Annex

POLINOMIS

1 -2 1 x 2  2x  1 x-1
. ..................
1 1 -1 ................... x 1

1 -1 0 0

Joan Puig

Súnion, Institució Cultural Catalana

 Polinomis

POLINOMIS
S’anomena polinomi una expressió del tipus

a n x n  a n 1 x n 1  ...  a 2 x 2  a 1 x  a 0

essent a n , a n1,..., a 2 , a1, a 0 nombres reals, que reben el nom de coeficients del
polinomi, i x una variable indeterminada. Si a n  0 direm que el polinomi té grau
n.
Polinomi de grau 0 a (és una constant)
Polinomi de grau 1 ax+b , a  o
Polinomi de grau 2 ax 2 +bx+c , a  0
Polinomi de grau 3 ax 3 bx 2  cx  d , a  0
.............................. ........................................
.............................. ........................................

Els polinomis s’acostumen a designar amb una lletra p, q, r, ... i, a continuació,

entre parèntesi, la lletra que és la variable indeterminada del polinomi. Per
exemple,

p( x )  a n x n  a n1 x n1  ......  a 1 x  a 0 (grau n)

m 1
q( x )  bm x  bm 1x
m
 ......  b1x  b0 (grau m)

Exercici 1: Si p( x )  3 x 3  5 x 2  7 i q( x )  x 2  5 x  1 calculeu p(x) +q(x),

p(x) · q(x) i 3q(x).

-2-
 Polinomis

Si p(x) i q(x) són polinomis, dividir p(x) entre q(x) vol dir trobar dos polinomis c (x)
i r (x) que s’anomenen, respectivament quocient i residu de la divisió, tals que:

p(x) q(x)
..... c(x) p(x) = q(x) · c(x) + r (x)
.....
r(x)

El grau del polinomi r(x) és sempre menor que el grau de q(x). En el cas que r(x)=0
es diu que la divisió és exacta, amb la qual cosa p(x) és múltiple de (o divisible
per) q(x) o bé q(x) és divisor de (o que divideix a) p(x).

p(x) q(x) p(x)= polinomi dividend

..... c(x) q(x)= polinomi divisor
..... c(x)= polinomi quocient
r(x) r(x)= polinomi residu

p(x) = q(x) c(x) + r(x)

Per fer la divisió de dos polinomis hi ha un algoritme (o algorisme) que hauríeu de
recordar amb l’exemple següent. Fem la divisió dels polinomis
p( x )  4 x 4  x 2  2x  1 i q( x )  x 2  3 x  5

4 x 4  x 2  2x  1 x2  3x  5
 4 x 4  12x 3  20 x 2 4 x 2  12x  15
__________________
12x 3  21x 2  2x
 12 x3  36 x 2  60 x

15 x 2  58 x  1 c( x )  4 x 2  12x  15
 15 x 2  45 x  75 r( x )  13 x  74
- 13x -74

p(x)=q(x)·c(x)+r(x)
4 x 2  x 2  2x  1  ( x 2  3 x  5)( 4 x 2  12x  15)  ( 13 x  74)

-3-
 Polinomis

Exercici 2: Efectueu la divisió entre els polinomis

p( x )  x 3  1 i q( x )  2x 2  2x  1
p( x )  x 3  5 x 2  7 x  2 i q( x )  x 2  4

-4-
 Polinomis

Un cas particular de divisió de polinomis és quan el polinomi divisor és de primer

grau i del tipus x - a. Aleshores l’algoritme de la divisió que heu recordat a
l’exemple anterior es pot substituir per un altre que s’anomena regla de Ruffini.
Com a exemple, calcularem el quocient i el residu de dividir els polinomis
p( x )  3 x 4  x 2  2x  1 i q( x )  x  2

3 0 -1 2 -1 El polinomi quocient és:

c( x )  3 x 3  6 x 2  11x  24
2 6 12 22 48 El polinomi residu és r(x)=47

3 6 11 24 47 p(x)=q(x)·c(x)+r(x)

3 x 4  x 2  2x  1  ( x  2)(3 x 3  6 x 2  11x  24)  47

Exercici 3 : Feu les divisions de polinomis següents aplicant la regla de Ruffini.

(-2x3 +6x2 +8x +3) : (x-1) ; (x4 –16) : (x-1)

(x3 –2x2 +3x) : (x-3) ; (3x4 +2x3 +3x +1) : (x+1)

-5-
Polinomis

-6-
 Polinomis

Considereu un polinomi de grau n

P( x )  a n x n  a n 1 x n 1  ........  a 2 x 2  a 1 x  a 0

es diu que  és una arrel del polinomi P(x) si quan substituïm x per  el polinomi
dóna zero.

P( x )  a n  n  a n1 n1 n1  ........  a 2  2  a 1  a 0  0

Així, per exemple,

x = -3 és una arrel del polinomi x+3
x = 1 és una arrel del polinomi 2x 2  x  1
x = 0 és una arrel del polinomi x 4  3x 2  x

Si  és una arrel del polinomi P(x), aleshores P(x) és divisible per x   , és a dir,
la divisió entre P(x) i x   té 0 per residu. En efecte,

p(x) x P(x)=c(x)·(x-  )+r(x)

..... c(x) i, com que P(  )  0
P( )  0  c( x )·0  r( x )
..... 0  r( x )
r(x)

Si emprem la regla de Ruffini,

...............................................

 ...............................................

.................................... 0

si obtenim un residu igual o zero, això significa que  és una arrel del polinomi.
Per determinar les arrels d’un polinomi hem de trobar els valors de la variable pels
quals el polinomi dóna zero. És a dir, hem de calcular les solucions de l’equació
que resulta d’igualar a zero el polinomi. I una manera de fer-ho és aplicar la regla
de Ruffini sempre que s’obtingui zero en el residu.

-7-
 Polinomis

Per exemple, determinem les arrels del polinomi P( x )  x 3  3 x 2  3 x  1. Hem de

trobar els valors de x que anul·len el polinomi, és a dir, hem de resoldre l’equació

x 3  3x 2  3x  1  0

per la qual cosa farem servir el mètode de Ruffini.

1 -3 3 -1 x 3  3x 2  3x  1 x-1
.........................
1 1 -2 1 ....................... x 2  2x  1

1 -2 1 0 0

Com que el residu de la divisió és 0, 1 és una arrel del polinomi P(x)

x 3  3 x 2  3 x  1  ( x 2  2x  1)( x  1)

Per trobar les altres arrels del polinomi P(x) haurem de buscar les del polinomi
quocient x 2  2x  1. Per tant, hem de resoldre l’equació x 2  2x  1  0 , o bé
seguint el mètode de Ruffini, o bé aplicant la fórmula de resolució de les
equacions de 2n grau.

1 -2 1 x 2  2x  1 x-1
.........................
1 1 -1 ....................... x 1

1 -1 0 0

x 2  2x  1  ( x  1)( x  1)
x 3  3 x 2  3 x  1  ( x  1)( x  1)( x  1)  ( x  1) 3

En aquest exemple, el polinomi té l’arrel 1 repetida tres vegades: es diu que l’arrel
1 és múltiple.

Per temptejar les possibles arrels d’un polinomi és molt útil la propietat que diu que
si tots els coeficients d’un polinomi són enters

P( x )  a n x n  a n1x n1  .......  a 2 x 2  a1x  a 0

a n , a n1,.....,a 2 , a1, a 0  

-8-
 Polinomis

Aleshores, si el polinomi té alguna arrel entera r   aquest número ha de ser un

divisor del terme independent, a 0 , del polinomi.

Per exemple, trobem les arrels del polinomi x 3  2x 2  4 x  3. Com que tots els
coeficients són enters, si el polinomi té alguna arrel entera aquesta ha de ser un
divisor de –3, que és el terme independent del polinomi. Per tant, les arrels enteres
possibles són  1 i  3 . Les dues primeres no ho són ja que si les substituïm al
polinomi, no dóna zero. I el mateix passa amb l’enter 3. En canvi, per valor –3,

1 2 -4 -3 x 3  3x 2  3x  1 x-1
.........................
-3 -3 3 3 ....................... x 2  2x  1

1 -1 -1 0 0

x 3  2x 2  4 x  3  ( x  3)( x 2  x  1)

Les altres arrels les obtindrem igualant a zero el polinomi quocient i resolent la
corresponent equació de 2n grau.

1 1 4 1 5
x2  x  1 0 x 
2 2

1 5 1 5
Les arrels del polinomi donat són  3, i .
2 2

Tot polinomi de grau n té exactament n arrels i es pot descompondre en un

producte de polinomis de primer grau de la manera següent :

P( x )  a n x n  a n 1 x n 1  .......  a 2 x 2  a 1 x  a 0

i si les arrels de P(x) són 1, 2,...., n, aleshores

P( x )  a n ( x   1 )( x   2 )...( x   n )

Aquesta expressió del polinomi en forma de producte de polinomis de primer grau

s’anomena la seva factorització.

-9-
 Polinomis

Exemple: Trobem les arrels i factoritzem el polinomi de tercer grau

3 x 3  12x 2  21x  30 .

Per ser de tercer grau tindrà 3 arrels i com que tots els coeficients són enters
les possibles arrels enteres seran divisors del terme independent,
30 :  1,  2,  3,  5,  6, ...

3 -12 -21 30

1 3 -9 -30

3 -9 -30 0

5
3  9  40
2
3x –9x –30 = 0 x –3x –10 = 0 x=
2
 < -2

Les arrels del polinomi són 1, 5 i –2 i la seva factorització és:

3 x 2  12x 2  21x  30  3( x  1)( x  5)( x  2)

Exemple : Trobem les arrels i factoritzem el polinomi de quart grau x  1.

4

Per ser de quart grau, el polinomi tindrà quatre arrels i com que els seus
coeficients són enters, les possibles arrels enteres seran divisors del terme
independent –1, que són 1 o –1. Es veu, immediatament, que aquests dos
valors anul·len el polinomi ; són, per tant, arrels.

x4 1  0 1 0 0 0 -1
1 1 1 1 1
1 1 1 1 0
-1 -1 0 -1
1 0 1 0

x 4  1  ( x  1)( x 3  x 2  x  1)
x 4  1  ( x  1)( x  1)( x 2  1)

- 10 -
 Polinomis

El polinomi x 2  1 no té arrels reals,

x2  1  0 x 2  1 x    1  i

i si dues arrels complexes (pertanyen al conjunt C dels nombres complexos).

En definitiva, les arrels del polinomi són els reals 1 i –1, i els complexos  i . En
aquests casos, quan hi ha arrels reals i complexes, la factorització acaba en el
moment en què apareix el polinomi que té les arrels complexes. És a dir,

x 4  1  ( x  1)( x  1)( x 2  1)

Exercici 4: Trobeu les arrels i factoritzeu els polinomis següents :

P( x )  x 3  x 2  x  1 q( x )  x 3  7 x  6

r( x )  2x 3  6 x  4 s( x )  x 2  2x  10

- 11 -