Professional Documents
Culture Documents
Aspectes Teòrics Del Verb.: La Correlació de Temps Verbals en Les Oracions Condicionals
Aspectes Teòrics Del Verb.: La Correlació de Temps Verbals en Les Oracions Condicionals
Aquesta sessió esclareix els principals dubtes que tenim a l’hora d’emprar els verbs:
correlacions de temps, usos del ser i l’estar, i, finalment, perífrasis, gerundis i règims
verbals incorrectes.
*Com que es tracta de temps compostos, cal usar el condicional en la segona part de les
oracions condicionals.
No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, no li deu haver anat gaire bé (o bé
“segurament no li ha anat gaire bé”).
Per expressar que una cosa és probable, doncs, és incorrecte usar el verb en temps futur
o condicional, o l’expressió igual + verb.
No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, no li haurà anat gaire bé. (La frase no és
correcta, tampoc no ho seria si posem la locució amb deure en futur o condiconal: “no li
deuria o deurà haver anat gaire bé”. La locució amb deure només admet el present i el
passat.)
No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, igual no li ha anat gaire bé. (L’ús de la forma
igual no s’ha de fer servir ni per expressar la probabilitat ni la possibilitat.)
No sé on és la joguina de la Meritxell.
Ja sóc al cinema.
El carbó és negre.
El te és fred.
El pollastre és cru.
El supermercat és tancat.
Tot i que l’ús del verb ser en aquests casos és més genuí (considerem més el
caràcter definitori del subjecte que no pas la seva transitorietat), darrerament
també s’admet l’ús del verb estar.
CRITERIS LINGÜÍSTICS - 4 -
Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució prepositiva.
4. El gerundi
El gerundi és una forma no personal del verb que expressa una acció en
desenvolupament. En les oracions compostes el gerundi expressa una acció anterior,
simultània o immediatament posterior a la del verb principal.
1. Gerundi de posterioritat
2. Gerundi copulatiu
3. Gerundi especificatiu
6. Perífrasi venir+gerundi
Cal substituir aquesta perífrasi per una oració amb el verb en forma personal.
Per expressar un sentit duratiu i marcar-ne els límits temporals, cal fer servir
fer+expressió temporal+que.
Porto vint minuts esperant s’ha de substituir per fa vint minuts que
m’espero
Anar: cal recordar que l’ús pronominal, quan significa ‘marxar d’un lloc’, requereix
dos pronoms.
Atendre: és un verb intransitiu quan vol dir fer atenció a alguna cosa, i no porta
complement directe.
Mai atens a les explicacions de classe (no pas mai atens les explicacions de
classe).
La pilota ha botat dues vegades o he fet botar la pilota dues vegades (no pas he
botat la pilota dues vegades).
Callar: no és pronominal.
No va voler callar en tota l’estona. Calla! (no pas no va voler callar-se en tota
l’estona o calla’t).
Caure: no és pronominal.
Cessar: és un verb intransitiu quan vol dir dimitir, deixar d’exercir un càrrec i no porta
complement directe.
Escaure: només és pronominal quan vol dir esdevenir-se, o trobar-se en un lloc, en una
ocasió determinada. En tots els altres significats no porta pronom.
CRITERIS LINGÜÍSTICS - 9 -
Escolta’l i, si escau, digues el que penses (no pas escolta’l i, si s’escau, digues el
que penses).
No l’estranyaria gens que estigués malalt (no pas no li estranyaria gens que
estigués malalt).
Informar: és un verb transitiu quan vol dir donar una informació, però és intransitiu
quan vol dir emetre un informe.
Parlar: quan és transitiu només significa fer servir un llenguatge, però per als usos més
habituals porta la preposició de, que no podem elidir.
Haurem de parlar d’això un altre dia. N’haurem de parlar un altre dia (no pas
haurem de parlar això o bé ho haurem de parlar un altre dia).
Quan tinguis temps passa per casa (no pas quan tinguis temps passa’t per casa).
CRITERIS LINGÜÍSTICS - 10 -
Avui per sopar he menjat peix (no pas avui he sopat peix).
Telefonar: (com trucar) és un verb intransitiu quan vol dir establir comunicació per
telèfon.
Fer olor, tenir por, tenir gust: perífrasis que demanen la preposició de.
Aquest xiclet té gust de maduixa (no pas aquest xiclet té gust a maduixa).
CRITERIS LINGÜÍSTICS - 11 -
Badia, Joan; Brugarolas, Núria i Grifoll, Jordi. Curs de llengua catalana Nivell C.
Castellnou Edicions, Barcelona 2006.
Ginebra, Jordi i Montserrat, Anna. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Edicions 62,
Barcelona 1999.
Exercicis
1 Esmena, si cal, les oracions següents:
7. No sabem on està el coordinador. La Laia està a Vic. Fa un any que estic a Salt.
14. T’ho vinc fent des de fa temps. Porto tres dies esperant que em truquis.
15. Vols callar-te d’una vegada? No et baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.
16. Se m’ha caigut el llapis a terra. Quan pugui em passaré per la biblioteca.
20. Li encanten els grups de música pop. Has d’informar l’assemblea de la teva
decisió.
22. Telefona’l després de les dues. Demà anirem al restaurant i dinarem arròs amb
bacallà i costelletes de xai.
23. Sense voler molestes als teus veïns. Que facin aquestes obres li preocupa molt.
7. No sabem on està el coordinador. La Laia està a Vic. Fa un any que estic a Salt.
14. T’ho vinc fent des de fa temps. Porto tres dies esperant que em truquis.
T’ho faig des de fa temps. Fa tres dies que espero que em truquis.
15. Vols callar-te d’una vegada? No et baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.
Vols callar d’una vegada? No baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.
16. Se m’ha caigut el llapis a terra. Quan pugui em passaré per la biblioteca.
22. Telefona’l després de les dues. Demà anirem al restaurant i dinarem arròs amb
bacallà i costelletes de xai.
23. Sense voler molestes als teus veïns. Que facin aquestes obres li preocupa molt.
Sense voler molestes els teus veïns. Que facin aquestes obres el preocupa molt.