grigen de Manuel de Pedrolo, combinen elements de realisme amb “Alicia en terra de meravelles, i Carlo Collodi (1883), sventura i obren les portes a altres autors, -_Alcostat dels autors catalans arriben les traduccions d’El petit princep Saint-Exupéry; els Babar de Jean de Brunhoff; els libres forassenyats divertits d’Erich Kastner, com EI 35 de minig; la Pippi Caleestlargues ‘Astrid Lindgren, i algun més, En qualsevol cas, encara eren pocs. També en aquella epoca comencen a sortir els primers albums strats, adrecats als més menuts i als quals ens podem acostar des t del text i des del vessant de la imatge ica en mica es van anar creant noves editorials) ~ algunes | 1 | moments podem trobar un ventall extraordinari de libres meravellosos (/d’altres que no ho s6n tant, és clar!), tot {les queixes de part del sector editorial quan fan comparacions amb altres palsos com Franca © Suacia® ‘Seguidament presentarem alguns dels libres que hi ha a la bibliote- ‘ca de Fescola i que proporcionen moments dentreteniment ide reflexi6 individual i col-lectiva, No é8 la ‘ria definitiva ni la millor. Simplement s6n alguns dels bons libres que, a tall d’exemple, ens poden servir per iklustrar els eriteris emprats a hora de facilitar el contacte nen-llibr. Lectures per als alumnes de cicle infantil icicle ini dfeducaci6 primaria Pera les primeres edlatsIectores buscarem albums iMlustrats en qué les histories siguin serzlles, que continguin repeticions o encadenaments {com passa a La tlpeta que voia saber qui Hi hacia ft alld alse cap 0 a Quin _gust ft fa Tuna etc), obistdries d/animals querepresentintipus chumans» {ipermetin la identificacio amb els personatges (Sop de pedra, EI conitet blanc, et. savas toe els mates elmer gue als es Irs ped amb caracteristiques propies: Ia proporcio de les imatges (en quantitat {en intensitat)é5 superior al textes prioritza el missatge visual. ‘Valbum és diferent pel que dis, per com ho dia i també per qui ho dui per a qui. L/afbum no deixa indiferent ol lector, tingui Vedat que tingui, perqué la gracia d'aquesttipus de libres esta en el conjunt, en la ‘maneia com cl text j la ilustraci6 es troben. Els relats poden ser fantistics, quotidians 0 classics § poden anax adrecats a qualsevol tipus de public (vegem siné els exemples de Jul, Els fms gegants, La comar- ca fri o La composcion, tot | que tradicionalment es fan pensant en els infants d'edats entre els 0 i els 67 anys. ‘Segons Teresa Duran? quan tn infant mira un Mbum iHlustrat esta reconeixent i aprenent el que representa aquella iL-lustracio 0 imatge que, a més, li sera familiar i produird una impicacé fection, Draquesta {mplicacio, el nen o 1a nena que mira album Podra passat a imaginar el ‘Tambe fester explica, Stestableix una selaci6 triangular entre el libre, Vinfant i adult fon cadascti té un paper a jugar. EI llenguatge visual és particularment adequat per transmetre sensacions, emocions i afecte. En els libres infantis les illustracions tenen moltes possibilitats ‘comunicatives, Ho fan a través de diversos elements, com el format, la ccomposici6, la hum, el trag, ete. Els infants de cicle inicial estan immersos i molt interessats en adquisiio de la lectooscriptura, Entre els cine anys i mig i els sis i mig aproximadament s6n al final de la fase de lectura alfbitica, una epoca per comencar a egir amb certa fhutclesa, i entre els sis i mig i els vuit anys entren de ple en Ia fase de lectura zoriversal, moment en que seran capacos denfrontar-se amb textos senvzlls, curts, amb dlialegs, els quals incloguin repeticions i frases senceres que es puguin captar d'un cop. Haurem de considerar, dones, el llenguatge en les seves dues manifestacions: d'una banda, el llenguatge de les imatges, i de Yatra, entrada progressiva en el Henguatge escrit. ‘A Tescola, a través de la biblioteca, haurem foferir aquells albums ildustrats que tinguin «vida», que traspuin bellesa plastica quan es ‘contemplin les seves imatges, Ens interessa tant I'educaci6 estética com la rendibilitat pedagagica. Els libres, els bons Ilibres, ens permeten reinterpretar el mén que ‘ens envolta. Aquesta recerca personal és per a totes les edats, natu- ralment. Allo que importa és com velem, com caminem, com som després de la lectura, Un Ilibre que ens fa entrar en la seva historia és Alla on viuen els ‘monsres; un album classic, una obra mestra de la literatura infantil que editorial Kalanclraka ha tingut el gran encert de reeditar en un format ‘molt acurat, Ens parla d’un nen que esta descobrint el mén exterior i que es mostra agressiu per la propia inseguretat. Un dia, la seva mare Venxampa maltractant el gos i Yenvia a Ta seva cambra, castigat sense sopar. Alla, el nen déna voltes al que li ha dit Ia seva mare («ets un ‘monstre!») {nota com 'habitacié pren vida i les parets es transformen. “A mesuira que les planes avancen també creix la ilustracié —que no és tra cosa que el somni del nen— i apareix el viatge, un viatge que el rta a una illa, al pats dels monstres, on sera nomenat «rei dels istresr i organitzara una sfesta monstruosa». Es com el climax; ta 4 somni, Després vindra Ia tornada a 1a realitat, com passa En aquestes edats en qué la maduracis jel creixement personal avan- cen de pressa poden sorgir alguns problemes, alguns neguits que es poden resoldre, tal com hem precisat unes linies més amunt, miancant histories en les quals els protagonistes s6n animals. Més © menys com hho feien les faules pero defugint els aspectes moralitzants. A infant It serA més facil entendre Ia realitat referida a un altre ésser, sense que deixi de ser-i propera. Es el cas det llibre No é fil, pet esquirol!* en el {qual una narracié directa esquiro petit estva tris. Sentin una pena molt fonda porque la Seva mare ‘hava marti pensowa que mai mes tornaca a ser fli. planteja un tema tan dificil d’explicar com és la mort. Es probable que a escola ens trobem amb nois i noies que durant el curs pateixen Ja pordua d'un avioduna avia. En aquest casos tenim recursos literaris de tot tipus per explicar aquest procés natural, pero la mort de la mare fs molt més complicada d'explicar. Per aixd, libres com No é fi petit esuirl! poden ser d'atilitat, El trball grafic é espectacular per la quan- fitat de suggeriments i detalis que ens aporten wines itTustracions molt claborades de Rosa Osuna. Un altretipus de situacions que conv citar s6n les referides a Ten- tom familiar, perqu el nen hi recone situacions properes que ell mateix vit i que Fajudaran a créixer a resoldre els petits confites i a trobar sorties gracies a aquesta identifica fs el que pot passar amb les pors nocturnes. Hiha un album que ho cexplica perfectament: Ln monste sotn et it® sun libre que ens parla {de les pors que alguns infants tenen ala nit ia la foscor de les reaccions inicialment comprensives de adult (la mate) é unesil-lustracions de jgran format i la tipografia és molt aeurada. Hi ha un moment algid en Ia historia quan la mare finalment tba cl «monstre» sota el lit ‘Amb la matelxa intencio d’explicar les relacions familiars trobem El_ ‘egal? un libre que és una joia. Explica la historia d’un nen que demana ‘un regal molt especial als seus pares per celebrar el seu aniversari, pero no li serveix qualsevol cosa; ha de ser un regal gran, dole, fort, suau, que el faci volar, etc. Hi ha dues histories: alld que demana el nen i alld que imaginen els pares que pot ser. Respecteal text cal considera les histories lneals, amb un wo den anar introduint petits elements figuratius 0 podtics. fs important Vigilar la tipografia —que sigui generosa~ i que les frases, senzilles, estiguin ben distibutdes a les planes, * estructura narrativa ha de ser tancada, que no dei Yinfant amb

    You might also like