P 24-25

GETTY
CULTURA
200 anys de Dostoievski
L’autor, una autèntica muntanya russa vital i literària, motiva
nombroses traduccions i relectures teatrals i artístiques
P 12

SALUT

El consum d’oli de
palma afavoreix
DIJOUS
11 DE NOVEMBRE DEL 2021
les metàstasis
Investigadors de l’IRB demostren Aquest oli es troba sobretot en
NÚMERO 3966

1,50 EUROS
que el seu component principal pastisseria industrial, alguns
FINS A UN 30% D’ESTALVI
expandeix els tumors cancerosos làctics i carn, i també en cosmètica
PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT P 16-17

AVUI
EL SUPLEMENT
‘COMARQUES
GIRONINES’
P 04-05

RECUPERACIÓ ECONÒMICA

Brots verds a
la gastronomia
gironina
Emprenedors i cuiners de prestigi La reactivació de la restauració
obren negocis en locals que ve acompanyada de nous hàbits,
comarques havien tancat per la pandèmia com ara horaris més europeus
gironines
DIJOUS
11 DE NOVEMBRE DEL 2021
NÚMERO 298

COMPARTIR ÀPAT EN UN RESTAURANT, UN DELS PLAERS ENYORATS DURANT EL TANCAMENT PER LA PANDÈMIA
Trobar taula per dinar o sopar en un restaurant de Girona no és gens fàcil, sobretot en cap de setmana. El gremi de la restauració
diu que les ganes de tornar a sortir i compartir taula amb els amics han ajudat a la recuperació del sector. DAVID BORRAT

P 07 P 08

‘El cau’ travessa Un pardal entre

Opinió

TONI les barreres de iguanes al

SALA
escriptor
la immigració Butterfly Park
Un dels episodis més La docuficció de Pere Solés Les instal·lacions
BUTTERFLY PARK

llastimosos de la història està protagonitzada d’Empuriabrava són un

del català és quan els presos
polítics van avenir-se per un escolta de Salt refugi d’animals exòtics
a declarar en castellà

CÈLIA ATSET

El concert econòmic reobre ferides

El debat organitzat per l’ARA amb el conseller d’Economia, Jaume Giró, i tres predecessors seus –Oriol Junqueras,
Andreu Mas-Colell i Antoni Castells–, moderat per Esther Vera, va estar marcat per l’endèmic llast de l’infrafinançament,
cosa que va portar l’expresident Pujol, entre el públic, a negar que ell hagués renunciat al concert econòmic

P 04-05 P 11

Els EUA i la Xina

El Govern obrirà noves actuaran conjuntament
delegacions a l’estranger per reduir les emissions
P 18
tot i l’amenaça judicial L’empresariat exigeix el
Cs fa servir la partida d’Exteriors del pressupost, que Corredor Mediterrani des
és el 0,003%, per mirar d’endarrerir-ne la tramitació de Madrid 25 anys després
02
les claus del dia
TOVALLONS
NEGRES
Trencar-li
les cames a
Kheira Hamraoui
legeixo a l’ARA que
L la futbolista del PSG
Kheira Hamraoui ha
patit un atac que va
“organitzar” la seva
companya d’equip Aminata Di-
allo. Va llogar dos esbirros per-
què la colpegessin, poca broma,
amb una barra de ferro quan
tornava a casa, després d’un so-
par. Va acabar ingressada a
l’hospital, amb lesions a les
mans i les cames. La policia ha
detingut la perla i esperem que
ben aviat la víctima es recuperi
de les seqüeles físiques i supo-
so que psíquiques i, sense por,
torni al futbol.
Si els fets haguessin passat
aquí, cosa perfectament possi-
ble, perquè la Hamraoui era ju-
gadora del Barça, el cas ho tin-
dria tot per sortir al Crims. La
violència la pot exercir tothom,
una dona contra una altra, tam-
bé. El mòbil és laboral, motivat
per l’enveja, i crida l’atenció
que la Diallo devia remarcar, en
la reunió esbírrica, que volia le-
sions a les extremitats, sobretot
Diallo devia remarcar,
en la reunió esbírrica,
que volia lesions a
les extremitats
a les extremitats. Allò que en di-
em “trencar les cames”. Suposo
que els esbirros tenen catàlegs
de preus segons les peticions.
Violació? Mort? ¿Només en-
surt? ¿Ferides lleus? ¿Ferides
greus però no irreversibles?
¿Ferides en un lloc clau per al
desenvolupament
a una dona o a un menor?
laboral?
¿Descomptes si les lesions són
Fer una cosa com aquesta
demana un caràcter curiós.
D’entrada, vol dir que has de sa-
ber-te moure per trobar els exe-
cutors. Donar veus, suposo. I
vol dir que la ràbia et corroeix
fins al punt de voler fer mal a al-
gú, ni que sigui a través d’uns
tercers, cosa que a la majoria de
nosaltres ens resulta incom-
prensible. I, sobretot, vol dir
que no has vist mai el programa
que dèiem del Carles Porta. Si
l’has vist ja saps que, en qüesti-
ons tan sòrdides com aquesta,
t’acaben enxampant a tu i als
esbirros, perquè, no ens enga-
nyem, ni tu ets Marie Curie ni
els esbirros són Einstein.
EMPAR MOLINER
vistaltwitter
Salvador Vergés (@salvaverges)
Diputat al Parlament (JxCat)
“Admiro l’HC Giró, una persona que, amb
el seu rigor, professionalitat i bonhomia,
s’ha guanyat el respecte de propis i no tan
propis dins el Parlament. I sense deixar
mai de denunciar qui podríem ser sense
l’espoli espanyol, que representa el 50%
del pressupost que ens va presentar”
Salvador Cardús Ros (@salvadorcardus)
Sociòleg
“Sempre m’han semblat desproporcionats la
molta informació i el debat parlamentari
sobre com serà la despesa d’uns pressupos-
tos, i l’escàs interès per saber d’on sortiran les
misses, el famós «¿I tot això qui ho paga?»”
Robert Sabater i Costa
(@Robertviladamat)
Enginyer tècnic agrònom
i militant de la CUP
“A mi el que em faria patir és que els
meus pressupostos els vulguin aprovar
els comuns i el PSC a canvi de res”
Eduard Cabús (@eduardcabus)
Tuitaire
“Si la CUP no aprova els pressupostos
caldrà buscar qui ajudi a aprovar-los.
Se’n diu política i és diferent del que
veiem a Twitter”
Carol Galais (@carolgalais)
Politòloga
“Hackers, ja que heu de pujar les nostres
dades al deep web, pujeu-nos també unes
canoes per treure’ns del campus
#itsrainingmen #diluvio”
Victòria Avellà (@VicAve)
Responsable de salut, emergències
i medi ambient d’una ONG
“No me puc creure que vos agradi la pluja.
I sí, ja sé que és necessària, però anar
al dentista també és necessari i no conec
a ningú que li agradi”
Andreu Van den Eynde (@eyndePenal)
Advocat
“Ha sortit una noia a la consulta del
dentista a dir-me que anaven endarrerits.
Li pregunto quant i em diu que «5 minuts».
Soc advocat penalista. Estic en xoc. Plorant
de veure que hi ha un altre món més enllà
dels tribunals. I és meravellós”
Cel (@Cel_Mu)
Historiadora
“Hospitals i sales d’espera.
En pocs indrets passa el temps tan lent”
GETTY
L’ARA, empresa amb segell cultural
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Carta oberta
a l’Audiència de Barcelona
IL·LUSTRÍSSIMA Audiència. Lle-
geixo que han decidit reobrir la cau-
sa contra Jaïr Domínguez per la se-
va secció a Catalunya Ràdio, on, des-
prés de comentar els bons resultats
de Vox en alguns municipis, recor-
dava que “al feixisme, als nazis, se’ls
combat amb un cop de puny a la bo-
ca”. Ja dilucidaran vostès a quina
banda dels límits de l’humor queda
això: el debat és legítim, per molt
que alguns dels pronunciaments
anteriors de la magistratura siguin
inquietants.
Però jo volia cridar l’atenció so-
bre un dels seus arguments. Diuen
que la intervenció de Domínguez
BONDIA
Molta sort,
senyors Roig i Boluda
tenció: pregunta. De
A qui és la frase: “Si els
governs d’Espanya
s’haguessin pres seri-
osament el Corredor
Mediterrani, ja faria 10 anys que
estaria acabat. Ha sigut una dèca-
da perduda, en la qual Espanya
hauria crescut més, hauria gene-
rat més llocs de treball i hauria re-
duït les emissions a l’atmosfera”?
No, no és de Quim Torra, sinó
dels empresaris valencians Juan
Roig i Vicente Boluda, normal-
ment partidaris d’ofrenar noves
glòries a Espanya, però que ahir
van encapçalar a Madrid una re-
clamació de 1.300 persones per
dir que n’estan fins al capda-
munt, tenint en compte el detall
sense importància que el corre-
dor donaria servei a la meitat de
la població espanyola i la meitat
del PIB espanyol.
Suposo que saben que l’obra
es fa per acord de la Unió Eu-
ropea i que, en temps de Ra-
joy, Espanya va ser l’únic
dels 27 països de la Unió que
va votar en contra del tra-
çat, perquè el govern del
ANTONI BASSAS
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
podria constituir delicte d’odi. I ex-
pliquen que aquesta consideració
no es limita a les vexacions o agres-
sions per raó de sexe, ètnia o religió,
sinó que cal incloure-hi els que per-
segueixen o fomenten “el rebuig i
l’exclusió de la vida política [...] dels
qui no comparteixin l’ideari dels
intolerants”. Doncs bé, prop de 10
anys escrivint aquest columna em
faculten per proporcionar-los –
desinteressadament– uns quants
centenars d’exemples en què de-
terminats mitjans han practicat la
deshumanització sistemàtica dels
independentistes o n’han dema-
nat... com ho diuen, vostès? Ah, sí:
“l’exclusió de la vida política”. O
múltiples retalls on l’escarni no te-
nia per objecte il·luminar alguna
contradicció, sinó senzillament de-
nigrar fins al punt de fer més fàcil
l’odi al col·lectiu. Quan Eduardo
Inda es passeja per televisions com
La Sexta dient que “Torra busca
que hi hagi morts a Catalunya per
vendre’ls com a màrtirs”, ¿està
fent anàlisi política o donant ide-
es per aconseguir una profecia au-
tocomplerta? O quan, també en
nom de la broma, es recorda aque-
lla frase atribuïda al general Espar-
tero segons la qual “pel bé d’Espa-
nya cal bombardejar Barcelona un
cop cada cinquanta anys”.
PP (en matèria radial, el PSOE
pensa igual) volia que el Corre-
dor Mediterrani passés per la
Meseta i connectés per França
per un gran túnel que s’obriria a
l’Aragó. Amb dos pebrots. Els
francesos encara no s’han refet. I
van votar que no, esclar.
Ahir, a Madrid, hi havia els
presidents del País Valencià i de
Múrcia, i no pas el president de
Catalunya. Error de càlcul?
Francament, quan Espanya és
capaç de perjudicar els seus
propis interessos només per
impedir que València i Barcelo-
na estiguin connectades (ni el
franquisme s’hi va atrevir quan
van construir l’Autopista del
Mediterrani per indicació del
Banc Mundial), quan fins fa
menys de dos anys encara hi ha-
via una via única a Vandellòs en
un tram de 40 quilòmetres,
mentre vostè pot anar amb AVE
de Madrid a 22 capitals de pro-
víncia, el problema no és si hi
va o no hi va el president de
Catalunya. Moltes gràcies,
senyors Roig i Boluda, i
que tinguin sort.
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

El Corredor Mediterrani
el necessitem ja Victòria Alsina
La consellera d’Acció Exteri-
és de 1.300 empresa- empreses. Tan poc el volia que el 2012, farà que el 2025 no estigui acabat, tal or i Govern Obert va mostrar

M ris es van reunir ahir quan governava Rajoy, Espanya va ser com s’havia compromès el govern es-
al recinte firal d’Ife- l’únic país de la Unió Europea que hi va panyol gairebé fa dos anys. Tampoc
ma, a Madrid, per re- votar en contra perquè la seva propos- ahir la ministra de Transports, Raquel
clamar que s’acceleri ta era fer que el Corredor Mediterra- Sánchez, hi va voler posar data.
la construcció del Corredor Mediter- ni passés també per Madrid i es con- Com es va recordar ahir, en aquest
rani. Hi anaven convocats per la plata- nectés amb Europa amb un túnel pels corredor s’hi concentra el 50% de la
forma Vull Corredor, impulsada per Pirineus aragonesos que els francesos població, el 47% del teixit empresari-
ahir la fermesa del seu departament
i del Govern davant la repressió del
Tribunal de Comptes a l’anunciar
que es manté el programa d’obertu-
ra de noves delegacions de la Gene-
ralitat a l’exterior. El pressupost de
la conselleria és el que creix més al
l’Associació Valenciana d’Empresaris es van negar a avalar. I el tindrem per- al, el 62% del tràfic de mercaderies Govern, un 27%. P. 04-05
(AVE), que últimament és qui porta la què Europa sí que el considera un pro- portuàries i el 45% del PIB. Aquest
bandera d’aquesta reclamació històri- jecte prioritari i, per tant, assumeix el corredor ferroviari que ha de connec-
ca, tot i que agrupa empresaris de les 40% del seu cost. A més, hi ha unanimi- tar Algesires amb la frontera francesa
comunitats de tota la Medi- (uns 1.300 quilòmetres) a tra-
terrània de diferent color po- vés de l’ample europeu (la in-
lític. El govern català, com fa És la principal infraestructura que competència espanyola en el
en altres àmbits –com el fi- necessita Catalunya, però també tema del disseny de les infra-
nançament– que pressupo- estructures ve de molt lluny)
sen una relació autonòmica Espanya. El retard és només polític és clau per fer més competi-
amb l’Estat, ja fa anys que ha tiva l’economia no només dels
deixat d’estar a l’avantguarda de les re- tat en el món empresarial que és una llocs per on passarà, sinó de tot l’Estat,
ivindicacions, tot i que, lògicament, infraestructura necessària i fonamen- el PIB del qual, segons els estudis, po-
l’empresariat català sí que hi està to- tal per impulsar l’economia espanyola. dria veure’s augmentat un 2,2%. Amb
S. Aznar-Benitah
talment compromès i reclama suport Un cop posat el context, és a dir, la tota la seva complexitat i les múltiples L’investigador ICREA de
des del Govern. Cal recordar, però, per raó política per la qual no tenim la in- derivades que té en la connexió entre l’Institut de Recerca Biomèdi-
què no tenim encara aquest corredor i, fraestructura, és necessari sumar-se al pols econòmics, entre comunitats, en- ca de Barcelona ha liderat la inves-
també, per què és bastant probable clam que reclama el corredor. Ahir els tre països i entre persones, és la prin- tigació que demostra el paper clau
que el tinguem abans del 2030. No el empresaris –entre els quals el presi- cipal infraestructura que necessita Ca- de l’oli de palma –l’àcid palmític–
tenim perquè el Partit Popular no el dent de Foment, Josep Sánchez Llibre; talunya i també Espanya. Fins i tot per per accelerar les metàstasis i fer-les
volia i encara el considera una amena- el president de Mercadona, Juan Roig, als centralistes més recalcitrants hau- més agressives. Se’n coneixien els
ça per al seu projecte d’una Espanya o el de CaixaBank, José Ignacio Goiri- ria de ser una prioritat inqüestionable. efectes negatius en termes d’aug-
radial en què tot ha de començar i aca- golzarri– van mostrar la seva decepció Ja n’hi ha prou d’ajornaments i de re- ment del colesterol i d’incidència en
bar a Madrid, siguin trens, diners o pel retard en les obres, que, afirmen, tards. No hi ha més excuses. malalties cardíaques, i ara s’ha de-
mostrat en el càncer. P. 12

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
La Taula del Tercer Sector, en
col·laboració amb l’ARA,
presenta a les 9.30 h el dossier
sobre LGTBI-fòbia estructural

02
El BBVA presenta a les 10 h
l’‘Anuari econòmic comarcal’,
amb l’evolució local del PIB
03
El rector de la UAB, Javier
Lafuente, ofereix a les 10.30 h
la primera roda de premsa
des de l’atac de ‘ransomware’
La crisi de Bielorússia
reforça l’Europa fortalesa
El discurs de l’Europa fortalesa revifa
ara amb la crisi de les fronteres entre Bi-
elorússia i la UE. El president del Con-
sell Europeu ha dit que es parlarà “d’in-
fraestructures per protegir la UE”. P. 08
Una exjugadora del Barça,
apallissada per esbirros
La jugadora del PSG Aminata Diallo va
acabar detinguda ahir com a presump-
ta instigadora de l’atac contra la seva
companya d’equip Kheira Hamraoui,
que havia estat al Barça. P. 29
Ludovic Morlot
L’Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Cata-
lunya (OBC) ja té nou director. El
francès, violinista de formació,
membre de la Royal Academy of
Music de Londres, director emèrit
de la Simfònica de Seattle i funda-
dor de la Jove Orquestra Nacional
de la Xina, ja va treballar amb l’OBC
el novembre del 2020. P. 26
04
La consellera d’Acció Exterior,
Victòria Alsina, en la seva
compareixença ahir al
Parlament. DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS
El Govern obrirà delegacions
malgrat l’amenaça de la justícia
La dreta unionista segueix posant en el punt de mira l’acció exterior i avança que la combatrà
ANNA MASCARÓ / CESC MAIDEU
BARCELONA
La batalla que el Tribunal de Comp-
tes ha abanderat contra l’acció exte-
rior de la Generalitat estén una
amenaça sobre el departament que
lidera la consellera Victòria Alsina,
que ahir ja va comprovar de prime-
ra mà com els entrebancs no li arri-
baran només des de Madrid. Cs va
fer servir d’excusa l’acció exterior
per intentar evitar la tramitació dels
pressupostos del 2022, presentant
una petició de reconsideració que la
mesa del Parlament va resoldre de
manera salomònica: per unanimi-
tat, tots els membres de la mesa (de
Junts, ERC, CUP i PSC) van rebut-
jar els arguments del partit taron-
ja. El moviment, però, avança el que
probablement es viurà d’aquí un
mes si el Govern aconsegueix els su-
ports per tirar endavant els pressu-
postos: Cs, Vox i el PP no descarten
recórrer al Consell de Garanties Es-
Política
PRESSUPOSTOS 2022
tatutàries. Potser per aquest motiu
la consellera d’Acció Exterior, Vic-
tòria Alsina, va iniciar la seva inter-
venció en comissió parlamentària
reivindicant que “davant la repres-
sió del Tribunal de Comptes, la Ge-
neralitat consolida l’Acció Exteri-
or”, i es va comprometre a crear no-
ves delegacions.
Amb tot, el pressupost d’Exteri-
ors tot just arriba als 94 milions
d’euros, un 0,003% del total pressu-
postat per als diferents departa-
ments. S’incrementa en 20,4 mili-
ons respecte als comptes del 2020,
fet que Alsina va valorar positiva-
ment, tenint en compte que és la
conselleria que proporcionalment
creix més, un 27%. “El pressupost és
modest, però té un alt valor estratè-
gic”, va reivindicar, i va plantejar
com a objectius la “defensa dels in-
teressos nacionals de Catalunya al
món” i la cooperació. Alsina es va
mostrar reivindicativa però no va
fer referència ni a la promoció del
Procés ni a la independència. Per
aquestes qüestions, el jutjat 18 de
94 milions Barcelona investiga penalment un
El pressupost dels seus predecessors en el càrrec,
Raül Romeva. Tot i això, la triple
destinat a dreta va advertir que estarà ama-
Acció Exterior tent. El diputat de Cs Matías Alon-
representa so va exigir conèixer “quants fons
el 0,003% europeus es destinen al departa-
del total ment”. Des del PP, Lorena Roldán
va criticar la despesa en “les falses
ambaixades del Govern per fer pro-
Increment paganda del separatisme”. “Els es-
Alsina va tarem vigilant”, va advertir al seu
torn el diputat de Vox Alberto Tar-
reivindicar un radas. La consellera va treure pit
increment de d’haver incrementat el pressupost
3,8 milions en per a les delegacions fins als 12 mili-
la despesa en ons el 2022, sense detallar on
delegacions n’obririen de noves (l’any passat es
parlava d’Austràlia, Japó i Senegal).
Els Jocs allunyen la CUP
Mentre que el principal anunci
d’Alsina va enfrontar el Govern i
l’oposició unionista, el de la conse-
llera de Presidència, Laura Vilagrà,
va evidenciar les diferències entre
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
Cs haurà d’esperar
setmanes per recórrer
Encara que Cs especuli amb
portar els pressupostos al Con-
sell de Garanties Estatutàries,
falten setmanes perquè puguin
fer-ho: només podran presentar
un recurs quan hagin passat tres
dies des que surti publicat al
Butlletí Oficial del Parlament el
dictàmen de la comissió o l’in-
forme de la ponència. És a dir, el
pas previ a l’arribada dels comp-
tes a la votació final. I no només
s’hauran d’esperar, sinó que
hauran de buscar aliats, ja que
per poder presentar un recurs
es necessiten 14 diputats o dos
grups. El 2016, per exemple, Cs,
PSC i PP van demanar una re-
consideració dels pressupostos,
però Cs no va recórrer els comp-
tes fins tres mesos després.
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 05
política
EL GOVERN Fa uns dies va ser el Parlament i ahir li va tocar al Govern RODRÍGUEZ L’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, a qui la
HOMENATJA homenatjar l’Assemblea de Catalunya, que el 7 de PRESENTA presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va retirar
L’ASSEMBLEA novembre va fer 50 anys. A Palau, Magda Oranich, Pere RECURS l’acta al ser condemnat pel Suprem, va presentar ahir
Portabella i Josep-Lluís Carod-Rovira la van representar. recurs per vulneració de la presumpció d’innocència.

Entitats i sindicats reclamen més

diners per a educació, salut i habitatge
Demanen més inversió per a l’escola inclusiva, l’atenció primària i el lloguer

LAIA VICENS
BARCELONA

Per al conseller d’Economia, Jaume

Giró, els pressupostos per al 2022
són “els millors” de la història de la
Generalitat, perquè són els més ex-
pansius en ingressos i despeses. Per
a entitats i sindicats, en canvi, les pre-
visions econòmiques del Govern no
són suficients per garantir tots els
avenços que necessita el país, especi-
alment en educació, salut i habitatge.

l’executiu i CUP. A la mateixa hora
i a la comissió d’afers institucionals,
Vilagrà va explicar que dels 700 mi-
lions que gestionarà el seu departa-
ment es reservarà una partida de
800.000 euros per sufragar la con-
sulta per als Jocs Olímpics d’Hi-
vern, que es farà al llarg del 2022.
Una decisió que allunya una mica
més la CUP del Govern. Però l’exe-
cutiu insisteix que les diferències no
són insalvables.
El conseller d’Economia, Jaume
Giró, deia a TV3 que estan fent un
“esforç” amb els pressupostos i
“seria bo que tots els féssim”, pres-
sionant així la CUP. De moment,
els cupaires es comprometen a no
aixecar-se de la taula fins a “l’últim
moment”. Ahir, però, la diputada
Eulàlia Reguant va avisar que ara
mateix seria “complicat” que Ara-
gonès superés una qüestió de con-
fiança. Tot i això, va dir que no creu
que l’acord d’investidura perilli si
tomben els comptes.
Però Giró continua ferm en el seu
“o pressupostos o pressupostos”, i
va reiterar que si no hi ha acord amb
els cupaires buscarà “altres alterna-
tives”. I aquí és on entren en joc els
comuns i el PSC. Ahir Salvador Illa
va assegurar des de Brussel·les que
“Catalunya no pot estar pendent
dels radicals”. I els comuns van ins-
tar Giró a trucar-los per negociar. Si
no, presentaran una esmena a la to-
talitat. Probablement la trucada no
arribarà abans de dilluns, quan les
bases de la CUP decidiran el posici-
onament del partit.e
Educació
Recursos per a infantil i FP
Les entitats educatives celebren
que la conselleria sigui l’única, a
banda de Salut, que obté un incre-
ment pressupostari superior als
1.000 milions d’euros –concreta-
ment 1.009–, però alerten que no
n’hi ha prou per revertir les retalla-
des del 2010. Des de CCOO assenya-
len que destinar 90 milions a la gra-
tuïtat de P2 és “insuficient” –només
arribarà a les famílies de les llars
d’infants públiques– i que vigilaran
que la reducció de ràtios a P3 de 25
a 20 alumnes no suposi el tanca-
ment de cap grup. El sector també
ha trobat a faltar més inversió per
a l’escola inclusiva –el decret del
2017 no ha rebut mai prou finança-
ment per desplegar-se amb garanti-
es– i per a la FP, perquè consideren
inconcrets els 23 milions del pla de
xoc per a aquesta etapa educativa.
Salut
Enfortir els CAP i renovar
infraestructures
Tot i l’augment de 1.382 milions res-
pecte al pressupost del 2020, els
11.171 milions que la Generalitat vol
destinar a Salut queden “molt curts”
perquè “mantenen l’infrafinança-
ment crònic” de la sanitat pública, se-
gons el sindicat Metges de Catalunya,
que demana arribar almenys fins als
15.000 milions. L’entitat adverteix
que sense aquests diners no es po-
dran fer accions “prioritàries” com
millorar les condicions laborals i re-
tributives dels professionals, abordar
el relleu generacional i incrementar
la plantilla de facultatius, així com re-
novar i fer el manteniment de les in-
fraestructures i els equipaments. El
sindicat reclama, amb tot, un “finan-
çament adequat” per enfortir l’aten-
ció primària, les urgències hospitalà-
ries i reduir les llistes d’espera.
Habitatge i treball
Increment del parc públic
de lloguer
Precisament ahir fins a 25 organit-
zacions –entre les quals hi ha la Co-
Un grup d’alumnes en una aula en una imatge recent. FRANCESC MELCION
missió Promotora de la Renda Ga-
rantida de Ciutadania, la Coordina-
dora d’Assemblees de Treballa-
dors/es a l’Atur de Catalunya, la
IAC, Marea Blanca, USTEC i les
PAH Catalanes–han presentat un
document al Parlament en què re-
clamen que els comptes per al 2022
incloguin mesures que garanteixin
els drets laborals i socials.
A banda de demanar un incre-
ment del 25% de la inversió en
atenció primària, construir més re-
sidències públiques o assegurar
una atenció domiciliària “digna”
per a treballadors i usuaris, han re-
clamat més recursos per aplicar la
setmana laboral de 30 hores sense
haver de disminuir salaris, recupe-
rar la banca pública a Catalunya, ar-
ribar al 3% del PIB per a habitatge
i drets socials i invertir més en vi-
venda de lloguer públic.
Encara que el total de les parti-
des d’habitatge dupliquen les de
l’any 2020, la xifra està lluny de
convèncer la CUP. S’hi destinaran
770 milions, 410 milions més que
l’any passat, però ara fa mig any els
cupaires van pactar amb ERC que
la despesa arribaria als 1.000 mili-
ons: en falten 230 perquè els anti-
capitalistes ho donin per bo i que
el 70% d’habitatge no recaigui
Indefinició en promotors privats.
Consideren
Tercer sector
inconcrets els Problemes més enllà
23 milions del de les “urgències”
pla de xoc per La Taula del Tercer Sector Soci-
a la formació al, que agrupa més de 3.000 en-
professional titats, ha aplaudit que tres de ca-
da quatre euros es destinin a des-
pesa social, però ha avisat que
Reforç han de resoldre problemes es-
Els metges tructurals i no només servir per
tapar forats “urgents”.
insten a D’entrada, l’entitat celebra la
enfortir partida de 400 milions a la ren-
urgències i da garantida de ciutadania i el pla
reduir llistes pilot de 4 milions per implemen-
d’espera tar una renda bàsica universal a
finals de l’any que ve, però també
demana al Govern que millori la
qualitat del mercat de treball,
l’accés a l’habitatge digne i asse-
quible i la garantia d’uns ingres-
sos mínims entre els col·lectius
vulnerables per resoldre la po-
bresa i l’exclusió. En aquest sen-
tit, lamenten que no sàpiguen si
els comptes recullen l’actualitza-
ció de l’indicador de renda de su-
ficiència, que no es revisa des del
2010, i que tampoc detallin la in-
versió en salut mental.e
06
política
enbreu
DANI POZO / AFP
■ El PSOE i Unides Podem
suavitzen la ‘llei mordassa’
El PSOE i Unides Podem van desbloquejar ahir la
reforma de la llei mordassa. Van presentar una
bateria d’esmenes per incorporar a la proposta
que el PNB feia mesos que havia entrat al Congrés.
Un dels aspectes més destacats és deixar fora de
la normativa qualsevol qüestió relacionada amb
política migratòria, com les devolucions en calent.
També aposten per eliminar les sancions per les
concentracions no comunicades, sempre que
siguin pacífiques, i per permetre gravar i difondre
imatges de manifestacions sempre que no posin
“en perill” la seguretat dels agents policials. Els
dos socis també proposen que les multes es
paguin en funció de la capacitat econòmica de
l’implicat: aposten per una reducció del 50% per
als que cobrin menys d’1,5 vegades l’SMI i del 25%
per als que el cobrin entre 1,5 i 2,5 cops. A més,
redueixen a dues hores el temps màxim de les
detencions a comissaria i obliguen els agents a
retornar els detinguts al lloc de la retenció.
ACN
■ La Fiscalia demana tres anys
de presó per a Alay
Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president
Carles Puigdemont, seurà al banc dels acusats de
l’Audiència de Barcelona. La Fiscalia l’acusa de
pagar amb diners públics un viatge “personal” el
2018 com a observador del referèndum de Nova
Caledònia i demana per a ell tres anys de presó i 17
anys d’inhabilitació. La jutge que investigava el
cas va enviar ahir la causa a judici i va decidir
mantenir-lo en llibertat amb càrrecs –li atribueix
delictes de malversació i prevaricació–, però li
exigeix una fiança de 4.732,56 euros. La decisió es
pot recórrer. La fiança deriva dels diners que la
Fiscalia considera que hauria tret de les arques
públiques per finançar el viatge. Segons el
ministeri públic, va ser el departament de
Presidència qui va assumir la contractació del
desplaçament. Aquesta no és l’única causa que
arrossega: el jutjat 1 de Barcelona l’investiga pel
cas Volhov, i l’Audiència Nacional, pel del Tsunami.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir en compareixença al Congrés. EMILIO NARANJO / EFE
Sánchez admet el seu malestar
amb els candidats del PP al TC
PSOE i Unides Podem prioritzen l’acord per desbloquejar els òrgans
OT SERRA
MADRID
El degoteig d’informacions sobre la
trajectòria d’Enrique Arnaldo, el
candidat del PP al Tribunal Consti-
tucional (TC), ha acabat portant Pe-
dro Sánchez a fer explícit el seu mal-
estar amb la proposta. Una manera
de dir al militant i votant del PSOE
que el partit no té més remei que vo-
tar-lo a fi de desbloquejar les insti-
tucions de l’Estat, però deixant clar
que la seva idoneïtat per al càrrec no
és tal. “No m’agraden alguns dels
candidats que ha proposat el PP per
a algunes institucions tan impor-
tants com el TC. Però el deure del
govern, i agraeixo la responsabilitat
del PSOE i Unides Podem, és salvar
l’acord per renovar els òrgans cons-
titucionals”, va manifestar ahir el
president del govern espanyol des
de la tribuna del Congrés.
El diputat basc del PSOE Odón
Elorza va ser el primer que va posar
en dubte la candidatura d’Arnaldo
quan va comparèixer la setmana
passada a la comissió de nomena-
ments. Alguns mitjans havien asse-
nyalat, entre altres coses, que va es-
tar imputat en el cas Palma Arena
–no va anar a judici– i que havia
compatibilitzat el seu càrrec com a
lletrat del Congrés amb assessora-
ments privats al govern balear de
Jaume Matas (PP), amb la qual co-
sa incompia l’estatut de la cambra
baixa. “La seva candidatura gene-
ra desconfiança a l’hora de garantir
PODER JUDICIAL
la independència i la imparcialitat”,
va dir, contundent, Elorza.
Un examen exhaustiu al currícu-
lum d’Arnaldo que ha tingut conse-
qüències per al diputat socialista:
avui no serà Elorza qui intervingui
en nom del PSOE en el debat i vota-
ció definitiva dels quatre candidats
al TC. “Molts votarem amb una pin-
ça al nas”, va reiterar dimarts en una
entrevista a la Cadena SER. I si els
socialistes s’empassen un gripau,
Unides Podem un “cocodril”, va
apuntar el portaveu d’ERC, Gabri-
el Rufián. El president del grup li-
la, Jaume Asens, va destacar la fal-
ta d’“exemplaritat” d’Arnaldo; i la lí-
der d’Unides Podem a l’executiu,
Yolanda Díaz, va acusar el PP de
“posar en risc la independència”
dels òrgans constitucionals amb les
seves designacions.
Reacció
Les forces del govern subratllen
que han de votar-hi a favor per
desbloquejar els organismes
El fet que les dues forces de la co-
alició assumissin un candidat amb
aquesta motxilla havia posat el fo-
cus damunt seu, i en les últimes ho-
res han volgut subratllar que és res-
ponsabilitat del PP que Arnaldo, ai-
xí com Concepción Espejel, que va
haver de ser apartada del cas Gürtel
per la seva proximitat al PP, esde-
vinguin nous membres del TC. Es-
pecialment, perquè la formació de
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
Pablo Casado segueix bloquejant la
renovació del Consell General del
Poder Judicial amb l’excusa que cal
un sistema d’elecció que eviti la po-
litització de l’òrgan. És el mateix
model, però, que ha permès desen-
callar la situació del TC i el Tribu-
nal de Comptes.
Les formacions que n’han quedat
al marge expressaran avui la seva
oposició de diverses maneres. ERC,
EH Bildu i el BNG marxaran de l’he-
micicle quan arrenqui el debat i,
com Junts, el PDECat i la CUP, no
participaran en la votació, però s’in-
clinen per intervenir en la sessió. La
votació és telemàtica i secreta –co-
sa que propicia saltar-se la discipli-
na de vot– i no permet votar-hi en
contra. Només no escriure cap nom.
Primer tràmit al Senat
En paral·lel al tràmit del Congrés,
ahir van comparèixer a la comissió
de nomenaments del Senat els sis
candidats al Tribunal de Comptes
escollits per la cambra alta. Entre
ells, el professor de dret administra-
tiu de la Universitat de Barcelona
Joan Mauri, que s’ha marcat com a
objectiu millorar les “garanties” en
els processos d’enjudiciament, des-
prés que Junts denunciés el cas de
l’acció exterior de la Generalitat.
Qui no ha comparegut és Llum Ro-
dríguez, inicialment proposada pel
PSC, però que ha estat substituïda.
El seu càrrec en l’organisme de ges-
tió tributària de la Diputació de Bar-
celona, que encara exerceix, feia in-
compatible el nomenament.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
NOVETAT EDITORIAL
Aznar i l’espanyolitat
de Julián Marías
La FAES publica la biografia d’un dels pocs
pensadors liberals perseguits per Franco
Crònica
DAVID MIRÓ
MADRID
a dreta espanyola no va
L sobrada de referents in-
tel·lectuals que no esti-
guin tacats per l’estigma
del franquisme. Per això
la figura de Julián Marías (Vallado-
lid, 1914 - Madrid, 2005), pare del
conegut escriptor Javier, li resulta
especialment interessant. Marías,
catòlic, va combatre a l’exèrcit repu-
blicà, va ser pròxim al socialista Ju-
lián Besteiro i amb la victòria fran-
quista va ser depurat i fins i tot va
passar per la presó. Amb aquestes
credencials va ser una de les veus
més respectades del món conserva-
dor durant la Transició, i un dels te-
òrics d’un espanyolisme que volia
ser modern i que va amarar, entre
d’altres, José María Aznar.
L’expresident espanyol i presi-
dent de la FAES va participar ahir
en la presentació d’una biografia de
Marías escrita per Ernesto Baltar
que porta per títol Julián Marías,
concordia sin acuerdo i que inaugu-
ra una nova col·lecció sobre pensa-
dors liberals del think tank conser-
vador. L’acte té lloc a la sala dels
passos perduts del Senat, i només
entrar-hi ja es veu qui és el protago-
nista. “¿Vens a l’acte del José Ma-
ría?”, em pregunten a la porta, amb
una familiaritat que denota que Az-
nar és alguna cosa més que un expo-
lític per a un cert sector de la soci-
etat castellana, que el veu gairebé
com un mite al costat del galleguis-
me hiperrealista i desposseït d’ide-
alisme que representa Rajoy.
Tòpics sobre Espanya
Aznar destaca de Marías la seva “ra-
dical pertinença a la societat espa-
nyola” i la seva capacitat de fer “in-
tel·ligible la nostra condició d’espa-
nyols”. L’intel·lectual val·lisoletà va
ser un gran polemista, amb presèn-
cia regular a la premsa, i un dels au-
tors que van marcar també algú com
Adolfo Suárez. Aznar destaca la fei-
Aznar ahir en na que va fer per combatre el que
la presentació anomena “els tòpics d’una visió tò-
del llibre al xica d’Espanya”, que tot seguit pas-
Senat. CÉZARO DE sa a enumerar: 1) el pes excessiu de
LUCA / EUROPA PRESS l’ingredient musulmà; 2) el paper
desproporcionat que es dona a la In-
quisició i el fanatisme religiós; 3) el
mite de la destrucció de les Índies
07
política
(insisteix altre cop que no s’ha de
demanar perdó per una tasca ingent
de “civilització”); 4) la idea de la de-
cadència com una fatalitat substan-
cial al ser espanyol; 5) la idea d’Es-
panya com a mosaic de nacions.
És aquest nou espanyolisme que
es vol modern i depurat de la influ-
ència franquista el que la FAES vol
tornar a posar en circulació en una
mena d’aggiornamento. Aznar fins
i tot fa seva una idea de Marías se-
gons la qual “Espanya va inventar
la idea de nació com a forma de vi-
da social”.
Delegació de l’Equador
Durant la Transició un dels in-
tel·lectuals dels Països Catalans que
més van combatre Marías va ser Jo-
an Fuster, que s’oposava radical-
ment a aquesta idea de nació. En
canvi, aquest nou espanyolisme se-
dueix els règims dretans sud-ame-
ricans. De fet, al final de la presen-
tació, una delegació del govern de
l’Equador de Guillermo Lasso es fa
una foto de grup amb ell. “Hem vin-
gut de tots els ministeris”, afirma un
dels seus membres.
Aznar no es resisteix a atacar de
manera velada el govern de Sánchez
per “abusar de la mentida” i provo-
car una “crisi de confiança de la de-
mocràcia”. I ho diu algú que va tru-
car als directors dels diaris per dir
que els atemptats de l’11-M els va
cometre ETA. Però allà al Senat nin-
gú sembla conscient d’aquesta apa-
rent contradicció. Ehem.e
08
Bielorússia revifa el debat
sobre l’Europa fortalesa
Charles Michel assegura que dona suport a Polònia i Lituània per finançar murs amb fons europeus
JÚLIA MANRESA NOGUERAS
BRUSSEL·LES
De la crisi a les fronteres de Bielorús-
sia amb la Unió Europea hi ha un dis-
curs que n’està sortint reforçat: el de
l’Europa fortalesa. Fa mesos que pa-
ïsos com Grècia, Hongria, Àustria, Di-
namarca o Polònia (entre d’altres)
pressionen perquè el pressupost eu-
ropeu financi nous murs a les fron-
teres externes de la Unió. I, mentre
fins ara s’havien topat amb la porta de
Brussel·les absolutament tancada, les
tècniques del règim “gàngster” de Lu-
kaixenko, sumades a les d’un país
com Polònia, que busca desviar
l’atenció del seu propi conflicte obert
amb la UE, han aconseguit que l’as-
sumpte es posi sobre la taula de la res-
ta de socis. “Al Consell Europeu, par-
larem de les infraestructures físiques
per protegir la UE i del seu finança-
ment”, va dir des de Varsòvia el presi-
dent del Consell, Charles Michel, que
va escenificar el suport i la “solidari-
tat” de tota la UE amb Polònia.
Fent costat a qui en les últimes set-
manes s’havia convertit en “l’ovella
negra” de la Unió Europea –el primer
ministre polonès, Mateusz Mora-
wiecki–, Michel va secundar tot el seu
discurs. Polònia va demanar fons eu-
ropeus per aixecar un mur fortificat
a la frontera amb Bielorússia i ara,
contràriament al que diu la Comissió,
Michel li dona ple suport; fins i tot ha
demanat l’opinió dels serveis jurídics
de la institució que presideix i ha as-
segurat que avalarien una despesa
com aquesta. “Estem davant d’un atac
híbrid i brutal, hem de ser decisius”,
va dir el polític belga, que exerceix
d’àrbitre de joc entre els Vint-i-set.
No és que fins ara Brussel·les no
hagi destinat ni un euro comunita-
ri a les fronteres exteriors de la UE;
ben al contrari. La mateixa Comis-
Quatre claus per entendre la crisi a la frontera entre Bielorússia i Polònia
D’on venen i com arriben?
N’hi ha de diversos orígens: molts
són de Síria i l’Afganistan, però
també de països africans com el
Camerun o la República Democrà-
tica del Congo, o de Veneçuela. Se-
gons ha dit el govern alemany, en
les últimes setmanes hi ha hagut
un augment dels vols directes a
Minsk des de Síria, el Líban o Jor-
dània. Bielorússia ho potencia i els
ajuda a intentar entrar a la UE.
Internacional
UNIÓ EUROPEA
LETÒNIA
LITUÀNIA
Polònia ha tancat la frontera amb
Bielorússia i pretén construir-hi un
mur. Uns 17.000 policies amb suport
militar ja patrullen pel perímetre.
POLÒNIA
ROMANIA
LA RUTA
BIELORUSSA
Principals rutes dels migrants
fins al nord-est d’Europa i
situació actual a la frontera
entre Polònia i Bielorússia
Migrants en un camp a la frontera entre Bielorússia i Polònia. RAMIL NASIBULIN / AFP
Què busca Lukaixenko?
El règim de Lukaixenko ha estat
sotmès a sancions per la repressió
de les protestes de l’agost del 2020
contra el frau electoral, i l’empre-
sonament del periodista Roman
Protassévitx, després d’obligar el
seu vol comercial a aterrar a
Minsk. Lukaixenko està instru-
mentalitzant els migrants per
pressionar la UE perquè deixi de
donar suport a l’oposició a l’exili.
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
sió va reconèixer ahir que entre el
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll
2014 i el 2020 es van destinar 1.600
milions d’euros del pressupost co-
Rutes terrestres
munitari a la gestió fronterera.
fins a la frontera de
Bielorússia Mil quilòmetres de tanques
Minsk
De fet, des de l’anomenada “crisi
RÚSSIA migratòria” del 2015, s’han multi-
BIELORÚSSIA plicat les tanques i filats punxeguts
que ressegueixen les fronteres co-
munitàries. N’hi ha a gairebé la mei-
tat de països europeus, entre els
UCRAÏNA Rutes aèrees fins a la
capital de Bielorússia des quals Espanya, Grècia, Hongria,
de Turquia, Síria, Beirut, Àustria, Eslovènia, Polònia, Letò-
Iraq i Dubai. nia, Estònia, Lituània i Bulgària,
M O L D ÀV I A fins a superar els 1.000 quilòmetres.
Però Brussel·les, fins ara, ha re-
butjat aixecar tanques i murs amb el
segell comunitari i prefereix finan-
çar agències com Frontex, o tecno-
mar Negre logia de vigilància, que considera
més efectives i, sobretot, política-
BULGÀRIA GEÒRGIA
Una ruta aèrea ment menys polèmiques i costoses.
fins a Istanbul
Istanbul des de Bagdad Però la pressió no para de créixer
i ara arriba a petició del mateix Mi-
Rutes terrestres chel, que recull en realitat una de-
fins a Istanbul des manda de gairebé una dotzena de
de Síria i Iraq TURQUIA
països que a l’octubre van enviar
una carta a la Comissió en què sol·li-
citaven directament que paguin les
tanques: “Una barrera física serveix
als interessos de tota la UE, no no-
més als estats d’arribada [...]. Hau-
ria de ser adequadament finançada
amb el pressupost europeu com una
qüestió prioritària”, deia la missiva
liderada per Lituània, que volia que
la UE cobrís el 75% dels 152 milions
d’euros que està destinant a la cons-
trucció d’una tanca de tres metres
d’alçada durant 500 km de la seva
frontera amb Bielorússia. També
Polònia ha posat en marxa la cons-
trucció del seu propi mur de 130 km.
D’aquí que el president de Lituània
piulés satisfet de la roda de premsa
de Michel i Morawiecki.
El discurs de la UE davant aquest
conflicte és gairebé bèl·lic. Ja ho va
Per Cristina Mas
Què fa Polònia? Què hi diu Brussel·les?
La política de la UE i els seus estats membres continua La Comissió Europea augmenta la
sent la del blindatge i la militarització de les fronteres. pressió sobre Minsk i diu que san-
Lituània va començar a construir un mur amb filat es- cionarà les línies aèries registra-
pinós i Polònia també ha aixecat un mur. Segons Var- des a la UE que contribueixin al
sòvia, fins a 30.000 migrants han intentat entrar al “tràfic d’éssers humans”. Però les
seu territori aquest any, la meitat durant l’octubre. Fa relacions entre Brussel·les i Polò-
mesos que Polònia va autoritzar els seus policies a fer nia tampoc no són fàcils. Tot i que
deportacions en calent. Aquests dies ha desplegat la UE ha demanat més “transpa-
agents antiavalots que han utilitzat gasos lacrimògens rència” a Polònia, ha apuntat que
contra els refugiats i ha establert una zona militarit- “cal ajudar el govern polonès a as-
zada on no es permet la premsa ni les ONG. segurar les seves fronteres”.
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 09
internacional
DIMITEIX EL El primer ministre suec, el socialdemòcrata Stefan Löfven, va govern, a falta de deu mesos per a les eleccions. La seva
PRIMER presentar ahir la seva dimissió al president del Parlament. A successora, si el Parlament ho aprova la setmana que ve, serà
MINISTRE SUEC l’agost, Löfven va anunciar per sorpresa que aquesta tardor l’actual titular de Finances, Magdalena Andersson, que es
renunciaria a la direcció del partit i també al càrrec de cap de convertirà en la primera dona primera ministra de Suècia.

FRANÇA
ser en l’últim episodi similar, quan
el president turc, Recep Tayyip Er-
dogan, va obrir les fronteres a mi-
lers de refugiats procedents de Síria
a Grècia i la presidenta de la Comis-
sió, Ursula von der Leyen, va agra-
ir al govern grec que actués “d’es-
cut” d’Europa. Ara es parla d’“atac
híbrid” i d’“instrumentalització”
dels migrants, en un llenguatge amb
què països com Polònia, Àustria o
Hongria se senten còmodes.
De fet, Morawiecki va aprofitar la
visita de Michel per reivindicar Po-
lònia com un estat que defensa els
“valors democràtics” i “respecta la
llei” en un moment en què el país ha
desafiat directament els fonaments
europeus. Quan li van preguntar so-
bre els impediments que el seu go-
vern està posant als periodistes per
accedir a la zona, el primer ministre
polonès va fugir d’estudi: va assegu-
rar que els periodistes es posen en
risc, que alguns estan “sota influèn-
cia bielorussa” i que la seva presèn-
cia “intensifica la provocació”. Mi-
chel no hi va dir res. L’expresident francès François Hollande testificant en el judici dels atemptats de París del 2015. YOAN VALAT / EFE

Càstig econòmic
Brussel·les imposarà noves
sancions contra Bielorrússia “a
principis de la setmana que ve”
De moment, el que ha demanat
Morawiecki és que s’endureixin les
sancions contra el règim de Lukai-
xenko. Von der Leyen va confirmar
ahir des de Washington que Brus-
sel·les imposarà noves sancions
contra Bielorússia “a principis de la
setmana que ve”. Ho va dit després
de reunir-se amb el president dels
Estats Units, Joe Biden, i va assegu-
rar que aquest país també sanciona-
rà Bielorússia “a principis de de-
sembre”. A més, va afegir que han
acordat “examinar la possibilitat de
sancionar les aerolínies que facili-
ten el tràfic de persones cap a Minsk
i després cap a la frontera de Bielo-
rússia amb la UE”. Per la seva part,
l’alt representant per a la Política
Exterior de la UE, Josep Borrell, va
afirmar que s’ampliarà la coopera-
ció amb els països d’origen i de tràn-
sit per frenar la crisi humanitària.
Tot plegat, després que la tensió
hagi escalat a la zona, amb centenars
de migrants intentant arribar a Polò-
nia després de trencar les tanques.
Polònia hi ha desplegat fins a 15.000
soldats, ha detingut desenes de per-
sones i n’ha retingut fins a una cin-
quantena. I de fons, de nou la influ-
ència de Rússia. La cancellera alema-
nya, Angela Merkel, va trucar al pre-
sident Vladímir Putin per abordar la
qüestió i la mateixa Von der Leyen va
reconèixer que Rússia pot influir en
Lukaixenko perquè desescali el con-
flicte. De fet, segons l’agència de no-
tícies RIA, el Kremlin va enviar ahir
dos bombarders a sobrevolar la fron-
tera bielorussa amb Polònia, i va ad-
vertir que el tancament fronterer de
Polònia complicarà la crisi migratò-
ria i la convertirà en “una catàstrofe
humanitària”.e
Hollande defensa les guerres de
Síria i l’Iraq al judici del Bataclan
L’expresident assegura que no tenia informació per evitar els atemptats
LAIA FORÈS
PARÍS
No és habitual que un expresident
de França se sotmeti a un interroga-
tori en un procés contra terroristes
jihadistes, però el dels atemptats del
13 de novembre del 2015 a París es-
tà sent un judici inèdit que deixa
imatges –metafòricament parlant,
perquè és a porta tancada– per a la
història. François Hollande, presi-
dent quan es van produir els atacs,
va declarar ahir durant quatre hores
per defensar la participació de
França a les guerres d’Iraq i de Síria,
a més de negar qualsevol responsa-
bilitat política dels atacs que van
deixar 130 morts. “No teníem la in-
formació que hauria evitat els
atemptats”, va assegurar.
La sessió començava amb més de
tres hores de retard pel debat encès
entre els advocats de les defenses i
les acusacions sobre la convenièn-
cia que Hollande declarés. Ja amb
l’expresident a l’estrada, que va acu-
dir al judici enmig de grans mesures
de seguretat, es van viure moments
de tensió, especialment per un en-
frontament entre l’advocada de Sa-
lah Abdeslam, Olivia Rouen, i l’ex-
cap d’estat francès.
Rouen intentava establir una
connexió entre els bombardejos a
Síria i a l’Iraq i els atemptats pre-
guntant a Hollande si les bombes
havien provocat víctimes col·late-
rals. “Quin sentit té la seva pregun-
ta?”, li va respondre visiblement
molest Hollande. Davant la insis-
tència de l’advocada, l’expresident
va apujar el to i va tallar amb con-
tundència els intents de la defensa
de justificar els atemptats amb les
guerres al Pròxim Orient. “Ens van
declarar la guerra. Nosaltres hi vam
respondre”, va assegurar. I encara
va afegir que “tornaria a fer exacta-
ment el mateix”.
De vegades semblava que se l’es-
tava jutjant a ell, però Hollande va
acudir com a testimoni al Palau de
Justícia, a iniciativa d’una de les as-
sociacions de víctimes que actua
com a acusació. En els primers dies
del judici es va poder sentir una gra-
vació de la sala de concerts Bata-
clan, principal escenari dels atemp-
tats, en què un dels presumptes ter-
roristes assenyala l’expresident:
“Doneu les gràcies al vostre presi-
dent Hollande. És culpa seva si nos-
altres us ataquem avui com vosal-
tres ataqueu els nostres germans a
Síria”, deia un d’ells.
Hollande va assegurar que desco-
neixia l’àudio fins que va començar
el judici, però hi va treure ferro as-
segurant que és “una fórmula apre-
sa” pels jihadistes, un missatge que
obliguen a dir els comandaments de
l’Estat Islàmic.
Evitar els atemptats
¿Podrien haver fet més els serveis
d’intel·ligència francesos per evitar
els atemptats? L’interrogatori de les
defenses es va centrar en aquesta
qüestió. Hollande va admetre
Testimoni que França estava sota amenaça
Hollande terrorista –fins i tot hi havia ha-
gut informacions que parlaven
va testificar d’una sala de concerts de rock
a iniciativa pocs mesos abans de l’atemptat–
d’una però va negar tenir informació
associació més precisa.
de víctimes
Amenaça constant
“Cada dia estàvem sota l’amena-
Prevenció ça. Sabíem que es preparaven
“¿Hauríeu operacions […], però no sabíem ni
on ni quan ni com”, va declarar.
volgut que “¿Hauríeu volgut que com a pre-
ordenés sident ordenés tancar totes les
tancar totes sales de concerts?”, va demanar.
les sales de Hollande també va reconèixer
concerts?” que quan hi ha un atemptat “és
un fracàs” però va recordar que
també s’han evitat molts altres
atacs al país.
A l’expresident de la Repúbli-
ca també el van interrogar sobre
la col·laboració policial amb Bèl-
gica –la falta d’intercanvi d’in-
formació podria haver facilitat
que no es detectessin els jihadis-
tes responsables dels atemptats
de París–. Ho va aprofitar per
acusar les autoritats del país veí
de no haver-hi fet prou i va atri-
buir a un error dels belgues que
Salah Abdeslam pogués tornar a
Brussel·les hores després dels
atacs sense ser detectat. “Crec
que Bèlgica no estava preparada
per al que va passar. Nosaltres hi
estàvem més avesats”, va con-
cloure Hollande.e
10
internacional
Biden i Von der Leyen escenifiquen la reconciliació
Els dos mandataris discuteixen la crisi de migrants a les fronteres bielorusses i tanquen files contra Lukaixenko
ARA_BARCELONA. El president dels EUA, Joe Biden, i la
presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Le-
yen, van escenificar ahir a la Casa Blanca la reconcilia-
ció de les relacions bilaterals, després de les tensions
La justícia denega a Trump
mantenir documents en secret
Washington demana 51 mesos de presó per al xaman de QAnon
VÍCTOR SANCHO
WASHINGTON
No sembla que hi hagi res que pugui
aturar la investigació del Congrés
sobre la insurrecció violenta al Ca-
pitoli del 6 de gener, mal que li pe-
si a Donald Trump. Una jutge fede-
ral va rebutjar ahir la petició de l’ex-
president de mantenir en secret
centenars de documents, notes i co-
municacions de la Casa Blanca refe-
rents a aquell dia que Trump volia
evitar que s’entreguessin als inves-
tigadors al·legant que havien de
continuar sent confidencials pel
“privilegi executiu” que encara diu
que té, tot i que ja no és president.
Una de les peces cabdals per treu-
re l’entrellat de l’assalt al Capitoli és
precisament conèixer la responsa-
bilitat de la Casa Blanca en els fets,
saber què passava dins un Despatx
Oval que va respondre tard a la vi-
olència contra els congressistes.
Trump fa temps que insisteix que
tot i no governar encara gaudeix del
poder de decidir quins documents
de la seva administració es fan pú-
blics o no, un privilegi que la jutge
federal encarregada del cas, Tanya
S. Chutkan, no veu de la mateixa
manera.
“Els presidents no són reis, i el
demandant no és el president”, va
resoldre la magistrada, que va reite-
ESTATS UNITS
durant el mandat de Donald Trump. Segons la manda-
tària europea, tots dos van tancar files contra Bielorús-
sia i van tocar altres temes, com el desafiament de te-
nir vacunat el 70% de la població mundial l’any que ve.
rar que la sol·licitud d’informació de
la comissió del Congrés té un “inte-
rès públic superior” i que Trump no
pot basar-se “en la noció que el seu
poder executiu existeix a perpetuï-
tat”. L’actual president, Joe Biden,
que sí que podria justificar el poder
executiu per mantenir en secret do-
cuments i comunicacions, fa temps
que diu que està d’acord amb l’en-
trega i publicació dels documents,
que ara estan en mans dels respon-
sables dels Arxius Nacionals.
“No es pot permetre que ningú
s’interposi en el camí de la veritat,
sobretot el president anterior, que
va instigar i encoratjar la insurrec-
ció”, es va felicitar la demòcrata
Nancy Pelosi, presidenta de la Cam-
bra de Representants.
La decisió judicial és un triomf
importantíssim per als congressis-
tes que integren la comissió espe-
cial que investiga els fets. Tot i ai-
xò, encara és possible que triguin
temps a rebre els documents, per-
què Trump ha presentat una
apel·lació gairebé de manera imme-
diata. És probable que el cas acabi al
Tribunal Suprem.
La investigació no s’atura
En paral·lel, la comissió no aixeca el
peu de l’accelerador ni la pressió al
cercle més pròxim a Trump. Aques-
ta setmana ha citat més d’una quin-
zena d’exassessors i fidels aliats de
KEVIN LAMARQUE / REUTERS
l’expresident, inclosos els seus úl-
tims portaveus, caps de campanya
i ideòlegs de capçalera.
El pla és doble. Primer, deixar clar
que no es quedaran únicament en els
fets del 6 de gener i indagaran sobre
què va dur fins a l’esclat violent, des
de l’organització de la manifestació
fins a la campanya de desinformació
i atiament de les masses per provo-
car la revolta. Segon, i en un àmbit
més estratègic, l’onada de demandes
vol servir com a xarxa de pesca d’ar-
rossegament: com més personatges
estiguin sota la mirada inquisidora,
més opcions hi ha que algú trenqui la
fidelitat amb Trump i confessi tot el
que va passar i la implicació de tots
i cadascun dels protagonistes.
El que tampoc s’atura és la tasca
de la justícia contra els centenars de
detinguts i acusats per l’assalt. Una
de les figures més conegudes que es-
pera sentència és Jacob Chansley,
més conegut com a Jake Angeli o el
xaman de QAnon, el personatge
amb banyes i tors nu que va prota-
gonitzar múltiples portades. El go-
vern dels EUA ha demanat per a ell
51 mesos de presó com a condemna
pel delicte d’obstrucció de procedi-
ments del Congrés del qual es va de-
clarar culpable a principis de setem-
bre, una petició justificada perquè
serveixi d’exemple per a qui vulgui
convertir-se en abanderat d’un fu-
tur intent d’insurrecció.e
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
Europa pot evitar
114.000 morts a l’any
per contaminació
QUIM RIERA
BARCELONA
Les ciutats europees podrien evitar 114.000
morts prematures cada any si complissin les
noves recomanacions de qualitat de l’aire pre-
sentades per l’Organització Mundial de la Sa-
lut (OMS) el setembre del 2021. Un estudi re-
alitzat per l’Institut de Salut Global de Barce-
lona (ISGlobal) ha comparat l’impacte de les
noves recomanacions amb les que estaven vi-
gents des del 2005 i que, segons estudis ante-
riors, ja evitaven fins a 51.000 morts anuals a
les ciutats europees si es complien. Amb l’en-
duriment dels límits de contaminació s’ha fet
una nova avaluació de la mortalitat atribuïble
a les partícules fines (PM2,5) i al diòxid de ni-
trogen (NO2) a les mateixes 1.000 ciutats eu-
ropees incloses a l’estudi original. Els resultats
s’han publicat a The Lancet Planetary Health
i a l’ISGlobal Rànquing de Ciutats.
L’estudi conclou que, si s’assoleixen les no-
ves recomanacions de l’OMS respecte als lí-
mits de PM2,5 i NO2, es podrien evitar 125.000
i 79.000 morts prematures anuals a Europa,
respectivament. “Els nous resultats mostren
com les noves recomanacions globals de
l’OMS sobre la qualitat de l’aire ofereixen un
marc molt millor per protegir la salut humana
i evitar un gran nombre de morts”, diu la inves-
tigadora de l’ISGlobal Sasha Khomenko.
Totes les ciutats per sobre dels límits
L’informe també destaca que gairebé el 100%
de la població de ciutats europees viu per so-
bre dels límits recomanats per l’OMS de qua-
litat de l’aire. Si amb les recomanacions ante-
riors de l’OMS aquest percentatge ja era del
84% en el cas de les PM2,50 i del 9% en el cas
de l’NO2, amb les noves recomanacions aques-
tes xifres ascendeixen fins al 99,8% i el 99,7%,
respectivament.
Les deu ciutats amb més càrrega de morta-
litat atribuïble a la pol·lució per PM2,5 són les
mateixes: quatre d’italianes (Brescia, Bèrgam,
Vicenza i Saronno), tres de Polònia (Alta Si-
lèsia, Jastrzebie-Zdrój i Rybnik) i tres més de
Txèquia (Karviná, Ostrava i Havírov). Pel que
fa a l’NO2, la més mortal és Madrid, seguida
d’Anvers (Bèlgica), Torí, París, Milà, Barcelo-
na, Mollet del Vallès, Brussel·les, Herne (Ale-
manya) i Argenteuil-Bezons (França).e
Manifestació a Glasgow. PAUL ELLIS / AFP
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
Acord entre els EUA i la Xina per reduir emissions
Anunci sorpresa dels dos països més contaminants per alentir l’escalfament global en aquesta dècada
Crònica
QUIM ARANDA
ENVIAT ESPECIAL A
GLASGOW
nunci sorpresa a Glas-
A gow. En les últimes ho-
res d’ahir, els dos princi-
pals emissors de gasos
d’efecte hivernacle del
món, la Xina i els Estats Units, van
assegurar que treballaran junts per
frenar l’escalfament global durant
aquesta dècada. L’acord, anunciat
en les seves conferències de prem-
sa, suposa un punt d’esperança en
una jornada que va començar amb
la publicació d’un primer esborrany
de declaració final que no va satis-
fer pràcticament cap organització
mediambientalista.
Responsabilitat de les potències
L’enviat especial de la Xina, Xie
Zhenhua, va ser el primer a anunci-
ar la publicació de la Declaració per
a l’acció climàtica millorada a la dè-
cada del 2020. El text reitera la im-
portància per als dos països de
mantenir viu l’objectiu de París, ai-
xò és, la limitació de l’escalfament
a finals de segle en 1,5 ºC.
“Les dues parts reconeixen que
hi ha una bretxa entre els esforços
actuals i els objectius de l’Acord de
París”, va dir Xie en la seva compa-
reixença. “Com a dues superpotèn-
cies del món –va seguir–, els Estats
Units i la Xina tenen l’obligació es-
pecial de treballar junts per assegu-
rar que el món continuï sent un lloc
tranquil. Hem de pensar en gran i
L’esborrany d’acord demana a tots els
estats nous plans climàtics per al 2022
QUIM ARANDA
GLASGOW
Ahir van sorgir dos punts molt preo-
cupants de la COP26 de Glasgow. El
primer va saltar quan la presidència
britànica va publicar el primer esbor-
rany de la declaració final, molt curt en
ambició i objectius, que a la pràctica
dona una puntada de peu endavant
perquè els països presentin plans més
concrets i més durs a finals de l’any vi-
nent, durant la COP27 a Egipte, per re-
tallar les emissions de gasos d’efecte
hivernacle i permetre que l’Acord de
París i els 1,5 graus d’escalfament mà-
xim es mantinguin vius. Tècnicament
és un avenç, perquè els nous plans de
reducció d’emissions estava previst
que es presentessin el 2025 (òbvia-
ment tard), però a la pràctica no s’ade-
qua a la urgència de la crisi. Alhora, és
una assumpció implícita que amb les
propostes i les promeses presentades
fins ara no n’hi ha prou.
CRISI CLIMÀTICA
ser responsables. Hem d’abordar
activament el canvi climàtic i, mit-
jançant la cooperació, aportar més
beneficis als nostres dos pobles i a
les persones d’arreu del món”.
Per la seva banda, en una roda
de premsa posterior, l’enviat espe-
cial dels Estats Units per al canvi
climàtic, John Kerry, va qualificar
la declaració “d’un primer pas per
assentar els principis per ajudar a
tancar la bretxa” entre els plans
anunciats i les emissions que gene-
El segon punt va ser la declaració
de Boris Johnson, primer ministre
britànic, que tornant d’Escòcia va as-
sumir que “el risc de fracàs de la
COP26 a Glasgow és colossal” i que de
la cimera no en sortirà gran cosa: “Hi
ha milers de milions de persones que
estan preocupades pel canvi climàtic,
i hem de ser honestos: la COP26 de
Glasgow no ho solucionarà tot de cop.
No aturarem el canvi climàtic aquí i
ara. Això és impossible. Tothom ha de
ser realista sobre això”.
Segons el parer de diferents orga-
nitzacions ecologistes, l’esborrany
publicat ahir augurava just això.
“No és un pla per resoldre la crisi cli-
màtica, és una petició educada per-
què els països facin més feina l’any
que ve. L’objectiu d’aquesta confe-
rència sempre ha sigut reduir la xi-
fra a 1,5 ºC, però amb aquest text els
líders mundials ho deixen per a
l’any vinent”, va dir Jennifer Mor-
gan, directora executiva de Green-
peace International. Precisament el
rarien. “Els Estats Units i la Xina
mantenen no poques diferències
[en molts temes]. Però, pel que fa
al clima, la cooperació és l’única
manera d’abordar aquesta tasca”.
Els dos representants van expli-
car que la declaració conjunta era
producte de 36 sessions de treball i
negociació entre diplomàtics de la
Xina i dels EUA, reunits cara a cara
i que s’han celebrat al llarg de l’any.
Kerry va dir també que la Xina s’ha-
via compromès a desenvolupar rà-
que va admetre clarament Boris
Johnson.
Pel que fa al finançament, l’esbor-
rany oficialitza l’endarreriment al
2023 de la data per assolir dels
100.000 milions per als països més
vulnerables davant la crisi climàtica i
assenyala la voluntat que la xifra aug-
menti a partir del 2025. L’esborrany
apareix com un “document molt des-
equilibrat” en què organitzacions
com Powershift Africa troben a faltar
les demandes clau [de finançament]
dels països vulnerables”, va dir Moha-
med Adow, director de l’entitat, amb
seu a Kènia.
Deixar els combustibles fòssils
Un dels pocs elements del text publi-
cat avui que conviden a un cert opti-
misme és que per primer cop s’es-
menta que cal abandonar progressi-
vament els combustibles fòssils
–carbó, petroli i gas.
El text de l’acord recorda als països
de tot el món que “poden tornar a pre-
11
internacional
31 països deixaran
de vendre cotxes
contaminants el 2035
31 països i 11 grans automobilísti-
ques es van comprometre ahir, en
el marc de la cimera climàtica
COP26, a vendre només cotxes ze-
ro emissions a partir del 2035 (el
2040 en el cas dels països en vies de
desenvolupament). El Regne Unit,
els Països Baixos, el Canadà i l’Ín-
dia són alguns dels signants, però hi
falten grans productors com els Es-
tats Units, Alemanya, França i Es-
panya. Aquests últims tres, però,
estan pendents de la negociació
d’una proposta de la Comissió Eu-
ropea que va en el mateix sentit.
Dins dels 38 governs regionals i lo-
cals que signen l’acord hi ha Cata-
lunya i Barcelona. Entre les compa-
nyies hi ha, entre d’altres, Ford, Ge-
neral Motors, Mercedes Benz i Vol-
vo, però hi destaquen les absències
de BMW, Toyota i VW.
L’enviat pidament un pla per reduir les seves
especial dels emissions de metà i, gradualment,
Estats Units els gasos producte del carbó “tan
per al canvi aviat com sigui possible”.
climàtic, Encara que la lletra petita de la
John Kerry. declaració encara s’ha de conèi-
JEFF J MITCHELL / GETTY xer, el més positiu de l’anunci sor-
presa és que “posa l’èmfasi en l’ac-
tuació durant la dècada actual”,
destacava un portaveu de Climate
Action Network, la xarxa d’ONG
que actuen d’observadores en les
negociacions climàtiques.e
El primer sentar nous plans climàtics per al
ministre 2030 en qualsevol moment” i insta els
britànic, estats a “actualitzar o renovar” els
Boris Johnson. seus plans climàtics, els anomenats
ROBERT PERRY / EFE NDC (contribucions determinades
nacionalment) abans de la COP27 de
l’any que ve. Les actualitzacions
s’haurien d’haver presentat el 2020,
i ho han fet més de 150 (de 191), i les se-
gones NDC estaven previstes per al
2025. Però la urgència afegida pels ci-
entífics des de la cimera de París ja
deixava clar que calia avançar-ho.e
12 DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara

Societat
CIÈNCIA

Els aliments amb oli

de palma afavoreixen
metàstasis més agressives
Investigadors de l’IRB demostren que un dels components majoritaris
d’aquest greix, l’àcid palmític, promou l’expansió dels tumors

L’oli de palma es relaciona amb les dietes alimentàries poc saludables. GETTY

XAVIER PUJOL GEBELLÍ
BARCELONA
L’àcid palmític, un dels sospitosos
habituals de les dietes alimentàri-
es poc saludables, acaba de rebre un
nou testimoni que enfonsa encara
més la seva presumpció d’innocèn-
cia. Si des de fa uns anys se l’acusa de
ser responsable d’augmentar els ni-
vells de colesterol o d’incidir nega-
tivament en l’aparició de malalties
cardíaques, ara és el torn de valorar
el seu paper en el càncer. I, tal com
se sospitava ara fa tot just quatre
anys, s’ha vist que aquest àcid, un
dels components majoritaris de l’oli
de palma, desencadena un mecanis-
me que afavoreix l’activitat de les
cèl·lules metastàtiques i, per tant, el
risc de generar tumors a distància.
De la mateixa manera, indueix un
efecte memòria que fa que el com-
portament sigui més agressiu. La
recerca, liderada per l’investigador
Icrea Salvador Aznar-Benitah, de
l’Institut de Recerca Biomèdica
(IRB) de Barcelona, es va publicar
ahir a la revista Nature.
Els resultats de la investigació re-
velen que aquest fenomen, que po-
dria ser universal per a tota mena de
tumors sòlids, es dona en més pro-
porció quan consumim una dieta ri-
ca en àcid palmític, un àcid gras sa-
turat d’origen vegetal present en
multitud d’aliments processats, a tectat que aquest fenomen només
més de la carn o els làctics, cosa que Focus passa a una petita població de cèl·lu-
el fa gairebé inevitable a efectes les del tumor. “Els tumors són hete-
pràctics. “Quan un tumor s’exposa La recerca rogenis per definició, cosa que im-
a l’àcid palmític s’activen mecanis- s’ha centrat plica que coexisteixen molts tipus
mes que fan que les cèl·lules que en càncers cel·lulars”, diu Aznar-Benitah. En
se’n desprenen tinguin un potenci- orals i aquest cas, es tracta de cèl·lules amb
al metastàtic més agressiu”, detalla una expressió de la proteïna CD36
melanomes
l’investigador. A més, aquesta expo- positiva. “Les hem identificat a la
sició, que prové de la dieta, genera perifèria del tumor, i en conjunt
en determinades cèl·lules del tumor amb prou feines representen entre
la capacitat de guardar en la seva l’1% i el 5% del total”. Com se sap des
memòria aquest mecanisme. “El tu- de fa anys, cada dia es desprenen
mor té memòria de l’àcid palmític, cèl·lules canceroses d’un tumor. Si
de manera que futures exposicions bé una gran majoria són inviables o
tornaran a desencadenar el procés acaben sent destruïdes pel sistema
metastàtic”, afegeix. immunitari, una part molt petita
En la investigació, centrada en s’infiltra al sistema sanguini i arriba
càncers orals i melanomes, s’ha de- a un punt distant en el qual acaba-
Què és l’oli de palma i on el podem trobar?
L’oli de palma és un dels greixos que es països com Birmània o Tailàndia al capda-
consideren perjudicials per a la salut car- vant de la producció mundial. La planta,
diovascular per la presència d’àcid palmí- però, necessita espais com torberes o del-
tic en la seva composició. Hi és tan pre- tes fluvials per créixer en condicions òpti-
sent que pot arribar a tenir concentraci- mes, cosa que provoca la desforestació de
ons de fins al 50%. Més enllà dels efectes l’entorn i la pèrdua de biodiversitat.
negatius per a la salut, el problema de l’oli Així doncs, el problema ambiental
de palma és que s’extreu d’una planta s’afegeix al de salut en l’obtenció d’un pro-
d’origen africà que té una altíssima pro- ducte que és especialment rendible per a
ductivitat per hectàrea si es compara amb la indústria d’aliments processats o elabo-
altres olis. rats, la pastisseria industrial o fins i tot la
Això va provocar el seu salt a Amèrica, cosmètica. En molta menys proporció es
primer, i al Sud-est Asiàtic, després, amb troba en productes làctics o la carn.
rà arrelant i generant un nou tumor.
Lògicament, les primeres a des-
prendre’s són les de la perifèria. I si
són CD36 positives, incorporaran la
caixa d’eines que necessiten per
produir la metàstasi.
Quatre anys estudiant el procés
La línia de recerca de l’equip d’Az-
nar-Benitah va donar els seus pri-
mers grans resultats l’any 2017,
quan va corroborar que efectiva-
ment l’àcid palmític podia tenir
efectes cancerígens. Els nous resul-
tats en detallen el mecanisme. A
més, la comparació amb diferents
tipus de tumor, com mama, ronyó,
pulmó i pàncrees, entre d’altres, a
partir de bases de dades d’accés pú-
blic a disposició dels científics,
“suggereix” que també contenen
poblacions de cèl·lules CD36 posi-
tives que acaben derivant en me-
tàstasis agressives.
La investigació també posa de
manifest que el bloqueig d’aquesta
proteïna redueix, pràcticament fins
a la desaparició, el risc de fer metàs-
tasi. Aquesta característica s’ha tra-
duït en forma de diverses patents i
en la posada en marxa d’una em-
presa biotecnològica per al desen-
volupament de fàrmacs basats en la
inhibició de la proteïna CD36.
L’empresa ha captat 30 milions
d’euros d’inversió entre els anys
2019 i 2020.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
MADRID LLENÇA La Comunitat de Madrid llençarà 100.000
100.000 DOSIS vacunes caducades –el 90% de les dosis són
CADUCADES d’AstraZeneca i Janssen– que no ha inoculat
ni ha donat a tercers països. És el primer cop
que el govern d’Isabel Díaz Ayuso admet que
tenia estoc, però atribueix la responsabilitat
al ministeri de Sanitat per haver fet un canvi
de criteri en l’administració d’aquestes
13
societat
marques i “haver apostat únicament per les
vacunes de Pfizer”. A Catalunya van caducar
69.129 dosis per la caiguda de la demanda
entre els mesos d’agost i setembre.

PANDÈMIA

L’EMA avalua la
vacunació de 6 a 11
anys amb Moderna
L’OMS felicita Catalunya per una taxa
d’adolescents immunitzats “impressionant”

16 a 28, amb prop de 6.000 alumnes

GEMMA GARRIDO GRANGER
BARCELONA
Els menors de 12 anys són l’únic
grup de la població que, de mo-
ment, no pot vacunar-se contra el
covid. Des d’ahir, però, l’Agència
Europea de Medicaments (EMA,
en anglès) ha començat a avaluar si
la vacuna de Moderna és segura (no
causa efectes secundaris greus) i
eficaç (protegeix contra el virus)
per a criatures d’entre 6 i 11 anys. Fa
tres setmanes, l’agència ja va fer el
mateix pas amb la vacuna de Pfizer,
després que la farmacèutica asse-
gurés que els seus assajos clínics
amb població a partir dels 5 anys
funcionen amb els adults.
L’EMA preveu tenir les conclusi-
ons de les dues vacunes en un termi-
ni “aproximat de dos mesos” i a par-
tir d’aquí, en funció de si els resul-
tats són favorables, decidirà si reco-
mana als països administrar-les
entre la població infantil. Ara bé,
l’última paraula la tindrà la Comis-
sió Europea, que és l’encarregada de
donar la llicència final. Pfizer confia
tenir llum verda abans d’acabar
aquest any o, en tot cas, a principis
de gener del 2022, mentre que Mo-
derna haurà d’esperar com a mínim
fins a mitjans de febrer.
A Catalunya, més de dos terços
dels joves de 12 a 19 anys estan vacu-
nats completament. Malgrat l’alt ín-
dex de vacunació, però, els grups es-
colars confinats van passar ahir de
i professors afectats. Si bé aquesta
xifra representa només el 0,04% de
totes les classes i està lluny dels
80.000 aïllats a casa que hi havia fa
un any, quan encara no hi havia cap
vacuna autoritzada, els menors de 15
anys són ara el grup amb una taxa de
contagis més elevada. Els últims ca-
torze dies s’han registrat 79 positius
per cada 100.000 habitants.
“En aquest moment, els menors
d’edat són el grup més susceptible al
virus, perquè els que tenen menys de
12 anys no han tingut l’opció de va-
cunar-se i o bé han passat la infec-
ció o no estan immunitzats”, va re-
sumir ahir el coordinador d’hospita-
lització del covid de l’Hospital del
Mar, Robert Güerri, en una entrevis-
ta a Catalunya Ràdio. També va ad-
metre que no seria forassenyat que
els menors de 6 a 12 anys es puguin
vacunar quan l’EMA i la Comissió
Europea ho autoritzin.
A mig Europa es tem una nova
onada de covid, però a Espanya i Ca- Un noi de 15 cents de més de 14 anys vacunats, censura l’administració d’aquestes
talunya es confia que la bona cober- anys i una noia que ja arriba al 85%. dosis en la població general, o que les
tura de la vacuna serveixi per frenar de 12 esperant vol fer obligatòries.
la circulació del virus, si bé el ritme asseguts al punt Europa i les terceres dosis Per exemple, Itàlia va anunciar
de vacunació s’ha alentit en els úl- de vacunació Un altre dels debats oberts a Europa ahir que inocularà la tercera dosi a
tims mesos. A Catalunya, un 74,5% de la Fira de per controlar l’augment de contagis les persones de 40 a 60 anys, mentre
de tota la població està protegida Cornellà és el de les terceres dosis. De mo- que França va avisar que les perso-
amb la pauta completa. Amb tot, la després de rebre ment a Espanya només la poden re- nes de 50 a 64 anys necessitaran una
xifra ha valgut a la Generalitat la fe- la vacuna. bre els de més de 70 anys. No obstant tercera dosi per mantenir el certifi-
licitació del director de l’Organitza- XAVIER BERTRAL això, hi ha governs europeus que di- cat covid. A més, Bèlgica és el primer
ció Mundial de la Salut (OMS) a Eu- rectament estan abaixant el llindar país europeu que arriba a un prea-
ropa, Hans Kluge, que aprofitant d’edat per cobrir un percentatge cord per fer una tercera punxada a
una visita a Barcelona va destacar la més gran de població, aprofitant que tothom, si bé la proposta s’ha d’apro-
“impressionant” dada dels adoles- l’EMA no recomana però tampoc var a finals de novembre.e

Confinen tots els grups de primària d’una escola de Sant Cugat

ARA
BARCELONA
L’escola concertada catòlica Pureza
de María de Sant Cugat del Vallès
(Vallès Occidental) té totes les clas-
ses de primària confinades –un to-
tal de divuit grups– i també una de
P4 després de detectar 42 positius,
la majoria dels quals són alumnes de
menys de 12 anys que, com que no es
poden vacunar perquè les autoritats
sanitàries encara no han autoritzat
l’ús de les dosis en persones tan jo-
ves, tampoc poden evitar el confina-
ment quan són contacte estret. En
total hi ha 339 alumnes i 8 docents
en quarantena. Es tracta del brot
Un grup de nens i nenes jugant al pati d’una escola
de Barcelona, en una imatge d’arxiu. CRISTINA CALDERER
més nombrós de tots els centres
educatius del país.
Segons va explicar ahir la direc-
tora del centre a TV3, Núria Calve-
ra, després del pont de Tots Sants es
van detectar dos positius, un docent
i un alumne, i es van activar els pro-
tocols consensuats entre els depar-
taments de Salut i Educació. Els cri-
batges que es van fer als CAP van
acabar detectant 42 positius, i el
nombre podria créixer perquè enca-
ra no han arribat tots els resultats.
De fet, les xifres han anat aug-
mentant des de diumenge, quan els
grups aïllats només eren sis, i ahir ja
havien arribat fins a gairebé 350
persones. La directora va dir que els
nens contagiats (uns 38) són tots
asimptomàtics, i que els docents,
que estaven vacunats, només pre-
senten símptomes lleus.
Els alumnes de Pureza de María,
un dels centres més grans de Sant
Cugat del Vallès, estan seguint les
classes virtuals a primària però les
mantenen presencials a l’ESO. Està
previst que dilluns els grups confi-
nats puguin començar a tornar pro-
gressivament al centre.
A part d’aquesta escola, ahir hi
havia 16 grups més confinats a Cata-
lunya, el 0,02% dels 72.000 que hi
ha arreu del país. A més, hi ha 5.052
persones confinades, més de 700
més que dimarts, entre alumnes
(4.871), docents i personal d’admi-
nistració i serveis (180).e
14
societat
enbreu
CÈLIA ATSET
■ Dimiteix el gerent del Consorci
de Serveis Socials de Barcelona
El gerent del Consorci de Serveis Socials de
Barcelona, Joan Uribe, ha dimitit del càrrec, segons
va avançar ahir El Periódico. Tot i que Uribe no va
comunicar aquesta decisió fins al 22 d’octubre, el
departament de Drets Socials assegura que estava
presa des d’abans de l’estiu “per motius personals”.
“És una qüestió meditada durant molt de temps com
a conseqüència del desgast personal, vinculat a la
gestió de la pandèmia”, afirmen des de la conselleria.
L’octubre passat, també El Periódico va publicar
un article en què denunciava que el Consorci
(constituït en un 60% per la Generalitat i en un 40%
per l’Ajuntament de Barcelona) havia fet
contractacions irregulars de 20 milions d’euros i
pagat sobresous a uns quants empleats.
■ La “lentitud” del Govern tensa
l’economia de les entitats
La Taula del Tercer Sector Social va alertar ahir que la
situació econòmica de les 3.000 entitats que agrupa
està “extremadament tensada per la lentitud
burocràtica de la Generalitat”, que acumula retards
en resolucions i pagaments de subvencions per a
projectes del 2021 i també del 2020 que no van
arribar mai. Les entitats calculen que això els està
fent avançar 65 milions d’euros. La Taula recorda que
aquests projectes són claus per als usuaris, la majoria
en risc d’exclusió social. Dimarts la Taula va aplaudir
que tres de cada quatre euros previstos en els nous
pressupostos es destinin a despesa social, però va
avisar que cal anar més enllà de “la urgència” i
resoldre problemes estructurals.
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
SUCCESSOS
Nova estratègia: amagar la
marihuana en compactadores
Els Mossos troben 60.000 quilos dins els rodets d’aquests vehicles
PAU ESPARCH
BARCELONA
El negoci de la marihuana continua
estenent-se a Catalunya i ara els
Mossos d’Esquadra han descobert
una nova estratègia dels narcotra-
ficants: amagar la marihuana en
rodets de màquines compactado-
res. La policia catalana se n’ha ado-
nat en un cas que ha treballat amb
l’Oficina Federal d’Investigació
Criminal (BKA) d’Alemanya, con-
tra una organització criminal que
havia escollit la demarcació de Tar-
ragona com un dels llocs on operar.
La branca catalana del grup estava
formada per tres líders i un quart
integrant que cuidava les plantaci-
ons de marihuana indoor que teni-
en en naus industrials. Tots han
quedat detinguts. Els líders també
han ingressat a la presó i es preveu
extradir-los a Alemanya.
La investigació es va obrir a fi-
nals de l’any passat, quan la policia
judicial d’Alemanya va detectar
una organització dedicada al tràfic
de drogues que actuava a tot el
món. Per això va demanar als Mos-
sos que comprovessin si un grup
de persones de nacionalitat polo-
nesa que procedien d’Alemanya
s’havien instal·lat a Catalunya. La
policia catalana ho va investigar i
va localitzar els membres de l’or-
ganització, els seus domicilis i les
naus que utilitzaven per cultivar la
marihuana, emmagatzemar-la i
fer la preparació per transportar-
la. També distribuïen altres dro-
gues, sobretot cocaïna.
Els Mossos van començar a se-
guir el grup. Fruit d’això, al maig
van contactar amb la Guàrdia Ci-
vil perquè aturés a la província Una de les màquines en què es va trobar la droga. MOSSOS D’ESQUADRA
d’Osca un vehicle que havia sortit
d’una de les naus: portava 166 qui- ien un escorcoll poc exhaustiu, els talunya es van fer sis escorcolls,
los de marihuana amagats en apa- agents no haurien detectat la ma- entre quatre domicilis i dues
rells de refrigeració. Van detenir rihuana. Els Mossos van aturar el naus industrials. En les entrades
el conductor, que va entrar a la camió que transportava les mà- van arrestar els líders de la bran-
presó. Al juny els Mossos també quines compactadores a la Roca ca catalana del grup i van requi-
van requisar 60 quilos de mari- del Vallès i després van fer una sar 32.000 euros en efectiu, du-
huana en una propietat d’un inspecció a fons dels vehicles, en es armes prohibides, dispositius
membre de l’organització, però va electrònics i documentació. En
ser al juliol quan van topar amb l’escorcoll en una nau de Valls
l’estratègia inèdita. Mentre vigila- Operació van detenir l’home que cuidava
ven una nau del polígon industri- També s’han requisat diners les plantacions: hi havia 1.200
al Francolí de Tarragona per plantes a l’interior i diverses ei-
aquesta investigació, van veure
en efectiu, armes, dispositius nes per cultivar la marihuana.
que integrants del grup carrega- electrònics i documents Segons els Mossos, la nau tenia
ven unes màquines compactado- la llum punxada i el consum
res en un camió de transport. el marc de la investigació que teni- d’electricitat que havien defrau-
en oberta, en què van descobrir dat equival a 35.000 euros.
Un amagatall de ferro soldat que hi havien amagat 62.650 qui- L’home que cuidava les plan-
El que no s’imaginaven els Mossos los de marihuana. Segons la poli- tacions, a diferència dels líders,
era que els narcotraficants havien cia, tampoc va ser fàcil extreure la és de nacionalitat albanesa i va
posat més de 60.000 quilos de ma- droga dels rodets. quedar en llibertat. Pel que fa als
rihuana dins els rodets de les mà- Pel que fa a l’operació internaci- tres homes que estaven al capda-
quines compactadores i que des- onal que havia començat la policia vant de l’organització a Catalu-
prés havien soldat els rodets per judicial d’Alemanya, es va tancar fa nya, continuen empresonats –te-
intentar que la droga passés des- un mes: en aquell país van detenir nien una euroordre de detenció
apercebuda a la policia. El motiu tres persones i van intervenir més i entrega– mentre esperen que
és que si paraven els vehicles i fe- de 100.000 euros en efectiu. A Ca- els traslladin a Alemanya.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 15
societat

ERUPCIÓ A LA PALMA BARCELONA

i mantinguda” en tots els parà-

metres: sismicitat, deformació,
tremor i emissió de gasos.
Els experts adverteixen que
s’està detectant un esgotament
de les aportacions del magma a
més profunditat i que el volcà té
menys capacitat per alimentar
l’erupció. Un d’aquests indicis
és la tendència descendent en la
relació carboni/sofre o la sismi-
citat i un senyal de tremor volcà-
nic “baix”, així com una tendèn-
cia descendent pel que fa a la de-
formació del terreny.
Danys materials
En les últimes 24 hores la super-
fície afectada per l’erupció ha
augmentat en gairebé 3,5 hectà-
rees i ja són més de 994 les que
han desaparegut sota la gruixuda
capa de cendra i magma. En vuit
setmanes d’activitat volcànica
han quedat totalment destruïdes
2.595 edificacions, segons els càl-
culs del satèl·lit europeu Coper-
nicus, i 127 més han patit desper-
fectes parcials, a més de 75 quilò-
Imatge de la segona colada que ha arribat al mar, a la platja de Los Guirres. EFE metres de carreteres desapare-
gudes i que els tècnics intenten
substituir per noves vies per con-
Baixos de
protecció oficial
per a artistes i
usos culturals
XAVIER CERVANTES
BARCELONA
Llogar deu baixos de protecció ofi-
cial per a usos culturals és una de les
mesures que posarà en pràctica
l’Ajuntament de Barcelona l’any
2022. La iniciativa forma part del
Pla de Drets Culturals pel dret a la
creació, l’experimentació, la recer-
ca i la producció cultural, impulsat
pel consistori barceloní. Els deu es-
pais sortiran del catàleg de patrimo-
ni adquirit per l’Ajuntament dins
del projecte Baixos de Protecció
Oficial, que va néixer el 2017, i l’ob-
jectiu és oferir-los a “persones, en-
titats o empreses culturals per a la
instal·lació de tallers, creació d’es-
pais per al treball cultural, l’assaig o
l’exhibició d’activitats artístiques a
canvi d’un lloguer social per sota del

La lava del Cumbre Vieja nectar zones de l’illa que ara per
ara estan aïllades.
Precisament dimarts, en un
preu de mercat”. La inversió muni-
cipal en aquests deu baixos és d’un
milió d’euros. “Adquirim patrimoni

arriba per segon cop al mar acte presidit per la ministra de

El volcà arrasa gairebé mil hectàrees i 2.600 edificacions
acabarà formant una fajana (així és
ARA com denominen els canaris els del-
BARCELONA tes de lava) de tanta magnitud com
la primera, que està just al costat
Amb 52 dies de diferència, l’orogra- d’aquesta segona.
fia de l’illa de La Palma ha canviat El volcà comença a donar els pri-
dues vegades. La lava del volcà mers símptomes que l’erupció ha
Cumbre Vieja va formar un nou del- entrat en una fase “més estable”,
ta la primera vegada que va arribar tot i que, de moment, es fa difícil al-
al mar. En les últimes hores n’ha co- birar la fi de l’activitat, segons la di-
mençat a formar un segon a la plat- rectora a les Canàries de l’Institut
ja de Los Guirres, després que una Geogràfic Nacional (IGN), María
nova colada hagi tornat a abocar la- José Blanco. Per començar a veu-
va a l’oceà. Malgrat tot, els experts re el final, l’estabilitat s’ha de man-
consideren que aquest cop el mag- tenir “durant un cert temps” i fins i
ma té més camp per córrer i que no tot disminuir “de manera gradual
Transports, Raquel Sánchez, es
van lliurar els primers 46 habi-
per llogar-lo al sector cultural en
condicions favorables”, va explicar
ahir Jordi Martí, tinent d’alcaldia de
tatges a famílies de l’illa que han
perdut la seva residència habi-
Cultura, Educació, Ciència i Comu-
nitat. Martí també ha presentat al-
tual al municipi de Tazacorte, tres mesures del Pla de Drets Cultu-
dins de la zona zero de l’erupció. rals, a les quals es destinaran més de
Aquest mes es confia tenir-ne a 36 milions d’euros.e
Estabilitat punt 12 més, i l’alcalde de la lo-
calitat, Juan Miguel Rodríguez,
Tot i que el
ha anunciat que disposa de ter-
volcà és més renys per cedir-los a l’executiu
estable, els canari perquè se’n puguin cons-
experts no truir 148 més. En total hi ha
albiren el final 6.800 persones evacuades.
de l’erupció D’altra banda, la direcció ge-
neral de Seguretat i Emergènci-
es del govern de les Canàries ha
donat per finalitzat l’episodi de
qualitat de l’aire extremada-
ment desfavorable que patien
alguns municipis de la zona més Jordi Martí, tinent d’alcaldia de
pròxima a l’erupció.e Cultura de Barcelona. ACN
16 DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara

Economia
COMPTES PÚBLICS

El concert econòmic reobre

ferides de la Transició
Quatre consellers d’Economia catalans debaten sobre l’infrafinançament crònic

ÀLEX FONT MANTÉ

BARCELONA

Un debat sobre el dèficit crònic de

finançament que pateix Catalunya
va acabar ahir per reobrir velles fe-
rides de la Transició, fins al punt
que el president Jordi Pujol, pre-
sent entre el públic, va demanar la
paraula per assegurar que “sí que es
va demanar” el concert econòmic.
El debat, organitzat per l’ARA al
Palau Robert i amb presència del
conseller d’Economia (Jaume Giró)
i de tres exconsellers més (Antoni
Castells, Andreu Mas-Colell i Oriol
Junqueras), va desembocar en un
tema recurrent quan es planteja
aquesta qüestió: el concert econò-
mic basc. Castells va explicar que
“era difícil que el concert basc fos
sostenible per a l’Estat” si també
s’aplicava a Catalunya. Un punt de
vista que els altres exconsellers
també van compartir. “Si hagués
existit un concert català, el basc se-
ria diferent”, va apuntar Mas-Colell.
Castells també va explicar que Ca-
talunya havia rebutjat el concert, la tercera comunitat que més recur- possibilitats: una, plantejar que Esther Vera, El col·loqui va viure un intens es-
segons li havia explicat el conseller sos aporta, la desena que més en rep aquesta situació és “totalment in- directora de tira-i-arronsa entre Castells i Giró.
basc d’Economia de l’època, Pedro i la penúltima si es té en compte el sostenible”, i l’altra, que “és perfec- l’ARA, amb els El segon s’havia queixat del model de
Luis Uriarte. La intervenció de Cas- cost de la vida. Junqueras, per la se- tament sostenible seguir set o vuit consellers finançament i de la falta d’inversió
tells va propiciar la irrupció de Pu- va banda, va sostenir que “no hi ha anys més” com fins ara. Ell és del pa- Giró, de l’Estat. “D’aquí ve l’infrafinança-
jol, que va negar taxativament que cap sistema de finançament just rer que Madrid opta més aviat per la Junqueras, ment” de Catalunya, va dir. Castells
això fos cert (vegeu l’article adjunt). que no sigui el de tenir un estat” i va segona i que, per tant, “no hi haurà Mas-Colell i li va replicar que “inversions i finan-
El debat va començar amb el te- advertir que el model actual “retro- un nou model de finançament” per- Castells. çament són dues coses diferents”.
ma central: ¿Catalunya està infrafi- alimenta” les diferències. què “cap comunitat autònoma està CÈLIA ATSET Posteriorment, Giró hi va tornar di-
nançada? El conseller Giró va dir A continuació, Mas-Colell va ad- disposada a rebre menys”, i l’Estat, ent que hi havia tres qüestions dife-
que “és obvi que en aquest moment vertir que, com que fa set anys que per la seva banda, es fa càrrec de rents: finançament, inversions i mo-
no funciona” el model de finança- s’ha de renovar el sistema de finan- partides com pensions o atur a les del territorial, i que “les tres ens van
ment, i va recordar que Catalunya és çament, el govern espanyol té dues quals “tothom dona prioritat”. a la contra”. En aquest punt, per cert,

Jordi Pujol: “Sí que vam demanar el concert econòmic”

XAVIER GRAU DEL CERRO
BARCELONA
No havia de participar en el debat,
però, des del seu seient, el va seguir
atentament. Ja al final, l’expresi-
dent de la Generalitat Jordi Pujol no
es va estar d’intervenir per deixar
clara una cosa: que durant la Tran-
sició, especialment durant la nego-
ciació de l’Estatut, el seu partit,
Convergència, sí que va demanar el
concert econòmic. “Perdonin. No
assisteixo a actes públics i menys hi
parlo, però això ho he viscut direc-
tament, soc el que en sap més”, es va
excusar l’expresident per parlar-ne.
L’exconseller Antoni Castells és
qui havia posat el tema sobre la tau-
la quan va explicar que l’aleshores
conseller basc, Pedro Luis Uriarte, li
havia explicat que el govern català
no va voler el concert.
I Pujol, des del públic, es va alçar
de la cadira per dir que això calia ma-
tisar-ho molt. Va deixar el bastó, els
papers que duia i, com anys enrere,
va agafar el micro per dirigir-se als
assistents. “S’ha remenat molt ten-
denciosament aquest tema”, va sen-
tenciar Pujol, per explicar com havi-
en anat les coses des del seu punt de
vista. Durant la Transició –va dir– va
mantenir una reunió al Congrés de
Diputats amb el llavors president es-
panyol, Adolfo Suárez, i els seus mi-
nistres Joaquín Garrigues Walker i
el general Gutiérrez Mellado. Se-
gons la versió de Pujol, li van dir que
Jordi Pujol ahir al Palau Robert. C.A.
no podien donar el concert a Catalu-
nya perquè l’economia catalana era
massa important per a Espanya, més
que la basca. Pujol va assegurar que
en aquella reunió li van dir que si Ca-
talunya obtenia el concert “es des-
equilibraria tot”. Els seus interlocu-
tors li van deixar clar que el fet carac-
terístic de l’estatut basc seria el con-
cert econòmic i el del català seria la
llengua.
Més negatives
L’expresident també es va referir a
un altre moment de la Transició,
quan es negociava l’Estatut de Sau.
Llavors, va dir Pujol, el seu partit
també va posar sobre la taula el con-
cert econòmic com a model de fi-
nançament. Però pràcticament to-
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
NOU RÈCORD L’índex de preus al consum (IPC) als Estats Units va
D’INFLACIÓ ALS pujar un 6,2% interanual a l’octubre, la taxa més alta des
ESTATS UNITS del 1990 i superior a la del setembre, quan va ser del 5,4%,
segons dades oficials, a causa dels problemes d’abastiment
Giró va explicar que Espanya rebrà
27.000 milions d’euros en fons euro-
peus l’any vinent i que Catalunya en
té 2.100 d’assegurats; per tant,
menys d’un 8% del total. “El 2022,
doncs, tindrem un dèficit fiscal més
gran”, va reblar.
Així i tot, Junqueras es va mos-
trar molt escèptic davant la possibi-
litat que les autonomies perifèri-
ques “plantin cara a la seva hiperca-
pital”. “La història ens ensenya que
la perifèria no està en condicions, ni
sé si ho vol”, va dir.
Perd pes Catalunya?
La possible pèrdua de pes de Catalu-
nya en l’economia espanyola va ser
un altre tema que va generar molt de
joc entre els consellers. “Hem d’evi-
tar el discurs cofoista –va dir Cas-
tells–. Fa 100 anys Catalunya era el
25% del PIB espanyol [i ara ronda el
19%] i, el que és pitjor, Madrid ens ha
passat al davant”. Giró va replicar:
“En els anys del Procés s’ha inten-
tat vendre que Catalunya ha perdut
pes, però no n’hem perdut: qui l’ha
perdut han estat les altres comuni-
tats respecte a Madrid”. “El que jo
dic –va tornar-hi Castells– és que el
desgavell polític acaba influint en
l’economia. No és d’un dia per l’altre,
que el 2017 passa una cosa i el 2018
hi ha una conseqüència”.
Mas-Colell no va voler entrar-hi i
va demanar de “mirar endavant” per-
què “aquest país té enormes possibi-
litats, però s’han de fer les coses bé”.
Castells havia lamentat l’absència
d’un grup dirigent català amb les ide-
es clares i Mas-Colell va dir que no sap
si existeix, però que sí que hi ha
“molts emprenedors”. “És important
que la Generalitat abraci una mica
més aquest món dels emprenedors”,
va sostenir, una afirmació que Jun-
queras va avalar afegint-hi també els
treballadors públics. Segons ell, l’es-
cola i la sanitat pública “de gran qua-
litat” que hi ha a Catalunya també la
fan més competitiva. “No sempre po-
dem pagar millor [als que venen de
fora] però els paguem amb serveis de
molta qualitat”, va concloure.e
ta la resta dels partits catalans que
estaven negociant li van donar l’es-
quena. Només quatre dels presents,
segons Pujol, tres de Convergència
i un d’Esquerra, hi van votar a favor.
“Tots els altres en contra”, va reblar.
A més, va explicar, Ramon Trias
Fargas ho va tornar a provar més
tard, amb un discurs més elaborat,
però tampoc se’n va sortir. De fet,
Pujol va rebatre els que li deien que
el concert significava recaptar els
impostos, cosa que hauria compor-
tat un desgast polític, sobretot en
aquells primers anys d’autonomia.
Segons Pujol, recaptar els impostos
és “exercir el poder polític”. Al final
de la seva intervenció, Pujol va de-
fensar la llengua catalana, “sobre la
qual ara tornem a tenir amenaces”,
i va esperonar a buscar una millo-
ra del finançament, perquè és “un
tema substantiu”.e
LES FRASES
DE L’ACTE
Jaume Giró
CONSELLER D’ECONOMIA
“Hi ha tres qüestions
diferents: finançament,
inversions i model
territorial, i totes tres ens
van a la contra”
Oriol Junqueras
CONSELLER D’ECONOMIA (2016-2017)
“L’experiència ens mostra
que la perifèria no està en
condicions, i no sé si ho
vol, de plantar cara a la
seva hipercapital”
Andreu Mas-Colell
CONSELLER D’ECONOMIA (2010-2016)
“Aquest país té enormes
possibilitats. El Govern ha
d’abraçar una mica més
els emprenedors”
Antoni Castells
CONSELLER D’ECONOMIA (2003-2010)
“El desgavell polític acaba
influint en l’economia. No
és d’un dia per l’altre, que
el 2017 passa una cosa i el
2018 hi ha conseqüències”
17
economia
6,2% i de l’encariment de l’energia a escala internacional. Els
Augment de l’IPC preus van créixer un 0,9% respecte al mes anterior i un
interanual als EUA 0,6% pel que fa a l’IPC subjacent, que descompta el cost de
l’energia, l’alimentació i altres productes molt volàtils.
LA RECUPERACIÓ POSTCOVID
La ministra d’Economia, Nadia Calviño, amb la presidenta de la Comissió Europea,
Ursula von der Leyen, en una imatge d’arxiu. EUROPA PRESS
Espanya pacta controls
per als fons europeus
L’acord també inclou modificar el càlcul de les pensions
sistema (en tramitació al Con-
JÚLIA MANRESA NOGUERAS grés de Diputats) i les de la sego-
NÚRIA RIUS MONTANER Calendari na, és a dir, les que cal aprovar
BRUSSEL·LES / MADRID Espanya abans que acabi el 2022. En
espera que aquest sentit, Brussel·les inclou
Ja està gairebé tot a punt perquè al document “l’ampliació del pe-
Espanya pugui sol·licitar els dife- arribin ríode del còmput per al càlcul de
rents pagaments del total de 72.000 els primers la pensió de jubilació”. Si bé el
milions d’euros d’ajuts europeus. 10.000 M€ ministre de Seguretat Social, Jo-
Ahir el govern espanyol i la Comis- abans del 2022 sé Luís Escrivá, ha negat que ai-
sió Europea van signar definitiva- xò es tradueixi en ampliar només
ment el document que fixa les con- el còmput d’anys, des del minis-
dicions del funcionament d’aquests teri mai han tancat la porta a
pagaments, que estableix un con- aquesta opció, acompanyada, ai-
trol trimestral, amb reunions pre- xò sí, d’altres mesures, com re-
sencials o virtuals, per supervisar cull el component 30 del pla de
l’execució del pla de recuperació. recuperació fet públic a l’estiu.
Amb la signatura d’aquest docu- En el document es confirmava la
ment, Espanya ja pot sol·licitar ofi- proposta de l’executiu d’“ade-
cialment el primer pagament de quar a la realitat actual de les
10.000 milions d’euros, que estava carreres professionals el període
pressupostat per abans de final de còmput per al càlcul de la pen-
d’any i que està vinculat a un seguit sió de jubilació, preveient la pos-
de fites i objectius que Espanya ja sibilitat d’elecció dels anys que
ha complert. Per això, la Moncloa integrin la base reguladora a les
espera que l’última llum verda sigui carreres més llargues”. En tot
ràpida i que els diners puguin arri- cas, la mesura s’ha de negociar
bar abans del 2022. amb els agents socials.e
Amb tot, encara hi ha un petit
tecnicisme més. El progrés en l’exe-
cució dels plans (per tant de les fi- La justícia europea confirma
tes i reformes pactades) s’inclourà
en l’anomenat semestre europeu, la multa de 2.400 M€ a Google
que és el sistema de supervisió se-
mestral pel qual la Comissió Euro- El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va
pea controla l’avanç de les econo- confirmar ahir la sanció de 2.400 milions d’euros
mies europees i emet recomanaci- que Brussel·les va imposar al gegant tecnològic
ons. Entre aquestes reformes hi ha Google el 2017. La decisió fa referència a la multa
la laboral i la de les pensions, les du- per abús de posició dominant, perquè el departa-
es més espinoses. Al document fet ment de competència de la comissària Margrethe
públic ahir, però, no hi ha grans no- Vestager va concloure que la companyia afavoria
vetats i la descripció dels canvis és sistemàticament a les pàgines de cerca el seu com-
força àmplia i vaga. Per exemple, en parador de preus, Google Shopping, per davant
relació amb la reforma de les pensi- d’altres comparadors rivals. D’aquesta manera, el
ons, el document recull les mesures TGUE desestima el recurs de Google, que té un ter-
de la primera part de la reforma del mini de dos mesos per apel·lar la decisió.
18
economia
INFRAESTRUCTURES
L’empresariat exigeix
a Madrid el Corredor
Mediterrani
L’Estat promet la posada en marxa de
la infraestructura des d’Almeria el 2026
NÚRIA RIUS MONTANER
MADRID
“No tenim res a celebrar, perquè no
tenim la infraestructura [el Corre-
dor Mediterrani] acabada”. Així de
contundent es va mostrar Vicente
Boluda, president de l’Associació
Valenciana d’Empresaris (AVE), en
l’obertura de l’acte Vull Corredor,
que ahir va aplegar més de 1.300
empresaris al recinte firal d’Ifema,
a Madrid, entre els quals el presi-
dent de Mercadona, Juan Roig, i el
de CaixaBank, José Ignacio Goiri-
golzarri: “Soc un convençut del Cor-
redor Mediterrani”, va presumir el
banquer basc.
Per rebaixar el pessimisme que
regnava entre els assistents (l’em-
presariat denuncia un retard de la
infraestructura de 25 anys), l’ac-
te, que va començar uns minuts
tard, es va farcir d’humor: “És per
fer més real l’espera del corre-
dor”, va ironitzar Boluda al co-
mençament, també sobre per què
havien escollit Madrid: “Aquí sí
que hi arriben trens”.
La possibilitat que la infraes-
tructura estigui acabada l’any
2025, tal com va prometre ara fa
Pujar a l’avió amb la consciència neta (al 2,6%)
Crònica
PAULA SOLANAS
SEVILLA
l joc de taula Taboo, els
A participants han d’in-
tentar explicar una pa-
raula prohibida sense es-
mentar-la mai. En
aquest laberint lingüístic tampoc es
permeten sinònims evidents i el
cronòmetre avança veloç mentre
l’oponent s’esforça per esquivar la
derrota. A la indústria de l’aviació,
el mot marcat en vermell és quero-
sè. En plena cimera de la COP26 so-
bre el canvi climàtic, el sector és un
dels grans assenyalats per la conta-
minació que emeten els mateixos
jets privats amb els quals els líders
mundials van arribar a Glasgow. I
quan no es pot parlar de petroli,
apareixen els oxímorons.
Vueling va posar a prova ahir el
seu primer “vol verd”, una ruta en-
gairebé dos anys el govern central,
ja és una utopia. De fet, la minis-
tra de Transports, Raquel Sánchez,
present a l’acte, no es va voler mu-
llar. “L’horitzó del 2025 no es com-
plirà”, va lamentar Boluda, que va
denunciar unes pèrdues econòmi-
ques “incalculables”.
Els empresaris van denunciar
la “bretxa” que significa no tenir
enllestit el Corredor Mediterrani.
Detallen que les comunitats que
conformen l’arc mediterrani con-
centren el 50% de la població, el
47% del teixit empresarial i el 62%
del tràfic de mercaderies portuà-
ries. “No acabar el corredor és el
mateix que deixar fora, literal-
ment, mitja Espanya”, va dir Bolu-
da. El missatge es va dirigir, en es-
pecial, a Raquel Sánchez, des del
juliol la nova interlocutora com a
ministra de Transports. “Espero
que mostri la mateixa predisposi-
ció que el seu antecessor [José
Luis Ábalos]”, va dir Boluda. “Vos-
tè és de Gavà, sap de què li parlo”,
va afegir l’empresari valencià,
contestat acte seguit per la matei-
xa ministra: “Espero que almenys
la connexió entre Almeria i la
frontera francesa sigui una reali-
tat entre el 2025 i el 2026”, va pro-
tre Barcelona i Sevilla operada amb
un Airbus A320neo i un combusti-
ble produït a base d’olis vegetals re-
cuperats de la indústria. Un fuel que
redueix les emissions de CO₂ a l’at-
mosfera en un 90% i que ha om-
plert… un 2,6% del dipòsit de l’avió
en qüestió. La resta es va completar,
com en els altres vols programats
per al dia, amb carburant fòssil.
Repsol, que elabora aquest combus-
tible al seu complex de Tarragona,
té una explicació: els nivells de pro-
ducció i la tecnologia actuals només
els permeten arribar de moment
fins a un 5% de SAF en els motors
(les sigles en anglès per referir-se a
les “gasolines eco” de l’aviació), ex-
plicava Javier Sancho, director ge-
neral de la planta de l’energètica al
sud de Catalunya.
Nou veí a Gavà Mar
“Benvinguts a un vol molt especi-
al pel nostre compromís amb la
sostenibilitat”, va desitjar el capità
als passatgers. Mentre acabaven
d’acomodar-s’hi, els va recordar
Imatge dels participants en l’acte d’ahir a Madrid. ALEJANDRO MARTÍNEZ VÉLEZ / EUROPA PRESS
metre Sánchez, que va assegurar
que està “compromesa” amb la in-
1 .300
fraestructura ferroviària, malgrat
reconèixer “retards” que ja no es
poden permetre.
Són els Una Espanya circular
quilòmetres El que es demana és que aquesta
de via que infraestructura en forma de pas-
ocuparia tot sadís paral·lel al Mediterrani per-
el Corredor meti, d’una banda, connectar Al-
gesires amb la frontera francesa a
Mediterrani través d’ample internacional o
europeu (ha de permetre dismi-
nuir els costos de transborda-
ment de mercaderies a la fronte-
ra) i, de l’altra, la construcció de la
doble via d’alta velocitat en tot el
seu recorregut per separar els
trens de passatgers dels de merca-
deries, i augmentar així la seva ca-
pacitat. Des de fa anys, hi ha una-
AEROLÍNIES
Un avió de que ara els seients són més lleugers
Vueling per reduir el consum energètic,
enlairant-se de que la tripulació ha canviat els 75
l’aeroport del quilos dels manuals de seguretat
Prat. PERE VIRGILI de paper per versions digitals i que
els camions que transportaven les
seves maletes són elèctrics. Tam-
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
nimitat entre l’empresariat a l’ho-
ra d’afirmar que el corredor és
clau per millorar la competitivitat
de l’eix mediterrani i consagrar
una Espanya més enllà de la radi-
al, és a dir, circular.
Per a aquest 2021 hi ha objec-
tius que s’havien plantejat, però
que encara estan pendents de re-
soldre’s, com ara la finalització de
les obres del túnel de Castellbis-
bal o l’adjudicació de les obres per
canviar a l’ample l’internacional
entre Tarragona i Castelló. A
més, encara hi ha promeses da-
munt la taula que no tenen data
de finalització: l’entrada en fun-
cionament de l’estació de La Sa-
grera o la connexió amb tots els
ports, com reclama des de fa
temps la Generalitat per a Barce-
lona i Tarragona.e
bé, esclar, que s’espera un dia de cel
clar a la capital andalusa.
A primeríssima fila, al seient 1A,
hi ha Marco Sansavini, un home
que mai havia viscut en una ciutat
amb mar. El president de Vueling
des del setembre del 2020 és ara
un dels veïns que senten cada pocs
minuts el soroll dels avions a Gavà
Mar. Per a ell, però, són més “mú-
sica” que una molèstia. Va arribar
a la companyia en el pitjor mo-
ment de la seva història i, si es
compleixen les últimes previsions
d’IAG, el 2022 tornarà a pilotar un
projecte rendible. Té una altra da-
ta al cap: el 2030 un 10% del com-
bustible que utilitzi la seva flota
tampoc serà tabú.
La destinació del vol és una ci-
mera a Sevilla sobre la innovació
turística i, així ho justificaran els
implicats, durant els últims 820
quilòmetres s’han reduït 2,5 tones
les emissions de CO₂. En el viatge
de tornada dels periodistes convo-
cats, un parell d’hores més tard, el
comptador tornarà a zero.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
LA BORSA ÍBEX-35
9.141,80 PUNTS
Sessió de dimecres,
10 de novembre del 2021 +0,74% VARIACIÓ
RADAR EMPRESARIAL
El director general d’Esade, Koldo Echebarria, en una imatge d’arxiu. EUROPA PRESS
Esade supera el covid i reprèn
l’objectiu d’obrir nova seu a Madrid
ÀLEX FONT MANTÉ ❊ BARCELONA
L’escola de negocis Esade ha superat la
crisi del covid sense grans entrebancs en
el compte de resultats malgrat la “caigu-
da molt important” dels ingressos que en
un primer moment van patir en l’àrea
d’Executive Education, segons el seu di-
rector general, Koldo Echebarria.
Aquesta àrea –que aportava un terç de
la facturació abans de la pandèmia– és
la que es dedica a impartir cursos per als
directius, sovint finançats per les empre-
ses, i moltes companyies van tallar el fi-
nançament de la formació amb l’arriba-
da de la pandèmia.
Tot i així, Esade només va perdre
700.000 euros en el curs 2019-2020, en
el qual l’impacte del covid va ser més dur
(en l’exercici anterior havia obtingut la
mateixa xifra, però en aquell cas de bene-
ficis). La facturació d’aquell curs va cau-
re fins als 101 milions, un 2% menys que
l’any anterior.
En canvi, el curs 2020-2021 l’escola va
elevar la facturació fins als 106 milions
d’euros i els beneficis van situar-se en 4
milions, un nivell històricament elevat
per a l’escola. Pel camí, Esade ha aprofi-
tat l’aturada de la pandèmia per revisar
ELS QUE PUGEN MÉS
SIEMENS GAMESA
TELEFÓNICA
REPSOL
les despeses (com per exemple, els viat-
ges) i, tot i que no l’ha quantificat, Eche-
barria va assegurar ahir que la meitat
d’aquesta reducció es mantindrà a partir
d’ara. En canvi, durant el covid l’escola
de negocis ha hagut d’invertir 9 milions
en tecnologia per adaptar les aules al nou
context sanitari.
Fre a les inversions
El que sí que va provocar la pandèmia va
ser una aturada dels plans d’inversió. En
concret, dos dels objectius més ambici-
osos que tenia Esade abans de la pandè-
mia eren crear un nou campus a Madrid
que dupliqui l’actual i remodelar la seu
històrica de Barcelona, a l’avinguda Pe-
dralbes. El campus a Madrid està “en es-
pera”, va explicar Echebarria. Segons el
director general, “és difícil” trobar una
seu que s’adeqüi al que busquen a Madrid
i ara s’han vist obligats a ampliar la zona
per on inicialment havien fet la cerca.
La pandèmia ha endarrerit un any els
objectius marcats al pla estratègic
d’Esade, segons Echebarria, que preve-
ien arribar als 135 milions d’ingressos
el 2023.e
19
economia
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
% VAR. EUROS
+7,43 22,130 MELIÁ HOTELS -1,79 6,700
+2,95 3,930 ARCELORMITTAL -1,35 27,350
+2,35 11,060 FLUIDRA -1,19 33,250
Moda
Freshly Cosmetics tanca una ronda de 19 M€
L’empresa catalana de cosmètica
Freshly Cosmetics ha tancat una
ronda d’inversió de 22 milions de
dòlars (18,98 milions d’euros) per
accelerar la seva internacionalit-
zació i invertir en el desenvolupa-
ment de productes. La ronda l’ha
tancat el fons britànic d’inversió
Blossom Capital, segons va anun-
ciar la mateixa empresa en un co-
municat. La companyia preveu
ARA
obrir la seva primera botiga físi-
ca fora d’Espanya a Londres el pròxim 19 de novembre en un del carrers
més cèntrics de la ciutat, Carnaby Street, per on passen mig milió de per-
sones al mes. El local tindrà dues plantes i una superfície de 85 metres qua-
drats. “Aquesta inversió permetrà explotar tot el potencial de l’equip de
Freshly”, va dir el conseller delegat de la companyia, Miquel Antolín, men-
tre que la directora de màrqueting, Mireia Trepat, va avançar que gràci-
es al tancament d’aquesta ronda l’empresa podrà treballar en “posar so-
lució” al consum de plàstic d’un sol ús. La companyia va obrir la seva pri-
mera botiga a Barcelona i poc després va aterrar en altres ciutats espanyo-
les, com ara Madrid.
Energia
Naturgy incrementa un 58% el seu benefici
La multinacional energètica Naturgy va guanyar 777 milions d’euros du-
rant els nou primers mesos de l’any, un 58,6% més que en el mateix perí-
ode del 2020, quan el benefici va ser de 490 milions. L’energètica atribu-
eix aquest augment a les operacions de desinversió que ha fet a Xile i a l’em-
presa Unión Fenosa GAS (UFG) a Egipte, que han implicat unes plusvà-
lues de 187 milions. El resultat net ordinari puja fins als 865 milions, un
28,1% més que fins al tercer trimestre de l’any passat. La companyia que
presideix Francisco Reynés assegura que aquests resultats posen de ma-
nifest la recuperació de la demanda, si bé no assoleixen encara els nivells
prepandèmia. Es tracta dels primers resultats de Naturgy després de cul-
minar l’opa parcial d’IFM, després de la qual aquest fons australià con-
trola el 10,83% de l’energètica espanyola.
Aerolínies
La Fiscalia demana arxivar el cas Plus Ultra
La Fiscalia de Madrid ha demanat al jutjat que arxivi el cas de suposa-
des ajudes d’estat il·legals de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra.
El ministeri fiscal ha adoptat aquesta decisió després d’avaluar l’últim in-
forme pericial aportat a la causa per un equip de pèrits a petició del ma-
gistrat instructor, va informar ahir Europa Press.
La Fiscalia va recordar que ja al juny hi havia “dos informes d’experts
independents que sobre la base de la informació aportada per registres
públics avalaven la concessió de l’ajuda”. Així mateix, un nou informe pe-
ricial encarregat per la jutge conclou que “es podria considerar que la
companyia Plus Ultra compliria amb la pràctica totalitat de les condici-
ons establertes” per rebre ajudes de l’administració. La companyia aè-
ria es va mostrar “satisfeta” per la decisió del fiscal.
Mirades
Abraçada contra la repressió
El rus Oleg Ponomarev va guanyar el primer
premi en l’apartat de retrat del World Press
Photo del 2021 amb aquesta abraçada de la
Maria a l’Ignat, la seva parella trans, que es-
tà afrontant una transició de gènere. Es
tracta d’una imatge que denuncia la repres-
sió al col·lectiu LGTBIQ+ a Rússia. A partir
d’avui i fins al 12 de desembre es podran veu-
re al CCCB les fotografies guanyadores
d’aquest any.

11-11-2021 Foto: Oleg Ponomarev / World Press Photo

Mireu la fotogaleria
a l’Ara.cat
22 DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

CAP DE REDACCIÓ
ENRIC BORRÀS ABELLÓ

DIRECTORA D’ART
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
CRISTINA CÓRDOBA

Els pressupostos tornen

EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL

a ser importants
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN

N
DEBAT
TONI GÜELL
CULTURA o van ser-ho durant uns milions i mig. Tots els partits polítics par-
LAURA SERRA quants anys. Els anys de la lamentaris tenen entre els seus votants (i
ESTILS crisi financera i del deute so- entre els seus militants) pensionistes i em-
THAIS GUTIÉRREZ
MÈDIA birà van implicar fortes re- pleats públics. Els uns i els altres estaran
ÀLEX GUTIÉRREZ duccions de la despesa públi- més contents si tots els partits es posen
ESPORTS ca que van dificultar l’aprovació de pressu- d’acord i no esperen que hi hagi un pressu-
XAVI HERNÁNDEZ
NAVARRO
postos. Als polítics no els agrada donar ma- post per apujar-los la pensió o el sou. El mi-
DELEGADA MADRID les notícies, i uns pressupostos restrictius racle és que això sol aconseguir-se per una-
MARIONA FERRER són males notícies. És millor prorrogar-los ALBERT CARRERAS nimitat, o sense cap vot en contra. Ha pas-
LLENGUA
PAU DOMÈNECH
i no parlar-ne gaire. Quan no hi ha més di- sat unes quantes vegades. El govern apor-
FOTOGRAFIA ners no es poden projectar nous programes ta evidència que disposa de recursos per
DIRECTOR D’ESCI - UPF
XAVIER BERTRAL ni es pot ampliar despesa. En aquestes cir- pagar la nova despesa –li augmenten els in-
DISSENY DIGITAL cumstàncies, per què calen uns pressupos- gressos per la bonança econòmica– i, en
RICARD MARFÀ
ARA TV tos? Políticament parlant, per no res de bo. fícils de resistir, de plantejar al Parlament conseqüència, es pot habilitar crèdit pres-
ALBA OM Quan els temps són d’expansió econò- o al Congrés de Diputats l’aprovació de supostari per finançar-la, fet que permet
mica i de més ingressos públics, una pròr- mesures de despesa que poden suscitar aprovar-la amb ampli consens, transver-
EDICIÓ DE PREMSA
PERIÒDICA ARA, SL roga pressupostària és una creu: impedeix amplis consensos. Els casos més habituals sal a tots els grups polítics.
redefinir la despesa pública i ampliar-la, són la pujada de les pensions i la pujada De facto, això representa una alteració
PRESIDENT seleccionant i prioritzant els àmbits de no- dels sous dels empleats públics. Pot haver- de la primacia de la llei pressupostària, pe-
FERRAN RODÉS
FINANCES ves iniciatives. Quan els temps són de con- hi altres casos, però aquests dos són, per la rò si el Parlament o el Congrés ho aproven,
XAVIER LINARES tracció, només es pot determinar què es seva importància quantitativa, els de més són sobirans per decidir i no s’hi pot fer res.
MÀRQUETING I retallarà menys. Aquests diferents signifi- impacte. Els pensionistes són un exèrcit Si això es repeteix gaire, l’aprovació del
VENDES
PABLO CASALS
cats de les pròrrogues pressupostàries ve- d’electors de més de vuit milions de vo- pressupost es devalua. Pot ser el mateix go-
COMERCIAL nen a tomb per explicar el rerefons dels tants i els empleats públics són uns tres vern, que es vulgui estalviar el desgast po-
SERGI GERMÁN darrers anys. La Generalitat lític de la discussió de la llei de
NOUS NEGOCIS
ORIOL CANALS
ha patit moltes pròrrogues. pressupostos, o pot ser que
TECNOLOGIA Una bona colla eren curtes, guanyin interessos transver-
MARC CAMPRODON de fins a un parell de mesos, sals que aconsegueixen apro-
normalment degudes a re- piar-se dels recursos disponi-
DIRECTOR FUNDADOR
CARLES CAPDEVILA cursos presentats al Consell bles sense que sembli que hi
de Garanties Estatutàries. hagi competència i confron-
C/ DIPUTACIÓ, 119 Les pròrrogues que ens im- tació entre possibles usos al-
08015 BARCELONA.
TELÈFON: 93 202 95 95.
porten són les llargues, de tot ternatius d’aquests recursos.
ATENCIÓ AL
un any pressupostari. O les dues coses simultània-
SUBSCRIPTOR: D’aquestes no n’hi havia ha- ment. És una distorsió peri-
93 275 11 10 gut en tota la Generalitat es- llosa de la legalitat pressupos-
subscripcions@ara.cat tatutària fins a la del 2013. En tària i del seu esperit. Gua-
TEXT LEGAL
canvi, del 2013 al 2021 les nyen els que tenen millor ac-
Edició de premsa periòdica pròrrogues han sigut més cés als polítics o aquells que
ARA es reserva tots els
drets sobre el contingut del freqüents que les aprovaci- més poden espantar els polí-
diari ARA, els suplements i ons. S’han aprovat pressu- tics o, simplement, el càlcul
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que postos per als anys 2014, interessat dels governs. Des-
es puguin reproduir ni 2015, 2017 i 2020, i pròrro- apareix, en canvi, tot esforç de
transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment gues per als anys 2013, 2016, priorització. Per exemplifi-
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita.
2018, 2019 i 2021. ¿L’avant- car-ho amb l’avantprojecte de
Difusió controlada
projecte del 2022 aconsegui- pressupost de la Generalitat
per l’OJD rà empatar aquesta partida per al 2022, amb aquesta es-
pressupostària? tratègia no hi hauria manera
DL.: B-42598-2010
Focalitzem-nos sobre què d’introduir una nova despesa,
ISSN: 2014-010X passa quan hi ha pròrroga i la com la de la gratuïtat de les
recaptació fiscal creix, que és llars d’infants de dos anys o
el que va passar el 2016, el GETTY
una ampliació d’una despesa
2018 i el 2019, i què podria que ja existia però que no ge-
passar si no s’aprovés el pressupost del nera consens, com és l’habitatge social.
2022 (deixo de banda el del 2021, que és El pressupost presentat dimarts al
ben especial i atípic). La reflexió també val Els pensionistes són un exèrcit Parlament és engrescador perquè recu-
EL DIARI D’AHIR per als pressupostos generals de l’Estat d’electors de més de vuit pera el control de la política sobre la con-
Sixena: Al diari d’ahir
(PGE), que també han viscut algunes pròr- milions de votants i els fecció del pressupost: fixa prioritats, crea
dèiem que l’impulsor rogues, de manera molt notable les recents empleats públics són uns nous programes, reordena la despesa. Els
de la pel·lícula El sueño del 2019 i el 2020. pressupostos tornen a ser importants. El
de Sigena es diu Quan hi ha pròrroga però la recaptació tres milions i mig Govern i el Parlament no s’espolsen les
Juan Antonio Naya, i
creix, apareix la temptació o la petició, di- seves responsabilitats.
el nom correcte és
Juan Emilio Naya.
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
Fem-ho, ministre Garzón!
i ha diversos temes en
H què, com a societat, fa-
llem estrepitosament.
Molts lectors pensaran
ara en el canvi climàtic.
Certament entra dins de la meva de-
finició d’errada político-social. Tot i
així, avui em vull centrar en un altre
d’aquests equívocs, que també com-
promet el futur dels nostres fills.
Fa uns dies el ministre de Consum,
Alberto Garzón, va anunciar la inten-
ció del govern espanyol de prohibir la
publicitat d’aliments no saludables en
horari infantil. Segons els càlculs del
ministre, aquesta nova legislació
s’aprovaria el 2022 i s’aplicaria a tots
els anuncis adreçats a menors de 16
anys. Un objectiu important de la ini-
ciativa és fer extensiva la prohibició
a tots els mitjans de comunicació amb
una audiència infantil important en la
franja de 0 a 15 anys: televisió, ràdio,
internet, cine, xarxes socials, etc.
I per què poso aquest tipus d’ac-
ció al grup de polítiques fallides des
d’un punt de vista social? Doncs per
diverses raons. L’Organització
Mundial de la Salut (OMS) va publi-
car el 2010 una sèrie de recomanaci-
ons per reduir l’exposició dels in-
fants a la publicitat de productes
amb un alt contingut en greixos sa-
turats, sucres i sal. El 2018 la matei-
xa institució publicava una avalua-
ció del seguiment d’aquestes reco-
manacions amb la pèssima conclu-
sió que la majoria dels 58 països de la
regió Europea de l’OMS o bé no han
pres cap acció per avançar en aques-
tes limitacions, o bé n’han pres que
tenen com a base l’autoregulació per
part de la indústria alimentària i de
les agències de publicitat (com en el
cas espanyol). A més, la majoria de
les (poques) iniciatives es concen-
tren en els mitjans de difusió més
tradicionals (com la televisió) i dei-
xen de banda tots els altres mitjans
i xarxes de consum infantil. No és es-
trany que l’OMS conclogui que
l’efecte de les polítiques adoptades
fins avui és mínim, ja que no aconse-
JUDIT VALL CASTELLÓ
PROFESSORA D’ECONOMIA A LA UB,
INVESTIGADORA DE L’IEB
I DEL CRES-UPF
gueixen reduir l’exposició dels nens
a la publicitat d’aquests productes.
¿És possible que els governs no
adoptin aquestes limitacions perquè
no existeix evidència científica con-
cloent sobre els efectes de la publici-
tat en el consum infantil d’aquests
productes? La resposta és que sí que
existeix evidència sòlida i suficient. Si
bé les decisions de consum responen
a una multiplicitat de factors indivi-
duals, familiars i de context social, les
estratègies de promoció de la indús-
tria de l’alimentació incentiven la
compra i el consum de productes
amb un alt contingut en greixos satu-
rats, sucres i sal. Més concretament,
alguns estudis demostren que aug-
menta la ingesta d’aquests productes
immediatament després de l’exposi-
ció a l’anunci publicitari, cosa que, a
més, es tradueix en menys consum de
productes més saludables (efecte
substitució). Aquesta cadena d’esde-
veniments, de manera repetida en el
temps, deriva en un augment del pes
dels infants. L’evidència no només
existeix pel que fa a la publicitat en
mitjans tradicionals, sinó que també
s’han documentat efectes similars
La relació entre
l’exposició a publicitat
d’aliments no saludables i
el sobrepès infantil té
prou base científica
DE FIT A FIT
quan l’exposició a la publicitat és a
través de mitjans digitals.
Per tant, la relació entre l’exposi-
ció a la publicitat d’aquest tipus de
productes i el sobrepès/obesitat in-
fantil té prou base científica per jus-
tificar, almenys en el cas espanyol,
un enduriment de les actuals mesu-
res basades en l’autoregulació del
sector (codi PAOS), que han demos-
trat ser clarament insuficients. Ai-
xí ho indiquen les altes xifres de so-
brepès i obesitat infantil a l’Estat.
Segons l’últim informe ALADINO
de 2019, la prevalença del sobrepès
se situa en el 23,3% de la població
d’entre 6 i 9 anys i l’obesitat afecta el
17,3% d’aquesta població. No només
els valors actuals són preocupants,
sinó que s’han mantingut estables,
sense cap progrés substancial du-
rant els últims 6 anys.
Investigadors del Regne Unit han
avaluat l’impacte d’una proposta si-
milar llançada pel govern britànic, ba-
sada en la prohibició de la publicitat (a
la televisió) de productes amb un alt
contingut de greixos saturats, sucres
o sal des de les 5.30 h fins a les 21 h. Els
resultats d’aquesta modelització
apunten a una disminució en la inges-
ta calòrica diària de 9,1 kcal per als in-
fants de 5 a 17 anys, que es traduiria en
una reducció del 4,6% (3,6%) en l’obe-
sitat (sobrepès) infantil. I això legis-
lant només sobre la televisió...
Els objectius actuals del ministre
Garzón són ambiciosos i ens situari-
en com un dels països capdavanters a
Europa en aquesta matèria. Alhora,
són molt necessaris si volem aconse-
guir reduir les xifres de sobrepès i
obesitat infantil actuals que, de re-
truc, es traduiran en millores en l’es-
tat de salut durant l’etapa adulta i en
reduir els costos, presents i futurs,
del sistema de salut públic. Òbvia-
ment, el principal escull per adoptar
aquesta nova legislació serà l’oposi-
ció, previsiblement feroç, de la indús-
tria. En uns mesos veurem si el go-
vern més progressista de la història
aconsegueix tirar-la endavant.
23
debat
El nyap de la
quota dels llibres
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
✒ La quota d’un 50% de títols en castellà que
imposa el ministeri de Cultura (comandat per
Miquel Iceta) en les compres de llibres de les
biblioteques públiques, i que serà condició
per poder accedir als ajuts europeus en aquest
àmbit (deu milions d’euros que han de servir
per adquirir 450.000 llibres), és un escàndol
per molts de motius. El primer de tots, perquè
constitueix una falta de respecte difícilment
superable a la feina dels bibliotecaris, perso-
nal format i especialitzat, a qui cal absoluta-
ment deixar treballar en funció de criteris
tècnics i de les necessitats de cada bibliote-
ca. Les biblioteques públiques fan una tasca
social de primer ordre, i òbviament no té els
mateixos requeriments la biblioteca d’un po-
ble petit que la d’una ciutat de dimensions
mitjanes, la que està situada en un barri po-
bre que la que es troba en una zona rica, etc.
Les compres de llibres s’han de fer, insistim-
hi, d’acord amb el coneixement del bibliote-
cari, i no depenent del caprici del polític de
torn, que arriba a una decisió com a conse-
qüència d’una maniobra conjuntural o altra.
✒ En aquest cas, la “maniobra conjuntural”
consisteix en una demostració de la fermesa
dels socialistes “en defensa” del castellà, una
llengua que, com insisteixen a vociferar els
partits polítics i els mitjans de comunicació
del nacionalisme espanyol, es troba en greu
perill de recessió, com a mínim, a Catalunya
i a les Balears, per culpa dels independentis-
tes. Naturalment això és una mentida que po-
dria arribar a fer riure, si no fos que s’ha ac-
ceptat com a argument en el debat polític. I,
com que s’ha acceptat com a argument en el
debat polític, la resposta dels socialistes –es-
panyols i catalans– no consisteix a desactivar
la mentida, sinó a respondre-hi amb una ex-
torsió: o poseu almenys un cinquanta per cent
de llibres en castellà a les biblioteques públi-
ques o us quedeu sense fons europeus en
aquesta matèria. La resposta dels governs de
Catalunya i de Balears, al seu torn, és nego-
ciar aquesta extorsió i donar-se més o menys
per satisfets per haver aconseguit rebaixar la
quota a un 50%, ja que les pretensions inici-
als del ministeri arribaven fins al 87%.
✒ Com tantes vegades, tot plegat és un es-
perpent basat en mentides, impostures i (so-
bretot) una total i olímpica ignorància del te-
ma que es tracta. La realitat és que, sense im-
posar cap quota, la gran majoria dels llibres de
les biblioteques públiques de Catalunya, se-
gons les dades del Sistema de Lectura Públi-
ca, ja són en castellà, per la senzilla raó que
el mercat editorial ja és així: es publiquen
molts més títols en castellà que en català. Els
llibres en català representen al voltant d’un
25% del catàleg de les biblioteques públiques,
de manera que, si s’imposa la proporció del
50% per a cada llengua, encara li treuen al cas-
tellà un 25% d’hegemonia. No tan sols la cul-
tura i la lectura els importen un rave i no te-
nen ni la més remota idea de què és i per a què
serveix una biblioteca pública: és que la seva
ignorància i la seva frivolitat no els perme-
ten ser bons ni per fer xantatge.
24
Una muntanya russa
anomenada Dostoievski
L’autor, nascut fa 200 anys, motiva nombroses traduccions i relectures teatrals i artístiques
JORDI NOPCA
BARCELONA
La vida de Fiódor M. Dostoievski va
ser una muntanya russa en què èxits
i fracassos es van encadenar a un rit-
me vertiginós. Va estar a punt de
morir afusellat per revolucionari.
Va passar uns anys de treballs for-
çats i d’exili a Sibèria. Es va arruïnar
en diverses ocasions. Va patir epi-
lèpsia i va ser addicte al joc. I, tan-
mateix, la biografia de l’autor nas-
cut a Moscou l’11 de novembre del
1821 i mort a Sant Petersburg sei-
xanta anys després empal·lideix al
costat de la seva obra, un viatge tor-
tuós a la polifonia de l’ànima huma-
na: a les seves virtuts, però sobretot
a les ombres, dubtes i perversions
que la configuren.
“És capaç d’ensenyar-te la part
més fosca del comportament humà
i, malgrat tot, t’hi pots reconèixer”,
explica Miquel Cabal Guarro, que
aquest 2021 ha publicat quatre tra-
duccions en català de l’escriptor, en-
tre les quals hi ha una nova versió de
Crim i càstig editada per La Casa dels
Clàssics. “El que em diuen la majoria
de lectors que han vingut a les pre-
sentacions, clubs de lectura i confe-
rències sobre aquesta novel·la és que
encara aconsegueix crear un escena-
ri d’ofec, de malestar i de brutor. Al
Sant Petersburg de Crim i càstig fins
i tot les finestres dels carrers sembla
que sempre estiguin tancades”, diu
Cabal. Al llibre, el jove Raskólnikov
mata a cops de destral una vella usu-
rera per demostrar que una mala ac-
ció pot acabar portant a fer el bé. El
càstig per haver comès aquest crim
no serà el que l’estudiant espera.
“Dostoievski és un mestre d’allò que
ell anomena realisme fantàstic
–continua Cabal–. Els seus perso-
natges viuen instal·lats en un deliri
constant, no hi acaben de tocar.
Com a lector, mai saps si el que lle-
geixes és la realitat o una deforma-
ció provocada per la seva ment”.
Personatges que s’equivoquen
Dostoievski va publicar la seva pri-
mera novel·la, Pobres, el 1846.
L’acaba de publicar en català –tam-
bé traduïda per Miquel Cabal– l’edi-
torial Cal Carré. “És un autor que té
el costum d’interpel·lar els aspectes
més negatius de la condició huma-
na, i això pot incomodar alguns lec-
tors, però els seus llibres estan per
sobre de lectures políticament cor-
rectes –explica l’editora de la no-
vel·la, Antònia Carré Pons–. Dosto-
Cultura
LITERATURA
01
02
01. Retrat de Fiódor M. Dostoievski el 1863. WIKIPEDIA
02. Il·lustració de Jorge González per a l’edició de Sexto
Piso d’Apunts del subsol, que es pot veure a l’Edifici
Històric de la Universitat de Barcelona. SEXTO PISO
03. Un dels vint gravats que Valeria Brancaforte ha
dedicat a Crim i càstig i que s’exposen a la Casa de
Rússia. FRANCESC ANGLÈS CÒNSUL / VALERIA BRANCAFORTE
ievski escriu sobre assassins i lla-
dres, sí, però hi ha una cosa del ca-
ràcter humà que reflecteix molt bé,
i és la insistència en l’error”. “L’ho-
me és l’únic animal capaç de fer-se
mal conscientment. És una font sis-
temàtica de problemes endògens”,
afegeix Cabal.
Amb Pobres, Dostoievski va re-
bre molts elogis i va gaudir d’un èxit
prematur que, no obstant això, va
quedar aigualit ràpidament amb la
novel·la posterior, El doble (1846),
que en l’opinió de Tamara Djerma-
novic a l’assaig El universo de Dos-
toievski (Acantilado, 2021) és “un
llibre confús, mal estructurat i bas-
tant delirant”. Xènia Dyakonova
l’acaba de traduir al català per a
l’exquisit catàleg de Quid Pro Quo.
“La novel·la té una sintaxi endimo-
niada, amb frases llarguíssimes i
enrevessades que en alguns casos
he hagut de partir –comenta–. La
història homenatja El nas de Gógol,
en què un nas es converteix en un
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
funcionari amb una posició superi-
or a la de l’home. El protagonista
d’El doble, Goliadkin, es divideix en
dos. El segon Goliadkin passa a tre-
ballar a la mateixa oficina que el
primer. És un expert en l’art de l’es-
calada, que diria Josep Pla, i va
grimpant. Cada vegada li fan més
cas, el tracten millor i els encàrrecs
són més sucosos”.
Tràgic i amb sentit de l’humor
Encara que ha passat a la història de
la literatura gràcies al gruix dramà-
tic de les novel·les i al pathos tràgic
d’alguns personatges, en l’obra de
Dostoievski hi abunda també el sen-
tit de l’humor. “A les grans novel·les
inclou escenes còmiques i grotes-
ques que serveixen per rebaixar la
tensió –explica Dyakonova–. Alho-
ra, té llibres directament humorís-
tics, com Stepàntxikovo i els seus ha-
bitants, que és una novel·la gairebé
picaresca, i El cocodril i altres narra-
cions [Accent, 2010], en què al con-
te que titula el volum a un senyor se’l
menja un cocodril. L’home viu con-
tent a dins de l’animal perquè així no
haurà de tornar a l’oficina”.
La novel·la preferida de Dostoi-
evski era, precisament, un dels cims
de l’humor, El Quixot. “Deia que si
arribés el dia del judici final i només
s’hi pogués emportar un llibre seria
el de Cervantes”, recorda Tamara
Djermanovic, que ha impulsat i co-
ordinat nombroses activitats com-
memoratives en relació amb l’es-
criptor rus des de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF). Dostoievski
va arribar a dibuixar El Quixot, i la
il·lustració es pot veure en una expo-
sició a la biblioteca del Campus de la
Ciutadella de la UPF, juntament
amb altres dibuixos que l’autor feia
als manuscrits. Aquesta no és l’úni-
ca mostra que es pot veure a Barce-
lona aquests dies: a l’Edifici Històric
de la Universitat de Barcelona (UB)
hi ha les il·lustracions que Jorge
González va fer per a l’edició caste-
llana de Sexto Piso d’Apunts del sub-
sol, a la Casa de Rússia s’hi ha inau-
gurat l’experiència immersiva Dos-
toievski: contemporani i profeta,
“pensada per despertar l’interès ge-
neralista en l’autor”, que es comple-
menta amb els vint gravats que Va-
leria Brancaforte ha fet sobre Crim
i càstig. Serà també a la Casa de Rús-
sia que es tancarà, avui al vespre, la
marató de lectura de sis dies de
l’obra. Djermanovic serà l’encarre-
gada de llegir les últimes pàgines de
la novel·la. “Crim i càstig obre el ci-
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 25
cultura
ADEU A LA El poeta Ricard Creus va morir ahir als 93 treballar com a pintor, encara que aviat va Com a narrador era sobretot conegut per
POESIA DE anys. Nascut a Barcelona el 1928, la seva deixar la pintura per la literatura. Sí que va Trilogia dels hereus, i com a poeta, pel
RICARD CREUS formació i la seva carrera van començar en el exercir de professor d’art i va escriure assajos poemari 36 poemes a partir del 36, una
camp de les arts plàstiques: inicialment va d’art amb la seva dona, l’artista Esther Boix. reflexió profunda sobre la Guerra Civil.

Premi Cervantes per a

cle de grans novel·les de Dostoievs-
ki el 1866, després dels anys d’exili
–diu–. Després van arribar L’idiota
[1869], que actualment és una de les
obres que m’interpel·len més, Els di-
monis [1872], L’adolescent [1875] i
Els germans Karamàzov [1880]”.
Lectures viscerals
“A banda de Rússia, el lloc on s’han
programat més homenatges a Dos-
toievski és Barcelona”, assegura
Djermanovic. Els dies 18 i 19 de no-
vembre se celebra a la UPF un sim-
posi internacional sobre l’escriptor,
l’Institut d’Humanitats li dedica un
seminari entre novembre i desem-
bre on hi ha més de 150 inscrits i la
Filmoteca recorda l’autor amb un
cicle de cinc pel·lícules, entre les
quals hi ha Les nits blanques (Luchi-
no Visconti, 1957) i Crim i càstig
(Lev Kulidzhanov, 1970). La no-
vel·la Crim i càstig també motiva
l’adaptació teatral de Pau Carrió,
que s’estrenarà al Teatre Lliure de
Montjuïc el 23 de febrer del 2022.
“Per a Dostoi-
evski, l’escriptura
evs
03 és un procés per
reflexionar sobre
re
els grans interro-
gants de l’existèn-
ga
cia humana. No
ci
som bons o do-
so
lents, sinó que en
le
funció del predo-
fu
mini d’una pul-
m grisa d’un funcionari de l’estat
sió o de l’altra
si
fem el bé o el
fe
mal”, assegura
m que, tanmateix, té més èxit.
Djermanovic. La
D quantena de títols, amb la voluntat
ccomplexitat ide-
ològica, política
o ‘El somni
i religiosa de l’autor es podrà obser-
var en la selecció de la correspon-
dència que Cràter Edicions publica-
rà la tardor de l’any que ve. “Després
d’haver pogut llegir les grans no-
vel·les de Dostoievski durant el bi-
centenari, els textos autobiogràfics
permetran una mirada més comple-
ta a l’escriptor –diu l’editora Mari-
ona Bosch–. S’hi veu un doble movi-
ment: de quina manera la vida afec-
ta el que escriu, però també com
aconsegueix prendre’n distància”.
Miquel Cabal no només traduirà la
correspondència, sinó també Notes
d’hivern sobre impressions d’estiu,
nascut a partir d’un viatge llarg de
l’autor per Europa –poc abans d’es-
criure Apunts del subsol– i la no-
vel·la El jugador (1866), que va es-
criure a mitja redacció de Crim i
càstig. “Stefan Zweig advertia en un
assaig que calia llegir Dostoievski
com si t’endinsessis en un bosc i
anessis deixant pedretes per trobar
el camí de tornada –recorda Djer-
manovic–. Jo ho veig més com en-
trar a dins d’un remolí que tens la
sensació que mai t’escopirà. Les se-
ves novel·les es llegeixen visceral-
ment. És molt difícil mantenir-hi
distància. Són un punt de trobada
entre l’autor i la teva ànima”. En-
trar a la muntanya russa dels cims
literaris de Dostoievski encara pro-
met emocions fortes, trasbalsado-
res, inoblidables.e
Mitja dotzena de novetats
en català imprescindibles
‘Apunts del subsol’
“Soc un malalt... Soc un home
dolent. Un home desagradable,
soc”, comença Apunts del subsol
(1864), una de les novel·les
breus més impactants i incòmo-
des de Dostoievski. És el relat,
en primera persona, de les misè--
ries i estirabots d’un funcionari
frustrat i carregat de rancúnia.
‘Crim i càstig’
Després de revisar Apunts del
subsol per a Angle, Miquel Ca-
bal va presentar una nova tra-
ducció catalana de Crim i càstig
(1866), un dels cims de la litera-
tura russa del segle XIX. Es pre-
gunta per la possibilitat de re-
dempció d’un jove que assassina a
una vella empenyoradora.
‘El doble’
Inèdita fins ara en català, El do-
ble (1846) ha estat traduïda per
Xènia Dyakonova. Dissecciona,
en un to proper a Gógol, la vida
rus que s’ha d’enfrontar amb
una versió pitjor d’ell mateix
d’un home ridícul’
Aquesta antologia de cinc relats,,
de gran interès per als lectors
iniciats en Dostoievski, arrenca
amb tres narracions escrites
abans de la condemna a mort i
l’exili del 1849, i dues més de
l’etapa de maduresa de l’autor.
Les ha traduït Marta Nin.
‘Manyaga’
Les dues traduccions més re-
cents de Miquel Cabal de Dosto-
ievski són la novel·la Pobres (Call
Carré) i el relat llarg Manyaga
(Angle). Aquest últim forma
part del Diari d’un escriptor
(1876) i explica la relació de sub--
missió entre una jove i un home
madur que acaba en tragèdia.
‘Stepàntxikovo i els seus
habitants’
Una de les sorpreses d’aquest any
Dostoievski ha estat la recupera-
ció, per part de l’editorial Falzia,
de la traducció que Andreu Nin va
fer el 1931 de la novel·la Stepàntxi-
kovo i els seus habitants (1859), tor--
nada a la ficció de l’autor després
del parèntesi d’una dècada a l’exili.
Cristina Peri Rossi
L’escriptora uruguaiana, la sisena dona que
rep el guardó, viu a Barcelona des del 1972
J.N.
BARCELONA
El pèndol del premi Cervantes, que
tradicionalment oscil·la entre au-
tors espanyols i llatinoamericans,
aquesta vegada s’ha quedat a mig
camí. Un any després de reconèi-
xer la trajectòria del valencià Fran-
cisco Brines –que va morir aquesta
primavera setmanes després de la
cerimònia d’entrega– ha distingit
Cristina Peri Rossi, poeta, narra-
dora i assagista nascuda a Monte-
video el 1941 que des del 1972 viu
a Barcelona, ciutat on es va exiliar
a conseqüència de la dictadura mi-
litar de l’Uruguai.
Dotat amb 125.000 euros, el Cer-
vantes –el guardó més prestigiós de
les lletres espanyoles– ha premiat
només cinc dones abans de Peri
Rossi tot i lliurar-se anualment des
del 1976: María Zambrano (1988),
Dulce María Loynaz (1992), Ana
María Matute (2010), Elena Ponia-
towska (2013) i Ida Vitale (2019). El
jurat ha premiat l’obra de Cristina
Peri Rossi, integrada per una cin-
de “reconèixer una de les grans vo-
cacions literàries del nostre temps
i la dimensió d’una autora capaç de
plasmar el seu talent en una plura-
litat de gèneres”. La literatura de
l’autora uruguaiana “és un exerci-
ci constant d’exploració i de crítica,
sense defugir el valor de la paraula
com a expressió d’un compromís en
temes clau de la conversa contem-
porània com ara la condició de la
dona i la sexualitat”.
“Igual que a les nenes de la meva
generació, vaig voler ser escriptora
després de llegir Donetes, de Loui-
sa May Alcott –admetia en una en-
trevista el 2017–. Més endavant em
L’escriptora Cristina Peri Rossi, en una imatge d’arxiu. FLIL CASTAGNET / EFE
van marcar Una habitació pròpia de
Virginia Woolf, El segon sexe de Si-
mone de Beauvoir, Little children de
William Saroyan i els contes de
Txékhov i J.D. Salinger”.
Una autora que trenca motlles
Peri Rossi ha heretat de la literatu-
ra llatinoamericana l’abundància
imaginativa i la capacitat de trencar
motlles. Va debutar amb el llibre de
relats Viviendo (1963), amb només
22 anys, on ja donava veu a les dones
fent-les protagonistes, i ha continu-
at conreant la narrativa breu fins a
l’actualitat, amb títols com Habita-
ciones privadas (2012) i Los amores
equivocados (2015). Entre les seves
novel·les destaquen La nave de los
locos (1984), Solitario de amor
(1988) i Todo lo que no te pude decir
(2018), on escriu: “Cuando una mu-
jer se siente frustrada, llora. Cuan-
do un hombre se siente frustrado, des-
carga violencia”.
La seva poesia, integrada per una
vintena de títols, entre els quals hi
ha Evohé (1971), Otra vez eros
(1994), Playstation (2009) i Las re-
plicantes (2016), evoca l’experiència
lesbiana sense reserves i, a vegades,
de manera explícita.
Tot i la solidesa i versatilitat de
la seva obra, Peri Rossi ha donat a
conèixer els últims llibres en peti-
tes editorials com Menoscuarto i
Cálamo. L’últim títol que ha publi-
cat és el llibre de memòries La in-
sumisa (2020). Hi evoca descobri-
ment de la lectura, la difícil relació
amb el pare cruel, el primer amor,
la pèrdua forçada de la virginitat i
la constatació de la diversitat sexu-
al: “Quedé confusa. En primer lu-
gar, no tenía muy claro qué era ser
maricón, más que amanerado, y
nunca se me había ocurrido que ha-
bía mujeres mariconas”.e
26
cultura
MÚSICA
El gran
encert de
Jordi Savall
Crítica
JAUME RADIGALES
BARCELONA
Jordi Savall & Hespèrion XXI
PALAU DE LA MÚSICA 9 DE NOVEMBRE
ublicàvem ara fa un
P mes la crítica d’un
concert de Jordi Savall
en què lamentàvem
l’erràtica direcció de
les simfonies 6 i 7 de Beethoven a
L’Auditori. Ara, però, és hora de
treure’ns el barret i de saludar el
mestre, reverenciant el seu gran
encert en el concert de dimarts al
Palau de la Música Catalana.
Acompanyat per cinc músics ha-
bituals en les seves formacions,
Savall va presentar un programa
variat, suggerent, dinàmic i be-
llugadís entorn de músiques de
finals del Renaixement i d’inicis
del Barroc i fonamentades en
planys, improvisacions, follies i
batalles. Espanya, França i An-
glaterra agermanades per les so-
noritats d’Hespèrion XXI, inte-
grat en aquest concert per Xavier
Díaz-Latorre, Andrew-Lawrence
King, Juan Manuel Quintana,
Xavier Puertas, David Mayoral i,
esclar, Jordi Savall amb les seves
violes de gamba.
Si les sinuoses textures d’Els
planys de Saint-Colombe evoca-
ven amb nostàlgia el grand siècle
francès, el fandango de Santiago
de Murcia o les improvisacions
sobre La Guaracha de Juan Gar-
cía de Zéspedes van omplir de rit-
me les parets del Palau de la Mú-
sica. I el públic s’ho va passar
d’allò més bé. Atents al fraseig, al
ritme i amb afinació immacula-
da, els components d’Hespèrion
XXI van demostrar una vegada
més que Jordi Savall té una gran
habilitat a l’hora d’envoltar-se
dels millors músics per dur a ter-
me els seus projectes. I que en
aquest tipus de repertori no té ri-
val, perquè té la volada imagina-
tiva per fer d’aquestes partitures
una cosa nova, fresca i vigorosa. I
sense màcula en l’aspecte tècnic.
Hi va ajudar força que el con-
cert no tingués pausa, que la il·lu-
minació de l’escenari contribuís
al recolliment de la sala i que la
megafonia fos la justa per no per-
dre detall dels petits grans ins-
truments tocats per músics tan
selectes. Un veritable goig de tar-
dor i que demana més concerts
d’aquest estil en aquests temps
en què els programadors sem-
blen bastant curts d’idees en ma-
tèria de repertori: massa Winter-
reise a Barcelona poden acabar
banalitzant l’excels cicle de
Schubert, mentre que descobrir
les obres de Diego Ortiz o de To-
bias Hume resulta més suggerent
i apassionant.e
Vinyeta de L’accident de caça, el primer títol de l’editorial. FINESTRES
La triple aposta de la
Finestres pel còmic en català
Crea una editorial de còmic, un premi i una llibreria
LAURA SERRA
BARCELONA
La llibreria Finestres de Barcelona
obre un nou capítol en la seva singu-
lar aposta. S’han proposat impulsar
la minsa oferta de còmic adult en ca-
talà a través de tres vies: la creació
d’un segell dedicat exclusivament al
còmic d’autor en català, un premi a
obra original en català dotat amb
25.000 euros i l’obertura al febrer
d’una nova seu de la llibreria (da-
vant de la botiga actual, a Diputació
250, als baixos de la casa Garriga i
Nogués) destinada a les arts visuals
Ludovic Morlot, nou director de l’OBC
XAVIER CERVANTES
BARCELONA
El consell rector del Consorci de
L’Auditori i l’Orquestra va aprovar
ahir el nomenament del músic
francès Ludovic Morlot com a nou
director titular de l’Orquestra Sim-
fònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya (OBC), a la qual s’incor-
porarà el setembre del 2022. Mor-
lot, nascut a Lió el 1973, substitu-
irà Kazushi Ono. El contracte amb
l’OBC és per quatre anys, amb un
mínim d’onze setmanes de feina
amb l’orquestra cada temporada,
de les quals vuit serien per als con-
certs de temporada, dues per a en-
registraments i una per a festivals.
Però tal com diu el director de
L’Auditori, Robert Brufau, poden
ser més setmanes.
“És un honor i un privilegi ser
convidat a dirigir aquests músics
extraordinaris en la següent etapa
i somiar junts en un nou futur per a
aquesta inspiradora institució. Tinc
LITERATURA
amb una oferta extensa de còmic i
novel·la gràfica en llengua original.
L’Editorial Finestres publicarà
deu títols a l’any de còmic en català,
majoritàriament traduccions de no-
vetats internacionals i també llibres
d’interès patrimonial que no es tro-
baven en català. Els dos primers títols
del 2021, que estan a punt d’arribar
a les llibreries, són L’accident de caça,
de David L. Carlson i Landis Blair, un
true crime i un drama carcerari que va
guanyar el premi al millor còmic al
Festival d’Angulema 2021, i Intrèpi-
des, de Pénélope Bagieu, la biografia
de trenta dones rebels que va merèi-
xer el premi Eisner 2019. Montserrat
INSTITUCIÓ MUSICAL
moltes ganes d’ampliar el reperto-
ri de l’orquestra i descobrir més so-
bre la riquesa del patrimoni musical
català. Afegir la meva veu al projec-
te realitzat per l’anterior director ti-
tular, Kazushi Ono, és un repte que
assumeixo amb orgull i molta ex-
pectació”, diu Morlot en un comu-
nicat, en el qual també recorda la
feina feta amb l’OBC a finals del no-
vembre del 2020, quan va dirigir un
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
Terrones, que dirigeix l’editorial,
defensa que volen “omplir un buit
de mercat” i “normalitzar la pre-
sència de còmic adult en català no
des d’una posició d’excepcionali-
tat ni resistencialista, sinó des de
la normalitat”.
El 2023 començaran a publi-
car llibres de producció pròpia
originals en català. Un d’aquests
títols sortirà del nou premi Fi-
nestres de còmic en català, que
s’entregarà el març que ve i vol
“fomentar la creació de còmic en
català”, com també fa el premi de
còmic de no-ficció de l’ARA, Nor-
ma i Política Lingüística (el gua-
nyador de la segona edició se sa-
brà el 3 de desembre). En el cas de
Finestres, es reconeixerà el pro-
jecte amb 25.000 euros i la publi-
cació de l’obra, que ha de tenir
més de 95 pàgines.
Tota aquesta oferta es trobarà
a la nova seu de la Finestres, ubi-
cada en un altre edifici de Sagnier:
un espai de 200 metres quadrats
que tindrà 15.000 referències, de
les quals entre el 30% i el 40% se-
ran de còmic. La resta seran llibres
de belles arts i revistes, seguint la
filosofia de la llibreria: fugir de la
immediatesa de la novetat, l’apos-
Novetat ta per títols-descobertes, una
La Finestres oferta iconoclasta en diverses
llengües i activitats culturals.
obrirà un altre Sergi Ferrer-Salat és l’empre-
espai dedicat sari i mecenes que hi ha darrere
al còmic, les de Finestres i que afronta aques-
belles arts i ta nova “aventura”, diu, exclusi-
les revistes vament amb recursos propis. “Hi
ha molt desconeixement del món
del còmic, i l’ampliació del nostre
univers respon a l’admiració que
li tenim”, afirma Ferrer-Salat,
que també destaca “el compro-
mís per defensar la llengua” i la
defensa del paper del mecenatge
en la literatura.e
programa amb obres de Mozart,
Bartók, Ligeti i Sofía Martínez.
Format com a violinista, Lu-
dovic Morlot va estudiar direcció
als Estats Units i va continuar la
seva formació a Londres, a la Ro-
yal Academy of Music i al Royal
College of Music. Va ser funda-
dor i director artístic de la Jove
Orquestra Nacional de la Xina i
actualment és director emèrit de
l’Orquestra Simfònica de Seattle,
títol honorífic que se li ha conce-
dit per la feina que va fer durant
els seus vuit anys com a director
titular de l’orquestra. De l’època
a Seattle en destaquen propostes
Ludovic Morlot com l’encàrrec d’obres com Beco-
dirigint a me Ocean, de John Luther
L’Auditori Adams, guanyadora del Pulitzer
l’any 2020. el 2014. Tot i ser eminentment
MAY ZIRCUS / L’AUDITORI un director simfònic, també té
una carrera en l’àmbit operístic:
Morlot va dirigir La Monnaie, a
Brussel·les, del 2012 al 2014, on
va estrenar diverses produccions
com La clemenza di Tito, Jenufa
i Pelléas et Mélisande.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
World Press Photo: les històries
invisibles de la pandèmia
L’exposició arriba al CCCB amb les imatges més potents sobre protestes globals i canvi climàtic
NÚRIA JUANICO LLUMÀ
BARCELONA
Fins al 2020, el fotoperiodista neer-
landès Jasper Doest estava acostu-
mat a parar poc per casa. La seva fei-
na l’havia portat a retratar els fla-
mencs del Carib, els macacos japo-
nesos domesticats pel turisme, el
pas migratori de les cigonyes per la
península Ibèrica i els ossos polars
de l’Àrtic. Però l’any passat va ir-
rompre la pandèmia i Doest, com la
gran majoria de la població d’arreu
del món, es va veure obligat a que-
dar-se a la llar familiar, a la ciutat
neerlandesa de Vlaardingen. Espe-
cialitzat en fotografiar fauna salvat-
ge, Doest havia aparcat la càmera
fins que un parell de coloms van
aparèixer al balcó del pis on viu amb
la seva dona i la seva filla. “Ens visi-
taven cada dia per recordar-nos que
els éssers humans no estem sols en
aquest planeta”, diu el fotògraf, que
va immortalitzar-los en una sèrie
d’imatges en què els animals prota-
gonitzen les situacions més surre-
alistes: sobre un tocadiscos, amb el
cap dins d’una paperina i dins d’una
cassola (amb el foc apagat).
La sèrie de Doest, titulada Pande-
mic pigeons [Coloms pandèmics], va
guanyar el primer premi del World
Press Photo en la categoria de natu-
ra i forma part de l’exposició World
Press Photo 2021, que es pot veure
a partir d’avui i fins al 12 de desem-
bre al Centre de Cultura Contempo-
rània de Barcelona (CCCB). Les
imatges de Doest serveixen per ex-
plicar la situació que van viure
molts fotoperiodistes l’any passat.
“La perspectiva local es va fer molt
més present perquè no podien volar
a altres països. Molts fotògrafs van
posar el focus en les històries perso-
nals i en allò que passava a prop de
casa seva. Això fa que aquesta edició
del World Press Photo sigui especi-
al, més realista amb el moment pre-
sent”, explica la comissària en cap
de la Fundació World Press Photo,
Sanne Schim van der Loeff.
La pandèmia ha marcat aquesta
edició del World Press Photo, que va
triar com a millor foto de l’any la
imatge del danès Mads Nissen en
què es veu una abraçada d’una àvia
brasilera i una infermera envoltades
de plàstics. “L’exposició està tenyi-
da del covid-19 perquè ha afectat
tots els àmbits. Els fotògrafs s’han
acostat a les seves comunitats i ens
ensenyen històries de superació i de
supervivència des de l’àmbit privat”,
assenyala Sílvia Omedes, directora
de la fundació Photographic Social
Vision, que s’encarrega d’organitzar
l’exposició. Les instantànies relaci-
onades amb el coronavirus es tro-
ben a la categoria de temes d’actu-
alitat, on fotògrafs com l’indonesi
27
cultura
FOTOPERIODISME
Joshua Irwandi, el suís Roland
01
Schmid i el francès Laurence Geai
han immortalitzat la pressió als tre-
balladors sanitaris, la solitud dels
malalts hospitalitzats i les situaci-
ons provocades per les restriccions,
amb amics trobant-se d’amagatotis
i deixant distància entre ells.
Però les realitats viscudes el
2020 van molt més enllà de la pan-
dèmia, i per això el World Press
Photo recull imatges que denunci-
en el canvi climàtic, reflecteixen les
protestes globals com el Black Lives
Matter i mostren guerres i crisis hu-
manitàries; per exemple, la del Ie-
men, que el fotògraf argentí Pablo
Tosco explica a través de la imatge
de la Fàtima, una pescadora de Khor
Omeira que es va fer càrrec del ne-
goci quan el seu marit va marxar a la
guerra. “Fa més de set anys que el
Iemen pateix un conflicte armat
perpetuat i sostingut pels homes.
02
Les dones en són les principals víc-
times; prop del 30% de casaments
són forçats i amb menors. Vam bus-
car testimonis per evidenciar les
múltiples opressions que pateixen”,
subratlla Tosco.
Contraban de semen a Palestina
Una de les històries més potents de
l’exposició és la de la sèrie Habibi de
l’italià Antonio Faccilongo, amb la
qual ha guanyat el primer premi al
reportatge gràfic de l’any. Faccilon-
go ha seguit un grup de dones pales-
tines que tenen els marits empreso-
nats a Israel. Les visites conjugals en
privat estan prohibides i s’han de
veure sempre separats per una
mampara de plàstic. Només els fills
menors de 10 anys poden mantenir
contacte físic amb els pares en troba-
des de 10 minuts. A través d’aquestes
visites, les dones palestines han
03 aconseguit treure de contraban se-
men dels seus marits amagat en bo-
lígrafs, caramels o embolcalls de bar-
retes de xocolata. D’aquesta manera,
les dones han pogut seguir formant
una família malgrat que els seus ma-
rits estan condemnats a sentències
de 20 anys de presó. “No és una tra-
gèdia, és una història de perseveran-
ça i supervivència, i així ho ha retra-
tat Faccilongo”, destaca Schim van
der Loeff.
Contra tot pronòstic, aquest any
el World Press Photo ha rebut més
candidats que en edicions anteriors.
Hi han participat 4.315 fotògrafs de
130 països diferents. “L’any passat hi
va haver una caiguda en picat dels en-
càrrecs i molts fotoperiodistes es van
fer freelance”, diu Omedes. La direc-
tora del CCCB, Judit Carrera, sub-
ratlla que l’exposició “posa en valor
la seva feina i combat la precarietat”
en una època “en què és molt impor-
01. Coloms pandèmics. Una història d’amor. JASPER DOEST, THE NETHERLANDS / CCCB 02. Lluitant contra tant ensenyar a mirar críticament,
la invasió de llagostes a l’est d’Àfrica. LUIS TATO PER A ‘THE WASHINGTON POST’ / CCCB 03. Home ferit després perquè el vincle entre les fake news
de l’explosió del port de Beirut. LORENZO TUGNOLI, ITALY, CONTRASTO FOR THE WASHINGTON POST i els fets reals és estret”.e
28
TERCERA VICTÒRIA DE LA PENYA A L’EUROCUP
El Joventut de Badalona va superar ahir el Türk Telekom (76-
67) i ja acumula tres victòries a l’Eurocup. L’equip verd-i-
negre va repartir 26 assistències contra un rival amb més
talent que joc col·lectiu.
Esports
El Barça
continua
demostrant per
què és campió
Les blaugranes superen amb facilitat
un Hoffenheim desbordat i sense recursos
Barça
Hoffenheim
Barça: Paños; Torrejón (Baradad, 86’), Paredes, Mapi León,
Rolfö (Ouahabi, 63’); Hermoso, Guijarro (Engen, 79’), Alexia; Mar-
tens, Aitana (Pina, 79’) i Oshoala (Crnogorcevic, 63’). Entrenador:
Jonatan Giráldez.
Hoffenheim: Ufekovic; Wienroither, Bühler, Specht, Naschen-
weng; Tine de Caigny (Hagel, 66’), Dongus (Harsch, 66’), Feld-
kamp (Corley, 66’); Linder, Brand (Steinert, 81’) i Nicole Billa
(Leimenstoll, 81’). Entrenador: Gabor Gallai.
Gols: 1-0 Hermoso (6’), 2-0 Alexia (19’), 3-0 Alexia (33’), 4-0
Torrejón (74’).
Àrbitre: Sara Persson (Suècia).
Targetes grogues: Guijarro (7’) i Naschenweng (37’).
Targetes vermelles: Cap.
Estadi: Johan Cruyff. 2.068 espectadors.
LAIA BONALS
SANT JOAN DESPÍ
Assistir al Johan Cruyff per veure un
partit de les blaugranes és viure un
déjà-vu. Domini, control i diversió per
part de les culers, mentre que els seus
oponents, tant a la Lliga com a la
Champions, s’han de resignar a tancar
files i parar l’hemorràgia. La víctima de
la tercera jornada de la Lliga de Cam-
pions, el segon matx a l’estadi blaugra-
na, va ser el Hoffenheim. El conjunt de
Jonatan Giráldez es va imposar amb
autoritat i solvència (4-0), i gairebé té
sentenciat el seu pas a la següent ron-
da de la competició europea.
Davant d’un Hoffenheim incòmo-
de, que no va poder tenir l’esfèrica ni
controlar-la i que no es va veure capa-
citat per sobrepassar el mig camp, les
blaugranes van imposar la seva llei.
Des dels primers instants el conjunt
de Jonatan Giráldez es va apropiar de
la pilota i es va col·locar sobre la ges-
pa del Johan ubicant Irene Paredes,
l’última defensa, passat el cercle cen-
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
DANI ALVES HO TÉ
COMPLICAT PER
TORNAR AL BARÇA
Segons la premsa brasilera, Dani Alves
es podria reunir amb el Barça per tractar
del seu retorn al club, que no hauria de
pagar traspàs. Fonts del Barça, però,
expliquen que la tornada d’Alves, de 38
anys, és una opció gairebé irreal, ja que
limitaria encara més el fair play financer
del club en una finestra del mercat de
fitxatges en què la prioritat és
incorporar altres jugadors.
tral, en el terreny de l’equip alemany.
4 Totalment ofensives, les culers van fer
servir la banda dreta per aproximar-se
0
a la porteria de Tufekovic mitjançant
una estel·lar Lieke Martens.
La neerlandesa va gaudir com una
nena al pati de l’escola. La davantera
va jugar corrent amunt i avall sobre el
verd del Johan. Va disfrutar cada mi-
nut sobre la gespa, com si es tractés
d’un joc de nens, com si fos un passa-
temps i no pas un partit de la màxima
categoria europea. La neerlandesa vol
tornar a aixecar aquella copa que va
abraçar amb el somriure d’una nena el
dia de Reis. Vol tornar a ser la millor,
i per aconseguir-ho no té una millor
via que sortir al camp a disfrutar.
Precisament de les botes de la da-
vantera va néixer el primer gol de les
blaugranes. Amb una centrada des de
la línia de fons, Martens va habilitar
Jenni Hermoso, que va rematar de
cap, totalment a plaer, sola davant la
portera i lliure de marca, per sumar la
primera diana al lluminós en el minut
sis de partit. Mentre el Hoffenheim
començava a assumir que no aconse-
guiria pispar la pilota a les tricampi-
ones, el Barça anava plantant el seu
camp base més a prop de la porteria de segur que Tufekovic va somiar amb Ale- Com comença a ser habitual, la se-
Tufekovic quan Alexia va tirar de ga- xia Putellas. Per si no n’hi hagués prou gona meitat va ser un mer tràmit.
lons i es va posar l’equip a l’esquena amb el canó que va col·locar a la canto- L’atac de les blaugranes va ser poc
per sentenciar el matx. nada de la porteria, l’alemanya no va po- contundent en els metres finals, da-
der aturar un xut de la de Mollet quan la vant una Tufekovic que cada vegada
El somriure de Martens enceta el camí pilota se li va escór- s’anava superant
La capitana blaugrana va agafar la pilo- rer entre els dits, sota pals. Ocasió
ta en la frontal de l’àrea després d’una per acabar passant- Ona Baradad és la primera rere ocasió la por-
falta sobre Martens per signar el golàs li entre les cames tera alemanya va
de la jornada en el minut vint. Amb una per entrar, tot i la
jugadora de La Masia que aturar tots els xuts
canonada des de la mitja lluna, la de Mo- desesperació de la debuta en l’era Giráldez entre els tres pals
llet del Vallès va desfer les teranyines de portera. Malgrat la de l’equip local du-
l’escaire amb un potent xut amb l’es- golejada, la portera va ser la jugadora rant la primera mitja hora del segon
querra que va fer aixecar els aficionats del partit per al conjunt alemany que va temps, fins que en el minut 74 Marta
culers presents al Johan Cruyff. De fet, evitar que la sagnia fos més gran. Torrejón, de cap, va ampliar l’avantat-
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 29
esports

GUARDIOLA VISITA EL LUIS ENRIQUE MÉS

L’ENTRENAMENT “HAPPY” ABANS DEL
DEL GIRONA GRÈCIA-ESPANYA
L’entrenador del Manchester City, Pep La selecció espanyola visita avui Grècia
Guardiola, va visitar ahir l’entrenament (20.45 h, TVE) sense marge d’error si no
del Girona, club del qual és accionista el vol veure compromeses les seves
seu germà Pere, per conèixer el tècnic opcions d’arrabassar el primer lloc del
dels gironins, Míchel. Guardiola també grup a Suècia en la lligueta de
va coincidir amb el davanter polonès classificació per al Mundial del 2022.
Robert Lewandowski, a qui va entrenar Malgrat les nombroses baixes que té,
al Bayern, ja que la selecció de Polònia Luis Enrique va voler enviar un missatge
està concentrada aquests dies a les bromista abans del duel: “Serà un partit
comarques gironines. difícil, però jo estic molt happy i positiu”.

Les jugadores del Barça celebrant

un dels gols aconseguits.
Pallissa per encàrrec a
ERIC ALONSO / GETTY

una exjugadora del Barça

L’incident amb Kheira Hamraoui recorda el cas Harding-Kerrigan del 1994

ge de les culers. Va arribar el moment
de fer rotacions. Giráldez va voler do-
nar minuts de descans a les seves in-
discutibles, com Aitana o Patri, i fer
entrar en el terreny de joc Ingrid En-
gen, menys rodada per la lesió que va
patir a l’inici de la temporada. El tèc-
nic blaugrana va fer esclatar en aplau-
diments les graderies del Johan
Cruyff quan, en el minut 85, va fer de-
butar Ona Baradad al substituir Mar-
ta Torrejón. La de La Masia, amb no-
més disset anys, és la primera futbo-
lista que debuta en l’era Giráldez amb
el primer equip blaugrana.e
Germain col·labora amb els tribunals de model de conducta, sempre li feia om-
L. BONALS / T. PADILLA Versalles per aclarir els fets”, deia un bra. “Jo era una pila de fems i ella una
BARCELONA comunicat del club, que esperarà ara a princesa”, explicaria Harding, que amb
veure com evoluciona el cas davant de l’ajuda del seu xicot, Jeff Gillooly, va
La Policia Regional de Versalles va de- les autoritats per prendre una decisió contractar un pinxo anomenat Shane
tenir la jugadora del París Saint-Ger- sobre el futur de Diallo. La migcampis- Stant per agredir amb una barra de fer-
main Aminata Diallo com a presumpta ta, de 26 anys, va jugar l’última tempo- ro Kerrigan quan sortia del pavelló de
organitzadora del greu atac que va patir rada a l’Atlètic de Madrid com a cedi- Detroit on el gener del 1994 es disputa-
la seva companya d’equip Kheira Ham- da. Nascuda a la ciutat de Grenoble, ha- ven els campionats nacionals, prova en
raoui dijous passat. Diallo hauria con- via arribat al PSG ara fa cinc anys provi- què es decidia també qui aniria als Jocs
tractat dos esbirros perquè assaltessin nent del Guingamp, però ja encadenava d’Hivern de Lillehammer d’aquell ma-
l’exjugadora del Barça quan tornava a dues cessions a altres clubs aquestes teix any, unes setmanes més tard. Des-
casa després d’un sopar amb la planti- dues últimes temporades. prés de l’atac, el títol de campiona es va
lla. Hamraoui va patir lesions greus que declarar desert, però Harding va acon-
van obligar a ingressar-la a l’Hospital de Un precedent molt mediàtic seguir la seva plaça per anar a la ciutat
Poissy, on va rebre punts de sutura a les El cas en recorda un altre del 1994 al pa- noruega. Kerrigan, que va evitar la frac-
mans i les cames. tinatge sobre gel nord-americà, al qual tura pels pèls, es recuperaria en tres
Fonts pròximes a Hamraoui van ex- s’han dedicat llibres, documentals i un setmanes i, gràcies a una invitació, va
plicar al diari francès L’Équipe que en el film, Jo, Tonya. Tonya Harding i Nancy poder volar a Noruega, on en un dels es-
moment de l’atac Diallo era al lloc dels Kerrigan eren les dues millors patina- deveniments televisius més vistos de la
fets: “Cap a les 22.30 h, Hamraoui va ar- dores dels Estats Units, i competien per història dels Estats Units guanyaria la
ribar prop de casa seva i, mentre encara guanyar els tornejos locals i aspirar a plata. Harding, pressionada per les no-
era al cotxe conduït per Aminata Diallo, medalles olímpiques. El 1994 Harding tícies en què es confirmava que havia
va veure aparèixer dos desconeguts va intentar trencar el genoll de la seva format part del pla per agredir la seva
amb la cara tapada amb un passamun- gran rival. Filla d’una família proble- rival, no va passar de la vuitena posició.
tanyes”. Segons la premsa francesa, els màtica, amb una mare capaç d’insultar- Al tornar a casa seria acusada d’obsta-
dos individus van agredir-la violenta- la perquè fos la millor, Harding sentia culització de la justícia i d’agressió, i
ment colpejant-li cames i braços amb que Nancy Kerrigan, considerada un passaria uns mesos a la presó.e
una barra de ferro però no li van fer res
a Diallo, que va quedar-se dins del cot-
xe. La presumpta ideòloga de l’atac, la
mateixa Diallo, juga en la mateixa de-
marcació que Hamraoui. De fet, Diallo
havia jugat de titular en el partit de la
Champions d’aquest dimarts contra el
Reial Madrid, i també havia ocupat la
plaça de Hamraoui en la pròxima con-
vocatòria de la selecció francesa. Ham-
raoui, de 31 anys, és un dels noms desta-
cats del futbol francès. Formada al
CNFE Clairefontaine, va jugar en clubs
com el Hénin-Beaumont, el Saint-Éti-
enne, el PSG en una primera etapa i
l’Olympique de Lió abans de fitxar pel
Barça el 2018. Amb l’equip blaugrana ha
guanyat 2 Lligues, 2 Copes de la Reina,
1 Lliga de Campions, 1 Supercopa i 2 Co-
pes Catalunya. Amb el Lió també va
guanyar la Champions.
El PSG va voler donar el seu suport
a l’exblaugrana i va manifestar que
col·laboraria amb les autoritats per
aclarir els fets. “El París Saint-Germain
condemna amb la màxima fermesa els
actes de violència comesos. Des del di-
jous 4 de novembre a la nit, el club ha
pres totes les mesures necessàries per
garantir la salut, el benestar i la segu-
retat dels seus jugadors. El París Saint- Hamraoui, a la dreta, jugant un amistós contra el Barça aquest estiu. AFP
30
esports
ESPÈCIE PROTEGIDA
XAVIER FINA
FILÒSOF
Quan
“la nostra” és
només “la seva”
E
ls pericos passem per un
bon moment. Comptes
sanejats, equip en la zo-
na tranquil·la, jugadors
ben valorats, camp amb
molt bon ambient. Arribem a un
derbi –encara lluny per aquest ca-
lendari absurd– empatats a punts
amb el nostre rival. I si pensem que
tot just fa un any ens havíem de pas-
sejar pels camps del Lugo o de l’Al-
corcón, el nostre grau de felicitat és
màxim. Un bon moment per recla-
mar un mínim de justícia per part
dels nostres mitjans públics: sem-
pre millor fer-ho des de l’alegria
que no pas des de la tradicional bar-
reja de tristor i ràbia. Enfadar-se
content és molt més sa i útil.
A més a més, jo m’enfado des de
la complicitat: Catalunya Ràdio és
la meva ràdio, i TV3, la meva televi-
sió. No hi vull renunciar. Encara no
he entès quins són els motius pe-
riodístics que justifiquen que al
meu admirat Eudald Serra el dei-
xin amb la paraula a la boca sense
poder retransmetre la segona part
del partit de l’Espanyol per passar-
se una hora (una hora!) amb els
prolegòmens d’un Celta-Barça. Fa
uns anys m’havien dit que era tos-
suderia d’una persona. El temps ha
demostrat que no només.
Però és més greu el cas de TV3.
L’ordre de les notícies d’esports als
TN mai el determina l’actualitat. Si-
guin quan siguin els partits, la pri-
mera notícia sempre és per als ma-
teixos. I el nombre de seguidors no
és prou argument periodístic. Si
l’Espanyol juga un dissabte a la tar-
da i el Barcelona un diumenge a la
nit, el TN migdia de dissabte no pot
donar el partit del Barça com a pri-
mera notícia esportiva. Els senti-
ments dels periodistes que prenen
aquesta decisió és l’única explicació
que soc capaç de trobar.
Els mateixos sentiments dels res-
ponsables del programa estrella
d’Esport3. A Onze no es parla mai de
l’Espanyol. Mai vol dir mai. Només
quan coincideix l’horari del progra-
ma amb el final d’un partit d’entre
setmana connecten amb Dani Ba-
llart perquè faci un breu comenta-
ri. En més de dos mesos això s’ha
produït dos cops. La resta, tertulia-
nisme culer. Amb una presència
creixent d’opinadors que han insul-
tat els aficionats de l’Espanyol o que
han celebrat el seu descens. Que em
sembla molt bé que hi siguin, sem-
pre que els equivalents pericos tam-
bé. Però tornem als motius. L’audi-
ència? No ho crec: les dades així ho
demostren. Ordres de dalt? Tam-
poc: prou feina tenen. Només trobo
una explicació: les fílies i les fòbies
esportives de la direcció del progra-
ma. No demano amor (ni feina!!!):
només demano periodisme.e
BARÇA
Òscar Hernández, Xavi Hernández i Sergio Alegre a la primera fila. FC BARCELONA
La guàrdia pretoriana
de Xavi Hernández
Acompanyat del seu germà, Xavi treballa amb
molts exfutbolistes que va conèixer a La Masia
TONI PADILLA
BARCELONA
Amb Xavi, arriba la revolució. Si el seu
rostre és ben conegut per tots els barce-
lonistes, el vallesà arriba acompanyat
d’una nova fornada de tècnics i experts
menys coneguts amb els quals intenta-
rà recuperar l’optimisme del Barça. Un
cos tècnic jove que s’ha format en
camps de futbol de mig Catalunya.
La mà dreta serà el seu germà gran,
Òscar, que va ser futbolista a la Segona
B en clubs com el Terrassa, el Mataró i
el Gavà. Òscar ha treballat a l’Acadèmia
Aspire de Qatar, fent camí al costat de
Xavi els últims anys. El tercer entrena-
dor és Sergio Alegre, nascut a Terrassa
el 1974, club on va començar com a tèc-
nic fins que va fer el salt al Barça el 2002
per ser la mà dreta del tècnic Sergio Lo-
bera. El 2007 va tornar a casa, per diri-
Ramon Planes, secretari tècnic del Barça, demana sortir
ALBERT NADAL
BARCELONA
El secretari tècnic del Barça, Ramon Pla-
nes, ha demanat sortir del club. Tal com
va avançar ahir Mundo Deportivo i va con-
firmar l’ARA, l’executiu blaugrana ha
sol·licitat de manera voluntària i personal
anticipar la seva sortida de l’entitat per te-
nir més temps per estudiar algunes de les
ofertes que ja té damunt la taula, així com
d’altres que li puguin aparèixer.
El retorn de Xavi Hérnandez al Barça
suposa l’arribada d’un tècnic amb una
visió de club estructural i, malgrat que el
president Joan Laporta –així com el vi-
cepresident esportiu, Rafa Yuste, i el di-
rector de futbol, Mateu Alemany– esta-
va content amb la tasca de Planes, el llei-
datà ha decidit fer aquest pas al costat,
tot i que tenia contracte en vigor fins al
final de la temporada. Ara la decisió de-
gir el juvenil del Terrassa, i després va
passar per la banqueta del Rubí i la se-
cretaria tècnica de l’Olot. El 2017 va fer
el salt a la selecció sub-23 de Qatar, on
va acabar formant part del cercle de
confiança de Xavi gràcies a Òscar, amb
qui feia anys que es coneixien.
Xavi arriba amb un equip de tres ana-
listes encarregats de seguir els partits
des de la tribuna: David Prats, Toni Lo-
bo i Sergio Garcia. Prats és una cara
molt coneguda del futbol català després
de passar per La Masia, on va arribar a
ser el màxim golejador del Barça C. Va
ser al Barça on va formar part de la ma-
teixa fornada de Xavi i van iniciar una
amistat que no es va trencar mai. Altres
membres d’aquell equip eren Lobo i
Sergio García, jugadors que van fer car-
rera al futbol català. Qui millor va fer-
ho va ser Prats, en clubs com el Terras-
sa, el Poli Ejido, el Mataró, el Sant An-
dreu, l’Hospitalet o el club de la seva
Ramon Planes, secretari tècnic del
Barça. FC BARCELONA
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
ciutat, el Badalona. Com a tècnic, va co-
mençar en clubs modestos com el Sant
Gabriel o el Badaloní, fins que va fer-se
càrrec del juvenil del Sant Andreu
acompanyat de Toni Lobo. És on eren
quan Fèlix Sánchez els va cridar per
marxar a Qatar, a treballar a la selecció
sub-23. Aquí es retrobarien amb Xavi.
Un exjugador d’handbol
Juntament amb Xavi també arriba Iván
Torres, el nou entrenador físic del pri-
mer equip del Barça, amb experiència
en clubs com el Leeds United, l’AEK
Larnaca o l’Apoel de Xipre. Ell ocupa-
rà el lloc de Juanjo Brau, que marxa del
primer equip. El nou fisioterapeuta,
Carlos Nogueira, és un gallec de 31 anys
que va començar a jugar a handbol al
BM Lalín. Més tard, tot compaginant-
ho amb els estudis de fisioteràpia a la
Universitat de Vigo, jugaria en altres
clubs fins que va abandonar la competi-
ció i va fitxar per la selecció de Qatar.
Xavi, però, al conèixer la seva feina l’ha
convençut perquè formi part del seu
equip. A més, ha decidit que José Ra-
món de la Fuente continuarà al club
com a tècnic de porters. De la Fuente,
doncs, serà l’únic supervivent de l’era
Koeman. L’entrenador de porters que
Xavi Hernández tenia a l’Al-Sadd, Xa-
vi Ferrando, continuarà a Doha amb el
recuperador, Mario Jiménez.e
pèn que el president accepti la seva re-
núncia i de com es resoldrà la vacant a
la secretaria tècnica. Una de les opcions
a curt termini passa per ubicar-hi Jor-
di Cruyff, que ja va desenvolupar aquest
rol a Xipre com a director esportiu de
l’AEK Larnaca (2010-2012) i després al
Maccabi Tel Aviv abans de passar-ne a
ser l’entrenador.
Va arribar al club l’any 2018
Planes va arribar al Barça el juny del 2018,
després de la sortida de Robert Fernán-
dez i formant tàndem amb Éric Abidal a
la secretaria tècnica. L’exfutbolista fran-
cès va rescindir el seu contracte l’agost
del 2020, mentre que Planes va continu-
ar en el càrrec. Amb l’arribada de Lapor-
ta, se li va renovar el vincle per un curs
més (la temporada actual). El lleidatà és
l’artífex de l’arribada al Barça de futbolis-
tes cridats a marcar el futur del Barça
com Pedri o Ronald Araujo.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 31
esports

BÀSQUET

“Va arribar un dia que el dolor era insofrible”

Àlex Abrines, absent en aquest inici de temporada, analitza el procés de recuperació de la seva lesió

ÀLEX GOZALBO
BARCELONA

El Barça de bàsquet ha començat la

temporada com un tro, però Sarunas
Jasikevicius encara té la baixa d’Àlex
Abrines. Segons ha pogut saber l’ARA,
l’aler encara no ha començat a córrer,
però iniciarà els entrenaments amb
impacte en els pròxims dies. “Estic mi-
llorant dia a dia, però és un procés llarg
i dur, sobretot mentalment. Estic con-
tent perquè durant la recuperació no
he fet cap pas enrere”, diu el jugador
d’un Barça que aquest dijous (21 h,
DAZN) rep el Bitci Baskonia en partit
corresponent a l’Eurolliga, competició
on l’equip blaugrana ocupa la tercera
posició a un sol triomf del líder, l’Arma-
ni Jeans de Milà. El Baskonia, en canvi,
porta 5 derrotes en 8 partits.
“La lesió que vaig patir va ser per
desgast. Al llarg dels últims anys el car-
tílag s’havia desgastat molt i va arribar
un moment en què el dolor era inso-
frible. Vam decidir que el millor era
operar-me perquè això em permetria
no perdre’m el tram important de la
temporada, que arriba a partir del fe-
brer”, avança Àlex Abrines, que és un
dels noms destacats de l’Sports To-
morrow Congress, el congrés d’inno- Àlex Abrines encara no ha pogut debutar aquesta temporada. FC BARCELONA
vació esportiva que organitza el Barça
Innovation Hub. El jugador mallorquí s’alimenta lers a través de Twitch. “És una inter- ció és acostar l’experiència de l’espec-
L’aler mallorquí complementa la se- amb un menú especial postoperatori acció que m’agrada molt, ja que em tador al que es viu a la NBA. Pel que fa
va rehabilitació amb diferents avenços de traumatologia creat per Welthy, permet parlar amb els fans. Els seus a l’espectacle, Europa s’està acostant,
en matèria de tecnologia esportiva. El ju- una empresa de Barcelona, que ofereix comentaris sempre són molt respec- però encara no els hem atrapat. Allà tot
gador del Barça utilitza màquines de re- diferents menús de salut, a domicili, tuosos i no he tingut cap mala experi- gira al voltant del fan i de l’entreteni-
habilitació específiques, magnetos a ba- específicament dissenyats per un ència. La societat s’està movent i ca- ment. Anar al pavelló és molt més que
se de microfreqüències, per accelerar el equip de nutricionistes i dietistes es- da vegada els esportistes tenim més ei- anar a veure un partit, i tot el que es ge-
seu procés de recuperació de la lesió que pecialitzats en pacients de traumato- nes per ser a prop dels fans. Jo m’abs- nera està fet pensant només en l’espec-
pateix al genoll esquerre i que el manté logia, cardiologia i obstetrícia. “Comp- trec de la pressió i em diverteixo”, tador. Espero poder jugar al nou Palau
allunyat de les pistes des del mes de se- tar amb l’ajuda d’algú que cuina cada confirma. abans de retirar-me”, resumeix.
tembre. “Aquestes tecnologies escurcen dia per a mi està sent una gran solució, Mentre ultima una inversió d’un
el període de recuperació i hi ha menys perquè havia de fer repòs i buscar un Il·lusionat amb el nou Palau milió d’euros per canviar el marcador
riscos de recaure, ja que ajuden que el sistema que em permetés controlar Abrines es mostra molt il·lusionat amb electrònic, millorar la megafonia i la
cos es regeneri més ràpidament. El meu l’alimentació per no guanyar pes”, ar- la construcció del nou Palau Blaugra- il·luminació, la zona de cadires a la
objectiu és tornar a competir com més gumenta Abrines. Mentre no pot jugar, na, un pavelló que forma part del pla pista i el hospitality del recinte actual,
aviat millor”, assegura amb l’esperança l’aler aprofita alguns partits del Barça estratègic del club però que s’ha endar- el Barça espera tenir el nou pavelló
de tornar en forma a les pistes. per interactuar amb els aficionats cu- rerit molt en el calendari. “La inten- acabat l’any 2026.e

OLIMPISME

Kilian Jornet: “El Pirineu no La plataforma, presentada a l’agost,

pretén “aconseguir la retirada de la can-

necessita uns Jocs Olímpics” didatura olímpica i que la inversió pre-

TONI PADILLA
BARCELONA
“La neu és la meva vida”, deia Kilian
Jornet a l’altra banda d’una càmera, da-
vant d’una habitació curiosa. En lloc de
fotos, preses per practicar l’escalada a
casa. L’esportista i alpinista es va con-
nectar des de Noruega, on resideix, per
donar el seu suport a un manifest con-
tra la candidatura Pirineus-Barcelona
per als Jocs Olímpics d’Hivern del
2030. “Cap estudi indica que la quanti-
tat de neu sigui suficient i no podem ba-
sar-nos en la producció de neu artifici-
al. Es crearien infraestructures que
quedarien obsoletes per la falta de pú-
blic i les condicions climàtiques”, va
afirmar en una roda de premsa organit-
zada a Barcelona per la Plataforma Stop
JJOO. “Tot esportista somia en uns
Jocs, però hi ha coses més importants
que l’esport per a la societat i el medi
ambient. És necessari un model soste-
nible per al Pirineu, que permeti a la
gent viure tot l’any. El Pirineu no neces-
sita uns Jocs”, va dir després de signar
un document juntament amb una qua-
rantena de persones i entitats arrelades
al Pirineu català, entre les quals desta-
quen el mateix Jornet, l’alpinista Ara-
celi Segarra, el filòsof Xavier Antich, la
científica Anna Pérez i alcaldes de po-
bles de la zona. El manifest queda obert
ara perquè qui vulgui el faci seu.
vista es destini a cobrir les necessitats
dels Pirineus; adaptar l’economia al
canvi climàtic”, segons deia el seu por-
taveu, Bernat Lavaquiol, per a qui els
Jocs reforçarien “un model socioeconò-
mic de monocultiu turístic que fa fora la
gent jove dels Pirineus”. Emma Rojas,
de Ramaderes de Catalunya, va explicar
que “l’actual model de pistes d’esquí és
un model caducat, no té futur amb el
canvi climàtic. El 2017 només la Molina
va gastar 1,5 milions d’euros fabricant
neu. Si fas neu artificial s’altera el cicle
de l’aigua”. Lavaquiol va recordar que
a Innsbruck (Àustria), Suïssa i Calgary
(Canadà) la població va votar en contra
d’organitzar uns Jocs. A Catalunya el
Govern s’ha compromès a fer un refe-
rèndum en un any a les comarques més Kilian Jornet no veu prioritari
afectades pel projecte.e organitzar uns Jocs. PERE TORDERA
32
estils
“Cal acceptar-se a un mateix”
Els joves prenen la paraula al debat ‘El futur és nostre’, organitzat per l’ARA i la Fundació La Caixa
De dreta a esquerra, Júlia Ferrerons, Imad Benhessou i Txell Mas amb la moderadora del debat, Selena Soro, en un moment de la trobada d’ahir. PERE VIRGILI
Crònica
JORDI GARRIGÓS
BARCELONA
P
er molt que els adults gas-
tin hores en debatre i teo-
ritzar sobre el futur de la
nostra societat, l’única rea-
litat plausible és que el de-
mà no els pertany a ells, és dels joves.
Escoltar-los, saber què pensen i qui-
nes pors i esperances alimenten és
una part de l’objectiu d’El futur és nos-
tre, una iniciativa del diari ARA i la
Fundació La Caixa que neix amb el
compromís de donar veu a la nova ge-
neració i escoltar-la. El cicle, que cons-
ta de quatre debats, es va estrenar ahir
al Palau Macaya amb un primer dià-
leg que va girar al voltant de les emo-
cions i les pors que tenen i pateixen
avui els protagonistes del demà.
Presentada per la periodista i es-
criptora Selena Soro, la trobada va co-
mençar amb la salutació dels organit-
zadors de l’acte, Sergi Loughney, di-
rector de relacions institucionals de
Fundació La Caixa, i Ignasi Aragay,
director adjunt de l’ARA, que va reco-
nèixer que la generació adulta està
deixant el món “fet un nyap” i que se-
rà feina dels joves intentar lidiar amb
això i millorar-lo al màxim. Aquests
primers parlaments van donar pas als
Estils
autèntics protagonistes, els tres joves
convidats a debatre al voltant de les
emocions i impressions generacio-
nals: Imad Benhessou, de 18 anys, es-
tudiant de medicina i número 1 de la
promoció del 2021; Txell Mas, de 26
anys i capitana de l’equip olímpic de
natació sincronitzada, i Júlia Ferre-
rons, de 20 anys i estudiant de tra-
ducció i interpretació a la UAB.
Por i angoixes
Soro, que amb 28 anys va guanyar el
premi Carlemany amb la seva prime-
ra novel·la, Misteris de la boira, va in-
troduïr el primer tema explicant els
resultats d’una pregunta que havia fet
als seus seguidors més joves: “Quines
són les teves pors?” La mostra de res-
postes rebudes era diferent del que
s’esperava. Ni rastre de desconfiança
per la precarització o la poca esperan-
ça en un canvi social. Parlaven, sobre-
tot, de pors i angoixes relacionades
amb les emocions. I en aquesta línia
Mas, capitana de l’equip de sincronit-
zada, va explicar: “Per a una esportis-
ta d’elit la por s’acostuma a relacionar
amb aconseguir o no els resultats es-
perats. No arribar a complir les me-
ves expectatives és el gran temor”, va
dir. I, en sintonia, els seus dos com-
panys de taula també van reconèixer
quina és la seva gran por: “No aconse-
guir la plenitud i decebre les persones
que confien en nosaltres”.
Al llarg del vespre, els tres joves
Temors van coincidir en temes, no només
Els joves pel que fa a les emocions sinó tam-
bé en la gestió que en fan. Tant Fer-
tenen por de rerons com Mas van destacar el pa-
no complir les
per dels terapeutes per desencallar
expectatives i algunes de les pors i angoixes que els
decebre els bloquegen. “Necessitava coneixe’m
que hi confien a mi mateixa. La meva psicòloga em
va donar les eines que necessitava,
però ella no és un mag, és un met-
Inseguretat ge, així que hi ha molta feina que has
Senten de fer tu”, va explicar l’estudiant de
traducció i interpretació.
que viuen L’acte també va comptar amb di-
en un versos vídeos en què personatges
moment populars com el cantant Miki Nú-
de caos i ñez, la jugadora de bàsquet Júlia So-
incertesa ler i l’escriptor Xavier Mas Cravi-
otto parlaven sobre les emocions,
els sentiments i les pors. Sobre
aquest últim punt, Craviotto va ex-
plicar el seu mètode per superar la
por, que comença per tenir clar que
és un miratge, una idea preconcebu-
da. “No ens fa por tirar-nos en para-
caigudes, sinó la idea que tenim de
fer-ho”, deia. En aquest sentit, l’au-
tor de La mort lenta va recomanar
no recular, “perquè quan fem algu-
na cosa que ens fa por, després aca-
bem pensant que no n’hi havia per
tant”. “Un cop fet marxen els fantas-
mes, tu t’endús l’experiència real i
no la idea”, va dir. L’explicació del
jove escriptor va obrir el meló de la
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
vulnerabilitat, en què els tres joves
ponents van enumerar les situaci-
ons que els angoixen i els fan sentir
indefensos. “Viure les preocupaci-
ons del dia a dia m’ha ajudat perquè
m’he acostumat a suportar-les”, va
explicar Benhessou. ¿Aquest pati-
ment és generacional i es pateix més
ara que abans? Tots tres van coinci-
dir que és així a causa de fenòmens
com la influència de les xarxes so-
cials o com la societat contemporà-
nia ha acabat amb alguns axiomes
tradicionals: les realitats han canvi-
at respecte a certa manera de viure
canònica i ens estem adaptant a una
nova manera de fer-ho. “Estem en
un moment de caos que ens porta
encara més incertesa. M’agradaria
tenir una línia a seguir, però no la
tinc”, va dir Ferrerons.
L’acte va concloure amb les inter-
vencions del psicòleg Jaume Funes
i de l’escriptor i mestre Jaume Cela.
Tots dos van voler destacar la rique-
sa de les intervencions dels joves en
un acte en què van tenir la veu que
tot sovint no tenen. Així, Txell Mas,
capitana de l’equip olímpic de nata-
ció sincronitzada, va voler aportar
un últim alè de positivitat: “Amb els
anys t’acabes acceptant tal com ets,
i això inclou les coses que no podem
controlar. He d’estar contenta i or-
gullosa de tot el que he anat acon-
seguint”, va concloure.e
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021
02
‘House of Gucci’
inicia el compte enrere
House of Gucci acapara tota l’atenció medi-
àtica des d’abans de l’estrena per motius molt
diversos. Tot i això, ahir seduïa els mitjans pel
desplegament de glamur que va suposar la pre-
mière del film, que s’estrenarà a casa nostra
el 26 de novembre. La firma italiana que do-
na nom a la pel·lícula va vestir els seus prota-
gonistes, que van estar exultants per a la posa-
da de llarg de la cinta. Dirigida per Ridley
Scott, narra el crim més sonat del món de la
moda, el de Maurizio Gucci a mans d’un sica-
ri contractat per la seva ex, Patrizia Reggiani,
encarnada al film per Lady Gaga (01).
La més espectacular de la jornada va ser la
cantant, que va escollir per a l’ocasió un ves-
tit lila creat per Alessandro Michele per a l’úl-
33
gent
Gent TEXT:
JOAN CALLARISSA
FOTOS: VICKIE FLORES / EFE
01
Comença
el casament de tres
dies de Paris Hilton
Després de tres peticions de mà fallides
–amb Jason Shaw el 2002, amb Paris
Latsis el 2005 i amb Chris Zylka el
2018–, Paris Hilton passa avui per l’al-
tar amb l’empresari Carter Reum, que
el febrer de l’any passat va posar a la mà
de la famosa hereva un impressionant
anell de diamants valorat en un milió
d’euros. Sobre el seu casament, s’ha sa-
but que durarà tres dies i que, després
d’un canvi d’última hora, se celebrarà a
la mansió familiar de Bel-Air, constru-
ïda pel seu difunt avi, l’hoteler i filan-
trop Barron Hilton. La mansió, que ac-
tualment és propietat de l’ex director
executiu de Google Eric Schmidt, per-
03
què la família li va vendre al maig, té
4.600 metres quadrats que serviran per
donar cabuda a un nombre de convidats
que no ha transcendit però que, si es té
en compte l’opulència habitual de la DJ,
04 podrien ser molts. Aquesta incògnita,
una de les poques que queden pendents
05
a hores d’ara, es resoldrà al programa de
telerealitat que Hilton, de 40 anys, ha
creat per a l’ocasió, anomenat Paris in
love. El format es preveu que retrans-
meti en directe el casament a través de
Peacock TV, no disponible a Espanya.
L’altra gran incògnita d’un casament
sol ser el vestit de la núvia. En aquest cas,
aquesta incògnita s’ha de multiplicar
per onze, ja que –segons la bloguera
Tina Cheng Craig– l’estrella de les
xarxes es posarà 11 vestits al llarg
dels fastos nupcials. Una xifra que no
és gratuïta i que es deu al fet que es casen
el dia 11 del mes número onze. Sobre la
festa, ha transcendit que no estarà no-
més limitada a la mansió i que hi haurà
altres escenaris. Tal com va comentar
accidentalment la mare de la núvia, Ka-
thy Hilton, hi haurà una festa temàtica
de Carnestoltes a Santa Mònica i també
un sopar fora de la ciutat.e
tima col·lecció de la firma italiana. Gaga va
combinar el vestit amb unes botes negres de
plataforma molt altes i amb unes mitges de rei-
xeta negres. L’altra gran protagonista de la nit
va ser Salma Hayek (04), que va optar per un
vestit completament daurat i d’efecte metàl·lic
signat també per Gucci, firma propietat del seu
marit, François-Henri Pinault. Adam Driver
(02), que dona vida a Maurizio Gucci, va ser el
més clàssic, amb un vestit fosc i camisa blanca,
mentre que Jared Leto (05) va optar per un
vestit de color turquesa i un clutch bling-bling.
A la festa també hi va anar la figurinista Jan-
ty Yates (03), que ha vestit els personatges
inspirant-se en els italians milionaris dels INSTAGRAM
vuitanta i noranta.e
34 DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara

PUBLICITAT
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 35
mèdia

Mèdia
SOLIDARITAT

Trenta cançons per celebrar

els trenta anys de La Marató
El disc de l’edició d’aquest any serà doble i es vendrà amb els diaris el diumenge 28 de novembre

ALEJANDRA PALÉS
BARCELONA

Un CD doble –amb un disc blau i un

de blanc, els colors de La Marató–
per celebrar 30 anys de la cita soli-
dària de TV3 i per conscienciar so-
bre la importància de tenir cura de
la salut mental. El disc de La Mara-
tó, que en els últims nou anys ha si-
gut el CD més venut en xifres abso-
lutes a Espanya en tot un any,
comptarà en aquesta edició amb 30
temes, quinze per disc, i es posarà
a la venda el 28 de novembre a un
preu de 12 euros (dos euros més del
que costava fins ara). Com cada any,
es distribuirà conjuntament amb
els diaris editats a Catalunya –en-
tre els quals l’ARA– i amb la revista
Enderrock, i també es podrà acon-
seguir a la botiga online de TV3 a
partir del 29 de novembre.
Una de les virtuts del disc de
La Marató és la seva transversalitat,
tant pel que fa als estils com als ar-
tistes que hi han col·laborat. Aquest
any hi participen 175 artistes, agru-
pats en 41 formacions musicals, i
s’hi podran escoltar 16 gèneres mu-
sicals diferents, com ara reggaeton,
música d’arrel flamenca, pop, trap o
clàssica. El missatge solidari de
La Marató ha fet que cantants
d’abast mundial hagin volgut mos-
trar el seu compromís amb la cons-
cienciació sobre els problemes de
salut mental. Així, el porto-riqueny Luis Fonsi és un dels artistes internacionals que han participat en el disc de La Marató, dedicada a la salut mental. CCMA
Luis Fonsi, el cantant que acumula
més visites a YouTube, canta Junts mental, mentre que les 12 restants fo, com Alfred García, Samantha, a totes les malalties que han prota-
lluitarem per la vida, versió en ca- ja s’havien enregistrat per a discos Històric Joan Garrido o Beth. gonitzat el programa al llarg dels
talà d’un dels seus temes més cone- anteriors i ara noves veus les tornen El disc ajunta A part de ser un disc doble, una al- anys a través de testimonis. Ester
guts, No me doy por vencido. Una al- a versionar. cançons tra de les novetats d’aquesta edició Pujol, directora editorial d’Enciclo-
tra de les participants destacades és Tot i que s’ha apostat per la jo- és que el CD comptarà amb dos co- pèdia Catalana, el va definir com
la jove Ana Mena, la cantant més es- ventut, en el disc de La Marató 2021 d’altres dis QR. El primer servirà per accedir “una edició de col·leccionista, un
coltada a Espanya, que canta amb també hi ha artistes veterans que edicions amb sense cost a Apple Music en strea- homenatge als 30 anys d’aquest
Buhos l’èxit del grup català Volcans. han volgut aportar el seu gra de sor- temes nous ming i així escoltar de manera digi- projecte i als seus protagonistes”.
ra. És el cas de Miguel Ríos, que ha tal el disc i qualsevol dels milions de “Recull el que ha representat ca-
Un disc jove enregistrat en català juntament cançons disponibles a la plataforma. dascuna de les cites i els testimo-
Durant la presentació del disc, que amb el cor Vivaldi el seu Himne de El segon codi dona accés a contin- nis que expliquen la seva experièn-
va tenir lloc ahir, Àngel Lacalle, el l’alegria, tema que va interpretar en guts sobre la història de La Marató, cia. Costa molt destacar-ne un de
seu director, va explicar que en directe durant la presentació del des dels anuncis que s’han fet du- sol, tots posen la pell de gallina, ja
aquesta edició s’ha volgut incenti- disc. “Participar en el disc de La Ma- rant aquests últims 30 anys fins als que són testimonis de patiment i de
var la participació d’artistes joves rató ha sigut una manera de retor- cartells o les imatges de com s’ha superació”, va detallar Pujol.
–la mitjana d’edat dels artistes és de nar a la societat tot el que m’ha do- elaborat el disc durant els 17 anys D’aquesta manera, hi ha testi-
27 anys– perquè el 70% de les malal- nat al llarg d’aquests anys, des que que porta en marxa la iniciativa. monis com el de la fotògrafa i filòlo-
ties mentals es detecten abans dels als 17 vaig pujar per primera vega- ga Leila Amat, diagnosticada de
17 anys. Lacalle va assegurar que els da a un escenari”, va remarcar el Llibre commemoratiu trastorn límit de la personalitat i
temes triats per al disc d’aquest any rocker de Granada. Aquest any La Marató també tindrà que explica com l’art l’ha ajudat en
“pretenen acompanyar i donar su- Entre el nodrit grup d’artistes el seu tradicional llibre, que en el seu dia a dia. Personatges cone-
port per trencar mites i murs que que han participat en el disc tam- aquesta edició serveix com a com- guts com la nedadora Ona Carbo-
envolten la salut mental”. De les 30 bé hi figuren cantants i grups com memoració de la història del pro- nell, el periodista Xavier Graset i
cançons que inclou el disc, 18 són de Sílvia Pérez Cruz, Maria Rodés, grama solidari. Editat per Enciclo- l’escriptora Empar Moliner expli-
nova producció i han sigut seleccio- Sergio Dalma o OBK, i una nodri- pèdia Catalana i a la venda des del 4 quen què representa per a ells
nades perquè des de perspectives da representació d’intèrprets sor- de novembre, reviu cada una de les La Marató i com hi han participat al
diferents permeten parlar de salut gits de l’òrbita d’Operación Triun- edicions de La Marató fent un repàs llarg dels anys.e
36
mèdia
EL RADAR L’ARA RECOMANA
TV3 22.45
‘Persona infiltrada’
L’humorista i escriptor Jair Domínguez, en una En aquest tercer capítol del concurs presentat per Marta Tor-
fotografia d’arxiu. DAVID BORRAT né, Carles Costa serà el famós convidat d’aquesta setmana que
passarà dotze hores amb una família amb l’objectiu de desco-
L’Audiència de Barcelona reobre brir qui és el membre impostor. El periodista visitarà Callús, al
Bages, i jugarà amb una família molt seductora. Els especta-
un cas contra Jair Domínguez dors també hi podran participar des de casa, a través de l’apli-
La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha dictat cació de TV3, i optar al premi de 5.000 euros que està en joc
en una resolució que s’investigui el guionista Jair Domín- en cas que el famós encerti qui és la persona infiltrada.
guez per un possible delicte d’odi pels continguts de la se-
va secció humorística a El matí de Catalunya Ràdio del 16 INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
de febrer. La seva intervenció, dos dies després de les TV3
eleccions municipals, comentava els elevats resultats de
Vox als municipis de Vilamalla i la Pobla de Mafumet. Des-
prés d’identificar el partit d’Abascal amb el feixisme i de 06.00 Notícies 3/24.
considerar “neonazis” aquestes poblacions, receptava: “Al 07.30 TN matí.
feixisme, als nazis, se’ls combat amb un cop de puny a la 08.30 Els matins (Magazín
d’actualitat). El
boca. No hi ha mitges tintes”. programa analitza
Vox va presentar querella, però el jutjat d’instrucció nú- com ha anat la prova
mero 25 de Barcelona va decidir arxivar la causa. Però l’Au- pilot per estendre
diència, contravenint fins i tot el criteri no ja de la defen- l’educació sexoa-
sa, sinó també de la Fiscalia, estima un recurs del partit i fectiva a les escoles
amb la secretària de
reobre l’expedient. A partir d’aquí, es practicaran noves di-
Polítiques Educatives
ligències, incloent-hi la declaració del querellat, que no es
de la Generalitat, Núria
va produir en la fase anterior. Segons l’escrit judicial, el fet
Mora, i la coordinadora
que el programa tingui quasi mig milió d’oients fa que si- de la Associació Drets
gui “estadísticament improbable que cap d’ells pogués Sexuals i Reproductius,
veure’s esperonat pel discurs en qüestió”.e Sílvia Aldavert. A
continuació, l’enviat
especial a la cimera
del clima, Pere Bosch,
explica les novetats a la
recerca d’un acord per
limitar les emissions
responsables de l’escal-
fament global. A més,
es connecta amb el
Congrés dels Diputats,
on s’han de votar els
nous jutges del TC i del
Tribunal de Comptes.
El creador de la sèrie ha confirmat que el thriller
sud-coreà tindrà continuació. NETFLIX SUPER 3 / 33
‘El juego del calamar’ tindrà 06.41 Bola & Bill. Cel amunt.
segona temporada 06.55 Artús i els vailets de la
Taula Rodona.
Era una notícia esperada, sobretot des que Netflix va 07.29 Xavier Enigma i el
anunciar que s’havia convertit en la seva sèrie més vista. El museu secret.
juego del calamar tindrà segona temporada, segons va 08.03 Zoom, el dofí blanc.
confirmar a Associated Press el seu creador, Hwang Dong- 08.15 Comptem amb la
hyuk, durant un acte de promoció de la sèrie a Los Ange- Paula.
les. “Hi ha hagut molta pressió, moltes peticions i molt 08.43 Mya Go. La fàbrica.
d’amor per a una segona temporada. Així que sento que 08.50 Elements MIC.
pràcticament no tenim cap altra opció que fer-la –ha dit el 09.00 Els mixets.
director sud-coreà–. Definitivament hi haurà una segona 09.30 Leo, el guardabosc.
09.56 Louie.
temporada. La tinc al cap. Ara mateix estic en procés de
10.17 Misha, la gata violeta.
planificació”. Hwang Dong-hyuk ha assegurat que és avi-
10.43 Artús i els vailets de la
at per donar detalls sobre la nova entrega, però sí que ha Taula Rodona.
confirmat que l’actor principal, Lee Jung-jae, que interpre- 10.54 Els Mini Ninges.
ta el jugador Seong Gi-hun, serà present en la nova tem- 11.27 L’inspector Gadget.
porada. Tot i que Hwang Dong-hyuk ja dona per feta la se- 11.38 Oddbods.
gona temporada, Netflix encara no ha fet l’anunci oficial 12.13 Els bons ossos bruns:
de la renovació.e Un bosc de bojos.
DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
TV3 23.50
‘Labanda sonora’
La cantant barcelonina Rigoberta Bandini serà una de les
convidades al programa d’Ivan Labanda, que cantarà grans
èxits propis com Perra o Aviam què passa. La següent copi-
lot serà Dolo Beltrán, actriu i exvocalista de Pastora, que ex-
plicarà anècdotes relacionades amb la cançó que la va fer
popular, amb la tornada “No me llames Dolores, llámame Lo-
la”. Finalment, la parella de cantants Miki Núñez i Sara Roy
interpretaran una nova versió de Tot és més fàcil.
11.00 Planta baixa (Magazín i el Toni sembla que d’esquerres. Per això,
d’actualitat). Magazín millora. Salvador Illa intenta
d’actualitat social i seduir Pere Aragonès a
política, amb reporters l’estil de Kim Basinger
al carrer, moltes conne- a la mítica escena de
xions, sense tertúlies i Nou setmanes i mitja.
amb públic al plató. Paral·lelament, les
13.55 Telenotícies comar- tensions entre Casado
ques. Presentadora: i Ayuso recorden les
Núria Solé. 16.40 Tot es mou (Magazín). que van tenir Rajoy
14.30 Telenotícies migdia. Presentadora: Helena i Aguirre al passat.
Presentadors: Raquel Garcia Melero. Magazín Per trobar solucions,
d’entreteniment que
Sans, Xavi Coral. Casado demana consell
Esports: Marta Bosch. no perd de vista l’ac- a l’expresident del
15.40 Cuines (Gastronòmic). tualitat. Un programa Govern, alhora que
Aguachile de calamar. fresc i proper en què els Ayuso demana consell
16.00 Com si fos ahir (Sèrie). presentadors s’acosten a Aguirre sobre com
La situació entre la d’una manera informal acabar amb aquest
Marta i l’Adam arriba a i distesa als esdeveni- problema. A més, Xavi
un punt sense retorn. ments del dia a dia. Hernández s’estrena
El Manel, per part seva, 20.15 Està passant (Humor). com a entrenador del
està preocupat perquè Informatiu satíric que Barça, amb més pres-
el seu pare no mostra analitza les claus de sions que mai. Després
tristesa per la sepa- l’actualitat del dia i en de la mala situació
ració. Mentrestant, busca la part divertida. en què Koeman ha
l’Andreu i la Patri es 21.00 Telenotícies vespre. deixat l’equip, Xavi
reuneixen amb la Presentador: Toni protagonitza el musical
tutora de la noia pel Cruanyes. Esports: Diazepam.
tema de les altes capa- Maria Fernàndez. 22.45 Persona infiltrada
citats. Paral·lelament, 22.05 Polònia (Humor). (Entreteniment).
el Quim enxampa la Eulàlia Reguant i Carles 23.50 Labanda sonora
Iolanda i el Marc al llit. Riera, de la CUP, no (Entreteniment).
A més, el Sebastià consideren que els 00.35 Més 324 (Debat).
vol deixar de pagar pressupostos propo- 02.05 Notícies 3/24.
en negre. Finalment, sats pel govern de la 04.00 Rumba a l’estudi
la relació de la Sílvia Generalitat siguin prou (Musical).
ESPORT3
12.41 En Grizzy i els 21.09 El detectiu Conan. 09.50 Onze.
lèmmings. 21.32 Bestial. El casuari. 11.25 GR Pirineus.
13.22 Els germans Kratt. 21.55 El gran dictat. 12.00 L’Ebre, camins
13.45 Les Sisters. 22.15 Quan arribin d’aigua.
14.32 El detectiu Conan. els marcians. 12.30 Cuina nòrdica amb
14.56 El xai Shaun. L’assetjament escolar Tareq Taylor.
16.00 Leo, el guardabosc. i el contratenor Xavier 13.00 Esport club.
16.37 Les construccions Sabata És un fenomen 13.30 UTMB Running &
d’en Louie i la Yoko. que es coneix, del
Being.
16.44 Els mixets. qual es parla, sobre el
13.55 NBA.
17.04 Mya Go. Esquia. qual es fan programes
14.00 Esport club.
17.10 Comptem amb la educatius per provar
14.30 Basquetmania.
Paula. d’evitar-lo i, tot i així,
Una mà de contes. és una xacra que els 15.00 ATP 250 de
17.57
18.24 Un dramarama total. humans semblen inca- Estocolmo.
18.34 Wow! English Method. paços d’eliminar. 19.00 Tot costa.
20.00 Basquetmania.
18.40 Xavier Enigma i el 22.40 El documental.
20.30 NHL.
museu secret. Montserrat Roig: l’hora
19.36 Zoom, el dofí blanc. violeta. 22.05 NBA.
20.26 Efecte wow. 23.40 Pel·lícula: Mil cretins. 22.10 Esports360.
20.34 Bricociència. 01.15 Quan arribin els 23.00 Onze.
20.57 Efecte wow. marcians. 00.35 324 Esports.
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 37
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

PARAMOUNT NETWORK 22.15 FDF 22.30 ANTENA 3 22.45

✰✰✰ ✰✰✰ ✰✰✰

‘Premonición’ ‘Star Wars: la amenaza fantasma’ ‘La sonrisa etrusca’

Director: Sam Raimi / Actors: Cate Blanchett, Giovanni Director: George Lucas / Actors: Liam Neeson, Ewan Director: Oded Binnun / Actors: Brian Cox, Rosanna
Ribisi, Keanu Reeves, Katie Holmes McGregor, Natalie Portman, Jake Lloyd Arquette, J.J. Feild, Thora Birch

EUA, 2000. Després de la sobtada desaparició de la Jessica
King, la policia és incapaç de trobar noves pistes per deter-
minar on és. El seu pare, desesperat per trobar-la, decideix
recórrer a Annie Wilson, una vídua que té poders psíquics
especials.
EUA, 1999. El malvat Sith Darth Sidious ha bloquejat el pla-
neta Naboo, governat per la reina Amidala. Per neutralitzar
l’amenaça, el jedi Qui-Gon Jinn i el seu aprenent Obi-Wann Ke-
nobi acompanyaran Amidala al planeta Coruscant, la capital
de la República Galàctica.
EUA, 2018. El rondinaire Rory MacNeil es veu obligat a aban-
donar casa seva, a l’illa escocesa de Vallasay, per viatjar a San
Francisco a la recerca d’un tractament per a la malaltia greu
que pateix. Allà hi viu el seu fill, que no veu des de fa quinze
anys, i el seu net acabat de néixer.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

06.00 Telediario matinal. 06.00 Minutos musicales. 07.00 El zapping de 06.25 Xplora tecnología. 06.00 Minutos musicales. 09.45 Lliga Endesa.
08.30 La hora de La 1. 06.15 Las noticias de la surferos: lo mejor. 06.30 ¡Toma salami! 07.30 Previo Aruser@s. 11.30 Jugadors de llegenda.
12.30 Mejor contigo. mañana. 07.10 Mejor llama a Kiko. 07.00 Informativos 09.00 Aruser@s. 12.30 Els millors partits de
14.00 L’informatiu. 09.00 Espejo público. 07.40 ¡Toma salami! Telecinco. 11.00 Al rojo vivo. Xavi.
Presentadora: Laura 13.20 Cocina abierta con 07.50 El precio justo. 08.55 Previo: El programa 14.30 La Sexta noticias 1ª 14.30 El 9.
Mesa. Inclou El temps. Karlos Arguiñano. 09.00 Alerta Cobra (Sèrie). de Ana Rosa. edición. 15.00 Barça News Flaix.
14.20 Mejor contigo. 13.45 La ruleta de la suerte. 12.50 Alta tensión. 09.00 El programa de Ana 15.10 Jugones. 15.15 Els millors partits de
15.00 Telediario 1. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 13.55 A simple vista. Rosa. 15.30 La Sexta meteo. Xavi.
15.55 L’informatiu. 15.45 Deportes. 15.05 Noticias Deportes 13.30 Ya es mediodía. 15.45 Zapeando. 17.00 Barça News Flaix.
16.15 El tiempo. 16.00 Cocina abierta con Cuatro. 15.00 Informativos 17.15 Más vale tarde. 17.15 Aquí Palau.
16.30 Dos vidas. Karlos Arguiñano. 15.20 Deportes Cuatro. Telecinco. 20.00 La Sexta noticias 2ª 17.30 Tots els gols de... Xavi
17.25 Servir y proteger. 16.02 El tiempo. 15.30 El tiempo. 15.40 Deportes. edición. Hernández.
18.25 El cazador. 16.30 Amar es para siempre. 15.45 Todo es mentira. 15.50 El tiempo. 20.55 La Sexta Clave. 18.00 Primera RFEF.
19.20 España directo. 17.45 Tierra amarga. 17.00 Todo es mentira bis. 16.00 Sálvame limón. 21.15 La Sexta meteo. 19.45 600’’.
20.30 FIFA World Cup 2022. 19.00 ¡Boom! 17.45 Cuatro al día. 17.00 Sálvame naranja. 21.25 La Sexta deportes. 20.00 Barça News Flaix.
Grecia-España. La 20.00 Pasapalabra. 20.00 Cuatro al día a las 20.00 Secret Story: La casa 21.30 El intermedio. 20.15 L’àlbum. Javier
Selecció Espanyola 21.00 Antena 3 Noticias 2. 20 h. de los secretos. 22.30 El caso Lewinsky Mascherano.
de Futbol torna a la 21.30 Deportes. 20.40 Deportes Cuatro. 21.00 Informativos Exiliadas (T1): Després 20.35 Tots els gols de... Falta
competició per encarar 21.35 El tiempo. 20.55 El tiempo. Telecinco. de la mort del seu de Xavi Hernández.
la recta final de la fase 21.45 El hormiguero 3.0. 21.05 First Dates. 21.50 El tiempo. cap, l’empleada de 20.45 Barça Highlights.
de grups per a la classi- El programa rep la 22.50 Horizonte. 22.00 Secret Story: La la Casa Blanca Linda RC Celta de Vigo-FC
ficació del Mundial de visita internacional Una falsa urgència casa de los secretos. Tripp és traslladada al Barcelona.
Catar 2022. Des de l’Es- d’Ed Sheeran, un dels mèdica va obligar Després de la salvació Pentàgon, on coneix 21.00 Els millors partits de
tadi Olímpic d’Atenes.. artistes més impor- un avió de l’aerolínia del Julen per part del Monica Lewinsky. Xavi. FC Barcelona-
En directe. tants a escala mundial. Air Aràbia Maroc que públic, la Cynthia i la Finalment, Paula Jones Arsenal FC (10/11).
22.35 HIT. Autocontrol (T2): 22.45 El peliculón: La realitzava la ruta Sandra protagonitzen decideix demandar el 22.45 Barça Highlights. Real
El poble es bolca amb sonrisa etrusca. EUA, Casablanca-Istanbul el duel per l’expulsió president per assetja- Madrid CF-FC Barcelona
els preparatius del GB, Suïssa, 2018. Dir.: a efectuar divendres en la desena gala del ment sexual. (Nou en (03/04).
concert benèfic que Oded Binnun, Mihal passat una escala programa. Així mateix, emissió.). 23.00 Barça News Flaix.
David Bustamante farà Brezis. Int.: Brian Cox i JJ d’emergència a l’ae- al llarg de la vetllada 01.00 Pel·lícula: El caso 23.15 Tots els gols de... Xavi
en suport als treballa- Feild. El rondinaire Rory roport de Palma de es resol el procés de Sloane. EUA, 2016. Hernández.
dors acomiadats. MacNeil es veu obligat Mallorca. repesca amb l’Adara, el Dir.: John Madden. Int.: 23.45 Barça Highlights. FC
23.40 Obrim fil. a abandonar casa seva. 01.30 El Desmarque de Frigenti i la Lucía com a Jessica Chastain i Mark Barcelona-Real Madrid
01.45 Españoles en el 01.10 Los hombres de Paco. Cuatro. candidats. Strong. CF (10/11).
mundo. 02.30 Live Casino. 02.35 Callejeros. 01.30 La casa de los 03.20 Pokerstars. 00.00 UEFA Women’s
02.10 La noche en 24 horas. 03.15 Play Uzu Nights. 03.15 Puro Cuatro. secretos en directo. 03.50 The game show. Champions League.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

08.05 Animal Einsteins. 12.40 Mañanas de cine: El 13.45 BTV Notícies 73. 08.00 Sèries. 07.00 Cinc dies. 07.00 Les notícies del matí.
09.45 Animales con último vaquero. 14.00 BTV Notícies migdia. 10.00 Espais comercials. 08.10 Balears salvatge. 10.00 Bona vesprada
cámaras. 14.30 Sudáfrica con Gregg 14.20 El temps. 11.00 Robin Food. 08.40 Tothom en forma. (Magazín).
11.26 El ascenso de los Wallace. 14.30 La porteria. 11.30 Espais comercials. 09.05 Al dia. 12.00 A la Ventura (Magazín
nazis. Política. 14.55 L’informatiu. 15.30 Punt de mira: Page 12.30 Robin Food. 11.00 Els dematins. d’actualitat).
12.24 Milá vs Milá. Ramoncín. 15.20 Desmarcats. one: un año en The 13.00 Espais comercials. 13.40 Méteo. 14.00 À Punt Notícies.
13.16 Late Motiv. 15.45 Saber y ganar. New York Times. 14.00 Robin Food. 13.50 Cuina amb Santi Migdia.
14.21 La Resistencia. 16.30 Grandes documen- 17.00 Arxiu BTV. 15.00 Mundo natural. Taura. 15.15 Atrapa’m si pots
15.40 Pel·lícula: Sin iden- tales. 17.55 Slow BTV. 15.30 Rondeando. 13.58 IB3 Notícies migdia. (Concurs).
tidad. 17.20 Grans documentals. 18.00 Festival Suncine. 16.30 Directe! Catalunya. 15.25 El temps migdia. 16.15 Bona vesprada
17.31 Pel·lícula: 18.10 Efecte Collins. 18.30 Via 15. 18.30 Catalunya opina. 15.35 Cuina amb Santi (Magazín).
Transcendence. 18.40 En línia. 19.00 Àrtic. 20.45 8 de Notícies. Taura. 20.00 Terra viva (Magazín).
19.27 Blue Bloods: familia 20.00 El vespre. 19.30 BTV Notícies vespre. 21.30 8 al dia. Convidada: 16.00 Agafa’m si pots! 21.00 À Punt Notícies. Nit.
de policías (Sèrie). 20.40 Atención obras. 19.55 El temps. Teresa Cunillera, dele- 17.00 Cinc dies. Presentadora: Rosa
21.05 Spice Girls: el precio 21.10 Mi lugar de retiro. 20.05 Bàsics BTV. gada del Govern espa- 20.28 IB3 Notícies vespre. Romero.
del éxito. La unión 22.00 ¡Cómo nos reímos! 21.15 BTV Notícies 73. nyol a Catalunya. 21.30 El temps vespre. 22.00 Trau la llengua
hace la fuerza. 23.00 La matemática del 21.30 Àrtic. 22.45 El circ. Convidada: Judit 21.35 Jo en sé + que tu. (Divulgatiu).
22.00 Lola. Extraterrestre espejo. Convidat: Javier 22.00 Festival Suncine. Punt Martín, actriu. 22.20 Uep! Com anam?. 22.50 Tot és art (Cultural).
(T1). Cercas, escriptor. de no retorn. 00.30 Rondeando. 01.35 IB3 Notícies vespre. 23.40 Il·lustradores. Trencar
23.00 Late Motiv. 23.55 Pel·lícula: Cómo 23.35 La família Barris. 01.30 Pel·lícula: La trampa 02.15 El temps vespre. l’oblit (Curtmetratges).
00.05 La Resistencia. conocí a mi padre. 00.20 Retrats. del diablo. 02.20 Els dematins. 00.50 À Punt Notícies. Nit.
38 DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 ara
passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

Article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a La Publicidad (28-XII-1921) –en versió catalana a Obra Completa (vol. 43
Edicions Destino, 1983)– publicat a propòsit del centenari del naixement de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 1821 -
Sant Petersburg, 1881). Avui es commemora el bicentenari d’aquest escriptor que va escrutar la societat russa del segle XIX.

E
ncara que estem allunyats de
les modes literàries i que els
modistes de la literatura ens
repugnen extraordinàriament, cre-
iem que val la pena, fet i fet, d’apro-
fitar tots els moments avinents, fins
i tot tractant-se d’un centenari, per
a parlar del més gran novel·lista i del
psicòleg més profund que hagi exis-
tit mai. Aprofitarem encara l’ocasió
per a coordinar les quatre sensaci-
ons que una antiga admiració per
Dostoievski ha provocat en nosal-
tres. La companyia dels Morceaux
choisis de Gide, llibre publicat no fa
gaire, ens podrà ser d’una gran uti-
litat. Afegir una mica d’aigua fran-
cesa a la vinassa russa sempre és
discret i de bona educació. El qui
s’acostés amb algun clàssic “Manu-
al del cor humà” –les Màximes de
Rochefoucauld, posem per cas– a
dilucidar les escenes més altes de
Dostoievski podria córrer el risc de
Notes sobre el centenari de
Dostoievski (1921)
trobar, simplement, que el no-
vel·lista rus és un boig. Tothom sap
que el gran moralista francès va
reduir la majoria de movi-
ments sentimentals a una so-
la causa: l’egoisme, que ell
anomena amor propi, mot
prou vague per a circums-
criure tot de matisos in-
nombrables com és ara la
vanitat, l’orgull, l’egoisme o
l’amor a un mateix, l’interès,
etc. Igualment, tota persona
que ha llegit algun índex de lite-
ratura francesa sap quina polse-
guera van aixecar les Màximes, pol-
seguera que encara dura, en certs
sectors anarquistes i cristians so-
bretot. Madame de La Fayette es-
crivia a madame de Sable sobre
les Màximes: “... ah, madame!
Quina corrupció cal tenir a
l’esperit i al cor per a poder
arribar a imaginar tot això!”
Un cop descoberta la fór-
mula, els psicòlegs s’hi van
atenir. Les novel·les, que
ara per ara són, i gràcies a
Déu ho seran sempre, els mi-
llors llibres de psicologia, van
bussejar en el tèrbol terreny de
l’amor propi. D’aquí ve l’aire catas-
WIKIPEDIA tròfic, la lucidesa sentimental des-
trossadora que caracteritza la tradi-
ció francesa de la novel·la, des de
Les Liaisons Dangereuses, de La-
clos, i la Princesa de Clèves fins a Lu-
cien Leuwen, de Stendhal, i Mada-
me Bovary passant per René. Ara:
aquesta fórmula era unilateral,
simplista. André Gide, en una de les
nombroses ràtzies del llibre es-
mentat, contra el dogmatisme i el
quietisme que comporta tota fór-
mula i tota teoria, escriu que el des-
cobriment de l’amor propi com a
únic ressort del cor humà va impe-
dir al moralista, i als que l’han se-
guit durant més de dos segles, de
copsar allò que l’ànima humana té
de contradictori. “La grandesa de
Dostoievski –escriu a la pàgina 103
del llibre– ve del fet que mai no va
voler reduir el món a una teoria,
que en cap moment no es deixà
reduir per una teoria”.
Josep Pla 1921

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3961, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Demana almoina. Lleugera, superficial. 2. Verticals 1. Rigorós. El seu paper és ridícul. 2. Ocasions en
Servidor públic amb interessos privats. Partidari de Carles què es requereix posar tota la carn a la graella. Un do antic.
2
Maria Isidre de Borbó. 3. Persona que ven estores. Admi- 3. Marxant amb molts diners. Fang. Abaixeu el cap en acti-
3
rador incondicional. Sexe sense límits amb la teva antiga tud de pegar banyada. 4. D’una mateixa. Es presenti a un
4 parella. 4. Començar rient i acabar plorant. Un cop de pota concurs. 5. Mamífer carnívor que et trobes a la muntanya

5
pot semblar una mala passada. Casa de camp russa. 5. baixa. La seva producció és vital per a la perpetuació de
Parli com un cabró. Causar estralls trencant la finestra. 6. la humanitat. Cap cosa. 6. Vindré de gust. Pengen la rea.
6
Floretes. Taula parada. 7. Centre de modelisme. Entre el El tors mig nu. 7. Un substantiu que admet un canvi de
7
baró i el comte. Sense la seva presència, pagarem cara la gènere. Copulativa. 8. Confiança. Districte federal. Re-
8 fractura. 8. Estat polinesi. S’equivoqui de rumb. Inicial- corres mitja cripta. Família o tribu. 9. La que vibra. Aquest

9
ment, hi viuen els germans. 9. Extremadament tímid. Una
bona pràctica. Greix animal. 10. Tornàveu a coure. Lletra
10
de psicòpata. Jo a Portugal. 11. Els més forts dels gimna-
11
sos. Gran Premi d’Anglaterra. Al Berguedà, està a l’ombra.
12 12. El quid de la qüestió. Pràctica en què primer se serveix
no s’està amb les mans plegades. Al peu ens hi va com
un guant. 10. Cultura precolombina. Comparacions. Es
fica per curiositat i es treu per poca estona. 11. Ens posa
per damunt de la resta. Farà un tastet de mistela. 12. Au.
Pedra plana damunt la qual els pastors posen la sal que ha

13
el plat i després es fa el foc. Té dies, tot i que depèn de les de menjar el bestiar. Cinturó marítim. 13. Quan s’aixeca,
nits. 13. Jersei de llana. Passi la mà per la cara. 14. Deixes- és notícia. Coent en oli. 14. El seu mestre feia vaixells.
14
sin com mort. Boto. Compartida pels oficials i els miops.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil A P A G A T I A N Q U I S
T E R R E N A L S U R D U
A R C A R S O S T E E B
7 9 6 6 1 3 U O M I X T O I S S E S
L L O P I R A T S I N T
L C O N F U S I O N S I
4 1 4 3 9 A D A U R C S R A E N T
R E T O C A A M A T E U

5 7 2 2 3 6 S
P
E
E L L
R I E
R O
F
J A
A N A
A G U T
L E R
O N M A R E R E S N O E
5 8 7 8 1 4 N
I
E
N
S P R
T I
E R
S I
G I
M U L
R E L L
A R E N
A T A C A T D I A L O G A
9 7 4 2 2 9 7 8 fàcil difícil
1 6 5 9 8 7 4 3 2 2 8 7 1 3 6 5 4 9
8 9 4 8 1 4 2 3 9 5 4 1 7 8 6 4 5 3 2 7 9 1 8 6
8 7 4 3 6 2 1 9 5 6 1 9 8 5 4 2 7 3

8 7 5 6 1 2 6 5 1 2 3 8 9 4 7
7 4 8 6 1 9 5 2 3
3 7 2 6 9 5 8 1 4
1 4 8 7 2 3 9 6 5

2 8 4 1 5 3 9 2 7 5 4 6 1 8
9 2 3 4 7 6 8 5 1
9 6 5 4 8 1 3 2 7
8 3 6 5 1 7 4 9 2
5 8 7 1 9 3 2 6 4 5 2 4 9 6 8 7 3 1
6 4 1 1 8 9 4 1 6 8 2 5 3 7 9 7 9 1 3 4 2 6 5 8
ara DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2021 39
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Avui les pluges afectaran sobretot les comarques de

Girona, però a les hores centrals del dia podrien
estendre’s per més indrets. El cap de setmana
començarà amb més calma i el cel mig ennuvolat.
Un assassinat
Sol

Sol i núvols
Dijous, 11 Mar plana

Arrissada
per gaudir en família
S
Poc sol i núvols Marejol i teniu ganes d’una bona actualment costen uns dotze mi- tots els elements, sinó també en
Tapat Maror comèdia que us transpor- lions d’euros. l’aspecte formal i de llenguatge
Plugim Forta maror ti al Nova York de Woody Solo asesinatos en el edificio és audiovisual per garantir que una
Pluja Maregassa
Allen i a l’esperit de Misterioso la barreja perfecta de múltiples investigació amateur entre veïns
Tempesta
asesinato en Manhattan, a Dis- gèneres cinematogràfics i incor- acaba tenint l’emoció dels thri-
ney+ hi trobareu Solo asesinatos pora els codis més clàssics de tots llers més elaborats. L’episodi set
Boira
en el edificio (Only murders in the ells, tant a nivell d’estil com es pot considerar un homenatge
Neu Divendres, 12 building). Són deu capítols de d’ambientació. És una comèdia al cinema mut perquè és un capí-
Calamarsa mitja hora que us endinsaran en per excel·lència, amb diàlegs en- tol que es desenvolupa sense que
la investigació d’un crim en un ginyosos i corredisses entre pi- els seus protagonistes parlin. To-
gran bloc d’apartaments de l’Up- sos. Però també té ingredients ta la trama avança a través del
per West Side de Manhattan. Els del gènere de suspens, el cinema llenguatge dels sordmuts, mis-
protagonistes són Steve satges de WhatsApp, ges-
Martin, que interpreta un ticulacions, mirades i
actor de sèries retirat; llenguatge no verbal. Un
Martin Short, que fa de exercici televisiu diverti-
productor teatral a la ru- díssim i genial que gairebé
ïna, i Selena Gomez, que exigeix veure’l dues vega-
Vent suau
encarna una jove desori- des per gaudir-lo en la se-
entada i deprimida. Són va plenitud.
Vent moderat
veïns i es coneixen de ca- Solo asesinatos en el
Vent fort
sualitat quan es produeix edificio va molt més enllà
AVUI DEMÀ l’assassinat en el seu edi- de la investigació d’un
15 h 21 h 08 h 15 h fici, perquè comparteixen crim. En un segon pla ens
Barcelona 17º 15º 14º 15º l’afició per un famós parla també de l’aïlla-
Lleida 17º 11º 7º 17º podcast dedicat als true crimes. ment dels habitants de les grans
Girona 14º 12º 11º 14º
Empesos per l’emoció dels relats Comèdia ciutats, de la soledat, de l’avorri-
Tarragona 18º 15º 14º 17º
que escolten, es disposen a saber ment dels homes quan es jubilen
València 20º 14º 14º 21º
qui ha matat el seu veí. La resta ‘Solo asesinatos en el i de la desorientació i desmotiva-
Palma 17º 15º 14º 18º
d’habitants de l’Arconia, el gran edificio’ és un agradable ció dels més joves a l’hora de
Berga 15º 8º 6º 14º
edifici d’apartaments de luxe, viatge a Nova York construir el seu futur. Els tres
LA SETMANA són sospitosos. Fins i tot el can- protagonistes, dos homes grans
tant Sting, que s’interpreta a ell negre, el musical, les aventures i i una noia jove que en principi no
Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts
18º mateix, és un dels candidats més la trama romàntica, i a aquest tenen gaire interès en relacio-
16º factibles. La ficció ha tret partit còctel s’hi pot sumar fins i tot nar-se, acabaran descobrint la
14º de l’emblemàtic edifici The Bel- l’esperit del true crime televisiu necessitat d’estar connectats i,
12º nord, que està situat al carrer 86, i el llenguatge narratiu dels sobretot, d’ajudar-se. La sèrie és
10º
entre Broadway i Amsterdam podcasts. És una sèrie que no no- un agradable viatge a Nova York
Avenue. Un dels blocs d’aparta- més ha tingut cura de la trama es- i un entreteniment familiar per-
EL CONSELL ments més grans de la ciutat, que tablint un joc molt divertit entre fecte que no us heu de perdre.
Paraigua a mà: entre aquest migdia i primera hora de
la tarda pot tornar a ploure en comarques centrals.
QUE NO US SORPRENGUI
La baixa Blas pot ser avui un minihuracà. Provocarà
LESAUDIÈNCIES DICCIONARA
noves pluges fortes i ventades sobretot a Mallorca.
TV3 lidera, rida per als catalans durant el Xavinguda
prime time, amb 259.000 espec- Via llarga que uneix
CA

però el ‘prime time’

A

Barcelona i el camí de
S
ID

ID

A
TA

tadors i una quota de pantalla del

FO

ST
RT

RT
BA

la victòria.
S

és per a Díaz Ayuso

PO
SO

SO
PO
AL

NI

07.05 h 07.34 h 17.35 h 18.04 h 14.17 h 00.15 h

12,2%. El Sense ficció, que parla- @frandomenech
va de Trias i Peitx, conegut com
EUROPA
Pablo Motos ha institucionalit- el Schindler català, es va haver EntrenaMenys
MÀX. MÍN. zat ja la visita regular de polítics de conformar amb 207.000 se- Sessions preparatòries
Madrid 15º 7º a El hormiguero, i els populistes guidors i un 10,1% de share. del Barça que amb Xavi
són els més abrandats a l’hora De la resta de cadenes val la han passat a la història.
Londres 15º 11º
@banditcatbdn
París 12º 5º d’agafar-se a l’oferiment. La pre- pena destacar els 186.000 televi-
Berlín 10º 5º sidenta de la Comunitat de Ma- dents aconseguits per Viaje al Glasgol
Roma 19º 14º drid, Isabel Díaz Ayuso, va pro- centro de la tele, a La 1, i també els Ens l’han tornat a colar i tot
Brussel·les 12º 5º tagonitzar l’emissió de dimarts 179.000 de Telecinco, amb el seu seguirà igual malgrat tot.
Estocolm 9º 4º i es va convertir en l’opció prefe- Secret story. @GuarchXavier
Amsterdam 12º 8º
Praga 10º 3º
Programes més vistos dimarts Canals més vistos dimarts COORDINA: FRAN DOMÈNECH
Lisboa 19º 13º
Envieu la vostra paraula al Twitter
Atenes 14º 11º
ESPECTADORS ‘SHARE’ @diccionara (hashtag #diccionara)
13,9% o per e-mail a diccionara@ara.cat
01 Telenotícies vespre
QUALITAT DE L’AIRE TV3+3/24 21.00 567.000 25,2%
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat

12,8%
NO2* Partícules Previsió Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,
02 Telenotícies migdia Investigació, Cultura i Esport.
Dades en μg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui
12,2% Generalitat Valenciana
dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h
TV3+3/24 14.30 396.000 26,2%
Bona 03 Pasapalabra
Barcelona 60 19 7,8%
Moderada
ANTENA 3 19.53 351.000 20,6%
Regular Lleida 93 43 7,4%
Dolenta 04 Antena 3 noticias 2
Molt dolenta Girona 45 19 ANTENA 3 21.05 317.000 14,4%
3,8%
*Diòxid Tarragona 68 37 05 Telenotícies comarques
de nitrogen
TV3 13.55 284.000 22,1% 3,0%
11.11.2021
A LA CONTRA
HOLA BONA TARDA
Entre l’angoixa
i l’adrenalina
Res no fa pensar que la Cimera del Clima de
Glasgow es tancarà amb una alenada d’opti-
misme. Res no ho feia pensar abans que co-
mencés la cimera. Els primers esborranys que
ja s’han filtrat de les negociacions (sembla que
mig món necessita silicona per mantenir al-
gun secret) no inclouen el compromís d’eli-
minar els combustibles fòssils. Aquest seria
un dels murs de contenció que evitarien en-
caminar-nos cap al desastre tan aviat com es
preveu sense mur. Sense protecció, el pronòs-
tic és que la temperatura continuï augmen-
tant i també s’amplien les conseqüències que
això té. Però com que una part de la societat
és tan madura, es permet enfotre’s dels joves,
i no tan joves, que pateixen angoixa climàtica.
Diuen que haurien d’haver viscut una guerra.
Tot acaba i tot comença en les guerres i sem-
pre hi ha hagut i sempre hi haurà persones
NATZA que no s’angoixen per res. Quina sort. I qui-
FARRÉ na mandra conviure-hi. Que el món només
hagi estat capaç de frenar gràcies a una pan-
dèmia mundial vol dir que tan sols ens serveix
una amenaça present, concreta, que ens pu-
gui matar a tots i que trenqui realment la ca-
dena de producció. I ni això. Que cada vega-
da pugui fer més calor i tinguem menys recur-
sos per combatre-la sabent el que sabem i po-
dent evitar-ho genera angoixa. Naturalment.
Com a mínim.
També n’hi ha per inquietar-se amb aquest
invent que anomenen supermercats fantas-
ma, creat per portar la compra a domicili en
deu minuts a costa de treballadors que han
d’anar de bòlit però que en els nous termes de
l’esclavitud contemporània es considera que
el que senten no és estrès sinó adrenalina po-
sitiva. N’hi ha per tapar-se permanentment
les orelles. Els posen música a tot drap per es-
timular la cursa a què els sotmet la feina i, tan-
cats com ratolins en una gàbia, corren per pas-
sadissos en un compte enrere de pel·lícula de
terror. En dos minuts ha d’estar tot al sac i ben
lligat perquè algú altre, en vuit minuts, peda-
li fins a la porta d’algú que es deu sentir po-
derós potenciant aquesta idea abominable.
Inversors internacionals estan apostant per
un altre malson i consumidors tarats els fan
costat. Perquè després puguin anar a l’espai
i no quedar-s’hi. En deu minuts no necessi-
tem un pot de tomàquet ni unes patates fregi-
des. Com a màxim, una abraçada. I diria que
per fer front a aquestes misèries que pro-
nostiquen pròsperes, la necessitarem cada
deu minuts. Les que patim angoixa pel món.
Qui no, que continuï refredant-se en la seva
pròpia glacera. Quina sort.
La pandèmia que va aturar la contaminació
i el món es manté, com els combustibles fòs-
sils. Ens les prometíem felices, tot i les angoi-
FERRERES
DEMÀ Xavier Bosch
YVES HERMAN / REUTERS
xes que estan disposades a aparèixer per qual-
sevol escletxa. La felicitat sempre dura
menys. Tristeza não tem fim, felicidade sim. El
centre i nord d’Europa torna a les restriccions
perquè augmenten els contagis. Som a no sé
quina onada i per una vegada i una estadísti-
ca, al sud estem millor gràcies a la nostra dis-
ciplina en la vacunació. O això diuen. Tot i ai-
xí, aquí també creixen. Com les iniciatives
dels depredadors que tenen un present tan
corrosiu com les seves idees. Haurem de tor-
nar a guardar la mà a la butxaca tot just quan
la començàvem a treure per acomiadar-nos
de mascaretes i recels en les mostres d’afecte.
Que no sigui res.
Quan estàvem confinats molta gent aprofi-
tava el moment d’anar al supermercat per
alliberar-se de les parets de casa, estirar les
cames, quedar amb algú per mirar-se als
ulls sense la pantalla i tenir una conversa
petita de tornada. Potser acabarà passant
com amb els cinemes. Al final només que-
daran quatre supermercats i els omplirem
per trobar-nos.