CRITERIS LINGÜÍSTICS - 1 -

ASPECTES TEÒRICS DEL VERB.

Aquesta sessió esclareix els principals dubtes que tenim a l’hora d’emprar els verbs:
correlacions de temps, usos del ser i l’estar, i, finalment, perífrasis, gerundis i règims
verbals incorrectes.

1. La correlació de temps verbals en les oracions condicionals

En les oracions condicionals utilitzem dos verbs, els quals han de mantenir una
correlació. El verb que fem servir a l’oració condicional determina el que haurem
d’utilitzar a la principal.

Amb el connector si:

Oració condicional Oració principal

Present d’indicatiu Futur

Si m’ho demanes t’ho donaré

Imperfet d’indicatiu Condicional

Si m’ho demanaves t’ho donaria

Imperfet de subjuntiu Condicional

Si m’ho demanessis t’ho donaria

*Plusquamperfet de subjuntiu Condicional perfet

Si m’ho haguessis demanat t’ho hauria donat

Amb els altres connectors, l’oració condicional només admet el subjuntiu:

Oració condicional Oració principal

Present de subjuntiu Present

En cas que em necessitis et dono un cop de mà

Present de subjuntiu Futur

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 2 -

Posat que vingui, que ho dubto, ens n’anirem tots plegats

*Plusquamperfet de subjuntiu Condicional perfet

Amb que tu hi haguessis anat tot s’hauria arreglat

*Com que es tracta de temps compostos, cal usar el condicional en la segona part de les
oracions condicionals.

2. El temps verbal en les oracions de probabilitat

Per expressar el significat d’un verb com una cosa probable es fa servir deure + infinitiu
(també podem utilitzar altres elements lingüístics com ara segurament/probablement +
verb, és probable que + verb, etc.).

No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, no li deu haver anat gaire bé (o bé
“segurament no li ha anat gaire bé”).

Per expressar que una cosa és probable, doncs, és incorrecte usar el verb en temps futur
o condicional, o l’expressió igual + verb.

No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, no li haurà anat gaire bé. (La frase no és
correcta, tampoc no ho seria si posem la locució amb deure en futur o condiconal: “no li
deuria o deurà haver anat gaire bé”. La locució amb deure només admet el present i el
passat.)

No m’ho ha dit, però, per la cara que fa, igual no li ha anat gaire bé. (L’ús de la forma
igual no s’ha de fer servir ni per expressar la probabilitat ni la possibilitat.)

3. La distribució dels verbs ser i estar

En certs usos dels verbs ser i estar hi ha vacil·lacions i dubtes sobre quin dels dos verbs
és l’adequat (en part per influència del castellà, que els usa d’una altra manera).
 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 3 -

3.1 Usos del verb ser

1. Per expressar una localització

Per expressar la mera localització o situació en l’espai d’un subjecte, sense

indicar-ne la durada, s’usa el verb ser i, de vegades, el verb haver-hi.

Que hi ha la Júlia? La Júlia no hi és. És a Mataró.

On són les claus? Són al calaix de la tauleta.

No sé on és la joguina de la Meritxell.

Sant Pere de Ribes és a la comarca del Garraf.

Ja sóc al cinema.

El castell és al cim del turó.

L’ermita era a l’altra banda del riu.

2. Per expressar qualitats o estats

Amb subjectes inanimats davant d’adjectius que indiquen característiques

permanents, definitòries o classificatòries.

Aquesta bicicleta és nova.

El carbó és negre.

Aquesta divisió és difícil.

Amb subjectes inanimats davant de participis i adjectius que indiquen qualitats

transitòries.

El te és fred.

El pollastre és cru.

El supermercat és tancat.

El llum del menjador és encès.

Tot i que l’ús del verb ser en aquests casos és més genuí (considerem més el
caràcter definitori del subjecte que no pas la seva transitorietat), darrerament
també s’admet l’ús del verb estar.
 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 4 -

La tovallola és/està mullada.

La porta és/està oberta.

No és/està permès de fumar (es prefereix l’ús de ser perquè és més

tradicional).

Amb subjectes animats davant d’adjectius que indiquen característiques

permanents, definitòries o classificatòries.

El veí de la Maria és molt baix.

El Ramonet és molt espavilat.

La mestra de primer és coixa.

*El professor de filosofia, Ricard Fité, és mort.

*Aquell amic de la teva filla és casat.

*La meva neboda és divorciada.

*Alguns participis que fan funció d’adjectiu expressen qualitats més

definitòries que transitòries, i, per això, l’ús tradicional i genuí utilitza el
verb ser.

3. Per expressar temps

Quan indiquem un temps en què té lloc un esdeveniment.

L’assemblea serà dimarts a la tarda (tindrà lloc, es farà...)

3.2 Usos del verb estar

1. Per expressar la localització

Per expressar la idea de permanència o estabilitat en un lloc.

Encara viviu a Vilanova? No, ara estem a Sitges (residim, vivim...).

Vaig deixar l’escola pública i ara estic a la privada (treballo).

També per expressar la localització amb un matís de durada.

En Joan estarà al despatx fins a les set de la tarda.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 5 -

2. Per expressar qualitats o estats

Amb subjectes inanimats davant d’adverbis que indiquen qualitats transitòries.

Aquesta pel·lícula està molt bé.

La jaqueta no t’està malament.

Amb subjectes animats davant d’adjectius, adverbis i participis que indiquen

característiques transitòries.

La Pepeta està malalta.

La Raquel avui està molt trista.

S’ha marejat i està molt pàl·lida.

Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució prepositiva.

No està a favor de la teva proposta.

Afanya’t, la pel·lícula està a punt de començar.

Els macarrons ja estan al punt.

3. Per expressar temps

Per designar el temps que es triga a fer una cosa.

Normalment estic tota la tarda per netejar els vidres.

4. El gerundi
El gerundi és una forma no personal del verb que expressa una acció en
desenvolupament. En les oracions compostes el gerundi expressa una acció anterior,
simultània o immediatament posterior a la del verb principal.

Van tornar a casa havent dinat.

Han passat unes noies xiulant.

Ha entrat a la consulta del metge cridant de mala manera.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 6 -

Formes de gerundi incorrectes:

1. Gerundi de posterioritat

El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal.

He calculat el cost del tractament, trobant-lo excessiu.

Per saber si el gerundi és o no correcte, hem de canviar-lo de lloc i col·locar-lo

davant del verb principal i que la frase resultant tingui el mateix sentit que abans
de fer el canvi. Si l’oració nova té un altre significat o no en té serà incorrecta,
per tant posarem el verb en forma personal i la coordinarem.

He calculat el cost del tractament i l’he trobat excessiu.

2. Gerundi copulatiu

Quan el gerundi equival a una oració introduïda per la conjunció i és incorrecte.

Aquí els cereals s’han cultivat de sempre, essent la base de l’economia

comarcal.

Substituirem la frase de gerundi per una oració copulativa.

Aquí els cereals s’han cultivat de sempre, i són la base de l’economia

comarcal.

3. Gerundi especificatiu

El gerundi té valor explicatiu (equival a un adverbi) repecte del subjecte de

l’oració principal. Quan té valor especificatiu (equival a un adjectiu) la
normativa no l’admet.

S’ha aprovat la llei regulant l’ús del consum responsable.

Substituirem la frase de gerundi per una oració de relatiu.

S’ha aprovat la llei que regula l’ús del consum responsable.

4. Perífrasi estar+gerundi quan no hi ha continuïtat o reiteració

Estava esperant l’autobús s’ha de canviar per esperava l’autobús.

5. Perífrasi estar+gerundi+participi passat

El teatre està sent construït per la promotora municipal.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 7 -

En aquest cas la passiva complica encara més la frase. La millor solució és

construir la frase amb el verb en forma personal.

El teatre el construeix la promotora municipal o bé la promotora

municipal construeix el teatre.

6. Perífrasi venir+gerundi

Us ho vinc dient de fa temps.

La continuïtat en el temps (del passat cap al present) s’ha d’expressar d’altres

maneres.

Fa temps que us ho dic o fa temps que us ho estic dient.

7. Perífrasi venir+gerundi+participi passat

El control de l’obra ve sent fet per l’empresa de manteniment.

Cal substituir aquesta perífrasi per una oració amb el verb en forma personal.

El control de l’obra el fa l’empresa de manteniment o l’empresa de

manteniment fa el control de l’obra.

8. Perífrasi portar+expressió temporal+gerundi

Per expressar un sentit duratiu i marcar-ne els límits temporals, cal fer servir
fer+expressió temporal+que.

Porto vint minuts esperant s’ha de substituir per fa vint minuts que
m’espero

5. Règims verbals incorrectes

Hi ha una sèrie de verbs que utilitzem erròniament, ja sigui perquè en confonem la
transitivitat, perquè els usem com a pronominals sense ser-ho o perquè els col·loquem
una preposició diferent de la que els correspon.

Anar: cal recordar que l’ús pronominal, quan significa ‘marxar d’un lloc’, requereix
dos pronoms.

Ja estic fart! Me’n vaig (no pas em vaig).

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 8 -

Afectar: sempre és un verb transitiu.

La notícia no va afectar gens la Rosa. La notícia no la va afectar gens (no pas la

notícia no li va afectar gens).

Atendre: és un verb intransitiu quan vol dir fer atenció a alguna cosa, i no porta
complement directe.

Mai atens a les explicacions de classe (no pas mai atens les explicacions de
classe).

Baixar: (també pujar) no és pronominal.

Baixa de l’escala (no pas baixa’t de l’escala).

Botar: aquest verb és intransitiu i no du complement directe.

La pilota ha botat dues vegades o he fet botar la pilota dues vegades (no pas he
botat la pilota dues vegades).

Callar: no és pronominal.

No va voler callar en tota l’estona. Calla! (no pas no va voler callar-se en tota
l’estona o calla’t).

Caure: no és pronominal.

Compte que no caiguis! ( no pas compte que no et caiguis!)

Cessar: és un verb intransitiu quan vol dir dimitir, deixar d’exercir un càrrec i no porta
complement directe.

El conseller ha cessat en el càrrec ( no pas el conseller ha cessat el càrrec o el

president ha cessat el conseller).

Cobrar: no és pronominal quan vol dir obtenir un pagament.

Cobri si us plau (no pas cobri’s si us plau).

Continuar: l´ús transitiu d’aquest verb no es construeix amb preposició.

Després d’aquesta interrupció continuem el programa (no pas després

d’aquesta interrupció continuem amb el programa).

Escaure: només és pronominal quan vol dir esdevenir-se, o trobar-se en un lloc, en una
ocasió determinada. En tots els altres significats no porta pronom.
 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 9 -

Aquest any el meu aniversari s’escau en dijous.

Aquesta faldilla t’escau bé.

Escolta’l i, si escau, digues el que penses (no pas escolta’l i, si s’escau, digues el
que penses).

Estranyar: és un verb transitiu que també té un ús pronominal.

No l’estranyaria gens que estigués malalt (no pas no li estranyaria gens que
estigués malalt).

No t’estranyis de la seva conducta.

Explicar: no és un verb pronominal quan vol dir exposar amb claredat.

Què expliques, noi? (no pas què t’expliques noi?)

Informar: és un verb transitiu quan vol dir donar una informació, però és intransitiu
quan vol dir emetre un informe.

Hem d’informar el teu cap del que ha passat.

L’assemblea ha informat sobre el pla de costes.

Molestar: és un verb transitiu (com empipar i emprenyar).

No vull que molestis més les meves amigues.

Necessitar: és un verb transitiu que du un complement directe que no va introduït per la

preposició de.

Necessito el vostre suport (no pas necessito del vostre suport).

Parlar: quan és transitiu només significa fer servir un llenguatge, però per als usos més
habituals porta la preposició de, que no podem elidir.

No parlo gaire bé el xinès.

Haurem de parlar d’això un altre dia. N’haurem de parlar un altre dia (no pas
haurem de parlar això o bé ho haurem de parlar un altre dia).

Passar: no és un verb pronominal quan vol dir passar per un lloc.

Quan tinguis temps passa per casa (no pas quan tinguis temps passa’t per casa).
 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 10 -

Preocupar: és un verb transitiu.

L’evolució de l’economia el preocupa (no pas l’evolució de l’economia li

preocupa).

Recórrer: té un ús transitiu quan vol dir interposar un recurs, i ha de dur preposició

(normalment contra).

Recórrer contra la multa (no pas recórrer la multa).

Respondre: quan es tracta d’una pregunta, el verb és intransitiu.

No sabia quina triar i al final he respost a la segona (no pas la segona).

Riure: no és un verb pronominal.

La Maria sempre riu (no pas la Maria sempre es riu).

Sopar: és un verb transitiu (com esmorzar, dinar i berenar).

Avui per sopar he menjat peix (no pas avui he sopat peix).

Succeir: sempre és un verb intransitiu i no du mai complement directe.

Va succeir al seu pare en el càrrec.

Han succeït moltes coses.

Telefonar: (com trucar) és un verb intransitiu quan vol dir establir comunicació per
telèfon.

Telefona al Pere per dir-li la notícia. Telefona-li (no pas telefona-la).

Fer olor, tenir por, tenir gust: perífrasis que demanen la preposició de.

Fa olor de fregit (no pas fa olor a fregit).

Tinc por de la foscor (no pas tinc por a la foscor).

Aquest xiclet té gust de maduixa (no pas aquest xiclet té gust a maduixa).
 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 11 -

Per a més informació

Badia, Jordi; Brugarolas, Núria; Torné, Rafel i Fargas Xavier. El llibre de la llengua
catalana per a escriure correctament el català. Castellnou Edicions, Barcelona 1999,
7a edició.

Badia, Jordi. Diccionari escolar. Dubtes, incorreccions i barbarismes. Edicions

Castellnou, Barcelona 2000.

Badia, Joan; Brugarolas, Núria i Grifoll, Jordi. Curs de llengua catalana Nivell C.
Castellnou Edicions, Barcelona 2006.

Ginebra, Jordi i Montserrat, Anna. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Edicions 62,
Barcelona 1999.

Ruaix i Vinyet, Josep. Diccionari auxiliar. I. Repertori lexicogràfic d’interferències en

el català d’avui. II. Dubtes, incorreccions, preferències i remarques lingüístiques. Moià
1996.

Exercicis
1 Esmena, si cal, les oracions següents:

1. Si haguéssiu començat abans, després no haguéssiu tingut tanta feina.

2. En cas que ens haguessin convidat, tampoc no sé si hi haguéssim anat.

3. No el conec gaire bé, però crec que serà en Joan.

4. Vindran en tren; no quedarien bitllets d’avió per al vol de dissabte.

5. Ningú no m’agafa el telèfon, deuran ser a l’oficina.

6. Fas bona cara, igual t’ha passat el mal d’estómac.

7. No sabem on està el coordinador. La Laia està a Vic. Fa un any que estic a Salt.

8. Aquesta poma és massa madura. La jaqueta està tacada.

9. La botiga és tancada. El meu fill és casat.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 12 -

10. La Rosalia està molt prima. L’església està al fons de la vall.

11. Van dur el ferit a l’hospital, morint al cap de poc.

12. El vi aquí s’ha consumit sempre, sent el producte estrella.

13. Han aplicat l’ordenança regulant l’ús de l’aparcament.

14. T’ho vinc fent des de fa temps. Porto tres dies esperant que em truquis.

15. Vols callar-te d’una vegada? No et baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.

16. Se m’ha caigut el llapis a terra. Quan pugui em passaré per la biblioteca.

17. És una criatura i necessita de la vostra estimació. Després de les vacances

continuarem amb els cursos.

18. El ministre ha cessat el càrrec. El ministre ha cessat el director general.

19. Això ho haurem de parlar demà. L’advocat ha recorregut aquesta sentència.

20. Li encanten els grups de música pop. Has d’informar l’assemblea de la teva
decisió.

21. Vine a la conferència i, si s’escau, digues algunes paraules sense riure’t.

22. Telefona’l després de les dues. Demà anirem al restaurant i dinarem arròs amb
bacallà i costelletes de xai.

23. Sense voler molestes als teus veïns. Que facin aquestes obres li preocupa molt.

Clau dels exercicis

1 Esmena, si cal, les oracions següents:

1. Si haguéssiu començat abans, després no haguéssiu tingut tanta feina.

Si haguéssiu començat abans, després no hauríeu tingut tanta feina.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 13 -

2. En cas que ens haguessin convidat, tampoc no sé si hi haguéssim anat.

En cas que ens haguessin convidat, tampoc no sé si hi hauríem anat.

3. No el conec gaire bé, però crec que serà en Joan.

No el conec gaire bé, però crec que deu ser en Joan.

4. Vindran en tren, no quedarien bitllets d’avió per al vol de dissabte.

Vindran en tren, no devien quedar bitllets d’avió per al vol de dissabte.

5. Ningú no m’agafa el telèfon, deuran ser a l’oficina.

Ningú no m’agafa el telèfon, deuen ser a l’oficina.

6. Fas bona cara, igual t’ha passat el mal d’estómac.

Fas bona cara, potser t’ha passat el mal d’estómac.

7. No sabem on està el coordinador. La Laia està a Vic. Fa un any que estic a Salt.

No sabem on és el coordinador. La Laia és a Vic. Fa un any que estic a Salt.

8. Aquesta poma és massa madura. La jaqueta està tacada.

Aquesta poma és/està massa madura. La jaqueta és/està tacada.

9. La botiga és tancada. El meu fill és casat.

La botiga és/està tancada. El meu fill és casat.

10. La Rosalia està molt prima. L’església està al fons de la vall.

La Rosalia és/està (en funció de si és definitori o transitori). L’església és al

fons de la vall.

11. Van dur el ferit a l’hospital, morint al cap de poc.

Van dur el ferit a l’hospital i va morir al cap de poc.

12. El vi aquí s’ha consumit sempre, sent el producte estrella.

El vi aquí s’ha consumit sempre, i és el producte estrella.

13. Han aplicat l’ordenança regulant l’ús de l’aparcament.

 CRITERIS LINGÜÍSTICS - 14 -

Han aplicat l’ordenança que regula l’ús de l’aparcament.

14. T’ho vinc fent des de fa temps. Porto tres dies esperant que em truquis.

T’ho faig des de fa temps. Fa tres dies que espero que em truquis.

15. Vols callar-te d’una vegada? No et baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.

Vols callar d’una vegada? No baixis de l’autobús fins que no t’ho diguin.

16. Se m’ha caigut el llapis a terra. Quan pugui em passaré per la biblioteca.

M’ha caigut el llapis a terra. Quan pugui passaré per la biblioteca.

17. És una criatura i necessita de la vostra estimació. Després de les vacances

continuarem amb els cursos.

És una criatura i necessita la vostra estimació. Després de les vacances

continuarem els cursos.

18. El ministre ha cessat el càrrec. El ministre ha cessat el director general.

El ministre ha cessat en el càrrec. El ministre ha fet cessar el director general.

19. Això ho haurem de parlar demà. L’advocat ha recorregut aquesta sentència.

D’això, n’haurem de parlar demà. L’advocat ha recorregut contra aquesta

sentència.

20. Has d’informar l’assemblea de la teva decisió.

Has d’informar l’assemblea de la teva decisió.

21. Vine a la conferència i, si s’escau, digues algunes paraules sense riure’t.

Vine a la conferència i, si escau, digues algunes paraules sense riure.

22. Telefona’l després de les dues. Demà anirem al restaurant i dinarem arròs amb
bacallà i costelletes de xai.

Telefona-li després de les dues. Demà anirem al restaurant i per dinar

menjarem arròs amb bacallà i costelletes de xai.

23. Sense voler molestes als teus veïns. Que facin aquestes obres li preocupa molt.

Sense voler molestes els teus veïns. Que facin aquestes obres el preocupa molt.