Foto: Yarl

MECÀNICA DE MATERIALS I ESTRUCTURES

1 - INTRODUCCIÓ
Estructures I
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
Rubén Santamarta i Pau Estrany – Física de Material
 TEMA 1
1. Etapes del procés de càlcul i dimensionat
2. Objectiu de la resistència de materials
3. Hipòtesis i simplicacions fonamentals
4. Tipus de sol·licitacions
5. Revisió del mètode de les seccions
6. Conceptes d’hiperestatisme
 1.1
ETAPES DEL PROCÉS DE
CÀLCUL I DIMENSIONAT
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS
1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

Creis que els romans eren millor enginyers?

S’ha de tenir en compte la seguretat i l’economia.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

1. Idealització de l’estructura:
1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

només retícula estructural, prescindint de secundaris.

Eines de càlcul CYPECAD funcionen. Però i nosaltres?

TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS
1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

normalment plans.
2. Descomposició en subconjunts estructurals senzills:
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

3. Hipòtesis i accions que intervenen en l’estructura:

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

Accions constants, accions variables, combinació d’accions, ...

3. Assignació de forma i material (predimensionat).

CTE DB SE AE
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

5. Determinació de càrregues i moments totals aplicats

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

7 t/m 7 t/m

5t
2t
5 t/m 3 t/m
5 t/m

Tipus de carregues/exemples
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

6. Trobar l’estat tensional i coeficient de seguretat:

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

a partir de les càrregues anteriors i suposant el pitjor

dels casos possibles

Forces Forces
normals tallants

I de l’envolvent

Moments
flectors
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

6. Que són aquestes forces?

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

7. On estan a la nostra estructura?

Forces Forces
normals tallants

Moments
flectors Torsions
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

7. Càlcul de moviments i deformacions màxims:

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

Deformacions inadmissibles i deformacions compatibles amb l’ús

Exemples de deformació inadmissible?

TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

8. Decisió definitiva: s’admet o no el predimensionat.

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

▪ Marges de seguretat no compleixen  augmentar dimensions

▪ L’estructura és massa cara  minvar les dimensions

▪ Totes dues depenen de l’ús de l’estructura i dels nivells

de control així com de la normativa actual.

▪ La intuïció i experiència també hi juga un paper molt

important en tot el procés.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

9. Definició de tots els detalls constructius per a la

correcta execució de l’estructura.
1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

Quines de les fases anteriors són competència de la

Resistència de Materials?
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Exercici: predimensionament d’una caseta d’eines de

1.1 - Etapes del procés de càlcul i dimensionat

foravila.
-Dimensions 10 m de llarg , 5 d’ample i 4 d’alt
-Feta de pilars
pilars,de
bigues
formigó
i biguetes
i biguesmetàl·liques.
i biguetes de fusta.
-Teulada de revoltó, capa de compressió de 5 cm i
teulada.

Dibuixar-la i estimar les accions (carregues que li

apliquen)

Accions normatives:
https://www.codigotecnico.org/pdf/Documentos/SE/DBSE-AE.pdf
 1.2
OBJECTIU DE LA
RESISTÈNCIA DE MATERIALS
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

1. Objectiu de la resistència de materials (genèric):

Obtenir l’estat tensional, les deformacions i els
1.2 – Objectiu de la resistència de materials

moviments que experimenta cada un dels punts d’un

sòlid de forma i material conegut, davant l’acció d’un
determinat conjunt de forces exteriors que el
condueixen a l’equilibri estàtic, mitjançant un conjunt
de teories.

1. Objectiu de la resistència de materials

(construcció):
Trobar les dimensions mínimes per a que les tensions i
deformacions d’aquest cos no passin de determinats
valors (=dimensionar).
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Hi ha dues perspectives diferents inseparables:

1.2 – Objectiu de la resistència de materials

1. Teoria Matemàtica de l’Elasticitat:

Resol els problemes de càlcul amb rigor matemàtic,
partint d’hipòtesis fonamentals. Es perd el
contacte amb el comportament real dels materials,
però permet resoldre problemes molt generals.
2. Ciència Empírica:
Hipòtesis més o manco aproximades per simplificar
els casos reals. Els assaigs experimentals són un
complement imprescindible d’aquesta ciència.
A aquesta assignatura no es veuen estructures,
reals sinó els conceptes més abstractes de les
estructures. No hi ha normativa a l’assignatura!
 1.3
HIPÒTESIS I SIMPLIFICACIONS
FONAMENTALS
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

1. Sòlids reals:
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Els sòlids són reals i no ideals (Mecànica) perquè són

deformables. A més, estan formats per matèria
contínua, homogènia i isòtropa.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

2. Elasticitat:
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Consideram els sòlids perfectament elàstics:

deformació plàstica a altres assignatures.
A la construcció, la majoria de materials compleixen la
llei de Hooke i tenen un límit elàstic insuperable.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

3. Formes constructives:
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Biga (prisma mecànic/barra):

sòlid recte amb una secció transversal i plana; l’eix de
la biga passa pel centre de gravetat de la secció i no té
canvis bruscos de secció ni direcció.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

La unió de dues o més bigues es coneix com nus.

1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Eixos locals de la biga: sistema de referència individual

per a cada biga. Normalment eixos ‘y’ i ‘z’ són els eixos
principals d’inèrcia de la secció i l’eix ‘x’ està contingut
en la directriu de la biga i és perpendicular a ‘y’ i ‘z’.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

y
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

y 3D
z
x x
z

y Projecció 2D y

z
z
x x

Les bigues també poden tenir una secció variable al llarg

de l’eix i/o descriure una corba, però normalment
sempre l’eix està contingut en un pla de simetria: arc.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

4. Condicions d’equilibri:
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Un cos està en equilibri estàtic quan tots els seus punts

estan en repòs. Per a sòlids reals podem necessitar
més equacions...

Sistemes tridimensionals (3D)

Sistemes bidimensionals (2D)

TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Concepte de tensió o esforç:

1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

▪ Concepte de deformació: canvi de forma que es

produeix en un element estructural degut al seu estat
tensional. Dues possibilitats girs i desplaçaments.
▪ Estrictament l’esforç és un tensor:

però treballarem amb dos escalars: una component

normal al pla diferencial s i una altra component tallant
o component tangencial continguda en aquest pla.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

5. Principi de Saint-Venant:
1.1.4 – Principis de Saint-Venant i de superposició

Les tensions en un cos

1.1 - Objectiu, definició i conceptes bàsics

causats per qualsevol de dos

sistemes de càrregues
estàticament equivalents són
les mateixes, sempre que ens
allunyem de la regió carregada
una distància com a mínim
igual a la major dimensió de la
regió carregada
En determinar les tensions en
estructures carregades J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.

axialment suposam la
distribució de tensions Símil amb aigua
uniforme.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Punts de càrrega,
1.1.4 – Principis de Saint-Venant i de superposició

discontinuïtats o canvis
1.1 - Objectiu, definició i conceptes bàsics

abruptes en la geometria
provoquen altes tensions en
regions molt petites:
concentracions de
tensions.
▪ L’equació s =P/A dóna una
bona distribució de tensions
quan la secció transversal
de la barra està, al menys, a
una distància b (dimensió J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
Mechanics of materials, (4ª ed.).

lateral més gran de la barra) Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.

de qualsevol càrrega
concentrada o discontinuïtat
en la forma.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

6. Principi de superposició d’efectes:

1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

Els efectes produïts per vàries forces/moments

(reaccions, tensions, deformacions,...) que actuen
simultàniament és igual a la suma dels efectes
(reaccions, tensions, deformacions,...) produïts per les
forces/moments individuals com si actuessin
separadament”.

Condicions:
1. El material segueix la llei de Hooke.
2. Les deformacions són tan petites que no
afecten ni a l’acció de les forces exteriors ni al
càlcul de tensions.
 TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS
1.3 – Hipòtesis i simplificacions fonamentals

y
y
y
F1

F1

F2
F2
M1

M1

x
x
x
x
 1.4
TIPUS DE SOL·LICITACIONS
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Normalment descomponem els vectors de les forces

resultants respecte a l’eix de la biga:
▪ Força normal (o força axial o força longitudinal) és la
component que actua normalment a la secció tallada, és a dir,
1.4 – Tipus de sol·licitacions

al llarg de l’eix longitudinal de la barra.

▪ Força tallant (o força tangencial) és la component que actua
tangencialment a la secció tallada o, en altres paraules,
perpendicularment a l’eix longitudinal de la barra.
▪ Les magnituds d’aquestes càrregues internes
canviaran, en general, per diferents punts al llarg de
l’eix longitudinal de la barra.
▪ Els canvis d’aquestes components al llarg de la secció
transversal a l’eix longitudinal no els considerarem per
ara.
A un castell humà, qui està més comprimit?
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ El moments resultants també es divideixen en dos

components respecte a la directriu de la barra:
▪ Moment torsor és la component que actua normalment
(perpendicularment) a la secció tallada.
1.4 – Tipus de sol·licitacions

▪ Moment flector és la component que actua tangencialment a

la secció tallada. En funció de la direcció del vector podem
distingir:
▪ Flexió simètrica: El moment flector coincideix amb un dels
eixos principals de la secció.
▪ Flexió asimètrica o flexió dissimètrica: El moment flector no
coincideix amb cap dels eixos principals.
▪ Consideram que els moments/forces resultants actuen
en el centroide de l’àrea de la secció transversal.
▪ A l’igual que abans, el moments canviaran per diferents
punts al llarg de l’eix longitudinal de la barra.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Exemple: Determinar quines components de les forces i

moments estan dibuixats a les figures següents en 2
dimensions i en 3 dimensions:
1.4 – Tipus de sol·licitacions

El moments flectors del dibuix són simètrics o asimètrics?

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

El vector moment sempre està situat al llarg de l’eix de

gir, i per tant, és perpendicular al pla de gir.

En quina direcció estarà el vector moment quan el

1.4 – Tipus de sol·licitacions

moment promou un gir en el pla ‘xy’?

I en el pla ‘xz’?
Regla del desemgramponador
I en el pla ‘yz’?

y y
Gir en el pla xy
x z
z
Moment al x
llarg de l’eix ‘z’

Sovint emprarem la paraula moment però dibuixarem la

fletxa del gir associat en comptes del vector moment.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Normalment no es donen les 6 sol·licitacions possibles

a la vegada i qualque sumatori d’accions externes
s’anul·la:
1.4 – Tipus de sol·licitacions

▪ Les formes de treball més senzilles són les

sol·licitacions pures:
▪ Esforç normal pur: (de compressió o tracció)

▪ Esforç de cisalla (tallant) pur:

▪ Torsió pura:

▪ Flexió pura:
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Associar cada una de les sol·licitacions pures amb les

resultants de les forces i moments externs al llarg dels
eixos amb el conveni que farem servir durant el curs.
1.4 – Tipus de sol·licitacions

Esforç normal
pur  X X X X X

Cisalla pura X  X X X X

Cisalla pura X X  X X X

Torsió pura X X X  X X

Flexió pura X X X X  X

Flexió pura X X X X X 
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Típicament hi ha combinació de vàries sol·licitacions:

▪ Flexió simple:
MF + T (típica de les bigues)
1.4 – Tipus de sol·licitacions

▪ Flexió composta pura:

MF + N
▪ Flexió composta simple:
MF + N + T (típica dels pilars)
▪ Flexotorsió:
MT + MF
▪ Flexotorsió simple:
MT + MF + T (típic dels forjats reticulars)
▪ Flexotorxió composta:
MT + MF + N
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Com habitualment les sol·licitacions no són

constants al llarg de l’estructura, són d’especial
utilitat els diagrames de sol·licitacions.
1.4 – Tipus de sol·licitacions

▪ Aquests diagrames de sol·licitacions ens donen

informació del valors de les sol·licitacions (forces i
moments interns) a qualsevol punt de l’estructura.
▪ Una de les prioritats del curs serà aprendre a dibuixar i
interpretar diagrames de sol·licitacions. Tot i que
també són habituals altres diagrames, nosaltres
posarem especial èmfasi en els següents:
▪ Diagrama d’esforços normals (temes 2, 4 i 5)
▪ Diagrama d’esforços tallants (temes 3, 4 i 5)
▪ Diagrama de moments flectors (temes 4 i 5)
Dibuixar diagrama d’esforços d’un pilar de 4m amb un elefant damunt
 1.5
REVISIÓ DEL
MÈTODE DE LES SECCIONS
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

La condició d’equilibri es dóna a tota la biga o estructura i,

per tant, a cada una de les seves parts:
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

si la tallam i prescindim d’un dels costats, haurem

d’afegir les resultants de les forces i moments que
actuen sobre la secció: sol·licitacions.
L’origen de les forces internes està en les forces de
cohesió: les dues peces tenen les mateixes resultants
però amb sentit contrari.

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Serveix per determinar les forces i moments interns

d’una estructura. Passos:
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

1. Determinar les reaccions de les lligadures

externes/unions.
2. Fer passar una secció perpendicular i imaginària pel
punt de càlcul.

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

3. Separar les dues parts de l’estructura.

S’hauran d’afegir unes forces internes per conservar
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

les condicions d’equilibri estàtic de cada part.

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

4. Elecció d’un dels dos costats (el més senzill).

El resultat és independent del costat elegit. Els
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

moments/forces interns tindran mateix mòdul però

sentit canviats
Nota: en aplicar el conveni de signes als diagrames
(temes 2, 3 i 4) representaran el mateix “mode de
deformació”.

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

5. Aplicar les equacions de l’estàtica per trobar les

càrregues i moments interns.
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

Els sentits inicials de les càrregues i moments interns

es poden suposar (i interpretar després els signes del
resultat).

CONSELLS:
▪ Elegir els sentits de les
càrregues internes com
al dibuix.
▪ Fer el càlcul de SM des
del punt de tall per
eliminar incògnites (els
moments passen per l’eix R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial
para ingenieros: Estática (10ª ed.).
que travessa el centroide Pearson Educación, México, 2004.

de la secció).
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Trobar les sol·licitacions al punt mig (C) de la següent

biga calculant-les des dels dos costats.
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

L = 10 m; F1 = 5 N (aplicada a 3 m d’A); F2 = 0 N.

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Trobar, amb els mètodes de les seccions, els

valors de les tensions i moments interns a 0.5,
1.5 – Revisió del mètode de les seccions

2
i 3.5 m de l’extrem esquerre.
10 kN
5 kN/m
60º

1m 2m 1m
A B C D E
 1.6
CONCEPTES
D’HIPERESTATISME
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Tota peça d’una estructura té una o més lligadures: tot

aquell dispositiu material que impedeix total o
parcialment el moviment lliure d’una de les seves
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

seccions.
▪ Una secció 3D no sotmesa a cap lligadura:
6 graus de llibertat (3 desplaçaments + 3 girs).
▪ Una secció 2D no sotmesa a cap lligadura:
3 graus de llibertat (2 desplaçaments + 1 gir).
▪ Cada grau de llibertat suprimit per la lligadura és
una component de la reacció (i.e. una incògnita).
Impediment en desplaçament Impediment en gir
 
Reacció: força Reacció: moment
(mateix eix) (mateix eix)
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Quantes incògnites (i de quin tipus) tindrà un

encastament 3D?
I una ròtula esfèrica?
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sistemes plans (2D): només 3 tipus bàsics de

lligadures.
Recolzament articulat mòbil
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

(“recolzament”)
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sistemes plans (2D): només 3 tipus bàsics de

lligadures.
Recolzament articulat fix
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

(“articulació”)
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sistemes plans (2D): només 3 tipus bàsics de

lligadures.
Recolzament encastat
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

(“encastament”)
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Resum de les lligadures als sistemes plans (2D).

Incògnites
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

Lligadura Restricció (components de Reaccions

la reacció)

D. eix y 1 RV (RY)

D. eix y RV (RY)
D. eix x
2 RH (RX)

D. eix y RV (RY)
D. eix x 3 RH (RX)
G. pla xy Mz
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Si els elements de la lligadura externa estan en

equilibri, també es compleix la tercera llei de Newton
(les reaccions a cada un dels seus elements són del
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

mateix mòdul però sentit oposat).

p

pL/2 L pL/2

pL/2 L pL/2

pL/2 pL/2
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sistemes hipostàtics, isostàtics i hiperestàtics

▪ Abans d’estudiar una estructura és necessari conèixer
les reaccions a les lligadures (1er pas): condicions
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

d’equilibri estàtic (equacions de l’Estàtica).

Sistemes tridimensionals (3D)

Sistemes bidimensionals (2D)

▪ Podem trobar reaccions si equacions  incògnites.

TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Equivalent als sistemes d’equacions a Matemàtiques:

determinat
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

Falta una equació: indeterminat

No necessitam cap
determinat
equació:

Sobra una incompatible

equació:

Una equació és compatible

redundant: determinat
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sistemes d’equacions a Estàtica:

150 kN 400 kN 250 kN 100 kN
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

60º
60º 60º
Ax

Ay By
1.5 m 2.5 m 1m

3 equacions Podem resoldre el sistema:

3 incògnites sistema isostàtic (determinat)
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Ara modificam una lligadura i una de les forces:

En el cas de fer servir la força
de 100 kN (com en el cas 150 kN 400 kN 250 kN 150 kN
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

anterior, però canviant la

lligadura) el nombre 60º
60º 60º
d’equacions i incògnites és
el mateix ja que, justament,
les components horitzontals Ay By
es compensen. Tot i així el 1.5 m 2.5 m 1m
sistema seria inestable!

NO podem resoldre el sistema:

3 equacions sistema hipostàtic (incompatible)
2 incògnites SISTEMA INESTABLE!
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Ara modificam les dues lligadures:

150 kN 400 kN 250 kN 150 kN
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

60º
60º 60º
Ax Bx

Ay By
1.5 m 2.5 m 1m

NO podem resoldre el sistema:

3 equacions sistema hiperestàtic (indeterminat)
4 incògnites Necessitam + equacions (deformacions)
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Sistema externament isostàtic o sistema isostàtic

extern: # incògnites lligadures = # equacions estàtica.
Només amb les equacions de l’Estàtica permeten conèixer les reaccions de les
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

lligadures: consideram un “sòlid rígid”.

▪ Sistema externament hipostàtic o sistema hipostàtic

extern: # incògnites lligadures < # equacions estàtica.
Aquestes estructures són inestables  no es fan servir en construcció.

▪ Sistema ext. hiperestàtic o sistema hiperestàtic extern:

# incògnites lligadures > # equacions estàtica.
Necessitam equacions de l’Estàtica i equacions de compatibilitat de les
deformacions. Com aquestes darreres equacions depenen del material, les reaccions a
aquestes estructures també poden dependre del material.

▪ Grau d’hiperestatisme extern / graus de llibertat

externs:
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

▪ Grau d’hiperestatisme: primer pas a l’estudi

d’estructures.
▪ Hi ha dos tipus d’hiperestatisme:
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

▪ Excés d’incògnites que provenen de les lligadures externes

(sistemes exteriorment hiperestàtics).
▪ Excés d’incògnites derivades de les connexions de les parts
del sistema (sistemes interiorment hiperestàtics)

▪ Càlcul de l’hiperestatisme extern a sistemes plans:

G.H.E. = 0 estructura externament isostàtica

G.H.E. < 0 estructura externament hipostàtica
G.H.E. > 0 estructura externament hiperestàtica
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Trobar el grau d’hiperestatisme extern per a les

estructures bidimensionals següents.
1.6 – Conceptes d’hiperestatisme

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw

Trobar el grau d’hiperestatisme extern per a una biga

Hill, Madrid, 2002.

amb dos extrems articulats mòbils.

1.7
CONCLUSIONS
I ANNEXE
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

✓ La Resistència de Materials (RdM) és una disciplina

fortament basada en principis físics i matemàtics i
ens dota d’eines de càlcul per a obtenir tensions,
deformacions i desplaçaments d’estructures amb la
finalitat de trobar les seves dimensions mínimes sota
1.7 – Conclusions

unes certes condicions de seguretat.

✓ La RdM parteix d’uns principis (simplificacions) que
ens permet resoldre els problemes
✓ El mètode de les seccions ens permet determinar les
sol·licitacions (forces i moments interns) a cada punt
de la nostra estructura.
✓ Les lligadures externes introdueixen forces i
moments externs al sistema que s’han de conèixer.
Les equacions de l’Estàtica poden no ser suficients per
a resoldre completament el sistema (cas hiperestàtic).
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

BIBLIOGRAFIA DEL TEMA

Bibliografia principal
per a preparar el tema i ampliar coneixements
▪ Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.), Mc Graw Hill, Madrid,
BIBLIGRAFIA DEL TEMA

2002.
▪ Russel C. Hibbeler, Mecánica vectorial para ingenieros: Estática (10ª ed.),
Pearson Educación, México, 2004.
▪ Eduardo Martínez de Pisón Ascacíbar, Resistencia de Materiales - nivel básico,
Universidad de La Rioja, Logroño, 1999.
▪ Fernando Rodríguez-Avial Azcunaga, Resistencia de Materiales (4ª ed.),
Libreria Editorial Bellisco, Madrid, 1990.

Bibliografia complementària
▪ Robert L. Mott, Resistencia de Materiales (5ª ed.), Pearson Educación, México,
2009.
▪ Francesc Navés, Miquel Llorens, Càlcul d’estructures, Edicions UPC, Barcelona,
2000
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Sentit del tema

▪ En aquest tema introductori es farà un resum de l’evolució històrica i els
progressos als camps de la matemàtica i física aplicats a la construcció, que
constitueixen el que coneixem com Resistència de Materials. Aquest marc
ajudarà a visualitzar quins són l’objectiu i els conceptes clars de l’assignatura
BIBLIGRAFIA DEL TEMA

així com a analitzar les hipòtesis i aproximacions més importants que

s’utilitzaran a la majoria dels càlculs estructurals al llarg del curs.
▪ En aquest tema també s’introduiran dues eines que es faran servir molt sovint
en l’estudi de pràcticament totes les estructures: el mètode de les seccions i la
deducció del grau d’hiperestatisme d’una estructura.

Mètode de treball aconsellat

▪ Els dos primers epígrafs del tema són eminentment teòrics, pel que s’aconsella,
si escau, fer un petit esquema on es clarifiquin els conceptes introduïts i que
pugui ajudar a entendre què significa cada una de les hipòtesis i aproximacions
introduïdes.
▪ El darrer epígraf necessita, per part de l’alumne, la realització d’exercicis i
problemes relacionats amb el tema.
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA RESISTÈNCIA DE MATERIALS

Activitats a desenvolupar
▪ S’exposarà la unitat didàctica a les classes de teoria amb alguns exemples de
l’aplicació del mètode de les seccions i del càlcul del grau d’hiperestatisme.
BIBLIGRAFIA DEL TEMA

▪ L’alumne tindrà un recull de problemes sobre el darrer epígraf els quals es

corregiran a les classes de problemes individuals.

Dificultats principals
▪ En aquest tema el alumnes poden tenir alguna dificultat aplicant o plantejant les
equacions de l’estàtica o amb la descomposició/projecció de vectors, temes
àmpliament coberts a l’assignatura de primer Mecànica. En aquests casos es
recomana el repàs o estudi d’aquests apartats abans d’afrontar els propis
exercicis d’Estructures I.