You are on page 1of 18

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez

2n curs d’Edificació Departament de Física

MECÀNICA DE MATERIALS I
ESTRUCTURES
Estructures I
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

TEMA 3
1. Teoria elemental de la cisalla
2. Deformacions produïdes per cisalla pura
3. Conveni de signes
4. Forces tallants en seccions inclinades
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

TEORIA ELEMENTAL DE LA CISALLA


Si la resultant de les forces a la secció d’una biga està
continguda en el seu pla i el moment resultant és nul
3.1.1 – Teoria elemental de la cisalla
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

tindrem la sol·licitació de cisalla pura.


Només és possible tenir cisalla pura a seccions
3.1 – Cisalla pura

determinades d’una biga: la cisalla indueix moments!!!


Dominant en elements d’unió (perns, reblons, soldadures)
perquè es poden menysprear els moments induïts.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia


de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Hipòtesis de càlcul:
1. La hipòtesi de Bernoulli: seccions rectes romanen
3.1.1 – Teoria elemental de la cisalla

planes després de la deformació.


TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

2. La tensió tangencial (t) que produeix la força


3.1 – Cisalla pura

tallant té la mateixa direcció que la força i es


reparteix de manera uniforme a la secció.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia


de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

DEFORMACIONS PER CISALLA PURA


3.1.2 – Deformacions produïdes per cisalla pura

La deformació d’un paral·lelepípede sotmès a un esforç


purament tallant, paral·lel als plans coordenats, no varia
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

la longitud dels seus costats, però sí l’angle entre ells. El


resultat és un paral·lelepípede obliquo.
3.1 – Cisalla pura

L’angle g es denomina deformació angular i s’utilitza a la


següent llei de Hooke:

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia


de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

També es compleix la llei de Hooke per a forces tallants.


3.1.2 – Deformacions produïdes per cisalla pura
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA
3.1 – Cisalla pura

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia


de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.

G és el mòdul d’elasticitat transversal del material que es


relaciona amb el mòdul d’elasticitat (E) i el coeficient de
Poisson (n):
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Es pot trobar l’angle de Analogia amb l’esforç


3.1.2 – Deformacions produïdes per cisalla pura

desplaçament: normal pur (Tema 2):


TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA
3.1 – Cisalla pura

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia


de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Per fer un forat a una planxa d’acer d’espessor 8 mm es


3.1.2 – Deformacions produïdes per cisalla pura

fa servir un punxó de 5 cm de diàmetre. Coneixent la


tensió de ruptura a tallant del material de la xapa
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

(tR = 300 MPa) es demana:


1. Calcular la força F necessària per poder fer el tall a la xapa.
3.1 – Cisalla pura

2. La tensió de compressió admissible mínima que ha de tenir el


material del punxó.
5 cm

8 mm
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

CONVENI DE SIGNES
Conveni de signes:
deformacions en sentit horari: esforç tallant positiu (+)
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

deformacions en sentit antihorari: esforç tallant negatiu (-)


3.1.3 – Conveni de signes

Aquest conveni és INDEPENDENT del signe dels vectors


3.1 – Cisalla pura

en l’aplicació del mètode de les seccions però tots dos


coincideixen si es fan servir les direccions aconsellades al
tema 1.

CONVENI DE Esforç normal Esforç tallant Moment flector


SIGNES FINAL (N) (T) (M)

Positiu (+)

Negatiu (-)
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

TALLANTS EN SECCIONS INCLINADES


3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades

Secció recta perpendicular


TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

a l’eix d’una biga sotmesa a


una força normal (mètode
3.1 – Cisalla pura

de les seccions): no tenim


forces tallants.

A un element de tensió J.M. Gere & S.P. Timoshenko:


Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.

cúbic, amb cares


perpendiculars a l’esforç
normal, només tenim
tensions normals.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Secció recta obliqua a


3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades

l’eix d’una biga sotmesa a


un esforç normal:
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

• La resultant ha de ser una


força horitzontal P.
3.1 – Cisalla pura

• La resultant es pot separar


en components normal i
tallant.

Els mòduls dels esforços


normals i tallants són:

J.M. Gere & S.P. Timoshenko:


Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

L’esforç normal i l’esforç tallant tenen la mateixa direcció


3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades

que les respectives forces, i el signe està determinat pel


conveni vist fins ara.
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

Agafant els angles en sentit antihorari positius:


3.1 – Cisalla pura

Aquestes equacions s’han obtingut amb les equacions de


l’estàtica i, per tant, són independents del material.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física
3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA
3.1 – Cisalla pura

Figura adaptada per R. Santamarta


de J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.

▪ L’esforç normal màxim es dóna a q = 0º


▪ L’esforç normal és mínim (0) quan q = ±90º
▪ L’esforç tallant màxim es dóna quan q = 45º i val la
meitat de l’esforç normal màxim; a q = -45º val el
mateix però provoca un gir de signe contrari.
▪ L’esforç tallant és mínim a les seccions perpendiculars
i longitudinals a la força aplicada (q = 0º i q = ±90º)
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Diferència entre dos


3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades

elements de tensió
iguals però amb
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

orientació diferent a la
biga en tracció.
3.1 – Cisalla pura

A compressió totes les


tensions tindran sentits
oposats a les de la biga
carregada a tensió
(canvi de signe de sx a
J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
les fórmules). Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.

L’esforç tallant és la meitat que l’esforç normal màxim,


però pot provocar la fractura (deformació plàstica) si el
material és molt menys resistent en tallant que en tracció
(acer de construcció, fusta, ...).
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Una càrrega de 90 kN comprimeix una barra prismàtica


3.1.4 – Tensions tallants en seccions inclinades

amb àrea transversal 1200 mm2. Determinar l’estat


tensional complet per un element de tensió orientat a q =
TEMA 3 – TEORIA DE LA CISALLA

25º de la força normal de compressió.


3.1 – Cisalla pura

90 kN
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

BIBLIOGRAFIA DEL TEMA

Bibliografia principal
TEMA 3 – CISALLA PURA

per a preparar el tema i ampliar coneixements


BIBLIGRAFIA DEL TEMA

▪ Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.), Mc Graw Hill, Madrid,
2002.
▪ Robert L. Mott, Resistencia de Materiales (5ª ed.), Pearson Educación, México,
2009.
▪ Russel C. Hibbeler, Mecánica de Materiales (6ª ed.), Pearson Educación,
México, 2006.
▪ Francesc Navés, Miquel Llorens, Càlcul d’estructures (3ª ed), Edicions UPC,
Barcelona, 2000
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Sentit del tema


▪ La unitat didàctica és una introducció a la cisalla pura i a les tensions i
deformacions associades a aquest tipus de sol·licitació. L’objectiu és que
l’alumne es familiaritzi amb els esforços de cisalla i el tipus de deformació que
provoquen aquestes. També s’introduiran algunes aproximacions que es faran
TEMA 3 – CISALLA PURA
BIBLIGRAFIA DEL TEMA

servir a unitats didàctiques posteriors, com ara que les tensions provocades per
les forces de cisalla es consideraran constants a les seccions analitzades.
L’alumne ha de tenir clar, però, que això és una aproximació de treball per a no
complicar les estructures que s’estudiaran en aquesta assignatura.
▪ Tot i que hi ha aplicacions que s’analitzen com si només es tractessin d’un
problema de cisalla pura, com per exemple unions amb perns, reblons i
soldadures, en general és impossible tractar-les sense entrar en aspectes
normatius, pel que el seu estudi es deixarà per a l’assignatura d’Estructures II.

Mètode de treball aconsellat


▪ Aquest és un tema fonamentalment teòric on l’estudiant ha de focalitzar les
seves energies en entendre els conceptes de cisalla pura i els seus efectes
sobre les estructures. Tot i que s’introdueix alguna fórmula molt senzilla, no es
realitzarà cap exercici de la seva utilització ja que, al nivell que es dóna el tema,
l’aplicació de les equacions és directa i no implica cap complicació per l’alumne.
ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física

Activitats a desenvolupar
▪ L’exposició del tema donada pel professor a les classes teòriques es considera
suficient per a adquirir les idees bàsiques. Es recomana l’ús de la bibliografia si
TEMA 3 – CISALLA PURA
BIBLIGRAFIA DEL TEMA

és necessari aclarir alguns conceptes. No es realitzaran problemes, ni de grup


ni individuals, relacionats amb aquesta unitat didàctica.

Dificultats principals
▪ No es preveuen dificultats importants durant l’aprenentatge de la unitat
didàctica, tret d’algun dubte conceptual que pugui aparèixer durant el treball
autònom de l’estudiant o la interpretació dels diagrames de tallants de les
seccions rectes. Aquests obstacles s’haurien de poder resoldre fàcilment
mitjançant la consulta bibliogràfica.

You might also like