P 28-29

2-1 FUTBOL
Un triomf sense grandesa
acosta el Barça als
vuitens de la Champions
EUROPA PRESS

P 04-06

GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

Israel desafia l’ONU

REPRESÀLIES CRISI HUMANITÀRIA
El govern de Netanyahu nega el Més d’un terç dels hospitals
visat als membres de les Nacions de Gaza estan fora de servei
Unides per “donar-los una lliçó” en el pitjor dia de bombardejos

P 14
DIJOUS
26 D’OCTUBRE DEL 2023
NÚMERO 4674

1,70 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI

PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

DIARI EUROPEU
DE L’ANY

AVUI
EL SUPLEMENT
‘COMARQUES
GIRONINES’
P 04-0

1 TRADICION NO E I ELLE

uè és el que més
t’agrada de les
ires de Girona
ecull de propostes imperdibles de cinc gironins les icones del b s uet i
pregoneres de les festes Marta argay Noe ordana i Laia alau
l’escriptor Narc s omadira i l’alcalde Lluc alellas
comarques
gironines
DIJOUS
26 D’OCTUBRE DEL 2023
NÚMERO

CRISTINA CALDERER
es ires comencen divendres amb el pregó a la pla a del i, acompanyat d una gran cercavila de gegants i capgrossos DA ID ORRAT

El dinosaure més gros de la història

P 06

OR UE TRA
MARIBEL
Obres internacionals amb
r p e ersio s

arrià de er s un poble
dividit per la nacional Per
sort ai està canviant, per
alhora estem convertint-nos
en un poble dormitori
parada única a Girona i alt
Les peces de homas stermeier omplicité Marina tero
Milo au i o ubas razys només es veuran al emporada Alta
TE PORADA ALTA

Una exposició excepcional que es pot visitar fins al 2 de juny de l’any que ve al CosmoCaixa permet veure l’esquelet de l’animal
més gros que ha caminat mai per la Terra, acompanyat de dotze dinosaures més trobats a la Patagònia

P 09

El Parlament va concedir les últimes

llicències per edat a dos anys vista
P 13 P 08
32

NAJAT EL Grifols assaja L’OCDE demana

HACHMI una vacuna contra que s’allargui més
escriptora

En nom del santó del meu l’Alzheimer lleu l’edat de jubilació

poble la meva àvia no La fase dos ja anticipa el potencial L’organisme insta a retirar les
hauria matat ningú,
encara menys criatures per alentir l’avanç de la demència mesures anticrisi i apujar l’IVA
GETTY
innocents
02
les claus del dia
TOVALLONS
NEGRES
Que a ningú li
agafi un infart
L
legim a l’ARA que
“Espanya vol garan-
tir que la demanda
del català a la UE no
s’escampi per Euro-
pa”. És a dir, que el fet que la
nostra llengua pugui ser feta
servir al Parlament Europeu no
obri la caixa dels trons i ara re-
sulti que calgui fer, per dir-ho
en el llenguatge de la Transició,
café para todos. Això del català
(i del gallec, i de l’euskera) “és
un cas únic dins de la Unió Eu-
ropea”, han dit des del govern
espanyol, perquè a ningú li aga-
fi un infart. Que és la manera
d’impedir que cap altra llengua
minoritzada (“minoritzada” vol
dir “sense estat”, esclar) pugui
obtenir el mateix reconeixe-
ment que el català de forma
“automàtica”.
Deixeu-me dir, d’entrada,
que entre els traductors de la
Unió Europea hi ha molts cata-
lans. Vol dir, doncs, que qui tra-
dueix del francès, de l’anglès o
de l’alemany, també pot tradu-
ir del castellà i del català. Els ca-
talans adorem els idiomes. Pen-
sem per què.
Per quina raó no s’hauria
d’obrir la caixa dels trons?
Que no som tan singulars
i diferents, a Europa?
Però per quina raó no s’hau-
ria d’obrir la caixa dels trons?
Que no som tan singulars i dife-
rents, a Europa? Que potser es
pot explicar de la mateixa mane-
ra Catalunya que la Manxa que
el Piemont? No. Si no expliquem
de la mateixa manera i no unifi-
quem les diferents regions viní-
coles, ¿com hem d’explicar de la
mateixa manera les diferents re-
gions lingüístiques? A ningú se li
acudiria parlar de “vi espanyol”
posant al mateix sac la Rioja, la
Ribera del Duero i Catalunya.
A mi em semblaria merave-
llós que els estudiants de llen-
gües pensessin que el gallec,
que el basc, que el català són
una sortida laboral. Un negoci.
Gastar en traductors és gastar
en cultura. És millorar la soci-
etat. Sé que hi ha una gran part
d’aquesta societat que és man-
drosa i egoista. Només qui no
ho té tot és desprès. Qui ho té
tot, normalment, no deixa anar
res, i és per aquesta caracterís-
tica que ho té tot.
EMPAR MOLINER
vist a
Kat Tenbarge (@kattenbarge)
Reportera
“[Sobre les declaracions de les ostatges israe-
lianes alliberades] Faig l’habitual recordatori
que la síndrome d’Estocolm és només una
teoria, i que la va crear un psiquiatre a partir
del cas d’una dona que havia estat ostatge,
sense conèixer-la de res, amb l’objectiu
d’explicar per què ella deia que la policia
havia estat incompetent al rescatar-la”
Arturo Puente (@apuente)
Periodista
“[Israel declara l’ONU non grata] Estem
saturats d’estar escandalitzats, però és que
això és un escàndol sense comparació. Israel
no hauria de poder petar-se tots els meca-
nismes per garantir els mínims del dret
internacional humanitari. A cap altre país se
li permet i a cap se li ha de permetre”
António Guterres (@antonioguterres)
Secretari general de l’ONU
“Les queixes del poble palestí no poden jus-
tificar els horribles atacs de Hamàs. Aquests
horribles atacs no poden justificar el càstig
col·lectiu del poble palestí”
David Heredia (@dherediac)
Editor
“Avui col·lapsen els de «Spain is a fascist
state» però «Israel té dret a defensar-se»...”
Carmen Juan (@mcarmenjuan)
Periodista
“Feijóo avalant el Consell de la República.
Tot plegat és cada vegada més boig”
Marta Roqueta (@martaroqueta)
Escriptora i investigadora a la UOC
“Què us fa pensar que, si no es compleix la
immersió, es compliran les dues línies? Dues
línies ens aboca a la divisió ètnica, i penso
que el que han de fer les institucions és fer
complir la immersió”
Núria Masdéu (@nuria77)
Periodista
“Quan agafo un tren d’hora (a les 6.15 h), con-
fio que no han tingut temps que se’ls espatlli
res. Gran error! Fa 10 minuts tard. A més, has
de saber on para per ciència infusa, la Renfe no
es digna a informar-te’n. Ve per l’altra banda i
no saps si acabaràs a Manresa o a BCN...”
Ian Bremmer (@ianbremmer)
Politòleg, professor a Colúmbia
“Les dones a l’Afganistan estan tan comple-
tament expulsades de la vida pública que el
90% de les 2.000 morts en els recents terra-
trèmols a la zona d’Herat eren dones i nens,
obligats a estar dins de casa durant el dia”
SAMIULLAH POPAL / EFE
L’ARA, empresa amb segell cultural
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Quan les clavegueres de l’Estat
van contra la caverna
LA IMATGE tòpica del censor és la
d’un senyor que, en un despatx fosc
i sense finestres, il·luminat tan sols
per un flexo i armat de tisores, va re-
tallant en la seva solitud sinistra els
textos incòmodes i les escenes més
pujades de to de les pel·lícules. Pe-
rò la repressió a la lliure expressió ha
evolucionat molt de pressa i les for-
mes de censura s’han sofisticat enor-
mement. Ahir l’Abc denunciava en
portada: “Hisenda va investigar pe-
riodistes i polítics assenyalats per
Montoro”. Explicava el diari que el
seu cap d’investigació va ser sotmès
a una inspecció severa –incloent-hi
l’herència del seu pare mort divuit
BONDIA
Feijóo, o així es reescriu
la història
F
eijóo ha passat per
Barcelona per dir
que les desgràcies
per a la Catalunya
dels últims vint anys
van començar amb el Pacte del
Tinell. Ens podem imaginar l’es-
cena: tips i cuits que cada vega-
da que parlen de Catalunya als
populars els recordin els quatre
milions de firmes que van reco-
llir per Espanya contra una re-
forma normal i corrent d’un Es-
tatut d’Autonomia, el moviment
tàctic del think tank de Génova
ha estat moure la porteria i tor-
nar a dibuixar les ratlles del ter-
reny de joc una mica més enrere
en el temps. D’aquesta manera,
les firmes i la desafecció de què
va acabar advertint el president
Montilla van ser culpa del Pac-
te del Tinell. Que és el mateix
que dir que la culpa va ser de
tothom excepte del PP, per-
què, com no em cansaré de
repetir, el projecte d’Esta-
tut que va sortir del Parla-
ment el 2005 va tenir el
ANTONI BASSAS
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
anys enrere, o els comptes de l’àvia
de la seva dona– després de publicar
informacions incòmodes per a
l’exministre del PP en relació amb el
seu despatx privat. Coneixent el di-
ari, temia que fos l’enèsima adjudi-
cació de causa i efecte a dos fets me-
rament consecutius –els articles i la
inspecció–, sense cap prova de nexe
addicional. Però el diari explicava
l’existència d’uns correus electrò-
nics que impliquen la cúpula de
l’Agència Tributària i on es tracta el
seu cas específic. Esclar: costa de
creure que un simple reporter rebi
un tractament tan poc ordinari. El
cas està sota secret de sumari.
Si finalment es confirma serà
molt greu, perquè implica una pre-
varicació de primer ordre. Normal-
ment, quan aquests casos afectaven
les clavegueres de l’Estat i un hi in-
tuïa l’ombra de personatges sinis-
tres com Jorge Fernández Díaz, la
política de la caverna era treure
l’Stradivarius i tocar el violí. Ara que
afecta un dels seus, tant de bo posin
la seva determinació –i a fe de Déu
que en tenen– al servei d’arrencar
aquestes crostes que existeixen en-
tre l’alt funcionariat de l’Estat. El
senyor del flexo i la tisora ja no exis-
teix, però els seus hereus segueixen
rampants, amb mètodes més ma-
quiavèl·lics i opacs que abans.
suport de 120 dels 135 diputats,
és a dir, del 90%, és a dir, de gai-
rebé tothom excepte el PP. I per
això, després, els populars van
haver d’aconseguir als despat-
xos del Tribunal Constitucional
el que no havien guanyat a les
urnes. Però ara resulta que la
culpa del que ha passat a Catalu-
nya és del Tinell. Així es reescriu
la història.
El que ve a continuació enca-
ra fa més mal. A Feijóo li dol que
“la capacitat de treball i d’inno-
vació dels catalans no estigui
rendibilitzada”. Ja som dos. Es
pot comprometre a reduir el dè-
ficit fiscal de 22.000 milions?
Perquè no s’hi val dir que els ca-
talans estem “entotsolats amb
problemes existencials” i pas-
sar de puntetes sobre el dèficit.
Feijóo no és Aznar ni Ayuso
pel to. Una altra cosa és que si-
guin aquests dos i les seves ex-
tensions mediàtiques els que
li marquin els límits del que
podria fer. O les revisions
històriques a la carta.
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

El desafiament del govern

d’Israel a l’ONU és un greu error Víctor Grífols Deu
La vacuna ABvac40, de la sub-

L’
atac del passat 7 d’oc- L’ambaixador d’Israel davant l’ONU, Les Nacions Unides, a través dels sidiària de Grifols Araclon Bi-
tubre perpetrat per Gilad Erdan, va dir que “ha arribat el seus funcionaris i experts, molts cops otech, ha obtingut uns “resultats
Hamàs contra civils is- moment de donar una lliçó a l’ONU”. ha de fer de mediador en conflictes di- positius i encoratjadors” en la fase 2
raelians, entre els quals Perdó? Què vol dir, això? fícils i, per fer-ho, ha de reconèixer els del seu assaig. És a dir, és segura, to-
molts nens i ancians, va Tots sabem que l’ONU és un orga- antecedents i les raons que puguin te- lerable i indueix resposta immuni-
ser una massacre injustificable que va nisme fràgil que no sempre compleix nir les diverses parts. En el cas del con- tària. L’objectiu és alentir la veloci-
provocar més de 1.400 morts i és ab- o pot complir les altes expectatives flicte entre Israel i Palestina, aquestes tat de progressió de l’Alzheimer
solutament condemnable. Això va per que el món hi té posades. Té moltes raons tenen una llarga història docu- lleu, i la companyia creu que ho pot
davant, sempre. I així ho va dir, preci- carències, efectivament, i això ho mentada, com bé va recordar Guterres. fer en un 38%. P. 13
sament, i per avançada, el secretari ge- han aprofitat molts governants po- Recordar-ho és la seva obligació.
neral de l’ONU, António Guterres. Ara pulistes que voldrien que desapare- L’ONU és, com la Creu Roja o la Mitja
bé, la massacre que està fent Israel amb gués per evitar l’escrutini públic, pe- Lluna, una organització que tots els pa-
el bombardeig indiscriminat ïsos haurien de respectar en-
a la franja de Gaza, on ja han cara que n’hi hagi molts –i en-
mort més de 6.500 civils se- Tots sabem que és un organisme tre aquests hi ha des de fa
gons el ministeri de Salut, en fràgil, amb carències, però el món molts anys Israel– que no aca-
mans del govern de Hamàs, ten ni compleixen les seves re-
dels quals gairebé tres mil són seria molt pitjor si no existís solucions. El que no pot ser és
nens, també és injustificable que Israel vulgui dinamitar
i condemnable. El discurs de Guterres rò no hi ha cap dubte que el món se- ara la legitimitat de l’organisme perquè
davant el Consell de Seguretat de ria molt pitjor si no existís. La seva no segueix fil per randa les seves indi-
l’ONU, en el qual, després de condem- funció és, entre d’altres, buscar la cacions. Fer-ho no només és un error
Salman Rushdie
nar Hamàs, va demanar un alto el foc pau i facilitar que s’apliquin les lleis polític i estratègic, sinó també humà. La història de l’escriptor brità-
humanitari i va recordar la situació internacionals humanitàries en mo- Seria dramàtic i desesperançador nic és plena d’amenaces i atacs.
dels palestins, assetjats per anys d’ocu- ments de conflicte. Unes lleis, com la que la pressió d’Israel, via els Estats L’últim, fa poc més d’un any, gaire-
pació il·legal i persecució, ha provocat Convenció de Ginebra, que Israel ha Units i alguns dels seus aliats occiden- bé el mata. Per això limita al màxim
la ira d’Israel, que l’ha acusat, falsa- firmat i que està transgredint ara ma- tals, provoqués la dimissió de Guter- la seva assistència física a actes: la
ment, de justificar l’assalt de Hamàs, i teix de manera flagrant i televisada res, com exigeix Israel. És inacceptable conferència d’ahir al CCCB, en el
com a represàlia ha declarat l’ONU non amb un bombardeig sobre població i hauria de ser rebutjat per tots els pa- marc del festival Kosmopolis, va ser
grata i ha prohibit l’entrada dels seus civil i un bloqueig de subministra- ïsos democràtics, com bé ha fet en via telemàtica. I, tot i així, Rushdie
membres a Israel, entre ells el cap ments que està provocant una crisi aquest cas el president espanyol, Pedro continua defensant la llibertat d’ex-
d’Afers Humanitaris, Martin Griffiths. humanitària sense precedents. Sánchez. No ens ho podem permetre. pressió. No és il·lús, evidentment, pe-
rò té clars els principis. P. 22

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
Una recerca de l’Hospital Clínic
de Barcelona alerta dels perills
que pot tenir, per a alguns
col·lectius, l’ús de cànnabis
medicinal

02
Teniu tota l’actualitat
de la guerra entre Israel
i Palestina al directe
03
Tots els detalls de la nova
exposició del MNAC, sobre
art de postguerra
Xavi Hernández
El partit d’ahir no va ser el més
brillant del Barça, però el 2-1
Feijóo recomana fer cas “Els terroristes de la veritat al Xakhtar el manté immaculat a la
del Consell de la República són els que no dubten” Champions, amb 9 punts a l’equa-
dor de la fase de grups que pràcti-
Un exemple més de les estranyes situa- L’assagista i filòsof francès Frédéric cament el situen a vuitens de final i
cions que han comportat els resultats del Gros ha publicat un assaig sobre la ver- que, en tot cas, esvaeixen els fantas-
23-J: el líder popular va elogiar Carles gonya, un sentiment que reivindica com mes de la temporada passada. Si ens
Puigdemont i va avalar que es bloquegi la a positiu, entre altres coses, per evitar mirem els objectius parcials, aquest
investidura de Pedro Sánchez. P. 10 ser “presoners d’una ideologia”. P. 24 el podem donar per assolit. P. 28-29

A càrrec de Franz Schubert Filharmonia Aconsegueix la teva entrada

des de 15 € a

‘STAR WARS’ I ALTRES

d.ara.cat/johnwilliams,
escanejant el codi QR o trucant
al 932 479 300

BSO DE JOHN WILLIAMS

23 DE DESEMBRE A LES 20 H - L’AUDITORI DE BARCELONA
04 DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara

Actualitat
GUERRA ISRAEL-PALESTINA

Israel desafia l’ONU

Tel-Aviv denega l’entrada al país als representants de les Nacions Unides per “donar-los una lliçó”

NÚRIA VILA MASCLANS

BARCELONA

La indignació d’Israel per les pa-

raules del secretari general de les
Nacions Unides, António Guterres,
a la reunió del Consell de Seguretat
de dimarts va prendre forma ahir
en el terreny diplomàtic. Guterres
havia denunciat les “clares violaci-
ons al dret internacional humani-
tari” que està perpetrant Israel a
Gaza, alhora que va afirmar que
l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que
va deixar 1.400 israelians morts i
més de 220 segrestats, “no va venir
del no-res”. Aquesta última afirma-
ció va ser la que ha fet encendre els
ànims al govern israelià. A més de
demanar la seva dimissió, l’ambai-
xador d’Israel a l’ONU, Gilad Er-
dan, va anunciar que l’estat hebreu
rebutjarà els visats als represen-
tants de l’ONU, començant pel cap
d’Afers Humanitaris, Martin Grif-
fiths. “Ha arribat el moment de do-
nar-los una lliçó”, va resumir.
Hores després, Guterres va res-
pondre en una compareixença en
què es va mostrar “xocat per les ter-
giversacions” respecte a les seves
paraules i en què va remarcar que en
la seva declaració va “condemnar Residents de la ciutat de Gaza rescatant ferits i morts d’entre la runa després d’un atac israelià. YASSER QUDIH / REUTERS
inequívocament” l’acció del grup is-
lamista. “Ha semblat que estigués ri la prendrà conjuntament el gabi- pes abans de l’ofensiva terrestre. bustible fins ahir a la nit i que hauria
justificant els actes de terror de Ha- net de guerra del govern, intentant Víctimes “Cada atac aeri millora la nostra si- d’aturar o reduir “significativa-
màs. Això és fals, va ser el contrari”, allunyar els rumors sobre una pres- Els atacs aeris tuació per als pròxims passos”, va ment” les seves operacions a Gaza,
va subratllar. I va insistir: “Res pot sió dels Estats Units per retardar justificar. on la xifra de morts diaris cada dia
justificar assassinar, fer mal i se- l’ofensiva, com han publicat diver- israelians és més alta. Segons les autoritats lo-
grestar deliberadament civils o el sos mitjans nord-americans. van matar El dia més mortífer cals, entre dimarts i dimecres van
llançament de coets contra objec- El portaveu de les Forces de De- 756 persones Però mentre Israel nega l’entrada al morir 756 palestins –344 menors–,
tius civils. Efectivament, vaig parlar fensa d’Israel (IDF), Daniel Hagari, en un sol dia, país al cap humanitari de l’ONU, el una xifra que fa augmentar el nom-
dels greuges del poble palestí, però va reiterar que la guerra “serà llar- segons Hamàs personal d’aquest organisme dins bre total fins als 6.546, dels quals al-
també vaig dir que aquests greuges ga, i per aconseguir els objectius cal de Gaza va fer l’enèsima crida d’au- menys 2.704 són criatures.
no poden justificar els terribles ac- resiliència, confiança i paciència”. xili. L’Agència de l’ONU per als Re- El ministeri de Sanitat de Gaza,
tes de Hamàs”. El secretari general En un comunicat ahir al vespre, fugiats Palestins, la UNRWA –la que controlat per Hamàs, va declarar
no es va retractar de les seves parau- també va justificar que l’exèrcit té més presència a la zona–, havia ahir el “col·lapse total” del sistema
les, sinó que va voler “deixar les co- continua bombardejant la Franja alertat que tenia reserves de com- de salut de la Franja per la manca de
ses clares sobretot per respecte a les per “millorar” la situació de les tro- combustible i els bombardejos d’Is-
víctimes i les seves famílies”. rael. El govern va indicar que les ins-
Però això no va provocar cap can- titucions sanitàries han deixat de
vi en la postura d’Israel, i Erdan en Reunió de Hezbol·lah, Hamàs i la Jihad Islàmica funcionar i que els hospitals que
va tornar a demanar la dimissió. “És queden oberts no poden continuar
una vergonya per a l’ONU que el se- El cap de la milícia libanesa Hezbol·lah es tual de la República Islàmica, l’aiatol·là oferint assistència als més de 7.000
cretari general no es retracti de les va reunir amb els principals líders de les Khomeini. “Hem fet una valoració de les malalts i ferits que necessiten trac-
seves paraules i ni tan sols sigui ca- faccions militants palestines Hamàs i la posicions internacionals que s’estan pre- tament urgent.
paç de demanar perdó pel que va dir Jihad Islàmica al Líban, amb qui va dis- nent i del que han de fer les parts de l’Eix Segons les Nacions Unides, més
ahir. Ha de dimitir”, va dir l’ambai- cutir què cal fer per “aconseguir una vic- de la Resistència... per aconseguir una d’un terç dels hospitals de Gaza (12
xador israelià. tòria real de la resistència”, segons va in- victòria real de la resistència a Gaza i Pa- de 35) ja han hagut de tancar, tot i
Sobre l’atac de Hamàs, el primer formar ahir Hezbol·lah, tot i que no va es- lestina i aturar la brutal agressió”, va as- que els mitjans palestins ho eleven
ministre israelià, Benjamin Neta- pecificar quan s’havia produït la trobada. senyalar Hezbol·lah, que va dir que “hi ha almenys a 15. La UNRWA manté
nyahu, va fer referència ahir per pri- Segons el grup libanès, la reunió va comp- acord per mantenir la coordinació”. oberts 8 dels seus 41 centres de sa-
mera vegada a la seva responsabili- tar amb el seu secretari general, Hassan El grup xiïta, que rep el suport de lut i 93 unitats mòbils, i els seus al-
tat: “Tothom n’haurà de respondre, Nasral·là; el cap adjunt de l’oficina políti- l’Iran, ha mantingut intercanvis de foc bergs i escoles ja acullen més de
inclòs jo mateix”, va dir en una com- ca de Hamàs, Saleh al-Arouri, i el cap de amb les forces israelianes a la frontera 600.000 refugiats palestins dins de
pareixença televisada. També va la Jihad Islàmica, Ziad al-Nakhala. En la entre el Líban i Israel cada dia des que va Gaza. L’organisme alerta que molts
afirmar que Israel està preparant fotografia que es va fer pública de la reu- començar el conflicte. Ahir Hezbol·lah va d’aquests desplaçats interns estan
una invasió terrestre de Gaza, però nió apareixen tots tres sota unes fotogra- informar que dos dels seus combatents dormint al carrer perquè els seus re-
no va donar cap detall sobre l’horit- fies, penjades a la paret, del líder suprem havien estat assassinats, per la qual cosa fugis estan saturats: ja acullen qua-
zó temporal de l’operació. A més, va de l’Iran, Ali Khamenei, i del pare espiri- ja són 40 els morts a les seves files. tre cops més persones de les que po-
dir que la decisió sobre el calenda- den allotjar.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
DECLARACIÓ El Parlament de Catalunya ha reconegut el “dret a
DEL PARLAMENT defensar-se” d’Israel dins del dret internacional
DE CATALUNYA humanitari davant de “l’atac terrorista” de Hamàs. És una
declaració de la junta de portaveus que compta amb el vot
Píndoles
d’actualitat
Erdogan i el ‘terror’ de Hamàs
El president turc Erdogan es va desmar-
car ahir del relat occidental i va assegu-
rar que Hamàs no és cap organització
terrorista sinó que és un grup d’allibera-
ment que lluita per protegir les terres i el
poble palestí. Erdogan també va criticar
les potències occidentals que han donat
suport a la represàlia de Tel-Aviv dient
que “les llàgrimes occidentals vessades
per Israel són una manifestació de frau”.
EFE
Macron alerta contra la invasió
De visita a Egipte, el president francès
Emmanuel Macron va advertir ahir a Is-
rael de les conseqüències d’una invasió
terrestre de la franja de Gaza. “Una gran
operació que posés en perill la població
civil seria un gran error”, va dir, després
d’entrevistar-se amb el president Fattah
al-Sisi. França ha enviat a la zona un vai-
xell mèdic per socórrer els palestins.
EFE
Mil arrestats a Cisjordània
Un total de 940 palestins de Cisjordània
han estat arrestats per les Forces de De-
fensa d’Israel des del 7 d’octubre. L’ex-
trema violència que ha colpit la Franja
hi ha tingut també un gran impacte:
mentre que els palestins han causat la
mort de 33 civils israelians, els colons
jueus de Cisjordània i l’exèrcit hebreu
han matat 105 palestins.
EFE
Imatge de les destrosses que van causar els combatents de Hamàs al quibuts de Be’eri. ABIR SULTAN / EFE
Egipte i Qatar busquen tenir un
paper clau en el futur de la guerra
Els dos països àrabs lideren els esforços de mediació a la zona
MARC ESPAÑOL
EL CAIRE
Acompanyades per dos homes ar-
mats i amb la cara coberta, dues do-
nes que estaven segrestades a Gaza
pel moviment palestí Hamàs van
ser alliberades dilluns a la nit per
mitjà d’un equip del Comitè Inter-
nacional de la Creu Roja. Abans
d’elles, el divendres anterior, dues
dones més amb la nacionalitat dels
Estats Units s’havien convertit en
les primeres a ser alliberades per
Hamàs després del seu atac sorpre-
sa a Israel el 7 d’octubre.
El portaveu de la branca militar
de Hamàs, Abu Obeida, ha insistit
en justificar els quatre allibera-
ments al·legant raons humanitàries
i de salut. Però el procés que els ha
fet possibles ha estat més complex
i ha requerit la intervenció de dos
països àrabs que estan tenint un pa-
per molt destacat en tots els esfor-
ços de mediació: Qatar i Egipte.
Des que va esclatar l’actual esca-
lada de violència, el petit però pode-
rós estat de Qatar ha desplegat les
seves habilitats diplomàtiques i ha
aprofitat els seus estrets llaços amb
els Estats Units i Hamàs, a més de
l’Iran i el beneplàcit tàcit d’Israel,
per mediar en la crisi. El Caire, al
seu torn, ha fet valer els seus vincles
polítics i de seguretat amb Wa-
shington, Tel-Aviv i Hamàs per in-
tentar bastir ponts i evitar que la si-
tuació segueixi deteriorant-se.
A curt termini, un dels objectius
prioritaris d’aquests esforços és
favorable del PSC, Junts, Cs i el PP i a la qual no s’han sumat
ni els comuns, ni ERC, ni la CUP. El text recorda que el
Parlament s’ha mostrat a favor de la fórmula dels dos estats
en resolucions anteriors i fa una crida “urgent” a un alto el foc.
aconseguir la llibertat del màxim
nombre possible d’ostatges. I, mal-
grat la complexitat de la situació, és
Qatar, un estat amb una ambiciosa
política exterior, qui ha assumit el
paper més rellevant. Des de fa anys,
Doha ha servit d’enllaç discret per-
què els Estats Units i altres països
occidentals negociïn a l’ombra amb
estats i grups amb els quals no tenen
relació, com l’Iran, els talibans i, en
aquest cas, Hamàs. El moviment pa-
lestí, a més, manté una oficina po-
lítica a la capital de Qatar, que és al-
hora on viu bona part de l’any el lí-
der del grup, Ismail Haniye.
Un repte majúscul
En el passat, Qatar ja ha estat capaç
de negociar altres acords d’allibera-
ment d’ostatges en contextos molt
complexos, com l’Iraq i l’Afganis-
tan, però els més de 200 que reté ara
Hamàs representen un repte de
proporcions majúscules.
En una roda de premsa celebrada
a Doha el 13 d’octubre amb el secre-
tari d’Estat dels Estats Units, Anto-
ny Blinken, el primer ministre i mi-
nistre d’Exteriors de Qatar, Moha-
med Bin Abdulrahman Al-Thani, va
afirmar que aquestes negociacions
es veien dificultades per “la intensi-
tat de la guerra”, i va notar que en-
cara era “massa aviat per jutjar”.
Des de llavors, però, ja han pogut in-
tervenir en el cas de quatre dones,
i el president dels Estats Units, Joe
Biden, els va agrair directament la
seva col·laboració en el comunicat
emès després de l’alliberament de
les dues primeres.
05
actualitat
L’altre únic país anomenat pel
braç armat de Hamàs per haver me-
diat en el cas de les dues ostatges
alliberades dilluns és Egipte, que
des d’un inici s’ha mostrat també
molt actiu per frenar la violència a
Gaza. Els últims anys, el Caire ha
aturat escalades prèvies entre Isra-
el i grups palestins de la Franja, com
el 2021, quan va aconseguir forjar
un alto el foc entre Tel-Aviv i Hamàs
després d’onze dies de bombardejos
israelians a Gaza i de llançament de
coets des de la Franja.
El ministre d’Exteriors egipci,
Sameh Shoukry, va ser de fet un dels
primers a rebre una trucada de Blin-
ken després de l’atac de Hamàs a Is-
rael. I Egipte ha liderat els esforços
internacionals per obtenir garanti-
es de seguretat d’Israel i rebre i en-
viar ajuda humanitària a Gaza pel
pas de Rafah, que connecta la Fran-
ja amb territori egipci.
Com a part d’aquests moviments
per reivindicar la seva rellevància a
la regió, sobretot als ulls dels Estats
Units, el Caire també va acollir dis-
sabte una cimera internacional a la
qual van assistir una vintena de pa-
ïsos àrabs i europeus, entre d’altres,
per abordar la crisi actual a Gaza.
I tot i que la trobada va acabar
sense acord, el fet de celebrar-la
permet a Egipte mantenir un cert
control de l’agenda política sobre
Palestina, un fet que les autoritats
consideren clau, perquè en aques-
ta ocasió la gravetat i proximitat de
la crisi les col·loca en una posició ca-
da cop més difícil i posa a prova els
límits de la seva influència.e
06
actualitat
Crònica
CRISTINA MAS
ENVIADA ESPECIAL
A JERUSALEM
ntre la ciutat de Betlem,
E a la Cisjordània ocupa-
da, i Jerusalem amb
prou feines hi ha nou
quilòmetres. Però als
Territoris Ocupats Palestins, les
distàncies es mesuren en temps.
Un temps que decideixen els mili-
tars israelians a través dels check-
points (punts de control) que els
palestins han de travessar no no-
més per entrar a Israel, sinó també
per moure’s dins de Cisjordània o
de Jerusalem Est.
Diumenge vaig anar de Jerusa-
lem a Betlem amb un conductor
palestí. El Wajd té residència legal
a Jerusalem i pot tenir un cotxe
amb matrícula israeliana, amb la
placa de color groc. Gràcies a això,
vam poder circular per la moder-
na autopista que connecta les
grans ciutats israelianes amb Je-
rusalem. Des de l’atac de Hamàs
del 7 d’octubre està plena de ban-
deres amb l’estrella de David i les
dues franges blaves que represen-
ten el riu Jordà i el Nil. En canvi,
els cotxes dels palestins que viuen
a Cisjordània tenen la matrícula
de color blanc, i no poden passar
per l’autopista: els toca anar per
carreteres serpentejants i sense
manteniment, també per camins
de carro.
A l’arribar al checkpoint de Bet-
lem, que té una estructura sem-
blant a un peatge, els soldats isra-
elians ni tan sols ens donen l’alto.
Entrem a Cisjordània i el panorama
canvia: la carretera que condueix
cap a dins de la ciutat està bloque-
jada, perquè al matí militars israe-
lians han abaixat una gran barrera
de color groc que dona accés a
Estratègia
‘Checkpoints’ i blocs de
formigó per bloquejar els
palestins de Cisjordània
l’anomenada Zona C. Són els tros-
sos de Cisjordània que, tot i pertà-
nyer a l’Autoritat Palestina, estan
sota control militar exclusiu d’Isra-
el. El conductor va preguntant a
tothom qui troba per on podem
passar. Més endavant, un home que
circula en direcció contrària ens
alerta que per allà també està tallat,
ens assenyalen un altre camí i el
trobem també bloquejat, aquest
amb tres grans blocs de formigó a
sobre la calçada.
Ens indiquen un altre carrer
amb una llarga filera de cotxes que
avancen lentament. Els militars is-
raelians han tirat sobre l’asfalt una
gran muntanya de pedra i runa, pe-
rò els palestins han aplanat el mar-
ge esquerre i, conduint amb comp-
te de no fer malbé els baixos del
cotxe, s’hi pot passar pel damunt.
Hem trigat uns quaranta minuts.
Tornar a Jerusalem serà més
complicat. A mitja tarda intentem
refer el camí i trobem que la mun-
GUERRA ISRAEL-PALESTINA
Tres hores i mitja per
fer nou quilòmetres
Les restriccions a la mobilitat per part de les autoritats
israelianes a la Cisjordània ocupada castiguen els palestins
tanya de terra i runa ha tornat a
créixer i no s’hi pot passar. Ens en-
dinsem per una altra carretera
més al sud. Els conductors es pre-
gunten sobre la situació al creuar-
se i ningú sap res del cert: hi ha qui
diu que més amunt es pot passar,
altres que no. Acabem més al nord,
per la zona que es coneix com “la
vall de l’infern”, perquè hi ha
molts accidents: és una carretera
molt dreta, plena de corbes tanca-
des i sense fanals.
Una imatge La cua és cada cop més llarga i
aèria que ara s’hi han sumat alguns camions.
mostra cues de Un taxista ens indica que el se-
vehicles en un guim, i uns metres més endavant
checkpoint trenca a l’esquerra i surt de la car-
militar israelià retera per ficar-se en una pista
en una sense asfaltar. Però després de 20
carretera de minuts ens avisen que per allà
Cisjordània. tampoc es pot passar. Refem la
NASSER ISHTAYEH / GETTY carretera infernal, ara en sentit de
pujada. El conductor decideix fer
el que estava intentant evitar: fi-
car-se per una via envoltada d’as-
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
sentaments, on tem atacs dels co-
lons. Fins fa uns anys la segregació
a les carreteres era absoluta, però
ara que les colònies s’han expandit
tant a Cisjordània, els seus habi-
tants fan servir també les carrete-
res que abans estaven reservades
només als palestins.
El trànsit en directe
El Wajd ha sintonitzat la cadena
de radiofórmula Falastine en la
qual, entre cançó i cançó, van in-
formant dels tancaments de carre-
teres, en un singular butlletí del
trànsit. Informació de servei. Fins
i tot donen un número de Whats-
App on pots dir on ets i on vols
anar i t’indiquen la millor ruta.
També hi ha l’opció de Google
Maps, que no indica la situació ni
l’estat dels checkpoints ni de les
barreres, esclar, però sí que dona
pistes: les carreteres més conges-
tionades són els llocs per on es pot
passar. Per si de cas, parem en una
benzinera per omplir el dipòsit i
comprar aigua i unes galetes.
Desigualtat
Les carreteres precàries dels
palestins contrasten amb les
autovies ràpides d’Israel
Després de dues hores i mitja do-
nant voltes acabem trucant a una
periodista local que, uns minuts
més tard, ens traça una ruta de sor-
tida. L’enfilem i no som els únics:
ens endinsem en un llogarret situ-
at en una muntanya, i trobem que
els veïns ja s’han organitzat per re-
gular el trànsit indicant el camí amb
les llanternes dels seus telèfons mò-
bils. Hi ha algú a cada cantonada:
passen molts cotxes en doble sen-
tit pel carrer principal, costerut i
amb corbes tancades i, ara que ja
s’ha fet fosc, seria molt fàcil que hi
hagués un accident. Pel que sembla,
la gent local està acostumada a fer
de guàrdia urbana improvisada.
Les restriccions a la mobilitat
per part de les autoritats israelianes
a la Cisjordània ocupada no respo-
nen a cap norma. Els checkpoints i
els obstacles a les carreteres no te-
nen horari, ni règim. De vegades es-
tan oberts i de vegades tancats, de
vegades només deixen passar dones
i homes grans però no els joves. De
vegades només els cotxes d’ONGs i
els periodistes. De vegades revisen
els vehicles i d’altres no, de vegades
identifiquen els conductors i els fan
preguntes. De vegades cal deixar el
cotxe a un costat i creuar-los a peu,
i continuar a l’altra banda en auto-
bús o en taxi.
Per això, quan es lleven cada ma-
tí, els palestins no saben què passa-
rà: si arribaran a la feina o a la uni-
versitat, a la cita amb el metge o a
l’examen. Cada dia és una incògni-
ta marcada per l’aleatorietat, que
fa que gestionar el dia a dia sigui
molt més difícil. Atrapats en un
embús permanent i sentint que no
poden controlar les seves vides. I si
encara es pregunten com va acabar
l’anècdota d’aquesta crònica: vam
arribar a Jerusalem tres hores i
mitja després. Tres hores i mitja
per nou quilòmetres.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
Un trumpista liderarà la cambra baixa
Mike Johnson, advocat ultraconservador, succeirà Kevin McCarthy
JAVIER DE LA SOTILLA
WASHINGTON
Després de tres setmanes de caos en el
si del Partit Republicà, que han sumit
els Estats Units en la paràlisi legisla-
tiva, finalment la Cambra de Repre-
sentants va escollir ahir el seu nou pre-
sident: Mike Johnson, que no era la
primera opció de ningú, ha estat l’únic
capaç de reunir els vots dels republi-
cans ultres i dels més moderats. Succe-
irà Kevin McCarthy, que va ser escollit
al gener després d’un altre episodi in-
èdit, en què va necessitar fins a 15 vota-
cions, i va ser destronat a principis de
mes per una moció impulsada pels ex-
tremistes del seu propi partit.
L’elecció d’un speaker, tercera au-
toritat del país i segona en la línia de
successió de Joe Biden, suposarà el
retorn a la normalitat de l’òrgan le-
gislatiu, que feia tres setmanes que
no podia aprovar cap llei. Mai en la
història la cambra baixa havia estat
tant de temps sense president en
temps de pau.
Després de destituir McCarthy el
3 d’octubre, els republicans van en-
trar en un llarg procés intern que ha
escenificat les seves divisions. Des-
prés de tres candidats fallits, final-
ment dimarts a última horavan triar
Johnson en una última reunió a por-
ta tancada. Per primera vegada en
tres setmanes, a la sortida de la troba-
da tots els congressistes es mostraven
confiats davant la premsa que l’ende-
mà el seu candidat obtindria els vots
suficients. I així va ser: Johnson va ser
elegit amb 220 vots a favor, davant els
209 del candidat demòcrata, Hakeem
Jeffries.
“La democràcia a vegades és un
embolic, però és el nostre sistema”,
va dir Johnson després de ser nome-
nat, en una roda de premsa acompa-
nyat de desenes de republicans, que
van voler donar una imatge d’unitat
després de 22 dies demostrant el
ESTATS UNITS
El líder de la minoria demòcrata a la cambra baixa dels EUA, Hakeem Jeffries,
entregant el martell al nou president electe, Mike Johnson. JIM LO SCALZO / EFE
contrari. “Aquesta majoria republi- a la cambra baixa: advocat de pro-
cana està unida”, va assegurar. Caos fessió, va servir a l’equip de defen-
Als seus 51 anys, Johnson és repre- L’elecció arriba sa de l’exmandatari en el seu procés
sentant de l’ala dura dels republicans, després de d’impeachment. A més, va liderar
però ha estat capaç de convèncer les l’estratègia legal per anul·lar les
diferents faccions menys radicals, can- tres setmanes eleccions del 2020, reclutant con-
sades del bloqueig que ha regnat en les de paràlisi gressistes perquè s’oposessin a la
últimes setmanes. Però la seva elecció legislativa certificació dels comicis el 6 de ge-
no implica la fi del caos que porta ins- ner del 2021. Johnson, que està en
tal·lat al Congrés des de les eleccions la seva quarta legislatura, serà l’spe-
de mig mandat de fa un any, que van aker amb menys experiència com a
retornar la majoria als republicans. congressista en els últims 140 anys.
Una de les seves primeres funci-
Representant de l’ala dura ons serà valorar si porta a votació
El nou speaker havia passat fins ara la iniciativa presentada per Biden la
desapercebut, perquè no era la pri- setmana passada, que va sol·licitar
mera opció de ningú, malgrat que al Congrés que aprovi un paquet
tampoc té enemics interns, com sí d’uns 106.000 milions de dòlars en
que tenen els altres candidats. Cris- assistència econòmica i militar a
tià evangèlic ultraconservador, Ucraïna (61.400 milions), Israel
exerceix de congressista per Loui- (14.300 milions) i Taiwan (7.400),
siana des del 2017. així com per a ajuda humanitària
En aquest temps s’ha convertit en (9.000 milions) i el reforç de la fron-
un de la vintena d’aliats que té Trump tera sud (14.000 milions).e
07
actualitat
ARGENTINA
Suport a Milei
de l’excandidata
Patricia Bullrich
ARA
BARCELONA
L’excandidata a la presidència de
l’Argentina Patricia Bullrich, que va
quedar en tercera posició a les elec-
cions de diumenge, va anunciar ahir
en una conferència de premsa a
Buenos Aires que donarà suport a
l’ultra anarcocapitalista Javier Mi-
lei a la segona volta, que tindrà lloc
el 19 de novembre.
La dirigent conservadora va afir-
mar que només així l’oposició podrà
vèncer el peronisme kirchnerista i
el seu candidat, Sergio Massa, actu-
al ministre d’Economia del govern
d’Alberto Fernández.
Cap negociació
“Tenim l’obligació de no ser neu-
trals. La nostra decisió és unilateral,
no hi ha hagut una negociació” amb
Milei, va dir Bullrich, presidenta del
Pro, el partit macrista que és soci
fundador de l’aliança opositora
Junts pel Canvi. La decisió de
Bullrich suposa la fractura de facto
d’aquesta coalició, que el 2015 va
portar Mauricio Macri a la Casa Ro-
sada amb el suport de partits de cen-
tre, com ara la Unió Cívica Radical
(UCR), històrica formació de l’ex-
president Raúl Alfonsín.
Sergio Massa, representant del
peronisme, va aconseguir el 36%
dels sufragis, mentre que Jorge Mi-
lei, favorit de les enquestes, va que-
dar a sis punts, amb el 30%. Patri-
cia Bullrich va rebre el 26% dels su-
fragis. Si tots els votants de la can-
didata de dretes actuessin com a
bloc el 19 de novembre, les possibi-
litats de Milei d’aconseguir les
claus de la Casa Rosada serien molt
altes. Però difícilment els votants
de la coalició liderada per Bullrich
actuaran de manera uniforme, co-
sa que atorga més opcions de victò-
ria final a Massa.e
08 DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
actualitat

SEGURETAT SOCIAL

L’OCDE recepta allargar la vida laboral

i ampliar el càlcul de les pensions
L’organisme insta el govern espanyol a retirar el paquet de mesures anticrisi i a apujar l’IVA reduït

NÚRIA RIUS MONTANER

MADRID

Una població cada cop més envelli-

da. És el motiu de fons que porta
l’Organització per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmic
(OCDE) a posar la lupa, any rere
any, en el sistema de pensions dels
països i, en particular, en la seva sos-
tenibilitat. És a dir, en el fet que hi
hagi un equilibri entre els ingressos
i les despeses i que aquestes últimes
no suposin un llast per a les gene-
racions futures. Aquest dimecres,
Espanya no en va ser una excepció.
En el nou estudi econòmic Espa-
nya 2023, que recull una llista de
recomanacions en matèria de polí-
tica econòmica, l’OCDE anticipa
que, malgrat la recent reforma del
sistema de pensions, Espanya “és
possible que necessiti més mesu-
res”, sobretot tenint en compte
que els pròxims anys es comença-
rà a jubilar la generació del baby
boom. Cal tenir en compte que el
que fa l’OCDE és recomanar i en
aquest últim informe les seves re-
comanacions envien dos missatges
principals: cal jubilar-se més tard i
cada dia que es treballa ja ha de
comptar per després calcular la
prestació per jubilació. No són
missatges nous –en l’estudi econò-
mic d’Espanya de l’any 2021 ja els
apuntava–, però arriben just des-
prés que el govern espanyol hagi Un treballador carregant paquets en un magatzem. GETTY
enviat a Brussel·les la seva recep-
ta per equilibrar la caixa de la Segu- mista en cap de l’OCDE, Clare decauen aquest 31 de desembre (cal Quant al dèficit, l’organisme deixa
retat Social fins a l’any 2050. Lombardelli, en roda de premsa Optimisme aprovar un nou decret). L’organis- en paper mullat la idea d’assolir un
Si bé és cert que durant l’informe d’ahir. Finalment, també obre la L’organisme me apunta que, tot i que des de l’es- saldo negatiu del 3% del PIB l’any
l’organisme aplaudeix les mesures porta a exigir més anys treballats tiu “[la inflació general] ha repuntat 2024: situa un dèficit del 3,8% del
aprovades per incrementar els in- per tenir accés a la prestació. Ara, preveu un i la inflació subjacent continua sent PIB aquest 2023, mentre que de ca-
gressos, com ara haver apujat les co- per jubilar-se i cobrar una pensió creixement alta”, la primera s’ha reduït “signifi- ra al 2024 manté un dèficit del 3,5%
titzacions socials o aplicat l’anome- contributiva, una de les condicions del 2,5% del cativament” el 2023 pel descens del PIB. Amb tot, la nota positiva la
nada “quota de solidaritat” sobre que s’han de complir és haver cotit- PIB espanyol dels preus energètics. “Aquestes torna a aportar el creixement eco-
aquelles rendes més altes, també zat com a mínim 15 anys per cobrar aquest any mesures ara s’han d’acabar”, afirma nòmic. L’OCDE torna a revisar a
deixa clar que “hi haurà un incre- la meitat i 37 anys per cobrar la l’OCDE. Ara per ara, el govern espa- l’alça el creixement del PIB espa-
ment considerable del conjunt de la prestació íntegra. nyol no ha confirmat si les prorro- nyol aquest 2023, un 2,5% del PIB,
despesa”. Per això recomana allar- En l’informe publicat ahir, l’OC- garà o no, tot i que el pla pressupos- una estimació més bona que la del
gar la vida laboral i “ajustar-la” a DE també aprofita l’avinentesa per tari del 2024 enviat a Brussel·les no govern espanyol i la del Banc d’Es-
l’esperança de vida. És a dir, pospo- valorar avenços socials com ara l’in- les inclou, mentre que en l’acord en- panya. Però retalla el del 2024: del
sar l’edat de jubilació més enllà dels crement del salari mínim interpro- tre PSOE i Sumar per reeditar la co- 2% a un 1,5%. L’economia espanyo-
67 anys, com es pretén arribar a Es- fessional. L’organització reconeix alició de govern només s’ha inclòs la, amb tot, continuarà sent una de
panya l’any 2027. que ha suposat un augment d’ingres- una pròrroga de la bonificació del les grans economies que més crei-
Però l’ens no es queda aquí. sos, així com una disminució de la transport públic per a l’any vinent. xeran aquest exercici i el que ve,
També obre el tabú de l’ampliació desigualtat sobretot en treballadors “Els estímuls haurien d’orien- malgrat la desacceleració global.
del còmput d’anys per calcular la joves, però demana al govern espa- tar-se millor cap als més necessi- Una de les claus per eixugar el
pensió, cosa que ja va generar una nyol no perdre de vista l’impacte so- tats, sobretot cap a les famílies po- deute i el dèficit són els ingressos
guerra política entre el PSOE i Po- bre el mercat laboral i la producti- bres amb menors”, apunta l’orga- amb els quals pot comptar l’Estat.
dem la legislatura anterior, perquè vitat de cara a futurs increments. nisme. Un dels motius pels quals L’OCDE mira a llarg termini i apun-
sol anar de bracet d’una retallada l’OCDE recomana començar a reti- ta a alguns deures pendents d’Espa-
de la prestació. “Hauria d’ampliar- Consolidació fiscal rar les mesures és per assolir una nya en matèria fiscal: posa el focus
se el període de càlcul de la pensió, Però, més enllà de les seves recoma- “consolidació fiscal”. La visió que té en l’IVA reduït d’alguns béns i ser-
més aviat cap als 40 anys”, recoma- nacions respecte a reformes estruc- l’organització que presideix Mathi- veis i recomana apujar-lo. També re-
na l’OCDE. La reforma de les pen- turals com la de les pensions, l’OC- as Cormann sobre aquest aspecte comana incrementar-lo en produc-
sions preveu ampliar-lo a 29 anys DE també es fixa en la política fis- és menys optimista que la de Ma- tes com l’alcohol i el tabac i caminar
amb la possibilitat d’escollir els 27 cal i els seus pilars. A curt termini, drid. D’una banda, en el cas del deu- cap a una “fiscalitat verda”. En sen-
millors. “Són decisions molt com- insta el govern espanyol a retirar les te, el situa en un 109,4% sobre el tit contrari, aposta per menys fisca-
plicades i un desafiament, però per mesures desplegades per ajudar PIB el 2023 i en un 110% del PIB el litat sobre el patrimoni i per rebai-
això cal avisar amb molt de temps empreses i famílies a afrontar els 2024. Les dues xifres, lluny de l’es- xar els impostos en el cas de famíli-
[la població]”, va afirmar l’econo- preus de l’energia i els aliments, que timació que fa el govern espanyol. es amb fills i pocs ingressos.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
NÚRIA ORRIOLS GUIU
BARCELONA
Les llicències per edat no només es-
tan sota lupa de l’Oficina d’Antifrau
pel que significaven –cobrar sense
treballar durant cinc anys abans de
la jubilació amb sous d’entre 3.000
i més de 10.000 euros mensuals–,
sinó també per la manera com es
van concedir les últimes prejubila-
cions abans de ser reformades el fe-
brer del 2022. Segons ha constatat
l’ARA a través de diverses peticions
de transparència, l’ex secretària ge-
neral de la cambra Esther Andreu
va intensificar la concessió d’aques-
tes llicències durant l’estiu i la tar-
dor del 2021, quan s’estaven nego-
ciant els canvis per fer més restric-
tiva la norma per ordre de la llavors
presidenta del Parlament, Laura
Borràs. D’aquesta manera, els fun-
cionaris que s’hi van poder acollir a
última hora ho van fer en un règim
més avantatjós. Aquell any es van
concedir 16 llicències, el doble que
l’any anterior i més que cap altre
any fins llavors.
Diferit
En 5 casos les llicències es van
concedir més d’un any abans
de començar a gaudir-les
Cinc casos són especialment
significatius, perquè es van conce-
dir més d’un any abans de comen-
çar a gaudir-les. Avui, les onze per-
sones que gaudeixen d’aquest rè-
gim –la modalitat ara ha passat a
ser 100% de teletreball i sou pràc-
ticament íntegre– cobren de mit-
jana 6.443 euros mensuals. Són els
últims supervivents de la modali-
tat de llicència, perquè a partir del
febrer del 2022 cap funcionari
més va poder accedir a aquesta
mena de prejubilacions: després
que l’ARA fes pública l’existència
d’aquesta figura i el seu cost, dos
milions d’euros anuals, la mesa del
Parlament va decidir eliminar-la
completament del reglament de
personal del Parlament, de mane-
ra que també va quedar derogada
la reforma de la líder de Junts.
Anem a pams. La norma que re-
gulava les llicències per edat l’any
2021 establia que qualsevol perso-
na que complís els 60 anys, amb
quinze anys treballats al Parla-
ment, podia accedir a la possibili-
tat de cobrar sense treballar du-
rant cinc anys amb pràcticament la
totalitat del sou. L’autorització
d’aquesta llicència requeia en la se-
cretaria general i podia anar condi-
cionada a un “ajornament” dels
efectes si així ho determinava el
departament afectat.
Ara bé, a través d’un procedi-
ment reglat: es podia ajornar sis me-
sos si es motivava la decisió i sis més
si es tornava a justificar per necessi-
tats de servei. Tanmateix, en el cas
del 2021 aquestes llicències es van
donar directament a un o dos anys
vista, és a dir, en diferit, amb una so-
la resolució: en cinc casos van supe-
rar l’any màxim permès per la nor-
mativa. Hi ha un funcionari a qui
Esther Andreu va autoritzar la pre-
09
actualitat
PRIVILEGIS AL PARLAMENT
jubilació el 29 de juliol del 2021 –per
El Parlament va tant, amb la normativa més benefi-
ciosa–, però amb efectes gairebé
vint-cinc mesos més tard, el 5
d’agost del 2023.
concedir llicències per Aquesta distància tan gran en-
tre l’autorització i els efectes reals
de la llicència només es produeix
edat a dos anys vista
l’any 2021. El Parlament ha faci-
litat dades a l’ARA des de l’any
2008 –quan es van aprovar les
prejubilacions– i normalment es
concedia i es gaudia en un espai
Antifrau investiga l’autorització d’aquesta mena de temporal d’entre dos dies a tres o
prejubilacions i n’ha de lliurar aviat les conclusions quatre mesos. De les 51 llicències
concedides abans de l’any 2008,
només hi ha un cas el 2010, quan
Imma Folchi encara era secretària
general, que aquest període s’en-
fila fins a nou mesos.
I no només això. Mentre s’esta-
va reformant la norma, es va donar
el màxim nombre de llicències de
la història: segons les dades faci-
litades pel mateix Parlament, el
2021 se’n van donar 16, més del do-
ble que el 2020 –7– i moltes més
que en anys anteriors: 6 el 2019, 4
el 2018, 4 el 2017, 6 el 2016 i el
2015, 2 el 2014, 6 el 2012, 1 el 2011,
4 el 2010 i 2 el 2009 i 2018. Per
tant, fins a un 23% de les llicències
concedides des del 2008 es van
concentrar el 2021: 16 de 67, amb
un cost total de més de 14 milions
d’euros.
La investigació d’Antifrau
L’Oficina Antifrau està investigant
la concessió d’aquestes llicències
i n’ha de lliurar pròximament les
conclusions. Això consta en una
carta enviada al Parlament, a la
qual ha tingut accés l’ARA a través
d’una petició de transparència, on
demana tot un seguit d’informació
a la cambra arran de rebre una de-
núncia anònima però “extensa i
detallada” sobre una “sèrie de pre-
sumptes irregularitats i males
pràctiques en la gestió de la funció
pública”. Entre aquestes coses, as-
senyala la concessió “en diferit” de
fins a 13 llicències per edat conce-
dides l’any 2021.
Resum
Hi ha onze persones en règim
de teletreball al 100% cobrant
6.443 € mensuals de mitjana
En aquest sentit, cal veure qui-
nes conclusions treu Antifrau
d’aquesta pràctica i si considera que
el Parlament ha de corregir o no
aquestes prejubilacions per haver-
se atorgat sense seguir la normati-
va. I és que, malgrat que formal-
ment ja no existeixin les llicències
per edat, l’autorització d’aquestes
últimes el 2021 encara té efectes al
Parlament: la mesa va aprovar que
els llicenciats poguessin acollir-se a
la modalitat del 100% de teletreball,
de manera que aquestes persones
gaudeixen d’unes condicions dife-
rents de la de la resta de funcionaris
de la cambra –i de la resta de les ad-
ministracions públiques– gràcies a
les llicències en diferit. D’aquests,
només un ha decidit tornar a treba-
llar presencialment a la cambra, se-
L’hemicicle del Parlament de Catalunya, buit, en una imatge d’arxiu. Antifrau investiga gons les dades facilitades a través de
una nova aresta del cas de les llicències per edat dels funcionaris de la cambra. FRANCESC MELCION transparència.e
10
actualitat
Feijóo recomana a Puigdemont
fer cas del Consell de la República
El president del PP reconeix contactes “indirectes” amb el líder de Junts
MARTINA ALCOBENDAS
BARCELONA
Les negociacions per a la investi-
dura espanyola estan aportant al-
tes dosis d’innovació en els plante-
jaments dels principals partits po-
lítics. Algú s’imaginava fa només
uns mesos que el PSOE avalaria
que es parlés català al Congrés o,
encara més, l’amnistia per l’1-O?
Algú pensava que el PP estaria dis-
posat a dialogar amb Junts per in-
vestir Feijóo i que, fins i tot, es reu-
niria amb Puigdemont encara que
fos “indirectament”? Tot això ha
passat en les últimes setmanes i
ahir el president popular va afegir
un altre gir discursiu fins ara im-
pensable quan va recomanar al lí-
der de Junts que faci cas del que li
diuen les bases del Consell de la
República. “La participació va ser
escassa, però el resultat contun-
dent. Junts, que sempre parla del
dret a decidir, doncs això és una
forma de decisió”, va respondre
quan se li va preguntar per la con-
sulta del Consell, en què els ins-
crits defensen bloquejar la investi-
dura de Sánchez. Alberto Núñez
Feijóo havia reconegut abans els
contactes “indirectes” amb l’ex-
president Carles Puigdemont i
n’havia elogiat la sinceritat. “N’hi
ha d’altres que menteixen molt. El
senyor Puigdemont, tothom sap
què demana”, va assegurar en un
acte a Barcelona.
Les condicions de Junts
El dirigent popular va puntualitzar
que Junts “va voler parlar” amb el
PP de cara a la investidura, uns con-
tactes que van aixecar polseguera al
PP català i que va criticar el seu pre-
Espanya assegura que ja “ha complert” amb el català a Europa
ARA
BARCELONA
No ha vençut les reticències d’al-
guns estats respecte a l’oficialitat
del català –Letònia i Finlàndia les
han expressat públicament aquesta
mateixa setmana i molts altres es-
tats es mantenen expectants– i no
aconseguirà que les institucions eu-
ropees acceptin incrementar les
llengües oficials abans que s’exhau-
reixi el termini per investir el candi-
dat socialista, Pedro Sánchez, tal
com li havia exigit JxCat. I, malgrat
tot, el govern espanyol està satisfet
amb les accions que fa setmanes que
fa perquè el català, l’euskera i el ga-
llec siguin llengües oficials de la
Unió Europea i es mostra optimista
LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
sident, Alejandro Fernández, que va El líder del PP,
acompanyar Feijóo a l’inici de l’ac- Alberto Núñez
te, però va marxar poc després per Feijóo, amb
assistir a la sessió de control al Par- l’expresident
lament, segons van informar fonts José Montilla.
del partit. El líder del PP va exposar KIKE RINCÓN / EUROPA
que Junts els va posar tres condici- PRESS
ons per negociar un pacte a la mesa
del Congrés (que, finalment, van
acabar tancant amb el PSOE i fent
presidenta Francina Armengol): el
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares,
en una imatge recent. JULIEN WARNAND / EFE
català a l’Eurocambra i al Congrés
de Diputats i l’amnistia. “I vam dir-
los que no, perquè no volíem enga-
nyar Junts, que nosaltres no ho po-
dríem fer. I em vaig quedar sense ser
president del govern”, va assenya-
lar. Un discurs que recorda el de la
seva investidura fallida, en què ob-
via que, en cas d’optar per l’amnis-
tia, hauria estat Vox qui no hauria
votat a favor seu pel rebuig a la me-
que acabaran donant resultat. Ahir
el ministre d’Exteriors, José Manu-
el Albares, va assegurar que, de fet,
el govern espanyol ja “ha complert”
perquè ha fet la petició formal a la
UE. En una entrevista a Els matins
de TV3, Albares va explicar que
l’aprovació definitiva de la mesura
pot portar més temps i va recordar
que en el cas de l’irlandès van caldre
dos anys.
Sense córrer per assolir l’objectiu
“El temps europeu és diferent del
temps estatal”, va subratllar, tot
destacant que s’està “avançant molt
i molt ràpid”. “L’important no és la
velocitat, i estem seguint una velo-
citat inusual, l’important és aconse-
guir l’objectiu”, va dir Albares, que
va defensar que té el “consens” dels
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
sura. ERC, en canvi, va tancar la
porta a qualsevol contacte. No obs-
tant això, Feijóo va explicar que el
portaveu dels republicans al Con-
grés, Gabriel Rufián, va acostar-se al
seu escó a felicitar-lo pel seu discurs
en el debat d’investidura.
Esborrar línies vermelles
Mentre el PP es manté fidel als seus
compromisos, va argumentar Fei-
jóo, Pedro Sánchez “ha esborrat”
les seves línies vermelles. Accepta
l’amnistia no per la “convivència”,
com repeteixen els dirigents soci-
alistes, sinó per “conveniència”.
“Catalunya necessita una revolució
de la veritat”, va dir el popular, que
va demanar desterrar la mentida de
la política i va acusar el PSOE d’ha-
ver-la convertit en la seva estratè-
gia de capçalera. “L’amnistia no és
una reconciliació, és una transacció
política”, va reblar.
Ho va fer, precisament, davant
l’expresident de la Generalitat Jo-
sé Montilla (PSC), a qui va agrair
l’assistència a l’acte tot i les seves
“diferències”. Feijóo va fer una cri-
da als votants del PSC, i també als de
Junts, que veu més a prop dels plan-
tejaments econòmics del PP que no
pas del PSOE i, en concret, de les
mesures que inclou el pacte amb Su-
mar. Segons el líder popular, sense
els independentistes aquest pacte
és paper mullat i “pirotècnia”. Tam-
bé ho serà sense Podem, va afegir, si
no hi tanquen un acord per evitar
que esclati una “crisi” amb aquest
espai polític durant la legislatura.
Davant les propostes del PSOE i
Sumar, Feijóo va apostar per rebai-
xes fiscals, polítiques contra les ocu-
pacions i la rebaixa de les llistes
d’espera a la sanitat, millorar l’edu-
cació i promoure inversions. Va in-
cloure en el paquet una menció a
Rodalies, cavall de batalla d’ERC en
la negociació i una de les reivindica-
cions del Govern per facilitar la in-
vestidura del candidat socialista.
Sobre Catalunya va dir, com en oca-
sions anteriors, que és una “nacio-
nalitat històrica”, en ple debat sobre
el reconeixement d’un possible nou
estatus en el marc de les converses
per a la investidura.e
27 de seguir treballant en l’oficiali-
tat. Ara arribarà el moment que es
distribuiran els informes sobre la
mesura que diversos estats havien
demanat i Albares va apuntar que és
una fase que podria trigar “entre dos
i tres mesos”. Sigui com sigui, no hi
ha cap expectativa posada en el 15
de novembre, l’última reunió pre-
vista entre els ministres europeus
abans que s’exhaureixi el termini
per a la investidura de Sánchez. El
català no serà oficial abans i no hi ha
cap garantia que ho sigui després.
Junts haurà de decidir si la feina del
govern espanyol, que ha celebrat
aquesta mateixa setmana, l’eximeix
de no haver aconseguit l’oficialitat
del català a temps o si és un argu-
ment rellevant per votar en contra
de Sánchez.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 11
actualitat

LA LEGISLATURA CATALANA

La prohibició dels correbous es votarà al Parlament

L’abstenció de la majoria de diputats d’ERC, el PSC i Junts permet tirar endavant la iniciativa
men part del nostre dia a dia, segu- van mostrar favorables –en parau-
N.O. rament més que en altres territo- les del diputat i exconseller Juli
BARCELONA ris”, va advertir, dirigint-se als co- Fernández– que la iniciativa es con-
muns i la CUP: “No necessitem que tinuï debatent al Parlament. De fet,
Si hi ha un tema que incomoda els ningú ens tuteli”. Al seu torn, la di- els únics que van defensar sense cap
grups polítics és el dels correbous, putada juntaire Ester Vallès va ad- tabú mantenir la tradició van ser els
perquè dins la majoria conviuen du- metre la dificultat del debat dins el diputats de la triple dreta del PP,
es ànimes contraposades. La prime- seu grup: per una banda, va reconèi- Vox i Cs. La norma, que s’haurà de
ra els vol prohibir pel maltracta- xer els danys que pateixen els ani- continuar discutint en comissió,
ment animal. La segona minimitza mals en els correbous, però d’una al- pretén prohibir el bou embolat, el
el maltractament i en destaca la fes- tra també va defensar que era una capllaçat i a la platja, que comuns i
ta i tradició que representen. Ahir es “manifestació cultural” important CUP consideren “les més agressi-
va tornar a constatar al Parlament, en l’àmbit local. Des d’Esquerra van ves”. Quan es porti a votació, els
on es va fer el primer debat a la tota- reclamar la necessitat de parlar i es- grups no tindran més remei que
litat sobre una proposició de llei Un bou embolat en una imatge d’arxiu. ACN coltar abans de decidir res, però es prendre partit.e
dels comuns i la CUP per prohibir
aquesta pràctica i que va acabar ti-
rant endavant per l’abstenció de la
majoria de la cambra. Demanda
La qüestió genera malestar. La ERC i Junts
prova més clara va ser el sentit del insisteixen
vot dels tres grans partits a la cam- en tenir en
bra, el PSC, Esquerra i Junts. Els so-
cialistes van optar per l’abstenció i
compte la veu
la majoria de diputats d’Esquerra i de les Terres
Junts també, malgrat que alguns de l’Ebre
d’ells van acordar amb la direcció
votar en contra de les esmenes a la
totalitat del PP i Vox i, per tant, Incomoditat
mostrar-se favorables a la prohibi- El president
ció dels correbous. El resultat par- Aragonès
la per si sol: 19 vots a favor de l’esme- va esquivar
na a la totalitat, 29 en contra i 83
abstencions. És a dir, la iniciativa es
respondre
continuarà debatent perquè la ma- què en
joria dels diputats es van abstenir i pensava
no es van mullar.
Per què incomoda tant aquesta
discussió? A dins d’Esquerra, el PSC
i Junts hi ha alcaldes i regidors del
territori –sobretot els de les Terres
de l’Ebre, Tarragona i Girona– que
són favorables a mantenir la tradició
dels correbous. Per aquest motiu,
des de les direccions van optar per
fer equilibris: abstenir-se o donar lli-
bertat de vot a aquells que s’oposen
a la pràctica en defensa del benestar
animal. El mateix president, Pere
Aragonès, va esquivar respondre
què en pensava a la sessió de control.
En resposta a la líder dels comuns,
Jéssica Albiach, va evitar donar la
seva opinió i es va remetre al seu vot
com a diputat en el debat posterior
sobre la proposició de llei, en què va
optar per l’abstenció. El president va
defensar el “consens” a l’hora
d’abordar aquesta qüestió davant les
acusacions dels comuns de manca
de “lideratge” i de posar-se de perfil
en els debats polèmics.
Rebuig dels territoris implicats
Qui va ser més clar a l’hora d’expres-
sar els dubtes que aquest tema ge-
nera a dins del PSC va ser el diputat
socialista i alcalde de Batea (Terres
de l’Ebre), Joaquim Paladella. Va
assegurar que actualment aquestes
festes es fan amb un seguiment “ex-
haustiu” de l’administració perquè
els animals “no pateixin” i va dema-
nar “respecte” per la gent que “viu”
la tradició des del territori: “No ens
agrada que alguns decideixin per
nosaltres, som prou capaços d’arri-
bar a acords i saber avançar. Som un
territori que estima els animals, for-
12
actualitat
PREVISIONS ECONÒMIQUES
La Cambra allunya
els temors de recessió
tot i el llast dels tipus
Les exportacions catalanes creixeran
un 5% aquest any, fins als 100.000 M€
PAULA SOLANAS ALFARO I
ALBERT RIGOL BAULENAS
BARCELONA
Els rumors d’un final d’any en què
Espanya i Catalunya flirtegin amb
una caiguda del producte interior
brut (PIB, l’indicador que mesura
l’activitat econòmica) han fet parar
encara més atenció en els càlculs
dels organismes econòmics. Ahir era
el torn de la Cambra de Comerç de
Barcelona, que va fer la presentació
de la seva anàlisi periòdica, la prime-
ra en el mandat del nou president,
Josep Santacreu. I la conclusió és
que, malgrat la reducció del nivell
d’entusiasme de cara a l’any vinent,
l’economia catalana resisteix als te-
mors de l’entorn europeu: l’ens va
revisar una dècima a l’alça el creixe-
ment del PIB de Catalunya per al
2023, fins al 2,3%, gràcies sobretot
a l’empenta registrada durant la pri-
mera meitat de l’any. Aquesta dada
està en línia amb l’evolució previs-
ta per a Espanya i molt per sobre del
0,8% d’alça que augura la Comissió
Europea per a l’Eurozona.
Això no obstant, les perspectives
de la Cambra per al 2024 són més
pessimistes, amb un avenç del PIB
català de l’1,8%, cinc dècimes menys
respecte a la previsió publicada el
juliol passat. És a dir, l’alentiment
de l’economia observat durant el se-
gon semestre d’aquest any encara
s’arrossegarà el vinent.
De totes maneres, aquest pano-
rama no suposa començar a pro-
nunciar la paraula més temuda per
governs i economistes: “No impli-
L’home que vol que la Xina es col·lapsi igual que ho va fer l’URSS
Crònica
DAVID MIRÓ
MADRID
a Fundació Rafael del Pi-
L no és el temple dels libe-
rals espanyols, i per això
no és estrany que convi-
din un dels seus gurus, el
periodista del Financial Times Mar-
tin Wolf, considerat el periodista
econòmic més influent del món.
Passa que, tal com ja ha passat amb
altres gurus del neoliberalisme com
Francis Fukuyama, Wolf ha evolu-
cionat els darrers temps cap a la crí-
tica de la desigualtat i cap a la defen-
ca un escenari central de recessió”,
va remarcar el cap del gabinet d’es-
tudis econòmics de la Cambra, Joan
Ramon Rovira. L’expert va argu-
mentar que la desacceleració s’ex-
plica per uns quants factors, però
n’hi ha un que té un pes especial:
“Els tipus d’interès molt elevats du-
rant més temps del previst”.
Per què no trontolla l’economia
catalana? Rovira va explicar que el
PIB català es manté sobretot gràci-
es a la contribució de les exportaci-
ons, la fortalesa de la inversió públi-
ca i l’impuls dels fons Next Genera-
tion. A més, l’economista va desta-
car que l’ocupació “està aguantant
molt i molt bé” i que aquesta ten-
dència del mercat de treball, enmig
de tantes tensions conjunturals,
s’ha convertit en “la gran sorpresa
del cicle” econòmic. Pel que fa a la
inflació, la Cambra va rebaixar la
previsió del repunt dels preus a Ca-
talunya per al 2023 del 3,6% al 3,3%,
encara que va afegir vuit dècimes
més, fins al 3,9%, al pronòstic del
2024. Aquest canvi d’escenari s’ex-
plica per diferents motius, com
l’evolució a l’alça del preu del petro-
li, la persistència de la inflació sub-
jacent i l’augment sostingut dels
costos laborals.
Nou rècord exportador
Un element que ha empès a l’alça
l’economia catalana els últims anys
han estat les exportacions, que han
vist disparat el seu valor per la infla-
ció, fins a aconseguir un nou rècord
històric l’any passat: Catalunya va
vendre a l’exterior per valor de 94.927
milions d’euros. Ahir el Govern va
sa de la socialdemocràcia, cosa que
no acaba de convèncer alguns
dels oients, com per exemple
un parell de jubilats que co-
menten apesarats darrere
meu “el monstre” del go-
vern espanyol que està
preparant Pedro Sánchez.
En efecte, Wolf, que fa
una conferència de mitja
hora per presentar el seu lli-
bre La crisis del capitalismo
democrático (Deusto), intenta
explicar a l’audiència que el popu-
lisme està posant en perill les demo-
cràcies, i que sense democràcia no
hi ha capitalisme liberal. La clau és,
per al periodista, la desigualtat, per-
què sense “una economia que per-
meti als ciutadans tenir una vida
El port de avançar les previsions d’aquest 2023
Barcelona i la tònica és la mateixa: les exporta-
és la porta de cions continuen creixent, al voltant
sortida d’una d’un 5% interanual, i se situaran al
part important voltant de la barrera psicològica dels
de les 100.000 milions d’euros.
exportacions El conseller d’Empresa i Treball,
de béns Roger Torrent, va defensar en una
catalanes. jornada d’Acció l’esforç del teixit em-
FRANCESC MELCION presarial català per incrementar “la
mirada internacional de les empre-
ses” i fer de Catalunya un país més
resilient. En aquest context, va anun-
ciar una nova ajuda per a la promoció
internacional de les empreses amb
un pressupost de 3 milions d’euros.
La Cambra certifica que la confian-
ça dels empresaris catalans en la situ-
ació econòmica s’està deteriorant i
que aquest sentiment és generalitzat
en tots els sectors. Alhora, l’informe
de l’ens posa l’èmfasi en el fet que la
càrrega financera de les empreses
s’ha mantingut en nivells moderats
millor es perd la noció de ciutada-
nia compartida”.
Però el pensador britànic,
fill de jueus que es van esca-
par del nazisme, va més en-
llà i alerta contra el que
anomena “capitalisme bu-
rocràtic”, que representa
la Xina i que és “un rival
significatiu per al capitalis-
me democràtic”. Wolf par-
la de Xi Jinping com un líder
“ineficient i malvat” i afegeix
que la Xina i altres dictadures es
poden “col·lapsar com la Unió Sovi-
Martin Wolf ètica perquè falla el sistema, perquè
durant la seva no hi ha canals entre la població i
conferència a el govern, i la concentració de po-
Madrid. FUNDACIÓN der tendeix a la corrupció”. “A la
RAFAEL DEL PINO Gran Bretanya vam tenir Boris
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
tot i el llast de l’augment dels tipus
d’interès. “Quan agafem el conjunt no
s’observen indicadors de tensió de
càrrega financera. Això és així perquè
hem guanyat molt en resiliència”, va
dir Rovira sobre el fet que les compa-
nyies del Principat estan en millors
condicions per resistir aquests em-
bats que fa deu o quinze anys.
A tall de conclusió, Santacreu va
insistir en aquesta més gran solvèn-
cia del teixit empresarial català i en la
necessitat de “fer els deures interns”.
“Hem d’augmentar la competitivitat.
Si no en som capaços perdrem com-
petitivitat respecte a altres entorns
geogràfics”. D’altra banda, el presi-
dent de la Cambra va reclamar al go-
vern espanyol que es posi al dia en la
publicació de les estadístiques d’exe-
cució pressupostària, posposada des
del maig: “Per lleialtat institucional,
és important tenir dades per saber on
som i què fem”, va afegir.e
Johnson, que va resultar un frau, i
Liz Truss, que era una fanàtica, pe-
rò els vam poder fer fora en pau. No
hi va haver morts. Ara comparin
vostès la situació amb Putin o Xi
Jinping, a qui només se’ls pot fer fo-
ra mitjançant la violència”, insis-
teix per defensar la superioritat de
la democràcia liberal.
La sanitat pública
Entre el públic no podia faltar la tí-
pica pregunta d’algú que està pen-
sant que un dels perills per a la de-
mocràcia és un estat del benestar ex-
cessiu, per exemple en el sistema sa-
nitari. Wolf arrufa el nas perquè veu
que no l’han acabat d’entendre i re-
corda que el sistema sanitari nord-
americà sí que és “un desastre”.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
Grifols assaja una vacuna contra l’Alzheimer lleu
La fase 2 de la investigació anticipa el seu potencial per alentir la progressió de la demència
GEMMA GARRIDO GRANGER
BARCELONA
La companyia subsidiària de Grifols
Araclon Biotech, especialitzada en
la investigació de malalties neuro-
degeneratives, ha avançat “els re-
sultats positius i encoratjadors” de
la seva vacuna ABvac40 per a ma-
lalts en fases inicials d’Alzheimer.
L’anunci l’ha fet a la Conferència
Anual d’Assaigs Clínics sobre
l’Alzheimer (CTAD, en anglès), a
Boston. L’assaig en fase 2 confirma
que la vacuna dirigida al pèptid A 40
–les proteïnes que s’acumulen a les
neurones dels afectats per la de-
mència– és segur i tolerable i, a més,
induiria una “sòlida” resposta im-
munitària contra la malaltia, fins al
punt, subratlla l’empresa, que
n’alentiria fins a un 38% la veloci-
tat de la progressió.
“Malgrat els recents avenços en el
tractament, hi ha una gran necessi-
tat no coberta de teràpies modifica-
dores de la malaltia per al creixent
nombre de pacients amb Alzheimer,
sobretot en el tractament de les pri-
meres fases de la malaltia”, explica
Mercè Boada, cofundadora i direc-
tora mèdica de l’Ace Alzheimer Cen-
ter de Barcelona i investigadora
principal de l’estudi.
Aquesta vacuna no s’ha d’entendre
com una eina de prevenció –no servi-
ria per protegir una persona de patir
Alzheimer–, sinó com un tractament
d’immunoteràpia i, per tant, que for-
ça el sistema immunitari a reaccionar
contra la patologia abans que els
danys siguin irreversibles. Està disse-
nyada per dirigir-se a un dels extrems
La UE permetrà pagar
les donacions de plasma
GERARD FAGEDA
BRUSSEL·LES
Nou pas endavant i gairebé definitiu
de la normativa europea que per-
metrà a les grans farmacèutiques
recompensar els donants de plasma
sanguini, cosa que pot beneficiar (i
molt) el model de negoci de Grifols.
Ahir els estats membres van acor-
dar que a la Unió Europea es puguin
pagar les despeses que els volunta-
ris han d’assumir cada vegada que
fan una donació, en la mateixa línia
del que ja va consensuar el Parla-
ment Europeu el mes passat.
D’aquesta manera, tot i que el
Consell de la UE (els estats mem-
bres) i l’Eurocambra encara hagin de
negociar el text final de la nova llei,
les dues institucions europees coin-
cideixen en la voluntat de legalitzar
les recompenses als donants. Per
tant, malgrat que encara falta tancar
del pèptid A 40, que és el principal
component de les plaques senils o di-
pòsits que es troben al cervell dels pa-
cients amb la malaltia d’Alzheimer
(ara bé, encara no se sap del cert si
aquesta acumulació causa la malaltia
o si és el senyal fisiològic i inequívoc
que ja hi és). El fet de dirigir la vacuna
a aquest punt evitaria desencadenar
reaccions nocives i responsables de la
meningoencefalitis.
“Les anteriors vacunes en desen-
volupament per a la malaltia de
de manera formal el text legislatiu fi-
nal, ja és segur a la pràctica que les
multinacionals del sector com la ca-
talana Grifols, que fa medicaments
amb les proteïnes del plasma, podran
recompensar els voluntaris que do-
nin aquest component sanguini.
Segons el text de l’acord al qual
ha tingut accés l’ARA, “els donants
de plasma podran rebre reemborsa-
ments de les despeses reals relaci-
onades amb la donació”, com són
“les pèrdues relacionades amb la se-
va participació”. Això pot ser, per
exemple, el cost del transport, de les
dietes o, entre d’altres, de les hores
perdudes a la feina. El total i el càl-
cul de les recompenses l’establiran
exactament els estats membres
quan transposin la normativa euro-
pea a la seva legislació i hi hauran
“d’incloure un límit que garanteixi
la neutralitat financera”. És a dir, as-
segurar-se que cap voluntari hi surt
guanyant diners.
SALUT
l’Alzheimer van patir revessos a cau-
sa dels efectes secundaris nocius de
la meningoencefalitis [infecció cere-
bral]. Els resultats obtinguts amb
l’ABvac40 validen el seu potencial
clínic i la posicionen com un prome-
tedor candidat terapèutic per al trac-
tament precoç”, va assegurar el con-
seller delegat d’Araclon i vicepresi-
dent d’innovació i noves tecnologi-
es de Grifols, José Terencio.
La vacuna ABvac40 s’ha estudi-
at en un assaig de fase 2 aleatoritzat,
L’única diferència entre l’acord
del Consell i del Parlament Europeu
és fins a quin punt es restringeix el
càlcul dels pagaments. L’Eurocam-
bra insisteix en el fet que les despe-
ses que es puguin reemborsar es cal-
culin mitjançant criteris objectius
i estandarditzats, mentre que els so-
13
actualitat
doble cec i controlat amb placebo
fet en 23 centres de la Unió Europea
per investigar la seguretat, la tolera-
bilitat i la capacitat d’induir respos-
ta immunitària mitjançant injecci-
ons subcutànies a pacients amb
Alzheimer molt lleu. En total es van
poder reclutar 134 pacients, que du-
rant dos anys van rebre sis dosis, in-
cloent-hi una injecció mensual
d’una sola dosi d’ABvac40 o placebo
durant els primers cinc mesos, se-
guida d’un reforç al desè mes.
Els resultats mostren que la va-
cuna va tenir un perfil de seguretat
favorable, va provocar una respos-
ta immunitària robusta contra el
pèptid A 40 i va demostrar alguns
beneficis cognitius potencials en
pacients amb Alzheimer en fase ini-
cial. Les taxes d’esdeveniments ad-
versos després del tractament van
ser semblants, però la companyia
destaca que al grup de tractament
no es van notificar casos d’inflama-
ció o meningoencefalomielitis
asèptica . A més, hi va haver pocs ca-
sos de microhemorràgies.
Araclon Biotech, participada per
Grifols en gairebé un 76%, se centra
en dues àrees de recerca: el diagnòs-
Investigadors tic precoç amb la detecció de pèptids
de la Fundació beta-amiloides en sang i el tracta-
Maragall ment de la malaltia amb immunote-
observant ràpia, és a dir vacunes. Tot i que l’as-
imatges d’un saig no tenia la potència necessària
cervell malalt. per determinar-ne l’eficàcia, les pun-
MANOLO GARCÍA tuacions preliminars dels cribatges
cognitius validats per a la identifica-
ció de símptomes de l’Alzheimer (mi-
ni-mental state examination, en an-
glès) va demostrar que en el grup
tractat amb ABvac40 es va alentir la
progressió de la malaltia.e
cis europeus aposten per un text le-
gislatiu més ambigu que dona més
marge als estats a l’hora de definir
per què i quants diners s’han de pa-
gar per donació. Aquest és el princi-
pal escull que es preveu en les nego-
ciacions entre les dues institucions,
perquè fonts europarlamentàries
temen que alguns estats membres
aprofitin l’escletxa d’aquesta inde-
finició per permetre que a la pràc-
tica els voluntaris acabin rebent
més diners dels que els ha costat fer
la donació.
Pagaments “sense demora”
En tot cas, els Vint-i-set –en la ma-
teixa línia que l’Eurocambra– in-
clouen en la normativa el fet que
els estats hagin d’informar de les
condicions generals que ha de
complir un donant per rebre com-
pensacions econòmiques i que
s’actualitzi “sense demora indegu-
Treballadora da si es modifiquen”. A més, els go-
del banc de verns estatals “hauran de prendre
sang de la Vall les mesures necessàries per garan-
d’Hebron. tir que qualsevol activitat, promo-
FERRAN FORNÉ ció o publicitat en suport a la do-
nació de plasma no inclogui els re-
emborsaments com a element
promocional”.e
14
actualitat
DIANA SILVA
BARCELONA
“Tot ell és colossal”. Així s’ha des-
crit la nova criatura que, a partir
d’avui, habitarà la sala gran del Cos-
moCaixa de Barcelona. Ha arribat
acompanyat de dotze exemplars
més de dinosaures que, si no s’aixe-
ca ben amunt el cap, són franca-
ment difícils d’admirar. Des de ter-
ra, l’altura dels ulls arriba tot just
a la ròtula de l’esquelet estrella de
l’exposició, la del Patagotitan ma-
yorum, l’animal més gros que ha ca-
minat mai per la Terra (si més no
dels que s’han descobert fins ara).
Les seves mides són estratosfèri-
ques: 38 metres de llarg i 77 tones,
l’equivalent a 14 elefants africans.
Tot plegat, obliga a pujar dues plan-
tes del museu per poder contem-
plar el Patagotitan sencer.
Les seves dimensions han con-
vertit en una autèntica missió tras-
lladar els fòssils del dinosaure tro-
bats fa 11 anys en una fosa de 50
metres de la Patagònia. Per mou-
re els fins a 200 ossos que es van
descobrir i fer un motlle exacte de
l’immens herbívor es van necessi-
tar 5 tones de guix i més de 500 me-
tres de ferro. Malgrat la logística
complexa, la gira que li espera al
Patagotitan serà llarga: tres anys
de sala en sala de museus europeus
per acabar establert definitiva-
ment a la seva nova llar: Barcelona.
Així ho va anunciar ahir la directo-
ra general adjunta de la Fundació
La Caixa, Elisa Durán, en la pre-
sentació de l’exposició Dinosaures
de la Patagònia. “El CosmoCaixa ja
és la casa dels dinosaures, i a par-
tir del 2026 la sala gran tindrà un
nou inquilí permanent, el dinosau-
re més gros del món”, va anticipar.
Dents de tauró
Més enllà de l’atractiu innegable del
gran herbívor –que ve acompanyat
d’un fèmur real de 2 metres i prop
de 600 kg que es pot observar al cos-
tat de la recreació–, el Patagotitan
ocupa l’exposició temporal del mu-
seu amb dotze dinosaures més. To-
ta la mostra, il·luminada amb tons
groguencs, transporta a l’interior
d’un fòssil d’ambre, la resina que
conservava el famós mosquit que va
El Patagotitan mayorum, el dinosaure més gros descobert fins ara
CONTEXT
Cretaci inferior
ara fa 101 milions d’anys
PES
77.000 kg
que equivaldria a uns 15
elefants africans, l’animal
terrestre més gros
actualment, que pesa de
mitjana uns 5.000 kg
ALÇADA
5m
fins a l’escàpula
(són entre 10 i
LLARGADA 12 metres amb
38 m el coll aixecat)
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
CIÈNCIA
El dinosaure més gros
originar tot l’univers Jurassic Park
de Michael Crichton que Steven
Spielberg va catapultar al cinema.
La mostra elaborada pel Museu
de la història arriba
Paleontològic Egidio Feruglio
(MEF) de l’Argentina repassa més
de 150 milions d’anys d’espècies de
dinosaures, des del triàsic (fa 230
a Barcelona milions d’anys) fins al més recent
cretaci, passant pel conegudíssim
juràssic. “Podem veure l’impacte
del gegantisme d’aquests animals
El ‘Patagotitan’, de 38 metres de llarg, i 12 dinosaures amb la seva evolució des dels pri-
mers exemplars de poc més d’un
més poblen la sala gran del CosmoCaixa quilo fins a dinosaures de 5 tones,
abans d’arribar a l’extrem del Pata-
gotitan”, va explicar el paleontòleg i
descobridor del fòssil del dinosaure
més gros de la història, José Luis
Carballido. D’aquesta manera, els
que s’acostin a l’exposició podran
veure la rèplica de l’Eoraptor lunen-
sis, un petit dinosaure de 45 centí-
metres d’alt i potes amb tres urpes,
però també d’un Manidens condo-
rensis, un exemplar que pesava no-
més un quilo i que corria amb plo-
mes a la cua fa 85 milions d’anys.
“En tots els ecosistemes, sem-
pre que hi ha un gran herbívor, al
costat té un carnívor preparat per
cruspir-se’l”, va advertir Carballi-
do per presentar la família dels car-
carodontosàurids. Eren uns dino-
saures amb un gran crani que re-
corda el mític t-rex i que tenen
dents llargues i afilades que estan
en creixement constant, com les
dels taurons blancs actuals. La rè-
plica del gran crani d’aquest depre-
dador està situada just al costat
d’un gran exemplar complet de Ty-
rannotitan chubutensis, un carní-
vor de 12 metres de llarg que podia
córrer a 30 km/h i que era una
amenaça fins i tot per al dinosau-
re més gros de la història.
Dormir als peus d’un monstre
A part de l’exposició, que es podrà
visitar fins al 2 de juny de l’any que
ve, la festa dels dinosaures a Barce-
lona continuarà amb una sèrie d’ac-
tivitats complementàries. El plane-
tari del CosmoCaixa es traslladarà
al moment en què els dinosaures es
van extingir –i evolucionar en for-
ma d’au– amb la pluja de meteorits
que va destrossar gran part del seu
Esquelet d’un Tyranosaurus rex, un dels que formen part de la nova exposició ecosistema. Els més petits també
del CosmoCaixa. CRISTINA CALDERER podran fer de paleontòlegs en diver-
sos tallers i fer de “detectius del pas-
sat” trobant i classificant fòssils. Pe-
rò la joia de la corona serà l’activitat
ARGENTINA “Una nit al museu”, en què famíli-
DESCOBRIMENT
100 es amb nens i nenes d’entre 7 i 12
2012 professionals anys podran dormir als peus del ge-
va ser l’any en què
ALIMENTACIÓ Aurelio Hernández
implicats en gant Patagotitan i veure com es des-
l’excavació
129 kg va trobar les perten els animals de bon matí es-
de plantes al dia primeres restes morzant al bosc inundat.
20 “L’única fantasia de la infància
200 viatges d’expedició que es manté quan ens fem grans
ossos localitzats a la per a l’excavació
província argentina completa són els dinosaures, perquè formen
de Chubut
Buenos
Aires
part de la ciència i, per tant, tam-
bé de la vida adulta”, va assegurar
Chubut 5 Durán. Per als adults a qui encara
anys de feina
entre excavació
dura la fantasia, durant les pròxi-
i laboratori mes setmanes hi haurà el cicle de
conferències Terra de gegants, vi-
sites comentades a l’exposició i un
taller d’il·lustració científica en el
qual un il·lustrador professional
Comparativa amb una explicarà els passos clau per poder
persona de 167 cm d’alt dibuixar un dinosaure des dels os-
sos de l’esquelet fins a la textura de
Font: Fundació La Caixa i ‘National Geographic’ / Gràfic: ARA la pell externa.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
La IA combina conceptes igual
(o millor) que la ment humana
Es basa en l’entrenament de xarxes neuronals artificials
ARA
BARCELONA
Durant les últimes tres dècades
s’ha consolidat la idea que la in-
tel·ligència artificial (IA) no seria
capaç de competir amb la ment hu-
mana, però un equip d’investiga-
dors ha demostrat ara que el mèto-
de d’IA que han desenvolupat sí que
mostra una capacitat de generalit-
zació semblant, i de vegades millor,
a la humana. Dos investigadors,
Brenden Lake (Universitat de No-
va York) i Marco Baroni (Universi-
tat Pompeu Fabra) han liderat una
investigació en la qual asseguren
que la xarxa neuronal que han des-
envolupat té habilitats semblants a
les humanes a l’hora d’aprendre
nous conceptes i de combinar-los
amb altres de ja existents, segons
recull l’agència Efe.
Els humans som capaços
d’aprendre un concepte nou i utilit-
zar-lo després per comprendre al-
tres usos relacionats. Per exemple,
quan un infant aprèn a saltar, im-
mediatament també aprèn a saltar
amb els braços enlaire o saltar cap
endavant i cap enrere. Però ¿les mà-
quines poden emular aquest com- Autoria
portament? Aquests investigadors Marco Baroni,
han desenvolupat una tècnica –que
han batejat com a MLC– capaç de professor de
millorar eines basades en la intel·li- la UPF, és un
gència artificial (com el ChatGPT) dels dos
per fer aquestes generalitzacions i directors
han comprovat que en alguns casos de l’estudi
supera e el rendiment humà. La tèc-
nica es basa en l’entrenament de les
xarxes neuronals artificials i altres
Novetat
tecnologies relacionades amb el re-S’actualitzen
coneixement de la parla i el proces-
sament del llenguatge natural. les xarxes
neuronals per
Nou sistema millorar les
Els investigadors han observat que habilitats per
fins ara els creadors de sistemes aprendre
d’intel·ligència artificial, inclosos
els grans models lingüístics, han es-
perat que aquesta “generalització
composicional” sorgís de mètodes
d’entrenament estàndard, però
mantenen que la tècnica que han
desenvolupat mostra com la pràcti-
ca explícita d’aquestes habilitats
permet a aquests sistemes desblo-
quejar noves facultats. L’equip va
crear un nou sistema d’aprenentat-
ge en què una xarxa neuronal s’ac-
Imatge d’un ull humà amb circuits reflectits a l’iris. GETTY
tualitzava de manera constant per
millorar les habilitats. Seguint
l’exemple anterior, després d’ense-
nyar-li la paraula saltar el sistema
crea combinacions de paraules (sal-
tar dues vegades; saltar a l’esquerra;
a la dreta, etc.). Després, en un al-
tre episodi, aprèn altres paraules i el
sistema acaba millorant les habili-
tats de la xarxa. A més, es van com-
parar el rendiment de la màquina
amb el de persones i van comprovar
que en alguns casos el comporta-
ment del seu sistema era millor que
el dels humans. I que tant l’MLC
com persones superaven el
ChatGPT, que tenia dificultats
d’aprenentatge.
15
actualitat
Marco Baroni, professor del De-
partament de Traducció i Ciències
del Llenguatge de la UPF, ha obser-
vat que els grans models lingüístics
com el ChatGPT “continuen tenint
dificultats amb la generalització
composicional, encara que han mi-
llorat els darrers anys”. I està con-
vençut que aquest nou sistema pot
contribuir a millorar les habilitats
compositives dels grans models lin-
güístics. La xarxa neuronal, de la
qual ahir es va fer ressò la revista
Nature, té habilitats semblants a les
humanes en la generalització siste-
màtica –la capacitat d’aprendre
nous conceptes i de combinar-los
amb altres de ja existents.e
Mirades
Rutina macabra
La imatge és a Khan Iunis, al sud de la franja
de Gaza, una zona en principi segura perquè és
on han d’anar els palestins del nord. Però les
tasques de desenrunament, i sobretot els dos
nois que s’ho miren asseguts en cadires, eviden-
cien que buscar víctimes sota la runa s’ha con-
vertit, també al sud, en una rutina macabra.
26-10-2023 Foto: Ibraheem Abu Mustafa / Reuters
18
actualitat
Seguretat
Rècord de dones aspirants per
entrar als Mossos d’Esquadra
Fins a 4.678 dones, gairebé mil més que en la darrera
convocatòria, s’han presentat a la convocatòria d’accés
per ser mossa d’esquadra. Segons ha pogut saber l’ARA,
representen el 36,89% del total d’aspirants que ho han
sol·licitat. Aquest és, fins ara, el rècord de dones que
s’han presentat: en la darrera convocatòria, a princi-
pis d’any, van ser el 35,69%, i si ens remuntem a cinc
anys enrere, amb prou feines arribaven al 25%. Junta-
ment amb aquestes 4.678 dones, 12.680 homes faran les
proves per optar a 850 noves places d’accés al cos amb
una reserva del 40% per a dones. Aquesta és una de les
mesures del pla de la conselleria d’Interior per feminit-
zar la policia catalana, una fita que no sempre s’ha vist
amb bons ulls des dels sindicats policials. Tots els sin-
dicats tret de la USPAC van signar amb el departament
liderat per Joan Ignasi Elena el pla d’igualtat que pre-
cisament determina la quota del 40% de dones a les
convocatòries. Internament, però, és una mesura que
sovint és criticada pels líders sindicals. USPAC, de fet,
va arribar a portar-ho als tribunals. Sigui com sigui,
l’objectiu que cada vegada hi hagi més dones aspirants
s’està complint. Si el 2017 s’hi presentaven 2.700 do-
nes, ara han estat pràcticament el doble. Cesc Maideu
Barcelona
S’activen les obres del Portal de la
Pau, després de vuit anys aturades
La reforma de la seu històrica del Port de Barcelona,
l’edifici del Portal de la Pau, es reprèn després de vuit
anys al congelador. El 2015 els treballs van aturar-se
per complicacions que obligaven a renegociar el con-
tracte amb les empreses adjudicatàries de la rehabili-
tació de l’edifici, que data del 1907 i se situa a escassos
100 metres del monument a Colom, al final del Moll
de la Fusta. L’objectiu és que la seu renovada recu-
peri l’estructura original i es transformi en un cen-
tre de divulgació accessi-
ble per al públic.
Si es compleixen els
nous terminis, hauria d’es-
tar totalment enllestit el
2025, tot i que en una pri-
mera fase de les obres, es
restauraran les façanes
principals, d’aspecte se-
nyorial i eclèctic, perquè
exteriorment ja puguin llu-
ir durant la Copa Amèrica
que acollirà la ciutat l’estiu
del 2024. Pau Castellote
PERE VIRGILI
Emergència social
El Gran Recapte busca 18.000
voluntaris i més donacions
La 15a edició del Gran Recapte del Banc d’Aliments de
Catalunya, que es farà entre els dies 24 i el 30 de novem-
bre, necessitarà uns 18.000 voluntaris, uns 1.800 més
que l’any 2022, per cobrir els 2.000 punts de recollida
de productes. La recollida d’aliments coincideix amb
una escalada de preus i en vigílies del canvi de model eu-
ropeu d’ajuda alimentària, que passarà a prioritzar les
targetes moneder per davant de les donacions direc-
tes de menjar. El canvi podria deixar sense aquesta aju-
da uns 200.000 catalans, segons els càlculs de la Tau-
la del Tercer Sector. En aquest sentit, el president de
l’entitat a Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, va explicar ahir
que amb aquesta campanya pretenen cobrir quatre me-
sos d’entregues d’aliments, un més que de costum, per
poder fer front a la reestructuració del programa eu-
ropeu, que representa el 20% dels aliments que distri-
bueix el Banc. Les persones que vulguin col·laborar-hi
com a voluntàries es poden apuntar a granrecapte.com.
VIOLÈNCIA SEXUAL
Una cotxe de la Policia Local aparcada davant l’escola de Vallirana on
s’han denunciat les agressions, ahir. CATERINA TALLÓN / ACN
Denúncies per agressions
sexuals en una escola
Almenys tres famílies han denunciat
dues monitores de menjador a Vallirana
CESC MAIDEU
BARCELONA
Els Mossos d’Esquadra investiguen
dues monitores de menjador de l’es-
cola L’Olivera de Vallirana (Baix
Llobregat) per presumptament ha-
ver agredit sexualment diversos in-
fants. Dues mares de dos nens de 3
anys han denunciat les treballado-
res, ja apartades del servei. Aquest
ha estat el punt de partida de la in-
vestigació. De fet, a l’espera de tenir
proves concloents, els Mossos de
moment no han detingut les moni-
tores. A una se la investiga com a su-
Acusat d’agredir els nebots i absolt per dilacions
MONTSE RIART
BARCELONA
L’abril del 2017 tres germans van pre-
sentar una denúncia contra el seu on-
cle per haver-los agredit sexualment
de manera reiterada quan eren petits.
Van necessitar gairebé dues dècades
per reunir el valor d’explicar el que
havien patit i tenien una prova clau:
una confessió parcial del seu agres-
sor, en una conversa que havien enre-
gistrat amb una gravadora. Però, tot
i les seves declaracions i les proves, ha
acabat absolt. Tot plegat, per un re-
tard del jutjat que va dur el cas.
El jutjat d’Arenys de Mar que va
rebre el cas va obrir una investigació
i va prendre declaració a les víctimes,
però va trigar deu mesos a imputar
l’home, que no va tenir la condició
d’investigat fins al febrer del 2018.
Aquest retard ha fet que l’Audiència
de Barcelona acabés absolent l’home
ahir: segons la llei vigent en el mo-
ment dels fets (el Codi Penal del
1995, que marcava una caducitat de
vint anys pel delicte d’agressió sexu-
posada agressora i a l’altra per enco-
brir-la. Les primeres dues denúnci-
es, però, podrien ser només l’inici
d’un degoteig de casos. Aquest dia-
ri ha contactat amb cinc famílies
més que tenen la intenció de denun-
ciar. Una ho va fer ahir i les altres
quatre ja tenen hora. Totes denun-
cien els mateixos fets: presumptes
agressions durant l’hora de la mig-
diada de la classe d’I3.
Les dues primeres famílies que
ho van denunciar, amb les quals ha
pogut parlar aquest diari, van de-
tectar divendres passat que els
seus fills tenien els genitals infla-
mats o irritats. Els dos nens van ex-
Un racó amb joguines d’una de les sales de Barnahus, la primera casa
d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual. TJERK VAN DER MEULEN
al), només se’l podia jutjar per delic-
tes comesos a partir del 1998, però les
agressions sexuals denunciades es
van produir entre el 1989 i el 1997.
“No tinc més remei que ratificar
que els fets estan prescrits”, deia la
fiscal del cas ahir. Segons el seu es-
crit, les proves apunten que l’oncle
va agredir el germà gran reiterada-
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
plicar que els havien tocat durant
uns jocs. Segons fonts consultades
per l’ARA, els primers informes
mèdics no evidencien símptomes
compatibles amb els d’una agressió
sexual, si bé l’exploració es va fer
quan ja havien passat dies des dels
fets i a aquestes primeres valoraci-
ons se n’hi hauran d’afegir d’altres.
Les monitores encara no han de-
clarat, però fonts policials apunten
que haurien negat els fets a l’en-
torn escolar. Les treballadores es-
tan contractades per Fundesplai,
que les ha apartat cautelarment.
L’escola també ha activat el seu
propi protocol. Dilluns ja no van
anar a treballar.
La primera família que va denun-
ciar es va alarmar banyant la filla.
“Tenia una mena de pasta blanca a
les parts íntimes”, descriu la mare.
La nena va dir que era crema. Ju-
gant amb nines per distreure-la, va
parlar d’una monitora que li feia
mal quan li posava crema. “Em de-
ia que li feia pupa i que quan li deia
que parés no parava”, resumeix la
mare. Aquell mateix dia van anar a
Sant Joan de Déu. La nena també li
va descriure que jugaven a metges
i que ella i una amiga sempre s’in-
tentaven escapar per no jugar-hi.
L’amiga és la filla de la segona famí-
lia que ha denunciat els fets.
En aquesta segona denúncia, a la
qual l’ARA ha tingut accés, la mare
explica que la seva filla li havia dit el
mateix: “Marxava corrents perquè
no l’hi fes”. També descriu que juga-
ven a metges i la monitora ho apro-
fitava per fer-li tocaments. L’infor-
me de l’exploració feta a l’Hospital
Sant Joan de Déu conclou que tenia
una inflamació lleu. Quan aquestes
dues mares van enviar la informació
pel grup de WhatsApp de famílies,
moltes van preguntar a les seves cri-
atures. “El meu fill va respondre que
sí”, diu una tercera mare, que de-
nunciarà les monitores dilluns.e
ment durant deu anys i les dues ger-
manes petites durant tres. Perquè
no ho expliquessin, els recordava
que si ell anava a la presó, el seu co-
sí es quedaria “sense pare”. Des de
l’abril, la prescripció dels delictes
sexuals sobre menors comença a
comptar a partir del moment que la
víctima té 35 anys.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 19
actualitat

RADAR EMPRESARIAL

Indústria

L’Institut Català de El Santander frega el somni La borsa

Finances entra en el
capital del Grup Boix dels 10.000 M€ de benefici Sessió de dimecres,
25 d’octubre del 2023

El Grup Boix, líder a Catalunya en ALBERT RIGOL BAULENAS j BARCELONA ÍBEX-35

transformació de la fusta, ha rebut
el millor dels avals de la Generalitat:
l’Institut Català de Finances (ICF),
l’entitat financera pública de Cata-
lunya, ha decidit entrar en l’accio-
nariat d’aquest grup empresarial a
través d’una ampliació de capital de
cinc milions d’euros. L’objectiu és
impulsar la construcció d’una nova
fàbrica. Aquesta nova unitat pro-
ductiva permetrà una segona trans-
formació de la fusta per produir pa-
nells contralaminats (CLT), un ma-
terial que té aptituds estructurals
per a la construcció i que respon a la
demanda creixent dels elements
constructius sostenibles. L’opera-
ció, que s’ha portat a terme a través
del fons de capital risc ICF Capital
Expansió II, donarà a l’entitat una
posició minoritària.
Aquest grup empresarial es dedi-
ca a la gestió forestal i a la primera
transformació de la fusta, principal-
ment per a embalatge i biomassa. Té
dues plantes al Berguedà i ocupa de
manera directa al voltant de 120
persones. El seu conseller delegat,
Joan Boix, assegura que la nova
planta suposarà un nou impuls a la
gestió forestal i a la construcció de
materials com panells d’origen re-
novable, altament aïllants i de baixa
petjada de carboni. “Comptar amb
l’ICF permetrà la consolidació del
8.984,80 PUNTS
A Madrid fa uns dies que es recorda que +0,10% VARIACIÓ
l’històric president del Banco Santander,
Emilio Botín, somiava amb la possibilitat
d’assolir guanys de 10.000 milions d’eu-
ros en un sol any. El banquer, traspassat
el 2014, es referia a un escenari que es pot
donar aquest mateix any. L’entitat d’ori-
gen càntabre segueix batent rècords, i
després del seu millor semestre de la se-
va història, el primer d’aquest any, quan
va guanyar 5.241 milions d’euros, ara ha
superat els 8.143 milions d’euros de bene- ELS QUE
fici fins al setembre, un 11% més que en PUGEN MÉS
el mateix període de l’any anterior. Sem-
bla que el camí és pla perquè l’entitat pre- % VAR. EUROS
sidida per Ana Botín superi la vella ambi- SANTANDER +2,23 3,461
ció del seu pare.
ACERINOX +1,50 8,924
Aquests bons resultats s’expliquen per
la pujada dels tipus d’interès, que ha ele- ENAGÁS +1,45 16,120
vat fortament els ingressos del banc, es-
pecialment a Europa i Mèxic. Només en
el tercer trimestre el benefici va augmen-
tar un 26% en comparació amb els matei-
xos mesos de l’any anterior, fins als 2.909
milions d’euros, segons va informar ahir
l’entitat a la Comissió Nacional del Mer- Un client operant en un caixer
cat de Valors (CNMV). Són dades superi- automàtic del Santander a Londres. EFE
ors a les previstes pels analistes.
Espanya va ser el mercat que més be- un augment del 2,33% i va tancar a ses-
neficis va aportar al banc, amb 1.864 mi- sió a 3,461 euros l’acció. ELS QUE
lions d’euros, per sobre de l’aportació de Cal recordar que d’ençà de la pujada de BAIXEN MÉS
1.426 milions d’euros del Brasil. Els in- tipus del Banc Central Europeu tota la
gressos acumulats durant tot l’any s’en- banca espanyola ha millorat fortament % VAR. EUROS

projecte de CLT a Catalunya i afron- filen fins als 43.905 milions, fet que supo-
tar els reptes de futur amb garantia sa un creixement del 13% després que
i seguretat”, afegeix. l’entitat hagi guanyat nou milions de cli-
“Grup Boix és un exemple inspi- ents, i ja en té 166 arreu del planeta. El
rador de projecte de creixement marge d’interessos –que prové de totes
per impulsar des d’ICF Capital, les quotes dels préstecs que tornen els cli-
perquè engloba aspectes tan im- ents i que han estat el negoci tradicional
portants com la gestió de recursos de la banca– ha crescut també fins als
forestals del territori, la seva valo- 32.139 milions d’euros, un 13% més.
rització mitjançant la indústria i la
generació de llocs de treball d’alta Impost a bancs i elèctriques
qualitat”, explica l’ICF en una no- En aquest moment dolç, el Santander
ta de premsa. també ha millorat la rendibilitat, amb un
Aquest mateix any l’ICF ja va en- retorn sobre capital tangible (ROTE) del
trar en l’accionariat de PMP, una 14,8% i un benefici per acció de 48 cèn-
empresa especialitzada en cons- tims d’euro, un 17% més. El valor dels tí-
trucció industrialitzada, a través tols del banc va registrar el millor com-
d’una altra ampliació de capital de portament ahir a la borsa espanyola, amb
tres milions d’euros. L’objectiu en
aquell cas era incrementar les in-
versions en R+D+I, tecnologia, in-
fraestructura i personal. Obituari
Mor l’empresari i vicepresident
del Reial Madrid Fernando Fernández Tapias
L’empresari Fernando Fernández Tapias, que
va ser president de la Confederació Empresa-
rial Independent de Madrid (CEIM), vicepre-
sident de la CEOE i també vicepresident del
Reial Madrid en totes les juntes presidides per
Florentino Pérez, va morir ahir als 84 anys.
Casat tres vegades i pare de vuit fills (un dels
quals va morir bussejant), Fernández Tapias
va crear un imperi navilier, sobretot com a ar-
mador de petroliers i metaners. A més de les
empreses que va crear, com Amura, Roda,
Conservas Portonovo, Conservas Peña, Sea-
pek Maritime Gas i Naviera Fernández-Tapi-
as Galicia , va ser conseller d’altres firmes com
l’energètica Unión Fenosa, l’agència de viat-
ges Marsans i la constructora OHL.e
CEDIDA
els seus resultats i que això ha arribat en
ple xoc amb el govern de PSOE i Podem
per l’aplicació d’un impost especial a la
banca que també ha afectat les elèctri-
ques i les grans fortunes. De fet, en l’acord
d’investidura subscrit aquest dimarts per
Pedro Sánchez i Yolanda Díaz s’anunci-
ava la intenció d’allargar l’impost de ma-
nera indefinida.
Ahir dimecres el ministeri d’Hisenda
feia públic que el segon pagament de l’im-
post que es va fer al setembre va assolir
els 1.453 milions d’euros (827 de les ener-
gètiques i 626 de la banca). D’aquesta ma-
nera, la recaptació per l’exercici del 2022
assoleix els 2.908 milions d’euros, tal com
havia previst la cartera que dirigeix Ma-
ría Jesús Montero.e
EUROPA PRESS
GRIFOLS -3,36 10,055
COLONIAL -3,00 5,015
TELEFÓNICA -2,22 3,574
Laboral
El TC avala la ‘llei
rider’ definitivament
El Tribunal Constitucional (TC) ha
rebutjat el recurs del Partit Popular
contra la llei rider, per la qual cosa la
norma rep l’aval definitiu del tribu-
nal. El ple del TC ha acceptat la
constitucionalitat de la llei per sis
vots contra quatre, a més d’una abs-
tenció. La llei té com a punt princi-
pal l’obligació de les plataformes di-
gitals de repartiment a domicili de
contractar com a assalariats els re-
partidors que eren autònoms.
Moda
Mango Man facturarà
325 M€ el 2023
Mango Man, que celebra el 15è ani-
versari, preveu tancar aquest any
amb una facturació rècord de més
de 325 milions d'euros, cosa que su-
posa pràcticament duplicar els 169
milions del 2020. La línia de moda
masculina espera superar aquest
any els 560 punts de venda, gairebé
un 30% més que el 2020, en més de
90 mercats. Quasi el 70% de la fac-
turació prové de les botigues físi-
ques i la resta del canal en línia.
20 DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara

DIRECTORA
ESTHER VERA

DEBAT
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ
F F
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA
CARLA TURRÓ
ENRIC BORRÀS ABELLÓ

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
POLÍTICA
ALEIX MOLDES
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
ELENA FREIXA
ECONOMIA
On són els habitatges de la Sareb
que va prometre Pedro Sánchez?
ALBERT MARTÍN
DEBAT
TONI GÜELL
CULTURA
XAVIER CERVANTES
ESTILS

E
THAÏS GUTIÉRREZ l pacte entre el PSOE i Sumar posició de les administracions no només cal
MÈDIA per a la investidura de Pedro voluntat política, sinó que cal establir unes
ÀLEX GUTIÉRREZ Sánchez té en l’habitatge un condicions assumibles i dotar aquesta polí-
ESPORTS
XAVI HERNÁNDEZ dels seus punts centrals. Però, tica d’uns recursos adients. Un dels princi-
NAVARRO què en podem esperar? Els ob- pals problemes que es planteja és el preu al
LLENGUA jectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben qual s’ofereixen les compres, ja que la ma-
PAU DOMÈNECH
FOTOGRAFIA
realitzant? L’abril passat Pedro Sánchez joria d’ajuntaments no tenen recursos ni
XAVIER BERTRAL va anunciar als quatre vents que es posa- capacitat per endeutar-se. Per tant, no no-
DISSENY DIGITAL rien en lloguer social 50.000 habitatges de ELGA MOLINA més cal rebaixar els preus dels immobles, si-
RICARD MARFÀ
ARA TV
la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven dis- nó que també convé buscar altres fórmu-
ALBA OM ponibles i la Sareb va assegurar que n’hi les de cessió i vies de finançament i préstecs
ASSESSORA JURÍDICA EN HABITATGE
hauria 12.000 més en sis mesos, com a mà- bonificats que facilitin les transaccions. Re-
EDICIÓ DE PREMSA
PERIÒDICA ARA, SL
xim. Avui, arribada la data que es va pro- centment, al Parlament de Catalunya es va
metre, ens preguntem on són aquests ha- algun paquet important d’habitatges per presentar una proposta legislativa perquè
PRESIDENT bitatges socials i quines són les actuacions atendre la demanda social que hi ha. la Sareb hagués de cedir el domini dels im-
FERRAN RODÉS
FINANCES
i les condicions en les quals aquests habi- Aquests habitatges s’estan esperant amb mobles a l’administració. No obstant, fixar
XAVIER LINARES tatges s’han posat a disposició dels ajun- candeletes. Hi ha moltes famílies vulnera- unes condicions avantatjoses i uns terminis
MÀRQUETING I taments i les comunitats autònomes. bles que, malgrat tenir una resolució favo- per dur a terme les operacions seria clau per
VENDES D’acord amb les dades que es van fer rable de la taula d’emergència social que els poder complir els objectius marcats.
PABLO CASALS
COMERCIAL públiques, dels 13.499 habitatges que la reconeix el dret a un habitatge social perquè El pla estatal d’habitatge 2022-2025 ja
SERGI GERMÁN Sareb té disponibles a Catalunya –concre- es troben sense alternativa habitacional, no inclou un programa que té com a finalitat
NOUS NEGOCIS tament, 6.997 a la província de Barcelona, han estat ateses. facilitar la cessió en usdefruit de 15.000
ORIOL CANALS
TECNOLOGIA
3.010 a Tarragona, 1.776 a Girona i 1.716 Des del meu punt de vista, perquè habitatges de la Sareb. Aquest programa
MARC CAMPRODON a Lleida–, només 3.539 estarien disponi- aquests habitatges realment es posin a dis- prometia noves línies de finançament,
bles per a ús social. ajuts de fins a 175 € per habitat-
DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA
Des que es van fer els anun- ge cedit i fer-se càrrec del 75%
cis esmentats, la Sareb ha re- del cost de les obres de rehabi-
C/ PEU DE LA CREU, 5-9 but una allau de peticions que litació que calen per fer que
08001 BARCELONA.
demanen informació sobre la aquests habitatges siguin real-
TELÈFON: 93 202 95 95.
disponibilitat i les condicions ment habitables. Per garantir
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR: d’aquests habitatges. Malau- la viabilitat d’aquest programa
93 275 11 10 radament, la majoria de mu- era necessari assolir una sèrie
subscripcions@ara.cat nicipis encara no han rebut d’acords i obrir una convocatò-
cap tipus d’informació, o la ria, però mai s’han arribat a
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica que han rebut no és ni de bon materialitzar.
ARA es reserva tots els
drets sobre el contingut del
tros la que caldria. És a dir, els A aquesta situació se n’hi su-
diari ARA, els suplements i habitatges oferts no es corres- men d’altres. Per exemple, hi ha
qualsevol producte de ponen amb el volum d’habi- una sèrie de promocions d’habi-
venda conjunta, sense que
es puguin reproduir ni tatges que s’ha anunciat que tatge social que, per rebre els
transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment
estan disponibles, i els preus, fons Next Generation compro-
o parcialment, sense prèvia en la majoria de casos, s’assi- mesos en les convocatòries
autorització escrita.
milen bastant als de mercat. A d’ajuts, han d’estar acabades el
Difusió controlada
per l’OJD més, cal destacar que molts juny de 2026, però necessiten
d’ells necessiten importants que primer es detallin les condi-
obres de rehabilitació per po- cions i bonificacions d’aquest fi-
DL.: B-42598-2010
ISSN: 2014-010X der ser llogats, o no es poden nançament: una concreció que
visitar perquè estan ocupats. no acaba d’arribar mai. Així és
Com ja es va pronosticar, molt difícil donar resposta a les
els municipis amb demanda necessitats d’habitatge social.
forta i acreditada són els que Amb els preus dels lloguers
menys atenció estan rebent i constantment a l’alça i un parc
EL DIARI D’AHIR els que més difícil ho tenen GETTY
de lloguer social del 2%, cada
Fe d’errades: L’ARA
en la negociació amb la Sa- cop són més les famílies que ve-
agraeix als lectors que reb, potser perquè en aquests casos els uen desateses les seves necessitats d’habi-
ens facin arribar els actius en qüestió són més rendibles al tatge. I ja ni parlem de poder començar a
errors que detectin en mercat lliure.
Per posar els habitatges a complir els calendaris marcats per assolir
el contingut dels
En el cas de la Generalitat de Catalu- disposició de les administracions l’objectiu de disposar d’un 20% d’habitat-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
nya, encara que porta mesos negociant no només cal voluntat política. ge social en 20 anys. Cal, doncs, que els ob-
publica la fe d’errades amb la Sareb poder disposar d’un miler També calen unes condicions jectius en matèria d’habitatge vagin més en-
en aquesta mateixa d’habitatges, sembla que encara no s’ha llà dels anuncis pomposos i es concretin en
columna. Podeu fer- fet públic si aquesta negociació ha obtin- assumibles i recursos tots els documents i mesures necessaris per
nos arribar les vostres
gut fruits i s’ha posat a la seva disposició desenvolupar-los a la pràctica.
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
A l’escola les dificultats
també són globals
legeixo: “El 65 per cent
L dels alumnes de quart de
primària gairebé no saben
llegir”. I també: “Segons el
Consell Escolar, a l’inici
de sisè de primària la majoria
d’alumnes ignoren el sentit de les
fraccions més simples. Una falta de
comprensió que s’allarga entre la
meitat dels alumnes de quart
d’ESO”. Segons aquestes informaci-
ons, els experts creuen que els mes-
tres han adoptat un sistema defectu-
ós per ensenyar a llegir, i el mateix
pel que fa a les matemàtiques. Les ci-
tacions, però, no són literals. Les he
adaptat als nivells que ens correspo-
nen, com si fossin d’aquí. En el pri-
mer cas, la informació és de The Free
Press (www.thefp.com), del febrer
d’enguany, i fa referència als alum-
nes de quart grau a Nord-amèrica. Hi
ha l’impacte del covid, però sobretot
els problemes estructurals del siste-
ma educatiu de què tot just ara es co-
mencen a reconèixer les conseqüèn-
cies. En el segon cas, es tracta d’una
nota del Consell Científic d’Educació
Nacional que avalua l’entrada a sixi-
ème a l’escola francesa. N’informa-
va Marianne (www.marianne.net) el
setembre passat.
No voldria que ningú pensés que
recorro a allò de “mal de molts, consol
de necis”. De cap manera. Però recor-
dem que el passat mes de maig l’ARA
ens informava que, segons l’informe
PIRLS 2021, els alumnes catalans
anaven un curs per darrere en com-
prensió lectora respecte dels alumnes
madrilenys. I el que ara vull assenya-
lar és que fins i tot sistemes tan sòlids
com el francès o àmpliament estudi-
ats i avaluats com el nord-americà
també trontollen. No només en eco-
nomia, sinó que en educació els pro-
blemes també són globals.
La meva intenció, doncs, no és
buscar consol en els problemes dels
altres sinó observar que arreu, amb
SALVADOR CARDÚS
SOCIÒLEG
les seves especificitats, es repeteixen
problemes molt similars. ¿Que no és
a tot el món que s’està discutint l’im-
pacte de les xarxes socials en els
aprenentatges? ¿I que no ha canvi-
at el paper dels pares en relació amb
l’escolaritat? I els canvis demogrà-
fics, que són innocus? Posem el cas
del PIRLS, en què alguns parlaven
de “debacle” i “desplome”. Sí: Catalu-
nya té un 507 de comprensió lecto-
ra, Madrid un 539 i Astúries un 550.
D’acord. Però hi té res a veure que
aquí, el 2021, hi hagués un 14 per
cent de nens estrangers de 10 anys, a
Madrid un 11,6 i a Astúries tan sols
un 4,4? Així, ¿el 507, el 539 i el 550
comparaven l’èxit i el fracàs de ca-
da sistema escolar, o més aviat com-
posicions socials diferents?
També cal saber observar sense
prejudicis a l’hora de voler millorar
les expectatives educatives. Aquest
octubre, The New York Times publi-
cava un reportatge en què s’explica-
va que entre l’escola pública nord-
americana, la que depèn del departa-
ment de Defensa –66.000 estudiants
¿Que no és a tot el món
que s’està discutint
l’impacte de les xarxes
socials en els
aprenentatges?
DE FIT A FIT
fills de militars i funcionaris– és la
que, als 13-14 anys –proficient eigth
graders– i per al període 2013-2022,
obté amb diferència la més gran mi-
llora de resultats, i se situa al capda-
vant de tots els Estats Units. I cal fer
constar que és una escola especial-
ment inclusiva per raó d’ètnia –no-
més 4 de cada 10 són blancs– o a ni-
vell socioeconòmic: hi conviuen els
fills de militars de més baixa gradu-
ació amb els de més alt nivell. Martin
West, professor d’educació a Har-
vard, ironitza dient que si el departa-
ment de Defensa fos un estat, tothom
aniria a veure com ho fan. I què fan?
Entre més, tothom té casa, feina i sa-
nitat pública. Els mestres estan més
ben pagats que a la resta de la públi-
ca i en poden triar d’experimentats.
La inversió per alumne és alta, per
exemple, més del doble que la d’Ari-
zona. I també compta molt l’existèn-
cia d’un model no sotmès als capricis
de cada municipi i una reforma que
en sis anys ha comportat la formació
dels mestres, una coordinació global
i un increment del nivell de rigor exi-
gible en els aprenentatges.
No cal anar tan lluny per estudiar
i aprendre de casos d’èxit, que tam-
bé en tenim de ben a prop, tant entre
l’escola pública com entre la concer-
tada, que també és un servei públic.
Amb l’avantatge de no haver-les de
buscar en un departament de Defen-
sa, que no cal dir que seria objecte de
tota mena de sospites i prejudicis. Pe-
rò repeteixo les dues idees bàsiques
que defenso. U, que en educació cal
observar amb una mirada tan ampla
com sigui possible i comparar amb
molt de rigor per poder analitzar les
veritables causes d’unes dificultats
que són similars arreu del món, ni que
això vulgui dir que ja no podem pen-
jar les culpes de tots els mals al nostre
govern o als mestres d’aquí. I dos, que
sobretot cal aprendre sense prejudi-
cis dels que se’n surten millor.
21
debat
És el Tinell,
estúpids
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
2 De visita a Barcelona, i fent ús de la seva
acreditada clarividència, l’encara líder del PP,
Alberto Núñez Feijóo, va identificar la causa
de tots els mals que pateix Catalunya. No és al-
tra que el Pacte del Tinell, que Feijóo conside-
ra un “error històric” i també “l’origen de la
desafecció a Catalunya”. Com per donar més
proves de la solidesa de les seves opinions, Fei-
jóo va declarar també que vol una “revolució
de la veritat” per a Catalunya, i també tornar
a fer d’aquesta simpàtica comunitat autòno-
ma el “motor econòmic” d’Espanya, coses que
succeiran, va dir literalment, “si soc president
del govern”. Tal vegada fora bo que algú li fes
notar que s’està negociant una investidura i no
és la seva, que ja es va debatre i va fracassar.
2 Un error històric, com diu Feijóo que va ser
el Pacte del Tinell, és una cosa que va passar,
però que no hauria d’haver passat. S’ha de dir
que la preocupació –històrica, certament– de
Feijóo i el PP pel Tinell no és d’ara: en altres
ocasions, l’home que es pensava que Marcial
Dorado només era un contrabandista ha fet
esment al Pacte que van signar el PSC, ERC i
Iniciativa el 14 de desembre del 2003, sempre
com a sinònim de frontisme i política de blocs.
Fins i tot aquest passat estiu, quan Feijóo va
implorar a Pedro Sánchez que el deixés gover-
nar almenys dos anys, com a president d’una
espècie de Grosse Koalition, i després ja si de
cas convocar noves eleccions (amb el resultat
incomprensible que Sánchez s’hi va negar), un
editorial d’El Mundo ho va resumir d’aques-
ta manera: “Feijóo ofereix uns Pactes de la
Moncloa i Sánchez tria el Tinell”.
2 El fet és que el Pacte del Tinell va ser petit,
pelut i suau, com el Platero de Juan Ramón Ji-
ménez, i va intentar trobar una solució a l’en-
caix de Catalunya dins Espanya, o a la carpe-
ta catalana, o al problema catalán (també són
denominacions històriques d’una mateixa co-
sa) amb una reforma estatutària i molta peda-
gogia (van ser els temps dels anuncis amb Jo-
sé Coronado explicant que a Catalunya el
tractaven molt bé i fins i tot li deixaven un ca-
vall). Tot i així, a Pasqual Maragall i Josep-
Lluís Carod-Rovira els va tocar el paper de fa-
nàtics colpistes i filoterroristes que volien
desmembrar Espanya i acabar amb la demo-
cràcia. El PP va fer una campanya de recolli-
da de signatures (meses petitòries, en van dir,
amb frases com “écheme una firmita contra los
catalanes”) contra el nou Estatut, hi va haver
amenaces de comandaments militars i un en-
renou de mil dimonis. Finalment, la reforma
va ser un cafè per a tothom (es van reformar
tots els Estatuts de totes les autonomies), i
l’Estatut de Catalunya, després d’haver estat
aprovat per referèndum, pel Parlament i per
les Corts espanyoles, va ser triturat pel Tribu-
nal Constitucional, a petició del PP. Això fa
que els catalans siguin l’única comunitat
d’Europa que és governada per una llei que no
ha estat votada pels ciutadans. Tot plegat va
ser molt edificant, i que ara Feijóo s’ho posi
a la boca deu ser una d’aquestes mostres d’hu-
mor a les quals és tan donada la dreta nacio-
nalista espanyola.
22
Lisa Appignanesi, Judit Carrera i Salman Rushdie (a la pantalla) ahir al CCCB en la primera jornada del festival Kosmopolis. MANOLO GARCÍA
JORDI NOPCA
BARCELONA
El món cultural fa temps que s’ha des-
fet de la virtualitat motivada per la
pandèmia de covid. Així i tot, encara
hi ha alguna excepció, com la que es
va viure ahir al CCCB. Els assistents a
la conversa estel·lar de la primera jor-
nada del festival Kosmopolis es van
haver de conformar amb veure Sal-
man Rushdie (Bombai, 1947) a través
d’una gran pantalla durant poc més
de mitja hora. “Estic content de ser a
Barcelona, amb vosaltres, encara que
sigui en aquestes condicions”, va dir
l’autor des de Londres a Lisa Appig-
nanesi, escriptora i exdirectora del
PEN Club anglès, amb qui va compar-
tir escenari. “No et podem tenir en
persona, però avui les teves dimen-
sions són enormes”, va replicar ella,
amb un somriure.
L’atac que Rushdie va patir el 12
d’agost del 2022 en un auditori de
l’estat de Nova York, durant un acte
públic, li ha fet perdre la visió d’un
ull, l’obliga a parlar amb certa difi-
cultat i li ha deixat l’empremta al
coll de les ganivetades que va rebre,
però no ha aigualit el seu compro-
mís a favor de la llibertat d’expres-
sió. “Sembla mentida la capacitat
del cos per recuperar-se”, diu, en re-
lació a la seva actual condició físi-
ca, abans de recordar que l’any que
ve publicarà nou llibre, Knife, “una
crònica en primera persona sobre
l’atac i les seves implicacions”. “Mai
vaig pensar que hauria d’escriure
sobre mi, però ja ho vaig haver de fer
a Joseph Anton (2012), on explica-
Cultura i oci
LITERATURA
“Els discursos
ofensius s’han
de rebatre”
Salman Rushdie i Lisa Appignanesi inauguren
el Kosmopolis dialogant sobre llibertat i literatura
va tot el que vaig viure a causa de la
persecució d’Els versos satànics als Futur
anys 90 –fa memòria–. Aquella his- “Si la salut
tòria la vaig escriure en tercera per-
sona, com si parlés d’algú altre. Si m’acompanya
m’he dedicat a la literatura ha estat tornaré a la
per crear personatges i inventar re- novel·la aviat”,
alitats que no coincideixen amb la diu Rushdie
meva. De fet, si la salut m’acompa-
nya, tornaré a la novel·la aviat”. I
potser estarà ambientada a Lon-
dres, va avançar.
“Defensar la llibertat d’expressió
em sembla estrany –admet–. Una
de les particularitats de l’ésser hu-
mà és el llenguatge. Sembla obvi que
si podem parlar i escriure ho pu-
guem fer sense limitacions, però en-
cara hi ha gent que pensa, arreu del
món, que cal limitar la llibertat d’ex-
pressió, quan en realitat hauria de
ser natural, en nosaltres”. Rushdie
va publicar la seva primera novel·la,
Grimus, el 1975, poc després de lli-
cenciar-se en història. “Sempre ha
estat molt present, la història, en tot
el que he escrit –diu–. De fet, l’últi-
ma novel·la, Victory city [2023],
transcorre durant els segles XIV i
XV. Sempre que escrius sobre el
passat ho fas des del present, i una
realitat fa de mirall en l’altra”.
Allunyat de les xarxes socials
Rushdie recorda que, cinc dècades
enrere, mentre treballava en el seu
primer llibre, el món era ple “d’es-
tats totalitaris, políticament con-
servadors, en què els censors acos-
tumaven a tenir una edat”. Mig se-
gle després, els “règims autoritaris
persisteixen, però les veus censores
ara venen de llocs molt diversos,
tant des de la dreta com des de l’es-
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
querra, i l’edat també s’ha diversi-
ficat”. “Hi ha joves que creuen que
cal reprimir els discursos que no els
agraden –afegeix per mostrar el seu
desacord amb aquesta posició–. Els
discursos ofensius, en comptes de
prohibir-los, s’han de rebatre”.
Igual que ha fet en anteriors ocasi-
ons, l’escriptor aprofita per recor-
dar que les xarxes socials no alimen-
ten els debats, sinó que més aviat els
empobreixen: “Twitter és un lloc
ple de gent amb qui no voldries co-
incidir a la mateixa habitació”.
Rushdie va inaugurar el Kosmo-
polis pocs dies després de visitar la
Fira de Frankfurt per recollir-hi el
Premi de la Pau dels Llibreters Ale-
manys. Si les mesures de seguretat
per veure’l a Alemanya van ser extre-
mes –a la roda de premsa només s’hi
podia accedir amb un full de paper
en blanc i un bolígraf–, a Barcelona
eren molt més relaxades: un tercet
de policies es passejaven pel vestíbul
del CCCB en un acte d’entrada lliure
i gratuïta que va convocar uns quants
centenars de lectors de l’escriptor
angloindi. “Les meves influències no
venen del realisme màgic, sinó de la
riquesa de les literatures i religions
de l’Índia”, va explicar poc abans de
llegir un fragment de Victory city i es-
fumar-se. “M’han dit que aviat es pu-
blicarà una novel·la inèdita de Gar-
cía Márquez, i em sembla horrible,
perquè ell no la va autoritzar –va
continuar–. Al meu arxiu, que vaig
deixar a la Universitat Emory, a At-
lanta, hi ha uns quants manuscrits
inèdits dels meus primers anys. Es-
pero que mai ningú s’hi interessi.
Són horribles”.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
BORJA DE L’historiador Borja de Riquer (Barcelona, 1945) va
RIQUER, PREMI rebre ahir el Premi d’Honor de la Història, el guardó
‘SÀPIENS’ més destacat dels cinc que va lliurar la revista Sàpiens
en la segona edició de La Nit de la Història.
Una festa ‘terrorífica’ i friqui amb
Ivan Labanda i Mari Pau Huguet
‘The Rocky Horror Show’ aplega el món escènic català i fans disfressats
Crònica
NÚRIA JUANICO LLUMÀ
BARCELONA
es de la cantonada de la
D Gran Via amb rambla de
Catalunya ja es podia
intuir dimarts al vespre
que al Teatre Coliseum
no hi havia una estrena convencio-
nal. L’encarregat de supervisar-ne
l’entrada, de fet, va haver de respon-
dre als curiosos que s’hi acostaven a
xafardejar. Alguns creien que era
una festa de Halloween o un comi-
at de solter davant la desfilada de
perruques, barrets de copa, cares
pintades i mitges reixades. Però ni
l’una ni l’altra: es tractava de l’ater-
ratge a Barcelona de The Rocky Hor-
ror Show, el musical de Richard
O’Brien en la producció del West
End de Londres. Per primera vega-
da, el xou britànic es pot veure a Bar-
celona fins al 5 de novembre.
La nit de dimarts estava pensada
especialment per als fans catalans,
que van deixar el llistó ben amunt.
N’hi havia que ja es plantaven al
photocall cantant, com l’escriptora
Empar Moliner. “Me la sé sencera
de dalt a baix, en soc ultrafan. És una
obra moderníssima i avui tenim la
gran oportunitat de veure els actors
del West End. És molt fort!”, excla-
mava Moliner just després d’abra-
çar-se amb la presentadora de TV3
Mari Pau Huguet. “No sabia que
també n’eres fan!”, li deia Moliner.
I ella responia: “Jo, als musicals,
ART
‘El Crist’ de Salvador Dalí
ja es pot veure a Figueres
La pintura és l’eix d’una exposició al Teatre-Museu Dalí i d’un llibre
ARA_FIGUERES . El Teatre-Museu
Dalí de Figueres mostra per pri-
mera vegada Crist de Sant Joan de
la Creu, de Dalí, una de les obres
més icòniques del pintor surrealis-
ta. Pintat el 1951, aquest quadre de
Crist suspès damunt la badia de
Portlligat forma part de la col·lec-
ció del Museu Kelvingrove. Es va
exposar a la biennal hispanoame-
ricana d’art que es va celebrar a
Madrid i a Barcelona els anys 1951
i 1952 i ha viatjat de manera tem-
poral per exposicions itinerants de
tot el món, però paradoxalment
mai s’havia vist a Figueres. Fins
ara, en què és el punt central de
sempre”. Darrere seu, el periodista
cinematogràfic Jaume Figueras les
saludava efusivament i elles li dona-
ven la benvinguda: “Que bé que hi
siguis, mestre”.
Per a bona part del públic, la
pel·lícula del 1975 amb Tim Curry,
Susan Sarandon i Barry Bostwick va
ser la porta d’entrada al món friqui
del doctor Frank N. Furter i la seva
l’exposició Dalí. El Crist de Portlli-
gat, que es pot visitar fins al 30
d’abril. El museu fa dialogar aquest
espectacular oli amb una altra pin-
tura de Dalí, La cistella de pa (1945).
“Quan Dalí va pintar La cistella de
pa ja tenia al cap El Crist”, assegura
la directora dels museus Dalí i co-
missària de l’exposició, Montse
Aguer. A més de les dues obres, tam-
bé hi ha fotografies i dibuixos del
procés creatiu, la majoria dels quals
són inèdits. I amb motiu de l’exposi-
ció s’ha publicat el llibre Per què,
Dalí?, editat per Planeta, que apro-
fundeix en el procés de creació
d’aquesta obra mestra.e
MOR L’ACTOR
RICHARD
ROUNDTREE
MUSICALS
colla. L’actor Octavi Pujades expli-
cava que va comprar el film al Saló
del Còmic, mentre que l’actriu Àn-
gels Gonyalons el va descobrir al ci-
nema i, després dels crèdits, va tor-
nar-lo a veure. “És un clàssic i un re-
ferent per a moltes obres posteri-
ors”, va subratllar Gonyalons, que
venia acompanyada de la seva filla.
“A ella li encanta la sèrie Glee i quan
23
cultura i oci
Richard Roundtree, que va interpretar l’heroi més
carismàtic del cinema blaxploitation, el detectiu John
Shaft, va morir dimarts als 81 anys. L’actor va
protagonitzar les tres primeres entregues de la saga.
m’ho va dir li vaig posar The Rocky
Horror Picture Show, perquè veiés
d’on venia tot plegat”, va dir l’actriu.
Una de les sorpreses va ser cons-
tatar com el musical s’ha convertit
en un referent per a nombroses ge-
neracions. L’altra curiositat tenia
accent britànic, perquè un nombre
considerable d’espectadors eren del
Regne Unit. “L’hem vist quinze ve-
gades i no ens en cansem. Serà la pri-
mera vegada que entrem en un tea-
tre català”, deien Matt John i Sharon
Hunt, que han aprofitat l’avinentesa
per passar quatre dies a Barcelona.
La sorprenent tradició britànica
Els fans anglesos es van fer notar
una vegada engegat l’espectacle. “A
Londres és tradició que els especta-
dors intervinguin en veu alta durant
el xou”, explicava el narrador de
l’obra després de la primera pluja de
comentaris. La platea catalana s’hi
va posar bé i quan va arribar l’esce-
na del Time Warp molts ja tenien el
cul fora de la cadira. Salt a l’esquer-
ra, mans a la cintura i de sobte l’es-
pectacle s’havia transformat en una
festa salvatge amb el públic reme-
nant els malucs entre butaca i buta-
ca. Que just després vingués el nú-
mero de Sweet Transvestite, inter-
pretat per Stephen Webb, va ali-
mentar encara més l’eufòria,
aplacada per l’entreacte abans de
posar rumb final a la història d’en
Brad (Richard Meek) i la Janet (Ha-
ley Flaherty) amb una ballaruga ge-
neralitzada i cants a cor què vols.
“Aquest musical és fascinant i
poder veure’n la producció de Lon-
dres, encara més”, afirmava l’actor
Un moment Ivan Labanda, que va fer una crida a
de The Rocky recuperar-lo. “És un fenomen de
Horror Show culte que s’ha mantingut en el
en l’estrena temps”, afegia. Des que el va desco-
de dimarts brir, ell ha tingut la fantasia de con-
al Teatre vertir-se en el Frank N. Furter cata-
Coliseum de là. Abans de marxar, l’intèrpret llan-
Barcelona. çava un desig a l’aire: “A veure si al-
MANOLO GARCÍA gú s’anima a muntar-lo. I a veure si
pensen en mi”.e
GLÒRIA SÁNCHEZ / EUROPA PRESS
24 DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
cultura i oci

PENSAMENT

Frédéric Gros
ASSAGISTA I FILÒSOF. PUBLICA EL LLIBRE ‘LA VERGONYA. UN SENTIMENT REVOLUCIONARI’

“Els terroristes de la veritat són els que

no dubten, els presoners d’una ideologia”
SÍLVIA MARIMON MOLAS
BARCELONA

La vergonya és un sentiment for-

ça desacreditat, perquè conside-
rem que ens limita i la vinculem
amb la humiliació, la degradació, el
deshonor o l’oprobi. En canvi, per
al filòsof francès Frédéric Gros
(Saint-Cyr-l’École, 1965), autor de
Desobeir i Caminar, una filosofia,
els vergonyosos poden canviar el
món. La vergonya, segons aquest
professor de pensament polític a
l’Institut d’Estudis Polítics de Pa-
rís, pot ser el camí de la revolució.
Ho argumenta a La vergonya. Un
sentiment revolucionari (Angle
Editorial), que Andreu Gomila ha
traduït al català. “La vergonya és
una barreja de tristesa i ràbia. No
se la supera pas, sigui el que sigui el
que prometin els mànagers de
l’ànima: la transformem donant-li
forma de còlera”, diu.

Quin poder pot tenir la paraula

vergonya?
De fet, en una nova edició de butxa-
ca en francès el llibre es titularà El
poder de la vergonya. Té poder per-
què crec que no és tan sols un sen-
timent superficial, una susceptibi-
litat exagerada respecte a com ens
jutgen els altres. És un sentiment
molt més profund i amb molt de po-
tencial. Pot ser un sentiment des-
tructiu quan és únicament tristesa,
però pot ser molt positiu quan la
convertim en indignació i ràbia.
Aleshores la vergonya pot ser revo-
lucionària.
Què passa quan els que s’haurien
d’avergonyir no s’avergonyeixen?
Ara tenim molts exemples al nos-
tre entorn.
Quan hi ha persones que no s’aver-
gonyeixen del que fan, del que di-
uen, que es comporten sense prin-
cipis, sense límits, és com si ens
obliguessin a sentir vergonya per
ells. I aquesta vergonya indignada
pot precisament convertir-se en
una força col·lectiva. Ara bé, com
ens oposem al cinisme i al poder?
Lluitant. La indignació és una afir-
mació de la humanitat.
¿La vergonya és un sentiment que
es viu de manera diferent segons el
gènere?
Escrivint aquest llibre he llegit
molts textos d’Annie Ernaux, per
exemple, i d’altres autores. Crec que
les dones, en general, experimenten
la vergonya de manera molt més
profunda, i això els dona una visió
més lúcida del món. Quan tens ver-
gonya, t’esforces més per entendre
el que et passa i el que passa al teu
entorn. Quan no tens cap dubte,
perquè estàs segur de la teva supe-
rioritat, aleshores no tens vergonya.
Es crida molt i es fan afirmacions
molt taxatives a les xarxes i donant
opinions quan es té un altaveu per
fer-ho.
Hi ha una violència que prové de la
certesa absoluta de tenir la raó.
Aquesta certesa impedeix qualse-
vol qüestionament i porta a la bo-
geria d’imposar, d’imposar la prò-
pia veritat als altres. Hi ha una fra-
se de Nietzsche que ho resumeix:
“No és el dubte el que fa embogir,
sinó la certesa”.
Al llibre escriu: “La filosofia no té
altra funció pública que avergonyir
els terroristes de la veritat”. Qui
són els terroristes de la veritat?
Els terroristes de la veritat són els
que no dubten, els que són preso-
ners d’una ideologia. Sempre tenen
la consciència tranquil·la. Rere una
consciència tranquil·la sempre hi ha
una violència oculta.
Els catòlics consideren que, si es-
tàs lliure de culpa, pots tenir la
consciència tranquil·la...
Si tens la consciència tranquil·la vol
dir que consideres que tens la veri-
tat; que saps el que és bo i el que és
dolent, i això pot convertir-se en
dogmatisme.
“La vergonya Al llibre parla de diferents tipus
pot ser un de vergonya. Hi ha la vergonya
dels supervivents, la dels que
sentiment han patit abusos, la de les dones
positiu quan que han estat violades, la que
la convertim descriu Primo Levi, que ha so-
en indignació breviscut a Auschwitz... Aquests
i ràbia” supervivents provoquen sovint
incomoditat.
Incomoden perquè ens fan plante-
“Rere una jar la nostra pròpia responsabilitat.
consciència No és culpabilitat per res que hàgim
fet, sinó la responsabilitat per allò
tranquil·la que no hem fet o hem deixat fer. És
sempre una angoixa col·lectiva.
hi ha una
violència Al llibre descriu el cas d’Anne Ton-
oculta” glet i Araceli Castellano, que van
ser violades a Marsella l’agost del
1974. Se les va humiliar, però amb
els anys, amb l’aprovació d’una no-
va llei sobre la violació el 1980, van
aconseguir que la vergonya “canvi-
és de bàndol”. Com s’aconsegueix
que la vergonya canviï de bàndol?
Si la vergonya es comparteix, pot
traduir-se en ira col·lectiva. Si no
FRANCESC MELCION
traiem fora aquesta vergonya, si
no l’expressem, es gira contra un
mateix. Tot el sistema intenta aï-
llar la vergonya. Limitar-la a una
cosa individual i tractar-la així.
Tanmateix, hi ha una dimensió de
la vergonya que no té a veure amb
la psicologia i que tampoc es pot
tractar ni amb la psicologia ni amb
la psiquiatria i els fàrmacs. És la
dimensió política de la vergonya.
Moltes vegades les dones que han
patit una violació diuen no saber
què fer amb la seva ira. I jo crec
que es pot canalitzar a un nivell
social i polític.
Esmenta alguns exemples histò-
rics sobre la vergonya. Menciona
Karl Marx, que diu: “Si tot un po-
ble s’avergonyís, seria com un lleó
a punt de saltar”. Assegura que la
Comuna de París del 1871 va ser
l’explosió de vergonya-còlera,
després de la desfeta infligida
pels prussians. Quin exemple tro-
baria en el segle XXI en què la ver-
gonya hagués tingut un efecte
mobilitzador?
El Me Too. En aquest cas, la vergo-
nya ha canviat de bàndol, s’ha trans-
format en indignació col·lectiva, i ha
aconseguit canvis.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
ALEJANDRA PALÉS
BARCELONA
Acumular objectes a casa pot arri-
bar a ser un problema, però també
pot permetre reconstruir la història
vital del col·leccionista. El nou pro-
grama de TV3 per al prime time de
dijous –s’estrena avui a les 22.45 h–
fa una mica això: a través de dife-
rents objectes –tresors guardats
pels espectadors– es reconstrueix
l’últim segle d’història de Catalu-
nya. L’encarregat de comandar
aquest viatge cap al passat és Albert
Om, que torna a la televisió després
que RAC1 prescindís d’ell i del pro-
grama Islàndia a final de tempora-
da. L’últim espai que el periodista va
presentar a la cadena pública va ser
el popular El convidat.
Abans de començar el rodatge del
programa, TV3 va fer una crida per-
què els espectadors els fessin arri-
bar propostes d’objectes quotidians
que tenien guardats a casa i que cre-
ien que podien tenir un cert valor
històric. En van rebre més de 3.000,
que van ser estudiats per tres his-
toriadors que apareixen al progra-
ma –Xavier Carmaniu, Alba Gràcia
i Queralt Solé– i dels quals es van es-
collir els 100 que millor explicaven
els últims cent anys de la història de
Catalunya. En cada programa el
presentador s’acostarà a les històri-
es personals que s’amaguen darrere
de cada objecte i buscarà els possi-
bles vincles amb el conjunt dels ca-
talans. D’entre tots els objectes re-
buts, en una entrevista recent amb
l’ARA Albert Om destacava una
aportació de la besneta de Francesc
Macià: una gorra d’anar a caçar del
president.
Cada un dels episodis tindrà una
localització diferent. En el primer,
Om es desplaçarà al monestir de
El Parlament Europeu vol reduir l’addicció a les xarxes
GERARD FAGEDA
BRUSSEL·LES
El Parlament Europeu ha donat via
lliure a un informe que aposta per
tirar endavant diferents mesures
per reduir l’addicció a les xarxes so-
cials, als jocs virtuals, als serveis de
reproducció en línia i a les pàgines
web de compres per internet. “Cap
mena d’autodisciplina pot vèncer el
disseny addictiu al qual estem tots
sotmesos avui. L’ús problemàtic
dels telèfons intel·ligents afecta la
capacitat d’atenció i de desenvolu-
pament del cervell des de ben pe-
tits”, diu l’eurodiputada portaveu
de la iniciativa, l’ecologista Kim
Van Sparrentak.
En aquest sentit, els eurodipu-
tats de la Comissió de Protecció del
Consumidor asseguren en l’infor-
me –que ha comptat amb el suport
de gairebé tots els seus membres–
que les lleis que es troben en trà-
mits, com la de serveis digitals o la
de la intel·ligència artificial, “no són
Albert Om explica l’últim
segle de Catalunya amb
objectes dels espectadors
El periodista torna a TV3 amb ‘Una altra història’
El periodista s’endinsarà en les històries personals vinculades a cada objecte. CCMA
suficients”. D’aquesta manera, ins-
ten la Comissió Europea a introdu-
ir en aquestes legislacions restricci-
ons o prohibicions relatives a “les
tècniques d’addició perjudicials”,
com l’scroll o desplaçament infinit
de contingut, la reproducció auto-
màtica predeterminada (per exem-
ple, de vídeos o cançons, quan s’aca-
ba la que sí que ha triat l’usuari) o les
notificacions als dispositius de con-
firmació de lectura.
En la mateixa línia, el text apro-
vat pel Parlament Europeu també
critica que, per bé que les xarxes so-
cials augmenten l’accessibilitat a la
informació i a l’entreteniment dels
ciutadans europeus, el seu “disseny
addictiu” pot causar danys físics,
psicològics i materials, com la pèr-
dua de concentració i capacitat cog-
nitiva, esgotament, estrès i depres-
sió. A més, els eurodiputats consi-
deren que contribueixen a fer mol-
ta menys activitat física i, per tant,
a dur una vida més sedentària i per-
judicial per a la salut. I estan espe-
cialment preocupats per l’impacte
25
cultura i oci
TELEVISIÓ
Santes Creus. Hi arribarà amb un
dels tractors que van participar a la
manifestació del 3 d’octubre del
2017. El monestir també serà el teló
de fons per explicar la història d’un
conjunt d’eines que es feien servir
per assistir parts fa 50 anys. Om
també hi descobrirà un soldat de la
Guerra Civil que va portar una ba-
la al cos durant 40 anys, i tindrà a les
mans el trofeu que Pau Casals va en-
tregar als guanyadors del I Concurs
de Castells de Tarragona.
Un format irlandès
Una altra història resseguirà la geo-
grafia de Catalunya i visitarà llocs
com el castell de Gardeny de Lleida,
el Palau Episcopal de Solsona, l’Ins-
titut Pere Mata de Reus, el castell de
Santa Florentina de Canet de Mar,
la Universitat de Barcelona, el mo-
nestir de Santes Creus, el monestir
de Sant Pere de Rodes i el Museu
d’Art de Girona.
Selecció
El programa va triar 100
objectes entre els més de
3.000 que s’hi van presentar
El nou programa d’Albert Om és
una adaptació d’un programa irlan-
dès, National treasures. El format
es va veure a la televisió pública del
país i també ha fet el salt a altres in-
drets, com Dinamarca, Nova Zelan-
da i el País Valencià, on À Punt en va
fer una versió presentada per Caro-
lina Ferre i titulada Tresors amb
història.
Els objectes seleccionats pel pro-
grama i la història que amb ells s’ex-
plica quedaran recollits en un arxiu
digital i es podran veure en una ex-
posició final al Museu d’Història de
Catalunya.e
TECNOLOGIA
que l’addicció digital té en els nens
i adolescents, que són més vulnera-
bles a aquests perills.
Per aquest motiu, l’Eurocambra
demana a la Comissió Europea que
proposi introduir a la normativa eu-
ropea el dret a no ser molestat i l’obli-
gació de les companyies a no crear
dissenys enganyosos i addictius. És
a dir, que es deixin d’enviar notifica-
cions constants als dispositius elec-
trònics sense permís o amb missatges
recordatoris que poden fer sentir ma-
lament el consumidor. També plan-
tegen que abans d’enviar contingut
o difondre’n surti un missatge del ti-
pus “pensa abans de compartir” o la
possibilitat de fer bloquejos automà-
tics després de molta estona de con-
nexió, sobretot en menors.
Cal recordar que l’informe votat
per la Comissió de Protecció del Con-
sumidor del Parlament Europeu
d’ahir no és vinculant i que senzilla-
ment vol influir en la llei que la Co-
missió Europea segurament presen-
Imatge de l’aplicació TikTok, una de les xarxes que tarà l’any vinent per reduir l’addicció
més fan servir els joves. EFE a les xarxes socials.e
26
cultura i oci
FOTOS: 080 BARCELONA FASHION
Custo Barcelona
La firma catalana lidera la segona jornada del 080, que també acull el viatge polinesi de Lebor
Gabala, la sastreria ‘canalla’ de Paolo Leduc i el debut de Cherry Massia i Carlota Barrera
LAIA BELTRAN
BARCELONA
urant una mil·lèsima de
D segon, l’ambient es fon
a negre i després escla-
ta en mil bocins de llum
mentre la música ja re-
trona. Comença el xou. La dopami-
na es dispara i el cor s’accelera. De
les models i del dissenyador, segur.
Potser també li passa al públic, que
roman expectant amb el mòbil a la
mà. Dependrà de la seva capacitat
de connectar amb allò que veurà so-
bre la passarel·la. Només és un vi-
atge de deu o dotze minuts, però pot
fer-te volar a una altra dimensió.
Aquesta capacitat no està a l’abast
de tothom. De Custo Barcelona, sí.
Més enllà que t’agradi o no la seva
roba, més enllà de si te la posaries o
no. Juga a una altra lliga? Sí (i no no-
més perquè aquesta marca catalana
també desfili a la setmana de la mo-
da de Nova York i a la de Madrid).
Quan el teu objectiu és vestir dones
que ja tenen l’armari desbordat de
roba, només pots apel·lar a l’emoció,
i aquesta és la tecla que va saber pit-
jar el dissenyador Custo Dalmau
per il·luminar la segona jornada del
080 Barcelona Fashion d’ahir.
Carlota Barrera
Custo il·lumina el camí
No es tracta només de l’abundàn-
cia de tons metal·litzats que amara-
ven moltes de les peces, però també.
La llum ve de més endins, de les ga-
nes de continuar liderant en un sec-
tor cada cop més competitiu. “El
nostre esperit és emoció, creació i
innovació. Volem ser capaços de
connectar la tecnologia i l’artesania
i fer-ho des de la coherència”, expli-
cava Dalmau abans de la desfilada.
Sobre la passarel·la, una seixantena
de looks que mesclaven peces de
Welcome to the Other Side –l’actu-
al col·lecció d’hivern– amb un avan-
çament d’Object of Desire, la pro-
posta de la pròxima primavera-estiu
2024. Un seductor totum revolutum
on convivien anoracs oversize que
encegaven amb vestits curts i llargs,
entallats i amples, amb obertures o
asimètrics en un explosiu joc de co-
lor i textures. Però també es van veu-
re pantalons sastre –d’un teixit arte-
sà de cotó i lúrex amb molta càrre-
ga gràfica– combinats amb camises,
a més de combos de tops i minifal-
dilles. L’univers Custo s’ha elevat a
la màxima potència amb la voluntat
de marcar el camí apostant per un
format híbrid i atemporal on mai es
perdi la joie de vivre.
També hi ha una manera més as-
serenada de tocar la fibra, i és la que
Estils
Lebor Gabala
practica Maite Muñoz, l’exquisida
Líder dissenyadora de Lebor Gabala. Ella
L’esperit defuig els focs artificials, però a
l’hora d’idear una col·lecció sí que
de Custo es permet el luxe de somiar. El còc-
Barcelona tel Mai Tai –dolç, però amb un punt
transmet àcid– dona nom a la seva proposta
emoció de primavera-estiu 2024 i també és
el passaport a un viatge a les illes de
la Polinèsia amb sobrietat i un punt
Talent de sofisticació gràcies a les sedes
La passarel·la amb estampats florals i els setins
brillants. Quina seria la maleta ide-
ha reservat al per a aquesta escapada? Muñoz
espai per s’imagina vestits llargs i vaporosos
als talents que es moguin al caminar, però
emergents també d’altres de punt jersei amb
drapejats que remarquen la silueta.
També pantalons de setí i faldilles
que combinats amb tops i jerseis
amb un acabat metal·litzat que re-
corda la llum de les postes de sol.
L’exploració de les identitats
La sensualitat de Cherry Massia i la
potent mirada contemporània de
Carlota Barrera –les dues debu-
tants– va ser la quota de saba nova
de la jornada d’ahir, a més de la sas-
treria canalla que practica el poli-
facètic Paolo Leduc. Amb estils i
backgrounds ben diferents, les tres
marques van defensar que la passa-
rel·la reservi espai per als talents
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara
emergents. O no tan emergents, al-
menys en el cas de l’asturiana Car-
lota Barrera, que va guanyar el pre-
mi Vogue Who’s On Next 2019, un
punt d’inflexió en la seva curta pe-
rò intensa carrera. Formada a Lon-
dres, Barrera va començar defen-
sant una proposta de moda mascu-
lina que amb el pas del temps ha
evolucionat. “L’exploració de les
identitats és un tema que lideren
els joves. Per això vull que la meva
marca formi part d’aquesta conver-
sa”, assegurava, i reconeixia que
ella és la primera a robar-li camises
al seu pare.
La seva carta de presentació al
080 va ser la Core Collection, for-
mada per una selecció de les peces
més “atemporals i rellevants” de les
seves dotze col·leccions anteriors.
Com la matèria, aquesta magnífica
col·lecció ni es crea ni es destrueix:
simplement es transforma. Des
d’una impecable camisa blanca de
màniga llarga amb un tall al pit fins
a una interessant capa de pluja amb
tres butxaques davanteres: la vinte-
na de looks de la Core Collection be-
uen del patronatge masculí i es de-
clinen en colors neutres: blanc i ne-
gre, però també en gris, blau marí i
verd molsa. Hi abunden les siluetes
andrògines i també queda palès
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 27
cultura i oci

Gent
Rosalía se sincera a ‘Vogue’:
“Em faria molta il·lusió ser mare”
ELISENDA FORÉS I CATALÀ
BARCELONA

o ha estat un cara a cara.

N L’entrevista entre Pené-

lope Cruz i Rosalía ha es-
tat una trobada de dues
amigues que abans de co-
nèixer-se s’admiraven mútuament. El
Vogue del mes de novembre ja ha ar-
ribat als quioscos i entre les moltíssi-
mes pàgines hi ha l’esperada entrevis-
ta. L’actriu i la cantant han compartit
una conversa on parlen de la inquietud
artística durant la infantesa, el verti-
gen de la fama, la carrera professional,
la maternitat i el feminisme.
L’entrevista comença amb un inter-
canvi d’elogis. Per bé que Penélope te-
nia el rol d’entrevistadora i Rosalía
d’entrevistada, l’estructura de la peça
queda dissolta en forma d’una conver-
sa entre dues amigues que no es veien

VICTOR BOYKO / GETTY

Cherry Massia
com li agrada a Barrera experimen-
tar amb les camises i utilitzar tei-
xits deadstock. Però, sobretot, s’hi
palpa la coherència, la versatilitat
i la fluïdesa de la seva proposta. I ai-
xò és el que passa quan les peces
tradicionals passen per un bon fil-
tre personal. I l’asturiana té aquest
do (a més de bon gust per a la mú-
sica en viu).
Qui també s’ha inspirat en la tradi-
ció –concretament en la sastreria
masculina– és el jove Paolo Leduc,
però ho fa des d’una òptica més gam-
berra i amb l’ànim d’alterar-ne les re-
gles. Aquest va ser l’esperit de Contra-
band Goods, una col·lecció de street-
wear dominada per jaquetes i panta-
lons desestructurats que jugaven amb
el trompe-l’oeil com en el cas de la ca-
misa-armilla. Però van ser les samar-
retes estampades i els shorts de boxe-
jador els que van acabar definint l’es-
tètica d’home dolent.
Tot i no arribar a la trentena, la
sevillana Irene Massia ja pot presu-
mir d’haver vestit celebritats espa-
nyoles com les cantants Aitana i
Lola Índigo i les actrius Milena
Smit i Blanca Suárez. Regals del
destí per a Cherry Massia, una mar-
ca que ella mateixa defineix com a
“sensual, poderosa i etèria”.
Aquests adjectius encaixen amb
Eros & Psyche, la seva col·lecció de
debut al 080, on van regnar els ves-
tits de nit de caràcter performatiu,
potser per l’ús arriscat de blondes
i transparències i colors tan simbò-
lics com el vermell cirera, el negre
i el plata. ¿Si se’n posaria algun la ir-
reverent Nathy Peluso? Ja ho ha
fet, com es podia esperar.e
des de feia temps. Si hi ha un mantra
que es repeteix al llarg de l’entrevista
és el “jo també”, de l’una i de l’altra, i
totes dues expliquen que van ser pre-
coces. “Devia tenir uns nou anys, més
o menys”, diu Rosalía quan l’actriu li
pregunta a quina edat va saber que vo-
lia dedicar-se a cantar.
Entre les confessions vitals de les
artistes, les fotografies de Katie Bur-
nett a Rosalía farceixen les pàgines. La
irreverència de les imatges, totes en
blanc i negre i sovint amb moviment,
acompanya el transcurs d’una conver-
sa on es fa evident el salt generacional
entre la cantant de 31 anys i l’actriu de
49. Així i tot, troben referents comuns,
com Alaska i Almodóvar. La cantant de
Sant Esteve Sesrovires va saber que
volia dedicar-se a cantar quan escolta-
va la impietosa artista de la Movida
Madrileña, un gust que encarna el fol-
klore alternatiu espanyol amb el qual
se senten representades, per haver-se
criat “en entorns bastant humils”.
Daniel Sancho, acusat d’assassinat premeditat
Després de tres mesos d’espera, la
Fiscalia ha emès el seu veredicte. El
jurat popular de Samui, l’illa del
Sud-est Asiàtic on es troba en pre-
só preventiva Daniel Sancho, ha co-
incidit amb les investigacions de la
policia al concloure que l’assassinat
d’E
Edwin Arrieta va ser premeditat.
A més, l’informe que ha entregat al
tribunal de Tailàndia encarregat
del cas acusa el xef espanyol d’haver
amagat el cos de la víctima, que va
ser esquarterat en catorze parts.
Els càrrecs imputats per la Fisca-
lia de Samui són els mateixos que va
demanar la policia després de dur
a terme una investigació de més de
dos mesos. L’informe emès pel ju-
rat popular serà llegit aquest dijous
en una vista al tribunal de Samui,
on Daniel Sancho, acusat d’assassi-
Però tot i els anys de lletres reivin-
dicatives, hi ha plagues que perduren.
La chica Almodóvar no entén com en-
cara ara les lletres de les cançons són
“summament masclistes”. Rosalía és
clara i concisa: “La música només és un
reflex de la societat”. La cantant creu
que hi ha d’haver més valentia a l’ho-
ra de sortir d’un camí ja explotat i ca-
duc. El món del cinema no és absent de
la construcció patriarcal i tot i que Pe-
nélope diu no haver patit res greu, sí
que admet que ha viscut “situacions de
les quals tens ganes de sortir corrents
i anar al lavabo a plorar”.
Fa dotze anys Cruz també va deci-
dir iniciar la carrera com a mare, jun-
tament amb la seva parella, Javier
YOUTUBE
nat premeditat i ocultació del cos,
haurà d’estar present. A hores d’ara
no es té constància que el jove de 29
anys hagi contractat un advocat
particular tailandès, un requisit
que ha de complir. En cas que no
s’hi presenti amb un lletrat especi-
alitzat en la llei del país del Sud-est
CARLOS ÁLVAREZ / GETTY
Bardem. Ara ja no té “aquesta mena
d’ambició”, diu, i a més assegura que
pot escollir els projectes on vol treba-
llar. Per a ella els fills ho canvien tot:
“Ja mai més et veus a tu mateix com
el primer de la fila. I això és una bene-
dicció”. Sense cap pregunta sobre la
qüestió i pocs mesos després de tren-
car la relació amb el que va ser el seu
promès, Rauw Alejandro, Rosalía
afegeix una declaració que ningú
s’esperava: “Cuidar els que estimes,
en lloc de centrar-se en un mateix, és
molt bonic. Em faria molta il·lusió
ser mare algun dia”. Tot i la confes-
sió, la madrilenya acaba afirmant que
ser mare és “una revolució des del
primer minut”.e
Asiàtic, serà el mateix jutge qui as-
signarà a l’assassí confés un advo-
cat d’ofici.
La incertesa sobre qui el defen-
sarà es deu a la decisió que va pren-
dre el 7 de setembre el pare de
l’acusat, l’actor Rodolfo Sancho,
que va prescindir dels serveis de
l’advocat tailandès Ann Chuaypra-
bat per “discrepàncies en la defen-
sa”. L’estratègia i la defensa seran
claus per definir el futur de Sancho,
que cada vegada sembla ser més
negre: el Codi Penal tailandès pre-
veu la pena de mort pel delicte d’as-
sassinat premeditat. Aquest ha es-
tat el càrrec que han conclòs tant la
investigació com la Fiscalia de Sa-
mui per l’assassinat i esquartera-
ment d’Arrieta el 2 d’agost a l’illa de
Koh Phagan.
28 DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 ara

CLÀSSIC A L’EUROLLIGA
El Barça visita la pista del Reial Madrid a
la cinquena jornada de l’Eurolliga. És el
tercer clàssic del curs, que fins ara
sempre ha guanyat l’equip madridista.

FLORENTINO
PÉREZ
El president del

Esports
TROBADA D’EXPRESIDENTS Reial Madrid no serà
Joan Laporta, Josep Maria Bartomeu, al clàssic pel polèmic
Sandro Rosell, Enric Reyna i Joan comentari d’un
Gaspart van sopar dilluns per parlar directiu del Barça
del Barça i el cas Negreira. contra Vinícius.

Amb Fermín cap als vuitens

L’energia del migcampista andalús impulsa un Barça deslluït davant d’un Xakhtar tan feble com orgullós

ALBERT NADAL
PERIODISTA

El Barça no es pot permetre tics d’equip

gran. Un partit que semblava resolt sen-
se despentinar-se al descans va desem-
bocar en un triomf deslluït (2-1) després
d’un sorprenent gol del feble Xakhtar
Donetsk. Una pèrdua de João Félix
quan intentava trepitjar l’àrea va per-
metre als ucraïnesos afegir picant a un
partit que els blaugranes van afrontar
a ritme de costellada. Tenir la classifica-
ció per als vuitens de la Champions
pràcticament segellada, l’energia de
Fermín i un estadi de Montjuïc amb
41.409 ànimes contentes de tornar a
veure Marc Guiu són les notes positives
d’una victòria grisa.
L’equip ja va començar amb mal peu
i va saltar al partit endormiscat, amb
una actitud impròpia d’un duel de Lli-
ga de Campions. Semblava que els fut-
bolistes del Barça, conscients de la su-
perioritat, haguessin sortit a jugar un
partit d’entrenament. Un solters con-
tra casats. Un amistós estiuenc de fes-
ta major. Només Oriol Romeu sembla-
va haver sortit prou endollat per mos- Fermín López va ser escollit millor jugador del Barça en el triomf contra el Xakhtar Donetsk. SIU WU / EFE
trar respecte a un Xakhtar molt debi-
litat per la guerra a Ucraïna. L’equip del nes pilotes fàcils. Però res faria perillar nik. A la segona, amb el travesser, però Martínez per avortar qualsevol intent
Donbass –en conflicte amb Rússia des el triomf blaugrana, que apujant una mi- per allà rondava un tauró afamat de de perill rival. Fins a la segona meitat,
del 2014– fa gairebé deu anys que no ca la velocitat en va tenir prou per plan- nom Ferran i de cognom Torres. El da- quan els blaugranes es van complicar la
pot disputar partits al seu estadi. Juga tar-se davant la porteria del rival al pri- vanter va recollir el refús per enviar la vida tot solets.
exiliat, a Hamburg, on els blaugranes mer temps. El conjunt visitant deixava pilota al fons de la xarxa amb una bona
volaran d’aquí dues setmanes. El tants espais pels carrils interiors que rematada de volea. Després d’una mi- Gol sorprenent del Xakhtar
Xakhtar és la Ventafocs, amb permís de Fermín es va fer un tip de trepitjar àrea. ca de suspens protagonitzat pel VAR, el Després del guió del primer temps, els
l’Anvers, del grup del Barça, probable- Semblava un golafre en un bufet lliure. col·legiat va donar la diana per vàlida. La darrers 45 minuts eren per gestionar
ment el més senzill de tota la lligueta de En poc més de mitja hora, el jove llauna ja s’havia obert. Ferran Torres va descansos i donar oportunitats a més
classificació. I això encara fa més im- migcampista de 20 anys ja havia prota- dedicar el gol a la seva àvia, que s’ha nanos de La Masia. Però la deixadesa
perdonable com es van acabar compli- gonitzat tres ocasions claríssimes. En la mort aquesta setmana, amb un missat- del Barça, segurament amb el cap ja
cant el marcador els de Xavi. primera va topar amb els guants de Riz- ge sota la samarreta. pensant en el Madrid, es va traduir en el
Per buscar alguna excusa a la pobra A la tercera ocasió de Fermín va arri- gol de Sudakov al contraatac davant una
posada en escena dels blaugranes, amb bar el seu gol particular. El primer que inexplicable passivitat de Romeu. Amb
menys revolucions que un tractor es- Grup H marca a la Champions. L’any passat ju- el 2-1 i davant un Xakhtar transformat
patllat, és que contra el conjunt ucraï- gava cedit al Linares, de Primera RFEF, en un equip valent i orgullós, Xavi va fer
nès ningú podia prendre mal. L’equip, Barça - Xakhtar 2-1 l’equivalent a l’antiga Segona B. És un entrar titulars com Balde i Christensen
amb sis lesionats, venia d’un gran des- Anvers - Porto 1-4 migcampista amb ànima de davanter i per no veure perillar la victòria. Tam-
gast diumenge contra l’exigent Athletic això a Xavi li encanta. Ferran li va tor- bé va entrar Marc Guiu per Félix i Marc
Club i dissabte pot donar un cop de Classificació nar el favor i, aquest cop, el valencià va Casadó per Fermín, el millor ahir.
puny a la taula si aconsegueix guanyar Champions - 3a jornada assistir l’andalús, que va trobar un pas- El partit es va embrutar, amb els
el Reial Madrid, colíder de la Lliga amb EQUIP PT
sadís més ample que els de l’Ikea al cor ucraïnesos confonent intensitat amb
un punt més que el Barça i els mateixos de l’àrea ucraïnesa. Barraca i cap a dins. duresa els darrers minuts i amb el Bar-
1 Barça 9
que el meravellós Girona de Míchel. Pe- L’enfrontament era poc més que una ça, sense gaire brillantor, intentant tan-
rò caldrà jugar molt millor. 2 Porto 6 patxanga per al Barça. Quan el Xakhtar car el triomf amb un parell de contraa-
El ritme contra el Xakhtar era baix i 3 Xakhtar 3 intentava aixecar una mica el cap i bus- tacs que no es van materialitzar. Partit
contagiós; tant, que fins i tot estilistes 4 Anvers 0 car algun desplaçament per activar els per oblidar. Caldrà canviar moltes coses
com Gündogan i Cancelo perdien algu- davanters, allà hi havia Araujo i Iñigo abans de la visita del Reial Madrid.e
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
JUGADORS
FC Barcelona
ENTRENADOR: Xavi Hernández
Ter Stegen; João Cancelo, Araujo, Iñigo
Martínez (Christensen, .82’), Marcos
Alonso (Balde, 70’); Oriol Romeu,
Gündogan, Fermín López (Marc Casadó,
82’); Lamine Yamal, Ferran Torres i João
Félix (Marc Guiu, 75’)
ESTADI: Olímpic Lluís Companys n NOMBRE D’ESPECTADORS: 41.409 n ÀRBITRE: Ivan Kruzliak (Eslovàquia)
APUNTS EN CALENT
XAVI HERNÁNDEZ NAVARRO
PERIODISTA
Beneïda estirada a Linares
Hi ha gent que aprofita les ocasions que els
brinda la vida i després hi ha Fermín López.
Parlem d’un jugador que l’any passat no va-
lia per al filial perquè no havia fet l’estirada
i que va sortir cedit al Linares, on va pro-
gressar adequadament i va guanyar els
quilos i centímetres que li faltaven. En un
El poder de la ment
Un golàs des de la frontal de l’àrea, dos pals
i una altra diana anul·lada per mil·límetres.
Aquest va ser el balanç de Fermín en la se-
va primera titularitat a la Champions.
L’hauria pogut firmar Bellingham al Reial
Madrid, amb la diferència que l’anglès va
costar 103 milions i l’andalús zero. D’altra
Amb silenci i experiència
Per matar l’argumentari del primer apunt,
algú podria dir que Iñigo Martínez cobra
massa per ser el quart central del Barça i
que per tenir-lo a ell, total, ja hi havia Cha-
di Riad, un fruit de La Masia que ha marxat
al Betis. Tanmateix, s’ha de dir que el mar-
cador biscaí arribava al Barça per cobrir una
Per sort, només va ser un cop
João Félix va acabar el partit d’ahir amb ma-
la cara. Va rebre un cop i va ser substituït
per Guiu. Mentre marxava del camp, es va
fer un estrany silenci a Montjuïc, propi de
quan es lesiona l’estrella de l’equip en un
moment inoportú. Amb Pedri descartat per
al clàssic i Raphinha, Lewandowski i De
TARGETES
2 1
GOLS
Ferran Torres (43’) i Ferran (28’) i
Balde (75’) Fermín (36’)
Cap
ENRIC FONTCUBERTA / EFE
Barça curt d’efectius i en crisi econòmica,
que els joves s’apuntin a la causa és una
gran notícia. Però el que està fent Fermín
va més enllà d’aquest objectiu, perquè el
seu impacte omple el buit de migcampista
amb arribada que La Masia no produïa. Mi-
llor així que no amb Vidal o Paulinho, no?
banda, és de justícia destacar Ferran Tor-
res, erigit en referència per l’absència de
Lewandowski. El valencià va obrir la llauna
contra el Xakhtar i també va anotar el gol
del triomf en la difícil visita a Porto. Sembla
un altre. Que important que és cuidar la
ment perquè el cos respongui com toca...
necessitat molt específica: central esquer-
re amb experiència a la Lliga. Després d’un
inici marcat per una lesió mal guarida, l’ex
de l’Athletic s’està refent fins al punt que
no serà sorprenent veure’l a l’alineació de
dissabte en el clàssic. Sense Kounde i amb
Araujo de lateral, pinta bé per a ell.
Jong esgotant les opcions per ser-hi, per-
dre el portuguès hauria estat una notícia
pèssima. Entre les aturades FIFA, la planti-
lla curta i els traumatismes mal gestionats,
el Barça es plantarà al novembre amb mas-
sa problemes d’infermeria. Que reflexioni
qui vulgui.
JUGADORS
FC Xakhtar Donetsk
ENTRENADOR: Marino Pusic
TARGETES
Riznik; Konoplia, Bondar, Matvienko,
Azarov; Stepanenko (Eguinaldo, 90’),
Bondarenko, Sudakov; Zubkov, Sikan
(Kelsi, 70’) i Kriskiv (Newerton, 70’)
Les claus de l’ostracisme
del Golden Boy del Girona
Arnau Martínez ha perdut la titularitat a Montilivi
JORDI BOFILL
GIRONA
El Golden Boy és un premi anual de
prestigi que entrega el diari esportiu
italià Tuttosport al millor futbolista del
futbol europeu menor de 21 anys. Al pal-
marès hi apareix el nom d’un jugador
del Girona, Arnau Martínez. El lateral
dret ha perdut protagonisme a Montili-
vi, però el seu talent continua sent ben
considerat. L’equip de Míchel, colíder
amb vuit victòries en deu partits, rep
avui el Celta a Montilivi (21 h, Gol).
El defensa català tan sols ha jugat sis
dels deu partits de Lliga, amb especial
incidència a l’inici de competició. Actu-
alment, el propietari de la seva posició
és el brasiler Yan Couto, que se n’ha
aprofitat per mèrits propis: és el lateral
dret de Primera amb més participaci-
ons directes en gols del seu equip, amb
un gol i tres assistències; uns números
que li han valgut la trucada de la selec-
ció absoluta, amb qui va debutar durant
l’aturada.
Martínez, que ha donat dues assis-
tències, va ser titular en les quatre pri-
meres jornades i després va desaparèi-
xer, perjudicat pel poc descans i algu-
na lesió, que van provocar que el seu
rendiment baixés respecte al qual ens
tenia acostumats. Especialment tou en
defensa i amb poca claredat ofensiva,
necessitava parar. “Està fos”, diuen des
de l’entorn del català.
Martínez, de 20 anys, ha petat des-
prés de dues campanyes a un nivell al-
tíssim, en què pràcticament ho ha ju-
gat tot: entre club i selecció, 48 partits
Arnau Martínez rebutjant una pilota en el Vila-real - Girona. ANDREU ESTEBAN / EFE
29
esports
GOLS
Konoplia (72’) i Sudakov
Bondar (87’) (62’)
Cap
el curs 2021-22 i 44 partits el 2022-
23. Sense anar més lluny, aquest estiu
amb prou feines va fer vacances: va
ser subcampió amb Espanya en l’Eu-
ropeu sub-21 que va acabar el 8 de ju-
liol i es va incorporar al Girona dues
setmanes després, el dia 23, en la pre-
temporada a Manchester. Couto,
murri com ningú, li ha pispat el lloc.
“L’Arnau està patint”
L’aïllament en les alineacions de
Martínez va començar, precisament,
després de la primera aturada de se-
leccions, a mitjans de setembre, quan
va tornar amb un esquinç al turmell.
“Qualsevol problema que tingui és
fruit del ritme de competició que por-
ta, però per això hem pensat que hem
de parlar amb ell, i buscar la seva mi-
llora física perquè aviat estigui amb
nosaltres”, explicava Míchel alesho-
res. El futbolista va poder sortir de
Montilivi a l’estiu, però el Girona no
va acceptar l’oferta de l’Atlètic de Ma-
drid per considerar-la insuficient en
l’àmbit econòmic.
El jugador no ho està passant bé pel
fet de no participar tant com desitja-
ria. Xerrades a banda, des d’aquell
moment ha jugat 52 minuts al Vila-
real, com a titular –encara al setem-
bre–, i 10 minuts el cap de setmana
passat –els únics de tot el mes d’oc-
tubre amb el Girona, perquè va tornar
a la selecció– contra l’Almeria, on va
donar una assistència a Stuani. “Me
n’alegro molt per ell, perquè està pa-
tint i necessitem la seva millor ver-
sió”, va sincerar-se l’entrenador
blanc-i-vermell.e
30
passi-ho bé
TV3
06.00 Notícies 3/24.
08.00 Els matins (Magazín
d’actualitat).
Presentadora: Ariadna 16.15 Com si fos ahir
Oltra. Magazín d’ac-
tualitat que inclou
entrevistes, repor-
tatges i debats, entre
altres seccions.
10.30 Tot es mou (Magazín).
Presentadora:
Helena Garcia Melero.
Magazín d’entrete-
niment que no perd
de vista l’actualitat.
Un programa fresc
i proper en què
els presentadors
s’acosten d’una
manera informal i
distesa als esdeveni-
ments del dia a dia.
13.50 Telenotícies comar-
ques. Presentadora:
Núria Solé.
14.30 Telenotícies migdia.
Presentadors: Raquel
Sans, Xavi Coral.
Esports: Marta Bosch,
Francesc Mauri. 16.50 El Paradís de les
15.40 Cuines.
15.40 Cuines (Gastronòmic).
Presentadors: Marc
Ribas, Gessamí
Caramés, Arnau Paris.
El cuiner Marc Ribas és
l’encarregat d’entrar
cada dia a casa de la
gent amb l’objectiu de
contagiar-los la seva
passió per la cuina.
Gessamí Caramés, per
part seva, ensenya
receptes fàcils i vari-
ades per als amants
de la rebosteria i la
pastisseria. A més,
Arnau París proposa
ESPORT3 LA 1
06.05 Volta Cicloturista a 06.00
Eivissa. 08.00
06.20 Volta Menorca BTT. 10.40
06.30 324 Esports. 14.00
06.55 Onze. 14.10
08.25 EuroCup Women. 15.00
Piestanske Cajky-Spar 15.50
Girona. 16.15
10.00 Karakia. 16.30
10.29 Thalassa.
10.49 Tatuats pels 17.30
Pirineus. 18.30
11.30 Onze. 19.30
13.00 Esport club. 20.30
15.00 Catalunya salvatge. 21.00
15.27 GR Pirineus. 21.50
16.02 A taula. 22.40
16.30 Els habitants de la fi
del món.
17.15 Sala de premsa.
17.30 La Frontal.
18.00 Esport club.
19.00 Tot Costa.
20.30 EHF Champions
League. Barça-
Telekom Veszprém
HC. En directe.
22.30 Temps d’aventura.
23.00 Onze.
00.30 324 Esports.
00.55 Onze.
02.25 324 Esports. 01.50 Comerse el mundo.
02.50 EHF Champions 02.45 La noche en 24
League.
PROGRAMACIÓ TELEVISIVA
plats ràpids, senzills i pateix perquè el
pensats per motivar Federico continua
tothom a cuinar. sense dir-li res.
17.35 Planta baixa
(Sèrie). El Salva ha (Magazín d’actualitat).
d’assistir a un acte Presentadora: Agnès
organitzat per l’As- Marquès. Magazín
sociació d’Advocats d’actualitat social i
per la Justícia Social. política, amb repor-
La Marta i la Sofia el ters al carrer, moltes
volen acompanyar a connexions, sense
l’esdeveniment, però tertúlies i amb públic
sorgeix un imprevist. al plató.
Mentrestant, hi ha 19.10 Atrapa’m si pots
hagut un altre roba- (Concurs). Programa
tori al gimnàs, i un de preguntes i
dels clients decideix respostes que convida
posar una denúncia a l’espectador a parti-
la policia. Finalment, cipar des de casa seva.
el Quique fa un esforç 20.15 Està passant
(Humor).
per mirar d’arreglar les
Presentadors: Toni
coses amb la Cèlia.
Soler, Jair Domínguez.
Col·laboradors: Marc
Giró, Elisenda Carod,
Judit Martín, Òscar
Andreu. Informatiu
satíric que analitza les
claus de l’actualitat del
dia i en busca la part
Senyores (Sèrie).
divertida.
La Ludovica li diu al
21.00 Telenotícies vespre.
Riccardo que, si vol Presentador: Toni
tenir algun dret sobre Cruanyes. Esports:
el seu fill, s’ha de Maria Fernández
casar amb ella, però Vidal, Tomàs Molina.
ell no està disposat 22.05 Polònia (Humor).
a deixar l’Angela, Programa que retrata
tot i que tampoc vol l’actualitat política
perdre el seu fill. El catalana a través de la
Cosimo, per part seva, sàtira i el bon humor.
sospita que l’embaràs 22.45 Una altra història
de la Ludovica és una (Sèrie documental).
mentida per atrapar Monestir de Santes
el Riccardo, però ella li Creus a Tarragona
ensenya unes proves (T1): Albert Om arriba
d’embaràs. D’altra al Reial Monestir de
banda, la Roberta Santes Creus en un
ANTENA 3
Telediario matinal. 06.00 Remescar, cosmética
La hora de La 1. al instante.
Mañaneros. 06.15 Las noticias de la
L’informatiu. mañana.
Ahora o nunca. 08.55 Espejo público.
Telediario 1. 13.20 Cocina abierta con
L’informatiu. Karlos Arguiñano.
El tiempo. 13.45 La ruleta de la
Salón de té La suerte.
Moderna. 15.00 Antena 3 Noticias 1.
La Promesa. 15.30 Deportes.
El comodín de La 1. 15.35 El tiempo.
El cazador. 15.45 Amar es para
Aquí la Tierra. siempre.
Telediario 2. 17.00 Pecado original.
4 estrellas. 18.00 Y ahora Sonsoles.
MasterChef 20.00 Pasapalabra.
Celebrity. En el primer 21.00 Antena 3 Noticias 2.
repte de la nit, els 21.30 Deportes.
participants entren 21.35 El tiempo.
a les cuines individu- 21.45 El hormiguero 3.0.
alment per retirar un El programa tanca la
màxim de 10 ingredi- setmana amb la visita
ents del cistell d’un o del cantant, compo-
més companys. Amb sitor i productor
els ingredients que discogràfic Feid, un
han quedat, han de dels representants del
preparar un plat en 75 reggaeton més grans
minuts, acompanyats a escala mundial, que
per Bibiana Fernández figura entre els cinc
i Anabel Alonso. artistes més escoltats
del món.
22.45 Joaquín, el novato.
horas. 02.30 Live Casino.
DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
SX3 / 33
dels tractors que 08.20 Titó.
van participar en la 08.30 El Mic i els seus
manifestació del 3 amics.
d’octubre de 2017. El 08.40 Petit.
monestir, símbol de la 08.48 Pirata i Capitano.
transició del romànic 09.00 Pfffirates.
al gòtic, serveix d’es- 09.11 Dino tren.
cenari per mostrar 09.23 Dot.
les eines amb què 09.44 Zoom, el dofí blanc.
s’assistien els parts 10.08 Ideafix i els irreducti-
fa 50 anys. Més tard, bles.
es descobreix com un 10.31 Vicky, el viking.
soldat de la Guerra 10.55 Els Mini Ninges.
Civil va dur una bala 11.28 Súper 4.
al cos durant 40 anys. 11.53 Presto! L’escola de
màgia.
Finalment, l’espai
12.15 Prodigiosa: Les aven-
mostra el trofeu que
tures de Ladybug i
Pau Casals va lliurar
Gat Noir.
als guanyadors del I
12.37 Les noves aventures
Concurs de Castells de de Peter Pan.
Tarragona. (Nou en 12.59 Robin Hood,
emissió.) el trapella de
Sherwood.
13.22 Les Sisters.
13.45 Els germans Kratt.
14.28 One piece.
15.14 Inuyasha.
15.38 L’hora del Timmy.
15.49 Una mà de contes.
23.45 Al cotxe (Entrevistes).
15.58 El Mic i els seus
Eloi Vila conversa
amics.
en profunditat 16.08 Els contes de la
amb Lluís Gavaldà, Pinya.
cantant, guitarrista i 16.14 Els contes de la
compositor d’Els Pets. Masha.
Malgrat que fa gairebé 16.21 Zoom, el dofí blanc.
40 anys que és amb 16.34 Agent Binky:
el grup, confessa que Mascotes de l’uni-
no té cap talent innat vers.
per a la música, però 16.56 Petit.
es mostra orgullós 17.03 Una mà de contes.
d’haver aconseguit 17.15 El Mic i els seus
guanyar-s’hi la vida. amics.
00.20 Més 324 (Debat). 17.24 Els contes de la
Presentador: Xavier Pinya.
Graset. 17.30 L’hora de berenar.
02.20 Notícies 3/24. 17.33 Titó.
CUATRO TELE 5
07.25 Heldt (Sèrie). 08.55 La mirada crítica.
09.20 Alerta Cobra (Sèrie). 10.30 Vamos a ver.
12.30 En boca de todos. 15.00 Informativos
14.55 ElDesmarque Cuatro. Telecinco.
15.15 El tiempo. 15.30 ElDesmarque
15.30 Todo es mentira. Telecinco.
18.25 UEFA Europa 15.40 El tiempo.
League. Aris 15.45 Así es la vida.
Limassol-Real Betis 17.00 TardeAR.
Balompié. 20.00 Reacción en cadena.
20.40 ElDesmarque Cuatro. 21.05 Informativos
20.55 El tiempo. Telecinco.
21.05 First Dates. 21.35 ElDesmarque
22.50 Horizonte. Telecinco.
Iker Jiménez aborda 21.45 El tiempo.
l’última hora del 22.00 Gran Hermano VIP.
conflicte derivat dels 02.00 Casino Gran Madrid
Online Show.
atacs terroristes de
Hamàs a Israel el 7
d’octubre passat,
i els bombardejos LA 2
posteriors d’aquest
país sobre la Franja de 08.00 Cafè d’idees.
Gaza. També ofereix 09.55 La aventura del
diversos testimonis saber.
sobre l’estat actual 10.55 Aquí hay trabajo.
dels quibuts atacats 11.20 Pueblo de Dios.
i de familiars de 11.50 La 2 express.
persones que conti- 12.00 Grans documentals.
nuen segrestades per 12.55 Mañanas de cine: El
l’organització terro- retorno del héroe.
rista. 14.20 Sin equipaje. (T1).
14.45 Las recetas de Julie.
15.45 Saber y ganar.
16.30 Grans documentals.
17.20 Grans documentals.
18.00 Déu n’hi do. (T1).
18.05 40 anys a Sant
Cugat.
01.50 ElDesmarque madru- 19.00 Simfonola.
gada. 19.20 Un país para leerlo.
ara
17.44 L’Alícia i en Lewis.
18.08 Yakari.
18.21 Els germans Kratt.
18.44 El carrer Scream.
19.06 Súper 4.
19.18 El món genial del
Tom Gates.
19.30 Info K.
19.45 Pel·lícula: Com ensi-
nistrar un drac: el
retorn.
20.08 Beta Podcast.
20.16 Dibuixa amb el Will
Sliney.
20.32 Ràndom.
20.57 La casa d’Anubis.
21.08 El detectiu Conan.
21.55 El gran dictat.
22.16 Quan arribin els
marcians. La mater-
nitat és una experi-
ència que canvia la
vida, i a algunes dones
el canvi els pot afectar
la salut mental.
L’escriptora i editora
Mar Garcia Puig relata
la seva experiència
personal, que alhora
és col·lectiva, i que
recull a la novel·la La
història dels verte-
brats.
22.46 El documental.
Palmira Jaquetti, un
cant a la vida.
00.05 Inèdits.
01.03 Quan arribin els
marcians.
01.33 El documental.
02.47 Inèdits.
LA SEXTA
06.30 Remescar, cosmética
al instante.
07.00 Previo Aruser@s.
09.00 Aruser@s.
11.00 Al rojo vivo.
14.30 Noticias 1ª edición.
15.10 Jugones.
15.30 La Sexta meteo.
15.45 Zapeando.
17.15 Más vale tarde.
20.00 Noticias 2ª edición.
21.00 La Sexta Clave.
21.20 La Sexta meteo.
21.25 La Sexta deportes.
21.30 El intermedio.
22.30 Deudas (Sèrie).
01.05 Pel·lícula: La torre
del reloj.
BETEVÉ
11.50 Retrats.
12.05 Va passar aquí.
12.40 Vist des del cel.
13.30 BTV Notícies migdia.
14.30 La porteria.
15.30 Punt de mira.
17.05 Oh my goig!
17.35 Slow BTV.
17.40 L’hora del podcast.
18.30 Via 15.
19.30 BTV Notícies vespre.
19.55 El temps.
20.00 Bàsics BTV.
21.20 BTV Notícies 73.
21.30 Plaça Tísner.
22.30 Primera sessió: Una
mujer brillante.
23.50 La porteria.
00.50 Bàsics BTV.
ara DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2023 31
passi-ho bé

ELTEMPSAMB MIQUEL BERNIS CRÍTICATV

Ventades i temperatura transitòriament més alta MÒNICA PLANAS CALLOL
PERIODISTA
Avui el ponent guanyarà protagonisme i bufarà amb plourà ben poc o gens. La temperatura repuntarà,
ratxes puntualment fortes en comarques centrals i de
l’est. El pas d’un front deixarà novament pluges
però el cap de setmana tornarà a ser clarament de
tardor. Dissabte i diumenge el vent seguirà L’altra cara
destacables al Pirineu occidental, però en general
Temperatura
màxima DIJOUS DIVENDRES
deixant-se sentir, sobretot al Pirineu i al nord-est.

DISSABTE DIUMENGE
del terrorisme
39
36

V
íctimes dobles, el documental de di-
34
32 DILLUNS marts al vespre a TV3, tenia una arren-
30 cada potentíssima. Sobre unes pel·lí-
28 cules familiars antigues on es veien un nen i
26
24 una nena jugant, la veu d’una dona recorda-
22 DIMARTS va amb emoció com eren aquelles criatures.
20 “El Jordi tenia nou anys. Era un nano molt
18
16 alegre i molt guapo i li encantava el futbol. [...]
14
DIMECRES
La meva filla Sílvia tenia catorze anys. Era en-
12 cantadora, feia ballet i era molt amiga de les
10
8 seves amigues”. El Jordi i la Sílvia van morir
6 a l’atemptat d’Hipercor. També hi va morir la
germana de la dona que ens parla, la tieta dels
nens, que els acompanyava. I a poc a poc
anem descobrint la vida del matrimoni des-
prés de la tragèdia i l’esforç per tirar endavant
PASSATEMPS malgrat un dolor que, després de trenta-sis
Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a http://jocs.ara.cat anys, encara és palpable i profund.
Víctimes dobles ens mostra l’altra cara del
terrorisme. Aquella de la qual ja no es parla
SUDOKU difícil SOLUCIONS D’AHIR quan l’atemptat desapareix dels telenotícies.
Difícil Fàcil 8 9 7 3 6 5 2 1 4 “Per als familiars, l’atemptat d’Hipercor és
6 5 4 2 8 1 7 3 9
present cada dia de la resta de la seva vida”,
3 1 5 1
7
3
2
2 9 7 4 8 6 5
8 6 3 9 4 5 1
explica una psicòloga especialista. El docu-
mental fa una mirada transversal a múltiples
8 1 5 4 5 6 9
4
1
6
5 8 4 2 6 7 3
3 5 1 7 9 8 2 atemptats, buscant aquesta quotidianitat
4 6 3 9 5 8 4 3 5 4 1 7 2 8 3 9 6 terrible a la qual queden sotmeses les perso-
3 8 9 4 5 6 1 2 7 nes que els han patit. Di-
1 6 5 3 2 2 7 6 1 9 3 5 4 8 verses autories, diferents
fàcil moments històrics, múl-
7 4 2 4 9 5 6 7 1 3 6 3 8 4 7 1 5 2 9
‘Víctimes tiples circumstàncies per-
2 5 1 9 6 8 7 4 3 dobles’ ens sonals i familiars. Però
9 6 3 1 4 9 7 4 5 2 3 6 1 8 mostra l’altra observes que el dolor de
3 6 2 8 5 7 4 9 1 les víctimes és exacta-
7 8 9 3 2 7 8 9 5 4 9 1 3 6 2 8 7
cara del
1 8 7 2 4 9 3 6 5 terrorisme. ment el mateix, les seves
6 4 1 8 3 4 8 2 6 3 1 5 9 7 4
necessitats són semblants
Aquella de la i el pes que carreguen és
7 1 5 6 9 4 8 3 2
2 8 2 4 9 3 7 8 2 1 5 6
qual ja no es compartit. En pantalla,
parla quan tots ells tenen al darrere
l’atemptat una cortina negra que fa
MOTS ENCREUATS present aquest dol que co-
desapareix
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Els catalans són febles. Complidor. 2. breix les seves vides. Un
dels dels fets més impactants
1 Asprors. Parla per dins. 3. Del cor de la poma en surt un
telenotícies del documental és desco-
arbre que no és un pomer. Captat d’un cop d’ull. El regal de
2
Reis que menys triomfa. 4. Soprano. Si no és tradició, és
brir la història personal
de Robert Manrique, un
3 inèrcia. Mil. 5. Fan moaré. Jubilació. Un octàgon vermell.
home que hem vist centenars de vegades a la
4
6. Cessaments temporals. Amb acabats dolents (i incom- televisió. Un defensor incansable dels drets
prensiblement costós). 7. Aquesta es posa al volant i és de les víctimes del terrorisme des que ell ma-
5
la reina! Amagar l’ou. El pinyol de la nespra. 8. Un parell teix va quedar ferit en l’atemptat d’Hipercor.
6 d’anglesos. Inici d’inflació. Genera titulars. 9. És tal com Les inèrcies mediàtiques l’han convertit en
7
ens ho esperàvem. Són succeïts pels nous. 10. L’article. un home que sempre hi és després de cada
Dona de dents grosses. Dona voltes pel centre d’Ullastret. tragèdia, reivindicant l’atenció a víctimes i
8
11. Bruixot. Publicar un llibre. La sisena de Beethoven. 12. familiars. Però mai havíem conegut com va
9 Moviment marítim. Fa la migdiada abans de dinar. La seva arribar a desenvolupar aquest rol i en què ha
regla no falla mai. 13. Aquest no té ningú que li vagi al da- consistit la seva feina durant tots aquests
10
rrere. Niuada. 14. Trieu ser, de manera sorprenent, súb- anys. L’hem vist exercir de portaveu, en tele-
11 dits d’un país africà. Una certa semblança amb les milis. notícies, en magazins d’actualitat, en especi-
als en directe, en espais de debat... Tenim clar
12
Verticals 1. Un tipus original. Emigració en massa. 2. el seu discurs però no com funciona la seva
13 Donar-hi dues o més voltes. Eliminar les desigualtats. 3. batalla diària. Víctimes dobles ens descobreix
Centre de ioga. Avançar-se en el temps. Maria en família. com la política ha intentat manipular les as-
14
4. A França, d’aquí quatre dies, això. Camí estret. Retuit. 5. sociacions de víctimes, com els seus repre-
núm. 4669, elaborat per Senyor Ventura
Hi deixes els ossos (en plural). Ho tornarem a fer (després sentants han resistit a atacs i amenaces. Ens
de tornar a sofrir i de tornar a lluitar). 6. Actor sense frase. expliquen els vincles de solidaritat que han
A D D I C T E E R U D I T Estiguin a l’aguait. Cert temps enrere. 7. Engega els an- establert entre associacions, al marge de l’es-
càs suport de les administracions. El testi-
L E O A B D O M I N A L S
glesos. Sol·liciten. Urani. 8. Quedaren com morts en llegir
E S T E L U R P A T L A moni de Pilar Manjón i de tot el que va haver
G G O B R I N L A B O R segons quins tuits. Coloms de bosc. 9. Fot fora la vocal.
d’aguantar després de l’11-M fa esgarrifar. El
R A E
A N S
L
I E
A T
S
I
N E
I
T
M A G S
E G I
Cavalca. S’entauli al migdia. 10. Un element que uneix documental fa emergir la part més mesquina
A C A M P A M O N A C O dos mitjons. Silvestres. 11. Cru per dins. Apunta. Un pont de la política: la que ignora, la que atemoreix,
SOLUCIONS D’AHIR A R A P A C I E N T S S
cada vegada menys transitat. 12. Per a la resistència, és la que aixafa, la que silencia. És un retrat molt
D E S G O V E R N I S E T
O S E P A R O C I A R E la batalla més important. Fer el niu. Abans del migdia. 13. cru sobre la revictimització però també sobre
B I E L A A N S A R O N Veïnes de Sarroca de Lleida, al Segrià. Ossos petits. El sen- les greus mancances d’unes administracions
A L T I V A R I A M O L T
R I A D E S E N R A B I I timent que et provoca no poder encapçalar el podi. 14. insensibles.
E S T A N T I S S A I N S McQueen, personatge de Pixar. Oda a la vida campestre.
26.10.2023
A LA CONTRA
DES DE LA CRUÏLLA
Matem Déu
d’una vegada
per totes
La genialitat més gran que ha creat la ima-
ginació humana ha estat la invenció de Déu,
de tots els déus. Vist en perspectiva, és ad-
mirable que unes criatures que no troben
explicació a fenòmens que els depassen,
que no entenen el perquè de la seva exis-
tència, no es conformin amb el silenci com
a resposta a les preguntes transcendentals
i omplin el buit amb el seu instint fabula-
dor. Els escriptors envegem aquesta capa-
citat de crear mites inversemblants que
s’han cregut milions de persones al llarg
dels segles, però a diferència dels profetes i
sacerdots nosaltres teixim històries per en-
tendre la naturalesa humana i no pas per
NAJAT sotmetre els membres de la nostra espècie
EL HACHMI a un orde suposadament superior carregat
de pràctiques i rituals absurds per, de pas-
sada, aprofitar-nos del desassossec dels
nostres contemporanis. Un escriptor que
es cregués les seves pròpies ficcions seria
carn de psiquiatre, però heus aquí que si les
històries inventades són defensades des
d’organitzacions amb poder i prestigi,nin-
gú diagnosticarà com a delirants aquells
que hi creguin.
Fa molts anys que penso en el fet religiós,
des que era una practicant per herència fa-
miliar que gaudia dels rituals del calenda-
ri musulmà fins que vaig ser una seguido-
ra exemplar sota la influència d’un fona-
mentalista seductor, des que vaig anar con-
Dona-li forma a aquella idea que sempre has tingut al cap. Ara és el moment
Aquest llibre podria portar el teu nom
m de convertir-la en el teu llibre. T’acompanyem en el procés perquè
aconsegueixis el finançament que necessites de manera compromesa i
A Collita Pròpia t'ajudem a fer el teu llibre col·lectiva, a través del micromecenatge.
MOHAMMED SABER / EFE
vidada a una comunió carregada de culpa
fins que d’adolescent buscava la quietud i
l’olor de l’encens sota la mirada de les figu-
res pintades per Sert. He vist persones que
limitaven la seva existència, que s’aferra-
ven a una cosmovisió inventada fa segles,
que se sotmetien voluntàriament als dic-
tats d’un Déu que, ben mirat, no semblava
que se’ls estimés gaire, sobretot a les dones.
De tota aquesta experiència religiosa no-
més en salvaria una que vaig observar de
petita quan acompanyava la meva àvia a la
visita del seu santó particular en un petit
morabit i s’hi relacionava sense intermedi-
aris ni gaires requisits perquè essent com
era una rifenya analfabeta oblidada per tots
FERRERES
DEMÀ Natza Farré
els poders resulta que gaudia del privilegi
d’escapar de l’ortodòxia. Fins que l’educa-
ció formal va encalçar les seves netes i les
va fer avergonyir d’aquella forma primiti-
va de viure la transcendència. És clar, era
massa inofensiva, aquella religiositat de les
dones, del tot inútil a l’hora d’aglutinar
masses senceres de població en contra dels
seus germans d’espècie. En nom del santó
del meu poble la meva àvia no hauria matat
ningú, encara menys criatures innocents
que, com a Israel, no han comès altre delic-
te que haver nascut en una terra que les es-
criptures, també inventades, diuen que
pertanyen als jueus. En el nostre segle XXI
de viatges a Mart i tecnologia punta a nin-
gú li resulta estrany aquest principi teocrà-
tic que legitima l’extermini dels palestins.
Doncs a mi em resulta tan poc raonable
com els qui són capaços d’immolar-se per
entrar al paradís.
A hores d’ara ja podem acusar Nietzsche
d’excessivament optimista, perquè Déu no
només no ha mort sinó que ens continua
matant, els homes se segueixen matant en
el seu nom més que mai. En molts casos
potser és només una excusa, no ho nego,
però potser seria hora que d’una vegada per
totes ens desféssim d’aquestes fantasies
nefastes que hem confós amb la realitat i
rematéssim la feina del filòsof alemany. Els
creients s’aferren a la religió perquè no po-
den suportar el fet de no saber, de no trobar
sentit, però quin sentit té creure en éssers
sobrenaturals, en superherois i personat-
ges màgics? Les religions són perjudicials
per a les persones en molts sentits, són ali-
enants i deshumanitzen perquè l’única ma-
nera que tenen d’erigir-se en veritats abso-
lutes i escapar de l’evidència de la seva prò-
pia naturalesa fictícia és aniquilant la com-
petència, qualsevol veu que els porti la
contrària.
Descobreix com et podem ajudar a
collitapropia.cat