Càlcul

Càlcul de les primitives d’una

funció o integral indefinida
d’una funció
Matemàtiques. 2n BATX.
Joan Puig
 antiderivada derivada
yx 3
y  3x 2
y  6x
primitiva

antiderivada derivada
y  sin x y  cos x y   sin x
primitiva

antiderivada derivada
x 2 yx y 1
y primitiva
2
antiderivada 1 derivada 1
y  ln x y y
primitiva x x2

antiderivada derivada
y   cos x y  sin x y  cos x
primitiva

e2 x antiderivada derivada
y y  e2x y  e 2 x ·2
2 primitiva

derivada
y  F( x ) antiderivada y  f (x) y  f ' (x)
primitiva
F' ( x )  f ( x )
 F( x )  x 3
F( x )  x 3  5
Una primitiva de f ( x )  3 x 2 és 1
F( x )  x 3 
3
..............

amb C  R són les infinites primitives de f ( x )  3 x

2
F( x )  x 3  C

F( x )  sin x
F( x )  sin x  3
Una primitiva de f ( x )  cos x és
F( x )  sin x  
..............

F( x )  sin x  K amb K  R són les infinites primitives de f ( x )  cos x

El conjunt de les integral indefinida de
infinites primitives de la funció 2
la funció s’anomena i s’expressa  dx
3 x
f ( x)  3x 2
f ( x)  3x 2

 3 x 2
dx  x 3
C
signe integral constant d’integració

funció de la qual diferencial de x: indica la

es busquen totes variable de la funció f
les primitives

El conjunt de totes integral indefinida de

les infinites funcions la funció
primitives de la s’anomena i s’expressa  cos xdx
funció f ( x )  cos x
f ( x )  cos x

 cos x·dx  sin x  K constant d’integració

signe integral
funció de la qual diferencial de x: indica la
es busquen totes variable de la funció f
les primitives
 conjunt de les
integral indefinida infinites primitives  F( x )  C
 f ( x )dx  de la funció f(x)
=
o antiderivades de
f(x)

F' ( x )  f ( x )

El procés de recerca de la integral indefinida d’una funció, és a dir, de

totes les seves primitives, se’n diu integració

1
 3 x dx  x  C
2 3
 cos tdt  sin t  C  z dz  ln z  C
 integral suma de les
 f ( x )  g( x )dx 
indefinida respectives
  f ( x )dx   g( x )dx 
d’una suma integrals
de funcions indefinides

x3 x3
 (5  x )dx   5dx   x dx  5 x  C1   C2  5 x   C
2 2

3 3
 1 1
 sin x   dx   sin xdx   x dx   cos x  C1  ln x  C2   cos x  ln x  C
 x

La integral indefinida d’una suma (o resta) de funcions és la suma

(o resta) de les integrals indefinides de cadascuna d’elles
 integral indefinida producte del nombre
  · f ( x )dx  del producte d’un   ·  f ( x )dx  real per la integral
real per una funció indefinida de la funció

 5 cos xdx  5  cos xdx  5 ·(sin x  C)  5 sin x  K

x 1 1 1  x2  1 2
 3 dx   3 · xdx  ·  xdx    C   x K
3 3 2  6

La integral indefinida del producte d’una constant (nombre real) per una
funció és la constant multiplicada per la integral indefinida de la funció
En general,

 f ( x )·g( x )   f ( x )dx ·  g( x )dx

La integral indefinida d’un producte no és el producte de les respectives

integrals indefinides

f (x)
  f ( x )dx
 g( x ) dx
 g( x )dx
La integral indefinida d’un quocient de funcions no és el quocient de les
respectives funcions
 Taula de les integrals immediates

 f ( x )dx  F( x )  C  F' ( x )  f ( x )

1.  k dx  kx  C K R 7.  cos x dx  sin x  C

x n1 1
 sec x dx   dx  tg x  C
2
8.
 x dx  n  1  C n R i n  1
n
2. amb cos 2 x

1 1
9.  dx  arc sin x  C
3.  x dx  ln x  C 1 x 2

1
 e dx  e  C
x x
4. 10.  dx  arc cos x  C
1 x 2

ax 1
dx  arc tg x  C
 a dx  ln a  C a  R , a  0 , a  1 11 . 
x
5. amb
1  x2

6.  sin x dx   cos x  C
  f (x)  x 
4
1
 x  1 · 2xdx
n 1 2

 
3
1.  f ( x )
n
f ' ( x ) dx  C
2
 C
n 1 4

f ' (x) 2x  5
2.  f ( x ) dx  ln  f ( x )   C  x 2  5 x  1 dx  ln( x 2  5 x  1)  C

3. e
f(x)
f ' ( x ) dx  e f ( x )  C 5x
 e · 5 dx  e  C
5x

a f(x)
3x 53 x
4. f(x)
 a f ' ( x ) dx  C  5 · 3dx  C
ln a ln 5

5.  f ' ( x ) sin  f ( x )  dx   cos  f ( x )   C  3 sin(3 x  1)dx   cos(3 x  1)  C

  f ' ( x ) cos  f ( x )  dx  sin  f ( x )   C  2x cos x dx  sin x  C
2 2
6.

f ' (x)
 f ' ( x ) sec  f ( x )  dx   dx  tg  f ( x )   C
2
7.
cos 2 f ( x )
5
 5 sec 2
(5 x  2) dx   dx  tg (5 x  2)  C
cos (5 x  2)
2

f ' (x) 3
8.  dx  arc sin  f ( x )   C  dx  arc sin (3 x  1)  C
1  f ( x )
2
1  (3 x  1) 2

 f ' (x)  2x
9.  dx  arc cos f ( x )  C  dx  arc cos ( x 2  1)  C
1  f ( x )
2
1  ( x  1)
2 2

f ' (x) 2
10.  dx  arc tg  f ( x )   C  1  (2x  5) 2 dx  arc tg (2x  5)  C
1   f (x) 
2
La gràfica d’una funció F(x) té pendent igual a 4 x  5 en cada punt d’abscissa x.
3

A més, la gràfica de F(x) passa pel punt (1 , 2).

Trobeu l’equació de la funció F(x).

F
F(x) Pendent d’una Pendent de la recta Derivada de la
funció en un punt = tangent en el punt = funció en el punt
d’abscissa x d’abscissa x d’abscissa
(1,2) m

2
x m  4 x 3  5  F' ( x )
1 x

Busquem una funció F(x) de la qual coneixem la seva derivada F' ( x )  4 x 3  5.

Per tant, F(x) és una primitiva de 4 x 3  5.

F( x )   ( 4 x 3  5)dx  x 4  5 x  C ; F( x )  x 4  5 x  C

A més, F(x) ha de passar pel punt (1 , 2). És a dir, F(1)= 2

F(1)  14  5 · 1  C  2 ; C  6 ; F( x )  x 4  5 x  6
Diferencial

dy
y  f (x)  f ' (x) ; dy  f ' ( x )dx
dx

du
u  g( x )  g' ( x ) ; du  g' ( x )dx
dx

du du
u  2x  1 2 ; du  2dx ; dx 
dx 2

dv
v  sin 3 x  cos 3 x · 3 ; dv  3 cos 3 x dx
dx

dt ; dt  2x dx
t  x2  1  2x
dx
Integració per substitució o canvi de variable

F(g( x ))'  F' (g( x )) · g' ( x )   F' (g( x )) · g' ( x ) dx  F(g( x ))  C

regla de la cadena

Si F és una primitiva de f (F’=f)

 f (g( x ))g' ( x )dx  F(g( x ))  C

funció derivada de la
exterior funció interior funció interior

u  g( x )
 f (g( x ))g' ( x )dx    f (u)du  F(u)  C  F(g( x ))  C
du  g' ( x )dx

u  x2  1 u4 ( x 2  1)4
 ( x  1) 2x dx 
2 3
  u du 
3
C  C
du  2x dx 4 4
 Integració per substitució o canvi de variable

u  2x  1
3
du  2dx du 1 1 1 u 2 1 3
du  · 3  C  (2x  1)  C
2
 2x  1 dx  du
 u·  u 2
2 3
2 2
dx 
2 2

t= 5x-2
1 dt= 5dx 1 1 1 1 2 1 2 2
 dx   dt   dt   dt   t  C   5 x  2  C
5x  2 dx=
1 dt t5 5 t 5 2 t 5 5
5

ln x 1 t=lnx t2 ln2 x
 x dx   ln x · x dx  1   t · dt   C  C
dt= dx 2 2
x
Integració per parts

Regla de derivació d’un ( f · g)' ( x )  f ' ( x ) · g( x )  f ( x ) · g' ( x )

producte de dues fraccions

f · g és una primitiva o antiderivada de f ' ( x ) · g( x )  f ( x ) · g' ( x )

( f · g)( x )  f ( x ) · g( x )   f ' ( x ) · g( x )  f ( x ) · g' ( x )dx

f ( x ) · g( x )   f ' ( x ) · g( x )dx   f ( x ) · g' ( x )dx

 f ( x ) · g' ( x )dx  f ( x ) · g( x )   f ' ( x ) · g( x )dx

fórmula de la integració per parts
 f ( x ) · g' ( x )dx  f ( x ) · g( x )   f ' ( x ) · g( x )dx

f (x)  x g' ( x )  sin x

 x · sin xdx    x · cos x   1· (  cos x )dx
f ' (x)  1 g( x )   cos x

  x · cos x   cos xdx   x · cos x  sin x  C

Què passa si s’escull l’altra assignació?

 f ( x ) · g' ( x )dx  f ( x ) · g( x )   f ' ( x ) · g( x )dx

f ( x )  sin x g' ( x )  x
x2 x2
 x · sin xdx  f ' ( x )  cos x g( x ) 
x2 
2
· sin x   · cos xdx
2
2

S’obté una integral més complicada (difícil) que la inicial, la qual cosa confirma
que la identificació escollida no és l’adequada
Integració de funcions racionals

Una funció racional és un quocient de dues funcions polinòmiques

P(x) és un polinomi P( x )
f (x)  és una funció racional
Q(x) és un polinomi Q( x )

P( x )
Resolució de  Q( x ) dx sempre que grau P( x )  grau Q( x )

Cal fer la divisió dels dos polinomis:

P(x) Q(x) P( x ) r( x )
 P( x )  Q( x ) · q( x )  r( x )   q( x ) 
q(x) Q( x ) Q( x )
r(x)

P( x )  r( x ) 
 Q( x ) dx   q( x )  Q( x )  dx
 
 Integració de funcions racionals

2x  3
 2x  1 dx grau polinomi del numerador = grau polinomi del denominador

2x+3 2x+1 2x  3 2
 2x  3  (2x  1) · 1  2   1
2x+1 1 2x  1 2x  1
2

2x  3  2  2
 3x  1 dx    1   dx   1dx   2x  1 dx  x  ln(2x  1)  C
 2 x  1 