Tema 5 - Deformacions Flexio

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física
ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ
5– Estructures
DEFORMACIONS I FLEXIÓ
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
Rubén Santamarta – Física de Materials1
TEMA 5
1. Mètode de la doble integració
2. Mètode dels teoremes de Mohr
3. Aplicació del principi de superposició
2
MÈTODE DE LA
DOBLE INTEGRACIÓ
3
EQUACIÓ DE LA LÍNIA ELÀSTICA

• Una vegada coneguda la distribució de les tensions a una
TEMA 5 – ANÀLISI DE LES DEFORMACIONS
biga, ens interessa el càlcul de les seves deformacions, és a

5.1 – Mètode de la doble integració
5.1.1 – Equació de la línia elàstica
dir, l’estudi de la seva rigidesa.

• Moltes vegades el disseny i dimensionat de les estructures
està condicionat per la seva rigidesa i no per la seva
resistència.
• Les normatives dels diferents països fixen les deformacions
màximes o deformacions admissibles dels elements
sotmesos a flexió. Per això, sovint es dimensiona imposant
que les deformacions siguin menors que les màximes
admissibles i després es comprova que les tensions no
superin els valors admissibles.
4
• Consideram una biga de secció recta constant que admet un

pla de simetria on estan contingudes les càrregues. Si la biga
està sotmesa a flexió simple amb càrregues únicament a

l’eix y, l’eix z serà l’eix neutre i la superfície formada per tots
els eixos neutres de totes les seccions rectes formarà la

superfície neutra.
• La intersecció de la superfície neutra amb el pla de simetria
és la deformada de la línia mitja de la biga, que es coneix
com a línia elàstica o elàstica.
• A una biga amb una estat de càrregues general, qualsevol
secció experimentarà una deformació que es podrà
descriure per dues magnituds (considerant menyspreables
els desplaçaments al llarg de l’eix x):
1. El desplaçament perpendicular a l’eix longitudinal (yC).
2. L’angle de flexió (girat) per la secció (qC).
5
• Podem relacionar la curvatura (k), o

el radi de curvatura (r), de dues
seccions indefinidament pròximes

amb el pendent i curvatura de la

deformada:
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
 Per altra banda, combinant les dues formes de la llei de

Navier, podem obtenir l’expressió següent per al radi de
curvatura:
 En quina situació el radi de curvatura
serà constant, és a dir, l’equació de
l’elàstica serà un arc de
circumferència?
6
• En el cas de flexió simple, podem combinar els dos resultats

anteriors per a obtenir l’equació diferencial EXACTA de la
línia elàstica:
on el producte EIZ es coneix com a mòdul de rigidesa a la

flexió.
• Si admetem la hipòtesi de petites deformacions, es pot
menysprear el terme y’2 en front de la unitat, obtenint
l’equació diferencial APROXIMADA de la línia elàstica:
• Una conseqüència clara de l’equació anterior és que les

seccions de la biga on s’anul·la el moment flector, la corba
elàstica presenta punts d’inflexió (canvi de signe de la
curvatura).
7
MÈTODE DE LA DOBLE INTEGRACIÓ

• Fer una doble integració de l’equació anterior ens permetrà
trobar l’equació y=y(x) que ens indica el desplaçament del

5.1.2 – Mètode de la doble integració
centre de gravetat de cada secció a causa de la deformació

causada per la flexió.
• Si EIZ és variable s’haurà de trobar la seva dependència amb
x abans d’integrar.
• Normalment interessa trobar quina secció presenta la
màxima deformació vertical (coneguda com a fletxa o fletxa
màxima) i el seu valor.
• En integrar l’equació sortiran dues constants arbitràries que
s’hauran de determinar amb les condicions de contorn
concretes per a cada problema, i que ens donaran l’única
solució possible al problema des del punt de vista físic.
8
• Quan tenim que E i Iz són constants per zones, la taula

següent ens dóna la relació entre les forces repartides (si la
seva funció es pot expressar de forma polinomial), les forces

5.1.2 – Mètode de la doble integració
tallants, els moments flectors, l’angle i el desplaçament de la

deformada:
Integram cada “bot” cap Derivam cada “bot” cap
Magnitud
abaix: n=n+1 a dalt: n=n-1
EIzq
EIzy
9
CONDICIONS DE CONTORN HABITUALS

• Algunes condicions de contorn típiques són:
5.1.3 – Condicions de contorn habituals
 y(x0) = 0 (on x0 és la posició d’un recolzament que limiti el

desplaçament perpendicular a l’elàstica, una articulació o un

encastament).
 y’(x0) = 0 (on x0 és la posició d’un encastament).
 y’(x0) = 0 (on x0 és la posició d’un punt on sabem que la derivada és
nul·la; per exemple en el punt mig d’una estructura simètrica).
 y(x0)esq = y(x0)dre // y’(x0)esq = y’(x0)dre (on x0 és la posició d’un
punt on les equacions dels moments són diferents per a la zona de
l’esquerra i de la dreta, és a dir, en els punts on hi ha un canvi de
zona quan feim el mètode de les seccions o integració).
10
DIAGRAMA DE LA DEFORMADA
• El diagrama de la deformada (o de l’elàstica) no és més que
la representació gràfica de la funció y=y(x):

5.1.4 – Diagrama de la deformada
 Normalment es representa EIZy, sempre que tinguem EIZ constant ja

que “surt” directament de la doble integració.
 L’anàlisi de l’equació de la deformada i els angles de flexió els
podem construir a partir del diagrama de moments flectors. És a dir,
el diagrama de moments és la peça fonamental en torn la que gira
tot el càlcul de deformacions.
 Els valors positius dels moments flectors corresponen amb seccions
còncaves i els negatius amb seccions convexes. Aquesta relació és
fàcil de visualitzar-la degut a que els moments flectors són la segona
derivada de la deformada (amb EIz constant).
 Per la mateixa raó, els zeros dels moments flectors són punts
d’inflexió de l’equació elàstica, és a dir, canvi del signe de la
curvatura de l’estructura deformada.
11
Dibuixar el diagrama aproximat de la deformada.

Trobar l’equació de l’elàstica per a la biga de la següent

figura, els angles de gir als extrems i la posició i valor de la

fletxa (deformació màxima):
A B
x
12
Promptuari Ensidesa (Tomo 2): Pàg. 462

13

14
Dibuixar el diagrama aproximat de la deformada.

Trobar l’equació de l’elàstica per a la biga de la següent

figura, els angles de gir als extrems i al punt d’aplicació de la

força i la posició i valor de la fletxa (deformació màxima):
A C B
x
a b
15
16

17
MÈTODE DELS
TEOREMES DE MOHR
18
• Els teoremes de Mohr, o teoremes de les àrees de

moments, calculen el desplaçament, o el gir, d’una única
secció. Així s’eviten càlculs complicats de l’elàstica que

descriuen el comportament de tots els punts de l’estructura.
Però amb els teoremes de Mohr, si es volen conèixer els
5.2 – Teoremes de Mohr
desplaçaments i/o girs a més d’un punt, s’ha de fer el càlcul

per a cada punt.
• La seva aplicació requereix intuïció i entrenament per a
arribar a resoldre els problemes menys senzills. Per això, són
més útils en les estructures senzilles o amb càrregues poc
complicades.
• Per a utilitzar aquests teoremes es necessita tenir el
diagrama de moments dividit per la rigidesa per flexió (EIZ).
Si la rigidesa és constant, es pot esperar a fer la divisió al
final de la resolució del problema.
19
PRIMER TEOREMA DE MOHR

A partir de l’expressió de la curvatura es pot trobar una
expressió per a l’angle dq que formen dues seccions

infinitament properes després de la deformació per flexió:
5.2.1 – Primer teorema de Mohr


Hill, Madrid, 2002.
1er teorema de Mohr A qualcú li sona aquesta expressió?

(forma diferencial)
1er teorema de Mohr

(forma integral)
(amb EIZ constant)

20
1r teorema de Mohr:
“L’angle qCD format per les tangents de l’elàstica en dos
punts xC i xD (és a dir, el gir relatiu de la secció D respecte

de la secció C) és l’àrea del diagrama MZ/EIZ entre
5.2.1 – Primer teorema de Mohr
aquests dos punts.”


Hill, Madrid, 2002. 21
SEGON TEOREMA DE MOHR

 Les tangents de l’elàstica en dos punts tallen la vertical
traçada per la secció C (el nostre pla de “referència”)

en altres dos punts (P y P’). La longitud del segment
5.2.2 – Segon teorema de Mohr
entre P y P’ es pot calcular com:

 Al 2n teorema de Mohr integram

aquesta expressió entre un punt
on dibuixam una tangent (D) i la
secció C on traçam la vertical:
2n teorema de Mohr de Materiales (2ª ed.). Mc Graw

Hill, Madrid, 2002.
(amb EIZ constant)

22
2n teorema de Mohr:
“El segment situat en la vertical de la secció C que està
limitat per la posició de l’elàstica en aquesta vertical i la

intersecció d’aquesta amb la tangent de l’elàstica en el
5.2.2 – Segon teorema de Mohr
punt D ve donat pel moment estàtic de l’àrea del

diagrama MZ/EIZ compresa entre els punts xC i xD.”

Hill, Madrid, 2002. 23
CRITERI DE SIGNES
• En el 1r teorema, el canvi d’angle qCD té el mateix signe que
el signe de l’àrea de moments flectors en el diagrama

corresponent (un gir en sentit antihorari és positiu per a x
creixents cap a la dreta).
5.2.3 – Criteri de signes
• En el 2n teorema, el signe del segment calculat és positiu si

el tall de la tangent de l’elàstica en el punt D està per
damunt de l’elàstica en la secció C.
• També es pot treballar amb les àrees del diagrama sense
mirar el signe i, interpretar el resultat al final.
• L’àrea del diagrama de moments es pot fraccionar aplicant
el principi de superposició i, després, sumar cada una de les
àrees amb els signes corresponents:
1TM: 2TM:
24
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr

EXEMPLES DELS TEOREMES DE MOHR
Trobar els angles de gir als extrems i la posició i valor de la

deformació màxima (fletxa):
A B
x
25
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr Trobar els angles de gir als extrems i al punt d’aplicació de la
força i la posició i valor de la deformació al punt d’aplicació
de la força, quan aquesta s’aplica a la meitat de la biga:

A B
C
x
a b
26

 EXEMPLE RESOLT: Trobar la posició i el valor de la fletxa en
l’estructura següent.
2P
 En primer lloc s’ha de dibuixar el diagrama de moments:
A B
2a a
M
-2aP
x 27
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Amb la informació del diagrama de
moments, es pot fer un dibuix aproximat de
2P
l’elàstica deformada (o deformada):
A B
C
2a a
A B
C
2P
C’
28
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Abans de començar el càlcul dels desplaçaments,
determinarem els angles de la deformada amb
l’horitzontal, ja que els necessitarem, per exemple,

per a calcular el desplaçament en el punt C.
• Com el primer teorema de Mohr ens dóna un canvi

relatiu d’angles entre les dues posicions, i no un canvi
en valor absolut, hem de trobar un mètode alternatiu
per a obtenir aquest angle.
• Una de les possibilitats és emprar el segon teorema

de Mohr, que ens dóna la longitud del segment entre
un primer punt de la deformada i un segon punt
determinat per la intersecció de la vertical i la
tangent en un altre punt de la deformada.
29

• Si agafam la tangent des del punt A (immòbil en
el procés de deformació a causa de l’articulació)
i la vertical en el punt B (punt també immòbil

degut a la presencia d’un recolzament) la
distància es pot trobar directament amb el
B
segon teorema de Mohr. 1
A B
C
2a
2P
C’
30
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • La longitud d’aquest segment la podem
calcular mitjançant l’àrea del diagrama de
moments flectors entre els punts A i B i la

distància horitzontal al centre de gravetat
d’aquesta àrea, mesurada des del punt B

(segon teorema de Mohr):
31

• I com aquesta distància també es pot calcular

com el producte de l’angle i la distància entre
els punts A i B, obtenim l’angle
Angle positiu perquèen
hemelestablert
punt A
(mesurat respecte com q = 0.
l’horitzontal):
l’horitzontal
32
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Ara, amb el valor de l’angle de la deformada
al punt A (respecte l’horitzontal), podem
calcular l’angle de l’elàstica en B (també

respecte l’horitzontal). Aquesta vegada
utilitzarem el primer teorema de Mohr que

ens permet determinar l’angle format per les
tangents en dos punts diferents de l’elàstica:
A B
C
2a
2P
Quin signe hauria de tenir Dq? C’

33
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • El valor d’aquest angle el calculam com l’àrea
del diagrama de moments entre els punts A i
B dividit per la rigidesa a la flexió de la biga

(primer teorema de Mohr):
A B
C
2a
2P
C’
34
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • I substituint els valors de l’àrea entre els dos
punts i l’angle de la deformada en A
(obtingut prèviament) en aquesta equació,

obtenim el valor de l’angle de l’elàstica
deformada en el punt B:
35
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Amb el valor de l’angle de la deformada
respecte l’horitzontal en el punt B podem
calcular el desplaçament de la biga en el

punt C. Per a això hem de sumar dues
longituds: una que podem calcular amb el

segon teorema de Mohr (
A
)a i una altra
amb trigonometria ( B ): C
C2
C1
36
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Utilitzant el segon teorema de Mohr amb
l’àrea del diagrama de moments flectors
entre B i C:
37

• I mitjançant trigonometria determinam la segona

longitud que necesitam:
• Per tant, el desplaçament total del punt C és la suma

dels dos valors anteriors:
38
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • No hi ha eleccions úniques per a resoldre el
problema amb teoremes de Mohr: sovint hi
ha múltiples alternatives. Per exemple,

C per a 2
calcular el desplaçament de l’extrem lliure

utilitzant el segon teorema de Mohr:
A B
C
2a a
C1
39
• La combinació dels dos teoremes de Mohr també ens permet,

5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr per exemple, determinar el punt de la deformació màxima en una
regió de la nostra biga, així com el valor de la seva deformació. És
el que farem ara per a la biga anterior en la regió entre els punts
A i B:
D2
D1
A B
C
D
x 2P
• El problema que tenim és que no sabem on està el màxim i per C’

tant hem de trobar-lo. Això es pot fer amb els teoremes de Mohr
si el diagrama de flectors és senzill, com en aquesta estructura.
40
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Aquest és el diagrama de moments amb
2P
l’àrea de color entre A i D:
A D B
C
2a a
M L’alçada del triangle -2aP

blau, dada que
necessitam, és -Px
-Px _
x X
41
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • El màxim de la deformada entre A i B (punt
D’) està a una distància desconeguda ‘x’ de
l’origen i té pendent (angle) nul, per ser el

màxim d’una corba. Per tant, aplicant el
primer teorema de Mohr entre A i D, per

exemple, i utilitzant els valors exactes dels
dos angles de la deformada en aquests
punts, determinam el valor de ‘x’ :
42
ESTRUCTURES I
2n curs d’Edificació
Departament de Física
Rubén Santamarta Martínez
43
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Coneguda la posició ‘x’ del màxim de la
deformació en la zona entre A i B, podem
calcular el valor de la deformació de manera

similar a com s’ha fet per al punt C (veure
figura):
44
ESTRUCTURES I
45
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • La manera més directa, però, per a fer el
càlcul de la fletxa mitjançant els teoremes de
Mohr és la que mostra la figura, fent servir el

fet de que al màxim de la deformada l’angle
és Dzero:
2
D1
A B
C
D
x
2P
C’
46
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Amb aquesta selecció de punts podem
calcular el valor de la deformació únicament
amb el segon teorema de Mohr, sense

necessitat d’afegir un càlcul trigonomètric. És
important fer notar que ara la posició del

centre de gravetat del triangle blau en el
diagrama de moments es mesura des del
punt A:
47
5.2.4 – Exemples d’aplicació dels teoremes de Mohr • Òbviament, ha sortit el mateix resultat. Per
tant, el valor de la fletxa per a la biga de
l’exercici inicial és el desplaçament en el punt

C:
48
DOBLE INTEGRACIÓ VS MOHR

• Per a calcular el gir o desplaçament en diversos punts d’una
5.2.5 – Donle integració vs. Mohr: quin elegir?
estructura, o l’equació de l’elàstica, normalment és més

convenient doble integració.
• Quan només ens interessa un únic punt de l’estructura,

generalment és més ràpid aplicar els teoremes de Mohr.
• Si l’estructura té moltes zones per a aplicar el mètode de les
seccions, l’aplicació de les condicions de contorn en doble
integració pot arribar a complicar-se molt; en aquests casos,
sovint és aconsellable fer servir els teoremes de Mohr.
• Una excepció a la regla anterior és quan les càrregues són
complicades (triangulars o de grau superior). Aleshores
doble integració pot ser més senzill.
49
5.2.5 – Donle integració vs. Mohr: quin elegir? • Doble integració és molt mecànic, no necessita dibuixar el
diagrama de moments i és molt útil per a calcular fletxes,

però ha de menester bones habilitats matemàtiques.
• Els teoremes de Mohr, són més senzills matemàticament
però necessiten el diagrama de M/EIz i convé tenir una idea

inicial de la deformada, cosa que no sempre és evident;
Mohr pot requerir una forta intuïció.
• Amb encastaments els teoremes de Mohr són molt útils i
fàcils d’emprar: elegint la tangent en l’encastament i la
perpendicular a la deformada en el punt on volem
“mesurar” el desplaçament obtenim directament el que
cercam.
50
APLICACIÓ DEL
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ
51
5.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural

5.3.1 – Principi de superposició aplicat als diagrames
SUPERPOSICIÓ ALS DIAGRAMES
• Ja vàrem veure que les càrregues, tensions i moments es
podien calcular mitjançant el principi de superposició, ja

que són funcions lineals de les càrregues aplicades. Per tant,
també podem fer servir el principi de superposició per al
dibuix quantitatiu/qualitatiu dels diagrames de forces i
moments.
• Aquest mètode és realment útil si disposam de fórmules i/o
diagrames (p.e. promptuari d’Ensidesa) per a casos
simplificats, la suma dels quals puguin adaptar-se al nostre
cas particular.
• Recordau: el principi de superposició es pot aplicar si la llei
de Hooke és vàlida en tot moment, i si les deflexions i
rotacions són molt petites de manera que no alterin les
accions de les altres càrregues aplicades.
52
M
+
+
-
x
x
T
M
ESTRUCTURES I
-
-
+
x
x
ESTUDI DELS DIAGRAMES (EXEMPLE 1)
53
T
+
-
-
x
x
T
T
ESTRUCTURES I
-
-
54
x
x
M
M
-
+
x+
M
M
ESTRUCTURES I
-
+
+
x
x
55
M
+
+
-
x
x
T
M
ESTRUCTURES I
+
+
-
ESTUDI DELS DIAGRAMES (EXEMPLE 2)
x
x
56
T
T
+
+
-
x
x
T
T
ESTRUCTURES I
+
-
x
x
57
M
+
+
-
x
x
M
M
ESTRUCTURES I
+
+
-
x
x
58

 Una manera senzilla de calcular les deflexions d’una
biga és mitjançant el mètode de superposició, és a dir,
superposant les deflexions que produeixen cada una

de les accions exteriors com si actuessin per separat,
al igual que ja ho hem fet per a càrregues, forces i
moments.
 El càlcul de la deflexió total es pot fer amb una suma
algebraica degut al caràcter lineal de les equacions
diferencials de l’elàstica deformada.
 Aquest mètode és més potent si disposam de fórmules
(p.e. promptuari d’Ensidesa) que es puguin adaptar a
la nostra estructura particular. A més, si hi ha alguna
càrrega distribuïda que no surti a les taules podem
combinar la superposició amb la integració per a
obtenir les deflexions/angles desitjats.
59
5.3.2 – Ús del promptuari per al anàlisi de les deformacions

5.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural PROMPTUARIS PER A DEFORMACIONS
• Sovint s’utilitzen promptuaris per analitzar ràpidament les
estructures: lleis de forces tallants i moments flectors,

angles de deformació, desplaçaments, etc...
• Els promptuaris no recullen tots els casos possibles, però la
gran majoria es poden obtenir combinant vàries possibilitats
amb el principi de superposició.
• Cada promptuari fa servir un criteri de signes diferent;
sempre s’ha de ser conscient de quin es fa servir. També és
important saber l’origen de les distàncies (on col·locam x=0)
i en quin sentit creix l’eix x.
• Sovint haurem de descomposar o girar estructures per
adaptar-les al model del promptuari; en el procés no ens
hem de deixar cap força o moment o fer canvis erronis en
les fórmules del promptuari.
60
ESTRUCTURES I
61
ESTRUCTURES I
62

5.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural Trobar el desplaçament vertical del punt mig de l’estructura
següent:
600 N 300 N
1m 3m 2m
63

5.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural Trobar la fletxa vertical de l’estructura següent:
2P
2a a
Quina és la força màxima “2P” que podem aplicar per no superar un

desplaçament màxim d’1 cm si a és 1 m, i la biga és una IPN180
d’acer (E=210 GPa)?
64
CONCLUSIONS TEMA 5
• En carregar una biga en flexió, qualsevol secció C
experimentarà un desplaçament perpendicular a l’eix

longitudinal (yC) i un gir (qC) que queden determinats per
l’equació diferencial aproximada de la línia elàstica:
CONCLUSIONS
• Fer una doble integració de l’equació anterior ens permetrà

trobar y(x) i y’(x) (l’angle) per a tota la biga.
• Els teoremes de Mohr també ens permeten calcular
desplaçaments i/o girs d’una secció determinada.
• El principi de superposició ens permet elaborar diagrames
de forces i moments així com calcular deflexions de les
estructures a partir de simples sumes algebraiques.
65
BIBLIOGRAFIA DEL TEMA

Bibliografia principal
per a preparar el tema i ampliar coneixements
 Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.), Mc Graw Hill, Madrid,
2002.
 Russel C. Hibbeler, Mecánica de Materiales, (6ª ed.), Pearson Educación,
México, 2006.
 James M. Gere, Timoshenko: Resistencia de Materiales, (5ª ed.), Thomson,
Madrid, 2004. Andrew Pytel, Ferdinand L. Singer, Resistencia de Materiales (4ª
ed.), Oxford University Press, México, 2001.
 Robert L. Mott, Resistencia de Materiales (5ª ed.), Pearson Educación, México,
2009.
 Ferdinand P. Beer, E.Russell Johnston, John T. DeWolf, David F. Mazurek,
Mecánica de Materiales (5ª ed), Mc Graw Hill, México, 2010
 Egor P. Popov, Mecánica de Sólidos (2ª ed.), Pearson Educación, México, 2000
Bibliografia complementària
 Fernando Rodríguez-Avial Azcunaga, Resistencia de Materiales (4ª ed.),
Libreria Editorial Bellisco, Madrid, 1990.
66
Sentit del tema

 A partir dels esforços i moments interns d’un punt qualsevol d’una biga o pòrtic
isostàtic, que hem après a calcular al tema anterior, és necessari obtenir les
deformacions que aquestes càrregues provoquen en les estructures. Aquest és,
de fet, l’objectiu bàsic de la Resistència de Materials.

 En aquesta unitat s’introdueixen diversos mètodes, juntament amb les bondats i
el punts negatius de cada un d’ells, per a que els estudiants puguin tenir
diversos recursos depenent del tipus d’anàlisi que necessitin fer a l’estructura en
concret.
 Des del punt de vista d’habilitats, en aquest tema s’introdueix tant l’ús del
promptuari com de programes informàtics per al càlcul de esforços, moments i
deformacions d’estructures, eines imprescindibles en assignatures de cursos
posteriors. A més a més, durant el desenvolupament d’aquest tema i de
l’anterior, l’alumne haurà de desenvolupar d’una manera important la seva
capacitat analítica i de resolució de problemes, una de les competències que
més es treballa en aquesta assignatura.
67
Mètode de treball aconsellat

 Els conceptes teòrics i el número d’exemples que es desenvoluparan a les

classes de teoria seran exhaustius per ajudar els alumnes a entendre aquesta
unitat, la qual conté aspectes molt abstractes i de difícil assimilació.
Precisament per aquesta raó, el recolzament bibliogràfic de l’estudiant és

pràcticament imprescindible, moltes vegades simplement per a entendre
correctament el funcionament dels diferents mètodes de càlcul de
deformacions. Per a la resta del tema s’aconsella les mateixes directrius que les
indicades al tema anterior, ja que la unitat didàctica 6 no és més que una
continuació de la 5.
 Els problemes de càlcul de deformacions proposats per a les classes de
problemes individuals es poden resoldre per qualsevol dels mètodes vistos a
teoria, però normalment s’indica el mètode més senzill per a la seva resolució.
No és recomanable intentar resoldre els exercicis per un mètode que no sigui
l’indicat, ja que poden resultar extremadament complicats i, per tant, tenir
efectes contraproduents per a l’estudiant. En cas de que l’alumne consideri
oportú practicar en la resolució de problemes addicionals mitjançant un dels
mètodes introduïts a la unitat, és preferible recórrer a la bibliografia que resoldre
els problemes de la llista mitjançant un mètode diferent al que es demana a
l’enunciat.
68
Activitats a desenvolupar
 Una vegada més es farà un desenvolupament teòric que haurà de ser

acompanyat per una recerca bibliogràfica, preferiblement amb les referències
indicades per a aquesta unitat didàctica.
 Es faran dos exercicis de grup basats en el càlcul de deformacions d’una
estructura mitjançant en dos dels tres mètodes introduïts al programa de
l’assignatura.
 Finalment, com a tots el temes del programa, després de que els alumnes hagin
tingut temps suficient per a preparar-se la llista d’exercicis, aquests es
corregiran a les classes de problemes individuals.
69
Dificultats principals
 Els conflictes més importants amb els que es pot trobar l’alumne al llarg del
TEMA 6 – TEORIA DE LA FLEXIÓ
tema depenen del mètode emprat per al càlcul de deformacions. Per al primer
d’ells, el mètode de doble integració, els alumnes poden trobar obstacles de
caire matemàtic ja que es resolen mitjançant integració i imposició de

condicions de contorn. Una vegada més, el càlcul d’integrals polinòmiques no
hauria de suposar una dificultat per aquells alumnes que han adquirit les
competències pertinents a cursos previs a la universitat o durant l’assignatura
Fonaments Matemàtics del primer quadrimestre.
 Els teoremes de Mohr no contenen dificultat en el càlcul matemàtic, però pot no
ser obvi el plantejament del problema fins que no s’han realitzat uns quants
exercicis que atorguin una certa perspectiva i intuïció a l’estudiant.
 El principi de superposició és, a priori, el més senzill d’aplicar, tot i que s’ha
d’anar amb molta cura amb els signes, l’aplicació de les fórmules del promptuari
i, especialment, els punts d’unió quan es descomposa l’estructura en vàries
parts. Una vegada més, una bona dosi de paciència i concentració és la millor
eina per superar aquestes dificultats.
70

6.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural  Trobar l’angle a A i el Promptuari Ensidesa: Pàg. 463
desplaçament vertical
del punt mig de

l’estructura següent:
q0
A B
L/2 L/2
71

6.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural  Trobar l’angle a A i el Promptuari Ensidesa: Pàg. 457
del punt mig de

q0
A B
L/2 L/2
72
2n curs
2nEnginyeria d’Edificació
curs d’Edificació Departament de Física

6.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural  Trobar l’angle i el Promptuari Ensidesa: Pàg. 511
al punt B de l’estructura
següent:
P
q
A B
a b
L
P
' A = ¡ b2
2E I
P b2
yA C = [3(l ¡ x) ¡ b]
6E I
73
2n curs
2nEnginyeria d’Edificació
curs d’Edificació Departament de Física

6.3 – Ús de promptuaris i software de càlcul estructural  Trobar el desplaçament Promptuari Ensidesa: Pàg. 513
vertical del punt mig de
P
q
A B
a b
L
µ ¶
pc c2
' A = ¡ b +
2
2E I 12
· µ ¶ ¸
pc c2
yA C = (a ¡ x) 3b2 + + 2b3
6E I 4
74

Tema 5 - Deformacions Flexio

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 5 - Deformacions Flexio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez

2n curs d’Edificació Departament de Física

ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ

EQUACIÓ DE LA LÍNIA ELÀSTICA

biga, ens interessa el càlcul de les seves deformacions, és a

dir, l’estudi de la seva rigidesa.

• Consideram una biga de secció recta constant que admet un

està sotmesa a flexió simple amb càrregues únicament a

els eixos neutres de totes les seccions rectes formarà la

• Podem relacionar la curvatura (k), o

seccions indefinidament pròximes

amb el pendent i curvatura de la

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

 Per altra banda, combinant les dues formes de la llei de

• En el cas de flexió simple, podem combinar els dos resultats

on el producte EIZ es coneix com a mòdul de rigidesa a la

• Una conseqüència clara de l’equació anterior és que les

MÈTODE DE LA DOBLE INTEGRACIÓ

trobar l’equació y=y(x) que ens indica el desplaçament del

centre de gravetat de cada secció a causa de la deformació

• Quan tenim que E i Iz són constants per zones, la taula

seva funció es pot expressar de forma polinomial), les forces

tallants, els moments flectors, l’angle i el desplaçament de la

CONDICIONS DE CONTORN HABITUALS

5.1.3 – Condicions de contorn habituals

 y(x0) = 0 (on x0 és la posició d’un recolzament que limiti el

desplaçament perpendicular a l’elàstica, una articulació o un

la representació gràfica de la funció y=y(x):

 Normalment es representa EIZy, sempre que tinguem EIZ constant ja

Dibuixar el diagrama aproximat de la deformada.

Trobar l’equació de l’elàstica per a la biga de la següent

figura, els angles de gir als extrems i la posició i valor de la

fletxa (deformació màxima):

Promptuari Ensidesa (Tomo 2): Pàg. 462

Promptuari Ensidesa (Tomo 2): Pàg. 462

Dibuixar el diagrama aproximat de la deformada.

Trobar l’equació de l’elàstica per a la biga de la següent

figura, els angles de gir als extrems i al punt d’aplicació de la

força i la posició i valor de la fletxa (deformació màxima):

Promptuari Ensidesa (Tomo 2): Pàg. 457

Promptuari Ensidesa (Tomo 2): Pàg. 457

• Els teoremes de Mohr, o teoremes de les àrees de

secció. Així s’eviten càlculs complicats de l’elàstica que

desplaçaments i/o girs a més d’un punt, s’ha de fer el càlcul

PRIMER TEOREMA DE MOHR

expressió per a l’angle dq que formen dues seccions

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw

1er teorema de Mohr A qualcú li sona aquesta expressió?

1er teorema de Mohr

(amb EIZ constant)

punts xC i xD (és a dir, el gir relatiu de la secció D respecte

aquests dos punts.”

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

SEGON TEOREMA DE MOHR

traçada per la secció C (el nostre pla de “referència”)

entre P y P’ es pot calcular com:

 Al 2n teorema de Mohr integram

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

2n teorema de Mohr de Materiales (2ª ed.). Mc Graw

(amb EIZ constant)

limitat per la posició de l’elàstica en aquesta vertical i la

punt D ve donat pel moment estàtic de l’àrea del