Càlcul

diferencial
Estudi de funcions

Grup zero cie Barcelona

Institut de Ciències de l'Educació

Universitat Autònoma de Barcelona
Càlcul
diferencial
Estudi de funcions

Grup zero de Barcelona

Instituta de Ciencias de la Educación

Universidad Autónoma de Barcelona
GRUP ZERO DE BARCELONA
Projecte "L'ensenyament de les matem;ltiques al BUP

Formen part del Grup Zero de Barcelona:

Carmen Azcàrate, Dolors Benach, M arta Berini, Daniel Bosch, Martí Casadevall, Ester Casellas,
Maria José Castelló, Montserrat Comas, Rubi Corberó, Jordi Deulofeu, Belén Escudé, Joan
Estefanell, Cristina Fabregat, Montse Fargas, Pilar Figueras, Vi cens Font, Elena Gomis, Yolan­
da Guevara, Jaume Jorba, Carles Lladó, Antoni Montes, Paco Moreno i Manuel Udina.

Text experimental
Aquest treball ha estat patrocinat per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Edita: Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Imprimeix: El Tinter. Stat. Coop., c! Sales i Ferré 2A. 08026-Barcelona

Dipòsit Legal: B-33.511/84

I N D E X

I. ES TUDI I REPRES ENTAC IO GRAF ICA DE FUNC I ONS . . . . . . . . .. . · · · · · · · · · · · · · ·

5

A. INTRODUCC IÓ . . . . . . .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . ... . . . · · . . . · · · 8

B. CREI XEMENT I DECREI XEMENT D �A FUNCI Ó. MÀX I MS I

M I NIMS RELATI US................ . ................................... 12

l. Funció creixent i funció decreixent en un punt . . . . . . . . . . . . 12

2. Funció creixent i funció decreixent en un interval . . . . . . . 24

3. Punts crítics de l ª espècie i punts estacionaris.

Màxims i mínims relati us . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . · · · · · · · · · · · · · · . . 28

4. Condició necessària de màxim i mínim relatiu . .... . . . . . . . . . 33

5. Criteris su ficien�:s de màxims i mínim relatius . . . . . . . . ... . 36

6. Alguns problemes de màxims i mínims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

7. Problemes d'aplicació .. ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 41

C. LA DERIVADA SEGONA I UN NOU CRITERI SUFICI ENT DE M ÀX I M

I M ÍN IM RELATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

l. La derivada segona . .. . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . .. 46

2. Un nou criteri su ficient de màxim i mínim relatiu . . . . . . . . . 49

D. CONCAVITAT I CONVEX ITAT. PUNTS D'I NFLEXI Ó D'UNA FUNCI Ó . . . . . . 56

l. Funció còncava i funció convexa en un interval . . . . . . . . . . . . 56

2. Funció còncava i funció convexa en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

3. Punts crítics de segona espècie. Punts d'inflexió......... 6 8

E. PROBLEMES DE CONSOL I DACI Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . · . . · . . . . . · · 75

F. S IMETRI ES I AS ÍMPTOTES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

l. Funcions parelles i funcions imparelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

2. Asímptotes i bréllH.J11es parabòliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . 81

3. Càlcul anàlític de les direccions asimptòtiques i
de les asímptotes . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

G. REGIONALI TZACI Ó DEL PLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

H. ESTUDI DELS PUNTS EN QUÈ LA FUNCI Ó NO É S DERI VABLE.

S EM I TANGENTS . . . . . . . . _. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. . . gg

I . REPRES ENTACI Ó GRÀ F I CA DE FUNCI ONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

 I I . PROBLEMES DE MÀX I MS I M Í NI MS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

A. MÈ TODE DE RES OLUC I Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - ................... ..... 106

B. PROBLEMES DE CONS OLI DACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

I I I. APROX I MAC I O L I NEAL. D IFERENCI AL D'UNA FUNCI Ó EN UN PUNT . . . . . . 119

A. APROXI MACI Ó L I NEAL D'UNA FUNCI Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

B. D I FERENC I AL D'UNA FUNC I U EN UN PUNT. FUNCI Ó DIFERENC I AL . . 128

1. Diferencial d'una funció en un punt i amb increment h. 128

2. Funció diferencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

C. LA NOTAC I Ó DE LEI BNI Z PER A LA DERI VADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

IV. ANTIDERI VADES O PRI M I T I VES D'UNA FUNC IÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

A. I NTRODUCCI Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

B. ANTI DERI VADES O PR I MI T I VES D'UNA FUNCI Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

C. LA NOTAC I O DE LEI BNIZ PER A LES PRI M I T I VES . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

D. PRI MI T I VES I MMED I ATES. LES DUES PRI MERES REGLES BÀ S I QUES
DEL CÀLCUL DE PRI MI T I VES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

1. Primitj_ves immediates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

2. Les dues primeres regles bàsiques del càlcul de

primitives . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

E. MÈ TODES GENERALS D'I NTEGRACI Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

1. Integració per substitució o per canvi de variables . . . . 152

2. I ntegració per parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

3. I ntegració per descomposició en fraccions simples . . . . . . 162

4. Exercicis d'aplicació dels mè todes generals d'inte

gració ...................................................-:-..... 171

F. PROBLEMES DE CONS OLI DACIÓ ; . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

I . ESTUDI l REPRES ENTAC IÓ GR À FICA

DE FUNCIONS
 ESTUDI I R EPRESENTACIÓ GRÀFICA DE FUNCIONS

En el l l ibre INTRODUCCIÓ A LES DE.�IVADES vàreu veure, en casos

senzills, de quina manera donada la fórmula d'una funció en po­

díem conèixer e l comportament. Recordeu que determinàveu el dr­

mini, l es simetries, els intervals de creixement i de decreixe­

ment, e l s màxims i mínims re l atius, etc...

En aauest tema, ara que ja heu treba l l at a bastament amb el con­

cepte de limit i que us és molt familiar el càlcul de l i n 1 i ts i el

de derivades, reprendrem aquest estudi for01a l itzant, d'una banda

els conceptes que foren introduits de forma intuitiva, i de l'a l ­

tra comp l etant-lo amb la introducció de nous conceptes (punts

d'inflexió, concavitat i convexitat) i amb l'estudi general de

l es asímptotes.Tot això ens permetrà d'estudiar una grar1 diversi

tat de funcions i de dibuixar-ne el gràfic.

7
A INTROD UC C I O

Com j a s ab e u, s i con e i xem e l gràf i c d ' una fun c i ó f: R�R

podrem con s t ru i r l a s eva t au l a de v ar i ac i ó l a qual d e s -
c riu de man e ra e s quemàt i c a e l s e u compor t ament . E s a d i r, tin­
drem de t e rm i nat s : e l s i n t e rval s de c re i x e m e n t i de d e c r e i x ement,
e l s valor s que agafa la func i ó en e l s e x t rems d ' aque s t s inte r­
val s i t amb é e l s pun t s e s t ac ionar i s ( màx i m s i m í n i m s r e l atiu s i
e l s pun t s d ' i n f l e x i ó de t angent hor i t zon t a l ) .

A i x í con s i de ran t e l gràf i c s e güe n t

8
l a t au l a de vari ac i ó é s :

l
l
x l ( _..,.- -2) f r-?, 1) . ri - )
• -¿
5) ') i (r.:, ¡. -
v:-1r1ació de i p��jt ' ' ! Mhim J

!
+-

f d lf1f l€Xl0 relatiu i

�
1:
:1
11
dE tari�ri::nt
•�c t·j tzcrital -5
f/
l
M.àx irc
rèlatiu
"
\¡ - �

A. l. Con s i de reu e l s gràf i c s s e güe n t s i con s t ru ï u l e s t au l e s de va

r i ació c orre sponents .

a)

- - - - - - -- - -- · -···------ ---- - · t · ---- - - ----- - - - - - - - ---- - - - - - - -- - - -

9
 b)

�
�'
P e rò , l a maj o r i a de ve gade s e l que c on e i xem é s l a fór
mul a de la func i ó i no e l seu gràfic. En aque s t c as
per de t e rm i nar-ne e l comp o r t amen t hem de c on st rui r l a t au l a de
var i ac i ó a p arti r de la fórmu l a .

Ben s e gur que re c o rdareu, que això e s p o t ac onsegui r t e n i nt en

c omp t e l a r e l ac i ó e n t r e e l nomb re d e r i vada de l a fun c i ó en un
pun t i e l c aràc t e r de cre i xement o de d e c re i xemen t de l a func i ó
en aqu e s t punt .

T e n i m : a ) s i e l nomb re de r i vada de l a func i ó en un pun t é s p o s i ­

t i u ( ne g at i u ) , l a func i ó é s c re i xe n t ( de c r e i xent ) e n aque s t pun t
b ) e l s pun t s en quê s ' anu li a l a d e r ivada són e l s pun t s e s t ac i or1�
ri s ; en mo l t s c as o s e s t rac t arà de màx ims i mínims re l at i us , en
d ' al tre s de pun t s d ' infl ex i ó de t angent h o r i t z ontal .

A i x í , p e r e xemp l e , donada l a func i ó:

f(x) x 3 - 3x2 - 9x + 7

10
! 1a t au l a de vari ac i ó ê s :

l l
1i
l
x l --::.P l -1
(-,..,c,-1)- (-1 '3) 3 ( 3 '+e+) +-

Signe de
f' (x) l l + o - o +

Variació
de f - -......,,,:; �-1 ;:1
Màx'"r;
-20
Mínim
+ .....,,..
_

l
------� Rel,, iu
i
----� relatiu
/

i � p art i r d ' aque s t a t au l a podem d i bu ixar e l g ràfi c ap rox i mat de

l a func i ó .

A . 2 . D i buixeu e l g ràfi c de l a func i ó l a t au l a de var i ac i ó de l a

qual ê s l a t au l a ant e r ior . A m ê s a mê s,feu e l s c àl c u l s ne­
c e s s a r i s pe r a j us t i f i c ar la d i t a t aul a .

A.3. Con s t ruïu l a t au l a de vari ac i ó de l a fun c i ó f ( x ) = x 3 +x 2 - 2

i d i b u ixeu-ne e l gràfi c . Í dem p e r a l a func i ó y = L n ( 3x- 3 ) .

11
B. CREIXEMENT I DECREIXEMENT D'UNA FUNCIO. MAXIMS I MINIMS RELATIUS.

Estudi arem detalladament en aquest apartat algu .. ..:i aspectes del

comportament d'una func i ó que ja us són coneguts. En parti cular,
enunci arem amb prec i s i ó algu�es de les prop i etats que foren i n­
troduïdes de manera i ntuït i va i en donarem una demostraci ó de ca
dascuna.

l. Funci ó crei xent i func i ó decre i xent en un punt.

omençarem recordant les def i nic i ons de func i ó cre i xent i func i ó
decre i xent en un punt.

Def i n i c i ó

Una func i ó f d i rem que és crei xent en un punt d'absci ssa a s i h i -

ha un entorn de a tal, que per a tots els seus punts x és:

-

-
X <'., ..:::
si a, llavors f(x) f(a)

- si x > a, llavors f(x) � f(a)

Podem preci sar aquesta def i n i c i ó consi derant que

- si x .c. a, llavors f(x) <:: f(a)

- s i x -:> a, llavors f(x) > f(a)

di rem que f és estr i ctament crei xent en el punt d'absci ssa a.

12
 f

Funció estricta�ent creixent en el punt d'abscissa a

B.1. Doneu les defi nicions de funció decreixent en un punt i de

funció estri ctament decreixent en u n punt. Il·lustreu-ho amb al­
guns gràfics.

��
1!!..Jl.
Observeu que podem dir si un8. funció és creixent o decrei -

l
xent en un punt d'absci ssa a segons la manera que travessi
la líni a horitzontal y f (a) •

f
y

f és creixent
a x.
l
a x.

l
x, x. x

En casos si mples es pot determinar di rectament els punts en què

2
la funció creix o decreix. Per exemple, la funció f(x) = x , la
gràfica de la qual sabeu que és,

13
 y

Y = x'

és: - creixent per a tots els punts d'abscissa x> O

- decreixent per a tots els punts d'abscissa x �O
- per a x = O no és ni creixent ni decreixent

B. 2. Determineu directament els punts en què la funció és crei­

xent, és decreixent i aquells en què no és ni una cosa ni l'al­
tra.
- x
2 per a x !f: O
a) f(x) = x b) f(x) =-x2 c ) f(x) = ixl d) f(x) =
x per a x�O

B.3. Determineu directament en quins punts la funció f és crei­

xent, és decreixent o ni una cosa ni l'altra. Considereu tots els
casos possibles segons els valors de m i n.

a) f(x) = mx b) f(x) = mx + n

En casos més complexos, pot ser difícil determinar directament

si una funció creix o decreix en un punt. Com ja sabeu en aquests
casos la derivada és una eina molt efectiva per a resoldre la
qüestió.

Determinarem tot seguit la propietat que ens relaciona la deriva­

da i el creixement o el decreixement d'una funció en un punt.

B. 4. Considereu les funcions

-x
3

14
a) Dibuixeu- ne els gràfics.

b) Calculeu els pendents de les rPctes tangents en els punts

d'abscissa x l; x = 2; x
= -1 ; x - 2; x
=
O Indiqueu ob­
= = .

servant el gràfic si en �quests punts les funcions són crei­

xents 0 s6n decreixents. Disposeu els resultats en una taula
com la següent:

Signe pendent recta tangent - Creixement o decreixement de les funcions.

x = l x =
2 x = - l l x = -2 x = o

fl +
�
f2 -

�
f3 í
l
i
l

f4
l l

c) Observeu la taula i digueu:

- En el cas de pendents positius, les �uncions s6n creixents,

decreixents o ni una cosa ni l'altra, en aquests punts?

- Ídem en el cas de pendents negatius.

- Què passa si els pendents són nuls?

d) Les proposici ons següents són certes?

- Si una funció és creixent en un punt, llavors el pendent

de la recta tangent és positiu.

- Si una funció és decreixent en un punt, llavors el pendent

de la recta tangent és negatiu.

Justifiqueu les respostes.

e) Sabríeu donar una relació entre el nombre derivada d'una fun­

ció en un punt i el caràcter de creixement o de decreixement
de la funció en aquest punt ?

15
B.5. El gràf i c de l a fun c i ó f é s e l de l a f i gura

l
y1

l
l B
l
l
l A

l
l
x

a) Diouixeu les r e c t e s t ang e n t s a l a corba en e l s pun t s A, B, C,

D i E.

�) Quin signe tenen e l s p e nden t s de cadas cuna d ' aque s t e s re c t e s?

e) Qui na relaci' h i ha e ntre aque s ts nomb r e s i l a fun c i ó f' deri

vada de la íLE:ció f?

�l Cerqueu auin a r�la� i ó h i ha en t re e l s s i gne s d ' aque s t s nomb re s

i el caràcter- de cre i x emen t o de cre ixement de f en aque s t s

punts.

el Cerqueu altres pun t s de l a fun c i ó f en e l s qual s f' s i gui po­

sitiva . La fun c i ó f en aque s t s pun t s qui n compor t amen t t é ?

f) Idem per a f' negat iva .

g) En els p;_m ts de la fun c i ó f e n què f' s ' anu l·l a , quin comport�
ment té la funci ó f? T i ngueu e s p e cial cura amb e l pun t E.

h) Sab r í eu enunci ar una p rop i e t at que re l acion é s f' amb e l cre i ­

xement o decreixement d e f e n un de t e rm i nat pun t ?

16
 E l r e su l tat d ' aque s t s dos ól t ims e x e rc i c i s e l p o de m e nun- 1
c i ar amb l l e nguatge ge omè t r i c de l a man e r a s e güent: .

S i la re c t a t angent a una f i;.. ció en un punt és c re i x e n t en

aque s t punt ( p endent po s i ti ', l l avors la furic i ó é s cre i­
xent e n aqu e s t punt .
- S i l a re c t a t angent a una func i ó en un punt é s de c re i x e n t
e n aqu e s t pun t ( p endent negat i u ) , l l avors l a fun c i ó é s de­
c re i x e n t en aqu e s t punt .
- S i l a re c t a t angent a una func i ó en un punt é s hori tzon tal
( pendent nul )s n o es pot as s e gurar re s , és a d i r la fun c i ó
p o t ser creixen t o decre i xe n t e n aque s t punt o ni una cosa
n i l'al t ra .

..,.0:7
' .
B . 6 . En t i rar e n l ai re una pe dra amb una
'

r
vel o c i tat i nic i al de 2 5 m/s l a seva al­
tu ra ( en m e t re s) d e s p r é s de t s e gons
ve do nada p e r : h ( t 25t st2
)= _

a ) Qui n é s e l sub c on j un t de l dom i n i d ' aque s t a func i ó en e l qual

t enen s e n t i t f í s i c e l s re su l t at s obt ingu t s amb aque s t a fó rmu­
l a?

17
b ) D i buixeu e l gràf i c de h ( t ) en l ' i n t e rval de t e rmi nat a l ' ap ar­
ta t a ) .

c ) Quant t arda l a pe dra a t o rnar a c aure a te rra? En qui n i n t e r­

val de temps l a p e dra puj a? ! de m baixu?

d ) C a l c u l e u l a func i ó v ( t ) que dóna l a vél o c i t at en func i ó de l

temp s . D i bu ixeu-ne e l gràfic e n l ' i n t e rval e n què té s e n t i t
fí s i c .

e) Quin s i gn i f i c at t enen l e s ve l o c i t at s negat i ve s ? I l a ve l o ci­

tat nu l·l a?

f ) La func i ó h ( t ) , ens dóna tamb é l ' e spai r e c o rregu t p e r l a p e ­

d r a de s d e l ' i n s t ant de l l l anç am e n t ? J us t i fi queu l a re s p o s t a .

g ) Trobeu al guna re l ac i ó ent re l e s c onc l us i ons d e l ' apar tat e ) i

e l s re s u l t ats de l s dos exe rc i c i s ant e r i o r s ?

L e s c on s i de rac i on s ante ri o rs e n s p e rm e t e n i n t e rpre t ar f í ­

s i c ament en t e rme s d e ve l o c i t a t s e l re sul t at geomè t r i c an
:te r i o r .
- S i l a ve l o c i tat és p o s i t iva en un i n s t ant t 0 ( h ' ( t 0 ) > O) , e l
mòb i l s ' e s t à a l l unyan t de l ' o b s e rvador e n aque s t i n s t an t
( h ( t ) é s c re i x e n t a t 0 )
- S i l a ve l o c i t at és negativa e n un i n s t ant t 0 ( h ' ( t 0 ) � O) , e l
mòb i l s ' e s t à ac o s t ant a l ' ob s e rvador e n aque s t i n s t an t
( h ( t ) és de c re i xent a t 0 )

h' (t.)< o

a t.

h' (t. l> o

------'--- Observador

18
 i x í don c s p o dem enunc i ar l a següe n t prop i e tat g e n e ral

P. 1. Re l ac i ó entre la derivada i e l c re i xement o e l de c r e i x ement

d ' una func i ó

S i gui f una func i ó d e r i v ab l e en e l punt d ' ab s c i s s a a

l. S i f ' (a)> O, l l avors f é s e s t ri c t ament c r e i xe n t en e l punt

d ' ab s c i s s a a .
2 . S i f ' ( a )> O, l l avors f é s e s t r i c tament de c r e i xent e n e l
pun t d ' ab s c i s s a a .
3 . Si f ' ( a) = O, l l avors f p o t s e r , e n e l punt d ' ab s c i s s a a ,
e s t r i c t amen t c re i xe n t , e s t r i c tamen t de c r e i xe n t , o n i una
c o s a ni l ' al t ra .

P a s s arem t o t s e gu i t a donar una demo s t rac i ó d ' aqu e s t a út i l p ro ­

p i e t at
B. 7. a ) C o mp roveu que d i r que f é s c re i xent ( e s t r i c t ament c re i ­
x en t ) e n e l pun t d ' ab s c i s s a � · e quival a di r que h i ha
un e n t o rn de � ' p e r a t o t s e l s pun t s x de l qual es c om­
pleix :
f(x) - f(a)
-------
�o
x - a

19
 b ) Ídem q�e p e r a f dec re i x ent ( e s t ri c tament de c r e i xent ) e n e l
pun t d ' ab sci s s a a e s c omp l e i x :

f(x) - f(a)
��
����- �o
x - a

R • 8 • a ) Es tudi eu curosament l a demo s t rac i ó , de l punt l, de l a

p ropi e t a t P . 1 , que done m a c on t i nuac i ó , i i n t e n t e u de ­
mo s t rar de man e r a semb l an t e l punt 2 .

O
Hipò t e s i f é s d e r i v ab l e en e l punt d ' ab s c i s s a a i f ' ( a ) >
Conc lus i ó : f é s e s t r i c t ament c re i xe n t en aque s t punt

D e m o s t rac i ó

J us t i f i c ac i ó
l. f ' ( a) =lim f ( x ) -f ( a) Per ser f derivable en el pun t
x� a x-a d ' abscissa a i per la definició de
nombre derivada d ' una funció en un
existeix i és finit punt .
,¡
l
¡
!j
2. l im f(x ) -f ( a) �O
x.... a x-a Per h ipòtesi , ja que f ' (a)> O
!l
'!
: 3 . Hi ha un E ( entom de a) Per là propietat dels límits de
a
tal , que si funcions :
>O Si l= lim f ( x ) i 1)..0, h i ha un
x�- E a , llavors f(x)-f(
x-a
a)
x�a
Ea talO , que si x f Ea , l lavors
f(x):>

· 4. f és estrictament cr eixen t en Per definició de funció estricta­

el pun-c d ' abscissa a ment creixent en un punt .

20
b ) Demo s t r e u e l punt 3 . Ho p o deu f e r fàc i lment a p ar t i r de l e s
func i on s y = x 3 ; y = - x 3 ; y = x 2 ; y = -x 2 .

B . 9 . a ) c omp roveu que l a p rop i e t at r e c í p ro c a de l a P . 1 . n o é s

c e rt a , p e rquè una func i ó r;o t é s s e r e s t r i c t ament c re ixent
e n el pun t d ' ab s c i s s a x � a i f ' ( a ) no ser p o s i t iv a .

b ) Í dem p e r a e s t r i c tament de c r e i x e n t en e l punt d ' ab s c i s s a

x = a i f ' ( a ) no s e r negat iva .

P rob l eme s d ' apl i c ac i ó

B . 1 0 . D e t e rmineu s i c adas c una de l e s func i on s s e gü e n t s é s c re i -

--

xent , de c re ixent o n i una c o sa n i l ' al t ra , en e l s pun t s i n d i c ats .

2
a) f ( x ) = x -l
3¡­
x=O b ) f(x) = -4 -1- X=l x - '\/
c ) f( x ) = 3 x X=4
x 2 +1 x -x3+1
x
d) f ( x ) =x + sin x X= if e ) f( x ) =x l n x X=l f� f ( x ) = ex X=l

B . 1 1 . La t ax a d ' i n f l ac i ó en un de t e rm inat p aí s du ran t l ' any 1 9 80

fou ap roxi madament
2
i(t) 1 5 + t 2-0 8 t

i ( t ) e x p re s sat e n % p e r any , i t e l temps e n me s o s de s de l

c omenç amen t de l ' any .

a ) Duran t quins me s o s l a t axa d ' i n f l ac i ó fou de c r e i xe n t ?

b ) Í dem c r e i xe n t ?

c ) H i ha al gun me s e n què i ( t ) no c re i x , n i de c re i x ? Qui n s i gn i ­

f i c at t é aque s t punt p e l que f a a l a i n f l ac i ó ?

21
 ,,.,

---

B . 1 2 . P rob l ema de c i ènc i a f i c c i ó .

A p art i r de l e s dade s enre g i s t rade s en un ob s e rvat o r i as t ronòmi c ,

s ' ha arr i b at a l a c on c lu s i ó que l a t emp e ratura m i t j ana T a l a s �
p e r fí c i e de l p l an e t a LÒR I O de l a g a l àx i a UAP vari a c on t í nuament,
i que ai x ò p as s a des de fa mol t s m i l e rs d ' an y s . F i n s i t o t s ' ha
pogut arr i b ar a p re c i sar de qu ina mane ra T vari a :

T(x) = x 3 - 6x 2 + 9x + 5
T exp r e s s ada e n ºC, x e n mi l e r s d ' an y s .

Aque s ta fórmu l a e s p o t c on s i de rar vàl i da p e r a -4 !: x � 4

a ) Ac tual ment e s t à en un a fase de re fre damen t o d ' e s c al fame n t ?

b ) Quina s e rà l a temp e ratura a l ' an y 3 . 00 0 ? E n aque s t an y , e n

quina e t apa e s t arà , de re fre dament o d ' e s c al famen t ?

B . 1 3 . U n mòb i l e s mou se gons un mov i ment re c t i l i n i . L a d i s t ànc i a

a un obse rvadór v e donada ap roxi madament p e r

d(t ) t2 - 4t + 3
d exp r e s sat e n m , t e n s e gons .

22
a ) D ibuixeu e l gràfi c d ' aque s t a fun c i ó i di gueu qu i n a p o r c i ó té
sent i t f í s i c .

b ) En l ' i n s t an t t=O,a qu i n a d i s t àn c i a e s t roba e l mòb i l ?

c ) D e s c r i v i u e l moviment de l mòbil_ r e spe c t e a l ' ob s e rvado r . E n

quins i n s t an t s p a s s a e l mòb i i pe r davan t de l lob se rvado r ?

B . 1 4 . L ' e l ongac i ó d ' un moviment h armòn i c s imp l e ve donada e n fun

c i ó de l temps p e r l ' expre s s i ó

x = 5 sin (�t + -
4
" )
x expre s s ada en c m . i t en s e g ons;

C a l c u l eu si en eis i n s t an t s : a ) t = lüs . b) t = 2 0 s . c ) t = 3 0 s .
d ) t = 40s . e ) t = 5 0 s . l ' e l ongac i ó e s t à c re i xe n t , de c re i xe n t o ni
un a c o s a n i l ' al t ra .

B . 1 5 . F e n t s e rv i r l a de f i n i c i ó d e func i ó c re i xe n t ( de c re i x e n t )
en un punt p roveu que :

Si f i g són func i on s c re i xents ( de c re i xen t s ) e n e l punt d ' ab s ­

c i s s a � · t amb é h o é s f+g .

B . 1 6 . P roveu que :

n
Si a 1 >0 , l a func i ó f ( x ) = a 0 + a 1 x + + an x é s c r e i x e n t a
l ' o r i gen i que s i a 1 �O é s de c re i x e n t en aque s t punt .

23
 2 . Func i ó c re i xe n t i dec re i xe n t çn un i n t e rval .

Si una fun c i ó é s c re i x ent en c ada pun t d ' un i n t e rval �'�, é s l ò

g i c e spe rar que f ( a ) � f ( b ) , p e rò aque s t fe t, geomè t r i c ament evi ­
dent,no é s fàc i l demo s t rar- l o amb e l que hem fe t f i ns ara .

D ' una mane ra p re c i s a aque s t a 0t i l p rop i e tat e s p o t enunc i ar :

P . 2 . Si f é s una func i ó c on t ínua en l ' inte rval [a , b] i f é s c rei

xent e n cada punt de ( a , b ) , l l avors f ( a ) .C.f(b ) .

f(x)

y = f( x)

a x

f é s c re i x ent a c ada punt de ( a , b ) : f ( a ) L f ( b )

B. 17 . I �l u s t reu l a p rop i e t at P . 2 . amb d i v e r s o s e x e mp l e s g rà­

fics .

24
�
� La p rop i e t at P . 2 . , é s una p r op i e t at que re l ac i ona una pro­
p i e tat l o c al de l e s func i o n s ( c re i xement a c ada pun t d ' un
i n t e rval ) , amb una p rop i e t at g l obal ( re l ac i ó e n t re e l s val o r s de
l a func i ó en e l s e x t rems de l ' i n t e rval ) .

A més a m é s, n o t e u que s i l e s h i pòt e s i s de l a prop i e tat P . 2 . són

vàl i de s p e r a f en l ' i n t e rval [a,b] , tamb é ho s e r an p e r a qual s s e ­
lvo l i nt e rval [x 1 ,x 2J e [ a,b) . P o d e m c onc l oure, p e r tant, que :

s i x 1 < x 2 , l l avors f ( x 1 ) L f ( x 2 ) , p e r a qual s evol x 1 ,x 2 tal s , que

c omp l e i x i n a� x 1 .:: x 2 �b .

Aque s t e s c on s i d e rac i on s e n s sugg e r e i xen l a de f i n i c i ó següent :

De fini c i ó

S i f és una func i ó de f i n i da e n un i n t e rval I , di rem que f é s

c re ixent en aque s t i n t e rval si per a c ada x : ,x 2 � I amb x 1 �- x 2 ,
t e n i m f ( x 1 ) ¿;_ f ( x 2 ) .

B . 1 8 . a ) Enunc i eu una p rop i e tat s e mb l ant a l a P . 2 . p e r al c aràc

t e r de de c re i xement . I l� u s t reu- l a amb d i ve rsos e x e mp l e s
gràfi c s .

b ) Doneu una de f i n i c i ó de fun c i ó de c re i xen t .

25
 ~.
D e fi n i c i ó
! ,.---;
. ,.....
..,

Una func i ó , di rem que é s monò tona en un i n t e rval s i é s c re i xent

o de c re i x e n t e n aque s t i n t e rval .

Amb aque s t e s de f i n i c i ons podem enunc i ar , c om a c on c l u s i ó, l a pr2

p i e t at que re l ac i ona e l s asp e c t e s g l obal i l o c al de l c re i xement
o de c re i xement d ' una func i ó . P rop i e tat que�a més a més, ens p ro­
p o rc i ona la mane ra de t robar e l s i nte rval s de c r e i xement i de de
1 c re i xeme n t d ' una func i ó .

P . 3 . P rop i e tat que re l ac i ona e l s asp e c t e s l oc al i gl obal de l

c re i xement d ' una func i ó .

Si f é s una func i ó c on t ínua en l ' i n t e rval [a,b] i é s c re i -

xent ( de c re i x en t ) a c ada pun t de ( a,b ) , l l av o r s f é s c re i -
xent ( de c re i xent ) en l ' i n t e rval [a , b] .

26
Problemes d'aplicació

B.19. Determineu els intervals en què les funcions, dels exercí�

cis B.12 i B.14, són monòtones. Indiqueu a més en quins són crei
xents i en quins decreixents. Quin significat físic tenen?

B.20. Determineu els intervals de c�eixement i de decreixement

de les funcions següents:

2 4
x x - x
a) y (x- 3) {X b) y
2
C) y 2. e
x - 6x - 16

si x�O
d) f(x) e) y = arc sin (l+x)
2
C si x�O

3
x
--
si x�O
x2+5
f) f(x)
2
-x si xa O

B.21. En llençar enlaire verticalment una pilota amb una veloci­

tat inicial de 10 m/s, la seva altura en metres després de t se­
gons ve donada aproximadament per:

2
d(t) lOt - 5t

Determineu els intervals de creixement i de decreixement. Quin

significat físic tenen?

B.22. Determineu la relació que hi ha d'haver entre a, b, c i d

perquè la funció polinòmica y=ax3 +bx 2+cx+d sigui monòtona a tot
R. Suposeu a � O.

27
B.2 3 . Un fab r i c an t de c al c u l ado re s ha de t e rminat l e s func i on s de
demanda i de c o s t t o t al p e r a un d e t e rm i n a t t i pus . Aque s�e s po­
den expre s s ar- se ap ro xi madament p e r :

p 6 . 1 0 9 - 2400 P t s . /un i t at i C = 6 . 107 + 7 2 00x P t s .

x+ 3•1 0 5

C al c u l eu e l s i n t e rval s de c re ixement i de c re i x eme n t p e r al s in­

gre s s o s t o t al s i p e r al s b ene f i c i s . Quin s i gn i fi c at t e n e n ?

B . 24 . D o n a d a l a fun c i ó f ( x) =

a) P roveu que f pot ser de f i n i da a x = l de man e ra que s i gu i

con tinua i de rivable en aque s t punt , p e ró que a i x ó no
és p o s s i b l e a x= -1 .

b) De t e rmineu e l s i n t e rval s e n què l a fun c i ó é s mon ò t ona .

- 3
c ) P roveu que s i a<- 2 , l l avors a - 1 <- 3 , SUGGER IMENT . Con
��

a2 - 1
side reu l a func i ó f ( x ) x 3 - 1 i· ap l i queu l a prop i e t at
P.2. x2- 1

3 . Punts crítics de l ª espècie i punts estacionaris . Màxims i mínims relatius

Si observeu e l gràfi c d ' una func i ó n o t areu que a ve gade s h i ha

al guns pun t s d'e s p e c i al i n t e rè s pe l que fa al comp o r t amen t de l a
fun c i ó . A i x í , p e r exemp l e , e n e l gràfi c s e güent e l s pun t s A , B i
e l s C , D p re senten un c ompo r t amen t s i ngu l ar .

28
 y y = f( x )

B. 25. a) Dibuixeu les rectes tangents a la funció en aquests

punts. (uè tenen en comú?

b) Quin és el pendent d'aquestes rectes? Quant val el nom­

bre derivada en aquests punts?

c) Hi ha altres punts de la funció que compleixin la matei

xa condició?

B . 26 . a) Dibuixeu diversos gràfics de funcions que presentin ta�

bé punts de comportament singular com els del gràfic an
terior.

b) Dibuixeu els gràfics de les funcions y =x2; 2

y=-x ; y =x3;
y=-X3,

Aquestes funcions presenten punts de comportament sing�

lar com els A, B, C i D del gràfic?

29
 -- .
.

�
�. !
.

Definicic

,,..-....._ ,....._
...
,

Els punts d'una funció y = f(x) que tenen tangent horitzontal i

per tant nombre derivada nul, els anomenarem punts estacionaris
de la funció.

ra bé, el comportament d'una funció en un entorn dels seus

unts estacionaris és ben diferent segons que es tracti de punts
com els A i B o bé de punts com els C i D.

B . 27 . Observeu els gràfics següents i digueu quin és el comport�

ment de la funció en un entorn del punt estacionari corresponent.
Us heu de fixar en el creixement i decreixement de la funció.

y y y y
A

a x a x a x a x

30
�
�
.
El punt de la fig.
funció,
1
el de la fig.
direm que és un màxim relatiu de la

2·un mínim relatiu, i els de les fi­

gures 3 i 4, punts d'inflexió de tangent horitzontal. A més a més
aquests exercicis ens suggereixP.n les definicionp següents:

·�
. )O
....---; , ,-...,.
Definició

Donada una funció f, direm que presentª un màxim relatiu en el

punt d'abscissa a,si hi ha un entorn de a tal, que per a tots
els punts x és f(x)�f(a).

f presenta un màxim relatiu en el punt d'abscissa a

Conseqüència d'aquesta definició és que un punt A on la funció f

deixa d'ésser creixent per començar a ésser decreixent, és un mà
im relatiu de f.

B. 28. Doneu la definició de mínim relatiu d'una funció en un

punt d'abscissa a. Il·lustreu-ho amb alguns exemples gràfics.

31
 -<' ...
; J

��-----J�
�,
�· Si en comptes de conèixer el gràfic d'una funció el que
coneixem és la seva fórmula, la determinació dels punts es
acionaris ens serà molt útil a l'hora de dibuixar-ne el gràfic.

a determinació analítica dels punts estacionaris en el cas de

funcions senzilles és, com ja sabeu, ben simpl�perquê només
l
s'han de cercar els punts de tangent horitzontal, és a dir de de
rivada nulia, i esbrinar de quin cas es tracta mitjançant la tau
la de variació.

] ____________ �

B.29. Determineu els punts estacionaris de les funcions següents

i digueu de quina c�asse són.

l 3 5 2 + 6x + l x-3
C) y x
a) Y -x
3 2x b) y x+4
1-x2

3 2 3 2
d) y Ln(3x-2) e) Y x -3x +3x+4 f) y 3x -9x

32
4 . C ondi c i ó n e c e s s àr i a de màx i m o m í n i m re l at i u

Ap r o fund i rem a c o n t inuac i ó e n l ' e s tu d i de l s pun t s e s t ac i on ar i s i

de l s màx i ms i m í n i m s re l at i us . De t e rm i narem una c on d i c i ó n e c e s s à
r i a d e màx i m i m í n i m re l at i u en e l c as en què l a func i ó s i gu i d�
r i v ab l e en aqu e s t pun t i e n e l c as gene ral , i un c r i t e r i su f i ­
c i e n t a p ar t i r d e l a d e r i vada p r i me ra .

P rovarem l a p rop i e t at següen t :

C ondi c i ó ne c e ssàr i a de màx i m o m i n i m re l at i u , en e l c as

en guè l a func i ó s igu i de r i vab l e en aque s t pun t .

S i f é s una func�ó que p re s e n t a un màx im o un m í n i m re l a t i u e n

e l punt d ' ab s c i s s a a i é s de rivab l e en aque s t pun t , l l av o r s
f ' ( a) = O .

B . 3 0 . Demo s t reu l a p rop i e t at ant e r i o r . Heu de c on s i de rar que s i

l a func i ó é s derivab l e e n e l pun t d ' ab s c i s s a � · e s p o den p re sen­
t ar tre s c as o s f ' ( a ) > O , f ' ( a ) <: O i f ' ( a ) =O i demo s t reu la impo�
s i b i l i t at de l s dos p r i m e r s .

Ob s e rveu que l a c on d i c i ó no é s sufi c i en t , p e rquè p o t s e r que

f ' ( a ) =O i l a func i ó no p r e s e n t a ni un màx im ni un m í n i m re l a­
t i u en aque s t punt .

B . 3 1 . P roveu aque s t fe t c on s i de rant l a func i ó y = x 3 i e l pun t

d ' ab s c i s s a O . D oneu-ne tamb é al t re s e xemp l e s .

33
P e r al t ra b anda s i o b s e rv e u l e s fun c i on s

y y

A
-x + 5 pQr a x� O
-x'+s per a x� O

n o t areu que A é s un màx i m re l at i u i B un m í n i m re l at iu , p e rò en

aque s t s pun t s no e x i s t e i x la de rivada , són pun t s angu l o s o s .

B . 3 2 . I n d i queu s i l e s func i ons s e güen t s p re s enten a l gun màx i m o

mín i m re l at i u i s i .aque s t s són o no pun t s e s tac i onari s . Ju s t i fi ­
queu e l p e rquè .

y y

y = f(x)
y= t( x)

x x

y y

34
 B . 3 3 . D ibuixeu e l s gràfic s de l e s funcions

a) Y b ) y = 2 x2 +x- l x l C) y l x + l l - l x - 11

i i n d i queu e l s p o s sib l e s m àxims i m í nims re l atiu s . S ón pun t s e s­

t acionari s ?

�� Aix í , donc s , podem e nunciar l a c ondic i ó n e c e s s àri a de m àx i m

f!!..!!Jly\ o m í nim re l at iu en e l c as gen e ral
C on d i c i ó ne c e s s ària de m àxim i m í n i m re l atiu

Si f és una funció que p re s e n t a un màx i m o un m í nim re l atiu en

e l punt d ' ab s c i s s a a , l l avors f ' ( a ) = O o ft{a ) no e xisteix .

E l s pun t s en què f ' ( a ) =O o f ' ( a ) no exi s t eix e l s anomenarem

pun t s c r í tic s de p rime ra e sp è cie .

B . 3 4 . Trob eu i c l as sifi queu e l s punts c r í t i c s de p rime ra e sp è c i e

d e l e s funcion s

2 x + 3 ¡;:F b ) y = x- L n ( l + x ) C) y = x3
a) Y
x2 + 3

d) y 4 e ) y = x·ex f ) y = x - arc t g x

35
� 5 . C r i t e r i s sufi c i e n t s de màx i m i mínim re l at iu

Pe r c omp l e t ar aque s t ap ar t at , ens c al f i nalme n t t robar c r i t e r i s

que ens p e rme t i n d i s t i ng i r d ' ent re e l s pun t s c r í t i c s aque l l s que
s ón màxims i m í n ims re l a t ius .

D i versos són e l s c r i t e r i s que e s p o den fe r s e rvi r , aquí en veu­

rem dos . El p r im e r es b a s a en l ' e s tudi de la var i ac i ó de l a fun­
c i ó en un e n t o rn de l pun t c r í t i c , i e l s e gon en l ' e s tudi de l c om
p o r t ament de l a derivada p r imera en un e n t o rn de l punt c r í t i c .

Amb dós c r i t e r i s j a e l s heu u t i l i t z at en aque s t ap art at; ar a , e l s

enun c i arem amb p re c i s i ó i e n donarem una demo s t rac i ó . E l p r i m e r
e s dedue ix d i re c t ament de l e s de fi n i c i on s d e màx i m i m í n i m r e l a­
tiu.

C r i t e r i sufi cient de màx i m i mínim re l at i u . E s tu d i de l a vari a-

c i ó d ' una func i ó en un e n t o rn de l pun t c r í t i c .

S i f é s un a func i ó que p r e senta un punt c r í t i c e n e l pun t d ' ab s ­

c i s sa a i e x i s t e i x un e n t o rn d e a : ( a- ò , a+S ) t al :
- que f é s c re i xent en l ' i n t e rval ( a-h , a ) i de c re i xent en
l ' i n t e rval (a , a+à ) , l l avors f p r e s e n t a un màx i m re l at iu e
e l pun t d ' ab s c i s s a a.

36
- que f é s de c re ix e n t e n l ' i n t e rval ( a-€ , a ) i c re i xe n t e n
l ' i nt e rval ( a , a+J ) , l l avo rs f p re s e n t a u n m í n i m re l at iu en
el punt d ' ab s c i s s a a .

que f é s c re i xent ( de c re i xent ) e n l ' i n t e rval ( a-d , a ) i

c re i xe n t ( de c re ix e n t) en l ' i n t e rval ( a , a+ó ) , l l avors f no
p re se n t a ni un màx i m re l at iu ni un m í n i m r e l at i u e n e l
punt d ' absc i s s a a .

f f decreixent
a (a, a+6 l \
f decreixent
a( a-6,a l
t
j
creixent
a (a, a+6)

\
a-6 a a+6 a-6 a a+6

Màxim relatiu Mínim relatiu

f és d ecr eixent
a(a,a+6)

a-6 a a+6 a-6 a a+6

Pun t s c r í t i c s que n o s ón ni màx i ms n i m í n i m s re l at i us

37
B . 3 5 . I n t enteu demo s t rar e l c ri t e r i an t e ri o r . N ' h i ha p rou que
feu s e rvi r l e s de f i n i c i on s de màxi m i m í n i m re l at i us .

L ' al t re c r i t e ri u t�l i t z a l a vari ac i ó de l a d e r i vada p r i ­

mera e n un e n t o rn de l punt c r í t i c c o ns i de rat i ex i ge i x
l ' e x i s t ènc i a d e l a derivada e n t o t s e l s pun t s de l ' e n torn e x c eE
t e e n e l pun t c r í t i c .

C r i t e ri suf i c i en t de màx i m i m í n i m re l at i u . E s tu d i de l a var i a-

c i ó de l a d e r i vada p r ime ra en un e n t o rn de l pun t c r í t i c .

S i f é s una fun c i ó que p r e s e n t a un punt c rí t i c en e l pun t d ' ab s

c i s s a a i e x i s t e i x un ent o rn ( a-A , a+d ) d ' aque s t pun t t al ,

- que s i xe= ( a-s , a ) , l l avors f ' ( x ) > O i si x � ( a , a+d ) , l l a­

vors f ' ( x ) <O , l a fun c i ó f p r e s e n t a un màx i m re l at i u e n
e l punt d ' ab s c i s s a a .

é:
- qu e s i x E ( a- d. , a ) , 11 av o r s f ' ( x ) <::. O i s i x ( a , a+ d) , 11 a -
vors f ' ( x ) � O , l a func i ó f p r e s e n t a un m í n i m re l a t i u en
el punt d ' ab s c i s sa a .

que l a de r i vada té e l mate i x s i gne à c ada pun t de l s i n t e�

val s ( a-d , a ) , ( a , a+6 ) , l l avors l a fun c i ó f no p re s e n t a n i
màx im n i m í n i m re l at i u en e l punt d ' ab s c i s s a a .

¡
J
: t'(x) > O si
x E. (a, a+6 J

a-6 a a+6 a -6 a a+6

f canvia de signe en el punt crític

Màxim relatiu Mínim relatiu

38
 a-6 a a+6 a-6 a a+6

f tP signe constant en tot l ' entorn

Punts crítics que no són ni màxims ni mínims relatius

B.36. Intenteu demo s t rar e l c r i t e r i an t e r i o r . Heu de fe r s e rv i r

l e s de f i nic i on s d e màx i m i m í n i m re l at i u i l e s p rop i e t at s P.1. i
P.3. d'aque s t ap ar t a t .

6 . A l guns p rob l e m e s de màx im s i m í n i ms

Ja hem remar c at l a imp o r t àn c i a que t é l a de t e rm i n ac i ó dels mà­

x i ms i mínims re l atius d ' un a func i ó , de l a qual c on e i xem l a fór­
mu l a , a l ' hora de dibuixar-ne el gràfi c ; p e rò la r e c e rc a d ' aque s t s
pun t s t é t amb é u n gran i n t e rè s e n qüe s t i on s mo l t var i ades re l at i
ve s a c amp s mo l t d iv e r s o s , e n l e s qual s e l s màx im s i m í n i m s re l a
t iu s t enen un s i gn i f i c at e sp e c i al .

A c ont inuac i ó e n veurem al guns exemp l e s e n què h aureu d ' u t i l i t ­

z ar l e s dive r s e s p rop i e t a t s que h e m e s tu d i at en aqu e s t ap ar t at .
39

ll '
B . 3 7 . En una p are t s'ha d'ob r i r una
f i ne s t ra , de 3 m 2 ,
gul ar . E l marc s e rà d'alum i n i i
c o s t de 30 p t s . / m . E l s al t r e s
t o rs que i n f l u i ran e n e l c o s t
t o t al nomé s de p e n e n de l a·su
p e r f í c i e . Qu ine s h au r i e n
d ' é s se r l e s dimen s i on s p e r­
què e l c o s t s i gu i mínim?

B . 3 8 . a) De t e rm i ne u e l s p o s s i b l e s màx i ms i m í n i m s re l at i u s de
l e s func i on s de l s e x e rc i c i s B . 1 1 , B . 1 2 i B . 1 4 . Qu i n s ig
n i fi c at tenen en c ada c as ?

b ) Í dém p e r a l e s fun c i ons de l s p rob l emes B . 1 3 i B . 2 1 .

Quin s i gn i fi c at f í s i c tenen?

B . 3 9 . La c on c en t rac i ó C ( t ) d'un de t erminat medi c am e n t en la s ang

d ' un p ac i en t , t h o re s de s p r é s d'hav e r - l o i n j e c tat ve donada ap r�
x i madament p e r
C(t) 16t
( 1 0 t + 20 ) 2

Qu i n a é s l a c on c e n t rac i ó m àx i ma i al c ap de quan t e s hore s s'as s o

l e i x d e s p r é s de l a inje c c i ó ?

B . 40 . Un generador que p r o due i x una d i fe rènc i a de p o t enc i al c on�

tan t de 6 v o l t s , e s c onne c t a a una b ob i n a de 5 h e n ry en parali e l
amb una re s i s t èn c i a de 0 . 5ili a una s e gona re s i s t è n c i a de x.fl.. .
La p o t ènc i a P ve donada p e r

p
36x
( 1 0 ) 2 + ( x+21 ) 2
JL

D e t e rmineu l a p o t ènc i a màx ima i e l val o r de x amb e l qual s'as so

leix .

40
B . 4 1 . En e l p rob l ema B . 2 3 c a l cu l e u e l val o r òe l a demanda x p e r
a l a qual e l s i n g re s s o s t o t a l s i e l s b e ne fi c i s s i gu i n màx i ms .

B . 4 2 . Un fab r i c an t de b e gude s refre s c an t s ha de f e r una c om anda

de 1 0 . 000 . 000 d ' e nvaso s . E l s envaso s h an de ser c i l í n dri c s i
d ' un v o l um de 300 cm 3 . L e s b as e s s e ran me tàl·l i ques i e l s c o s t at s
de c ar t ró . E l c ar t ró que s ' emp rarà t é un c o s t de 40 p t s . /m 2 i e l
me t a l l de 100 p t s . / m 2 . Qu i n e s són l e s d i mens i on s que m i n im i t z a­
r i en e l c o s t ?

7 . P rob l eme s d ' apl i c ac i ó

B . 4 3 . Apare l l eu rada func i ó de l a c o l umna d e l ' e s que rra amb l a

func i ó derivada de l a c o l umna de l a dre t a .

aJ
y
, l 1 J
y

x x

b) y
2) y
f

�··
41
 C )
3l y

f'

x
x

\
y

y 4l
dl

x x

el 5l y

y
t

dl y 6l

x x

42
 B . 44 . P e r a c adas c una de l e s func i on s s e güen t s :

a ) Quins són e l s pun t s de d i s c on t i nuï t a t ?

b ) En qu i n s pun t s é s de rivab l e ?
c ) De t e rm i n e u e l s i n t e rval s d e mon o t o n i a
d ) Trobeu e l s pun t s c r í t ics i c l as s i fi queu-�os
e ) D ib u i x e u e l gràf i c

2) f(x) =
r x 2 s i x �O
x 2 s i x �O
3 ) f ( x ) = 2 -3x5 x

B . 4 5 . C ons t ru ï u l a t au l a de vari ac i ó de l e s fun c i on s

� x2 -3x+ 2 b ) f ( x ) = ix 2 - l l - 1

l
a ) f ( x ) = x+ l +

B . 4 6 . Con s i d e reu l a fun c i ó y = x 3 + ax 2 +bx .

a ) D e t e rm i n e u a i b de man e ra que l a func i ó p re s e n t i dos

pun t s e s t ac i onar i s e n e l s pun t s d'ab s c i s s a x=l i x = 3 .
b ) Cons t ruï u l a t au l a de var i ac i ó de l a fun c i ó obt i nguda i
r e p re s e n t eu- l a g r àf i c ament �
c ) Feu una d i s c u s s i ó gràfi c a sobre l'ex i s t è n c i a i e l s i gne
de l e s arre l s de l ' e quac i ó x 3 - 6 x 2 + 9x-m=O ( Le s arre l s
d'aque s t a equac i ó s ón e l s pun t s d'i n t e rs e c c i ó de l a c or
b a y=x 3 - 6x 2 + 9 x i l a re c t a y=m ) .

B . 4 7 . Jus t i fi queu s i l e s p ropo s i c i on s s e güen t s s ó n v e r i t ab l e s o

s ón fal se s .
a ) C ada fun c i ó c on tinua en un punt é s d e r i v ab l e en aqu e s t
pun t .
b ) S i l a fun c i ó f é s de rivab l e a t o t R i t é un màx i m re l a­
t i u en e l punt d ' ab s c i s s a x = O , l l avors f ' ( O ) =O .

43
 c ) l a func i ó f ( x ) = 3 t é un màx i m re l at i u a x=O .
5x2+ 1
d ) S i f é s c re i xe n t a x = l i a x = 2 ho ha de s e r a c ada
punt de l ' i n t e rval [ 1 , 2] .
e ) La func i ó f ( x ) = x 3 + 3x agafa e l v a l o r mé s gran en l ' i n­
t e rval [- 1 , 1] e n un e x t rem .

B . 48 . D i buixeu ap roximadam e n t e l gràfi c de func i on s que t ingu i n

p e r func i ons d e r ivade s l e s de l a fi gura s e güent

y
f'

f'

x x

y y

f'

B . 4 9 . Un fab r i c an t ven e l s e u p roduc t e a S p t s . p e r t ona . La de­

manda mensual x e n t one s ve donada per x = 8000- 4S . El c o s t de p r�
duc c i ó de x tone s é s� ( x ) = 2 . 5x 2 + 50 . 000 p t s . i l e s de spe s e s gene­
ral s són de 300 p t s . / Tm . C al c u l eu el val o r de S per al qual el be
ne f i c i s e rà màx i m .

44
B.50. L ' e ix d ' un p e t i t i mant c o i n c i de i x amb 1 1e i x d ' un c on duc t o r
c i rc u l ar de radi r . Quan e l c en t re de l ' iman t e s t à a una d i s t àn-
c i a x de l c e n t re de l c on du c t o r , la f o rça F que s ' e x e r c e i x s o b re
x ,
l ' i man t donada p e r F = k - ��� �-
- ...,.--5 1 2 , on k e s una c on s t an t . T ro
(a 2 +x )2 .

b e u e l val o r màx i m de f.

B.51. D i b u i x e u ap roxi madam e n t l e s fun c i ons d e r i v ad e s de l e s fun­

c i o n s se güe n t s

y y y

f
f

x x x

B.52 . S i gu i f l a fun c i ó f(x )

l
l +x 2

a ) D e t e rm i n e u e l s val o r s de c . p e r al s qual s l a func i ó

f(x ) + c x és s e mp re c re i x en t . D ib u i x e u e l g r àf i c d e l a
func i ó f ( x ) + c x p e r a un d ' aque s t s val o r s de c .

b ) Ídem p e r a l a fun c i ó f ( x ) - c x .

D e s p r é s de re s o l dre e l s e x e rc i c i s d ' aque st apart at, u s hau r e u ad�

nat que a v e g ade s e l s c r i t e r i s sufi c i en t s de màx i m i m í n i m e s tu­
d i at s són i n c òm o d e s d ' ut i l i t z ar; més e ndavan t v e u r e m un al t re
c r i t e r i , en g e n e r a l m é s p r àc t i c , que fa s e rv i r l a d e r i vada s e g o ­
na ( de ri vada de l a d e r i vada p r i m e ra ) .

45
C. LA DERI VADA SEGONA I UN NOU CRITERI SUFICIENT DE MÀXIM I

1 . La d e r i vada s egona

E l p ro cés de de r i v ac i ó, m i tjançant e l qual a p ar t i r d ' un a func i '.

f s ' obté una nova func i ó f ' -que és l a func i ó d e r ivada p r i m e r a
d e f - o b r e u n n o u c amí d ' ob t e n i r nov e s func i on s, j a que e s p �
i t e r ar.

C . l . L ' e quac i ó d ' un mov i m e n t r e c t i l i n i és

d ( t ) = 35+ 4 t -st 2 + t 3
on d s ' e x p re s s a e n me t re s i t en s e g o n s .

a ) C a l c u l eu l a ve l o c i t a t p e r a t = 3 s.
b) T r o b e u l a ve l o c i t a t v ( t ) a l ' i n s t an t t .
c ) E s d e f i n e i x c om ac c e l e rac i ó m i tjan a e n t r e d o s i n s t an t s
t 1 i t 2 , l a t axa m i tjana d e vari ac i ó d e l a func i ó v ( t )
e n t re e l s d o s i n s t an t s donat s . C a l cu l e u l ' ac c e l e rac i ó
m i tjana e n t re t = 2 s. i t = 4 s .
d ) Qui n a és l ' acc e l e rac i ó i n s t an t àn i a a t=3 s?
e ) C al cu l e u l ' acc e l e rac i ó i n s t an t àn i a a un i n s t an t t .

C . 2 . C on s i d e r e u l a func i ó f ( x ) = 3 x 3 - 2 x 2 + x + 1

a) T r o b e u l a func i ó derivada p r ime ra f '

b ) Anome n e m g e n aqu e s t a func i ó g ( x ) = f ' ( x). Trobeu l a fun­
c i ó de r i vada de g , que i n d i c arem p e r h ( x)= g ' ( x) .

46
 En e l s d o s exe rc i c i s an t e r i o rs h e m c al cu l at: a ) En e l p r�
me r , l a funció ve l o c�tat v(t ) de r i vada p r i m e ra de d(t )

v(t ) = d ' (t )
i l a func i ó ac c e l e rac i ó a ( t ) com de ri vada p ri me ra de v(t )

a(t ) = v ' (t )

b ) En e l se gon , l a func i ó g(x ) de rivada p r i me ra d e l a fun c i ó

f(x )
g(x ) = f ' (x )
i l a fun c i ó h(x ) d e r i vada p rime ra de l a g(x )

h(x ) = g ' (x )

N o t e u que e n amb�ó s c as o s p o dem e s c riure

a(t ) =v ' (t ) = [ct ' ( t )] ' i l

h (x ) = g (x ) = l! l (x l] l

Ob s e rveu , donc s , que donada una funció f , pe r de r i v ac i ó , p o de m

c al c u l ar l a funció de r i v ad a p r ime ra f ' ; i i t e ran t e l p ro c é s , a
p ar t i r de f ' ob t e nim l a funció d e r i vada p r i me ra de f ' -que i n di­
c arem p e r ( f ' )- i s ' anomena la funció derivada segona de f . L a fun­
c i ó (f ' f, e l d o m i n i de l a qual és format p e l s pun t s en quê f é s
de rivab l e , e n g e n e ral s'in dic a p e r f". S i f"(a ) e x i s t e i x , l l a­
v o r s hom d i u que f é s de r i v ab l e du e s v e g ade s en e l pun t d ' ab s c i�
s a .§:, i e l núm e ro f" (a ) , s ' anome na el nombre derivada segona de · f en
el p unt d ' abscissa a .

. E l p ro c é s e s p o t c on t inuar i així p o d e m de f i nir l a de rivada t e r­

c e ra f" ' =(f" ) ' ; l a d e r i vada quar t a f(4 ) = (f'") ' e t c . . . i e n g e n�
ral l a de r i vada n - ês i ma de f: f(n ) = crCn- 1 ) ) 1 •

47
C . 3 . C a l c u l e u l e s de rivad e s s uc c e s s ive s de l e s fun c i ons

a) Y b) y = c o s x C) y

d) y e) y = (x- a)n f) y � x-2

i i n d i queu e l dom i n i d e l e s func i on s i de l l urs d e r i vade s suc c e s

s i v e s.

C . 4 . D onada l a fun c i ó re al de vari ab l e r e a l

f : A -----::> R
x ----;> y= f(x)

do'.1.eu l e s de f i n i c i ons de f ' , f" , f" ' e t c . . . i n d i c an t en c ada c as

e l domini.

de r i vada s e gona t é u n a i mp o r t àn c i a e sp e c i al a f í s i c a ,
hem v i s t e n l ' e x e rc i c i C . l que e n e l c as d ' un mov i me n t
re c t i l i n i l ' ac c e l e rac i ó a(t) é s l a de r i vada s e g on a de l a func i ó
d(t ) que dóna l a p o s i c i ó d e l a p ar t í c u l a e n un i n s t an t t . D e f o r
m a s e mb l an t e s p o t de fin i r l ' ac c e l e rac i ó angular e n u n mov i me n t
c i rc u l ar i l ' ac c e l e rac i ó d ' un mov i me n t harmòn i c s i mp l e.

C . 5. La p o s i c i ó d ' un punt que de s c r i u un movi ment c i rcul ar ve do

nada p e r

f e x p re s s a t en radi an s i t e n s e gons.

48
S i e l radi de l a c i rcumfe rènc i a de s c r i t a é s de 4 c m . C a l c u l e u:

a ) La p o s i c i ó i n i c i al i l a ve l o c i t a t i ni c i al .
b ) L ' ac c e l e rac i ó m i tj�na e n t re t = 4 s i t = 5 s .

c ) L ' ac c e l e rac i ó i n s t an t àn i a a t = 4 . 5 s i l ' ac c e l e rac i ó ::x.. ( t )

a un i n s t an t t .
d ) La ve l o c i t at de l pun t q u an l ' ac c e l e rac i ó é s de 1 0 rad / s

e ) E n qu i n s i n t e rval s l ' ac c e l e r ac i ó é s n e g a t i va? Í de m p o sl

t iva? Í de m nul� a . Qu i na i n t e rp re t ac i ó fí s i c a t é e l s i g­
ne de l ' ac c e l e rac i ó i l ' ac c e l e r ac i ó nu l·l a?

C . 6 . L ' e l on g ac i ó d ' un mov i m e n t harmòni c s i mp l e ve donada p e r

x e xp r e s sat e n c m . i t e n s e g ons . D e t e rm i n eu:

a ) L ' amp l i tud, e l p e r í o de , l a f r e qüènc i a i l a pul s ac i ó .

b ) La ve l o c i t at al c ap de 2 s e gons . Í dem l ' ac c e l e rac i ó .
c ) Exp r e s s e u l ' ac c e l e rac i ó en fun c i ó de l ' e l ongac i ó .

2 . Un nou c r i t e r i sufi c i e n t de màx i m i m í n i m re l a t i u

P e r al t ra b an d a , l a de r i v ad a s e g on a p e rm e t enunc i ar un nou c ri te
r i sufi c i e n t d e m àx i m i mí n i m re l at i u que, e n e l s c as o s e n què
e s p o t ap l i c ar , é s en g e n e ral mo l t mé s c òm o de que e l s que ja c o­
ne ixeu, semp re que e l c à l c u l de l a de r ivada s e gona n o s i gu i mas s a
l ab o ri ós .

49
C . 7 . A l e s fi gure s s e güen t s hem d i b u i xat e l s gràf i c s de l e s fun­
c i on s f 1 (x ) =x 2 i f 2 (x ) =x 3 i da l l u r s d e r i vade s p r im e ra i s e gona

y y

f1 ( x l = x2

x x

(( x ) = 2x •x =
t'( l 3 x2

x x

x x

a ) D ibui x e u, di spo s an t de l a mat e i x a mane ra l a func i ó i

l e s s e v e s de ri vade s , e l s gràf i c s de l e s func i on s s e ­
güe n t s i d e l l u r s d e r ivade s p r i me ra i s e g ona: f 3 (x ) = -x 2 ;
f 4 (x ) = -x 3 ; f 5 (x ) =x 4 ; f 6 (x ) = -x 4 .

b ) C on s t ru ï u , p e r a c adas cuna de l e s func i on s , una t au l a

c om l a s e güent que fa r e f e rènc i a a l a fun c i ó f 1 (x ) = x 2

50
 x J - �.o [ o J O, + "° C
..

Signe de f ' ( x ) -
o +

Comportament 'dnim
de f ( x ) � Relatiu �
Signe de + + +
f" ( x )

c ) D i sp o s e u e l s r e s u l t a t s re f l e c t i t s a l e s t au l e s de l a ma
n e ra s e gü e n t:

Signe de f" ( x) en J - Comportament de la funció

Funció Punt crític el p unt crític en el p unt crític
f 1 ( x ) =x 2 x o + Mínim relatiu

f2 ( X ) =X3 x = o

Ob s e rveu e l s i gn e de f " ( x ) i e l c omp o r t am e n t de l a fun­

ció en e l pun t c rí t i c , hi t ro b e u al guna re l ac i ó?

d ) E l r e su l t at an t e rio r us ha de p e rme t re d e c omp l e t ar l e s

p ro p o sic i on s s e g ü e n t s :

l. Si f p re s e n t a un punt c rí t i c en e l pun t d ' ab s c i s s a

x = a i f " ( a ) .> O , l a funció p r e s e n t a e n aque s t pun t
un . . .
2 . I dem s i f" ( a ) L O . . .
· 3. I de m s i f " ( a ) .::i. o . . .

e ) Le s p rop o s i cion s r e c í p ro que s , d ' aque s t e s p rop o s i c i on s

s ón c e r t e s? Ab an s d e c on t e s tar e x am i neu c ur o s amen t l a
t au l a re sum .
51
 C . 8 . C on s i de re u e l s gràfi c s s e güen t s de l a func i ó
f ( x ) �x 3 - 2 x 2 + 3 x+1
=

i de l e s func i on s de rivade s p ri m e ra i s e gona

y

/
/
/

1
/
/

2 3 4: x
o

y
/
/

2: x
o

-1

/
' /
y •/
4

o x

- t

- 2

-3

- 4,,
/
./

52
 a ) C omp l e t e u l a t au l a s e gü e n t:

x ) O , l[ l ]1 , 2 [ 2 J 2,3C 3 ] 3 , _4 [
Signe de f ( x ) l
-

C omp o r t am e n t de
f(x)
Signe de f" ( x )

b ) E s c omp l e ixen p e r aque s t a funció l e s p r o p o sicions de

l ' ap ar t a t d ) de l ' e x e rcici an t e rio r?

C.9. a ) Dibuixe u e l s g ràfi� s de l e s funcions s e gü e n t s i de

l l urs de rivade s p rime ra i s e gona

P rèviam e n t us haureu de c on s t ruir l e s t au l e s de varia­

ció , p e rò inc l o i u -hi e l s pun t s que anu�l e n l a de rivada
s e g on a .
b ) C omp l e t e u l a t au l a de variació amb e l signe de f" ( x )
c ) E s c omp l eixen p e r a aque s t e s funcions l e s p r o p o sicions
de l ' ap artat d ) de l ' exe rcici C . 7 ?

� La p ropie t a t que h e m c omp rovat que e s c omp l i a p e r a l e s

{Q.311 funcions p o l in òmique s de l s t re s e x e rcicis an t e rio r s , é s
mé s gene ral i c on s t itueix u n popu l ar c ri t e ri p e r a l a de t e rmina­
ció de l s màxims i m í nims l o c al s . C on c r e t am e n t s ' e nuncia

Criteri suficient de màxim i mínim relatiu: criteri de la derivada segona

Si f p r e s e n t a un pun t c rí tic en e l pun t d ' ab scis s a a ( f ' ( a ) = O ) i

f" ( a ) e xi s t eix ,
l . Si f" ( a ) > O , l l avo rs f p re s e n t a un m:í. nim re l atiu e n aqu e s t
pun t .

53
 2 . S i f " ( a ) � O , l l av o r s f p re s e n t a un màx i m re l at iu en aque s t
pun t .
3. Si f " ( a ) = O , no e s p o t afi rmar re s .

C . 1 0 . a ) Jus t i fi queu c adas c un de l s p a s s o s de l a d e mo s t rac i ó de l

pun t l de l a p r o p i e t at an t e r i o r .

Demo s t rac i ó l

Hipòtesi f ' ( a ) =O f " ( a1} e x i s t e i x i f " ( a ) > O

C on c l us i ó : f p r e s e n t a en e l punt d ' ab s c i s s a a un mí n i m re l at i u

D e mo s t rac i ó
Jus t i f i c ac i ó
l . f" ( a) = lim
f ' ( x ) -f ' ( a)
x-a
x�a
existeix i és finit
2 . f" ( a) = lim fx-a
' (x )
x+a

3. l im f ' ( x ) > O
x+a x-a
4 . Hi ha E a=] a-d , a+ ó' [
tal , que s i X{:'E a -> f ' ( x ) > O
--

x-a

5. Si x > a, és a dir si x&] a , a+J] � f ' ( x ) > O

Si x "- a, és a dir si X! ] a-d, a[� f ' ( x ) � O

6 . f és estrictament creixent a l ' interval

Ja, a+J t
· f és estrictament decreixent a l ' interval
] a- ó, a [

7 . f presenta un mínim relatiu en el punt

d ' abscissa a

54
 b ) D e mo s t reu, de man e ra semb l an t , e l p un t 2 d e l a p ro p i e ­
t at .
c ) D e mo s t r e u e l pun t 3, é s a d i r, p roveu que s i f ' (a ) = O i
f" (a ) =O e l c ri t e r i -de l a de r i vada )segona n o e n s p e rme t
as s e gurar r e s . ( V e g e u l ' e x e rc i c i C . 7 . ) .

C . 1 1 . U t i l i t z an t e l c r i t e r i de l a de r i vada s e gona, de t e rm i n eu
e l s màx ims i mí n i m s re l at i u s de l e s func i o n s

x 2 - 2x + 2
a) y 2x3+Jx2 - 1 2x+ 5 b) y = x+l c ) y = x - ln( l + x )

d ) y = 2 s i n 2 x + s i n 4x e) y = '?/c x 2 - 1 ) 2 f ) y = x 2 t -x

55
D . C ONCA V I TAT I C ON VEXI TAT . PUNTS D ' I NFLEX I Ó D ' UNA F UNC I Ó

Enc ara que , a p ar t i r d e l a i n f o rmac i ó q u e p ropo rc i ona l a de r i va­

da p r i me r a , e s p o t d i bu i x ar e l gràf i c d ' una func i ó de man e ra b as
t an t ap roximada , h i ha al guns asp e c t e s m é s sub t i l � p e r al s qua l s
c a l e x am i nar l a d e r i vada s e gona . Aque s t s a s p e c t e s , que e s tu d i a­
rem en aque s t ap a r t a t , s ón: e l c aràc t e r de c o n c av i t at i c onvex i ­
t a t i e l s pun t s d ' i n f l ex i ó , e l s qual s e n s p e rme t e n d e de t e rm inar
e l g r àf i c de l a func i ó amb m é s p r e c i s i ó .

l . Fun c i ó c ònc ava i func i ó c onve xa en un i n t e rval

C on e i xe u , p e rquè e l s heu d i b u i xat rep e t i de s vegade s , e l s gràf i c s

de l e s func i on s f 1 ( x ) = x 2 i f 2 (x ) = -x 2

56
 y y

f,( x l = x1

x x

til x l =

L e s fun c i on s que t enen l a fo rma de l a ff( X )?x 2 hom d i u que s ón

c òn c av e s s e gons l e s y p o s i t i v e s, i l e s que tenen l a f o rma de l a
f 2 ( x ) = -x 2 c onve x e s s e g o n s l e s y p o s i t i v e s o c ònc ave s s e g o n s l e s
y n e g at i v e s .

E n c anvi u n a fun c i ó c om l a

e l g r àf i c de l a qual é s e l de l a f i gura de l ' ex e rc i c i C . S, e n

c e r t s i n t e rval s é s c ònc av a s e g ons l e s y p o s i t ive s i en d ' al t re s
c onvexa s e g o n s l e s y p o s i t i ve s .

A p ar t i r d ' aque s t g r àf i c p o de m c on s t ru i r l a t au l a d e c onc av i t at

i c onve x i t a t s e gü e n t:
'

x J - <>D , 2 2 J 2, + cf" C
C omp o r t ament Pun t
de f ( x ) n d ' inflexió u

Ob s e rveu ) en e l g r à f i c > que e l pun t d ' ab s c i s s a 2 s e p ara i n t e rv a l s

en què f t é e l s d o s t i pu s de c onc av i t at . Aque s t s pun t s s ' anome ­
n e n pun t s d ' i n f l e x i ó de l a fun c i ó.

57
D. l . C o n s t ruïu l e s t au l e s de c on c av i t at p e r a l e s fun c i on s e l s
g r àf i c s de l e s qua l s són e l s que vàreu d i b u i xar a l ' e x e rc i c i C . 7

D. 2. C on s t ruiu l e s t au l e s de c onc av i t at p e r a l e s func i o n s e l s

g r àfic s de l e s qua l s són e l s s e gü e n t s:

y y

1
t, ( x ) -­

x1
-

-
l +

-l x
�
- x3

y
y

fJ ( x ) = x' - 3x + l
f� ( x } =
): 1

x x

. ,
'

58
 y

y
2
x l.
= ---
2
-
x

------ 1
� - - - - - - - - - - - - - - - - -r - - - - - - - - - J.
l

' l
_ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

l
l
l
l

x x

-1

P o dem donar d e f i n i c i ons p re c i se s de c onc a v i t a t i c onve x i t a t en

.
un i n t e rval c omparan t e l g r àf i c de l a func i ó amb l e s s e c an t s d e -
t e rmi nade s p e r d o s pun t s qual s s evo l de l ' i n t e rval .

�
. J ,.---
...
Defini c i ó
-_ .--..
'·

Una fun c i ó f d i rem que é s c òn c ava s e gons l e s y p o s i t iv e s en un

i n t e rval , si don a t s dos pun t s qual s s evo l x 1 , x 2 d ' aque s t i n t e rval
s e mp re é s

f ( x ) :. L(x ) p e r a t o t s e l s pun t s X 6- [x 1 , x 2J
on L ( x ) é s l a re c t a que une i x e l s pun t s Cx 1 , f Cx 1 ) ) i Cx 2 , f Cx 2 ) )

59
 y

é s a d i r , s i e l s e gment P 1 P 2 que da s emp re p art d amun t de l a c o r­

ba,

D . 3 . D on e u una de f i n i c i ó s e mb l an t p e r a una fun c i ó c onvex a s e ­

gons l e s y p o s i t i v e s e n u n i n t e rval .

Ara b é , e n g e n e r a l , e l que c one i xem é s l a f ó rmu l a d e l a func i ó ,

veurem ara c om l a de rivada s e gona e n s dóna i n f o rmac i ó p e l que fa
al c aràc t e r de c on c av i tat o c onve x i t at de l a func i ó .

D.4. a) C omp l e t e u l e s t au l e s de c onc av i t a t de l s e x e rc i c i s D . l i

D . 2 amb e l s i gne de l a de r i vada s e gona . P e r exemp l e l a
�
t au l a de c on c av i t at de l a func i ó f(x ) = x 3 - 2x 2 + 3x + l que ­
dar i a

x ] - <>o , 2 ( 2 ] 2 , + DcO (
S i ,g ne de f" (x ) - o +
C omp o r t ament Punt
de f(x ) n d ' i n f l ex i ó u

60
 b ) Ob s e rveu de t al l adament e l s i gne de f" ( x ) e n un i n t e rval
i e l c aràc t e r de c on c av i t at de l a func i ó a l e s t au l e s
an te r i o r s , i c omp l e t eu l a t au l a s e güent:
:

Sign e de f" ( x ) e n C on c av i tat�

c onve x i t a t
un i n t e rval de 1 2 func i ó f

T robeu al guna re l ac i ó e n t r e e l s i gne de f ' ( x ) i l a c on­

c av i t a t o c onve x i t at de f ?

c ) E l re s u l t at an t e r i o r u s ha d e p e rme t re c omp l e tar l a p r2

pos i c i ó
- S i f ' ' ( x ) > O p e r a t o t s e l s punt s x t: [a , bJ , f é s . . . . . .
. . . . . s e g on s l e s y p o s i t iv e s en aque s t in t e rval .
- Si f" ( x ) .c. O . . . . . . . . . . . . .

d ) C omp roveu que l a p ro p i e t at re c í p r G c a no é s c e rt a , p e r­

quê h i ha func i on s c òn c av e s en un i n t e rval i l a de r i va­
da s e gona p o t s e r que en al gun pun t s i gu i nul · l a ( C on s i ­
de reu l a func i ó y=x 4 ) . Anàl o g ame n t c omp roveu-ho p e r a
una fun c ió c onve x a ( C on s i de reu l a func i ó y= -x 4 ) .

La p rop i e t at e nunc i ada a l ' ap artat c ) c ons t i tue i x un c r i t e r i su­

fi c i en t de c on c av i t at i c onve x i t at en un i n t e rval , l ' enunc i at
d ' aque s t c ri te ri é s:

� Criteri suficient de concavitat i convexitat en un interval

Si f é s una func i ó dob l em e n t de rivab l e en un i n t e rval [a , tj i

f" ( x ) > O p e r a t o t s e l s pun t s x E (.a , b] , l l av o r s f é s c òn
c ava s e go n s l e s y p o s i t i ve s en aqu e s t i n t e rval .

61
 f" ( x ) ..:= O p e r . a t o t s e l s pun t s X f [a , � , l l avors f é s c on
vexa s e g o n s l e s y p o s i t ive s e n aqu e s t i n t e rval .

Ab an s de donar una jus t i fi c ac i ó g e o mè t r i c a d ' aque s t a p rop i e t at

e t p r o p o sem al gun s exe rc i c i s d ' ap l i c ac i ó .

D . 5 . D e t e rm i n e u e l s i n t e rv a l s de c on c av i t a t i de c onvex i t at de
l e s fun c i ons s e güe n t s i c on s t ru ï u-ne t amb é la t au l a de c onc av i ­
t at .

a ) f 1 (x ) 3x3-8x+ 1 2 x
x- 1

e ) f 5 (x ) l
x+3

A c on t i nuac i ó veurem d e f o rma g e omè t r i c a q u e l a p ro p i e tat e nun­

c i ada ab ans és g e n e ral .

P e r a i x ò, hem d i b u i x at algun e s t angen t s e n una sè r i e de pun t s

d'una func i ó c ò n c ava s e g o n s l e s y p o s i t i ve s .

y = f( x l
y

62
D.6. a ) C om é s s i t uada l a t an g e n t e n c ada pun t (a, f(a ) ) r e s p e c ­
t e a l a func i ó ?

b ) Què e l s p as s a al s p e n de n t s d e l e s re c t e s t angen t s a me­

sura que � augme n t a?

c ) C om s e rà l a fun c i ó f ' : s emp re c re i xent , s emp re de c re i ­

x e n t , n i una c o s a n i l ' al t ra?

d ) I la fun c i ó f" ?

D . 7 . D ib u i x e u d ' al t r e s fun c i ons c òn c av e s e n un i n t e rval i c omp r�

veu . que t e n e n e l m a t e i x c omp o r t am e n t p e l que fa a l e s r e c t e s t an
ge n t s , al c aràc t e r de c re i x ement de f ' i al s i gn e d e f " .

P e rò a m é s , re su l t a que l e s func i on s c òn c ave s s e g o n s l e s y p o s i ­

t i ve s són l e s ún i que s que p re s e n t e n aque s t t i pus d e c ompo r t am e n t
c om ho p odeu c omp rovar d i b u i xa n t func i o n s q u e no s i gu i n c òn c ave s
en un i n t e rval .

C on s i de rac i ons s e mb l an t s e s p o den fe r p e r a l e s fun c i on s c onve­

x e s en un i n t e rval .

La f i gura s e gü e n t c o rre s p o n a una fu.nc i ó c onvexa e n l a qual hem

d i b u i x at l e s t ange n t s en una s è r i e de pun t s .

63
D . 8 . Repe t iu e l s e x e rc i c i s D . 6 i D . 7 p e r a fun c i on s c onve x e s s e ­
gon s l e s y po s i t i v e s en u n i n t e rval .

2 . Fun c i ó còn c ava i func i ó c onvexa e n un punt

P e r al tra banda e l fe t que e n una fun c i ó còn c ava , e l gràf i c que ­

di s e mp re p art damun t de l a tangent e n c ada punt i que en una
c onvexa que di pe r s o t a , sugg e re i x una de f i n i c i ó l o c a l de c o n c avi
tat i c onve x i tat .

LA!\{._
__ ,
_

� D e f i n i c i ó l o c al de c on c av i tat
º l_ ,.,.--._ .--_
...
"·

Una fun c i ó f di rem que ê s c ò n c ava s e gons l e s y po s i t ive s e n un

pun t d ' ab s c i s s a � · si en un e n t o rn d ' aque s t punt la fun c i ó e s t à
p a rt damun t d e l a t ange n t e n e l pun t ( a , f ( a ) ) .

f( x J

a x

Funció còncava en un punt segons les y positives

64
D . 9 . Doneu l a de f i n i c i ó de func i ó c onvex a s e gbns l e s y posi tives
en u n punt . I l·l u s t reu- l a amb u n g ràfi c .

t s l òg i c e s p e rar que s i u�a func i ó ê s c òn c av a s e gons l e s

y p o s i t ive: :.:: en c ada punt d ' un i n t e rval [a , b] , s i gu i c òn­
ava en l ' i n t e rval . Aque s t fe t q�e pot s e mb l ar ge omè t r i c ament
v i d ent reque re i x una demo s t rac i ó que n o p o dem donar amb e l que
em v i s t f i n s ara .

D ' una man e ra p re c i s a aque s t a p rop i e tat , que re l ac i ona una p rop i�
t at l o c al de l e s fun c i ons ( c onc av i t at en c ada punt d ' un i n t e r­
val ) amb una prop i e tat g l ob a l ( c on c av i t at en un i n t e rval ) , e s
p o t enunc j. ar

P r op i e t a t nue re l ac i ona e l s aspe c t e s l oc a l i p l ob aJ d e l a c on c a-

v i t a t d ' una func i ó .

S i f ê s una func i ó c o n t í nu a en l ' i n t e rval [ a , � i f ê s c ònc ava

se gons l e s y p o s i t i ve s a c ada pun t de ( a , b ) , l l av o r s f ês c òn c a­
va a l ' i n t e rval [a , b] .

D . 1 0 . Enunc i eu una p rop i e t at s e mb l an t p e r a l a c onve x i tat .

Veurem finalment que l a de r i vada s e gona e n s p e rm e t de t e rminar e l

c aràc t e r l o c al d e c on c av i t at i c onvexi t a t d ' una func i ó .

P e r això , p rèv i ament expre s s arem l e s de f i n i c i ons l o c al s e n f o rma

anal í t i c a .

65
D .11. a ) C omp roveu que d i r que f é s c òn c ava s e go n s l e s y posi ti­
ve s e n e l punt d ' ab s c i s s a � e qu i val a :

f é s c ònc ava a � �> Hi ha un E a =] a- J , a+ l [ tal , que :

x t: J a - J , a [ -> f(x) > t ( x ) i x� :J a , a+ S [ -;> f(x) > t(x)

on : t ( x ) = f ( a ) + f ' ( a ) ( x - a )

a-6 a a+6 x

b ) I dem p e r a f c onve x a
f c onve xa a a é--.:> H i ha un E a =J a- :\ , a + 6· r t al , que :
....

-
x ;:_;l a 5 a L o
- , x tJ a , a+ � [ -> f ( x ) L t ( x )

T e n i n t com a re fe rènc i a e l c ri t e r i suf i c i e n t de c onc av i t at en un

i n t e rval i l a p r o p i e t at que re l ac i ona e l s asp e c t e s g l obal i l o ­
c al , é s natural f o rmu l ar un c r i t e r i su f i c i ent de c on c avi t at e n
un punt en e l s t e rm e s s e gü e n t s

C r i te r i sufi c i ent de c on c avi tat i de c onve x i t a t d ' un a fun

c i ó en un punt

Si f és una func i ó dob l ement d e r i v ab l e en e l pun t d ' ab s c i s s a � :

l. s i f" ( a ) > O , l l avors f é s c òn c ava s e gons l e s y p o s i t ive s

e n e l pun t d ' ab s c i s s a �·
2 . s i f " ( a ) L O , l l avors f é s c onvexa s e g ons l e s y posi t ives
en e l punt d ' ab s c i s s a a .
3. s i f " ( a ) = O , l l avo rs f en e l punt d ' ab s c i s s a a p o t s e r c òn­
c ava , c onv e x a o ni una c o s a n i l ' al t r a .

66
D . 1 2 . a ) Jus t i f i queu c adas c un de l s p as s o s de l a demo s t r ac i ó de l
punt l . de l a p rop i e tat an t e r i o r .

@i ---_________ __
, D emo s t rac i ó l
_____________ :__
___:_
____________ ,

H i p ò te s i f" ( a ) e x i s t e i x i f" ( a ) � O .
C onc l us i ó : f é s c òn c ava s e gons � e s y p o s i t i v e s en e l pun t d ' ab s ­
cissa a .

D e mo s t rac i ó
J us t i f i c ac i ó
l. Con s i derem l a func i ó h ( x ) = f ( x ) -t ( x )
on t ( x ) =f ( a ) +f ' ( a ) ( x-a )

2. h ' ( x ) = f ' ( x ) -f ' ( a ) i h " ( x ) = f" ( x )

3. h ( a ) =Ü , h ' ( a ) =Ü ;_ h" ( a ) =f" ( a )

4. a és un punt c r í t i c de h

5. h" ( a ) .> O

6. a és un mínim r e l a t i u de h

7. H i h a E a =J a- S, a+ ò [ tal , que
si x t:J a-0 , a[ o xt] a , a+ 6 [, l l avors
h(x)> h(a)

8. f( x)- fr ( a ) + f ' ( a ) ( x-a TI .>o

s i x�J a- J , a o xt:Ja , a+ S [

9. f(x) > f ( a ) + f ' ( a ) ( x-a )

s i xê] a- �' , a [ o xt-] a , a+ J [

10 . f ( x ) > t ( x ) si x<:] a- ó , a [ o x i::] a , a + .!- [

11. f é s c òncava s egons l e s y p o s i ti ves e n

e l punt d ' abs c i s s a a .

b ) Demo s t reu de man e ra semb l an t e l punt 2 d e l a prop i e tat .

c ) Demo s t r e u e l punt 3 . C ons i de reu l e s func i ons y=x 4 ;
y=-x 4 ; y=x 3 en e l punt d ' ab s c i s s a x=O .

67
 D . 1 3 . Anal i t z e u l a c oncav i t a t de l e s func i ons s e gü e n t s en e l s
pun t s x = O , x = l i X = - 1 .

a) f(x) 4x 3 b ) f ( x ) = l n ( x+ 3 ) :- ) f ( x )

�
l
l
3 . Pun t s c r í t i c s de s egona e sp è c i e . Pun t s d ' i n f l e x i ó

! J a hem a s s enyal at ab ans que e l s pun t s que s e p aren i n t e rval s e n

¡ quê f t é di fe rent t i pu s de c on c avi tat s ' anomenen p u n t s d ' i n f l e ­
l x i ó d e l a func i ó f .
'

y = f{ x )

1 C òn c ava segons : C onv e x a segons i Cònc av a s egons

les y p o s i t i v es i l e s y positives i les y positive s

x, x

x 1 i x 2 són punts d ' inflexió de f

D . 1 4 . Ind i queu qu i n s s ón e l s pun t s d ' i n f l e x i ó de l e s func i on s

de l s exe rc i c i s D . l i D . 2 .

68
D . 1 5 . a ) I n d i queu e l s pun t s d ' i n f l e x i ó de l e s func i ons s e gUen t s :

y y

y y

b ) D i bu i x e u l e s re c t e s tan g e n t s en aque s t s pun t s . Qu i n a é s

l a p o s i c i ó d e l a c o rba r e sp e c t e a l a t angent , e n u n en­
t o rn d ' aque s t s p un t s ?

D . 1 6 . D i b u i x e u d i v e r s o s g ràf i c s d e func i ons que t i ngu in pun t s

d ' i nf l e x i ó i c omp roveu qu i n a é s l a p o s i c i ó d e l a c o rb a re s p e c t e
a l à t ange n t en un e n t o rn d ' aque s t s pun t s .

Aque s t s e x e r c i c i s ens sugge re i x e n l a s e gUent d e f i n i c i ó de punt

d ' i n f l e x i ó i una p rop i e t at ge omè t r i c a d ' aque s t s pun t s .

69
 � -'
(l \
l
\

�
· !D
Definició
�- �.i.

j un punt d ' ab s c i s s a � d ' una func i ó f di rem que é s un punt d ' in­
f l e x i ó d ' aque s t a func i ó , si en aque s t punt l a func i ó pas s a de
c ònc ava a c onve xa o vi ceve r s a .

P ro p i e tat ge omè t r i c a de l s pun t s d ' i n f l e x i ó

En un punt d ' i n f l e x i ó l a t angent t rave s s a l a c o rb a d e man e r a

en u n e n t o rn d ' aque s t pun t , p e r al s pun t s d e l ' e s que rra e s t à
s o t a i a l a dre ta p e r sob re o a l revé s .

La de t e rminac i ó anal í t i c a de l s pun t s d ' i n f l e x i ó no p r e s e n t a gai ­

re d i fi cul tat e n e l c as de func i on s s i mp l e s . Le s t au l e s de c on c a
v i t at c on s t ruï de s a l s exe rc i c i s D . 4 i D . 5 ens p o d e n s e rv i r p e r
c omp rovar qu ine s s ón l e s c ondi c i on s pe r a c al cu l a r l e s c o o rdena-

70
 de s d ' un punt d ' i n f l ex i ó .

D .17 . a ) A part i r de l e s t au l e s de c onc avi tat de l s e x e rc i c i s D.4

i D . 5 c omp l e teu e l quadre re sum :

Nomb re d e r iv ada se gona

Func i ó Punt d ' i n f l e x i ó e n e l punt d ' i n f1 e x i ó f " ( a )
N o té punt
d ' i n fl e x i ó
3 X=Ü f" ( O ) =O
Y =X

b ) En un punt d ' i n f l e x i ó quant val f " ( a ) ?

� Ob s e rvem don c s que e n un punt d ' i n f l e x i ó , e n e l c as en

[[!_Jfji què ex i s t e i x i l a de r i vada s e gona , aque s t a c anv i a de s i gne
en aque s t punt . A m é s a mé s c omparan t aque s t c omp o r t ament amb e l
d e l a func i ó e n un màx i m o m í n i m re l at i u r e s u l t a que e l s pun t s
d ' i n f l e x i ó són e l s màx i m s i m í n i m s re l at i u s d e l a func i ó de r i va­
da p r ime ra f ' . P e r t ant p o d rem fe r s e rv i r l e s t è c n i que s de de t e�
m i nac i ó de màx ims i m í n i m s re l at i us a l ' ho ra de c a l c u l ar e l s
pun t s d ' i n f l ex i ó .

A i x í don c s podem enunc i ar l a p rop i e t at s e güen t :

C on d i c i ó ne c e s s àr i a de pun t d ' i n f l e x i ó e n e l c as e n què l a fun­

c i ó s igu i dob l emen t d e r i v ab l e en aque s t pun t .

S i f é s una func i ó que p re s en t a un punt d ' i nfl exi ó en e l punt

d ' ab s c i s s a a i és dob l ement derivab l e en aque s t pun t , l l avors
f" ( a ) =O .

71
D . 1 8 . Demos treu l a p rop i e t a t an te r i o r . Agafeu c om r e f e rènc i a
l ' e x e rc i c i B . 30 .

/
P e rò noteu que aqu� s t a c ondi c i ó n o é s sufi c i ent , p e rquè
� p o t s e r que f " ( a ) =O i l a fun c i ó no p re s ent i un pun t d ' in -!
fl e x i ó e n aque s t punt .

D . 1 9 . P roveu aque s t fe t c on s i de ran t l a func i ó y=x 4 i e l punt

d ' ab s c i s s a x=O . Doneu-ne t ambé a l t r e s exemp l e s .

� P e r a l t ra b anda , s i ob s e rveu l e s func i ons

y
y

f{ x J = i{X:T f 32
- Vr.:-
.
x
.
SI x�O

l-+ Çx
f{x l =
si

x x

n o t areu que A é s un punt d ' i n f l e x i ó de t angent ve r t i c al i p e r

t an t e n aque s t punt no e x i s t e i x l a f" .

En c on s e qüènc i a p o dem enunc i ar l a c ondi c i ó ne ce s s àr i a de punt

d ' i n f l e x i ó en el c as gene ral .

72
C on d i c i ó n e c e s s àri a de punt d ' i n f l e x i ó

S i f é s una func i ó que p re s e n t a u n punt d ' i n f l e x i ó en e l punt

d ' ab s c i s s a a , l l av o r s f " ( a ) ::;; Q o f " ( a ) n o e x i s t e i x .

E l s pun t s en què f " ( a ) =O o f " ( a ) no e x i s t e i x e l s anomenarem

pun t s c r í t i c s de s e gona e s p è c i e .

D . 2 0 . D e t e rm ineu i c l as s i f i queu e l s pun t s c r í t i c s de s e gona e s p�

c i e de l e s func i on s

a) y = V 4x 3 - 1 2 x b) y c) Y

d) y = s i nx+ c o s x e) Y arc t gx-x

D . 2 1 . D emo s t reu l a p rop i e t at ge omè t ri c a de l s pun t s d ' infl e x i ó :

en un punt d ' i n f l e x i ó l a c o rb a t rave s s a l a tange n t .

SUGGERIMENT . C on s i de reu l a func i ó , h ( x ) = f ( x ) - t ( x ) , d i fe rènc i a en

t re l a func i ó i l a re c t a t angent i � emo s t reu que si f" c anv i a de
s i gne en e l punt d ' infl e x i ó t amb é ho fa h ( x ) . P o deu p rendre c om
a re ferènc i a l a demo s t rac i ó de l ' e x e rc i c i D . 1 2 .

D . 2 2 . La p o s i c i ó d ' un mòb i l en func i ó de l t emps ve donada p e r l a

%
fórmu l a d ( t ) = t 3 - 3 t 2 + 3 t + 2 , d exp r e s sat e n m i t e n s e gons .

a ) C al cu l e u l ' ac c e l e rac i ó en un i n s t ant t .

b ) D e t e rm i n eu en qu i n s i n t e rval s l ' ac c e l e r ac i ó é s p o s i t i va
i en qu i n s és n e g a t iva .
c ) En qui n s i n s t an t s l ' ac c e l e rac i ó é s nul·l a?
d ) E l s i n t e rval s d ' ac c e l e rac i ó p o s i t i va , a quin c omp o r t a­
ment ge omè t r i c de l a func i ó d ( t ) c o rresponen? Í d e m e l s

73
d ' ac c e l e rac i ó ne g a t i va? I dem e l s i n s t an t s d ' ac c e l e r ac i ó nul · l a?

Aque s t 6 l t i m e x e r c i c i dóna un punt de v i s t a fí s i c s o b re e l s i gn!

f i c at de l s pun t s d ' i n f l e x i ó . S i f ( t ) é s l a p o s i c i ó d ' un mòb i l e n
l ' i n s t an t t , e l s i n t e rval � de c onc av i t at s ón i n t e rv a l s e n q u è e l
mòb i l é s ac c e l e r a t , e l s de c onve x i t a t i n t e rval s e n què e l mòb i l
é s frenat , i e l s pun t s d ' i n f l e x i ó s ón i n s t an t s d ' ac c e l e rac i ó nul
l a e n e l s qua l s e l mòb i l p a s s a de ser ac c e l e rat a s e r frenat o
vi c ev e rs a .

D . 2 3 . D e quina man e ra e l s re su l t a t s de l s ap ar t a t s a ) i b ) de
l ' e x e rc i c i B . 5 2 e s t an re l ac i on a t s amb e l s pun t s d ' i n f l e x i ó de l a
func i ó f ?

74
E . PROBLEME S D E C ONSOLI DAC I Ó

Ab an s d ' ac ab ar d ' e s tud i ar a l gun � aspe c t e s m é s de l . c omp o r t ame n t

d ' un a func i ó , u s p ro p o s e m u n r e gL i t z e l l d ' e x e rc i c i s re l at i us a
l e s di fe re n t s qüe s t i on s que hem e s tud i a t f i n s ara .

E . l . Una b arra homogè n i a de mas sa M e s t à re c o l z ada s ob re una su­

p e r f í c i e l l i s a i h o r i t z o n t al i s ob re una p are t l l i s a i ve r t i c al .
La b arra fa un ang l e Ü &�b l a ve rt i c al . L ' e n e rg i a p o t e n c i al de
l a b arra ve donada p e r

= Mg ( a- � c ) cos �
V s i. �
n {í
on g , a i c són c on s t an t s p o s i t i ve s amb c � a .

a ) C al cu l e u e l val o r de � p e r al qua: V p r e s e n t a un punt

e s t ac i on ar i .
b ) C omproveu que e s t rac ta d ' un màx i m re l at i u i p e r t an t
e l s i s t em a é s i ne s t ab l e .

E . 2 . E s tu d i e u e l c ompo r t ame n t de l e s fun c i on s s e gü e n t s de t e rm i ­

nan t -n e : a ) dom i n i b ) e l s pun t s de d i s c on t i nui tat c ) e l s pun t s
c r í t i c s de p r i m e r a e sp è c i e i fe r-ne una c l as s i fi c ac i ó d ) e l s
pun t s c r í t i c s de s e gona e sp è c i e i fe r-ne una c l a s s i fi c ac i ó
e ) l e s t au l e s de var i ac i ó i de c on c av i t a t

a) Y =
x+ l
x-3 b) y = /2 s -x 2 C) f ( x ) =
[R si x � O

x 3 -x s i x � O

f) f( x )
tx 4 - 1 s i x -:= o
-1
x-2
si O � x � l
si x � l

75
E . 3 . D e t e rmineu una func i ó p o l i nòmi c a de t e rc e r g r au que p as s i
p e r l ' o ri gen d e c o o rdenade s , que p r e s e n t i un màx i m re l at i u e n e l
pun t d ' ab s c i s s a 2 i un pun t d ' i n f l e x i ó e n e l pun t ( 1 , 1 ) .

E.4. a ) R e s o l eu l ' e quac i ó de terc e r grau x 3 +x 2 - 5x + 3 = 0 .

b ) C ons t ru ï u l e s t au l e s de var i ac i ó i de c o n c av i tat de l e s
fun c i on s
3
f1 ( x ) = -x2 -x+5 f2 ( x ) x

e ) D i b u i x e u e l s gràf i c s de l e s due s func i on s i c omp roveu

que aque s t e s due s c o rb e s t enen dos pun t s e n c omú . C al e u
l e u-ne l e s c o o r de nade s .
d ) D e t e rm i n e u e l s p en d e n t s de l e s t an ge n t s a l e s due s c o r­
b e s en aque s t s pun t s .

E . 5 . T r o b e u e l s m àx ims i m í n i ms . re l a t i u s i e l s pun t s d ' i nf l e x i ó

d e l e s fun c i ons f ( x ) =x n s e g o n s e l s val o r s d e n = O , l , 2 . . . D e qu!
na man e ra e l r e s u l t at d e p è n de n ?

E.6. a ) Demo s t re u que e l n i ve l l de p ro duc c i ó x = a que dóna b e n e ­

f i c i màx i m , é s aque l l p e r al q u a � e l s i n g re s s o s marg i ­
nal s s ón i gual s al c o s t margi nal .
b ) D e t e rm i n e u e l n i ve l l de p ro duc c i ó que p ro due i x un b ene ­
f i c i màx i m s i l e s fun c i ons d ' i n g r e s s o s i de c o s t t o t al
s ón
C ( x ) = 8 8 . 000 + 3 . 3 0 0 x+ 2 . 2 x 2 I(x) 5 . 50 0 - 1 . l x 2

E.7. a ) D e t e rm i n e u a , b , c de man e r a que l a func i ó f ( x ) = ax 2 + b x + c

p a s s i p e l s pun t s ( - 1 , -3 ) i ( 3 , - 3 ) i p re s e n t i u n màx i m
i gual a l .
b ) C on s t ru ï u l e s t au l e s de var i ac i ó i de c on c av i tat de l a
func i ó f ( x ) =-x 2 + 2x i d i b u i xeu e l s eu g r àf i c

76
 c ) S i gu i M ( x , y ) un pun t qual sevol de f (.x ) ; i g ( x ) l a fun­
ció
1
g ( x ) = p e r íme t r e de l rec t an g l e OPMQ

on P i Q són l e s p ro j e c c i on s o r togonal s de M sob re e l s

e i x o s de c o o rdenade s . C al c u l eu l a fórmu l a de g ( x ) i r e ­
p re s ent eu- l a gràf i c amen t .
d ) Aque s t a c o rb a c o n s t a de e r e s arc s de p aràb o l a , de t e rm i ­
neu l e s t angen t s e n e l s punts d ' ab sc i s s e s O i 2 .
e ) Quan t s pun t s M h i h a p e r al s qu al s e l p e r í me t re de l r e c
tang l e s i gui 2 1 ?

E . S . E n c adascun de l s gràfi c s s e güent s , ass e nyal eu e l s pun t s c rí

t i c s de p r i me ra i s e gona e sp ê c i e i c l as s i f i queu- l o s .

x x x

y y
y

f,

x x x

77
E . 9 . La po t ènc i a submi n i s t rada p e r una bat e ri a p e r l a qual c i rc u
l a u n c o rrent d ' i n t en s i t a t I ve donada p e r l ' expre s s i ó

P = E I -i !
2

on E i \ són cons t an t s po s i t iv e s . C a l c u l e u quina i n t e ns i t at dóna

la p o t ènc i a màx i ma i qu ina és aque s t a p o t è n c i a .

E . 1 0 . C on s t ruïu l e s t aul e s d e var i ac i ó i de c onc av i t at de l e s

fun c i on s

a) Y x 2 - 3x+4
x+5 c) f(x)=
t
x2+ 1 si x � l
-x 3 + 3 s i x '!: l

d ) Y J ll +-xx l e ) y =x+ l + Jx 2 - 3 x + 2

E . 1 1 . La i n t ens i t at d ' un c o r ren t al t e rn ve donada p e r

i ( t ) = 2 s i n p t + s i n 2 p t . Trob eu e l s val ors màx i m i m í n i m de i ( t ) ; i
e l s val ors més p e t i t s de t p e r a l s qual s s ' as s o l e i x e n aque s t s va
lors .

78
F . S IME T R I E S I AS Í MPTOTES

Un s al t re s asp e c t e s que c omp l e t� e l

·

c one i xement d ' un a func i ó s ón l e s p o s s i b l e s s i me t ri e s i e l c ampo�

tamen t de l a func i ó p e r a g r ans val o rs de l ' ab s c i s s a o de l ' o rde
nada , en val o r ab s o lut ; é s a di r e l c omp o r t ament a s i mp t ò t i c .

l . Func i ons pare l l e s i func i ons impare l l e s

L ' e s tudi d ' un a fun c i ó s i mè t r i c a re spe c t e a l ' e i x d ' o rdenade s o

re s p e c t e a l ' o r i g e n que da s i mp l i f i c at , p e rquè n ' h i ha p rou de
de t e rminar e l c omp o r tamen t de la func i ó en un a part de l s e u domi
n i i p e r s i me t r i a c onè i xe r- l o c omp l e tamen t .

B e n s e gur que re c o rdareu quan una func i ó é s p are l l a i quan é s im

pare l l a i quin t i pus de s i me t r i a c o rre s p on a c ada c as .

F . l . D e l e s func i ons s e güen t s assenyaleu q u i n e s s ón p are l l e s i

qu i n e s impare l l e s .

y
y

x x x

79
 y

x
x

A m é s a mé s , expl i c i t eu l a s i me t r i a de c adascuna s i é s que en p r�

senten .

F.2. a ) D i bu i x e u a l gune s func i ons p are l l e s i impare l l e s .

b ) C ons i de re u l e s due s p r i me re s func i ons de l ' e x e rc i c i F . l
l e s fórmu l e s de l e s qua l s són f ( x ) =x 2 i g ( x ) =x 3 . C al c u ­
l eu f ( a ) , f ( - a ) i g ( a ) , g ( - a ) . Qu i na re l ac i ó h i h a e n ­
t r e aque s t s val o r s ?
c ) T e n i n t p re sents aque s t s re su l t at s , i n t e n t e u de fi n i r fu�
c i ó p are l l a i fun c i ó i mpare l l a i j us t i f i queu qu i n t i pus
de s i me t r i a c o rre spon a c ada c as .

�
! ,,---; .
Definicié
,...,
.., _

T e n i m p e r t ant l e s s egüent s d e f i n i c i ons :

Una func i ó f é s pare l l a s i f ( x ) = f ( -x ) .
Una func i ó f é s i mp are l l a s i f ( x ) = - f ( -x ) .

Aque s t e s de fin i c i ons e s re f l e c t e i xen gràfi c ame n t e n una s i me t ri a

re s p e c te a l ' e i x d ' o rdenad e s i re s p e c t e a l ' o r i gen respe c t i va­
ment .

80
F . 3. D e t e rm i neu quine s de l e s func i on s s e gü e n t s són p are l l e s ,
qu i n e s i mp are l l e s i qu ine s n i una c o s a n i l ' al t ra .

f 6 ( x ) = x2-x1
-

2 . A s í mp t o t e s i b r anque s p arab ò l i que s

Un a c o rb a p r e s e n t a una b r an c a i n fi n i t a s i l ' una almenys de l e s

c o o rdenade s d ' un de l s seus pun t s p o t e s dev�ri i r , e n val o r ab s o ­
l u t , t an g ran c om vu l gue m .

En aque s t c as s ' i n t e n t a e s tud i ar e l c omp o r t ament de l a c o rb a en

un e n t o rn de l ' i n f i n i t tot c omp aran t - l a amb una re c t a p ar t i cu­
l ar , l ' asímp to t a , si e x i s t e i x .

F . 4 . I n d i queu qu i n e s de l e s s e gü e n t s func i on s t enen b ranque s in­

f i n i t e s i quine s p re se n t en asímp t o t e s h o r i t z ontal s , ve rt i c al s o
ob l í qüe s .

y y y
/
/
/

,,. y = f2( x )
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/

/ x x
x /
/
/
/
/
/
/
/
/

81
 l
y
l
y y
l
l
l
l
l y = f�( xl
l ,
l /
/
l ,
l ,
l

l /, x l l x
l / l l
x l l
, - - - -t - - - - - - -
l - - - - - - - -t - - -
,," l 1 1
, l l 1
, l l
, l l
l
," l l
/ l l
' l
,, l
l
l l
l l
l l
l
l
l

F . 5 . D i bui xeu gràf i c s de fun c i on s que t i nguin branque s i n f i n i t e s

i marqueu-hi t amb é l e s as í mp t o t e s , p e r a aque l l e s que e n t i nguin .

F.6. a ) I n t e n t e u d i r quan una r e c t a é s as ímp t o t a d ' una func i ó ?

b ) R e c o rdeu c om e s c al c u l en l e s a s í mp t o t e s h o r i t z o n t al s i
l e s ve rt i c al s ?
c ) Doneu al gun s exemp l e s d e c à l c u l .

La d e f in i c i ó d ' as í mp t o t a é s un x i c de l i c ada , a c o n t i nuac i ó i n t e n

t arem p rec i s ar- l a i n t ro du i n t p rèvi ament e l c onc e p t e d e di re c c i ó
as i mp t ò t i c a i e s tu d i ant t o t s e l s c as o s que e s poden p r e s e n t ar .

� ! ,.....--; .
De f i n i c i ó
----..
-

Una re c t a O d , di rem que é s una d i re c c i ó as imp t ò t i c a de l a c o rb a

y= f ( x ) s i é s l a p o s i c i ó l í m i t de l a rec t a OM quan M s 1 al l unya a
1 1 i n f i n i t sobre l a c orba .

82
 y

o x

Od é s l a di rec c i ó a s i mp t ò t i c a de l a c o rb a f

F . 7 . D ibuixeu t o t e s l e s d i re c c i on s as i mp t ò t i que s de l e s c o rb e s
d e l e s f i gures s e gü en t s :

y
y

x x

83
 y
y
t�

x x

y
y

x x

84
�
. ! ,,----.....
D e fi n i c i é
,--....
(,

Una re c t a d , di rem que é s as ímp t o t a de l a c o rba y= f ( x ) , s i é s l a

p o s i c i ó l í mi t de l e s rec t e s d ( M ) que tenen p e r d i�e c c i ó una d i ­
re c c i ó asimpt ò t i c a , quan M s ' a l l unya a l ' i n f i n i t s ob re l a c o rb a .

d i re c c i ó a s i mptòt i c a

L ' a s í mp t o t a d és d= l im d ( M )
M� -�

85
 F.8. a ) D i bu i x e u l e s as í mp t o t e s de l e s c o rb e s de l ' exe rc i c i F . 7
b ) T r e s són e l s t i pu s d ' as í mp t o t e s que p r e s e n t e n aque s t e s
c o rbe s : h o r i t z on t al s , ve r t i c al s i ob l i qü e s . P e r al s d o s
p r ime rs c as o s c omp l e teu l e s f i gure s s e güen t s d i b u i xan t ­
h i l a d i re c c i ó as i mp t ò t i c a , al gun e s d e l e s rec t e s d ( M )
i l ' as í mp t o ta t al i c om e s t à fe t p e r al c as d ' una a s í mE
t o t a ob l i qua en l a fi gura que i l·l u s t ra l a d e f i n i c i ó
d ' asímp t o t a .

y
y

F. 9. H i ha c o rb e s que t enen d i re c c i ó as i mp t ò t i c a , p e rò no t enen

as í mp t o ta . C ons i de reu l e s c o rb e s de l a f i gura s e gü e n t :

y
y

x x

86
 a ) D e t e rm i n e u l e s d i r e c c i ons as i mp t ò t i que s .
b ) P e r què n o tenen as ímp to t e s n i l ' una n i l ' al t ra?
c ) Qu ina d i fe rènc i a hi ha e n t re amb dós c as o s ?

F . 1 0 . L e s c o rb e s que e s c om p o r t e n c om l a de l se gon g ràfi c de

l ' e x e rc i c i F . 9 . d i rem que p r e se n t e n una b ranc a p arabò � i c a . I n t e�
.

t e u de sc riure quan una c o rb a p re s e n t a un a b ranc a p arab ò l i c a .

Hem trobat donc s que , quan l a c o rb a t é di re c c i ó as i mp t ò t�

c a e s p o den p re se n t ar dos c as o s :

c as . La c o rb a y = f ( x ) t é d i re c c i ó as i mp t ò t i c a i t amb é a s í mp t2
ta.

E n aque s t c as s i :
- l a d i re c c i ó as i mp t ò t i c a é s l ' e i x de l e s x , l ' a s í m p t o ­
t a é s p aral·l e l a a l ' e i x d ' ab sc .L s se s , i p e r t an t t e n i m
una asímptota hori tzontal .

a s ímptota d

d i r ecc i6 asimptotica x

d é s asímp t o t a h o r i t z on t al

87
 - la d i re c c i ó asimp t ò t i c a é s l ' e i x de l e s y , l ' as ímp t o ­
t a é s p arali e l a a l ' e i x d ' o rdenade s , i p e r tan t t e n i m
una asímptota vertical .

direcció
a s i mptótica

a ímptota

d é s una a s í mp to t a v e r t i c al

l a d i re c c i ó asimp t ò t i c a é s un a rec t a que no c o inc i ­

d e i x amb c ap de l s dos e i xos . T i n drem una asímptota
obliqua.

d é s una a s í mp t o t a ob l i qua

88
2 on c as . La c o rb a y = f ( � ) t é d i re c c i ó as i mp t ò t i c a , p e rò n o t é
asímp t o t a .

En aque s t c as no e x i s t e i x e l l im d ( M ) , i s i l e s re c te s
11 -:> "°

d ( M ) s ' al l unyen c ada vegada mé s quan M s ' al l unya s ob re

l a c o rb a a l ' i n f i n i t , e s t r ac t a d ' una branca parabòlica.

y y
d i r ecció
asim ptòt i c a

y = f( xl

d i r ec c ió a s i mptòt i c a
x x

La b ranc a i n f i n i t a é s
No e x i s t e i x l im d ( M ) una b r an c a p arab ò l i c a
11 � <>.:>

89
 _ . C\"J L eu.l :_'lnal L tic de les direccions asimptòtiques j_ de les asímptotes

To t segu i t p a s s ar e m a de t e rm i n a r anal í t i c am e n t l e s d i re c c i on s
as i mp t ò t i que s , l e s a s í mp t o t e s i l ' e x i s t èn c i a d e b r an que s p arab�
j_ j_ q ue s "

F . 11 . a) S i gu i d un a as i mp t o t a de l a c o rb a y = f ( x ) i d ( M , P ) l a di�
t �n c i a d ' un punt M de la c o rb a a aque s t a re c t a , qu i n é s

r l l i mi t l i m d ( M , P ) .
» - · .

� \
y = f{x)
\

�
l

-
------- -----
\ ----

--------- ---p- .
:

-------
-- ' ----
1... - - - ------ --- - - • - - --
x

� U G GE R I M E N T . I n d i queu s o b re l a f i gura d i f e r e n t s v a l o r s
de cl ( TJ; , F i r-'_ ::1e su r a que M 7 ,_, .

e ) A p a-:: ' L l' d1

aq_ue s t re su l t at i de l a de f in i c i ó d ' a s í mp t�
t� � u o h e m donat an t e r i o rment , i n t e n t e u e s c r i ure una no

va de f i n i c i ó d 1 as í mp t o t a .

A part i r d 1 ara , don c s , p o dem u t i l i t z ar aque s t a de f i n i c i ó anal i t i

r ·-· \

� -------------------------------,
'f.,</''-- '
_,_ '--. h
d>
;;, .__ . - 1-
...
1
D e f' ·' r1- �
� .L -ï c i- u
<

. �- ¡� - '
; ¿ ,.,,,-..�·... .-....: .
:

. Una r e c t a d é s as í mp t o t a d ' una c o rba y = f ( x ) , s i é s p aral·l e l a a

iuna di re c c i ó as i mp t ò t i c a i l a d i s t àn c i a d ' un pun t M mòb i l s o b re
l a c o r b a a aque s t a r e c t a t ende i x a z e ro quan M s ' a l l un y a a l ' i n
fi n i t s o b r e l a c o rb a l im d ( M , P ) = O
t1 -> ""°

90
F . 1 2 . a ) Sup o s e m que una d i re c c i ó as i mp t ò t i c a de l a c o rb a y = f ( x )
é s l ' e i x de l e s x i que e x i s t e i x as í mp t o t a . L ' as í mp t o t a
s e r à p e r t an t h o r i t z o n t al . Demo s t r e u a p art i r de l a de­
f i ni c i ó an t e r i o r que l ' e quac i ó de l ' as í mp t o t a é s , en
aque s t c as ,

y b e s s en t b lim f ( x )
x � ,_,,,

b ) Ap l i queu e l re su l tat ant e r i o r p e r c a l c u l ar l e s as í mp t o ­

t e s h o r i t z on t al s de l e s func i on s

y x2 y l
y x2-1 y
x2+ l x x 2 - 5x+ 5

F . 1 3 . a ) Sup o s em que una di re c c i ó as i mp t ò t i c a de l a c o rb a y = f ( x )

é s l ' e i x d ' o rdenade s i que ex i s t e i x asímp t o t a . L ' as í mp­
tota s e rà p e r tan t ve r t i c al . D e mo s t reu que en aque s t
c as l ' e quac i ó de l ' as í mp t o t a é s
x = a e s s ent a tal , que l im f ( x ) = oo
x' � �

x
X=a 91
 b ) Ap l i queu e l resu l t a t p e r c al cu l ar l e s as í mp t o t e s ve rt i ­
c al s de l e s func i on s

y x l x2-5x+ 6 Ln ( 3x + 2 )
y y y
x2 - 2 x2 x 2 -x- 2

NOTA . S e gu rament us haureu adonat que l e s asímp t o t e s ve r t i c al s

s ' ob tenen d i re c t ament d e l a fórmu l a d e l a fun c i ó ; p e r e xe�
p l e , en e l c as de func i ons rac i onal s e s t rob e n anu �l an t e l
denominado r e t c .

C as que d i re c t ament f o s s i n di f í c i l s de c a l c u l ar, p o dem bus­

c ar la c o r r e s p ondènc i a i nve rsa , de la func i ó y = f ( x ) , x = g( y )
i e l nomb re a c e rc at s e rà

a = l i m g ( y)

F . 1 4 . a ) Sup o s em que una d i re c c i ó as i mp t ò t i c a de l a c o rba y = f ( x )

é s l a re c t a y =mx i que e x i s t e i x as ímp t o t a . L ' as í mp t o t a
s e rà en gene ral , ob l i qua . Demo s t reu que l ' e quac i ó de
l ' as ímp t o t a é s :

y = mx+n amb m l l. ffi f (xx )

-­ i n l im [f ( x ) -m�
'/ -?=

y
M ( x , f(xl ) = (
y f x)
\
\
\
\

92
SUGGERI MENT.

- Pe r c a l c ul ar e l p endent m de l a �i re c c i ó asimp t ò t i c a , de t e rm i ­
n e u e l p endent de l a rec t a OM i ut i l i t z e u l a de f i n i c i ó de d i ­
re c c i ó asimp t ò t i c a .

d ' un punt ( x 0 , y 0 ) a una r e c t a Ax+By+C=O d=

( Ax 0 +By 0 + C
i la
)
- P e r c al c u l ar n u t i l i tz e u l ' e xp re s s i ó que dóna l a d i s t ànc i a

de f in i c i ó d ' as í mp t o t a . VA + B
2 2

b ) Ap l i queu aque s t re sul tat p e r c a l c u l ar l e s asímp t o t e s

ob l í qüe s de l e s c o rb e s

Y = x + 2 + Jx + 3 x + 2
2 3 2x 2 -4x + 2 2
y= x x+ l y = x 2+ 2 x Y= 2x+ 3
x +1

F . 1 5 . a ) Sup osem que una d i re c c i ó asimp t ò t i c a de l a c o rb a y= f ( x )

é s y=mx , p e rò que e l l i m [f C x ) -mxJ n o e x i s t e i x , e n
·11 + 00

aque s t c as la c o rb a t é d i re c c i ó e 3 imp t ò t i c a p e rò no
as ímp to t a . C omproveu-ho p e r a l e s func i on s

y x+ s i nx y = x + c osx y x - s i nx y x - c o sx

I l·lus t reu-ho amb s e ng l e s f i gure s .

b ) S i en c anvi l im
X .;> <><>
[f ( x ) -mx] -:> e s t rac t a d ' una b ranc a p�
�

rab ò l i c a . C omproveu-ho p e r a l e s func i on s

3
y y = x + rx y = x + /;

I l·lu s t r e u-ho amb s e ng l e s f i gure s .

93
F . 1 6 . a ) En e l c as d ' una b ranc a parab ò l i c a , s i l ' e quac i ó de l a
c o rb a e s p o t e s c r i u re de l a fo rma y = ax 2 + b x + c +,Ç ( x ) amb
� ( x ) una e xp re s s i ó que c omp l e i x l i m � ( x ) = O , l a p aràb o l a
�: , -

y = ax 2 +bx + c hom l ' anomena paràb o l a as imp t ò t i c a a l a c o r-

ba.
-! e t e rmineu l e s paràb o l e s a s i mp t ò t i que s a l e s c o rb e s

x3 - 3 x 2 + l x 2 + J:._
y x y y
.r;

b ) Ob s e rveu que e l p r o c e diment an t e r i o r tamb é us p o t s e r ­

v i r p e r d e t e rminar l e s a s í mp t o t e s ob l i qüe s en al guns c a
s o s . P roveu-ho amb l e s func i on s d e l ' e x e r c i c i F . 1 4 .

F . 1 7 . D e t e rmineu l e s as í mp t o t e s i l e s b ranque s parab ò l i que s de

l e s func i on s

x3
y g
x x-1 y Y=
x2 - 1

Y = ( x+ l ) jx + 2 y = 2x- 1 +�

94
G . REG I ONALI T ZAC I Ó DEL P LA

R e c o rdeu que reg i onal i t z ar e l p l a c ons i s t e i x a de� e rminar e n qu!

n e s reg i on s de l p l a h i p o de n hav e r pun t s de l a c o rb a i e n qu ines
no . E l s exemp l e s s e güe n t s us s e rv e i xen per a rec o rdar l a man e ra
de fe r-ho .

G . l . Exemp l e l . F e u l a r e g i onal i t z ac i ó p e r a l a func i ó

P e r això :

a) D e s c omponeu e n fac t o rs el nume rad o r i el denominado r , i

feu l e s t ran s f o rmac i on s que c al gu i n f i ns a arr i b ar a l ' ex­
p re s s i ó :
y ( x- 2 ) ( x + 3 ) = ( x+ l ) ( x- 4 )

b ) D i bui xeu l e s re c te s que s ' ob tenen i gu a l an t a O c adas c un

d ' aque s t s fac t o rs l i n e a l s i i n d i queu e l s s e m i p l an s p o s i ­
t ius i e l s n e g a t i u s re spe c t e a c adas c una d ' e l l e s .

c ) T e n i n t en c omp t e que h an d ' é s s e r i gual s e l s s i gn e s de l s

d o s memb r e s de l a i gual tat , s enyal eu l e s re g i ons p e r a
l e s qual s n o h i p o t p a s s ar l a c o rb a .

C omp roveu que l a s i tuac i ó a l a qual heu arr i b at é s l a de

la f i gura s e güen t , e n c as c on t rari i n t en t e u de s c ob r i r on
us heu e qu i v o c at i e l p e rquè .

95
 y

x+3=0 X+ l =O : /
x- =0
x-4 = O

-/
+
-/ /

/ /
/ ////
/ / / +

// /
/

Exemp l e 2 . I dem p e r a l a fun c i ó x3+x 2

y
x2-x-6

P e r a i xò :

a) D e s c omponeu en fac t o r s e l nume rad o r i el denomi nado r i

feu l e s t r an s f o rmac i on s que c al gu i n f i n s a arribar a l ' ex­
p re s s i ó :
y ( x + 2 ) ( x- 3 ) x 2 ( x+ l )

b ) A p art i r d ' aque s t a expre s s i ó s e gu i u e l mat e i x c am í que en

l ' exemp l e l , p e rò , ob s e rveu que en aque s t c as el fac t o r x 2
é s sempre po s i t iu i p e r t an t no i nf l u i rà a l ' hora de de t e r
m i n ar e l s i gne de l 2 n memb re , é s p e r això que no d i buixa­
rem l a rec t a x = O c o rre sponen t .

96
 C omp roveu que l a s i tuac i ó a l a qual arri b e u é s :

/
x+2 =o 3 =o
X+ 1
x .-
=0

/ / /

/
Exemp l e 3 . I dem p e r a l a fun c i ó y= � 1 -x
� . Heu de s e gu i r un p ro -
x 2-4
c é s i dè n t i c a l de l s exemp l e s l i 2 , p e rò aneu e n c omp t e a l ' ho ra
de de t e rmi nar e l s s e mi p l an s p o s i t iu s i n e g a t i u s p e l que fa al
fac t o r 1 -x .

E l re sul t at al qual heu d ' arribar é s :

97
 x-2 = O
x+2 =O 1-x =o

0:
� y=O

�
�

G . 2 . R e g i onal i t z e u e l p l a p e r a l e s func i on s

a ) y= x2 b ) Y= x3 C) y= 2x 2 x
d ) y=
x2-x-6 x2- 1 x2-5x+6 2
x -1

e ) y= x ( 2 -x ) 2
f ) y = 2x +3x-4 g ) y= j
x3
h ) y = x-3
( 1 -x ) ( x 2 - 9 ) x2

98
H . ESTUDI DELS PUNTS EN QUÈ 1A FUNCI Ó NO ÉS DERIVABLE ; SEJVIITANGENTS

P e r a p o d e r dibuixar e l gràfi c de c e rt e s func i on s c al e s tu d i ar

e l seu c omp ortament e n e l s pun t s de l dom i n i e n què l a func i ó no
é s d e r i vab l e . É s p e r al gun s d ' aque s t s pun t s que �x i s t e i xen , c om
j a s ab e u , semi tah g e n t s i a m é s a mé s al gun s d ' aque s t s c a s o s t e ­
n e n un n o t ab l e i n t e rè s c om s ón : e l s pun t s angul o s o s , e l s pun t s
d ' i n f l e x i ó d e t angen t ve rt i c al i e l s pun t s d e re t roc é s .

H. l . a ) D e t e rm i n e u e l s pun t s en què no s ón de rivab l e s l e s fun­

c i ons

f1 ( x )

b ) D e te rm i n e u l ' e quac i ó de l a re c t a t angent e n e l s pun t s

an t e ri o r s , s i ex i s t e i x , i e n e l s al t re s c as o s l e s semi ­
tange n t s p e r l a dre ta i p e r l ' e s que rra s i e x i s t e i xen . A
m é s a mé s c l as s i f i queu- l o s .

H . 2 . E s tu d i eu l ' e x i s t ènc i a de semi tangen t s p e r a l e s func i ons i

e l s pun t s i n d i c ats

a ) Y= 2 - l x l en e l punt d ' ab sc i s s a X = Ü

b ) y = Jx - 1 e n e l punt d ' ab s c i s s a X = l

r:-1
si x � l
C) f (x)= en e l pun t d ' ab s c i s s a X = l
'-x + l si x ¿ l

H . 3 . D e t e rm ineu e l s pun t s angu l o s o s , e l s pun t s d ' i n f l e x i ó de t an

gent v e r t i c al , i e l s pun t s de re t ro c é s de l e s func i on s

99
 y = -x + ./(x - 2 ) 2 ( x - l) y= l x- 1 1 y= l x - 1 l v'x + 2

H . 4 . D e t e rmineu l e s semi tang e n t s e n e l pun t d ' ab s c i s sa X = 2 p e r a

l e s func i on s

' x 2 - 5x + 4 s i x
f( V�
\ � 2 s i x ;:: 2
f(x)= ) f(x)= . r:-­
i- x + l si x � 2 2 -x s i x � 2
'

1 00
 I . REPRE SENTAC I O GRÀF ICA DE FUNC IONS

� . E l s re sul t a t s o b t ingu t s e n aque s t t ema i e n t eme s an t e ­

� r i o r s ens p roporc i onen e i ne s sufi c i en t s p e r a dibui xar e l
gràf i c d ' una func i ó de l a qual c on e i xem l a fórmu l a .

C ada ve gada haurem de de t e rm i nar p rèvi am e n t

l . Domini
2 . Pun t s d ' i n t e r s e c c i ó amb e l s e i xos

3 . S i me t r i e s
4 . Pun t s d e d i s c on t inuï t a t
5 . E s tudi de l s pun t s de l dom i n i en què l a func i ó no é s de r i ­
vab l e
6 . Màx i m s i m í n i m s re l at i u s . I n t e rval s de c re i xement i de­
c re i xement ( T au l a de vari ac i ó de la func i ó ) .
7 . Pun t s d ' i n f l e x i ó . I n t e rval s de c on c av i tat i de c onve x i tat
( T au l a de c on c av i tat )
8 . A s í mp t o t e s i b ranque s p arab ò l i que s
9 . Regi onal i t z ac i ó de l p l a
1 0 . C àl cul d ' al guns pun t s aux i l i ars .

101
I . l . E s t u d i e u i re p r e s en t e u g r àf i c amen t l e s func i o n s

2 ) Y= x3 - 4x 3 ) Y= 2 + ( x - 1 ) 4 4 ) y= l
( x- 2 ) ( x- 3 )

x x2-1 2x+ 2 7 2
5 ) y= 6) y= 7 ) Y= x - 4 8 ) Y=
l
l +x 2 x 2 - 4x + 5 9-x 2
--

x2

I . 2 . Í de m p e r a l e s func i on s
3 l
l ) Y= fX + J 4 -x 2 ) y= v/x 3 - 3 x + 2 3 ) y= e X 4 ) y= ln ( x 2 -5x+4 )

j
5 ) y = x - s i nx 6) y= l x l +x
2
11
8 ) y = . l +-x
-
x

I . 3 . I dem p e r a l e s func i on s

l ) Y = Ln x 2 3x 2 - 4 l x l + 4
2 ) y = 2 Ln x 3 ) y = ( x- 1 ) 2 ( x + 2 ) 4 ) Y=

s i nx s i x � O Í � ;+ 2 s i x 2 2
5 ) f(x ) = 6 ) f ( x ) = ')
x s i x ¿_ o \. � S i X L 2
\..

\ x2-5 si x � 5
7 ) f(x ) = <
l Ln( x 2 - 2 5 ) s i X L 5

102
I I . PROBLEME S DE MÀX IMS I M Í NIMS
 PROBLEME S DE MÀX IMS I M Í NIMS

Aque s t a s e c c i ó la d e d i c arem e x c l u s ivamen t a p rob l eme s de màx i ms

i mínims . És una . mena de p rob l eme s , que j a c one i x e u , en e l s
qual s i n t e re s s a t robar e l s pun t s on de t e rmi nade s func i on s p renen
val o rs màxims o m í n ims , i p e r t an t p e r de t e rminar - l o s s ' ha d ' im­
po sar la c ondi c i ó n e c e s s àr i a de màx i m o m í n i m rè l a t i u en un punt
és a di r f ' ( x ) =O .

En e l tema E s tudi i repre s e n t ac i ó gràfi c a de func i ons , hav í em re

so l t aque s t t i pus de p rob l e me s e n e l c as e n què us donaven l a
fórmu l a d e l a func i ó . E l s que p l an t e j arem � n aque s t a s e c c i ó e s
p r e s e n t e n s o t a l E_ fo rma d ' un enun c i at , de l qual s ' ha d ' e x t reure
la func i ó que ens s e rv i rà p e r de t e rminar e l s màx i ms o m í n i m s .

Al p r i n c i p i us s e mb l aran p rob l eme s d i fí c i l s d ' ab o rdar , p e rò h i

h a p ro c e di me n t s s i s t e màt i c s p e r a r e s o l dre ' l s , i de s p r é s d ' adqu!
r i r una m i c a de p ràc t i c a l a d i f i c u l t at é s mo l t menor que l a que
ap are n t e n . És p e r aque s t a raó que e l s hem d e d i c at e sp e c i alment
una s e c c i ó d ' aque s t l l ib re .

105
A . MÈ TODE DE RE SO LUC I Ó

P e r i l·l u s t rar l e s di fere n t s e t ap e s de l p ro c é s de r e s o l uc i ó d ' a­

que s t s p ro b l eme s c omençarem amb al guns e x e mp l e s .

A . l . Exemp l e l . Un home t é 1 00 m . d ' e s t ac ada p e r t an c ar e l s t re s

c o s t a t s d ' un te rreny re c t angu l ar l ' al t re c o s t at de l qual é s un
riu . T rob eu c om ha de fe r-ho si vo l que l a sup e rf í c i e de l i mi tada
s i gu i màx i ma .

P ro c é s de r e s o l uc i ó

l . L l e g i u curo s ament l ' e nunc i at de l p rob l ema i p r e gun t eu-vo s :

a ) què ens demanen ? ; b ) qu i n e s dade s ens donen?

E n el p rob l ema p l an t e j at , el que ens demanen són l e s dimen

s i on s que ha de ten i r el re c t ang l e p e rquè la sup e r f í c i e de
l i mi t ada s i gui màx i ma .

C om a dade s ens donen l a suma de l e s l ongi tuds de l s t r e s

c o s t ats que no són e l r i u .

2 . I de n t i f i queu l e s var i ab l e s i e l s as s i gneu una l l e t ra a c a­

dascuna . T o t i l·l us t r an t e l p rob l ema amb un a fi gura s i fa
el c as .

L e s vari ab l e s són : p e r una b an da l a sup e rf í c i e de l te rren y

que indi c arem p e r S ; p e r al t ra l ' amp l ada i l a l l argada que
i n d i c arem p e r x i y .

x s x

y
1 06
3 . C e rqueu l a magni tud que s ' ha de fe r m àx ima o m í n i m a i ex­
p re s seu- l a e n func i ó de t an t e s var i ab l e s c om s i gu i -n e c e s s a
ri .
S x.y

4 . D e t e rmineu l e s re l ac i on s que hi pugui hav e r e n t re aqu e s t e s

var i ab l e s . Ne c e s s i t areu t an t e s re l ac i ons c om vari ab l e s ha­
gueu fe t s e rv i r menys una .
1 00 = 2x+y

5 . Fent s e rv i r l e s re l ac i ons an t e r i o r s e x p r e s s e u la magn i tud

que s ' ha de fer màx i ma o m í n ima en func i ó d ' una s o l a de
l e s var i ab l e s . A l ' h o ra de f e r l ' e l e c c i ó de la var i ab l e i n
dependen t , ane u en c omp t e p e rquê � s c o l l in t -n e una o al t ra
de l e s p o s s i b l e s , e l c àl cu l p o s te ri o r p o t s e r s e nz i l l o
c omp l i c ar- s e en exc é s .
S x·Y �
Tenim 1 00 = 2x+ y j
P o dem t r i ar c om a var i ab l e independen t x o y . E s c o l l i re m y
p e rquê l a re l ac i ó queda m é s s i mp l e .

y = 1 00- 2 x

Sub s t i tu i n t a S :

S = x ( 100-2x ) 1 00x- 2 x 2

6 . C e rqueu e l màx i m o m í n i m de l a func i ó que h aureu de t e rm i ­

nat . De l s p o s s i b l e s resul t at s e l i m i n e u e l s que p e r l ' e nun­
c i at de l p rob l ema no t i ngu i n s en t i t , p e r exemp l e , d i s t àn­
c i e s n e gat ive s e t c .

P e r de t e rminar e l s p o s s ib l e s màx i m s o m í n i m s p o deu fe r s e r

v i r e l mê t o d e general a t ravé s de l a d e r i vada p r i me ra , o
s i la func i ó é s s e n z i l l a o al gun c aràc t e r de s i me t r i a ho
p e rme � de t e rmi nar- l o s d i re c t amen t .

107
 En l ' exemp l e e s p o t fer de l e s due s man e re s . A t rav é s de
la d e r ivada
S ' = 1 00 - 2x 1 00 - 4x = O x = 25 m.

O b é t e n i n t p re s e n t que e s t r ac t a d ' una func i ó p o l i nòm i c a

de s e gon grau , e l màx i m ( p e rquè a ¿ O ) e s t à a

x = -b 1 00
2a = 4 = 2 5 m .

7 . C al cu l eu e l s re sul t a t s i expre s s e u- l o s amb p arau l e s

j a que x = 2 5 m . y = 1 00 - 2 x = 1 00-50 = 50m .

L e s dimen s i ons que fan l a sup e rfí c i e de l imi tada màx ima són :

amp l ada = 25 m . i l l argada = 50 m .

Exemp l e 2 . E l vo l um d ' un d i p ò s i t c i l índr i c d ' o l i ha d ' é s s e r de

l m 3 . Qui n a s e rà l a m í n i m a quan t i t a t de xapa que hem d ' emp rar p e r
a aque s t d i p òs i t ?

Re s o l eu aque s t exe rc i c i s e gu i n t de t al ladament e l p ro c é s d e r e s o ­

luc i ó i n d i c at a l ' e x e mp l e l .

A . 2 . Una f i ne s tra t é l a fo rma d ' un rec t ang l e un c o s t at de l qual

s ' ha sub s t i tuï t p e r un semi c e rc l e de di àme t re i gual al c o s t at .
E l v i dre de l a p art re c t angu l ar ha de s e r t ransp aren t i e l de l a
part c i rc u l ar d e c o l o r , que adme t nomé s l a me i t at d e l lum p e r m 2
que e l v i dre t rans p are n t . E l p e r í me t re t o t al de l a fine s t ra ha
d ' é s s e r de l ongi tud f i x a L . T robeu e n func i ó de L l e s dimen s i on s
d e la fi ne s t ra p e rquè l a i l� um i nac i ó s i gu i màx i ma . S ' ha de teni r
en c omp t e que l a i l·l uminac i ó é s p ro p o rc i onal a l a sup erfí c i e p e r
a un mate i x t i pus de vi dre .

108
NOTA . Haureu d ' e x p re s s ar l a i li um i n ac i ó I p ro p o rc i onal a l a su­
p e r f í c i e I = K S i enc ara que K no s i gu i c on e guda j a v e u reu
que no i n t e rvé e n e l r e su l t at .

A . 3 . Un d i p ò s i t de b as e quadrada h a de c on s t ru i r- s e de man e ra
que t i ngui un vo l um de 2 . 000 m 3 . E l c o s t de l mat e r i al p e r a c on�
t rui r l e s p are ts é s de 4 5 0 p t s . / m 2 i p e r a c on s t ru i r l a b as e de
2 2 5 p t s . / m 2 . T robe� e l c o s t m í n i m i de t e rm i n eu l e s d i me n s i ons en
e l s do s c as o s :

a ) que e l d i p ò s i t s i gu i ob e rt
b ) que t i ngui t ap a , s i e l c o s t de l mat e r i al de l a t ap a é s
d e 800 p t s . / m 2 .

109
B . PROBLEME S DE CONS O L ID AC I O

B . 1 . U n rai g d e l l um v i at j an t de s d ' un punt A sobre l a sup e rf í ­

c i e d e l ' ai gua a u n punt B s o t a l a sup e r fí c i e , ho f a s e gu i n t e l
c am í que r e que re i x un temps m í n i m i en e l p l a ve r t i c al que p as s i
p e r A i B . D emo s t reu que e l rai g tal l arà l a sup e rfí c i e e n e l
punt P tal que

sin fJ l sin e 2
Vl v2

on 9' 1 o ff 2 són e l s ang l e s indi c at s a l a f i gu ra i v 1 i v 2 l e s

ve l o c i t a t s d e l a l l um a l ' ai re i a l ' aigua re sp e c t i vament .

:.:- - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - - - - - - 8
- - -

B . 2 . Una i n dús t r i a d ' e l e c t rodomè s t i c fab r i c a en t e rme mi t j à 500

mo l in e t s e l è c t r i c s d ' una c e rta mena al me s . A l gun s de l s c omp o­
nents e l s enc arreguen a al t r e s i n dú s t r i e s . I n t e r e s s a de de t e rm i ­
n a r l ' i n t e rval de t e m p s e n t re due s c omande s suc c e s s iv e s de l s e s ­
mentats c omp onen t s p e rquè l e s de s p e s e s anual s o c as i onade s s i guin
m í n i me s .

1 10
 La s i tuac i ó é s aque s t a :

l . E l c o s t anual m i t j à de l s c omponents n e c e s s ari s e s p reveu

que s e rà de 2 4 0 . 000 p t s .
2 . A part de l c o s t de l mat e r i al , a c ada c omanda h i ha una d e s
p e s a e x t ra de 2 . 500 p t s . p e r raó de l t ransp o r t .
3 . F i nalment un b anc f i n anc i E. , m i t j anç an t un c rè d i t , l e s de sp�
s e s p ro duï d e s p e r l a c ompra de l s c omp onent s en l ' i n t e rval
de temp s c omp rè s e n t r e e l pagament de la c omanda i la ven­
da de la p r o duc c i ó . A i x ò ve a repre s en t ar . une s de spe s e s
anual s que e qu i val en , ap rox i madame n t , a un 5 % de l v a l o r de
l a produc c i ó e n t re due s c omande s suc c e s s i ve s .
4 . E l p reu d ' un mo l i ne t é s d ' un e s 400 p t s .

a ) Un d i p Ò P i t d ' un c am i ó c i s t e rna t é l a fo rma d ' un c i l i n­

dre c i rc u l ar re c t e amb due s semi e s fe re s a c ada e x t rem .
E l mat e r i al de l e s semi e s fe re s c o s t a e l dob l e p e r m 2
que e l de l c i l i ndre . S i e l volum h a d ' é s s e r de V l . , tro
b eu-ne l e s d i me ns i on s p e rquè el c o s t s i gu i m í n i m .
b ) Un e s t e l té l a fo rma d ' un s e c tor c i rc u l ar de p e ríme tre
P , de t e rm i neu-ne l e s dimens i on s p e rquè la sup e rf í c i e si
gui màx i ma .

o B.4. a ) Un rec t ang l e té una àre a de 54 m 2 . Trob eu-ne l e s d i men­

s i ons de man e r a que la d i s t àn c i a d ' un de l s vè r t e x s al
punt m i g de l c o s t at no ad j acent s i gui m í n i ma .
• b ) La suma de t o t e s l e s are s te s d ' un p r i sma re c te de b ase
quadrada é s i gual a 48 c m . Qu ina ha de s e r l ' are s t a bà­
s i c a p e rquè e l vo l um s i gu i màx i m ?

B.5. a ) Amb u n t r o s de fi l fe rro de l m . de l ong i tud vo l e m fo rmar

un c e rc l e i un quadrat . D e t e rm i n e u l a l ong i tud que s ' ha
de donar a c adas c un de l s t ro s s o s p e rquè l a suma de � e s

111
 àre e s s i gu i mínima .
b ) E l s c at e t s d ' un t r i ang l e rec tang l e sumen 1 0 m . T robeu
la h i p o t enusa de l d ' àre a màx i ma .

B . 6 . Una b arra un i fo rme AB que p o t g i rar al vol t an t de l punt A

sup o r t a una c àrre ga de Q Kg . a l a d i s t ànc i a a cm . de l pun t A i
e s man t é e n e qu i l i b r i mi t j anç an t una fo rç a ve r t i c al P ap l i c ada
a l ' e x t re m l l iure B . C ada c m . de l a barra p e s a q kg . D e t e rm i neu­
ne la l ongi tud t o t al x de tal fo rma que l a fo rç a P s i gui la mini
ma po s s i b l e i t robar Pmin .

p
A
B

Q
a

B . 7 . D ' un tronc de forma c i l í n dri c a de 30 c m . de radi i 1 ' 5 m .

de l l argada vo l e m ob t e n i r una v i ga de s e c c i ó re c t angu l ar . Quines
n ' han d ' é s se r les d i men s i on s en e l s següen t s c as o s :

a ) que e l v o l um s i gu i màx i m
b ) que t i ngu i re s i s tènc i a màx i ma a l a c omp re s s i ó , s abent
que l a re s i s t ènc i a a la c omp re s s i ó é s p ro p o rc i onal a
l ' àrea de l a se c c i ó t ransve rs al .
c ) que t ingu i r e s i s t ènc i a màx i ma a l a f l e x i ó s abent que l a
r e s i s tènc i a a l a f l e x i ó é s p ropo rc i onal a l p roduc t e de
l ' amp l ada de l a s e c c i ó p e l quadrat de l ' al ç ada .

112
B . 8 . E l s e c onomi s t e s i n t e n t e n anal i t z ar e l s fenòmens m i t j an ç an t
mode l s i de al i t z at s t al i c om ho fan e l s f í s i c s . Amb aque s t s mo­
de l s v o l e n repre s e n tar l ' evo l uc i ó de la c on duc t a e c onòmi c a i ai ­
x í p o de r- l a c omp arar amb , i �po t s e r p re d i r , l a c on duc t a r e a l .

Sup o s e m que p e r a un de t e rminat mo de l hi ha dos fac t o rs c l au : l a

quan t i t a t d e t re b a l l x ( me surat e n home-ho re s ) i e l c ap i t a l d i s ­
p o ni b l e p e r a maqu inària y ( me surat en p t s . ) . C ada p are l l a ( x , y )
dóna una quant i t at de p r o duc c i ó p me surada e n un i t at s de p ro duc ­
t e fab r i c at . Podem c on s i de rar aque s t a c o rre s p ondèn c i a c om una
func i ó p ( x , y ) de due s var i ab l e s . P e r c onc re tar sup o s arem que , p e r
al n o s t re mode l, p é s p ro p o rc i onal a c ada var i ab l e , é s a d i r

p(x,y) = xy uni t a t s

S i e l t rebal l c o s t a a 2 00 p t s . p e r home -hora i l a c ompany i a d i s ­

p o s a d ' un to tal ue 600 . 000 p t s . p e r a repar t i r e n t re x i y , qui ­
n a c omb i nac i ó donarà l a maj o r quan t i tat d e p ro duc t e fab r i c at ?

B . 9 . L a d i s t ànc i a e n t r e due s p ob l ac i ons A i B é s d e 5 0 Km . E l p�

b l e B e s t roba a 30 Km . d ' un a l ín i a fèrr i a que p a s s a p e r A i va
e n l í n i a re c t a . A qu i n punt ha d ' é s s e r s i tuat un b a i x ador C p e r­
què en e l v i atge de A a B , p e r l í n i a fèrri a , en e l t raj e c t e AC i
p e r c ar re t e ra e l BC , e s fac i en un t emp s m í n i m . La ve l oc i t at m i t
j ana de l t ren é s d e 8 0 Km / h i e l t r o s d e c arre t e ra e s f a a
60 Km/ h .

l
l
l
l
l
l

: 30 K m
l
l
l
l
l
l
l

113
B . 1 0 . a ) Quines d i mens i on s h a de t e n i r una p arc e li a r e c t angu l ar
de 400 m 2 de supe rf í c i e p e rquè e l p e ríme t re s i gu i m í n i m
b ) Í dem s i l a p arc e l·l a ha de t e n i r supe rfí c i e màx i ma i un
p e ríme t re de 80 m .

B . 1 1 . L a i n tens i t a t d ' i l·l um i n ac i ó , de l a l lum d ' una font puntual

quan i nc i de ix sobre una sup e rf í c i e p l ana, é s p rop o rc i onal a l ' an­
gle d ' i n c i dènc i a i i nve rsament p ro p o rc i onal al quadrat de la di�
t ànc i a a l a fon t . T e n i n t e n c omp t e aque s t f e t de t e rm i neu l ' a l ç a­
da a l a qual s ' h au r i a de p en j ar un l lum sob re e l c en t re d ' una
t au l a c i rc u l ar p e rquè la i li um i n ac i ó d ' un ob j e c te s i tuat s o b re
l a vo ra de l a t au l a s i gu i ò p t i ma . ( L ' ang l e d ' i nc i dènc i a e s mesu­
ra d e s de l a p e rp en d i c u l ar al p l a ) .

B . 1 2 . E l departame n t de vende s d ' un a indú s t r i a d ' e l e c t ro domè s­

t i c s vol de t e rminar el p reu de venda òp t i m per a un de t e rmi nat
mo de l de neve ra . P e r això han e l ab o rat un mode l e c onòmic i de al i t
zat e n e l qual sup o s e n :

a� que e l c o s t de fab r i c ac i ó p e r un i t at roman c ons t an t i

é s de 30 . 000 p t s .
b ) que e l nomb re de p o s s i b l e s c ompradors s e gons e l p re u de
venda x e s p o t ap rox i mar p e r una func i ó l i ne al : " func i ó
d e demanda" .

En aque s t e s c ondi c i ons de t e rm i neu :

l. la func i ó de demanda N ( x ) s ab e n t que N ( 30 . 000 ) = 2 00 . 000 i

N ( 5 0 . 000 ) = 1 0 0 . 000 .
2 . e l p reu de venda x que dóna e l bene f i c i màx i m .

114
B . 1 3 . Un c i rc u i t e l è c t ri c é s fo rmat p e r una bat e r i a de 1 2 vo l t s
amb una re s i s tènc i a i n t e rna d e 5 Jl i una r e s i s t è nc i a var i ab l e de
R fl. La p o t ènc i a p ro du ï da p e r aque s t c i rc u i t ve donada p e r

W = 1 2 R wat s

on I é s l a i n t e n s i t at de l c o rren t .

T robeu e l val o r de R que dóna l a p o tènc i a màx i ma t e n i n t e n c omp-

t e que I ve donada p e r I = R1+2S s e gons l a 1 1 e i d ' Ohm . .

r = 5 .n

E = 12 volt s

B . 1 4 . a ) D e t e rm i n e u l e s d i men s i on s de l c i l i n dre de v o l um màx im

que e s p o t i n s c r iure en una e s fe ra de radi R .
b ) E n t re t o t s e l s c i l indre s de vo l um V , quin é s e l de su­
p e rfí c i e t o tal m í n ima?
c ) D e t e rm i n e u e l radi i l ' al ç ada de l c on de v o l um màx im
que e s p o t � n s c r i ure en una e s fe ra de radi R .

B . 1 5 . S ' ha de t r as l l adar un c arre gamen t de s de l p o r t d ' un a c e rt a

c iu t a t A fins a l a c iu t a t B , que é s s i tuada 6 0 km . a l sud de A i
a 48 km . de l a c o s t a . E l t rans p o r t e s fa un t ro s p e r mar i e l
re s t an t p e r c arre t e ra . S ab e n t que e l t ran s p o r t d e l Tm . i Km .
p e r mar c o s t a l a me i t at que p e r c arre t e r a , ¿ a qui n punt de l a

1 15
c o s t a s ' h auri a de c on s t ru i r e l mo l l p e rquè e l c o s t de l t ransport
fo s m í n i m ?

B . 1 6 . a ) T robeu e l p u n t de l a c o rb a y 2 = 4 x q u e é s a d i s t ànc i a m í ­
n i ma de l ( 2 , 1 )
b ) Í dem p e r a l a c o rb a x 2 - y 2 = 1 i e l punt ( 0 , 1 )
c ) T robeu e l punt de l a c o rba y= l 2 en e l qual l a t an-
��

l+x
gent formi amb l ' e i x d ' ab s c i s s e s l ' ang l e d e maj o r val o r
ab s o lut .

B . 1 7 . a ) Un dipò s i t t é un fons p l a ho r i t z on t a l i una s e c c i ó

t ransve r s al c om l a i n di c ada a l a f i gura :

l m

T robeu l ' an g l e d ' inc l inac i ó de l s c o s tats r e s pe c te l ' ho ­

r i t z on t al de forma q u e l a c ap ac i t at s i gu i màx i ma .

b ) La s e c c i ó t ransve r s al d ' un dipò s i t é s un t r i ang l e i sò s ­

c e l e s i nve rt i t t al c om e l de l a f i gura :

T robeu l ' an g l e que fo rmen e l s c o s t at s i gual s p e rquè l a

c ap ac i t at de l d i p ò s i t s i gu i màx i m a .

116
B . 1 8 . Amb N p i l e s e l è c t r i que s podem formar una b a t e r i a de man e ­
r e s mo l t d iverse s . P e r e x emp l e, p odem c onne c t ar n p i l e s e n s è ri e
*
f i n s ob t en i r grup s , i de s p r é s c onne c t ar- l o s e n p aral·l e l

�� -i
. . . . . . . .
.

r----1 r- · · · ·· · · · · -i
r-1 r- 4 . . . . . . .
L
r--i �
·· . .
·····
� J"
La i n t e n s i t at de l c o rrent p ro duï t p e r aqu e s t a b at e r i a ve donada
per

I NnE

on E é s l a fo rç a e l e c t romo t r i u d ' una p i l a , r l a seva re s i s t ènc i a

i n t e rn a i R l a re s i s t ènc i a e x t e rn a de l c i rc u i t on e s t à c onne c ta­
da . D e t e rm i neu p e r a quin val o r de n la i n t e n s i tat I és màx i ma .

B . 1 9 . D o s mòbi l s surten s imu l t àn i ament i e n di re c c i on s p e rp en d i ­

c u l ars d e 2 pun t s A i B s i tuat s a 50 i 40 Km . de l p u n t d ' e n c reua
ment de due s c arre t e re s . Le s ve l oc i tats r e s p e c t ive s són de 1 00 i
6 0 Km/ h . ¿ Qu i n i n t e rval de temps haurà t r an s c o rregut d e s de l mo­
ment de la s o rt i da p e rquè la d i s tàn c i a e n t r e e l s mòb i l s s i gui mí
n ima?

B . 20 . a) S i gu i n P i Q dos pun t s de l mat e i x s em i p l à re sp e c t e

l ' e i x d e l e s x i R un punt d ' aque s t e i x . D e mos t re u que
la suma de d i s t ànc i e s PR+QR é s m í n i ma quan e l s ang l e s
(J 1 i fJ 2 són i gual s

1 17
 b ) T robeu l a l ongi tud màx i ma que p o t ten i r una b arra p e r a
é s s e r t r an sp o r t ada h o r i t zontal m e n t de s d ' un c or r e d o r de
6 m . d ' amp l ada a un de 4 m . que é s p e rpend i c u l ar a l ' an
t e ri or .

1 1 8t
I I I . APqox IMAC I Ó L I NEAL . D I FERENC IAL D ' UNA

FUNC I Ó EN UN PUNT
 APROXIMAC I Ó L I NEAL . D I FERENC IAL D ' UNA FUNC I Ó EN UN PUNT

En múl t i p l e s qüe s t i on s de l e s d i f e re n t s b ranqu e s de l a c i è n c i a i

de la te cno l ogi a e s p re s e n t e n c àl c u l s que c ompo rt e n ap rox ima­
c i on s . P e r a pode r re al i t z ar aque s t s c à l c u l s e l ? matemàt i c s s ' a­
fanyare n , e n dè c ad e s ant e r i o r s , a c on s t ru i r t au l e s de val o r s p e r
a dive r s e s func i on s ( l ogar í tmi que s , exponenc i al s , e t c � La maj o­
ria d ' aque s t s val o r s e l s ob t e n i e n emp ran t ap rox imac i on s . Ac tual ­
ment amb e l s c ompu t adors e l e c tròn i c s aque s t s val o r s e s c a l c u l en
ràp i dament c ada c op que són n e c e s sari s ; � p �rò e l s c omputad o r s són
e s senc i alment màqu i n e s rap i d i s s i m e s de sumar i mul t i p l i c ar i p e r
a c àl c u l s mé s c omp l exos no fan al t r a c os a que u t i l i t z ar ap roxim.§:
c i on s .

121
A . APROXI MAC I O L I NEAL D ' UNA FUNC I O

'
E n aque s t ap artat ab o rdarem la s e gü en t qüe s t i ó :
D onada una func i ó f , de fin i da en un e n t o rn d ' un pun t , com
1 1 ap rox imar" f e n aque s t e n t o rn m i t j an ç an t una func i ó c om m é s s im
p l e mi l l o r ; é s a d i r p e r una rec t a . Aque s t a rec t a s e rà " l ' ap rox2:_
mac i ó l i n e al " de l a func i ó e n l ' e n t o rn c on s i de rat .

Ai xò e n s p e rme t rà de fer c àl c u l s ap roximat s . P e r e x e mp l e , s i vo­

l e m c al cu l ar ( 1 , 00 0 1 ) 3 7 , ob s e rvem que cons i deran t la func i ó
y=x 37 é s fàc i lmen t c al cu l ab l e f ( l ) , p e rò n o é s t an s i mp l e c al cu­
l ar f ( l , 000 1 ) . Ara bé c one i x e n t f ' ( l ) veurem c om p od rem ob t e n i r
u n val o r ap rox imat de f ( l , 00 0 1 ) .

O mé s en general , donada una func i ó y = f ( x ) tal , que f ( a+ h ) é s d i

fí c i l de c al cu l ar p e rò q u e e l c àl cu l d e f ( a ) é s s e nz i l l , veurem
que si a+h é s un punt " p rò x i m " a � i c one i xem f ' ( a ) , p o drem c a l e u
l ar un val or ap ro x i mat de f ( a+h ) .

A . l . C o n s i dereu l a func i ó y=x 3 i e l pun t P ( l , 1 ) d ' aque s t a func i ó

a ) E s c ri v i u l ' e quac i ó de l a rec t a t angent en e l punt P.

b ) U t i l i t z an t aque s t a re c t a c om una ap rox imac i ó en un en­

t o rn de P de la func i ó y=x 3 , c al c u l eu ( 1 , 0 1 ) 3 .
e ) C a l cu l eu d i re c tamen t ( 1 , 0 1 ) 3 i c omp roveu qu i n é s l ' e r­
ror c omè s e n l ' ap rox imac i ó .
d ) E s c riviu l ' e quac i ó de l a re c t a t an g e n t e n e l pun t Q
d ' ab s c i s s a x = a .

122
 e ) U t i l i t z an t aqu e s t a re c t a c om una ap rox imac i ó l in e al de
y=x 3 en un e n t o rn de a , c al cu l e u ( a+ h ) 3 . Quin és l ' e rror
c om è s en l ' ap roxi mac i ó ?

A . 2 . C al c u l eu un v a l o r ap roxi m a t p e r a ( 1 , 00 0 1 ) 3 7 ; � 4 , 00 1 ; i
l
( 3 , 01 ) 2

A . 3 . Sup o s e m que ap rox i mem l a func i ó y= f ( x ) J e n. un e n t o rn

de � , pe r l a rec t a t angent e n e l punt ( a , f ( a ) ) :

a ) E s c riviu l ' expre s s i ó ap rox i mada

f ( a+h ) :=:;:;:

b ) Quin é s l ' e rro r E c omè s ? Feu un gràfi c on que d i v i sua­

l i tzat aqu e s t e rror i e l s d i fe re . 1 t s t e rm e s que h i ap a­
re ixen .

c ) C al culeu l im E ( h )
� -:> O

i x í t e n i m que , s i c on s i derem l a re c t a t angent en e l punt

( a , f ( a ) ) c om l ' ap r o x i mac i ó l i ne al de l a func i ó y= f ( x ) e n un en­
t o rn d ' aque s t punt , el val o r ap roxi mat de f ( a+h ) é s :

f ( a+h ) � f ( a ) +f ' ( a) h

i que l ' e rror c om è s E ( h ) é s

E ( h ) = f ( a+ h ) - f ( a ) - f ' ( a ) h

123
amb
l im E ( h ) == O
� -> Ü

'
Y = f(al + f !al h

f(a+h l
f ( a )+ t'!al h

'
'

a a+h x
J._ h -4

A c on t i nuac i ó , i n t e n t arem p r e c i s ar què s ' e n t é n p e r " ap ro x i mar" .

A.4. a ) C omproveu que de t o t e s l e s rec t e s que p as se n p e l punt

( a , f ( a ) ) de la func i ó y == f ( x ) , la re c t a t angen t , en
aque s t punt , y == L ( x ) és l ' ún i c a que c omp l e i x l e s due s
c ondi c i ons

l) f ( a ) == L ( a ) 2 ) f ' ( a ) == L ' ( a )

b ) Demos treu que s i f ( a ) ==L ( a ) i f é s d e r i vab l e en e l punt

d ' ab s c i s s a x==a , l a c ondi c i ó 2 ) és e quival e n t a l a c ondi
ció

2 , ) l im f ( a+h ) h- L ( a+h ) ==O

� �> O

c ) Què rep re s e n t e n e l nume rador i e l denomi nador de l a

frac c i ó f ( a+h ) h- L ( a+ h ) ?

O b s e rveu que l a c on d i c i ó 2 ' ) p al e s a e l fe t que no s o l a­

ment e l nume rador t en de i x a O i gual que e l denom i n ador
s i nó que ho fa mé s ràpi dament .

124'
A . 5 . C omp roveu-ho p e r a l a func i ó f ( x ) =x 3 i e l pun t ( 1 , 1 ) . P e r
això c omp l e t eu l a t au l a s e gü en t :

h f ( l +h ) = L ( l +h ) = f ( l +h ) -L ( l +h )

4
3
2
l
0'5
0'1
0 ' 01
0 ' 00 1

-0 ' 00 1
-0 ' 0 1
-0 ' 1
-0 ' 5
-1
-2

E s p e r aque s t fe t que d i re m que l a rec ta t angent é s l ' ap rox i ma­

c i ó l in e al de l a fun c i ó y = f ( x ) e n un ent o rn de l pun t c on s i de rat .

125
 <l.

O :i
i/
e sc r i u r e , donc s , l a d e f i n i c i ó s e güent :

. ! ,.,----- ... ,....... .

Una r e c t a y= L ( x ) é s un a ap roximac i ó l in e al de l a func i ó y= f ( x )

e n un ent o rn de l punt ( a , f ( a ) ) s i c omp l e i x l e s c ond i c i on s

l) f ( a) L(a) 2 ) f ' ( a) L ' ( a)

o l e s equi val ents

l ) f( a) L ( a) 2 ) l im f ( a+h ) h-L ( a+ h ) o
h -> 0

I a mé s , t amb é hem c omp rovat que l ' ún i c a re c t a que c omp l e i x aque�

t e s c ondi c i ons é s l a re c t a t angent a l a func i ó en e l pun t
( a, f ( a) ) .

A . 6 . Rep e t i u l ' e x e rc i c i A . 5 . p e r a l a func i ó f ( x ) =x 2 i e l punt

(l l) . '

A.7. a ) C al cu l e u , fent s e rv i r l ' ap roximac i ó l i ne al o ap rox i ma­

c i ó de p r ime r o rdre , l ' àre a d ' un quadrat de c o s t at
2 . 00 1 cm .
b ) A p art i r d ' un quadrat de 2 cm . de c o s tat , feu un g r àf i c
on e s re f l e c t e i x i l ' ap roxi mac i ó l i neal de l ' àre a d e l
quadrat de c o s tat 2 . 00 1 cm . i l ' e r ror c omè s .

A . 8 . L a re l ac i ó e n t re l a p re s s i ó p en Newt ons / m 2 i e l v o l um v e n
m 3 d ' un a mas sa de g a s a temp e ratura c on s t an t é s p v = 5 0 . C al c uleu
quan t var i a el vo l um s i l a p re s s i ó passa de 1 2 N / m 2 a 1 2 . 2 N/m 2 .
( Ut i l i t z e u l ' ap rox imac i ó l in e al ) .

1 26
A.9 . a ) S i gui f l a func i ó f ( x ) = 5 x 2 -x+ 6 . C al cu l eu l ' ap ro x i mac i ó
d e p r i me r o rd re d e f ( l . 0 2 ) ; f ( 0 . 9 8 ) i f ( l . 00 4 ) .
b ) P e r què l ' ap roxi m ac i ó de p rime r o rdre de f ( l +h ) é s sem­
p re un val o r mé s p e� i t que e l val or e xac t e t an t · que
h ::> O c om que h .c:. O . I n t e rp re teu aque s t fe t g ràfi c ame n t .
c ) Amb quina p rop i e t at g e omè t ri c a de l a func i ó t é re l ac i ó
e l fe t an t e r i o r ?

A . 1 0 . E l guany ob t ingut e n l a venda d e n un i t ats d ' un de t e rm inat

p ro duc t e ve donat p e r B = 5n-O . OOOO l n 3 ( n L 600 ) . Si n var i a a n+h ,
quina é s l a vari ac i ó de B ? I s i n vari a a n-h?

127
B . D I FERENC IAL D ' UNA FUNC I Ó EN UN PUNT . FUNC I Ó D I FERENC IAL

l . D i fe renc i al d ' una func i ó e n un punt amb i n c rement h

En e l p rob l ema A . 3 . , heu t robat que l ' e r r o r c omè s en c al c u l ar

f ( a+h ) , u t i l i t z an t c om ap roxi mac i ó de l a func i ó y= f ( x ) , en un en­
torn de l punt ( a , f ( a ) ) , l a re c t a tangent e n aque s t pun t , e ra :

E = f ( a+h ) - f ( a ) - f ' ( a ) . h

E l t e rme f ' ( a ) h s ' anomena l a d i fe renc i al de f en e l pun t d ' ab s ­

c i s s a a amb inc reme n t h i s ' indi c a

B.1. a ) I n di queu e n u n gràf i c e l val or df a ( h ) ? Qu i n é s e l seu

s i gn i f i c a t ?
b ) D e t e rmineu df 3 ( 1 ) i df 1 ( 0 . 5 ) p e r a l a func i ó y=x 2 . Í dem
l
p e r a y=- x.

� 2 . Func i ó di fe renc i al

Heu d ' anar amb c omp te i no c on fondre df a ( h ) , que é s un núme ro ,

amb l a fun c i ó , que i n di c arem df a ' :

df a : R-;> R
h -> df a ( h ) = f ' ( a ) . h

1 28
que as s o c i a a c ada i nc rement h de l a var i ab l e e l p rodu c t e f ' ( a ) . �
func i ó que anomenarem d i fe renc i al de f e n e l punt a .

B . 2 . Donada l a func i ó y = x 3 , de t e rm i neu df 2 i df 2 ( 2 ' 5 ) . Í dem p e r

a l a func i ó y = l o g x .

I n t e rp re t ac i ó ge omè t r i c a

P e r veure quina é s l a i n t e rp re t ac i ó ge omè t r i c a d e l a func i ó d fa ,

farem un a t rans l ac i ó d e l s i s t ema de referènc i a agafant c om a nou
o r i ge n e l punt de tangènc i a ( a , f ( a ) ) i i ndic arem p e r ax i ay l e s
nove s c o ordenade s e n aque s t s i s t em a .

L e s e quac i on s d e l a t r an s l ac i ó s e ran

Ax x-a h y- f ( a )

f (a)

a x

129
 B.3. a ) D e t e rmineu l a nova e quac i ó de l a r e c t a t angent e n e l
nou si s t e m a d e re ferènc i a .
b ) Quina é s l a i n t e rp re t ac i ó ge omè t r i c a de l a func i ó df a ·

B . 4 . C al c u l eu l a d i ferenc i al de l e s func i on s següen t s en e l s

pun t s : a= 2l ; a=O ; a= - 2 ; a=x

=
2 = 1 x-x
{X

�� 1
@31 '' N o t ac i ó trad i c i onal p e r a l a d i fe renc i al

T radi c i onalment s ' ha indi c at l a d i f e renc i al de f en e l punt

d ' ab s c i s s a x , amb i n c rement h , m i t j anç ant l a n o t ac i ó

aque s t a n o t ac i ó e n ome t re e l punt x i l ' i n c rement h p o t c on du i r

a e rrors; p e rquè no que da c l ar que dy dep è n de l punt x i de l va­
lor h .

Malgrat això é s una n o t ac i ó que s ' ha imp o s at i p e r t an t c al te­

nir mo l t a cura quan s ' ut i l i t z i .

Amb aque s t a notac i ó , l a func i ó di fe renc i a l de f en e l pun t d ' ab s

c i s sa x t i ndrà p e r e quac i ó

l
dy = f ( x ) h

1 30
B . 5 . U t i l i t z ant aqu e s t a n o t ac i ó i c on s i d e ran t l a func i ó y = x , j u�
j u s t i f i queu l a n o t ac i ó

dy fJ ( i ) dx

L ' i n t e rè s c i en t í fi c de c on s i de rar l a d i fe renc i al e n un

punt , p rové de l fe t que si l a func i ó y= f ( x ) é s d e r i v ab l e
e n e l punt d ' ab s c i s s a a i f ' ( a ) � O

l im Ay l
� � º dy

é s a di r , que p e r a v a l o r s p e t i t s de l ' inc reme n t de l a var i ab l e

i n dependent Ay é s ap roxi madament i gual que dy .

B.6. a ) D em o s t reu que s i f ' ( a ) �O , l i m Adyy = l . Heu d ' ut i l i t z ar l a

�� o
i gualtat E ( h ) = f ( a+h ) - f ( a ) - f ' ( a ) h 1 i e l fe t que l i mE ( h ) =O
���

b ) Quina re l ac i ó h i ha e n t re la i gual t at demo s t rada i l ' a­

p ro x i mac i ó de p r ime r ordre v i s t a a l ' ap ar t at A?

E x e rc i c i s d ' ap l i c ac i ó

B . 7 . C a l cu l eu l ' e r ror c omès en sub s t i tu i r Ay p e r dy e n l a func i ó

y=x 2 -3x en e l pun t d ' ab s c i s s a x = l i p e r al s i nc reme n t s Ax=0 . 0 1 i
�X=0 . 00 1 .

B.8. a ) En quan t augmen t arà ap roxi madame n t e l c o s t at d ' un qua­

drat , s i l a s eva àrea augmen t a de 9 m 2 a 9 , 1 m 2 ?

b ) Doneu l a i n t e rp re t ac i ó g e omè t ri c a de l a d i fe renc i al en

un pun t x i de l ' i n c rement de l e s func i on s s e güe n t s :

1 31
 l) àrea del cercle S="lfx 2 2) Volum del cub V = x3

B.9. Tenint en compte el re s ultat del problema B.6. , calculeu

aproximadament

a) cos 61 º b) log 0.9 c) e0 · 2

d) arc t g 1 . 05 e) t g 44 Q

B . 10 . Demostreu que un error relatiu d'un 1% comè s en calcular

la longitud del radi , dóna lloc a un error del 2% , en calcular
l'àrea del cercle i la s uperfície de l'e sfera.

B.11. Calculeu els valors aproximats de

arc sin 0 . 52 ; 3f200 ; 1 , 97

B . 12 . Demo streu tenint en compte la llei d'Ohm I=* · que una pet�
ta variació de la inten sitat I del corrent, provocada per �na pe­
tita var i ac i ó de la re sistè ncia R > ve donada de manera aprox i mada
per

I
AI .D. R
- R

132
 C . LA NOTAC IO DE LE I BNI Z PER A LA LERIVADA

� '. La n o t ac i ó t rad i c i onal p e r a l a d i f e renc i al

�i
l
d ' una fun c i ó
en un punt d ' ab s c i s s a x 1 que hem v i s t a l ' ap artat an t e ri o 0

dy = f ' ( x ) dx

j u s t i fi c a e l fe t que mo l te s veg ade s p e r i n d i c ar l a d e r i vada d ' un

func i ó s ' u t i l i t z i l a n o t ac i ó

l
f (x) dy
dx

É s un t i pus de no t ac i ó usual a f í s i c a ; p e r exempl e , s i e = e ( t ) é s

l ' e quac i ó de l mov ime n t d ' un mòb i l , l a ve l o c i t at s ' indi c a

V
de
dt

i l ' ac c e l e rac i ó

a dv o a =
dt

Fent s e rvi r aque s t a n o t ac i ó i l a re g l a de l a c adena re s o l eu e l s

e x e rc i c i s s e güent s .

C . l � Un re c i p i en t t é fo rma de c on . L ' al tura ami da 1 0 m i e l radi

de la b ase 4m . S ' h i i n t rodue i x ai gua a una ve l oc i t at c ons t an t de
5 m 3 / m i nut , amb qu i n a ve l oc i t at augmen t a e l n i v e l l de l ' -a i gua
quan l a p ro fund i t at é s de 5 m? C on s i de reu e l s dos c as o s : a ) e l
v è r t e x de l c on e s t à c ap amun t ; b ) e s t à c ap aval l .

133
C . 2 . Un av i ó e s de s p l aç a
en vol ho r i t z on tal a 8 km .
d ' al tura ( en aque s t exe rc i
e i c on s i de rarem que l a t e r
r a é s p l an a ) . L a re c t a de
� o l p as s a p e r sab r e un punt

·p de l s ò l . La d i s t àn c i a e n
t re l ' av i ó i e l pun t P di� �
--

m i nue i x a raó de 4 km/ h a

l ' i n s t an t en qu è aque s t a d i s t ànc i a é s de 1 0 km . C a l c u l eu l a ve l o
c i t a t d e l ' av i ó e n km / h .

C . 3 . En un g l obus e s fè r i c s ' i n t ro due i x gas a l a raó de 50 cm 3 / s .

Sup o sem que l a p re s s i ó de l gas roman cons t an t i que e l g l obus t é
semp re forma e s fè r i c a . Qu i na é s l a rap i de s a amb q u è augme n t a e l
radi de l g l obus quan l a l on g i tud é s de 5 c m ?

C . 4 . U n d i p ò s i t d ' ai gua t é l a forma d ' un c on c i rc u l ar re c t e amb

e l v è r t e x c ap aval l . L ' al tura
b as e de 1 5m . L ' ai gua surt p e l
3
l m / s . S ' h i i n t ro due i x a i gua
nera que e l n i ve l l de l ' ai gua
t an t en què l ' ai gua ass o l e i x i
de l c on é s de l Om . i e l rad i de l a
fons de man e r a c on s t an t a r aó de
a raó de C m 3 / s . C a l c u l eu C de ma­
s ' e l evi a raó de 4 m / s en l ' i n s­
l ' al tura de 8 m .

1 34
IV . ANT I �E R I VADE S O PRI M I T I VE S D ' UNA FUNC I Ó
 ANT I D E R I VADE S O PRIM I T I VE S D ' UNA FUNC I Ó

En mo l t e s qüe s t i o n s de d i fe re n t s b ranque s de l a c i ènc i a i de l a

t e c no l o g i a , e n s c a l drà de t e rmi nar una func i ó de l a qual c on e ixem
la de ri vada i al guna c ondi c i ó que ha de c o mp l i r , c ondi c i ó que
hom anomena , en gene ral , c ondi c i ó i n i c i a l .

Aque s t p ro b l ema , l ' e s tudi de l qual i n i c� arem e n aque s t a s e c c i ó ,

é s e l de l a de t e rm i nac i ó de l e s an t i de r i vad e s o p r imi t iv e s d ' una
func i ó . Ob s e rveu que es t rac ta d ' un p roc é s i nve rs de l p ro c é s de
de ri vac i ó .

137
A . INTRODUC C I Ó

D ' an tuv i veurem al gun e s qüe s t i on s on e s p a l e s a l a ne c e s s i t a t de

re s ol dre aque s t s t i pus de p rob l eme s .

A . l . Un mòb i l de s c r i u un mov iment re c t i l i n i de ve l o c i tat

v ( t ) = 5 t + 5 a l ' i ns t an t t , on v ( t ) expres sada en m / s i t en s e gons

Qu i n e sp a i ha r e c o rregut al c ap de t = 5 s d ' hav e r c omenç at a c omp­

tar e l t e mp s ? S ab e m que quan e s va c omenç ar a c omp t ar e l temps
el mòb i l j a hav i a re c o rregut 10 m .

P e r re s o l dre aque s t a qüe s t i ó s e gu i u e l p ro c é s s e güen t :

a ) P r ime r heu de de t e rm i na r l a func i ó e ( t ) que dóna l a p o ­

s i c i ó de l mòb i l a l ' i n s t an t t . R e c o rdeu que :

v ( t ) = e ' ( t ) o amb l a no t ac i ó de Le i bn i z v ( t ) = ��
p e r t ant e ( t ) é s una an t i de r i vada de v ( t ) . Així e l
p robl ema que da r e duï t a de t e rm i nar l e s ant i de r i v ade s de
v ( t ) , é s a d i r , l e s func i on s que t e nen p e r d e r i vada
v ( t ) =5t+5 .

i
b ) H aureu d ' have r t robat l a func i ó e ( t ) = t 2 + 5 t + C on C é s
una c ons t an t que s ' ha d e de t e rm i nar . S i n o heu t ro b at
aque s t r e su l tat haureu de m i rar on us heu e qu i vo c at i
p e r què .

c ) E n t re t o t e s aque s t e s func i ons , c e rqueu l a que comp l e i x

l a c ondi c i ó i n i c i al de l p rob l ema : t = O � e ( 0 ) = 1 0 m .

d ) C on t e s t e u l a qüe s t i ó p l an te j ada .

138
 A . 2 . Una p ar t í cu l a de s c r i u un mov iment re c t i l i n i amb una ac c e l e ­
rac i ó c on s t an t d e a= - 1 0m/ s 2 . C al c u l eu l a s ev a ve l o c i tat¡ al s 4 s�
gons de c omenç ar a c omp t ar e l temp s , s i s ab e m que a l ' i n s t an t t = 2
\
l a ve l o c i t at e r a de 30m/ s . ( Re c o rdeu que a ( t ) =v ' ( t ) o a ( t ) dvd t ) ) .

A . 3 . Un i ndus t r i al c on e i x que e l c o s t marg i nal CM p e r a un nom­

b re x de t on e s p ro du ï de s d ' una de t e rmi nada m e rc ade r i a és CM ( x ) =
= 4 5 . 000 + 300x p t s . T ambé c o n e i x e l c o s t f i x de p ro duc c i ó que é s
d e 1 . 500 . 000 p t s . C al c u l eu una e x p re s s i ó que en dongui e l c o s t
t o t al C e n func i ó de l nomb re d e t on e s p ro du ï d e s ( Re c o rdeu que
CM ( x ) =C ' ( x ) o CM ( x ) dCd(t ) ) .

A . 4 . La t ax a de c re i x ement d ' una p ob l ac i ó é s ap rox i madamen t

TC ( t ) = 3 + 2 , 7 t 2 p e rsone s / any, o n t é s e l temp s c omp t a t de s de l 1 9 60 .
S i l a pob l ac i ó al 1 9 80 fou de 8 . 3 2 5 hab i t an t s , quina se rà s e gons
aque s t mode l la pob l ac i ó al 1 9 8 3 ?

A . 5 . C al cu l eu l a mas s a d ' una barra d e 1 00 c m . d é l ongi tud s i l a

seva den s i t a t l i n e a l é s p ( x ) = 2 +0 . 0 0 1 x 2 g r / c m , o n x é s l a d i s t àn­
c i a e n cm . r e s p e c t e d ' un de l s e x t rems de la b arra . ( Re c o rdeu que
l a den s i t at l ine al � ( x ) =m ' ( x ) o f. ( x ) dmdx (x) ) .

A . 6 . Un de l s e x t re m s d ' una vare t a me t àl·l i c a l l arga i p ri ma de

l ongi tud l e s t à a un a tempe ratura de l OO º C i l ' al t re e x t re m a
l '
1 5 º C . La t ax a de vari ac i ó de l a t e mp e ratura t al l l arg de l a va­
\

re t a é s p roporc i on a l a e -x , on x é s la d i s t ànc i a a l ' e x t re m més

c al en t . C al c u l eu quina és la temp e r atura per a x = 2 0 c m . Sup o s eu
que l é s sufi c i en tment l l arg p e rquè e - 1 � l .

139
A . 7 . La c a l o r e sp e c í fi c a C de l ' a l um i n i) e n l ' i n t e rval de O º C a
6 5 8 º C J ve donada ap roximadame n t p e r l ' e x p re s s i ó

Cm = 0 . 1 8 3 + 1 . 1 · 1 0 - 4 T c al / g r . grau

on T é s l a temp e ratura ab s o l u t a T = 2 7 3 + t º C . Qu i n a quan t i t a t de c�

l o r Q ne c e s s i tarem p e r a e sc al far una l àm i n a de 300 gr . de s de
20 º C a 8 0 º C ? ( Re c o rdeu que Cm= ml Q ' ( t ) o Cm= ml dQ dt ) .

A . 8 . C al c u l eu l ' augment de v o l um que exp e r i ment arà l dm 3 d ' a i gua

si l ' e s c al fem de 2 0 º C a 40 º C ? El c o e fi c i e n t de d i l at ac i ó � t de
l ' ai gua en l ' i nt e rval de O º C a 8 0 º C ve donat ap rox i madame nt p e r
l ' e x p re s s i ó

( Re c o rdeu que � t = V.-1 dv

dt o t t = Vl V ' ( t ) ) .
o o

A . 9 . Un mòb i l de s c r i u un mov i me n t c i rcu l ar l ' ac c e l e rac i ó de l

qual é s � ( t ) = 2 t + 3 , on � ( t ) ve expre s s ada e n rad / s 2 i t en s e gons .

a ) C a l cu l e u l a ve l o c i tat angu l ar p e r a t = 4 s , s i sab e m que

en c omenç ar a c omp t ar e l temp s e l mòb i l e s t ava p arat .

b ) C a l cu l e u l ' e quac i ó de l movi ment , s i s ab e m que p e r a

t = O 'f � rad .
=

1 40
A . 1 0 . a ) Què tenen e n c omú t o t s e l s exe rc i c i s an t e r i o r s ?

b ) I n t enteu e xp l i c ar q u è é s l ' ant i de r i vada o p r imi t i va

d ' un a func i ó .

1 41
B . ANT ID E R I VADE S O P R I M I T IVE S D ' UNA FUNC I Ó

T o t s e l s e x e rc i c i s de l ' ap art at an t e ri or tenen e n c omú , e l fe t

que p e r re s o l dre ' l s heu hagu t de d e t e rm i nar una func i ó F , de l a
qual c one i x í e u l a d e r i v ada e n un i n t e rval que e ra una func i ó do­
nada f . És a di r , la func i ó F ( x ) hav i a de c omp l i r

F ' (x) f( x )

L e s func i ons F que c omp l e i xen aque s t a c on d i c i ó s ' anome nen ant i
de r ivade s o p r imi t ive s de l a func i ó f .

Mé s exac t ament podem enunc i ar l a d e f i ni c i ó s e güen t :

1 42
�
. !
Defini c i ó
� . ,...,...,. ,

S i gu i f un a func i ó de f i n i da sobre l ' i n t e rval [a , bl . D i rem que F

é s una p r i m i t iva o an t i de rivada d � f sob re [a , b] , s i F é s de r iva
b l e a c ada punt de [a , b J i F ' ( x ) f ( x ) . =

B . 1 . C al c ul eu an t i d e r iv ade s de l e s fun c i ons

a) f 1 ( x ) = s i nx

B . 2 . C omp roveu qué l a func i ó F ( x ) é s una an t i d e r i vada de f ( x )

F(x) f(x)
l 4 2x 3
2 x + l

l -x
� � 1 -x 2

l 7 x ( l +x ) 6
56 ( 7x - l ) ( l +x )

B.3. a ) C omp roveu que l e s func i on s

F 1 ( x ) = 5x 2 + 3

s ón p r i m i t i ve s de l a func i ó f ( x ) = l üx

b ) S ab rí e u e s c r i u r e una expre s s i ó gene ral p e r a l e s p ri m i ­

t i ve s d ' aque s t a func i ó ?
 c ) C e rqueu una expre s s i ó gene ral p e r a l e s ant i de ri vade s
de l a func i ó y=x .

d ) I n t enteu exp l i c ar quina re l ac i ó h i ha e n t re l e s an t i de ­

r i v ades d ' una de t e rm i nada func i ó .

Aqu e s t e x e rc i c i i li u s t ra e l fe t que una func i ó té mo l te s an t i de ­

rivade s . I n t e n tarem veure a c on t i nuac i ó c om e s t an re l ac i onade s .

B . 4 . S i F é s una ant i de rivada de f s ob re [a , b ] , demos treu que

t amb é ho són l e s func i on s G ( x ) = F ( x ) + C C E R .

B . 5 . D e mo s t reu que s i F i G són ant i de r ivade s de f s ob re [ a , b] ,

l l av o r s p e r a t o t x E [a , b ] é s ( F-G ) ' ( x ) =O .

P e r ac ab ar de de t e rm i nar l a re l ac i ó entre l e s d i ve rs e s p r i m i t i ­
ve s e n s c al dri a c onè i x e r qu i n e s s ó n l e s func i on s que t enen de r i ­
vada nu l·l a en t o t s e l s pun t s d ' un i n t e rval .

B . 6 . f ( x ) é s una func i ó que té d e r i vada nul·l a en t o t s e l s pun t s

d ' un i n t e rval [a , b ]

a ) Qu i n val o r t é e l p endent de l a re c t a t an g e n t a c ada

pun t d ' aque s t i n t e rval ?
b ) C om s e ran aque s t e s rec t e s t ange n t s ?
c ) Qu i n é s e l g ràfi c de l a func i ó f?

Mal grat que e l re su l t at de l p rob l ema ant e r i o r é s g e omè t r i c ament

evi dent , no en podem donar una demo s t rac i ó amb e l s e l eme n t s que
di s p o s em f i n s ara .

Aque s t r e s u l tat ensems amb e l s e x e rc i c i s an t e r i o r s ens p ro p o rc i�

nen un mè t o de p e r a de t e rm i nar t o t e s l e s p r i m i t i ve s d ' una func i ó
f , que són l e s func i on s F + C , o n F é s una p r i m i t iva qual s e vo l de

144
f i C t-R .

B.7. a ) E s c ri v i u l ' exp re s s i ó ge n e ral de l e s ant i d e rivade s de l a

func i ó f ( x ) = 5 .
b ) D i buixeu-ne e l g r àf i c d ' al gune s . C om s ' hague ren p ogut
ob teni r a p art i r de l grAf i c d ' una qual sevo l ?

B . 8 . S i e l gràf i c d e l a func i ó F an t i de r i vada d e f é s :

y l

F( x )

2 x

a ) D i bu i xeu l ' an t i de r i vada que p as s a p e l punt ( 0 , 0 ) i de ­

t e rmineu-ne anal í t i c amen t l a fó rmu l a .
b ) Í dem l a que p as s a p e l pun t ( - 1 , - 3 ) .

B.9. a ) C al cul eu l ' expre s s i ó general de l e s p r i m i t i ve s de l a

func i ó f ( x ) = s i n x i de t e rm i neu l a que p a s s a p e l punt
('-rr , O ) .
b ) Í dem p e r a f ( x ) = e x i e l punt ( 0 , 1 ) .

B . 1 0 � C al c u l eu l e s ant i de r i vade s de l e s func i on s

a) f ( x ) = 1 2
-- d ) f 4 ( x ) = ax
1 l+x
a > O a/:- 1

1 45
C . LA NOTAC I Ó DE LE I BNI Z PER A LE S PRIM I T I VE S

La n o t ac i ó t radi c i onal p e r a l e s an t i de rivade s d ' una fun­

c i ó é s o r i g i n a l de L e i bn i z . Le ibn i z va u t i l i t z ar e l s ímbo l
fr ( x ) dx p e r a de s i gnar una p rimi t i va general de f . Amb aque s t a
n o t ac i ó un a i gual tat c om l a

/f ( x ) dx F(x)

é s una al t ra man e r a d ' e s c r i u re

F ' ( x ) =f ( x ) o e l que é s e qu i valent dF ( x ) = f ( x ) dx

L ' an t i de ri vada tamb é é s anomenada i n t egral i nde f i n i da , nom que

p rové de l fe t que e s t à re l ac i on ada amb l a i n t e g ral c on s i de rada
c om un p ro c é s de sumac i ó , i que que darà j u s t i fi c at en un al tre
tema .

A i x í ; quan e s parl a e n general de t è c n i que s d ' i n t e grac i ó no són

al t ra c o s a que mè t o de s s i s temàt i c s per a c e r c ar p r i m i t i ve s .

En aque s t a s e c c i ó c on s i de rem s imp l ement e l s ímbo l / c om a una al

t ra man e r a d ' indi c ar l ' an t i de r i vada . La dx no té en l ' e squema
{f ( x ) dx al t re s i gn i f i c at que i ndi c ar que la var i ab l e indepen dent
és la x .

C . l . C al c u l eu l e s i n t e g ral s inde f i n i de s s e güent s :

b) j 1 dx c ) j dx d) [ adx
s in2x

1 46
C . 2 . C on s i de reu l e s var i ab l e s p o s i c i ó x , , ve l oc i t at v i ac c e l e ra­
c i ó a i e x p r e s seu l e s re l ac i ons e n t re e l l e s , u t i l i t z an t l a d e r i ­
vac i ó i l a i n t e gral inde f i n i d a .

C . 3 . C omp roveu , a p ar t i r d e l a d e fi n i c i ó d ' ant i de riv ada l e s i gual:_

t at s :

b) j �
c o s x dx= l n ( c o sx + s inx ) + � + C
.

s i nx + c osx

c)
l
l dx=-52 .��
�
-
x +-+
4 C d) / 3x - 1 1 3 1 n ( 2 x - 5 ) + l O l n ( x+ 3 ) + C
( x+ 4 ) � x + 3x-4
2 2 11
2x +x- 1 5 2 2

C . 4 . En e l s p rob l eme s A . 3 . , A . 4 . , A . 5 . , A . 7 . , A . 8 . i A . 9 . ap arel

xen d i ve r s e s magn i tuds que s ' exp re s s aven mi t j an ç ant de r i v ad e s
d ' al tres magn i tuds .

C o s t marg i nal CM ( x ) C ( x ) c o s t t o t al
T axa c re i xement
d ' una p ob l ac i ó TC ( t ) P ( x ) p ob l ac i ó

D e n s i tat l i ne al p(
drr.
x ) =­ m ( x ) mas s a
¡ dx
C a l o r e sp e c í fi c a Cm= l dQ
m dt Q c al o r
C o e fi c i e n t de di l a dv
t ac i ó cúb i c '( t = l
V0 d t V v o l um
dw
Ac c e l e rac i ó angu l ar O<, ( t ) =­ w ve l o c i tat angul ar
dt

Exp resseu u t i l i t z an t l a n o t ac i ó de L e i bn i z l e s magni tuds de l a dre

ta en func i ó de l e s de l ' e s querra .

1 47
D . PRIM I T I VE S IMMED IATE S . LES DUES PRIMERES REGLE S BÀS IQUES DEL
CÀLCUL DE PRIM I T I VE S

La d e r i vac i ó o l a d i fe renc i ac i ó de func i on s e l e me n t al s e n s p o r­

t e n a un nomb re i gual d ' i n t e gral s i nde f in i de s , que p e r aque s t a
raó s ' anomenen p r im i t i v e s i mmedi at e s .

I de l a mat e i xa man e ra, de l e s fórmu l e s gene ral s de de rivac i ó en

són conse qüènc i a l e s p ri nc i p al s r e g l e s d ' i n t e grac i ó .

l . P r im i t i v e s i mme d i at e s

D . l . C omp l e t eu e l quadre s e güent d e p ri m i t i ve s i mme d i at e E :

.r.
l. F(x; jf ( x ) dx
= (F' (x) = f(x) )

a a € R
l
x

eX
x
a é'>. > ü

a f- l
sin x
cos x

----
l

cos 2x
l

1 -x 2
l

l +x2

148
D . 2 . S i F é s una an t i de r i v ada de f i G una ant i de r i vada de g , de
mo s t reu que F+G é s una ant i de r i vada de f+g .

D . 3 . S i F é s una an t i de r i vada de f i ). é R , demo s t reu que .À. F é s una

.::;.n t i de rivada de ) f .

2 . Les dues primeres regles bàsiques del càlcul de primitives

@i
j_ x í : de l e s due s re g l e s de d e r ivac i ó l a re g l a de l a suma i l a r�
de l a de r ivada de l p r o duc te d ' un a c on s t an t p e r una fun c i ó ;
eu demo s t rat l e s due s p r imere s r e g l e s b �s i qu e s d ' i n te grac i ó ,
que amb l a n o t ac i ó de L e i bn i z s ' e x p re s sen

j[f ( x ) +g ( x )) { {
dx = f ( x ) dx + g ( x ) dx jc /
f ( x ) dx = c f ( x ) dx

que podem e nunc i ar :

- La i n t e g ral d ' una suma é s l a suma d ' i n t egral s .

- La i n t e gral d ' una c on s tant p e r una func i ó é s l a c on s t an t
p e r l a inte gral de l a func i ó

D . 4. Enunc i eu l e s due s re g l e s an t e r i ors u t i l i t z an t l a nomenc l atu

ra an t i de r i v ada o p r im i t i va .

Aque s t e s due s re g l e s ensems amb l e s p r imi t i v e s i mme di at e s ens

p e rm e t e n de t rob ar la p ri m i t i va de qual s evo l func i ó po l i nòmi c a .

1 49
D . 5 . C al c u l eu l e s i n t e gral s i nde f i n i de s s e güent s :

a) l
J
( 4x 3 - 7x 2 - 5 x+ 2 ) dx )
d J 3l C x+ 2 ) 3 dx

D . 6 . Í dem

/
a ) x {Xdx C )). 3 J_C 2 dx
'\/ x
d)
l 1
( 3x 2 +4x+� ) dx
rx

NOTA : Exp r e s seu p rèv i ament l a func i ó a i n t e g rar en fo rma de po­

tènc i a d ' exponent rac i onal .

1 50
E . MÈTODE S GENERALS D ' I NTEGRAC I Ó

Mal auradame n t , l a r e c e rc a d e p r i m i t i v e s é s u n x i c m é s c omp l i c ada

que el càl c u l de d e r i vade s j a que no h i ha nn mè t ode gen er a l que
e s pugui ap l i c ar a t o t s e l s c as o s i a mé s e l p rob l ema no s e mp re
e s po t r e s o l dre p e r m è t o d e s anal í t i c s .

Foname n t a l me n t h i ha t re s m è t o de s general s :

l. I n tegrac i ó p e r sub s t i tuc i ó o c anv i de var i ab l e s , que é s

c on s e qüènc i a d e l a re g l a d e l a c adena .

2 . I n t e gr ac i ó p e r p ar t s , que é s c on s e qü èn c i a de l a r e g l a
de l p ro duc t e .

3 . I n t e grac i ó p e r de s c ompo s i c i ó en frac c i on s s i mp l e s , que

é s una t è cn i c a a l g èb r i c a d ' i n t e grac i ó .

D ' aque s t s t r e s mè t o de s e n veurem , en aque s t tema � al gun s c as o s s im

ples .

151
1 . I n t e grac i ó p e r sub s t i tuc i ó o p e r c anv i de var i ab l e .

É s e l mé s i mp o r t ant de l s mè todes g e n e ral s d ' i n t e g rac i ó . E s basa

en la reg l a de la c adena per a la de rivac i ó .

E . l . S i F i g són func i on s d i fe re nc i ab l e s l a re g l a de l a c adena

ens p e rm e t d ' e s c r i ure

(F o g) ' (x) F' (g(x) ) g' (x)

é s a d i r ( F o g ) ( x ) = F ( g ( x ) ) é s una an t i de ri vada de F ' ( g ( x ) ) g ' ( x )

E sc r i v i u e n notac i ó i n t e g ral aque s t a re l ac i ó .

E . 2 . U t i l i t z e u e l re sul t at ant e r i o r p e r a c al c u l ar

a) /2 c o s 2 x dx C) l2x . x 2 dx
(!

i n d i queu e n c ada c as qu i n e s són l e s func i on s g ( x ) ; F ' ( g ( x ) ) i

F(g(x) ) .

Fórmu l e s foname n t al s

Ob s e rveu que p e r p o d e r fe r s e rv i r l ' e smentada re l ac i ó . en e l c à l ­

c u l d ' an t i de r ivade s � c al r e c onè i x e r que l a func i ó a i n te grar té
l a forma F ' ( g ( x ) ) . g ' ( x ) , la qual c o s a no sempre é s e v i d e n t . Per
t al de fac i l i t ar aqu e s t r e c one i x e me n t , és út i l i n t ro du i r una va­
r i ab l e i n t e rmèdi a t al i c om ho férem en l a re g l a de l a c adena
per a la de r ivac i ó .

A i x í s i i n d i quem p e r

u g(x)

152
l a re l ac i ó

}F ' ( g ( x ) ) g ' ( x ) dx = F ( g ( x ) ) +C [1.J

ob t i nguda a l ' exe rc i c i E . l . queda r e duï da a :

/F ' ( u ) . u ' dx F (' J ) + C

Expre s s i ó que e s t ran s forma , i n t roduint

f ( u ) = F ' ( u ) que e quival a /f ( u ) du= F ( u ) +C

e n l ' exp re s s i ó

/f ( u ) u ' dx = /r ( u ) du - - [ 2J

L e s i gual t a t s [ l ] i [ 2] són l e s fó rmu l e s fonam e n t al s de l m è t o de

de sub s t i tuc i ó .

T e n i m, en c o n s e qüèn c i a que . p e r ap l i c ar e l mè � o de d ' i n t eg rac i ó p e r

subs t i tuc i ó , c a l t robar e n l a func i ó a i n t e g rar u n a expre s s i ó

u g(x)

l a d e r ivada de l a qual u ' ( x ) t amb é h i fi guri .

P r o c é s de c àl c u l

A i x í p e r exemp l e , pe r c al cu l ar

notem que 3x 2 é s l a d e r i vada de x 3 + 3 . P e r t an t e s c r iurem

153
amb l a qual c o s a t e n i m

J 3x 2 \jx'
/ � °' + 3 dx =
l
. � u ' dx =
l{U du fu l 1 2 du
= =

i f i na l me n t e xpre s s an t e l re su l tat en func i ó de x

E.3. a ) J u s t i fi queu c adas c un de l s p as sos de l c àl c u l ant e r i o r .

b ) Feu s e rvi r un p r o c e diment semb l an t p e r c a l c u l ar l e s p r�
m i t ive s de l e s func i on s :

A l guns ar t i f i c i s de c àl c u l

A ve gade s l a de ri vada de l a var i ab l e i n t e rmè d i a no apare i x d i re c

tament e n l a func i ó a i n t e grar , p e rò n ' h i h a p rou d e fe r s e rv i r
al gun p e t i t art i fi c i d e c àl c u l p e r p o d e r u t i l i t z ar e l mè t o de de
sub s t i tuc i ó .

E . 4 . Ju s t i fi queu c adas cun de l s p as s o s de l c à l c u l s e güent :

i n t ro duïm u = x2+ 1 i tenim

E . 5 . C al c u l eu

f 5 x + 3 ) 2 dx ; l dx
3
.
' f
COS
2X S ln
. X dX ; j((e S x + 3 dx
( 2 x+ l )

1 544
Una n o t ac i ó di fe rent en e l p ro c é s de c à l c u l

A l a p ràc t i c a é s mo l t m é s c òmode u t i l i t z ar l a n o t ac i ó d i fe ren­

c i al . Amb aque s t a no tac i ó e l mè t o de e sdevé gai re b é me c àn i c . Ho
veurem a t ravé s d ' un exemp l e .

A i x í p e r exemp l e , p e r c a l c u l ar

fs i n ( ax+b ) dx

farem s e rv i r e l p ro c é s s e güent

l . Farem e l c anvi de var i ab l e u = ax+b

2 . C al c u l arem du : du adx
3 . Aï l l arem dx : 1
dx =

a du

Fent l e s sub s t i tuc i ons c o rre sponen t s a l a i n t e gral t e n i m

f s in ( ax+b ) dx = f s i n u .. ladu = la fs i n u du = -l.a c o s u + C ' = -la c o s ( ax+b ) + C '

E . 6 . Fent s e rv i r l a t è c n i c a i l e s n o t ac i ons an t e r i o r s , de t e rm i ­
neu l e s an t i d e r ivade s de l e s fun c i on s

2
a) f ( x ) b ) g ( x ) =cos3x c ) h ( x ) = ( ax + b ) m d ) i ( x ) é'ax + b
=

( 3x - 1 ) 2

E s fàc i l de veure que amb l a n o t ac i ó d i fe re n c i al l a fórmu l a [2]

adme t una l e c tura d i feren t .

En e fe c t e , s i c o n s i d e re m que l a i n t e gral

fr e u ) du

no é s i mme d i atament i n t e grab l e i fem e l c anv i

u g(x) t i ndrem du g ' ( x ) dx

155
i sub s t i t u i n t

Jf(u) du = ff ( g ( x ) ) g ' ( x ) dx
fórmu l a e qu i val ent a l a [2] i que r e due i x e l c àl cu l de l a i n t e ­
gral de l p r i me r memb re a l a de l s e gon memb r e . P e rquè e l p ro c e di ­
men t c on due i x i a re s u l t a t s s at i s fac t o ri s , c al que l a func i ó e l e ­
g i da u=g ( x ) s i gu i t a l , que l a nova i n t e gral s i gui mé s s e n z i l l a
que l a p r i me ra . E l r e sul t at s ' ob t é e n func i ó de l a nova var i ab l e ,
que haurà de sub s t i tu i r- s e , a fi d ' ob t en i r e l r e s u l t at f i nal , p e r
l ' an t i ga .

Una mo l t ú t i l t è c n i c a d ' i n t egrac i ó

Un c as p ar t i cu l ar de l mè t o de de sub s t i tuc i ó, quan f ( u ) =! u , e n s p ro­

p o r c i ona un a t è c n i c a d ' i n t e g rac i ó mo l t ú t i l . En aque s t c as

/� du Ln u

P e r t an t t e n i m l a re g l a s e güent :

La i n t e gr a l d ' una frac c i ó e l nume rado r de l a qual é s l a d i fe ren­

c i al de l denomi nador és e l l ogar i tme natural de l denominado r .

E . 7 . Ap l i c ant l a t è c n i c a an t e r i o r i fent s i c a l e n e l s art i f i c i s

d e c àl cul n e c e s s ar i s , c al c u l eu :

b) /t gx dx c) /c o t g x dx d) /3x�x+ 5x+ 5 - 1 dx

1 56
Nous exemp l e s d ' ap l i c ac i ó de l mè t o de de sub s t i tuc i ó

E . 8 . Ut i l i t z ant e l c anv i de vari ab l e x = au , c al cu l eu :

lx 2 x+ a 2 dx

E . 9 . T e n i n t en c omp te l e s re l ac i on s

l = l +cotg2x

c al cu l eu l e s p rimi t i v e s de l e s fun c i ons : _

i = c tg 2 x

E . 1 0 . T e n i n t e n c omp t e l e s re l ac i on s

sin2x =
l - c o s 2x i l + c o s 2x
2 2

c a l cu l e u l e s an t i de r i vade s de l e s func i on s :

y i

J J,
E . 1 1 . F e n t s e rv i r e l c anv i de var i ab l e x = a · s i n u , c a l c u l e u
2 -x 2 dx

E . 1 2 . C al cu l eu

a) /( 6 x + 2 ) 2 dx C)
l2x 2 + 3 dx
5x

157
 d) ) s i nx c o sx dx
e e )js in ( 2x+ l ) dx f )/s i n 2 (12x - 5 ) dx

E . 1 3 . D e t e rmi neu l e s p r i m i t iv e s de l e s fun c i on s

l l l
a) Y= b ) y= C) y=
x2 + 1 5 2 + 5x 2 v1 - 9 x 2

d ) Y= 3x e ) y = c o s 3 x s inxdx f ) y= /2 5 - 9x 2
2 x2 + 5

E . 1 4 . C e rqueu l ' an t i d e r i v ada de l e s func i ons s e güen t s , que p assa

p e l punt ( 0 , 1 )

a ) f1 ( x ) = x b ) f2 ( x ) = l
4
a +x 4 s .i nx c o sx

l ªx - ax 2
d ) f4 ( x ) = e ) f5 ( x ) = e + e f ) f6 ( x ) = 3x - 1
�4x2 + 1 2 x 3 -x+ l

2 . I n t e g rac i ó p e r p ar t s

Un al t re mè t o de g e ne ral d ' i n t e grac i ó é s l a i n t e grac i ó p e r p ar t s

que e s b a s a en l a re g l a de l p roduc t e p e r a l a d e r i v ac i ó .

F ó rmul a foname n t al

E . 1 5 . S i F i G són func i on s de r i vab l e s l a re g l a de l p ro du c t e ens

p e rme t d ' e s c r i u re

( FG ) ' ( x ) F ' ( x ) G ( x ) +F ( x ) G ' ( x )

é s a di r , FG é s una ant i de rivada de F ' ( x ) G ( x ) + F ( x ) G ' ( x )

158
 a ) E s c r i v i u aque s t a re l ac i ó en no t ac i ó i n t e g ral .
b ) Qu i n e s p r op i e t a t s de l e s an t i de r ivade s hem ut i l i t z at
p e r de du i r de l ' e x p re s s i ó ant e r i o r l ' e xp re s s i ó :

lF ' ( x ) G ( x ) dx = /
F ( x ) G ( x ) - F ( x ) G ' ( x ) dx [1]

La fórmu l a [l] é s l a reg l a d ' i n t e g r ac i ó p e r p art s . P e r ap l ic ar

aque s t mè t o d e que da c l ar , donc s , que cal :

l r ) C o n s i de rar l a func i ó a i n te grar c om a p ro duc te de due s

func i ons F ' ( x ) i G ( x )
2n ) C a l c u l ar F ( x ) i G ' ( x )
3 r ) Ap l i c ar l a fórmu l a ant e r i o r

É s evident t amb é que l ' e s s èn c i a de l mètode é s ac o n s e gu i r que

,/F ./
C x ) G ' ( x ) dx s i gu i més fàc i l de c al c u l ar que F ' ( x ) G ( x ) dx . Ara
b é 1 nomé s la p ràc t i c a ens p e rme trà de de te rminar quina és l ' e l e c ­
c i ó d e l e s func i on s F ' ( x ) i G ( x ) mé s c onve n i e n t p e r as so l i r
aque s t ob j e c t i u e n c ada c as .

E . 1 6 . C al cul eu , ap l i c an t e l m è t o d e ante r i o r

jx e x dx jx s i nx dx

I gual que en e l m è t o d e de sub s t i tuc i ó , hi ha una n o t ac i ó al t e rna

� i va p e r a l a i n t e grac i ó p e r p ar t s que fa que e s d e v i ngu i un pro­
c e d i ment gai rebé me c àn i c .

A i x í s i indi quem p e r

f(x) F ' (x) i g(x) = G ' (x)

t i ndrem que l a fó rmu l a d ' i n t e grac i ó p e r p ar t s que da :

�f ( x ) G ( x ) dx = F(x)G(x)- ¡f ( x ) g ( x ) dx [2]

159
P o de m tamb é u t i l i t z ar l a n o t ac i ó d i fe renc i al . S i indi quem p e r

V F(x) i u G(x)

t i ndrem

dv F ' ( x ) dx i du G ' ( x ) dx

i sub s t i t u i n t a l ' e x p re s s i ó an t e r i o r t indrem

/u dv = /
uv - vdu [3]

Le s fórmu l e s [ l ] , [2J i [3] són e qu ival e n t s i són d i fe re n t s fo r­

mu l ac i ons de l a re g l a d ' i n t egrac i ó p e r p ar t s .

E . 1 7 . C a l c u l eu l e s i n t e gral s de l ' e x e rc i c i E . 1 6 . fent s e rv i r :

a ) l e s n o t ac i on s de l a fó rmu l a [ 2]

b ) l e s de l a fórmu l a [3] .

Com a n o rma gene ral e s p o t c on s i de rar que l e s i n t e grals que in­

c l ouen fun c i ons t r i gonomè t r i que s , e xp on enc i al s i l ogarí tmi que s
e s t an be n adap t ade s a l a i n te grac i ó p e r p ar t s .

Nous exemp l e s d ' ap l i c ac i ó de l mè t ode d ' i n t egrac i ó pe r par t s

E . 1 8 . C al c u l e u

/Ln x dx /arc t gx dx jx Ln x dx jx arct gx dx

1 60
E . 1 9 . A ve gade s c al re c ó rre r a al gun art i fi c i de c à l c u l , p e rquè
e l mètode d ' i n t e grac i ó p e r p arts p e rme t i c al c u l a r l ' ant i de r i vada
de c e rt e s func i on s .

a ) J us t i f i queu c adas c un de l s p as s o s de l c àl cu l següen t :

/s i n 2 x dx= - s inx c o sx +jc os 2 xdx= - s i nx c o sx +j( 1 - s i n 2 x ) dx= [l]

u = s i nx dv = s inx dx
du = c o sx dx V - c osx

[l] = J' �
- s inx c o s x + dx- s i n 2 x dx ,J'
- s i nx c o sx+x- s i n 2 x dx

D ' aque s t a i gual t at e s de due ix

/
2 s i n 2 x dx = x - s i nx cosx
.
-2l ( x - s i nx c o s x )

b ) C al cul eu amb l a mate ixa t è c n i c a /c o s 2 x dx .

E . 2 0 . C a l c u l eu

Jx2 Lnx dx Jx n Ln x dx

E . 2 1 . En al guns c as o s l ' ap l i c ac i ó de la fórmu l a [3] ens p o r t a a

una inte gral de l a mate i x a forma p e rò mé s s i mp l e . P e r t an t c al
ap l i c ar e l p ro c e d iment mé s d ' una v e g ada .

C al cu l eu

jx 3 s inx dx jx 2 c o sx dx

161
E . 2 2 . C al c u l eu

a) J xx
e
dx b) / c x 2 + 5x + 6 ) c o s 2xdx
d) j eX s i nx dx e) / Ln 2 x dx f) l Lnx
rx
dx

3 . Integrac i ó p e r d e s c ompo s i c i ó e n frac c i on s s impl e s

P e l m è t o d e d e de s c omp o s i c i ó e n frac c i ons s i mp l e s e s p o t c al c u l ar

l a i n t e g ral de qual sevol func i ó rac i onal ( quoc i e n t de p o l inomi s ) .

E s p o t sup o s ar s emp re que l a func i ó rac i onal

P(x) on P ( x ) i Q ( x ) s ón p o l i nomi s
QTXT

é s una frac c i ó i rre duc t i b l e i que e l grau de l nume rador é s s em­

p re infe r i o r al de l denomi nador . E n c as c ont rari , p rime r se s i m­
p l i fi c ari a i de s p r é s s ' e fe c tuari a l a d i vi s i ó amb l a qual c o s a l a
frac c i ó i n i c i al que d ari a de s c omp o s t a e n u n p o l i nomi mé s un a frac
c i ó c om l a que hem supo sat .

1 62
E . 2 3 . Cons i de reu l e s func i on s rac i onal s s e güent s :

R(x) x 4 + 2 x 2 -x+ l
S(x) =

x3+ x - 1

a ) S i mp l i f i queu- l e s s i é s p o s s i b l e .
b ) E x p re s s eu- l e s c om a suma d ' un p o l i n om i i una frac c i ó e l
nume rador de l a qual s i gu i d e g rau i n fe r i o r a l denomina
dor .

Mè t o de de re so luc i ó

E n aque s t t ema ens l i m i t arem b às i c ament al c as e n què e l denom i ­

nador é s u n p o l inomi de 2 n grau .

D enominador de 2n grau

S e mp re p o dem sup o sar que l a i n t e g ral que s ' ha de c al cu l ar é s de

l a fo rma

l axmx+n
2 +bx+c dx

D i s t ingi rem t r e s c a s o s s e gons que e l d i s c r i m i nan t d e l den o m i na­

dor , b 2 - 4 ac , s i gu i p o s i t i u , nul o n e gat iu .

T rac tarem c ada c as a t rav é s d ' exemp l e s s e n s e que e l mè t o de expo­

s a t p e rd i general i t at , p e rquè se rà ap l i c ab l e a t o t e s l e s f rac ­
c i on s que reune i x in l e s mat e i x e s c on di c i on s .

l . D i sc r i m i nan t p o s i t i u

E n aque s t c as , e l denom i nador t é due s arre l s real s i di s t i n t e s i

e s po t de s c ompondre e n dos fac t o r s l in e al s .

E . 2 4 . Exemp l e 1 . Hem de c al cu l ar /x 2 - 35x+ 6 dx

163
P r o c é s de c àl cu l

l . Es c omp rova que e l d i s c ri m i nan t de l denomi nador és p o s i t iu,

que l a frac c i ó é s i rr e duc t i b l e i que e l grau de l p o l i nomi
nume rador és i n fe r i o r al de l denominador . E n c as c on t rari ,
p rèv i ament al c àl c u l , e s fan l e s tran s fo rmac i ons indi c ade s
a l ' e x e rc i c i E . 2 3 .

2 . S ' i gual a e l denom i n ador a O i e s c a l c u l en l e s arre l s

x 2 - 5x + 6 = O l e s arre l s són 2 i 3

3 . E s d e s c ompon e l denominador e n fac t o r s

x 2 - 5x + 6 = ( x - 2 ) ( x- 3 )

4 . E s de s c ompon l a func i ó a i n t e grar e n due s frac c i on s s i m­

p l e s , c o rre sponen t s a c adas c una de l e s arre l s , p e l m è t o de
de l s c oe fi c i en t s i n de t e rm i nat s
3 A + B
--

( x - 2 ) ( x-3 ) x-2 x-3

E s c al cul en A i B de man e ra q u e aque s t a i gual tat s i gu i una
i de n t i tat .

S ' ob t é l a de s c ompo s i c i ó
3 -3 + 3
--
( x- 2 ) ( x -3 ) x-2 x-3

5 . La i n t e gral i n i c i al es pot de s c ompondre en due s i n t e gral s

que e s c a l c u l en fàc i lment

Jx 2 - 35x + 6 dx = -3 f.!È:_ + 3 f .!È:_

J x-2 J x-3
a ) Feu e l s c àl c u l s c o rre sp on e n t s a c adascun de l s p as s o s
de l p ro c é s de c àl cu l .
b ) S e guint e l mate i x p ro c é s , de t e rm i neu l e s p r imi t i v e s de
l e s func i ons

y x2+x+2 y x+3
6x 2 + 1 3x - 5

164
E . 2 6 . De t e rmineu l e s ant i de r ivade s de l e s func i on s

f(x) l 2x 3 + 7x 2 + 9 x - 1
2 2
x -a
g(x)
2x 2 + 7 x + 6

2 . D i sc r im in an t nul

E n aque s t c as e l denominador té una arre l r e al dob l e i p e r t an t

é s u n quadrat p e rfe c t e .

E . 2 7 . E xemp l e 2 . E s t rac t a de c al c u l ar l 2
x+l dx
4x + 4 x + l

P ro c é s de c à l cu l

l . E s c omp rova que e l d i s c rimi nant é s nul , que l a frac c i ó é s

i rre duc t i b l e , q u e e l grau de l nume rad o r é s i n fe ri o r al de l
denominador . En c a s c on t rar i , p rèv i ame nt al c àl c u l , e s fan
l e s t r an s for�ac i on s i n d i c ade s a l ' e x e rc i c i E . 2 3 .

2 . S ' e x p r e s s a e l denom i n ador c om a un quadrat p e rfe c t e

4x 2 + 4x + l = ( 2x+ l ) 2

3 . E s de s c ompon l a frac c i ó a i n t e grar en due s frac c i on s s im­

p l e s de denom i nad o r s 2x+ l i ( 2 x + 1 ) 2
x+ l --
A
+
B
( 2x + l ) 2 c::: x + l ( 2x+l ) 2
E s c a l cu l en A i B de man e r a que aque s t a i gual tat s i gu i una
i de n t i t at .

S ' ob t é l a de s c omp o s i c i ó
x+ l =
1/2 +
--
1/2
( 2x + l ) 2 2x+l ( 2x + l ) 2

4 . La i n t e gral i n i c i al e s de s c ompon en suma de due s i n t e g ral s

fàc i l s de c a l c u l ar .

165
 ·
f 4x 2x++4x+
l
l
dx =
l 1 J 2 x+ 1 J - l . �1� + C
4 n 4 2 X + 1·

a ) F e u e l s c àl c u l s c o rresponents a c adascuna de l e s e t ap e s
de l p roc é s d e c àl c u l .

b ) Amb l a mat e i x a t è c n i c a de c àl c u l , c e rqueu l e s i n t e g ral s

i n de fi n i d e s

l 3x-l
x 2 - 6x + 9
dx

E . 2 8 . D e t e rmi neu l a p r i m i t iva , que p as s a p e l pun t ( - 1 , 2 ) , d e l e s

fun c i on s

f(x) -3 g(x) x 3 - 1 1 x 2 + 3 6x - 2 6
( x-5 ) 2

3 . D i sc r i m i nant nega t i u

En aque s t c as e l p o l i nomi denominador no té arre l s r e a h i p e r

tant no e s p o t de s c ompondre e n fac t o rs l i n e al s .

E . 2 9 . Exemp l e 3 . Hem de c al cu l ar l a i n t e gral i n de fi n i da

P r o c é s de c àl c u l

l . I d èn t i c al s c a s o s l i 2 . .

2 . S ' i n t ro due i x e n e l nume rador l a de r ivada de l denom i n ado r .

En l ' e xemp l e 2 x - 1 . P e r ai xò h aurem de mu l t i p l i c ar e l nume­
rador per 2 .

166
 f �x + S / x2�--x+l + 9l dx
'
J; +4 dx
x -x+ l
= l
2 x -x+l
dx = l
2

3 . La i n t e gral i n i c i al que i n d i c arem p e r I , e s de s c ompon e n

suma de due s i n t e g r a l s

I = l ! 2 x - 1 dx + _g_ l 2dx l I + g ·
r ·
2
2 2
x -x+l 2 x -x+l 2 l 2

4 . Hem r e duï t e l c àl cu l i n i c i al al de l e s due s i n t e gral s

Il= l x�x-x+- 1 l dx I2 -
f.
dx
x 2-x+ l
La i n t e gral r 1 é s fàc i lment i n t e grab l e p e rquè e l num e r a­
dor é s l a de r i vada d e l denom i nador

Ens r e s t a per c a l c u l ar
r
2 .
5 . E s t rans fo rma e l p o l inomi denomi nador de f 2 e n una suma de
quadra t s ·
3
X 2 -x + 4l + 43 = ( x- 2l ) 2 + 4

6 . Amb e l c anvi de var i ab l e

s ' ob t é
I2 = /u 2 +
�
"ª-
4
7 . Amb e l nou c anvi

- "fF_4 C
u -

s ' arr i b a a

2 /3 arc t g t
3

1 67
 8 . S ' e x p re s s a 1 2 e n func i ó de l a var i ab l e x

2 [3
2 !3 arc t g �
3 3- ( x- .!.2 ) + c 2

9 . S e sub s t i tue i x e n 11 i 1 2 e n l ' e xp re s s i ó de l

l =
2 ./3
l l ( x 2 -x+ l ) + � 2 /3 l +
2 n 3- arc tg 3 ( x- 2 ) C

a ) F e u e l s c àl c u l s c o rre sponen t s a c adascuna de l e s e t ap e s

de l p ro c é s de c àl cu l .
b ) U t i l i t z ant aque s t p roc é s c al cu l eu

x-4 l 2 x - 3 dx
J x 2 - 2x + 5
dx
4x 2 - x + l

E . 30 . Busqueu l e s an t i de r i vade s de l e s fun c i on s

f(x) x 4+ x3 + 2 x 2 + x + 4 g(x) 2x+l

x2+x+l

E . 3 1 . C e rqueu l ' an t i de ri vada que p a s s a p e r l ' o r i gen de l e s fun­

c ions

y =
x 2 +x + l y x y
x 2 -3x+ 2

1 68
C a s gene ral

E l s c as o s e s tudi ats i e l s mè tode s e x � o s at s són e l s de mé s fre­

qüent ap l i c ac i ó .

S i e l grau d e l denom i nado r é s sup e r i o r a l 2n., e l p robl ema n o t é

al t re s d i fi c u l t a t s q u e l e s de c aràc t e r algèb r i c q u � c omp o r t a l a
d e t e rminac i ó de l e s arre l s de l d e n om i nador . Quan aque s t e s e s c o ­
ne i xen o e l que é s e quival e n t , quan h o m s ap t ran s f o rmar e l deno­
m i nador en un p ro duc te de fac t o r s de p r ime r i de s e gon grau , e l
p ro b l ema t é s empre s o l u c i ó s at i s fac t ò ri a .

Mal grat això , e l s c àl c u l s que imp l i c a e l p ro c é s d ' i nt e g r ac i ó , s�

b re t o t en e l c as en què e n l a de s c omp o s i c i ó d e l denominad o r apa­
re gu i n fac t o rs de la fo rma ( ax 2 + b x + c ) n n > l , poden resu l t ar mo l t
l ab o r i o s o s i no e s p o den c on s i de rar c as o s s i mp l e s c om e l s que
ens hav í e m p ro p o s 2 t ab o rdar en aque s t tema .

En e l s al t re s c as o s e l p ro c é s a s e gu i r é s mo l t s e mb l an t al c as
de denomi nador de 2n. g rau .

)
E . 3 2 . Pe r c al c u l ar 5x 2 - 3 x + l
'
dx , s ' han de de t e rm i nar l e s ar-
3x 3 + 2 x 2 - 7 x + 2
re l s de l denominado r i fe r una d e s c omp o s i c i ó en frac c i on s s i m-
p l e s amb t r e s frac c i on s , una p e r a c ada arre l real s imp l e de l de ­
nominado r .

a ) Feu aque s t a de s c omp os i c i ó en frac c i ons s i mp l e s .

b ) C al cu l eu l a i n t e gral inde f i n i da .

E . 3 3 . I n t e n t e u exp l i c ar e l p ro c é s de c à l c u l d ' una i n t e gral d ' una

' P ( x ) e n e l c as e n q u è Q ( x ) = O t é t o t e s l e s arre l s
f unc i. o, rac i. ona l QrxT
re al s i s i m p l e s , e n e l s 2 c as o s s e güen t s :

a ) grau P ( x ) � grau Q ( x )
b ) g r au P ( x ) ¿ g rau Q ( x )

1 69
E . 3 4 . S i e s vo l en de t e rm i nar l e s p r imi t ive s de l a func i ó
f ( x ) = x + 3 , s ' ha de f e r una de s c ompo s i c i ó e n frac c i on s s im-
( x+ l ) 3
p l e s amb t re s frac c i on s de denom i nado rs x+ l , ( x+ 1 ) 2 i ( x + 1 ) 3 i
nume rado r s c on s t an t s . É s un nomb re de frac c i on s i gual a l ' o rdre
de mul t i p l i c i t at de l ' arre l de l denominador .

a ) Feu aque s t a de s c ompo s i c i ó en frac c i ons s imp l e s .

b ) C a l cu l eu /f ( x ) dx .

�
E . 3 5 . I n t e n teu e xp l i c ar e l p roc é s de c àl c u l de f ( x ) dx on
p(x)
f ( x ) = QTX) 1
l g rau P ( x ) <. g rau Q ( x ) i Q ( x ) t é una ún i c a arre l de
mul t i p l i c i t at k .

E . 3 6 . Con s i de reu l a frac c i ó

a ) D e s c omponeu el p o l inomi denom in ador e n fac t ors .

b ) D e s c omp oneu la frac c i ó e n frac c i ons s i mp l e s de l a for
ma

A + Bx+C
--

x-1 x 2 +x+ l

NOTA : Ob s e rveu que quan e l denom i nador pre s e n t a un fac t o r de s e ­

g o n grau i n de s c omp on i b l e , e l nume rador de l a frac c i ó s i m­
p l e c o rre sponent ha de se r de l a fo rma Bx+C .

c ) U t i l i t z eu l a de s c omp o s i c i ó ant e r i or p e r de t e rminar l e s

p r im i t iv e s d e l a func i ó y =
x
4
x -1

E . 3 7 . I n t e n t eu d ' e xp l i c ar e l pro c é s de c àl cu l p e r de t e rm i nar l e s

p r i m i t ive s d e l a func i ó f ( x ) P ( x ) Grau P ( x ) L. g rau Q ( x ) e n e l s
QTXJI ,
c as o s s e gü en t s :

170
 a ) La de s c omp o s i c i ó de Q ( x ) é s Q ( x ) = a ( x- � ) � ( x - � ) k ;
o... arre l re al s i mp l e i � arre l múl t i p l e d ' o rdre k ; a <: R .
b ) Í dem s i Q ( x ) p ( x-�) ( ax 2 +bx+c )
=

o<.arre l real s i mp l e
p <:: R
c ) Í dem s i Q ( x ) = a ( x-� 1 ) ( x - �2 ) k ( ax 2 + b x + c )
d ) I dem s i Q ( x ) = a ( x-� 1 ) ( m 1 x 2 +n 1 x+p 1 ) ( m 2 x 2 + n 2 x+p 2 )

E . 3 8 . C a l c u l eu

. �x l x2
J -1x 6x 8 - 1 3 x 2 + x + 2
dx

4 . Exerc i c i s d ' apl i c ac i ó de l s mè t o d e s gen e r a l s d ' i n t egrac i ó

� . 3 9 . De t e rmineu l e s p r i m i t ive s de l e s func � on s s e güe n t s f e n t

s e rv i r l e s p r inc i p a l s r e g l e s i mè t o d e s d ' i n t e grac i ó .

2x+3 --
3 Vt + ln t
a ) f1 ( x ) = b ) f2 ( y ) C) f3 ( t )
2x+ l v'1 - y t

d ) f4 ( e ) cosW e ) f5 ( u ) l f ) f6 ( x ) s i n3x
w V7-su2 3 + c o s 3x

E . 40 . Fent s e rv i r e l s c anv i s d e var i ab l e s i n d i c at s , c al cu l eu l e s

i n t e gral s i n de f i n i de s

a) ¡ dx
' x l
l
x - lnu
x /x 2 - 2
= =

c) J�
x+l
dx ) t = {x+ l d)
l
cos x
Vl + s i n2x /
t s i nx

171
E . 4 1 . De t e rmineu , fent s e rv i r c anv i s t r i gonomè t ri c s , l e s p r imi t�
ves de l e s func i ons

l
a) Y b) y = C) y
x

E . 4 2 . C al cu l eu l e s i n t e gral s inde f i n i de s s e güen t s fent s e rv i r ,

e n c ada c as , e l mè t o de mé s adi en t .

a) ¡ xx 33 +- l1 dx

E . 43 . C a l c u l eu

c)
· ¡ 3u
-- du
u2+2

d) l ( x +dx2 ) 2

1 72
F . PROBLEMES DE CONSOL I DAC I Ó

D tJ D

F . l . Una barra he te rogèn i a AB té una l ong i tu d de 2 0 cm . La dens i

t at l i n e al j' ( x ) é s :

j (x) = 5x gr l cm .

on x é s l a d i s tàn c i a a l ' e x t rem A de l a barra .

a ) D e t e rmineu l a mas s a d ' aque s t a b arra .

b ) C a l cul eu-ne l a mas s a de l s 1 0 cm . f i n al s .

F . 2 . Una b arra de p l ata t é una l ong i tud de 8 0 cm . a 20 º C . E l c o e

fi c i ent de d i l atac i ó l i ne al d e l a p l ata , e n l ' i n t e rval de 2 0 º C a
l OO º C , é s ap roximadamen t c o n s tan t i i gual a 0 . 000 0 2 0 5 graus - 1 .

a ) C a l cul eu qu i n a s e rà l a l ongi tud de l a b arra a l OO º C .

b ) Quin s e rà l ' augment que e xp e rime n t arà aque s ta barra s i
l a temp e ratura s ' e l eva d e 30 º C a S O º C .

F . 3 . E l p r i me r any d ' e xp l o t ac i ó , una mina va p ro du i r 500 . 00 0 Tm .

S i c on s i de rem e l nomb re de tones p r o duï de s c om una var i ab l e c on­
t í nua , p odem exp r e s sar- l o p e r A ( t ) on t anys de s que es va i n i -

173
c i ar l ' e xp l o t ac i ó .

La p roduc t i vi tat A ' ( t ) s ' e sp e ra que d i sminue i x i a raó de 2 0 . 000

Tm . p e r any fins 10 any s d e s p ré s de l ' i ni c i .

a ) T robeu una fórmu l a p e r a A ' ( t ) sup o s an t que e l de c re i xe

ment de l a p ro du c c i ó é s c o n s t an t .
b ) C al cu l eu e l nomb re de t on e s que e s p reveu que e s p ro du�
ran en e l s 5 úl t ims any s .

F.4. a ) D e t e rm i n eu l ' e x p re s s i ó gene ral de l e s p r i m i t ive s de l a

fun c i ó f ( x ) =
x
Jx 2 + 4
b ) D e te rmi neu l a que p as s a p e l punt ( 0 , 1 ) .
c ) D i buixeu- l a .

F . 5 . La ve l o c i t at amb que e s mou un punt é s

v =
te -O . O l t m / s .

C a l c u l eu e l c amí re c o rregut p e r aqu e s t punt de s que va c omenç ar

a moure ' s fins que e s p ari c omp l e t ament .

F.6. a ) A l ' i n s t an t t = O un d i p ò s i t c on t é 1 1 . d ' ai gua . Aque s t

d i p ò s i t s ' omp l e a raó de

3 t 2 - 2 t + 3 l /m i nut . t temps en m i nu ts .

S i alhora té una fuï ta de 2 l /m i nut . Quan t a aigua hi

h aurà al c ap de 3 m i nut s ?
b ) I si la p è rdua é s de 4 l / m?
c ) I s i é s de 8 l /m ?
NOTA : P e r fe r e l c àl c ul de l ' ap ar t at c ) t i ngueu e n c omp t e què
p as s a s i e l d i p ò s i t que da bui t p e r al gun t e mp s .

174
F. 7 . La velocitat d'un mòbil, que es mou segons un moviment har­
mònic simple vibrant al voltant de l'origen de coordenades d'un
eix OX, ve donada per

5
V TT cos (IT.t + tr ) cm/s .
3 8 4

a) Calculeu l'elongació x en l'instant t=5s. · si a l'ins­

�ant inicial x(t = O) = O.

b) Determineu l a funció x = x(t).

c) Representeu gràficament les dues funcions x x (t) i

v = v(t).

d) Indiqueu quins són els punts d'e l ongació màxima i nul� a

F.8. Fent servir el mètode d'integració per parts, calculeu:

a) J x 2 Fx dx
x
b) / -- dx
Y4+x

F.9. La calor específica de l'aigua , en l'interval de O º C a l O O º C ,

ve donada aproximadament per l'expressió

5 2
C = 0.9 9 83 - 5.184.10 - t + 6.9 1 �.10- 7 t ca l/gr.grau

on t és la temperatura cent ígrada.

a) Calculeu la calor necessària per e l evar la temperatura

de 10 gr. d'aigua de 50 º C a l O O º C .

b) I dem de O º C a 50 º C.

F.10. Fent servir canvis de variable trigonomè trics calculeu

j dx dx
j l dx
a)
9 + 4x 2
b)
J /9 -x 2
c) tg2xdx d)
4+ x
2

175
F . 1 1 . E l s i ngre s s o s margi nal s !M l p e r a una c omp any i a amb un n i ­
ve l l d e p r o duc c i ó x , vénen donats ap roxi madament p e r l ' e xp r e s s i ó

IM ( x ) 1 5 -0 . l x

a ) C a l c u l eu e l s ingre s so s que s ' o b t e n e n de l a venda de l s

art i c l e s de x = 50 a x = l OO
b ) C al c u l eu e l s ingre s s o s t o t al s p e r a x= l OO , s i I ( O ) =O .

F . 1 2 . La c al o r e s p e c í fi c a de l ' h i drogen a l a p re s s i ó d ' un a atmos

fe ra ve donada ap roxi madam e n t p e r

C = 3,4 2 5 + 1,4 . 1 0 - 4 T - 3 , 3 . 1 0 - 7 T 2 c al / gr . grau .

P

on T é s l a temp e ratura ab s o luta .

a ) C al culeu l a c a l o r n ec e s s àr i a p e r a e s c al far 30 gr . d ' h i

d rogen , a una p re s s i ó d ' un a atmo s fe ra , d e s de 50 º C a
lOO º C .

b ) Í dem de s de O º C a una t emp e ratura de t º C .

F . 1 3 . C a l c u l eu pe l mè t ode de de s c omp o s i c i ó en frac c i ons s i �p l e s

a) j x 22 + 4
x -4
dx b) j x+ l
2x 2 - 3x + 5
dx C) lx d+ xx 2

e) j dx f) / 5x 2 + 6 x + 9 dx
x 3 -4x 2 + 5x - 2 ( x-3 ) 2 ( x + 1 ) 2

176
 F . 1 4 . Un ob j ec t e e s d e i x a c au r e , a
l ' i n t an t t = O , de s d ' un a de t e rm i n ada
a l tura . La ve l o c i t a t v e r t i c a l ve dona
da p e r

v �10 - 3 2 t m} s .

S i s ab e m que al c ap de 1 0 s . e n c ara
e s t à c ai en t , que e s p o t d i r s o b r e
l ' al tura de s de l a q u a l ha c a i gu t ?

F . 1 5 . D e t e rmi neu ! ' e x p re s s i ó gen e r a l de l e s an t i de r ivade s de l e s

func i on s s e güen t s :

x4
a) f(x) b) g(x) r; ) h(x)
x

i c a l cu l e u l a que p as s a p e l punt ( 0 , 1 ) .

. 177
ICE
_ UAB _