Aina Prats

Ciències socials I, 2022-2023

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA

Els polítics volien que la gent tingués un fort sentiment nacionalista per anar a la guerra
convençuts. A més, la geografia és molt important per fer la guerra. Els militars sempre han
estat capdavanters en tecnologies d’informació geogràfica. Els mapes topogràfics (els que
duen tota la informació) són una creació dels estats majors militars. La geografia s’oficialitzà
el segle XIX, i sempre ha estat en mans del poder polític. Va haver-hi un geògraf digital, Yves
Lacoste...

La paraula geografia té origen grec: geo graphien = descripció de la Terra.

La geografia estudia la superfície de la Terra com l’Espai en el qual viu la societat humana, i
s’interessa en aquesta presència humana. Bàsicament analitza les diferents pautes de
distribució espacial dels fenòmens humans que varien d’una localització a una altra de la
superfície de la Terra. Tot allò que hi ha sobre la superfície de la Terra interessa a la geografia.

Des de fa molt de temps la geografia i la cartografia (mapes) van de la mà. De fet, els mapes
més antics o primitius no els trobarem, ja que són efímers; són aquells que es feien sobre
l’arena o el gel per explicar ubicacions d’illes o altres punts d’interès. Aquesta implicació de
la cartografia significa que el geògraf coneix i controla el territori. El geògraf és també
especialista en l’ús i la confecció de mates temàtics, cosa que els converteix en coordinadors
d’especialistes en ciències socials i naturals.

La geografia, una ciència excepcional?

Fins gairebé el segle XX la geografia fou descriptiva, simplement descrivia territoris, regions,
països... Herodot va ser un dels primers geògrafs, viatjava a les regions gregues properes a la
seva i, quan tornava, contava tot el que havia presenciat, passant tota aquesta informació al
poder del seu Estat. Aquesta qüestió epistemològica de si la geografia és realment una ciència
ha obsessionat a molts geògrafs al llarg de la història.
*Epistemologia: part filosòfica de la ciència.

Al segle XVII, a Holanda, Bernat Varemi va establir les diferències entre:

• Geografia especial (regional i descriptiva)
• Geografia general (teòrica i sistemàtica)
Atorgà gran importància a la teoria, característica del positivisme. Per ell, la geografia és una
ciència aplicada. Ens trobam davant el primer moment de la geografia científica o explicativa,
situat en els umbrals de la geografia moderna. La geografia general es va limitar a la part
física que podia ser explicada per lleis naturals, les quals solen ser difícils de definir per mor
de la humanitat.

1
 Aina Prats
Ciències socials I, 2022-2023
Al segle XVIII, Immanuel Kant va fer la següent proposta:
• Ciències idiogràfiques (ciències socials): no elaboren lleis, estudien fets excepcionals,
irrepetibles, i per això són purament descriptives i no poden fer previsions.
o Història (cronologia: descripció dels fets en el temps)
o Geografia (corologia: descripció de llocs a l’espai)
• Ciències nomotètiques (ciències naturals i físiques): sí elaboren lleis a partir de les
regularitats i usen el mètode científic. Poden fer previsions.

La geografia és una ciència

interdisciplinària, té intercepció
amb moltes altres ciències.

Geografia física vs humana

Al segle XIX va estar a punt d’haver-hi una divisió de la geografia, de manera que la física i
la humana serien acadèmicament diferents. Es volia estudiar la física de manera similar a la
ciència, i la humana (activitats que fa l’home: la distribució de la població...) com a ciència
social.

Geografia general vs regional

La regional ve a ser la geografia especial, és aquella que descriu regions. Estudia tots els
elements geogràfics que apareixen en un sector concret de la superfície terrestre o bé una part
d’aquests elements, per tal de posar de manifest les interrelacions que s’hi produeixen.
Captació de la totalitat de les àrees d’una regió (descripció del que és particular).

La geografia i les seves branques

La general estudia l’element geogràfic o un conjunt d’elements geogràfics. Recerca de

regularitats (generalització).
• Geografia física (ciència natural)
o Geomorfologia: formes de la terra, relleu
▪ Paleogeografia: com era el relleu antigament
o Climatologia: clima i les seves conseqüències (ex. collites)
o Hidrogeografia: presències d’aigua natural (rius, aigua corrent...)
o Oceanografia: oceans
o Geografia dels riscos: riscos naturals (inundacions, terratrèmols...)
o Biogeografia
▪ Geografia botànica: plantes
▪ Geografia zoològica: fauna

2
 Aina Prats
Ciències socials I, 2022-2023
• Geografia humana (ciència social)
o Geografia de la població: la més important, l’impacte humà sobre la geografia
és el més gran. Va sorgir el segle XX.
o Geografia social: comportament de la gent
o Geografia del poblament: distribució de la població
▪ Geografia rural
▪ Geografia urbana
o Geografia econòmica: activitat econòmica
▪ Geografia agrària (primari)
▪ Geografia del transport i les comunicacions
▪ Geografia de la indústria (secundari)
▪ Geografia del terciari
• Geografia del comerç
• Geografia del turisme
o Geografia política
▪ Geopolítica
▪ Geografia electoral: estudi dels resultats electorals, interessos, forces...
o Geografia històrica

Fonts d’informació geogràfica

• Fonts directes:
o Observacions de camp: anar a veure el terreny presencialment
o Enquestes: opinions i experiències de gent
o Entrevistes: opinions i experiències de gent
• Fonts indirectes
o Fonts cartogràfiques
▪ Mapes
o Fonts gràfiques
▪ Gràfics
o Fonts estadístiques
▪ Bases de dades, anuaris...
o Fonts escrites
▪ Informes, textos...
o Altres
▪ Fotografies, mitjans informàtics...

Ciències i tècniques auxiliars de la geografia

Entre les nombroses tècniques auxiliars de la geografia, n’hi ha algunes que són gairebé
exclusives:
• La cartografia
• La fotografia aèria i imatge satèl·lit (teledetecció)

3
 Aina Prats
Ciències socials I, 2022-2023
• Més recentment, s’ha produït la incorporació dels ordinadors en les tasques
d’investigació i ensenyament de la geografia.

La cartografia: art i la ciència de fer mapes

Ha anat tradicionalment lligada amb els treballs geogràfics, fins a l’extrem que es pot afirmar
que totes les investigacions geogràfiques poden concloure en l’elaboració d’un mapa. El mapa
és l’element que posa més ràpidament de manifest tots els fenòmens que es produeixen en
l’espai, i el seu paper ha estat revalorat recentment encara més amb l’aparició de la cultura de
la imatge.

La fotografia aèria

Aquesta sorgí a partir de la I Guerra Mundial. La fotografia aèria vertical ha passat a substituir
des de mitjan segle XX una part de les funcions que acomplia la cortografia. Darrerament,
amb la difusió dels sensors remots situats en satèl·lits artificials, les fotografies aèries
permeten copsar una sèrie de fenòmens que no són visibles a simple vista.

Sistemes d’informació geogràfica (SIG)

La incorporació de la tecnologia informàtica aplicada a la geografia permet el tractament de

múltiples bases de dades de caràcter territorial, físic i humà així com l’elaboració de tot tipus
de mapes temàtics que faciliten l’estudi i l’anàlisi de tots els fenòmens que es produeixen
sobre la superfície de la Terra.

Pluralitat d’enfocaments a la geografia de final del segle XX i principis del XXI

La tecnologia al servei de la geografia: implantació de les SIG.

Noves temàtiques d’estudi:

• Geografia humanista (espai viscut)
• Gestió i planificació ambiental
• Geografia del gènere

La geografia a l’actualitat

Escoles i tendències: predomini de l’eclecticisme.

Nous reptes: planificació i ordenació del territori.
Docència: l’ensenyament de la geografia com a disciplina bàsica del sistema educatiu.