Rectes

i vectors
Introducció
a la geometria analítica

Grup zero de Barcelona

Institut de Ciències de l'Educació

Universitat Autònoma de Barcelona
Rectes
i vectors
Introducció
a la geometria analítica

Grup zero de Barcelona

Institut de Ciències de l'Educació

Universitat Autònoma de Barcelona
GRUP ZERO DE BARCELONA
"
Projecte "L'ensenyament de les matemàtiques al BUP

Formen part del Grup Zero de Barcelona:

Carmen Azcàrate, Dolors Benach, Marta Berini, Daniel Bosch, Martí Casadevall, Ester Casellas,
Maria José Castelló, Montserrat Comas, Rubi Corberó, Jordi Deulofeu, Belén Escudé, Joan
:E:�tefanell, Cristina Fabregat , Montse Farg as, Pilar Figueras, Vicens Font, Elena Gomis, Yolan­
da Guevara, Jaume Jorba, Carles Lladó, Antoni Montes, Paca Moreno i Manuel Udina.

Text experimental
Aquest treball ha estat patrocinat per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Edita: Institut de Ciències de l'Educació de Ja Universitat Autònoma de Barcelona

Imprimeix: Universitat Autònoma de Barcelona
Dipò sit Legal: B- 4.587 /1985
Bellaterra, febrer 1985
I NT R O D UCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . . . . . . . . .

I, VEC TO R S

A . D ESPLAÇAM ENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

B . V ECTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

C . OP ERAC I ONS AMB VECTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Suma d e vec to r s
P roduc te per a u n e s c a l ar

D . MAGNI TUDS VECTORIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

V e l o ci tats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Forces . . . . . . . .· . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

E . ARI TME T I T ZAC I Ó D E VECTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

F . PROBL EM ES D E CON S OLI DAC I Ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Ao li c a c i on s d e l s vectors a la geome t r i a . . . . . . . . . . 51

Prob l emes r e f erents a l e s m a gn i tud s vector i a l s . . . 55

11, GEOMET RI A AMB C OO R D ENAD E S

59
�

A . I NTRODUCC I O . . • . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . .

B . ELS DOS CONCEPTE S FONAMENTALS D E LA GEOMET RIA

AMB COORDE NADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . 65

Els s i s teme s de c oordenad e s i l a s eva r e l a c i6 amb

le s b a s e s . S i s tem e s de r e f e rènc i a . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Compara c i 6 d e l e s equac i on s amb due s i ncògn i te s

i l e s corb e s d e l p l a . . . . . . . . . • . . • . . . . . . . . . . . . . . . . 70
 C . LA RECTA. . • • . . . . . . . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . • . . . . . • . . • .. . . 71

Problemes d'introducció.... . . . ...

. . . . . . . . . . . ... . 71 .

Resum de 1r. de BUP. . . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . . . . . . . . . 73

�studi de les equacions de la recta . . • . . . . • . . . . . . 73

Incidència de punts i rectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Incidència de rectes. Paral.lelisme . . . . . . . . . . . . . 81

.

Problemes d'aplicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Problemes de consolidaci6. . . . . . . . . • .. . . . . . . . . . . . . 85

AP�NDIX, PERPENDICULARITAT

Problemes d' introducci6. . . . . . . . . . . . • . . . . . . . . . . . . . 93

Perpendicularitat de vectors . • . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Resolució dels problemes d'introducció . . . . . . . . . . . 97

Problemes d'aplicació............................ 98

Problemes de consolidació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
 .

--���- 1NTRODUCCIO ������

A la primera part d'aquest llibret estudiarem els vectors, però què són

els vectors? Els vectors apareixen històricament lligats a l'estudi del mo­

viment i de la seva causa, però quina és aquesta causa? Si analitzem els di­

ferents moviments que podem observar a la natura, arribem a la conclusió que

si tenim un objecte en repòs, per posar-lo en moviment, hem d'exercir algun

tipus d'acció com empènyer-lo, aixecar-ïo, estirar-lo, etc... L'experiència

també ens diu que si volem que el moviment del cos sigui més ràpid, l'hem

d'empènyer, estirar' o aixecar amb més força. En definitiva, la intuïció ens

diu que la causa del moviment és l'aplicació d'algun tipus d'acció i que la

velocitat va lligada essencialment amb la intensitat de l 'acció. La intuïció

ens diu moltes coses, però algunes d'elles ens poden induir a l 'error sinó

les analitzem amb cura, ja que així com ens suggereix que la causa del movi­

ment és l'aplicació d'una força, també ens pot fer creure que el moviment

s'atura quan la força que l'impulsa deixa d'exercir la seva acció, però per

què s'equivoca la intuïció?

Imaginem que un home que empeny un carretó per un camí pia, de sobte,

deixa d'empènyer. El carretó es desplaçarà �ncara una certa distància abans

de parar-se. Ara nosaltres preguntem: com es podria augmentar aquesta dis­

tància? Hi ha diverses maneres d'aconseguir-ho, com, per exemple, untar les

rodes i allisar bé el camí. Com més fàcilment girin les rodes i com més llis

sigui el camí, més tros continuarà corrent el carretó. I què s'ha fet untant

les rodes i allisant el camí? Senzillament això: s'han reduït les influèn­

cies exteriors. L'efecte d'allò que coneixem amb el nom de fricció ha dismi­

nuït, tant a les rodes com entre aquestes i el camí. Imaginem-nos un carni

perfectament llis i unes rodes sense gens de fricció, llavors no hi hauria

res que parés el .carretó, de manera que continuaria corrent sempre més. Hom

arriba a aquesta conclusió només imaginant un experiment ideal, que de fet

no es podrà realitzar mai, puix que és impossible d'eliminar totes les in­

fluències exteriors. L'experiment ideal mostra el fil conductor que consti­

tuí realment el fonament de la mecànica del moviment.

l
 Comparant els dos mètodes d'enfocar el problema, podem dir que, segons

la concepc10 intuïtiva, com més gran és l 'acció, més gran és la velocitat.

Així, doncs, la velocitat demostra si hi ha o no fórces exteriors que actuïn

sobre el cos. El nou fil conductor trobat per Galilea és el següent: si un

cos no és empès ni estirat, ni accionat de cap altra manera, o, altrament

dit, si sobre un cos no s'exerceix cap força exterior, es mou uniformement,

és a dir, sempre a la mateixa velocitat i en línea recta. Així, la velocitat

no demostra si s'han exercit o no influències exteriors. La conclusió de

Galileu, que és exacta, fou formulada una generació més tard per Newton amb

la llei de la in2rcia:
11T o t s e l s co sso s romanen en e stat d e repò s o de mov iment u n i ­

f o rme en l Ínea r e c t a , l l ev at q u e cer t e s force s ext e r i o r s no e l s

.11
ob l iguin a canv i a r
Peró si la velocitat no ens assegura l'actuació d'una força i la intuï­

ció ens diu que hi ha una relació entre la força i la velocitat, quina és

aquesta relació?

�i volem trobar la resposta correcta hem de reflexionar una mica més

profundament sobre el carretó anteriorment esmentat. Al nostre experiment

ideal la uniformitat del moviment era deguda a l 'absència de tota força ex­

terior. Imaginem ara que el carretò en moviment uniforme rep una empenta

en la mateixa direcció en què es mou. Què es produeix? La seva velocitat evi­

dentment augmenta. És igualment evident que una empenta en direcció contrà­

ria a la del moviment disminuiria la velocitat. Al primer cas el carretó és

accelerat per l'empenta; al segon cas és alentit. Immediatament s'imposa la

rnnrl�sió segUent: l 'acció de les forces exteriors modifica la velocitat.

Així , doncs, no és la velocitat en si, sinó la seva modificació, el que és

conseqüència d'empènyer o d'estirar. Aquesta força augmenta o disminueix la

velocitat si actua en el sentit del moviment o en el sentit contrari.

He1n e1n¡.Jr"ctt clos conceptes que lenen un paper capital a la fí sica clàsica:

força i modificació de la velocitat. Què és una força? Intuïtivament, què

es vol significar amb aquest terme? Aquest concepte va néixer de l 'esforç

d'empènyer, de tirar o d'estirar, és a dir de la sensació muscular que acom­

panya cadascun d'aquests actes. Però la seva generalització va molt més en­

llà d'aquests simples exemples. Podem concebre la força d'atracció entre el

sol i la terra, entre aquesta i la lluna, i de les forces que produeixen les

marees. Parlem de la força en virtut de la qual la terra ens obliga a nosal­

tres i tots els objectes que ens envolten, a romandre dins la seva esfera

6
d'influència. Parlem de la força amb què el vent arrissa la mar o ta moure

les fulles dels arbres. Sempre i arreu que constatem una modificació de la

velocitat, podem fer-ne responsable una força exterior, en el sentit més

gereral d'aquest terme. Newton escriví en els seus principis:

11Una
forca aplicada equival a una acció exercida sobre un cos per canviar­
11
lo d'estat, sigui de repòs, sigui de moviment uniforme en línia recta.

Considerem un altre experiment ideal segons el qual una esfera perfecta

roda uniforment sobre una taula polida. Sabem que si donem un cop a l 'esfera,

es a dir, si se li aplica una força exterior, la seva velocitat canviarà.

Suposem ara que la direcció de la força que apliquem, no coincideix, com en

el cas del carretó, amb la direcció del moviment de l'esfera, sinó que en

difereix completament, per exemple que sigui perpendicular a aquest. Què li

passa a l'esfera? Poden destriar-se tres fases del moviment: el moviment

inicial, l'acció de la força i el moviment final quan la força ha deixat

d'actuar. D'acord amb la llei de la inèrcia, les velocitJts d'abans i de des­

prés de l'acció de la força són perfectament uniformes. Però hi ha una dife­

rència entre el moviment uniforme d'abans i de després de l 'acció de la for­

ça: la direcció ha canviat. La trajectòria inicial de l'esfera i la direc-

ció de la força són rerpenoiculars entre el Is. El moviment final d'aquella

no seguirà cap d'aquestes dues direccions, sinó una altra que estarà més a

prop de la força si aquesta és d'una gran intensitat i la velocitat és pe­

tita, o bé més a prop de la trajectòria inicial si la intensitat de la força

és petita i la velocitat de l 'esfera és gran. La nostra nova conclusió, ba­

sada en la llei de la inèrcia, és que en general, l 'acció d'una força exterior

no canvia solament la velocitat, sinó també la direcció del moviment. L a

comprensió d1aauest fet ens prepara per a la generalització introduïda en fí­

sica mitjançant el concepte de V E CTOR.

Considerem dues esferes que es mouen sobre una taula polida en direccions

diferents. Per tal de fer- nos una imagte definida suposem que les· dues direc­

cions són perpendiculars. Com que no hi ha forces externes en acció, els mo­

viments d'aquestes esferes són perfectament uniformes. I maginem a més que les

velocitats són idèntiques, és a dir, que ambdues esferes de recorren la ma­

teixa distància en el mateix temps. Però, lfóra correcte de dir que ambdues

esferes es desplacen a la mateixa velocitat?. La resposta tant pot ésser sí

com no. Si els taquímetres de dos cotxes indiquen tots dos quaranta quilòme­

tres per hora, se sol dir que van a 1a mateixa velocitat, sigui quina sigui llur
direcció. Però la ciència necessita crear el seu propi llenguatge i els seus

propis conceptes per al seu propi ús. Els conceptes científics comencen per

7
ésser e1s mateixos que empra el llenguatge ordinari per als afers de 1a vida

corrent, peró es desenvolupen d1una manera completament diferent. Es transfor­

men i perden l 1ambi9Uitat que tenen al llenguatge ordinari i guayen el rigor

que els cal per ésser emprats en el llenguatge científic.

Des del punt de vista físic, és avantatjós de dir que les velocitats de

dues esferes que es mouen en direccions diferents són diferents. Encara que

sigui una convenció, es més convenient de dir que quatre cotxes que surten del

mateix punt per carreteres diferents no es desplacen a la mateixa velocitat,

encara que llurs respectives velocitats registrades pels taquímetres siguin

per a tots quatre de 4 0 Km/h. Aquesta diferència entre moviment i velocitat

i1 .lustra com la física, partint d'un concepte emprat en la vida quotidiana,

el modifica de tal manera que resulta profitós per a l'ulterior desenvolupa­

ment de la ciència.

Quan hom amida una llargada, expressa el resultat mitjançant un cert

nombre d'unitats; la longitud d'un bastó pot ésser d'un metre i mig, el pes

d'un objecte de mil dos- cents grams i un interval de temps de tants minuts i

segons. E n cadascun d'aquests casos el resultat de la mesura s'expressa per

mitjà d·un nombre. Aixó no obstant, solament un nombre no basta per descriure

certs conceptes físics. El reconeixement d'aquest fet constituí un progrés

notable en la investigació científica. Per c�racteritzar una velocitat, per

exemple, és tan essencial una direcció con un nombre. Això també és cert per

a les forces, ja que si considerem com a força tot allò capaç de modificar

l1estat de repòs o de moviment d'un cos, és evident que aplicant forces de

la mateixa intensitat podem produir efectes molts diferents segons la direc­

ció en què apliquem la força. De fet no basten per a caracteritzar la veloci­

tat i la força un nombre i una direcció, ja que aquesta última té dos sentits

oposats i el moviment d'un cotxe és diferent si es fa en un sentit o en el

seu oposat i l ' efecte d1una força és diferent segons que s'apliqui en un sen­

tit o en un altre.
L es magnituds que requereixen per a la seva dete�inació, a m�s d'un

nombre, una direcció i un sentit, es diuen "magnituds vectorials". A les se­

gUents pàgines introduirem i estudiarem el concepte de VEC TOR i veurem com

ens serveix per a representar les magnituds vectorials.(*)

(*) Aquesta I ntroducci ó està basada en fragments d e l l l i bre L ' evo lució de la
física de A. E i ns t e i n i L . I nfi e l d.

8
A. D E S P LACAMENTS

A-1

A l a f i gura podem ob serva r e l mov im en t de qu a t r e per son es

A, B , C , D , que han sorti t r e spect ivamen t del s pun t s A 1 , B 1 , C 1 ,
01 •

n
l ¿
,
,

,
,
,
,
"/
l
,
,
" l R B
l L

l
l
l

a ) Qu i n a d i st àn c i a ha recorregut cada per son a?

b) Podr i e s dir que s ' h an d e s:!}laça t de l a mate ixa man e r a ? P er
què ?

9
N OTA : A la discus sió de l prob l ema anterior segurament hi hauran sorti t mo l ts

cri teris diferents sobre e l que és un desplaçament i què vo l dir "mou­

re ' s de la mateixa manera". Per unificar criteris, entendrem per des­

plaçament en e l plàno l qua lsevo l moviment que e ns tras Uad1: des d ' un
punt P fins a un a l tre P .
1 2

Di r em que do s de sp la çame nts són igua l s si tene n e l mate i x punt

d ' or igen i el mate i x pun t f i n a l , independent de l temp s que hom ha
tardat i d e la t r a j e c t ò r i a segu i d a . El s r epre sentare m en el plànol
m i t j a n çant una f le tx a ( segment o r i entat ) .

A i x í , a l a f igur a ad j unta , en tendrem que s ' e st à repre sentan t

e l de sp l a çamen t q u e va de s de l pun t P1 fins al P2• S imbò l i cament
e sc r i u rem P7P 2 . Anomenarem " long itud d ' un d e sp laçame n t " l a d i s­
tàn c i a que h i h a entre l ' o r igen i l ' extrem .

l
l

l l
-R
l
l l li '

l
l·
l
T r

i
l
In l
..:1-
lrR" tTÒRI � . �
i ,. �
'./H
.
- -t/)r2
/
.111: 1, ,

'l
•

l �
/
l
l ' l J' l
,
,-
/
�1-+! �
...

,1
,
...r
/
.. .,,,
- ,, . l
,,..-
rf"AA.111: CTORIA
•

� 7
.
l
/ l
/!
l
l
i
- � / l
'1 ... _ .. . - - - --
...
l
l
l

P P
1
La f l etxa d ' o r i gen i extrem r epre senta e l de sp l açament
P P ,
2

1 2
r e a l i t z at de s de l punt fins al independentment de l f e t que
s ' h ag i seguit la t r a j ectòr i a l o l a 2 , a ix í corn qu a l sevol a l tre
amb aque st s or i gen i extrem .

10
A-2

Un av i ó va des de B ar c e lona f i ns a Alacant a una ve loci tat

cons tant de 600 km /h .
a ) Rep r e s enta am b una f le txa , en e l p l ànol ad j unt , e l d e s ­
p l a ç ament e fec tua t a l c a p de 30 minuts .

NOTA : Per a calcu l ar la distància real de Barcelona a Alacant amida l a del

p l ànol i fixa ' t en l 'escala).

Barcelona

o
o
Alacant
1: 10.000.000

b ) Fe s e l ma t e i x am b e l des pl açament que h a de fer quan f a l­

ten 1 00 Km per ar r i bar a Alacan t .
c ) S i va des d ' Alacant f ins a Barce lona , di bu ix a e l de s p l a ­
çament que ha f e t a l c a p d e 20 minu ts .
d ) S i f a e l v i atge Alacant- C i u tat de Ma l lorc a a l a mate i xa
ve l o c i t a t , d ibuixa e l des pl açament que ha r e a li t zat a l cap
de 1 0 minuts . Fe s e l mate ix amb e l d e s p l a ç ament que h a
d e f e r qu an f a l ten 5 minuts d e vo l . S i v a d e s de C i u t a t de
M a l lorca a Alacan t , r e pres enta el desp l a çament al c a p de
15 m inuts .
A- 3

Al problema A- l hem d i t que un d e s p l a ç ament e s det e rm i n a

cone ixent e l punt d ' or igen i e l punt d ' arr i bada . A l probl ema
A- 2 hem o bs ervat una altra forma de c ar a c te r i t zar un desplaça­
me n t . Quina é s ?

11
A-4

A l mapa de l a f igura h em mar cat d i v e rs e s c i u t a t s que tenen

c amp d ' avi a c i ó . I nd i c arem cada c i utat m i t j an ç ant la s eva l le t r a
i n i c i a l ( ' G ' d e Gi rona , ' V ' d e Va lènci a , ' M ' de Maó , e tc . )

-+ -+ -+

a ) D ibu i x a l e s f l etxes B V, VM , BM . Què repres enta cada una

d ' e l le s ?
-+ -+

b ) S i e l d e s p l a ç ament VM e s fa a conti nuac i ó de BV , qu i n é s

e l de s p l a ç ament r e s u l tan t?
-+ -+ -+

c) A BM l ' anomenarem suma de l s d e s p l aç aments BV i VM , i l ' e s -

-+ -+ -+
cr iurern : BM = BV + VM.
-+ -+ -+ -+

E f e ctua qrà f i c ament le s sumes s egüent s : AR + RG, GP + PA ,

-+ -+
VM + .MA.

d) La s uma de dos des p l a ç aments , l ' extrem d e l primer de l s

qu a l s coinc i de i x amb l ' o r i gen d e l s egon ; és u n a l tre d e s ­
p l a ç ament ? C orn h o h a s ob tingut? Qu ina f igura f ormen l e s
f l etxe s q u e e l s r epres enten?
e ) P o ts s umar dos des pl a ç aments qu a l s s evo l ' Per què ?
�
-+

f ) E s igual l a d i s tànc i a d e l d e s p l aç ament BM que l e s s umes

-+ -+

de l e s d i s tànc i e s de l s d e s p l a ç aments BV i VM? Quan s e r à

i gu a l ?

12
B. VEC TO R S

A vegade s podem llegir o e s co l tar l e s expr e s s ions s egüent s :

" E l m i g j orn bufa a una ve loc i ta t de 3 0 Km/h . "
" Un a e s quadr i l l a d ' av ions e s mou en form a c i 6 a un a ve loc i ta t
de 4 0 0 Km/h . "

" A la ba ta l la de 'l'r a fa lgar le s armade s f ranca- e spanyo l a i an­

g l e s a n.avegaven segu i n t l e s formac i ons de la f i gur a ".

"8 n edadors h an atr ave s s a t una pi s c i na de 5 0 m pe l s seus r e s ­

pe ct i us " c ar r e r s " .
E s tud i ar em aqu e s t f e t amb més d e ta l l .

B-1

La f i gura cor r e s pon a l a n o s t r a Ro s a de l s Vents .

a ) Qu i n vent ens por t ar à hum i t a t , e l l levant o e l ponent ?

b ) E l Xa loc ens portarà fred o c a l or ?

13
 B'
x
xo·

"
e'
x

o"'
x

x x x x

A B C D

E$CALA: 3:16.000.000

c) �l mapa de l a f i gura l ' ut i l i t z a rem oe r a r epre sen tar

quatre de l s vents més f reqüents a C a talunya . S i s ap s que
el mi gj orn b u f a a una ve loc i ta t de 1. 3 00 m/ mi i a cada
un de ls punts A , B , C , D h i ha un globu s - sonda , a l c ap
d ' un quart d ' hora , en qu in punt e s trobarà cada un d ' aque s ts
g lobus ? ( S upo s em que l a v e l o c i t a t s ' ha man t i ngut con s tant i
que e l vent no ha format remo l in s ) .
d ) Car a c t er i t z a e l s d e s p l a çamen t s anter ior s m i t j ançant f l et­
xes . Què tenen en comú aqu e s t e s f le txe s ? ( U t i l i t z a la f i ­
gura ) .
e) I d e m p e l s pun ts A ' , B ' , C ' , D ' , però s upo sant que b u f a l a
t r amunt ana a u n a ve l o c i tat d e l . 2 00 m /mi .
f) I d em pe l s pun ts A " , B " , C " , D " , quan bufa e l vent de po­
n e n t a l . 4 0 0 m/m i .

14
B-2

S i ·l a f orma c i ó d ' av ions de l a f i gura va a una veloc i t a t de

900 Km/h en d i r e c c i ó NE - S O i s en t i t S O .

a ) Al cap d ' una hora , qu ina pos i c i ó t indran?

b) Caracter i t z a e l s de s plaçament s anter iors mi t j a n ç ant f l et ­
xes . ( U t i l i t z a l ' e s c a l a l cm== 300 km).
c ) Què tenen en c omú aqu e s te s f l e txe s ?

B-3

T res es po rti s tes han t rave s s a t una p i s c ina de 2 5 m , c ada un

per un " carre r " d i f e r e n t :

'1
5
 _:s==----·
.r----__

a ) C a r acter i t z a e l d e s p laçamen t de cada nadador m i t j an ç an t

una f l etxa .
b ) Què tenen e n comú aqu �s t e s f le tx e s ?

16
B-4

A l s prob leme s B- 1 i B - 2 hem v i s t que , f i xada una uni tat de

temp s , tots e l s d e s p l a çame nts pr od u ïts pe l vent tenen i gu a l di ­
recc i ó , s en t i t i long i tud , i qu e e l mov iment de l ' e s quadr i l l a
d ' av ions e s po t cons i d e rar co rn a re s u l ta t de d i f e r ents desp la­
çaments f e t s s imu ltàn i ament en la mate i xa d i r e c c i ó , s e n t i t i
long i tud ; però a l prob l ema B - 3 e l s nedador s han f e t d e s p l açaments
que tenen l a ma t e i x a d i stànc i a , d i r e c c i ó i s e nt i t , enc ara que
no hagin tardat el ma t e i x temps .
P e r tant , e n e l s prob leme s an t e r i o r s tenim d ive r s o s de s p la -
çame nts que tenen la mate i x a long i tud , d i rec c i ó i s ent i t ( s e n s e
q u e s i gui nec e s s a r i que s ' hagin f e t en e l mate i x temps ) .
P e r e s tudi ar aque s te s s i tuac i o n s introdu i r em un a nova e i na :
e l s vectors ( l a p a r a ul a ' ve c to r ' ve de l mot l l a t í "vPhPre" , que
vo l d i r " tr an s portar " ) .
Un ve ctor e s caracte r i t z a r à per una long i t u d , una d i r e c c ió
i un s en ti t . P e r exemp l e , pe l vec tor de longi tud 3 Km , d i r e c c i ó
,_ -+
S-N i s en t i t c ap a l Nord , entendrem e l s d e s p l açaments AA' , B B ' ,
C C ' , etc . ; é s a d i r , quan par lem de l vector a nte r i or ens e ste rn
re f e r i n t a tots e l s des p l a çaments de 3 Km de longi tud , d i r e c c i ó
S -N i s e n t i t c ap a l N o r d . A c ada u n d ' aque s t s des p l açaments l ' ano-
-+ -+ -+

rner a r e rn " repres entant de l vecto r " ( p . e . AA' , BB ' , CC ' , s ón d i s -

t ints repres entan t s d e l vector anter i or ) .

A e·
s·
l
l

] Km l
JK
]Km

A C
8

17
 a ) E n qu i n c as due s f letxes repr e s enten e l mate ix ve ctor?
b ) D ibuixa dues f l etxes que repre s entin e l mate i x vector ,
une i x e l s punt s d ' o r i g en i d e s pr é s e l s pun ts f i na l s . Qu i ­
na f i gu r a s ' ha format?

NOTA : A partir d 'ara e ls vectors els designarem amb una l le tra minúscu la
�, b� � etc . i e ls dibuixarem en e l p la mitjançant qual s evo l de l s

s eus representants, o s igui, posant una fletxa . Però, a diferència

d'abans, aquesta fletxa es pot situar a qua lsevo l punt de l p la sem­
pre que no li canviem la direcció, ni e l sentit, ni la longitud . La
longitud d'un v ector també es diu "mòdu l de l vector" .

B-5

a ) Donada la f l etxa AA ' , dibuixa ' n una a l t r a que repre s en t i

e l mate i x vector amb ori gen a B i u n a l t r e amb f i n a l C ' .
b ) Agrupa l e s f le txes que repre s e n t i n e l mat e i x ve ctor .
c ) D ibuixa t r e s repres entants de l s vectors � i �-

l
A'

l
� !
�
l .
�
�l
i/ vv
-

J l
J .
-

A V .
- // V
e' //
-

\ l
is // l

.\, 7
.,.
�
- \
V

8-6

U t i l i t z a n t l a Ro s a de l s vents de la pàg ina 3 i l ' e s c a l a l cm =

3 Km , dibuixa tre s f letxes que repr e s entin e l s s egüen ts vector s :

18
 a) ( 9 Km., S O-NE , s en t i t cap a l NE ) .
b) ( 1 2 Km . , N - S , c ap a l S ) .

l) 7
-

a ) Què s ' e n t én per de s p l a çamen t ?

b ) Corn e s repr e s en te n ?
c ) De quantes formes pot determ i nar- s e u n d e s p l açament?
d ) Co rn se s umen ?
e ) P o t s s umar d o s d e s p l a çaments qual s s evo l ? Per què ?
f ) Què é s un vecLor?
g ) Qu ina d i ferènc i a h i ha entre un ve ctor i un d e s p l a çament ?
h ) Quina d i ferènc i a h i ha entre una f letxa que repre senta
un ve ctor i una que repres enta un de s p l açamen t ?

C, O P E RAC I O N S AMB VE CTO RS

E n aque s t apa rtat e s tud i em la s uma de vectors i les s eves

pr oni e tats , a i x í com una a l tr a operac i ó : e l produ c te d ' un nombre
per un vector .

C -l

-+
a ) Tras l l ada e l t r iang l e de l a f igura s egons v . ( Quan et
-+
dem an en que tras l l a d i s e l tr i an g l e s egons v , e l que e t
vo lem d i r é s que de s p l a c i s to ts e l s punts de l tri an g l e
en l a d i r e c c i ó i en e l s en t i t d e la f le tx a , u n a longi tud

19
 i gu a l a l a de l a f le tx a ) .
-+
b) A continuac i ó tras l l ada e l nou t r i a n gl e s e gons w •

c ) Pod r í em pa s s ar de l pr imer t r i an gl e a l ter c e r m i t j ançant

un s o l vector? Qu i n ?
d ) C e r c a una f letxa repre s e n tant d ' aque s t vector. De s c riu
c om l ' has o bt i n guda .
-+ -+
e ) Aque s t ve ctor l ' anomen a r em 11 s uma de l s vec to rs 11 v i w i
-+ -+ -+
l ' e s cr iu rem v + w. si ·AA ' é s una f l etxa repres entant de
-+ -+
v , d i bu ixa una f l etxa repres entant de w amb o r i ge n A ' i,
-+ -+
a continua c i ó , una que r epres enti a v + w amb or i gen A .
Qu i na f i gura f ormen ?
-+ -+
f ) Qui n s erà e l resu l ta t c anviant l ' ordr e , és a di r , w + v?
Com s ' anomena aqu e s ta prop i e tat?
-+ -+ -+
g) Donats tres vec tor s qu a l s sevo l a , b , c , f e s gr à f i c ament
-+ -+ -+ -+ -+ -+
l e s s ume s ( a + b) + c i a + ( b + c ) . S ón i guals e l s
r e s u l ta ts ? Com s ' anome na aque s ta propi e tat?

-+ -+

h ) fs i gu a l la l on gi tud del vector suma v + w que la s uma de

-+ -+
l e s longi tuds de v i de w? Quan c o i n c ide ixen?

C-2

Al D e l t a de l ' E bre h i ha una barca s s a que porta e l s cotxe s

d ' un c o s ta t a l ' a l tr e de l r iu :

20
 ,..,.,. '·

a) S i s om a B , au i n é s e l de s p l a çament que ens retorna a l

pun t A d e s o r t i da d e l a b a r c a .
7 7
b ) S i v és e l ve c tor que repres enta AB , com e s c r iur i e s e l
7
vec to r que repres enta BA?
c ) Qu in és el ve ctor r e s u l t ant de s umar e l s ve ctors de l ' apar­
tat anter i o r ? Com l ' e s c r iu r i e s ? Qu in nom li don a r ie s ?
d) Qu in é s e l r e s u l tat d e sumar e l vec tor z ero amb qu a ls e vo l
a l tr e ?

C-3

a ) D e f i n e i x l a s uma de ve ctors i enun c i a l e s propi etats que

has trobat .
b ) Trobe s a l guna s emb l ança amb l e s propi etats de l a s uma de
nomb r e s ?
c ) Com d e f i n i r i e s l a r e s ta de vec tor s ? ( P e n s a com e s d e f i ne i x
l a r e s ta de nomb re s ) .

C-4
7
Ag a f a una f letxa r epr e s entan t d ' un vector v i una a l tr a de
7
w amb e l mateix o r i gen . D ibuixa e l oar a l .le logr am que té p e r
c o s tats aque s ts rep r e s entan t s . L e s d i agona l s d ' aqu e s t paral . le-

21
logram , de qu i n s v e ctors s ón r e pres entants ?
Pod r i e s donar una a l tra d e f in i ci ó de suma i re s ta de ve ctors
e quiva lents a les de l prob lema C - 3 ?

C-5

A una motora l i ordenen f e r un de s p l a ç ament de 3 Km en dire c­

ció S O-NE cap al NE, per ò , quan l ' e s t à fent , l i diuen que h a de
s e r e l dob l e :

--
- -
- -......
- --
- .... -- - � ....... --�

-- �

a ) Determina l a d i r e cci ó , e l s en t i t i la lon g i tud que t i ndrà

el nou de s p l aç ament . Dibu ixa ' l .
b ) Com s e r à e l de s p l a ç ament s i en comptes de l dob l e l i diuen
el tri p l e ? I s i l i d iuen la me i ta t ? Cada un de l s d e s p l aç a­
me nts an ter i o r s s ón rep r e s entants d ' un ve ctor . De quin?
Si e l ve cto r repr e s entat pe l de s p l a ç ament de 3 Km en d ire c-
+
ci ó S O-NE i s enti t cap a l NE l ' e s cr i vim v, e l de l ' apar tat
+ +
a) l 'e s cr iurem 2 v , e l de l ' apartat b ) 3 v , e t c . ..
+ +
c) Re cordant que - v e r a e l ve ctor que torna a 11or igen a v ,
quines car a ct e r í s t i ques tenen e l s ve ctors que f an tornar
+ +
a l 'orige n 2 v i 3 v? Com e l s e s cr i ure s ?
+ + + +
d ) Què vo l d i r l v, O v, 3 v , - 5 O?
+ +
e ) Si À és un nombre r e a l i v un ve ctor , de l ' expres s ió À v,
+
e n d i em " produ cte de l nombre À pe l ve ctor v" . Corn de f i -
+
niries À v? ( Pe n s a que À po t s e r po s i ti u , nu l o negatiu ) .

22
C- 6

D on a ts e l s ve ctor s t i � repre s e n tants per les fl e txes de l a

f igura :

+ _.,_
a ) D ibuixa una f le txa que repre s en ti a V + w.
_.,_ � -+
b ) Dibuixa un repre s en tant de 3v + :,w.
c) Quina r e l a ció h i ha e n tre e l s ve ctor s de l ' apa r ta t a ) i
b) ?
d ) Bus ca un r epre s en tan t de 3 v + 4v . És tamb é un repr e s e n tan t
de 7 v?
-+ -+
e ) Dibuixa un repre s en tan t de 2 v , d e s pr és un de 3 ( 2 v ) , aque s t
ú l tim és un repre s e n ta n t de 6 �?
f ) Qu i n e s p r opi e ta ts té l ' ope r a ci ó de mu l ti p l i car un n omb re
per un ve ctor ?

PROB L EMES D'APL I CAC I O

C -7
-+ -+
D on a ts a i b . C a l cu l a g r àf i camen t:

_.,_
a) a + b .... b
-+
b) a - b
-+ -+
c) 2 a + b
-+
d) 3a - 2b

23
C-8

-+ -+ -+ -+
D i buixa repres entan ts de quatre vectors de l p l a v , z , w , t ,
-+ -+ -+ -+
que s umi n zero . La s uma 2 v + 4 z - Sw + 3 t é s igual a z e ro? Demo s -
-+ -+ -+ -+
t r a d ' una manera no grà f i ca que 4v + 4 z + 4 w + 4 t , és i g u a l a O.

C- g
-+ -+ -+
S i a = 2 u1 + 3 u
-+ -+ -+ 2

-+ 1
b = 4 u - 5 u
-+ -+ 2
C = 3u - 2u
1 2
Apli c an t l e s prop i etats de l e s ope r a c i ons vi s te s a l ' apartat
-+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+
anteri or , bus ca a + b + c i 2 a + b - c en f un c i ó de u 1 i u 2 .

C-1 0
-+ -+
Demos tra que - (- a) = a

C-1 1
-+ -+ -+
Demos tra que s i - a = a , a l e shores a é s e l vector z ero .

C-1 2

S i ens donen tres pun ts A , B , C , a l in e a ts i en s diuen au e AB

-+ -+
té tr i p l e long i tu d que B C , demos tra que : AB = 3 / 4 AC .

C- 1 3

E s cons i de r a e l con j un t de ve ctors { K� l a � O} l (els

ve ctors que r e s u l ten de mu l t i p l i car a, di ferent de z er o , per
qua ls evol nombre r e a l ) , i un punt f i x O de p l a ; ag a f em e l s
repres entan ts d ' aques ts v e c to r s amb or igen O , qu i n a f i gura for ­
men e l s extrems ?

C - 14

MOSAICS ( E n c i c lopèdi a Cat a l ana i Fundamentos de Geome t r í a de

H . S . M . Coxe ter ) .

S egur amen t ha s o bs ervat di ferents mo de l s de mo s a i c s i s aps

que es tracta d ' una de co r a c i ó d ' una supe r f íc i e f et a incrustant­
hi t ro s s e t s de p e dra , mar bre , vi dre s , esma l ts i a l tres mater i a l s
de di f erents color s , de manera que l a s eva var i a c i ó f o rma u n di -

24
buix , més o menys a for tuna t s e g on s l ' hab i l i ta t de l ' a r ti s ta .
( E l n om prové de l l l a tí Mus ivum opus , te rme cre a t a R oma per a
i nd i car l e s de cor a ci on s fe te s amb aque s ta tècn i ca que a d orn aren
les fon ts i l e s coves con s agrade s a les mu s e s . Hi ha dues ca te g o­
r i e s : e l m os ai c de pav imen t ( de l qual j a ten im n otíci e s e n e l
s eg l e VI I I a C . -mos a i cs de Gòrdr on ( Turqu ia ) -) i e l m os a i c de mu­
r a l ( q ue aparegué a Roma duran t el s eg l e I d . C . , e l m omen t d ' apo­
geu d e l qu a l s e s i tua a Bi z a n ci d e s de l s eg le VI fi ns a l X I I I ) .
A C a ta lunya aque s t pr océ s va l l i g a t a l a r omani tz a ció . A i x í a
Empúri e s e s con s e rven un b on n ombr e de paviments d 'aqu e s t pr ime r
per íode i e s man té , amb tote s l e s var i an ts fi ns a l 'Eda t Mi tj a­
n a ; p . e . ; el m os a i c r omàn i c de Ripol l , del s eg le X I I I , que es
con s e rvà fi n s a l XI X . E l s eu renaixemen t f ou p oten ci a t per la
reval or i tz a ci ó d e l s of i ci s ar tís ti cs du ta a terme pe l Moderni sme
( p . e . : P a l au de la Mú s i ca C a ta l an a , H os pi ta l de S an t P a u , e tc . . . )
Ara ens i n te r e s s en e l s m os a i cs con tru ï ts a p a r ti r d 'un m oti u
f on amen tal que e s repe te i x a l pl a amb una de term i n ada freqü è n ci a ,
i que pre s e n ta una regul a r i ta t m ol t evi den t.
L ' a r t de cons truir m os a i cs con s i s te i x a omp l i r per r epe ti ció
d ' un m oti u fon amen ta l , s ens e d e i x a r cap bui t, ni un dibuix s obre
un a l tre . Aqu e s t va arribar a l s eu apogeu a l 'E s ta t e s p any ol du­
ran t e l s e g l e XI I I , quan e l s àrabs van p r ovar l e s p os s i b i l i ta ts
d ' aque s te s con s tru cci ons a l a de cora ci ó de l 'Alhamb ra de Granada .
L ' a fe cci ó de l s àrab s a l s m otiu s abs tra ctes e s dev i a a una e s tr i c­
ta ob s ervàn ci a de l s eu s eg on man amen t: " N o g r ava ràs cap ima tge " .

Les fi gur e s adj un te s repre s e n ten d i s ti n ts m os a i cs .

a ) E n aque s t m os a i c p odem cons i d e r ar com a m otiu f on ame n ta l :

25
 E xp l i ca com tras l l adar i e s e l m oti u d ' A f i ns a B u ti l i tz an t
-+ . -+
e l s ve ctors u i u 2•
1
b ) E n e l m os ai c de l a f i gura p odem con s iderar com a m otiu f o­
n amen ta l :

-
u,

Expl i ca com tra s l ladar i e s A a B u ti l i tz an t e l s ve ctor s

-+ -+
u 1 i u 2•

D. MAG N I TUDS V E C TO R I ALS

E n aque s t apar ta t s up os a r em que e s tàs f ami li ar i tz a t amb e l s

con cep te s f í s i cs que u ti l i tz a rem ( ve l oci ta t mi tj an a , ve l oci ta t
i n s tan tàn i a , f or ce s , e tc . ) .
Den om i nem magn i tuds e s ca l ar s l e s que n om és requer e ixen per
a la s ev a d e te rmina ció un n omb r e , que exp re s s a el re s u l ta t de l a
compa r a ci ó amb una un i ta t ; com , pe r exemp l e , e l v olum , l a mas s a ,
la tempe r a tura , e tc .
H i ha a l tr e s magn i tud s , com són l a f or ç a , l a ve l oci ta t, l ' a c�
ce lera ció , e tc., que , a ,més d ' un n ombre , cal d e te rminar amb una
d i r e cció i un s e n ti t. Ai x ò f a que per r epre s e n ta r -l e s s iguin ú ti l s
e l s v e ctors ( en te s os com a f l e tx e s que podem s i tuar e n a u a l s evol
l l oc de l p l a ) m oti u pel qua l e s diuen magn i tuds ve ctor i a l s . A con­
tinua ci ó e s tudiarem amb de ta l l a l gunes d ' aque s te s magn i tuds .

26
I. VELO C I TAT

0- 1

Un avi ó v ola a una a l ç ada de 3 . 0 00 m. S i e l pi l ot c omun i ca ,

quan pas s a per damun t d ' un ae r op or t , que l a ve l oc i tat és c on s ­
tan t ( 4 0 0 Km /h ) i e l m ovime n t és re c ti l in i , on s e r à a l cap d ' una
h or a ? Qu ines al tre s dade s n e c e s s i te s ?

0- 2

E n una e s t a c i ó c os tane r a s ' ob s e rva , a l a pan t a l l a d ' un r adar ,

un v a i x e l l A que e s m ou en l í n i a r e c t a a un a v e l oc i tat c ons tant
de 10 nus os (l nus = l mi l l a /h or a ).
a ) Un ve c tor , e t se rà út i l per a r e pr e sentar aquest a ve loc i ­
t a t ? Pe r què ?
b ) Fent s e rvi r l ' e s c a l a l cm : 5 nu s os i teni n t e n c ompte que
e l vaixe l l ve de l NO c ap a l ' e s ta c i ó de r adar , d ibuixa un
vec t or repre s en tan t d ' aqu e s ta ve l oc i tat .

0- 3

La f i gur a adj un ta repres enta un r i u amb c orre n t .

Un nedad or e s l le n ç a d e s de l pun t A , perpen di c u l armen t a l
c orrent de l r i u , p e r i n t en tar ar r ibar a l pun t B:

27
 A

l
- ,..,
-·-6...J.:_
•

-=�-�-��-����-_
--...:....•

--...>
·----� ..
�... - ---
�­
.
______..,.
..

·--�

C
. '

. '
���-�--- �
•

a ) Una pe r s on a s i tuada en e l punt A , quina t r a j e ctòr i a ob s e r­

varà?
b) Si la ve l oci tat de l n edad or é s de 5 Km/h , l ' amp l ada de l
r i u és de 9 0 m i e l nedad or h a arr ib at , a l can de 1'08
m inuts , a un pun t C s i tuat 7 2 m a l ' es 0u e r r a de B ¿ au in a
ha e s tat l a ve l ocitat e fe ctiva de l n e dad or ?
c) Repre s enta mi t j an ç an t ve ct ors i amb or i gen a l nedador , le s
ve l oci tats de l corrent de l r iu , l a de l ' e s f or ç del nedador
i _la que has t r ob a t a l ' apar tat an te r i or ( l Km/h = 0 , 5 cm ) .
C om e s tan r e l a ci onade s ?

0- 4

La f i gura s e gü ent r epre s e n ta , v i s ta des de d a l t , una cin ta

tran s p or tad ora d ' un met r o d 'amp lada , que e s m ou a una ve l oci tat
de 2 m/mi n .

-·-m..,, ..
_____
E
N

28
 La per s on a A p os a en marxa un a cam ió de j og u i n a que va a una
ve l oci ta t d ' un m /min en d i r e cci ó perpendi cu la r a l a de la ci n ta .
a ) Dibuixa l a p os i ció del camió a l cap d ' un minut, al cap de
mig i a l cap d ' un quar t de minu t.
Mar ca l a l ínea damun t l a q u a l s ' ha de s p la ç a t e l cami ó .
b ) Quina és la ve l oci tat e f e cti v a ?
c ) E l d e s p l a ç amen t r e s u l tan t ¿ é s e l ma te ix q u e s i prime r s ' ha ­
gué s re a l i tz a t e l desp laçamen t de l a ci n ta i de s prés e l
de l cam i ó ?
d ) S i tua e l camió e n un pun t de l a tra j e ctò r i a . Amb ori gen
al cami ó i mi tj an ç an t ve ctor s , repr e s en ta les tre s ve l o­
ci ta ts (l cm = l m /mn ) apa regu de s a l s aparta ts an te r i or s .
C orn e s tan r e l a ci on ade s ?

0-5

a ) Què v ol d i r s umar ve l oci ta ts ?

b ) E s p ot ap l i car l a r e g la del par a l . le l ogram per sumar ve l o­
ci ta ts ?
c) P e r què cre us que e l s ve ctor s s on ú ti l s per repre s e n tar
l e s ve l oci ta ts ? Quan un ve ctor repre s en ta una ve l oci ta t,
el p ots col ocar a qu a l s e lv ol l l oc de l pla o s ol amen t amb
or igen en e l mòb i l ?

PROB LEMES D'APLI CAC IO

D-6

Una can oa n avega a l a ve l oci ta t de 2 4 Km /h en a igües tr an­

qu i l . l e s . La v e l oci ta t de l corre n t d ' un r iu és de 8krn /h. Si l a
can oa s u r t e n d i r e cció perpend i cu l a r a l r i u , bu s ca l a ve l oci ta t
e f e ctiva .

0- 7

U n aer op l à p ot v ol a r a l a ve l oci ta t de 6 0 0 Km / h e n a tm os f e r a
tr anqu i l . la . S i quan e s d i r i ge i x a l ' E s t e l ven t v e d e l S u d a l a
ve l oci ta t de 6 0 Km /h , qu ina é s la ve l oci ta t e f e ctiva?

29
D-8

Quan un tre n ci r cu l a a una vel oci ta t con s tan t de 7 0 Km /h de i ­

xem caure un b ol íg r a f de s de l ' a l ç ada de l cap . Caurà a l s teus
peu s o mé s enr e r a ? P er qu è?

D- 9

Un vaixe l l que n a vega amb rumb S traves s a un cor rent EO . A l

cap de mi tj a h ora d e temps e s v e u que ha re corregut 2 4 Km amb
un a d i r e cci ó que f orma 3 0 Q amb e l Sud . S i l a ve l oci ta t de l vai­
xe l l és de 6 8 0 m/mn , ce r ca la ve l ocit at de l corrent .

E l s r e s u l ta ts que has tr ob a t i que has ap l i ca t en e l s pr ob l e ­

m e s an te r i or s n o f or e n coneguts fin s q u e a l s eg le XV II varen s e r
de s cob e r ts p e r G a l i l eu .

N OTA H I STÒR I C A

Ab ans de Ga l i l eu l a con cep ció ar i s totèl i ca d e l món d om i n ava

el pen s ame n t ci e n tíf i c de l ' èp oca . Es cre i a , per exemp l e , s egu i n t
l ' ens enyame n t d ' Ar i s tò ti l , que u n ob j e cte e s m ov i a mentre e r a im­
pu l s a t, i que s ' a turava en l ' ai re quan ce s s ava la forç a que l ' em­
peny i a per caur e ver ti ca lmen t. D ' a cord amb aqu e s t pun t de v i s ta ,
e l l l an ç a men t d ' un pr oj e cti l s ' exp l i cava s eg on s l a f igur a ; i h om
cre ia que una pedra que e s d e i x é s anar des d e l cim de l pa l maj or
d ' un v a i xe l l , cau r i a ver ti ca lmen t men tre e l vaixe l l s eg u i a avan­
ç a n t , i per tan t, x ocar i a amb la cob e r ta mé s pr op de p opa , o s i ­
gui , d a rr era e l p a l .

30
 E s car a cte r ís ti c de l ' e s col a s ti ci sme med i eval que pr ob l eme s
corn aques t e s d i s cu ti s s i n duran t s eg l es , i que ni ngú n o e s de ci­
dís a pu j ar dal t del pal d ' un v a ix e l l en m ov imen t per fe r l a p r o­
va tur a .
Aque s ta con cep ció de l movime n t s ' u ti l i tz ava també per argumen ­
ta r que l a Ter r a n o e s m ov i a a l v ol tan t de l s eu e ix ; per què s i
a i x í fos , una pedr a l l anç ada des d ' un a tor r e n o caur i a ve r ti ca l ­
men t s i nó corn i nd i ca e l dibu i x .

Una de l a s ap or ta ci on s m é s imp or tan ts de G a l i leu a l a d i nà­

m i ca f ou l ' e s tudi i l a f ormu l a ci ó de l e s l l e i s de la ca iguda de ls
cos s os i d e l s m ovimen ts comp ostos . Aque s t e s tudi va ner metre
rebu tj ar d e fi n i tivame n t l e s idees a r i s totè l i qu e s s obre el m ov ime n t,
i s uperar l e s cr í tiques que e s fe i en a l a te ori a de C opèrn i c que
de f en s ava que la terra g i ra al v ol tan t del s eu e ix .
 L e s a p or ta ci on s de Gal i leu e s re cu l l en en e l s eu l l i b re Dià­
leg sobre e l gran sis tema de l món pub l i ca t e l 1 6 3 2 a F l or è n ci a .

DIALOGO
D I
GALILEO GALILEI LINCEO
MATEMA TICO SOPRAORDINARIO
DE LLO 51 VDIO Dl PISA.

E Filofofa, e Mattmatico primaria del

SERE"ISS!MO

GR DVCA DI TOSCANA.
..

Doue ne i congrefii cii quattro giomate fi difcorre

foprai due
'
MASSIM t SISTEMI DEL MONDO
TOLEMAiCO, E COPERJllICANO;

7'ropont11da indtterminatJmmtt lt r.igioni Filofo;fçbt, t·N411"•/;

tanfq¡�r i''r.'1UJ, qu.in/o ptr faltra f/Jl'lt.

VILEG!,

l -��"IZA, PcrGio:BatiílaLandini MDCXXXll.

�
.

ON LlCBNZA DE' SVPBFJORl,

D ' a cord am b l a tr ad ici ó de ls an ti cs gre cs , G a l i leu v a comp on ­

d r e e l s e u l l ib r e en forma d ' un a conve r s a e n tre tre s per s on a tg e s
de Ven è ci a : Sa lv i a tus , 0ue fa e l pa ne r de l 'au tor ¡ Saq r edu s , u n
pr of à i n te l . l i gen t, i Simp l i ci u s , un repr e s en tan t d e l ' e s col a
ar i s totè l i ca , n o g a i r e b r i l l an t. A con ti nu a ci ó tr an s crivim e l s
s eu s a rgumen ts r e la tius a un a pedra que cau de s d e da l t d ' un a to­
r re s i tuada a l a ter r a , l a qua l , d'a cord amb C opè r n i c , e s m ou .

Salviatus: (Ga l i l eu). Segons Aristòtil, l'argument més convincent de la im­

mobilitat de la terra és el fet aue e l s projec tils l l ançats o

di sparats verticalment cap amunt tornen a caure perpendicu l ar­

ment a terra al mateix punt d'on han estat d isparats. I que això

és aixi encara que e l moviment hagi asso l i t una gran alçada. De

manera que l'argument val tant per a un tir vertical cap amunt

fet per un canó, corn per a l s cossos pesats que cauen des de d a l t;

en tots dos casos s'observa que baixen per una l í nea recta i per­

pendicular a la superfície de la Terra. Ara bé, jo puc començar

a desfer aquesta argumentació , pregunto a en S imp l icius: en e l

cas que a l gú negués a Pto lomeu i Ar i stòti l que e l s pesos que

cauen l l iurement segue ixen una l í nea recta i perpendicular a l a

32
 superf íc i e, o sigui, directament a l centre de l a Terra, qui ns

mitjans faríem servir per comprovar-ho?

S.imp lici us: Mitjançant e l s sentits, que ens asseguren que la torre o a l­

çada està a plom i perpendicu l ar, i ens mostren que l a pedra

baixa a l l larg de la paret sense desviar-se ni el gruix d'un

cab e l l a un cantó o l'a l tre, i cau a terra exactament sota

de l punt d'on se l 'ha deixat caure.

Salviatus: (Galileu). Però, si la Terra girés, i per tant arrossegués

l a torre, i la pedra a leshores fregués i baixés a l cos tat de

la torre; quin seria a leshores el seu moviment?

Simp lici us: En aques t cas par l ar í em dels seus moviments, perquè en tindria

un segons el qua l baixaria de d a l t a terra, i un a l tre segu i n t

moviment d e l a torre.

Salvatius: (Ga lileu). De manera que e l moviment seria composició de dos;

i d'això es deduiria que la pedra no segueix una simp le l í n i a

recta perpendicu lar, sinó transversal i potser no recta.

Sumplicius: Jo no puc dir res sobre la seva recti tu d, però reconec que

seria transversa l.

Salvatius: (Galil eu). Vostè veu, doncs, que si només observem que l a

pedra cau a l l larg d e l a torre, n o p o t afirmar amb seguretat

que descriu una línia recta i perpendicul ar, si no és que

abans se suposa que la Terra està qui e ta.

Simp licius: Es cert, perquè si la Terra es mogués, e l moviment de la pe­

dra seria transversa l i no perpendicu l ar.

Salvatius : (Gal i l eu). La defensa d'Ar istòtil consisteix a l eshores en l a

impossibil i tat, o mi l l or dir a jutjar com a impossib l e que

la pedra es mogui segons un moviment mixt recti lini i circu­

lar. Perquè si no considerès impossib l e que la pedra es po­

gués moure a l a vegada cap al cen tre i a l vo l tant del centre,

hauri a comprès que podr i a passar que la pedra, e n b aixar, to­

qués la torre tant si l a Terra en mov i a, com si no. Per tant,

hauria vist que d'aquest raonament no es pot inferir res re l a­

tiu a la mÓbilitat o immob i l i tat de la Terra.

Ga l i leu en aqu e s t d i à leg de fen s a ( repres entat per S a lvi atus )

�u e l a pedr a e s tà s otme s a a d os m ov iments s imul t an i s : un d ' h or i t­
zon t a l degut a l m oviment de l a t e r r a , i un a l tr e de ver t i ca l de -

33
 f

gu t a l a f or ç a de l a g r avetat . C om qu e l a ve l oci tat de l a pedr a

é s l a mate ixa que l a de l a t or r e ( la s due s i gu a l s a l a de l a Te­
r r a ) , l a pedra e s man tind r à s empre a l cos tat de l a t or r e .

ò6ó
l�

G as s end i , a l ' any 1 6 4 0 va conf irmar l e s te or i e s d e G a l i leu

fent e l s egüent experiment : Va d e i x ar cau r e una pedr a des d e
l ' arbre d ' un v a ixe l l q u e es m ov i a uni f ormement . En aque s t expe­
r iment la pedr a e s tà s otme s a a d os m ov iments : un de ca iguda de­
gut a l a g r aveta t , i u n a l tr e degut a l a ve l oci tat del vaixe l l ;
la ve l oci tat de l a T e r r a n o cal cons i de r ar - l a perquè és l a ma­
te ixa per a l a pedr a i per a l va ixe l l . E l r e s u l t a t de l ' expe r i ­
ment f ou que l a pedr a va caure a l p e u d e l ' arbre .
Ga s s endi v a exp l i car que l a pedr a de s cr iv i a una par àb ol a r e s ­
pe cte a u n ob s ervador f ix ( a l a terr a ) , i u n a r e ct a per a un
ob s ervad or s i tua t al vaixe l l .
-·-· -·-· - - ..

-·-·-

. -. .......... ..._

·
...... ......

,
·-.
....... .

'
'

·r '· ..... .
..... .
..... .
.....

34
 TRAJECTORIA VISTA PER UNA PERSONA SI TUADA EN EL VAIXELL

Aqu e s t exper iment i a lt r e s s embl an t s són expl i cab le s g r à ci e s

a l a l l e i d ' i ndepend èn ci a de l s m ovimen ts , d e s cob erta p e r Ga l i leu :
" S i un cos e s tr ob a s otmès a d os m ov iments s imu l tan i s degu ts a
caus es d i s t i nte s , e l s eu canvi de p os i ci ó é s e l mate ix , tant s i
e l s m ovimen ts a ctuen s u cce s s ivament com s imul tàni ament" .
Aqu e s ta l l e i e n s d i u que l e s v e l oci ta t s s e s umen de mane r a
s emb l ant a l s ve ct or s , o s igui : m i t j a n çan t l a l le i d e l par a l . l e l o­
g r am .

II. FO R C E S

2 . 1 C ONCE PTE D E F OR ÇA

L e s s e ns a ci on s mu s cu l a r s ens pr op or ci onen l a pr imera n oci ó

de f orç a : a i x í , en a ix e car un nes, canv i ar un m ob l e de ll oc, e tc . ,
ens a d on em que f em f or ç a .
Dta l tr a b anda , l a i n èr ci a de l s cos s os ens f a a tr i b ui r qua l ­
s e v ol vari a ci ó de l s eu e s tat d e r e p òs o m oviment a a lguna a cci ó
exter i or a e l l s mate i x os , i �rr ibe _m a d e f i n i r l a f or ç a , com a
tota caus a capaç d e pr od u i r o m od i f i car o contrare s ta r un m ov i ­
ment . E n aixe car un pes exer cim una f or ç a i , s i a certa a l tur a
el d e i x em cau r e , d i em que l a f or ç a d e g r avetat pr odue i x l a s eva
c a i guda . Aqu e s ta idea s 'a pl i ca a qua l s ev ol s i tua ci ó que cau s i
var i a ci ó , i d i em : l ' èmb ol d ' una màqu i n a e s m ou per l a f or ç a ex-

35
pan s iv a de l vap or ; una m ol l a e s t i rada t orna a l a s eva p os i ci ó
i n i ci a l per l a f or ç a e là s t i ca ; en f renar un automòb i l , pe r l a
f or ça de l f re g amen t , e t c .
S i un a f or ç a F , a ctua damunt un cos i aque s t r oman f i x , l a
f or ç a exe r ce i x una pre s s ió o ten s i ó damunt e l cos , que que da immò­
b i l , pe rquè s ' ha de senvolupa t una a l tra f or ç a ( re a cci ó ) igual i
op os ada a F ; a i x í , en as s eure ' n s s ob r e un s of à e l n os tre pe s que­
da e qu i l ib rat pe r la rea cció e l à s ti ca de l e s m ol l e s de l s of à .
H i h a cas os en què una f or ç a pr odue ix s imu l tàn i amen t m ovime n t
i pre s s i ó ( o ten s i ó ) . Per exemp l e , l a f or ç a del ven t e n a ctuar
s ob r e l a ve l a m ou l ' emb a r ca ció i a l mateix temp s p os a en ten s ió
l a l on a de la ve l a .
Re s umi nt , l e s f or ce s p oden pr odu i r :
a ) Movime n t
b ) P r e s s i ó ( o tens ió )
c) Movimen t i pre s s ió ( o ten s i ó )

..

2 .2 ME S U RA DE FORCE S : UN I TATS I D INAMO METRE S

2 .2 • l Unitats

P e r a me s urar f or ce s , igual q u e p e r a me s ur a r qua l s ev ol mag­

n i tud , ca l un i n s trumen t i una u n i t at . T r a ctarem pr imer l e s un i ­
tats .
Un a de l e s un i ta t s que s ' u t i l i t z en amb mé s freqüènci a é s e l
Qui lopondi ( Kp ) o qui logram-força. E l qu i l op ondi e s d e f i n e i x com
l a f or ç a que exer ce i x la ter r a damun t l a mas s a d ' un qui l ogram ,
s i tuat en un l l oc a n ive l l de l a mar i a 4 5 0 de l a t i tud n or d .
A i x í , d on cs , l a terra atreu un cos de 3 K g de mas s a amb una f or­
ç a de 3 Kp , i un a l tre que té una mas s a de 6 Kg amb una f or ç a de
6 K p . Una un i tat der ivada de l cru il opondi és el pondi ( p ) . Un p on ­
di é s l a m i l . l è s ima p a r t de l Kp . Mol tes v e gades s ' ut i l i t z a una
a l tra un i ta t de f or ç a 9 . 8 ve gades mé s peti ta que de Kp , an omena­
da Newton (N) •

l Kp = 9 , 8 N = 1 . 0 0 0 p

36
 2 . 2 . 2 Din amòme tres

La de f orma ci ó que e xperimen t a un cos e l à s ti c depèn de la f or ­

ça apl i cada . C om m és a,ran é s la for ça , mé s gr an é s la def orma ció .
Quina r e l a ció ex i s teix entre de f orma ci ó i f or ç a ? T r a ctarem de
t r ob a r-l a .

D-10

Hem ag a f at una m ol l a i l ' hem pen j ada d ' un s u p ort S , uti l i t z an t

a més a mé s , u n indi ca d or I i una e s ca l a E . Hem col . l aca t e l z e r o
d e l ' e s ca l a a l a s i tua ció de repòs d e l a mol l a . Després hem pen­
j at di ferents pe s os coneguts , i h em me s urat e l s al l argamen ts ob ­
tinguts .

s
TAULA l

�
� forces (p) allargaments (m)

�
�
o o

E . � 50 2 ,5
� 100 5
�
� 150 7,5

2 00 10,0
1 2 50 12 ,5

300 15,0

A continu a ci ó s ' ha canv i a t l a m ol l a i s ' ha repe t i t l ' expe r i ­

men t .
E l s r e s u l t a t s s ón a l a T au l a 2 .

TAULA 2

forces (p) a l largaments (m)

o o

39,2 .1 l 2

58,8 1 l 8

78,4 2 ,4

117,6 3,6

37
 a ) A partir d ' aque s te s dade s , ce r ca , per a cada tau l a , una
fun ci ó que e n s d on i la l ongi tud l de l a m ol la s eg on s la
f or ç a ap l i cada

f: F • l

b ) L ' a l l argamen t , é s pr op or ci on a l a l a f or ç a ap l i cada?

c) E l qu oci ent entre l ' a l largament i l a f or ç a ap l i cada é s e l
mate ix per a l e s dues m ol le s ? P e r q u è? Qu i n s i gni f i cat
f ís i c té aque s t qu oci ent?
d) Si una f or ç a des coneguda ha a l l argat l a m ol l a de l a T au­
l a l , 4 cm , quina f orça é s ?

2 .2 . 3 E lements ne ce s s ar i s per determinar una f or ç a

D- 1 1

La f i gura adj unta repres enta tres per s on e s q u e f an f or ce s d e

l a mate i x a intens i ta t .

a ) C re u s que l ' e f e cte s e r à e l mat e i x ?

b ) Quine s dade s s ó n n e ce s s àr i e s per determ inar u n a f or ç a ?
c ) P e r repr e s en tar f or ce s , et s e ran út i l s e l s ve ct or s ?

D- 1 2

S egurament has j ugat a l s e güent j oc : D os g rups de per s ones

s e s i tuen en els extrems d ' un a corda i tiben fins que un g rup
de s p l aç a l ' a l tr e . Men tre e l s d os equ ips tiben amb la ma teixa f or ­
ça , n o e s m ouen : e n e l m omen t que u n de l s d os g rups f a un a f or ç a
de mé s inten s i ta t , l a corda e s de s p l a ç a cap a e l l .

38
 a ) E s tà s d ' a cord amb l a s egüen t a f i rm a ci ó : " Du e s f or ce s s i ­
tuades a l a m a te ix a re cta , de s e n ti t con trar i i amb la ma­
te ixa i n ten s i ta t , s ' equi l i bren " ?

P e r f e r g i rar un v olan t s i tu e s cada mà s ob re d os pun ts de l

v ol an t d i ame tra lmen t opos a ts i d amun t cada un ap l i qu e s un a f or­
ça amb l a m a te ix a i n tens i ta t .

b ) C om són , e n tre e l le s , l e s d i r e cci on s i e l s s en ti ts d ' aque s ­

te s f or ç e s ?
c) P r odue ixen a l gun e f e cte ?
d ) Qu è tenen de d i f e ren t aque s te s due s f or çe s , r e s p e cte a l e s
due s d e l ' apar ta t a ) ?
e ) Qui n a é s l a condi ci ó perqu è due s f or ce s amb l a m a te i x a in­
ten s i ta t i d i r e cció , però de s en ti t con tr a r i , s ' equ i l ib r i n ?
f) U ti l i tzan t e l pr i n ci p i enun ci a t an te r i orme n t . Dem os tra que
-+ -+
f 1 i f 2 pr odue ixen e l ma te ix e f e cte , o s i gu i : " U na f or ç a
ap l i cada en u n pun t d ' un s ò l i d , p ot tra s l l adar -s e pe r l a
s eva m a te i x a re cta a u n a l tr e pun t, pr odu i n t e l m a te ix
e f e cte " .

39
 E n e l p r ob l ema B - 2 h em vi s t que per determinar e l s e f e ctes
que una f or ç a p ot pr odui r , en a ctuar damunt d ' un cos , n e ce s s i tem
s abe r :
l . E l pun t d ' apl i ca ció .
2 . La d i r e cció o re cta damun t la q u a l a ctua .
3 . E l s en ti t . Damun t ca da d i re cció p oden cons i d e ra r -s e d os
s en t i t s .
4 . La i ntens i tat . O s igui la magn i tu d de l a f or ç a que a p l i ­
quem . P e r repr e s entar u n a f or ç a u t i l i t z em u n ve ct or . E l
s eu or igen coi n ci d e i x amb e l pun t d ' apl i ca ci ó i l i dóna
la d i r e cci ó i el s en t i t en e l s qua l s a ctua la f orç a . P e r
i nd i car l a i n ten s i tat pr ime r hem d ' e s col l i r un a l on g i tud
que repre s en tar à l a un i t at de la f or ç a ; de spr és , d i buixa­
rem e l ve ct or amb una l ong i tud tantes vegades més gran
que l a un i t at , com uni tats de f or ç a t ingu i l a que v olem
repres entar .

Al p r ob lema B- 3 hem vi s t , en ap l i car una f or ç a en qua l s s ev ol

de l s pun ts de la r e cta determinada per la f orç a , que l ' e f e ct e n o
var i a . P e r això e s d i u que l e s f or ce s e s repre s enten mi t j ançant
ve ct or s que n omés es p oden t ra s l ladar damun t la re cta que de ter­
minen . P e r això e s d i uen " ve ct or s r e l l i s can ts " .

2 . 2 . 4 S uma de f or ce s

E s tudiarem l ' e f e cte pr oduï t per due s f or ce s que n o tenen l a

mat e i xa di re cció o b é que e s tan s i tuade s a l a mate ixa re cta .
( De i xem per més endavan t l ' e s tudi d e l ' e fe cte p r oduï t per un
pare l l de f or çe s , és a d i r , dues f or ce s amb la mat e i x a inten s i ­
tat , mateixa d i re cci ó , pe r ò e n r e cte s d i s tintes i s enti t contra­
ri ) .
Tenim s ub j e cte s , t a l com s ' i nd i ca a la f i gu r a , tre s m ol l e s o
dinamòme t r e s de man e r a que e l con j unt h a quedat equ i l ibrat . Me­
surant la l ongitud de les m ol l e s en aque s ta p os i ció , i ca l cu lant
e l pe s qu e hem de pen j ar a cada un a d ' e l l e s pe rquè t i ngu i n una
a l tr a vegada la l ongi tud qu e ten i e n quan e s taven tibants d amun t
e l taul e r , cone ixer em e l s v a l or s de l e s f or ce s que s ' equ i l ib r e n
mútuamen t .

40
 E s col l i n t una e s ca l a per repr e s èn tar aque s te s for ce s ( te n i n t
en comp te l e s d i r e cci ons , s en ti ts , i n ten s i ta ts i pun ts d ' ap l i ca­
ci ó ) ob ti ndrem una figur a d e l ti pu s :

T ornan t a fe r l ' exper ime n t , var i an t l e s for ces , p odem ob te ­

n i r l e s s egü e n ts fi gure s :

-+ -+
(F 2 = O)

0- 1 3
-+ -+
a ) C om definir i e s l a s uma de F i F2?
1
b ) E s p ot ap l i car l a reg l a del p a r a l 1 le l og r am per s umar for-

41
 ce s ?

c) Qu ines s emb l an ce s trobe s en tre l e s ve l oc i ta t s i les for­

ce s ?

PROB L EMES O ' APL I CAC I O

0- 1 4

A una p l a i n c l inat s en s e f r i c c ió , que forma un angle de 30Q

amb l ' h o r i t zon ta l , h i ha una pi l o t a de 300 g. Si la pilota

e s tà l l iure ( no e s tà aga f ada a c a p l l o c ) .

a) C r eu s que rodar� c ap a baix ? P e r quê ?

b) C a l cu l a La força que l a fara rodar .

0- 1 5

Un c o s de 1 0 0 Kg e s manté en equi l ib r i m i t j ançant dues cor­

de s corn s ' i nd i ca a la f i gu r a . Una de les cordes és en di r e c c i ó

hori tzonta l , i l ' a l tra forma un ang l e de 3 0 0 amb la ve r t i c a l .

Troba l a ten s ió de les corde s .

0- 1 6

Troba , g r à f i c amen t i an a l í t i c amen t , l a força r e s u l t an t de

due s forces con currents de 6 N i 8 N r e s pe c tivamen t , en e l s se­

güents casos :

a) D ' igual d i r e c c i ó i s e n ti t .

b) Amb l a mate ixa d i r e c c i ó i s e n t i t contrar i .

c) Són perpendi culars .

42
D - 17

H em l l iq a t dues cordes a l mate i x punt d ' una b a r ca ; d os ca­

va l l s , que marxen cada un pe r una r i b a , e s t i ren ob l íqu ament de
les corde s . Quina é s l a f or ça re s ul tan t que a ctua s obre l a b a r ca
s i l a i n t en s i tat de cada s cu n a de l e s due s f or ce s é s de 3 5 0 N i
l ' ang l e que f ormen l e s corde s é s de 9 0 Q ?

'',�- --:;_� ·
-- ----�..-----
--

E, A R I TMET I T ZAC I Ó D E V E CTO R S

E l qu e f arem en aque s t apartat s er à " ar i tme ti t z ar " e ls ve c­

t ors . Amb això v ol em d i r e l s egüen t : f i ns ara h em e s tu d i a t e l s
ve ct or s de s d ' un pun t d e vi s ta ge om èt r i c; u n ve ct or v e determi ­
n a t per un a di re cci 6 , un s en t i t i una l ongi tud que s6n pr op i e t at s
ge om ètr ique s . E n aque s t apartat veurem q u e u n ve ct or t ambé e s p ot
ca r a cter i t z ar per un pare l l de n omb r e s .
E l primer que va ar i tme t i t z a r e l s ve ct or s f ou Lagrange en e l
seu l l ibre Mecànica anaUtica , pub l i ca t l 'any 1 7 8 8 .

E-l

La f igura a f j un ta repre s en ta un tr os de l p l àn ol de B a r ce l on a .
+ + +
D on a ts e l s ve ct ors i , f , d :

43
 -+
f

-+
i
-+

a ) Expre� s a , en f un ci ó de d , e l ve ct or que va des de l a S agra-

d a F am í l i a f i ns a l ' H os p i t a l de S an t P au .
-+
b ) E s cr i u , en fun ció de f , e l ve ct or que va pe l ca rre r Mar i n a
d e s de la S ag r ada Famí l i a f i n s a l ca rre r P . A . M. C l aret .
-+
c ) E xpre s s a , e n fun ci ó de i , e l ve ct or que va pe l carrer Còr-
s eg a , des de l carrer Cartagena f in a a l de Lepant .
-+
d ) Expre s s a f , e n fun ci ó de l ve ct or que va des de l ' H os p i t a l
d e S an t P au f i n s a l carrer d e R os s e l ló , caminan t p e l car ­
rer d e Car tagena .
-+
e ) P ots e s criure , en fun ci ó de d , e l ve ct or que v a pel carrer
P ad i l l a , des d e l ca rrer P r oven ç a fins a l d ' I ndús tr i a ?
f ) P ots e s cr iure , en fun ció de f, e l ve ct or q u e va pe l carrer
I ndú s tr i a , des de l ca rrer Lepant fins a l d e Ca s t i l l e j os ?
-+ -+
g ) P ots e s criure , en funci ó de f i i , e l ve ct or que va per
l ' Av inguda Gaud í , des de l a S a gr ada Fam í l i a f i n s a l ' H os ­
p i t a l d e S an t P au .
-+

I d em pe r a l ve ct or d .

44
 I dem pe r a l vector que va de s de Mar i n a a C a rtagena pe l
c arrer I ndús tr i a .
h ) Expr e s s a e ls tre s mate ixo s vectors de l ' ap artat ant e r i or
+ +
en fun c i ó de f i d .
+ +
i ) I dem en fun c i ó de d i i .

E-2

Al s apartats a , b , c , i , d de l prob lema an te r i o r h a s f e t e l

+ +
s egüent : " donats dos ve ctors , v i w, amb l a mat e i x a d i r e c c i ó ,
n ' h a s e s co l l i t un com a un i ta t de me s ur a , i has e s c r i t l ' a l tre
e n f un c i ó d ' aque s t " . Creus que a ixò e s pot fer s empr e ? , é s a d i r ,
+ +
s i tens dos vector s , v i w, ambdós amb l a mate i x a d i r e c c i ó , ¿ exi s -
+ +
t e i x un cert nombr e r ea l , À , tal que v = \ .w ? P e r què ? ( Po t s
+ +
d i s t in g i r do s c a s o s s egons s i v i w tenen o no e l mate i x s e n t i t ) .

E-3

Al prob lema C - 5 hem de f i n i t e l vector que r e s u lta de mu l t i ­

+
p l i c ar un nombr e r e a l , À , per un vector v . Repa s s a aque s ta de f i -
+ +
n i c i ó i conte s ta : v i À v , tenen l a ma te ixa d i re c c i ó ?
+ +
Al prob l ema anter i o r hem vi s t que s i e l s vector s v i w tenen
+ +
l a mate ixa d i r e c c ió , a l e s hores e s pot e s cr iure v = À w ( e s s ent
' . + +
A un nombre re a l ) , i a r a hem recorda t que e l s vectors v i- À v tenen
la mate ixa d i r e c c i ó . P er tan t é s certa l a s egüent equ i v a l ènc i a :
+ + + +
v i w tenen l a mateixa d i r e c c ió �w = À v .

E-4

Recordant e l s apartats e ) i f ) de l prob l ema E - l tenint en

+
compte e l r e s u l tant de l prob l ema E - 3 , pots e s c r i u r e v eh func i ó
+ + +
de w, si v i w són dos ve cto r s amb d i f e r ents d i r e c c i on s ? P e r què ?

E -5
+ + +
Don ants e l s vector s a , b , i d , e l s qua l s e s tan dibuixats a
l e s f igures ad j unte s :

45
 -

+ + +

a ) E s c r i u r e d e n func i ó de a i b en cada c a s . + +
+

f igura , a e n fun c ió de b i d.
b ) E xpre s s a , per a c ada

E -6

A l s apa r t a t s f ) , h ) i i ) d e l prob l ema E - l h em e s c r i t un vec­

tor en funció d ' a l tres dos que tenen d i r e c c i on s d i ferent s .

a ) Demos tra que això e s pot f e r s empr e , é s a d i r , don ats do s

ve ctors , t i �, de d i s t inte s d i r e c c i on s , i un a l tre vec­
tor h qua l s evo l , exi s teixen dos nomb r e s rea l s , À i µ , t a l
� + +
que : h = ,\ v + µ w.

S UGGE RIMENT : Dibuixa e ls tres vec tors amb e l punt d 'origen comú, i ap lica
la regla del paral. l e logram ) .

b ) Jus t i f i c a grà f i c ament que À i µ s ón ún i c s (utilitza la fi­

g u r a de l ' apartat anter i o r ) .

46
 E -7

Al prob l ema E - 3 h a s v i s t que , s i pots d ib u i x ar dos vectors

en una recta ( tenen l a mateixa di r e c c i ó ) , a l eshores po ts e s cr iu­
re ' n un d ' e l l s en func ió de l ' a l tre .
I g u a lment h a s vi s t que , s i tens t r e s vectors a l p l a , s empre e n
p o t s e s criure u n d ' e l l s en fun c i ó de l s a l tres dos , s i aque s ts
tenen di s tintes d i r e c c i ons .
•
D i em que , a l a r e c ta , un s o l vector ( d i f erent de z er o ) forma
una base i que , en el p l a , dos vectors d i ferents del vector z ero ,
i amb di f erents d i r ec c i ons , formen una base. S ' anomena dimensió
al nombre de vectors d ' una b a s e .
a ) Qu i n a é s l a d imen s ió de la r e c t a ?
b ) Dibuixa d o s vectors de l p l a q u e f orm in b a s e , i dos que no .

E-8
-+ -+
Hem obs ervat que don a t s do s ve ctors , v i w, d e d i f erent di-
-+
r e c c i ó , qua l s evo l a l tre vector , h , de l p l a e s pot e s cr iure c orn
a:
-+ -+ -+
h = À V+ µ W

-+
e s s ent À i µ nomb r e s rea l s úni c s pe l ve ctor h .
À
A aqu e s t pare l l de -+ nomb r e s que l ' e s c r i u rem
-+
( µ ) , l ' anomenarem
-+
components de l v e c tor h , r e s pe c te a l a b a s e { v , w } .
-+ -+ -+
Donada l a b a s e { v , w } , de l p l a i e l vector r :

J
w/ V
-
'
'
,,
'.... r
'\
"'

+ -+ -+
a ) E s cr i u r en func i ó de v i w.
-+ -+ -+
b ) Qu ines s ón les compone nts de r en l a b a s e v i w?
/2
c ) Dibuixa e l s vectors x = { -2 }; y = { o }¡ z = { _y; l; -+
-+ 1 -+ -+

t = {·o/:\;
� = { -y� } .

47
 d ) Canv i en l e s components d ' un vector s i c anvi em l a b a s e ?
. 3
+ +
e ) A l a b a s e { v , w ,} é s e l mateix v e c to r e l { 2 }que e l { 3 R Té
2

importàn c i a l ' o rdre de l e s com�onent s ?

+ +
g ) Quine s s 6n l e s components de v ? I l e s de w ?

E-9

La b a s e {� 1 , � 2 } és formada pe l s vectors repre s entants a l a

f i g ur a :

�"

a ) D ibuixa e l s vecto r s � = { �} i y = { § }.
+ +
b ) F e s grà f i c ament l a s uma x + y i c al c u l a l e s components
d e l vector s uma .
+ + + +
c ) Qu ina r e l a c i 6 h i h a entre l e s c omponents de x , y , i x + y?
+
d ) D ib u ixa e l v e c tor 3 x i c a l cu l a l e s s eves c omponen t s . Qu ina
+ +
r e l ac i 6 h i ha entre l e s components de x i l e s de 3 x ?
e) Repeteix e l prob l ema amb e l s v e c tor s :

E-10
+ +
a ) Donada l a b a s e { e 1 , e z , } ve c to r s repr e s entan t s a l a f i g ur a ,

i/'
/
/
l/ -
-

48
 dibuixa e l s ve ctors :
-1
z= {
+ +
{�} }
.
x = { 1/2 } '
y = 1 l¡
.3

+ + +
b ) Fes g r à f i cament , l a s uma x + y + z i c a l cu la l e s s ev e s
componen ts . Qui n a r e l ac i ó h i h a entre l e s c omponents de
x , y , z , i l e s de x + y + � ?
c ) C a l c u l a l e s components de l s s eqüents vec tor s :
+ + + + + 2 + + + ¡- + + r= +
r = x - 2 y + z ; s = } x - y ; . t = 2 x - TT y - v 3 z

E-11

a ) Què vol d i r " ar i tme t i t z a r e l s vector s " ?

+ + + +
b ) S i w = 'A v , ¿ com s ón l e s di r e c c ions de v i w ?
+ +
c ) S i no é s po s s ib l e trobar un À t a l que w = À v , ¿ què pots
+ +
d i r de l e s di recc ions de v i w?
d ) Quan d i em que {s} s ón l e s c omponents d e l v e c t o r h en la
base {�, � } , ¿ què s igni f i c a ?
e ) Les c omponents d ' un vector re spec te a un a b as e , ¿ só n ú n i ­
que s ?
f ) Les components d ' un vector , ¿ s er an l e s mate i xe s s i c anvi em
de b a s e ?
g ) Qu i n e s s ón l e s componen ts d e l s vectors de l a b a s e ? , i de l
+
O?
h ) Té impor tàn c i a l ' o rdre de l e s c omponents ?
+ +
i ) Qu ina r e l a c i ó h i ha entre l e s components d e V + w i les
+ . +
de V 1 W?.
+ +
j ) Qui na r e l a c i ó hi h a entre l e s c ompon e n t s de W i l e s de À w ?

P ROB L E M ES D ' A P L I CAC I Ó

E-12
+ + +
y = e 1 - 2/ 3 e 2

+ + + + + +
C a l cu l a : x + y , x - y , 3 x - y

49
 a ) Gràf i c arnent
b ) Per components

E-13
,.. -+ -+ -+ -+ -+
S i : x = 4u 3u i x = Bu - 3u
l 2 l 2
-+
Ale shore s , u é s igual a z ero?
l

E-14

Cons iderem tots e l s vectors amb l e s components , r e s pecte a

la b a s e { � , � } , comp l i n t : { } = { /\. .
l 2
� b
Rep r e s enta tots aque s ts vectors amb origen en punt O .
Quina f i gura formen e l s extrems d ' aques ts vector s ?

E-15
-+ -+ -+ -+
S i tenim dos vectors v i w di ferents de O , i un a l tre h de
-+ -+ -+ -+ -+ -+
forma que : h = 4 v + 3w i h = 2 , 5v + 2 , 5w
-+ -+
Corn s 6n entre s i les d i r e c c i ons de v i w ? I l e s long i tuds ?

E-1 6
-+ -+ -+
Demos tra que s i À v + µ w = O amb À ò µ d i s t i n t s de z ero ,
-+ -+ -+ -+

a l e s hores v i w tenen la ma teixa di r e c c i ó . ( v i w s ón di feren t s

-+
de O ) .

E-1 7

Corn h as vi s t ab an s , l e s components d ' un vec tor var ien en c an­

v i ar els vector9 de b a s e . Però , en c er te s cond i c ions , podr em co­
nè ixer l e s components de l v e c to r en la nova b a s e , p . e . :
-+ -+
a) Dibuixa e l s vectors u i u que tenen per components
l 2
· �'
n } i { - n respect ivament en l a b a s e �1 v1 1 , v 2 fl ,
-+

50
 -+ -+ -+
.b ) Qu ines s e r i en l e s components de x = 3u + Su re s pe c t e
-+ -+ l 2
a l a b a s e formada pe l s ve c tors V i V ? ( Re s o l e l pro-
l 2
b l ema g r à f i cament i an a l í t i c ament ) .
-+ -+
c ) Qu i n e s s er ien l e s components de {�} ( expre s s at en { v , v })
-+ -+ 1 2
2
en la b a s e u u ?
l l

F, P ROB LEM E S D E C O N S O L I DA C I Ó

P e r r e s o l dre e l s p rob l emes s egüents h auràs d ' a p l i c a r e l que

has es tud i a t ab ans re s pe c t e a l s vectors i la s eva a r i tme t i t z a ­
ci6 .

I . A P L I CAC I ON S D ELS VECTORS A LA G E O ME T R IA

E l s prob l emes s egüents et perme tran veure que e l s v e c tor s

poden é s s e r una e i n a mo l t ú t i l per a l ' e s tudi d e la Geome t r i a .

F-1

Un vaixe l l que f a e l tra j e c te Alacant- P a lma t r i g a aproxima­

dament 9 h . S i en e l punt E t rob a una a l tre vaixe l l que segueix
la t r a j e c tò r i a V - D i que ha trigat dues hores per anar de V
a E.

l \'
l
.t-- - - - - - - - - - - -;
... ....... ...
...

l
"¡

l \ /
, /
11 \
\ E / -"
....,, --{./
� /
l
l ... -- -1' l
l
/. .......
__
/ l

\ l
_:
_.... ..
\ l

. ....,_ __.
B
V
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

V és e l punt mig del s egment AB

51
 a ) Quant tr iga e l s egon vaix e l l per anar de F a D ?
b ) Quant h a trigat e l l r . v a ixe l l per anar d e A a E?

I nd i c a c i 6 : Demos tra l a s egüent prop i e ta t geomè tr i ca : S i ABP D

é s un par a l . e log ram , i V é s e l pun t m i g d e AB , l lavors V D i AP
e s t a l len a un pun t E , t a l que AE é s un terç de AP , i V E és un
terç de V D .

a ) Cons ide ra la b a s e fL AE
+ + }
, EV .
+ -+
b ) Expr e s a DE i E P en aqu e s t a b a se
.

+ +
c ) uti l i t z a la i gua l tat DE + EP = 2 ( AE + EV )

F-2
+ +
Demos tra que DE , é s s en t D e l punt mig de AC , é s igual a la
+
mei tat de AB i que E é s e l punt mig d e l costat CB .

F- 3

Demo s tr a an a l í t i c ament que les d i agon a l s d ' un par a l . le logram

es t a l l en al punt mig de cada una d ' e l le s .
+ + + +
I ndi c a ci 6 : Aga f a e l par a l . le logram OABC , a = OA , b = OB ,
->- + + + + +
c = OC i demos tra que a + 1 / 2 (c - a) = 1/2 b .

52
F-4

Cer ta persona e s va a s s abentar que , en e l l lo c on h i ha ente­

rrat un tre s or , h i c r e ixen tan s o l s t r e s arb re s : un roure , un pi
i un bedol l . Per trobar el tre s o r s ' ha de s i tuar s ota el bedo l l
( a l a fi gura , aque s t e s de s i gna amb e l pun t A ) , g i ran t- s e d e cara
a l a l ín i a r e c t a que pas s a a travé s d e l roure i e l pi ( a la f i gura
són els punts R i P ) . E n aqu e s t cas , e l roure ha d ' e s tar a l a
d r e t a i e l pi a l ' e s quer ra . D e s prés é s nec e s a r i d i r i g i r - s e c ap
a l roure compt ant e l s pas s o s . Arr ibant a l ' arbre e s v i r a en an-
g l e r e c te c ap a la dreta i es dóna la ma teixa quanti tat de pa s s o s
q u e s ' ha donat entre e l b edo l l i e l roure . En aqu e s t punt é s n e c e s ­
s ar i aturar- s e i c l avar un j a ló ( a l a f i gura és e l p u n t J 1 ) . D e s ­
pré s s ' ha de r e tornar cap a l bedo l l i d i r ig ir- s e d ' aque s t c a p
a l pi , comptant e l s pa s s os . En arr ibar a l p i e s v i r a en a n g l e r e c ­
te c a p a l ' e s querra i e s dóna la mateixa quan t i tat d e pa s s os que
e s va donar entre e l bedo l l i e l pi . En aque s t pun t c a l aturar- se
i c l avar un a l tre j a ló ( en la f ig . el punt J 2 ) . El tre s o r e s tà
enter r a t , prec i s ament en e l cen tr e , entre e l s j a lons ( en l a f ig .
é s e l pun t T ) . E l bus cador d e l tre s or quan v a arr ib a r , tan s o l s
v a trob ar e l roure i e l p i . No h i havi a c ap s enyal de l b edo l l .
P e r ò , a i x í i tot , va trobar e l t r e s o r , com s ' ho va f e r ?
a ) Supo s a q u e e l b edo l l es troba e� u n punt qu a l sevo l A ' i
repeteix e l procés .
b ) U t i l i t z a e l prob l ema ante r i or .

p R

53
F- 5

E l bari c entre d ' un tr i ang l e é s e l pun t on e s ta l l en l e s tres

•
mediane s . D emos tra que l a d i s tàn c i a d e qua l s evol vèrtex a l bar i -
centre G , é s e l dob l e d e l a d i s tànc i a de G a l pun t m i g de l c o s ­
tat opos a t a l vèr t ex .

+ + + + + +
Ob s erva que AG = AB + xBD = AB + x ( AD -AB } =
+ + +
AB + x ( l / 2 AC - · AB }
i de la mateixa manera
+ + + +
AG = yAP = y · ( l / 2 ) ( AB + AC }
on x i y repre s en ten nombres reals .
I gua l an t aqu e s te s expres s ions es r e s o l el prob lema .

F-6

a ) Vols me surar l ' a l ç ada de l penya- s eg a t de la f i gura . Exp l i ­

ca com e s pot fer s i so l amen t compte s amb un pal de 2 m
d e longi tud i una c i nta mètri c a .

L_..___
54
 � n l ' apar tat anter i or has uti l i t z at e l teor ema de Th a l e s . En
aque s t , uti l i t z arem els vec tors per a comprovar aque s t teorema
que , com j a s ap s , té importants ap l i c a c i ons pràc tique s .

b t Dona ts e l s s egments de r e c tes OB i OB ' . Les t a l l em per

les r e ctes par a l . l e l e s AA ' i BB ' . P e l que has e s tudi a t ,
+ + + + + +
é s c l a r que , OB = pOA , OB ' = mOA , i BB ' = nAA ( on P , m i
n s ón tre s nomb res r e a l s ) .

'
'
'
'
'
'
'
'

Ten i n t en compte que les components d ' un vec tor no c anv ien ,
s i no canviem la b a s e , comprova e l teorema de Tha l e s , és a
dir :

OB ' = OB = B B '
OA1 OA AA '

( o , d i t d ' una a l tra manera , que p = m = n ) .

•

II. PR O B LEME S R E F E R EN T S A LES MAGN I TU D S VECTOR IALS

A l ' apartat de les magn i tuds ve c tor i a l s hem vist que aque s t e s
e s represen ten m i t j ançan t vector s , a i x ò f a que e l q u e h e m d i t r e s ­
pe cte a l ' ar i tmet i t z ac ió d e vec tors e s pugu i ap l i car a le s magn i ­
tuds vector i a l s .

55
 Un cos de 1 0 0 Kg e s m an té en equ i l ibr i m i t j an ç ant due s corde s
com s ' ind i c a a l a f i gu ra . B u s c a l a tens i ó de l e s corde s .

F-8

La barca de l a f igura é s ancorada en aigüe s de corrent 6 Km/h

amb d i r e c c i ó NO- S E i s enti t cap al NO . Quan e s p o s a en marx a ,
qu ina h a d ' é s s e r l a ve lo c i ta t deguda a l motor d e l a barc a , per
tal que la veloci tat e f e c t iva t ingu i d i r e c c i ó S -N i s enti t cap a l
N?

i
N¡

��
In
� i

,
•

1
.1

,,
\\

corrent ¡ / /i ·

',, -/:: /
r·

F-9

Un cava l l e s tira una b arca amb una f or ç a de 3 0 0 Kp . Per fer­

ho u t i l i t z a una corda de 50 m de l l arqàr i a . Tenint en compte
que la b arca naveg a a una d i s tàn c i a de 1 0 m de la vorera d e l
cana l , c a l cu l a :

56
 a ) E l mòdu l de l a f o r ç a que tendeix a arros segar la barca pe l
cana l .
b ) L a força transver s a l que h a de fer e l timoner per manten i r
l a bar c a a 1 0 m de l a vor e r a .

F-10

C a l c u l a l ' acce l e r a c i ó d ' un mòb i l que b a ixa per un p l a i n c l inat

3 0 0 amb l ' hor i t zonta l , ten int en compte que el co e f i c i ent de f r i c­
c i ó c i nè t i c é s igual a 0 , 2 .

F-11

En un p l a i n c l inat 3 0 o amb l ' hor i t zonta l , e l coef i c ient de f r i c ­

c i ó cinè t i c entre e l c o s i e l p l a é s i gu a l a 0 , 2 5 . Trob a e l mòdu l
de l a for ç a para l . le la a l p l a que e s tem ap l i cant a un cos de
1 0 0 kg s i e s tà pu j an t amb un a v e l o c i tat cons tant .

F- 1 2 •

Un tren e s mou amb a c c e l e r a c i ó gai rebé un i f orme . Una per s on a

que h i v i at j a di ntre vol c a lcular aqu e s ta acce l er a c i ó ; p e r fer­
ho seg ue i x e l s egüent procé s : f e rma un pe s de 1 0 0 g a un f i l
de l metre i pen j a e l pèndo l format , i amb e l moviment de l tren
el pèndo l es de svia f i n s que F adqu i r e i x un va lor suf i c i ent per
comun i c ar al pe s un a acceleració i gu a l a la de l tren , però en
s e n t i t con t r a r i ( amb una reg l e g r aduat s ' ha me surat que x = 0 , 1
m} .
Qu ina é s l ' acceleració de l tre n ? ( SUGGERIHENT : uti l i t z a e l
prob lema F - 5 t .

x 57
2 G EOM ETRIA A M B COOR D E NADE S --

A, I NT R O D U C C I Ó ( *)

E n l a primera me i tat de l s e g l e XVI I, va néixer una b r anca

comple tament nova de les m a t emàtiques : La Geometria A m l itica , que
va e s tab l i r un nexe d ' unió entre le s corbes del pla i les equa­
c i on s a lgeb r a iques amb due s incògn i te s , que ab an s s ' e s tudi aven
per s epar a t . Fa 2 . 0 0 0 anys , e l s g r e c s j a e s tud i aven a lgune s cor­
bes de l pla com : c ir cumferèn c i e s , e l . l i ps i s , h i pèrbol e s , parà­
b o l e s , les qu a l s reben el nom de cònique s perquè e s poden ob te­
nir com e l re s u l tat de l a inter s e c c i ó d ' un c on i un pla c om es
pot veure a l a f i gura :

(* ) Aqu e s ta i n tr o ducció és un r e sum de l a i n troducció a la geometr i a ana­

l í t i c a d� l l libre La ma tematica : su conteni do , métodos u significado .
A.U. , nQ 6 8 .

59
 D ' a l t r a b anda , l e s equa c i on s a lg eb r a ique s amb que s incògn i te s
com , per exemp le , 2x + 3 y - l = O , no e s c ons i de r aven impor t ants
perquè ten i en i n f i n i te s s o l u c ions ( s i donem e l va lor x = O ,
3 y - l = O , y = 1 / 3 , per tant : x = O , y = 1 / 3 és un a s o lu c i ó
d ' aque s ta equac i ó ; s i anem donant v a l o r s a la i c s , ob tindrem in­
f i n i te s s o luc ions de l ' equaci ó ) .
Va é s s er la geome t r i a ana l í t i c a la que va f er veur e la cone-
xió que hi hav i a entre aque stes dues qüe s ti ons . L ' apar i c i ó d ' aque s­
ta nova branca de les matemà tiques no v a é s ser a c c i denta l , la
tran s i c i ó a E uropa a l s nous mètodes de produ c c i ó va requer i r e l
progr é s de quas i totes l e s c iè n c i e s . Dur ant e l s e g l e XVI , a to-
tes l e s b r anques de les c i è n c i e s natur a l s s ' havi en anat acumu l ant
dades emp í r iqu e s i s ' hav i en per f e c c ionat e l s ins trumen ts d ' ob s er­
vac i ó i , en l loc de les teo r i e s e s c o l às tiques j a an t i quad e s , s e ' n
van c omen ç ar a c r e ar a l tres de nove s .
E l ràpid des envolupament de l a n avegac ió d ' a l tura neces s i tava
urgentment con e i xemen ts més avan ç a t s d ' as tronom i a i mecàn i c a ,
a ix í c om la guerra que anava i n corporant e l s avenços d e la me cà­
ni c a . De l s nou s cone i xements des tacar em :

l . LA NOVA CONCE PCI Ó ASTRON ÒMI CA

C l audi P to l emeu , matemà t i c i a s tr ònom grec , va e s cr iure cap

a l ' any 1 5 0 J . C . un l l ib r e , l ' A lmages to , en el qual donarà f ò rmu -
les per a c a l cu l ar e l s moviments d e l s p lane te s . Les f òrmu l e s es
b a saren en l a h ipòte s i s que tots els p lanetes g i raven en tra j ec ­
tòr i e s c i r c u l a r s a l vo l tant d ' un centr e , q u e a la veg ada ai r ava
s eguint una t r a j e c tòr ia c i r cu l ar amb centre C pròx im a la Terra .
( E l cer cle que d e s c r iv i a e l p l aneta e s de i a " epi c i c le " , i e l aue
de s c r iv i a el centre de l ' epi c i c l e al vol tant de la Terra " de f e r ent " ).
De f o rma que e l mov imen t angu l ar de l centre de l ' ep i c i c le era
un i forme v i s t de s d ' un pun t E ( l ' eauan t ) que es tava a l ineat
amb l a Terra i el centre d e l de f e ren t .

60
 Copèr n i c va pub l i car , en 15 4 3 , De Revo lu tronibus Orbiwn Ce l e s tiwn.
Aqu e s t l l ib r e f ou e s cr i t a g a f ant com a mode l l ' Almage s to i amb
l a inten c i ó de re formar i s imp l i f i c ar les té cni que s emprade s en
e l c à l c u l de l e s pos i c i ons de l s p l anetes u t i l i t z ad e s per P to l omeu
i e l s s eus s u c ce s s or s . Aque s t ob j e ctiu i n i c i a l va oor tar a Copèr­
n i c a e laborar una conce p c i ó di ferent de la de P to l omeu , la con­
cepc i ó h e l iocèntr i c a , bas ada en la te s i que e l s p l ane t e s g iren
en cerc le al vol tant de l centre de l ' ò rb i ta de la Terra , aproxi ­
madament o n e s tà e l S o l , no posant e n dub te e l s per f e c te s mov i­
ments c ircu lars de l s p l anete s .
Kep ler va per f e c c ionar l e s teor i e s copern i canes en e l s eu
l l ibre A s tronomia nova ( 16 0 9 ) , expo sant l e s dues pr imeres de l e s
s eves l le i s d e l moviment p l anetar i :
a ) E l s p l anetes e s mouen a l vo l tan t de l S o l en e l . l i ps i s , no
en c e r c l e s , e s s ent e l S o l un de l s s e u s f o cu s .

PRIMERA LLEI DE KEPLER

Traj e ctòr i a e l . líptica amb el Sol

en un dels seus focus .

61
 b ) E l s p lane t e s no e s mouen un í formeme_n t , s inó de tal man e r a
que , s i e s tracés u n a l ín i a de s de qua l s evo l d ' e l l s a l S o l ,
aque s ta l ín i a pas s a r i a a través de z one s d ' àrees i gua l s
d i n s d e l ' e l . l ips i en igua l s per íodes de temps .

SEGONA LLEI DE KEPLER

{ en iguals interva l s de temps )

E n l a s ev a Harmonica mundi ( 1 6 1 9 J , va enun c i ar la s eva ter­

c era l l e i del mov iment p l anetar i :

c )_ E l quadr at del per íode del temps que nece s s i ta un p l aneta

per compl e t a r la s ev a revo l u c ió al vo l tan t de l S o l , és
proporc ion a l a l cub de l a di s tànc i a mi t j a que el s epara
del S o l .

TERCERA LLEI DE KEPLER

3
T.2 K R.
l. l.
=

T = 1 any

\
\

R3::. 1.000

62
 Aqu e s tes l le i s van abatre de f i ni tivament l a conc epc i ó a r i s to­
t è l i c a de l mov iment per f e c tamen t c i r cu lar dels co s so s ce l e s te s
i l ' a s tronom i a d e Pto lomeu .

2. E L T I R DE P ROJE C T I LS

E n l a f i qur a podem veure l a i l . lu s tr a c i ó de l conc epte ar i s ­

tòte l i c de l a traj e c tò r i a d ' un proj e c t i l , concepc i ó que v a durar
f i ns que G a l i leu , en e l s e g l e XVI , va d e s c ob r i r que un pro j e c t i l
de s c r iu una paràbo la , com e s veu a l a f igur a de l a dreta .

B
,
J��
.t -�.
�
� ;
� �
.
� ;
� .
�

• •
� :
� :
� .

l
/ (e
:
l : .
•
.
•

•
.

•
.
•
•
•
•
•
•

lD
A

3 . LA LLE I DE BOYLE -MARI OTTE

Una propi e tat es s en c i a l i car acter í s t i c a de l a matèr i a en

e s tat gasós , és la s eva compre s s ib i l i ta t . Aqu e s t a pr op i e t a t , en­
cara qu e coneguda de s d e fa mo l t temps , fou e s tudi ada per p r ime ­
r a vegada de s d ' un punt d e v i s t a quan t i t a t i u per Rob e r t Boy l e a
� n g l aterra i per l ' abat Mar i o tte a Franç a . Boy le en 16 2 2 i
�ar iotte en 1 6 7 9 , van comprov ar , independentment l ' un de l ' a l tr e ,
cue : " A temper atura con s t ant , e l vo lum ocupat per una ma s s a ga­
s o s a é s i nve r s ament proporc ional a l a pres s ió que suporta " .

63
 p P = � o p.V = c
V

Prenent , sobre l ' eix d ' ab sci s se s , els

va lors de v (vo lum) i sobre e l d ' orde­
nade s e ls corresponents a p (pres sió ) ,
obtenim una branca d ' hipèrbo la .

D e s pr é s que Kep ler de s cob r í s que e l s p l ane tes g i r en al vo l ­

tant de l S o l en e l . l i p s i s , i Ga l i l eu que un a pedra l l ançada a
l ' ai re d e s criu una paràbo l a , fou nec e s s a r i c a l cu l ar aques te s
e l . l i p s i s , i de termi nar l a paràb o l a que recorre una b a l a d i s pa­
rada pe l s canons . Tamb é va intere s s ar l ' es tudi de la h i pèrb o l a
que la l l e i Boy le-Mar iotte donava p e r a l e s di s tinte s tempera­
ture s .
Aque s te s qüe s t ions , a m é s d ' a l tre s que no hem men c i onat , va
fer augmentar l ' interès per l ' es tudi de l e s corb e s d e l pla .
E n l a pr imera me i tat de l s e g l e XVI I , a l pr incipi de ls anys
1 . 6 00 , un grup co ns t i tuï t pe l s matemàt i c s mé s importants van
començar a preveure la idea d ' e s tudi a r l e s corbes de l pla amb
mètodes numèr i c s ( normalment s e ' n d i u Geome tria Ana l í t i ca ) . E l s
que m i l lor s ' adonaren de la po s s ib i l i ta t de crear una nova b r an­
ca de les matemà t i ques foren : P i erre F ermat , con s e l ler de l par­
lament de l a c iutat de Tou lou s e i matemàt i c f amós arreu d e l món ,
i e l conegut f i lò s o f René Des cartes . Aqu e s t e s t à cons i derat com
el pr i n c i pa l c reador de la geome tri a an a l í t i ca i e s cr iv í e l gran
tractat f i lo s ò f i c : "Discurs de l mè tode per a dirigir correc tament la raó
i buscar la v er i ta t en les ci ències amb aplicacions a la Diòptrica, Me teoro­
logia i Geometria .
L ' ú l tima par t d ' aqu e s t treb a l l , ti tul ada " Geometr ia " i pub l i ­
cada l ' any 1 6 3 7 , conté una expo s i c i ó b as tant c omp l e ta , encara
que no gaire c l ara , de l a teor i a matemàt i c a que de s d ' aque l l a
èpoc a s ' anomena " Geome tr i a an a l í ti c a " . D e s carte s , amb aque s ta
teo r i a , de s i t j ava crear un mètode general que pogué s ap l i c a r- s e
a l a r e s o l u c i ó de t o t s e l s prob l emes de la Geometri a, é s a d i r
q u e s ubm in i s tr é s u n mètode genera l de r e s o luc i ó .

64
B, E LS D O S C O N C E PT E S F O N AM E N TALS D E LA G E OMETR I A AMB C O O R D E N A D E S

E l s do s conceptes b à s i cs s ón : el de le s coordenade s i e l de
r e l ac i onar l e s corb e s p l anes amb e quac ions a l geb r a i que s amb due s
i ncògn i te s .

1 . P R I ME R C O N CE P T E F ON AM E N TA L . C O O R DE NADE S D ' UN PUNT : " A R I TM E ­

T I T ZA C I O DE PUNT S " .

Per coordenade s d ' un punt , s ' entén e l s eolient : " ner un nunt
qua l s evo l , O , de l p l a e s tracen due s rectes perpend i cu lars ( ano­
menade s e ixos de coordenadas ) . Un punt P , d e l p l a ve de term inat
per un pare l l de nomb res ( x , y ) ; on el pr imer nomb re x ( anomenat
abs c i s s a del pun t ) , ens dóna l a d i s tàn c i a de P a l ' eix de les Y,

i e l s egon nomb r e y ( anomenat ordenada de l punt ) , ens dóna l a

d i s tàn c i a d e P a l ' eix d e l e s X . Aqu e s te s d i s t àn c i e s e s prenen
amb el seu s igne corr e s ponent ; p . e . : (-2 , 3) i (2 , 3) i (3 , -2 ) ,
etc . . . E l pun t d ' i nte r s e c c i ó d e l s e i xos d e c oordenades , é s a d i r ,
e l qu e té per coordenade s (0 ,0) s ' anomena or igen . Amb l a i ntro­
duc c i ó de les coordenade s ( anomenades car te s i anes en honor de
Des cart e s ) s ' obté " l ' ar i tme t i t z ac i ó de l p l a " i en l lo c de deter­
minar un punt gr à f i cament , només c a l donar un par e l l de nomb res
o rdenats ( x , y ) ; i , r e c íprocament , en donar un nar e l l de nomb r es
ordenat s , e s tem donant un nunt . ( S e supo s a que aqu e s t s conc epte s

¡
no s ón nou s per a tu ) .

· - · - · - · - · - · - · - ·- · - · - · - · ï .. )
(x fv
í
( - 2 , 3) ï - · - · - · - · - ·
l
l
l

· - · - · - · - · - · - · - · - · -1 ( 3,2) ! y
l
i l
l
i
----·-1---- x ----·

l
- · - · - · - · - · j ( 2 ,- 3)

65
 E l que f ar em a continu a c i ó s erà r e lac i onar l ' a r i tmet i t z ac i ó
d e l s pun t s de l p l a amb l a de l s v e c t o r s que v a s e s tudiar en e l
c ap í to l ant er i or .

1 . 2 RE LAC I Ó ENTRE E LS S I S TEME S DE COORDENADE S I LES BASES :

..
S I S TEMA DE REFERENC IA

B-1

a ) En el s i s tema de coordenad e s c ar t e s ianes de la f igura

dibuixa el punt : P = (2, 3) .
b ) D ib u i x a l a f letxa d ' extr em P , prenent corn a or i g en , l ' or i ­
g e n d e coordenad e s .
-+ -+
e) E l s vec tors e 1 i e 2 de l a f i gura f o rmen un a b a s e . Trob a
-
l e s components de l ve c tor OP en aque s ta b as e . Qu ina r e la-
c i ó h i h a entre l e s coordenade s de l pun t P i les components
-+
de l vector OP ?

NOTA : F i:x:ar un s1:s tcma de coordenades , és a dir, dona.r uns eixos 1_, una. u ni­

tat a cada eix, equival a fixar un punt O i dona.r una. bas e de l s v ec­
tors de l p la . Norma lm ent aques ts eixos són perpendicul ars i la uni tat
és la mateixa en cada eix, per la qua l cosa e ls vectors de la bas e
-;1 i -;2 s ó n d e l a ma te-ixa longi tud i perpendicu lars. Però això no ha
d ' esser forçosament aixi; tan s o ls cal dona.r un punt com a origen de
coordenade s, i uria bas e qua ls evo l perquè qua lsev o l punt de l p l a quedi
de termina t per un par e l l de nombres, com po ts veur e en e l prob l ema
s egüent . Sempre qu e ens donin un punt com a origen de coordenades i
una base, direm que t enim un s i s t ema de. r e f e rènc i a .

66
B-2

a ) En e l s i s tema de r ef erènc i a de la � igura , dibuixa e l s

s egüents pun ts : A = ( 2 , 3 ) ; B = ( - 1 , 2 ) ; C = ( 1 / 3 , l ) �
D = ( O , O) ; E = (-2 , -
1/2 ) .

b ) Fes e l mate ix amb e l s i s tema de r e f er èn c i a : { O ,

c ) P r en un s i s tema de r e f e r è n c i a �O , � l ' � 2 f i un pun t P ,

qu a l s evo l .
d ) De f i neix coordenades d ' un punt P en un s i s tema de r e f erèn­
cia .
e ) Les c oordenade s d ' un punt , var i en en vari a r l a b a s e ? I en
variar el pun t d ' or igen? I en vari ar l ' ordre d e l s vec tors
de la b a s e ?

67
PROBL EMES D 1 APL I CA C I Ó

B-3

a ) C onte s ta , s en s e dibuix , en qu i n quadrant és e l pun t A

(l, -3) .
b ) E n quins quadr ants po t é s s er un punt , s i l a s eva ab s c i s s a
é s pos i t iva?
c ) L ' extrem de l vector - Sv 1 , s i l ' ori gen é s e l pun t O , qu ines
-+

coordenade s té?

B-4

Donats e l pun t s A ( O , O ) ¡ B (1 ,2) i C ( 4 , 3 ) . Qu ines h an d ' é s ­

s e r l e s coordenad e s de l pun t O perquè e l quadr i l àter ABCD s i gu i
un par a l . l e logram ?

68
B-5

Dibuixa e l s punts A ( 4 , l ) i B ( 5 , 5 ) i b u s ca le s coordena­

de s d e l punt mi t j à d e l s egment AB .

B-6

a ) Què é s un s i s tema de coorde nades ?

b ) Qu i n e s coordenade s té l ' or igen?
c ) Què é s un s i s tema de r e f erènc i a ?
d ) Quines di f erències hi ha entre u n s i s tema de coordenade s
i un s i s tema de r e f erènc i a ?
e ) Corn són r e l ac ionade s l e s coordenades del punt P ? I l e s del
�
vec tor OP ?
f ) Corn def i n i r i es l e s coordenades d ' un punt en un s i s tema de
re ferènc i a ?
g ) Són únique s ?
h ) S i canv i em l a b a s e , c anvien l e s coordenade s de l _pun t ?
i) I s i canv i em l ' o r ig en d e coo rdenade s ?

.P

69
 � . S EG O N C O N C E PT E F O NAME N T A L . " C O M PA RA C I Ó DE LES E QUAC I O N S

AMB DUE S I N C O G N I TE S I LE S CORBES DEL P LA "

Aban s de Des cartes , quan e s p l ant e j ava una equ a c i ó a lgèbr i c a

amb due s incògn i te s : p . e . 2 x + 3 y = 3 , e s de i a que e l prob l ema
era indetermi nat , j a que era impo s s ib le determ i nar aque s tes in­
cògn i te s de s de l ' e smentada equac i ó ; pod ia as s ignarse qua l s evol
valor a una de l e s incògn i tes , p . e . x = 6 , i , una veg ada sub s t i ­
tu í d a e n l ' equac ió , e s podi a ob ten ir una equ a c i ó d e primer grau
amb una i n cògn i t a ( en e l no s tre exemple , 1 2 + 3 y = 3 ) que , en
genera l , té s o l u c i ó ( en aqu e s t cas y = - 3 ) . Cada v a l or de x , ar­
b i tr àr i ament e s co l l i t , amb el corr e s ponent trobat per a y , ver i ­
f i quen l ' equ a c i ó donada . (6 . 2 + 3 ( - 3 ) = 3 ) . D ' aqu e s ta manera
es de i a que una equac i ó indeterm inada no ten i a interès .
D e s c ar tes con s i derà la s i tu a c i ó des d ' un ang l e di feren t : Pro­
pos à que , en una equac i ó amb du es incògni tes , l a x f o s cons ide­
rada c om l ' ab s c i s s a d ' un pun t , i l a y cor r e s ponent com l a s eva
orden ada . Si es donen diver sos v a l o r s a la incòg n i ta x , i per
a c a da un d ' aque s ts valor s , e s c a l cu la l a y cor r e s ponent , s ' ob t é
u n conj un t d e punts que con s ti tue ixen u n a corb a .
E n e l c a s 2x + 3 y = 3 , s i comencem a donar valors , ob tenim :

per a x = o y = l ' punt ( o ' l )

per a x = 3 y = - 1 , punt
( 3 ' -1 )
7
per a x = 5 ( 5 ' ]_ )
y =- 3'
punt
3
per a x = 6 y = - 3 , punt
(6 , -3)

Repres entant aque s ts punts ( i a l tr e s mé s ) e s pot comprovar

que la corb a , en aqu e s t c a s , és la l í n i a r e c t a de la f igura .
( E s cons idera l a r e c ta c orn la corba mé s s impl e ) .

70
 t

l
·+·---�--��-¡ +1 - ·- - - - - - - - - -
i

E n genera l , cada e quació amb due s incògni tes e s tà r e l a c i ona-·

da amb un a corb a tota lment determinada en e l p l a , que repres en­
ta la to ta l i tat d e l s pun ts , que ve r i f iquen l ' equa c i ó .
I , rec íprocament , a una corba d e l p l a l i cor r e s pon una e qua­
ció a l gèb ri c a amb dues i ncògn i tes . ( Mo l te s veg ade s ens inter e s ­
s ar à , donada una certa corb a , determina r , s i e s not , l a s ev a
e quac i ó ) .
A continuac ió , uti l i t z ant e l que h em vi s t de vectors , f arem
e l s egüent :
E s tud i ar em l a corb a d e l p l a més s im p le : l a r e cta . Cer ca rem
d i s t i n tes equacions que comp le ixen e l s pun ts d ' una r e c t a .
En l l ib r e s po s te r i o r s f arem e l mateix per la c i rc um f erènc i a ,
la paràbo l a , l ' e l . l ip s i i l a h ipèrbo l a .

C, LA R E CTA

l .
,.

P R O B LE M E S D ' I NT R O DU C C I O

C-1

Un g lobus sonda uti l i t z at per una e s ta c i ó d e l S ervei Meteoro­

lòg i c de l s P i r ineus pe r a mesurar la temperatura a d i f e rents a l ­
çades , por ta incorporat u n te rmòme tre .

71
 S ' ha ob s e rvat que c ada 2 0 0 m d ' a l çada l a temneratura d i s ­
minue i x l o C aprox imadamen t . En u n di a de termi nat l a temper a tu­
ra arr an de terra és de 1 0 º c .
a ) B u s c a l a f ó rmu la d ' a qu e s ta f un c i ó i repr e s enta- l a g r à f i ca­
ment .
b ) A quina a l ç ada é s e l g l obu s quan e l termòmetre que por t a
a s s enya l a l a 6 , 2 o C ?
c ) Qui n és e l s ign i f i c at f í s i c de l pendent d ' aque s ta r e c t a ?

C-2

Un l logater v o l a c l a r i r quant paga de g a s s egon s e l con s um ,

b a s ant- s e en l e s dades de quatre rebuts ( en un per iode en què
no hi ha h agut mod i f i c a c i ó de t ar i f e s ) .

FACTURE S CORRE S P ONENTS CONS UM DE GAS IMP O RT DEL REBUT EN

ALS ME SOS DE : EN m 2 p t e s . ( SENSE IMPOSTOS )

Juny Juliol 83 114 3 . 148

Ago s t S e temb re 83 l 05 2 . 947
Octubre N ovembre 83 143 3 . 796
D e s embre - Gener 83-84 1 51 3 . 975

3
a ) Anomenarem x e l s m d e g a s cons um i t s durant e l s dos m e s o s
d ' una f actura c i ó , y l ' impo rt de l rebut , i e s tud i a r em la
fun c i ó x - y. Repr e s enta en un gràf i c els punts co rre spo­
nents a l s quatre rebuts . Té s ent i t un ir e l s pun ts amb una
l í n i a contínua? Per qu è ?
b ) Qu in t i pu s d e fun c i ó é s ? P er què? Trob a ' n l ' equac i ó . E l
preu , é s propo r c i onal a l con s um?
c ) Comprova que tots els rebuts e s poden c a l c u l a r amb l a fór­
mu la trobada .
d ) S i no hagués g a s tat gens de gas durant do s mes o s , què h au­
r i a pagat? F e s una i nterpr etació de l s par àmetr e s de la f un­
ció .
e ) Un ve í l i d i u que e l s eu rebut e ra de 2 . 0 4 7 pte s . Quants
3
m h a gas tat?

72
 2 . RE S U M D E 1er . DE B .U.P.

E n e l s dos prob leme s anter i o r s h a s troba t due s funcions que

tenen per g r à f i c una r e c t a . En e l l er . cur s de B . U . P . vàrem re­
s o l dre prob l eme s s emb l ants a aque s t s , on apar e i x i en funcions que
tenen per gràf ic una r e c t a . Això ens v a fer veure l a neces s i tat
d ' e s tudi ar aqu e s tes func ions i v a r èm trob ar que l a seva f òrmu l a
t ipus e r a y = a x + b . O n b e n s ind i c av a e l punt d e t a l l amb l ' e i x
de l e s ordenade s , i a , e l pendent , ens donava i n form a c i ó sobre
la inc l inació de l a r e c t a .

E l que f ar em ar a s e r à e s tu d i ar amb més deta l l le s r e ctes

u t i l i t zant el que ja saps de vector s .

3 . E S TU D I DE LE S E QUAC I O N S DE LA RE CTA

C-3

a) En e l s i s tema de r e f e rènc i a de l a f i gu r a , d ib u i x a e l vec­

tor -V = (i)
amb o r igen a l punt A = ( 2 , 2 ) . Qu ines són le s
coordenad e s de l ' extrem A ' .

73
 +
b) S i c o n s i d e r em e l pun t A' c om e l t r a s l l adat de A per v.

Qu ina r e l a c ió h i ha entre l e s coordenades de l s pun ts A i

+

A ' i l e s components d e l vector V?

c ) Comp l e ta el s egüent quadr e :

PUN T ORI GEN VE CTOR ( DE T RANSLAC I Ó ) PUNT F I NAL

A = (2 ' 2) A' -·

B = (1' -1) B' =

(3 '
1
C = C' =
2
)
D = ( 2 ' -2 ) D' = (- 1 ' - 1 )
E
( �
r. ( 2 1r , - 11)
� ·
....,

d ) Q u i n e s s ón l e s coordenades de l punt A ' r e s u l tan t de t r a s­

l l adar e l nunt A = ( a , a ) p e l vec tor
1 2
t = (�1 ) ?
2
A i x ó ho e s cr iurem :

+ (V 1) =
V
2

a ) C a l c u l a e l punt P ' r e s u l tant de t r a s l l adar e l punt P =

(3 , 2) amb e l vec tor t = (�) . _

74
 b ) C a l c u l a e l pun t P " r e s u l tant de t r a s l l adar p amb e l vec to r
-+ -+
2v . I dem P " ' amb e l vector 3 v .
amb e l s ve c tors 2 v , -v , - 2 v , -
l -+ -+ -+ 3 -+
p
2
c ) Tr a s l lada e l pun t v.
d ) D ib u ixa , en e l s i s tema de r e f erènc i a de l a f igura , e l punt
P i els seus tras l l adats dels apa r t a t s a) , b) i c ) . Què
ob s erve s ?
-+
e ) S i tras l l adem e l pun t P amb to ts e l s mú l t i p le s de v , qui -
n a f igura formar an e l s punts r e s u l tan ts ?

C- 5

S i P é s e l pun t ( l , 2 ) i � é s e l ve ctor (�)

-+ -+
a ) D ibuixa e l ve cto r OP i , amb or igen P , e l vector 2 v , s uma ' l s
-+ -+ -+
i d ibuixa e l vector r e s u l tant OP ' ( PO ' = OP + 2v) .
-+ -+
b ) Per quin nomb re t , h a s de m u l t i p l i car v perquè aga f an t tv
amb o r i gen P , ar r i b i s a l pun t P " .

/
/
p "/
Jj
/
/
/
/
/
/
-

/
/
/ o

-+ -+ -+ -+
D ibu ixa e l vector OP " r e s u l t ant de s umar OP amb tv ( OP " =
-+ -+
OP + tv )
-+
c ) A l ' ap artat anter ior , donat P " , P i v , h a s trob at un nomb re
-+ -+ -+
t t a l que OP ' = OP + t.v. Creus que a i xò é s ver i tat pe r a
qua l s evo l a l tr e punt H de l a r e c ta de l a f igur a .

75
C-6

Ve i em , don c s que la cond i c ió que h a de ve r i f i c ar un punt P

-+ -+ -+
per é s s er de l a r e c t a és : OP = OP + tv d i ta " equac i ó vector i a l
-+
de l a r e ct a " on v é s un vector que té l a mat e ix a d i r e c c i ó de la
r e c ta , d i t " vector d i r e c tor " , t és un paràmetre que en v a r i a r ens
-+
dón a e l s pun ts de l a r e cta , i OP és l a f letxa d ' or igen , e l de l e s
coordenad e s , i extrem u n punt , P , de l a r e c t a .
a ) E s c r i u l ' equ a c i ó vector ia l de la r e c ta que té pe r vector
-+
3
d i r e c tor a v = ( 4 ) i pas s a pe l punt A = ( 2 , - 5 ) . Trob a
t r e s pun t s .
-+
b) I dem amb V = (-� ) i A = (-3 , 4) .
-+
c) I dem amb V = ( Ó ) i A = (O, 2) .
d ) Qu ante s d ade s c reus que són n e c e s s à r i e s per a determ inar
una r e c t a ?

C -7

a ) E s c r i u l ' e qua c i ó vec to r i a l de l a recta de v e c t o r d ir e c to r

v = ( 47 ) i que pas s a pe l pun t P = ( l , 3 ) .
-+

b ) E s cr iu l e s iqua ltats entre l e s coordenade s donade s Der

l ' equ a c i ó vector ia l .
c ) L e s equaci o ns obt i naud e s e s d iu en " eauac ion s paramètriau es
de l a r e c ta " . Donant a t e l s v a l o r s l , O , - 2 , 4 , c omprova
l 3

grà f i c ament que e l s pun t s ob t i ngu t s són s ob r e la r e c ta .

d ) E s c r i u le s equ a c i ons paramètriques de l e s r e c te s de l pro­
b lema anter i o r .
e ) E s cr iu l ' equ a c i ó vec tor i a l de l a r e c ta que pas s a de l punt
V -+
p = (a , a ) i té de vector a v = ( V i ) . S i P = ( x , y )
l 2
é s un punt qua l s ev o l d ' aqu e s t a recta , 2 e s cr i u l e s corre spo-
nents e qu a c ions paramè t r i que s .

C-8

a ) E s cr iu l e s equac ions vector i a l s i paramètr i c a de l a r e c ta

de vector d i r ector � = ( �) que pas s a pe l punt P = ( 2 , 3 ) .
b ) Aï l l a e l par àmetre t a cadas cuna de l e s equac i on s paramè­
t r i que s ; i g u a l a e l s re s u l tats ob t inguts . E n r e s u l ta una
e qua c i ó que r e l a c i ona les coordenad e s d e l s pun ts de l a rec-

76
 -

ta . E s l ' equa c i ó con t í nu a de l a recta .

c ) E s cr i u l e s equac i ons ve c tor i a l s i pa ramètr i c a de l a r e c ta
de vector d i r e c tor �
v
( 1 ) i que pas s a p e l pu nt P (a , a ).
V2 l 2
= =

AÏ l l a e l par àmetre t a c a d a s cuna de l e s equac ions paramè-

t r i ques i igu a l a e l s re s u l tats . Ob s e rva el paper que f an
le s coordenades d e l pun t P i l e s components de l ve c tor di-
-+
rector v .
d ) Troba l ' equació contínua de l e s rectes d e l s prob leme s C - 6
i C- 7 .

C-9

a ) E s cr iu l ' equ a c i ó ve c tor i a l de l a recta de ve c to r d i rector

-l
( o ) que pas s a pe l punt ( - 3 , 2 ) . Qu ina é s l a d i r e c c ió
d ' aque s t a recta? ( pots a j udar - t e f en t e l d ib u ix ) .
b ) E s c r i u l e s equacion s paramè t r i ques de la recta de l ' apar­
ta t ante r i o r . Q u i n s v a l o r s pot prendre la x? I l a y ?
c) Re corda qu i n a é s l ' equac ió d e l a r e c ta par a l . l e l a a l ' e ix
d ' ab s c i s s e s que pa s s a pel punt ( - 3 , 2 ) i re l a c iona - la amb
e l s r e s u ltants de l ' apar tat b ) .
d ) Podr í em e s c r i ur e l ' equa c i ó con t í nua d ' aau e s ta r ec t a ? Raona
l a r e s po s ta .
e ) Re f é s e l prob l ema per a una r e c t a de vector d i r ector � = (g)
i que pa s s a pe l pu nt ( l , - 1 ) .

C- 1 0

a ) Troba l ' equac i ó cont í nua de l a r e c ta de ve ctor d i r e c tor

-+ 2
v = ( 3 ) que pas s a p e l pun t ( 5 , 9 ) .
b ) Aï l la y en func ió de x , ob t i ndrà s l ' equ a c i ó exp l í c i ta de
la recta que j a cone i x e s . ( Re c o rda le s func ions po l i nòmi ­
que s de l e r . grau ) .
c ) Qui n a r e l a c i ó h i ha entre e l pendent de l a recta i le s com­
pon ents de l v e c tor d i rector?
d) E s cr iu l e s equac ions exp l í c i te s de l e s r e c t e s de l s prob l e ­
me s C- 6 i C- 7 i comprova q u e e s ver i f i c a l a r e l a c i ó trob a ­
da e n l ' apartat c ) .
e ) P odem e s c r iure l e s equa c i ons exp l í c i te s de l e s r e c t e s de l
prob lema ante r i o r . Raon a l a r e s po s t a .

77
C-1 1

a ) E s cr iu l ' equ a c i ó pa ramè t r i c a de l a recta q u e pa s s a pe l

punt ( 6 , 8 ) i que t é de vector d i re c tor � = ( {0 ) . .
b ) Ap l i c a e l mètode de reduc c i ó per e l im i n ar e l par àmetre
( l a t) .
c ) Tr ans forma l ' e quac ió ob t i nguda f ins que h i h a g i un z er o
e n u n d e l s d o s memb re s .
d ) S impl i f i c a l ' expre s s i ó ob ti nguda . Aque s t r e s u l tat s ' anome­
na " equa c i ó imp l í c i ta de la recta " .

C- 1 2

a ) Trob a l ' equac i ó impl í c i ta de l e s r e c t e s de l s apar tats a )

de l s pro ó l emes C - 7 i c - 8 .
b ) H i ha a l guna r e l a c i ó entre les components d e l vector d ir e c ­
t o r i e l s coe f i c ients de l a x i d e l a y , en l ' equa c i ó im­
pl í c i ta de la r e cta ?
c ) E s c r iu l ' equ a c i ó pa ramè t r i c a de l a r e cta de ve ctor d i r e c ­
tor ; = (� � ) , a ) .
q u e pas s a pe l pun t ( a 1
2
d ) Trob a l ' equ a c i ó imp l í c i ta d ' aqu e s ta r ecta .
e ) Com e s tan r e l a c ionades l e s components del ve ctor d i re c tor
i e l s coe f i c i ents de l e s v a r i ab l e s x i y en l ' equació im­
p l í c i ta de la recta ?

r. - l3

a ) E s c r i u l ' equ a c ió vecto r i a l de l a r e c ta que pa s s a per l ' o r i ­

gen ( O , O ) i té p e r vecto r d i r e c tor ; = (�) . E s cr iu , a més
les equ a c ions pa ram è t r i que s , contínua i exp l í c i ta d ' aqu e s ­
ta recta .
b ) Re lac iona l ' equa c i ó exp l í c i t a ob t i nguda amb l e s fun c i o n s
de propo r c iona l i tat .
c ) R e f é s e l prob l ema per a una r e c t a que pas s a per l ' or igen
-+
V
i que té per vector d i r e c tor v = ( i ) .
v2

C-14

a ) E s c r iu l e s equac ions exp l í c i te s de l e s r e c t e s t a l s que :

78
 PAS SEN PEL PUNT VE CTOR D I RE CTOR

{2 , -5} n}
-+
A == Vl =

{2 ,-5} { :D
-+
A = v2 =
{2 ,-5}
-+
V3
{ : i;s }
A == =

B {5,-1 } pendent 3/i.

{:� }
::::

{- 1 , -9 }
-+
C == V4 =

b ) E l vector d i r e c to r d ' una recta é s ú n i c ? Com e s re l a c i onen

e l s d i f e r ents ve c tor s d ir e c tors d ' una r e c t a ? Q u i ne s v a r i a ­
c i ons h i h aurà a les d i f e rentes equ a c i o n s d ' una recta , e n
sub s t i tu i r u n vector d i r e c tor p e r u n a l tr e ? E l pendent
d ' una recta , és ún i c ?
c ) P er ob ten i r l ' equ a c i ó d ' un a r e c t a nece s s i t em un de l s seus
pun ts . Pot s e r qua l s evol o b é n ' ha de ser a l gun d ' e spec i a l ?
P er q u è ? Quina var i ac i ó h i haurà a l e s di f erents equa c i ons
d ' una r e c ta en s ub s t i t� i r un pun t per un a l tr e ?

C- 1 5

a ) D ibuixa , e n u n s i s tema de r e f e r ènc i a cart e s i à , l a r e c t a

que pas s a pe l s punts A == ( 2 , 2 ) i B = (3, 4) .
-+

b ) Trob a l e s componen t s del vecto r AB .

c ) Trob a e l vector d i r e c tor de l a recta .
d ) E s c r i u l ' equac i ó de l a r e c t a que pas s a pe l s pun ts A i B .

C - 16

Com s aps , per pas sar de g r au s F a r enhei t ( x ) a graus c en t i ­

<;rads( y ) , e s fa s ervi r una f ó rmu l a del t ipus : y == a x _ ·+ b . Tenint
en compte que l O O o C e s corresponen amb 2 1 2 0 F i O Q C amb 3 2 0 F ,
determ ina l a f ó rmu l a anter ior .

C-17

a ) F e s un r e s um de totes l e s equ a c i on s que h a s trobat .

b ) Quan te s dades c re u s que ne c e s s i t es pe r a trobar l ' equ a c i ó
d ' una r e c t a ?

79
 ...
4 . I N C I DE N C I A D E P UN T S I RECTES

E s d i u que un pun t é s inc ident a u n a recta , s i la r e c t a p a s ­

s a pe l pun t . E n e l s s egü ents prob lemes veurem s i tuacions e n l e s
q u a l s intere s s a s aber s i u n punt és i nc ident a u n a r e c t a o no .

C-1 8

La f i gura r epre s enta un tros de l a mar Mediterr àn i a .

(0,1)

(1 ,0)

o
·v

Un vai x e l l f a un via tge de s de B a r c e lona ( i� , i�)

fins al
P o r t de S ó l le r (12 , 19 ) . E l c ap i t à ha e s tat i n f o rmat per m i t j à
17 -3

d ' un t è l e x que hi h a h agu t un a c c ident en tre do s v aixe l l s i que

un d ' e l l s , ava r i a t és en el punt ( 7/ 6 , 1 / 6 ) . Haurà d ' a l terar la
s eva ruta , el vaixe l l , per anar a l l lo c de l ' a c c ident? R e s o l e l
orob l ema an a l í t i camen t i g r à f i c amen t .

C- 1 9

a ) De termina l e s equac ions de l e s r e c t e s que pa s s en pe l s

punts : ( -2
,O) i (l , 3) , (
.:¿ , - 3 ) i ( l , 3 ) i ( (
2 , - l ) i -2 , 2 )
b ) E l pun t ( 5 , 1 1 ) és d ' a lguna d ' aqu e s te s r e c t e s ? I e l ( - 3 / 4 ,
5/ 4 ) ?
c ) Qu ina é s l ' ordenada cor r e s ponent a x = 5 per a c adas cuna
d ' aqu e s te s r e c te s ?

80
5. I N C I D E N C IA DE R E C TE S . PARA L . LE L I S M E

C-20

Un me c àn i c d ' au tomòb i l s s ' a s s ab en t a que e s pro j ec t a l a con s ­

tru c c i ó d ' una c arretera que un irà B 1
i B2 e n l í n i a r e c ta i una
a l tra , també en l ín i a r e c ta , que u n i r a A 1 i A 2 Ll avo r s , d e c i ­•

d e i x compr ar u n te rreny p e r ins t a l a r - h i u n t a l l er . O n l i conv é

comprar e l terreny ?

C-2 1

Due s agèn c i e s que e s dediquen a l lo gar p i s os , t enen di f e rents

s i s teme s de c ob rament d ' honorari s : l ' agèn c i a A cob r a 1 6 . 0 0 0 pts
pe r s e rve i i l ' agèn c i a B el 8 0 pe r c e n t d ' un a men s u a l i tat de les
f i xade s a l contracte de l logue r . An omenem X l a quan t i tat qu e e l s
l l og aters paguen per m e s d e l l oguer , Y e l qu e paguen e n total
( l l oguer + agèn c i a ) el primer me s . E s c r iu , en tots dos c a s os , les
fun c ions x � y . A quina agè n c i a t ' i n ter e s s a més ana r ? A partir
de quin l l oguer é s més avantat j os a una agènc i a que l ' a l tr a ?

NOTA : En e ls do s pro b l emes anteriors has hagut de buscar e l punt de ta l l de

les dues rectes : l ) y a x + b , 2) y = a x + b . El punt d ' intersec­
=
1 1 2 2
ció de dues rectes que es ta l len, és un punt P = (x, y ) que verifica
,

les equacions d 'ambdues. Es a dir, és e l punt ta l que les s eves coor-

denades són so lució de l sis tema d ' equacions :
y = ª x + b
1 l
y = ª x + b
2 2

81
C-22

a ) B u s c a e l punt de ta l l de les tre s pare l l e s de r e c te s s e­

güents :
y = 3 ,x - l y = 2x - 3 y = 2x - 3
y = - 2x - 6 O = 2x y - 4 O = 4x - 2y - 6

b ) Don ade s dues r e c t e s , s empre hi ha un pun t d ' inter s ec c i ó ?

Raon a l a re spo s ta g r à f i c ament .

C-23

a ) E n un s i s tema de r e f e r èn c i a qua l s evo l , dibuixa la r e c t a

-+
que pas s a pe l pun t ( 2 , 3 ) l. d e vector d i' r e c tor v = ( 1 ) i'
_4
l a r e c t a que pas s a p e l pun t ( - 2 , - 5 ) i té e l mateix vec to r
d i r e c tor . C om s ón ?
b ) E s c r i u l e s equ a c ions vector i a l s , paramè t r i ques , con t ínua
i exp l í c i ta de le s due s r e c te s .
c ) Compara les equacions de l mate ix t i pu s de l e s dues r e c te s .
d ) Què pas s ar i a s i e l ve c tor d i r e c tor de l a s egona r e c ta f o s
� = (- ) ? �
e ) Com són e l s ve cto r s d i r e c tors de due s r e c te s para l . l e l e s ?
I e l s pendents ?

C - 24

Don ade s l e s s e güents pare l le s de rec te s , di gue s qu ines s ón

pa r a l . l e l e s :
a ) y = 2x - 3 y = 2x - 4

b) (x' y) = ( 2 , 3 ) + t ( 1) (x ' y ) = ( 3 ' - l ) + t (-2 )

-4 8

x = 2 + 4t
c) x = 2 + 3t
y = 3 - t
y = 3 + 5t

x - 2 = y + l x + l
=
y - l
d) 3 l 3
l

x y + 3 x + l
=
y + 3
e) =
2 5 -2 -5

x - 4 y + 2 2x - 4 y - 18
f) = =
5 3 5 3

82
 g ) y = l/ 2 x + 3 y = 0,5 x - 2

h ) y = 1/2 x - 4 y = 3/2 x + l

C -2 5

a ) Trob a l ' equac ió de l a rec ta que pas s a p e l pun t B = ( - 2 , - 3 )

i é s para l . l e l a a l a r e c ta que pas s a pe l s pun t s C = ( 1 , - 1 )
i D = (-2 , 2 ) .
b ) E s c r iu l ' e qu a c i ó de l a rec ta que pas s a pe l pun t ( 2 , 3 ) i
é s par a l . l e l a a l a r e c t a y = 2 x - l .
c ) E s cr iu l ' equ a c i ó de l a r e c t a par a l . le l a a l ' eix d ' ordena­
des i que pas s a pe l pun t ( - 4 , 7 ) . I s i fos par a l . l e l a a
l ' e ix d ' abs c i s s e s ?

6 . P R O B LEME S D ' APLI CAC I O

e - 2 6.

a ) Troba l e s equ a c i on s imp l í c i ta i exp l í c i t a de l a rec ta que

pas s a pe l punt A ( l , 8 ) i té per vector d i r e c tor el deter­
minat pe l s pun t s C ( 2 , O ) i D (O, l) .
b ) De termina l ' e qu a c i ó de la r e c ta que pa s s a pe l pun t ( 3 , l ) ,
s i e l s eu pendent é s e l mateix que e l de l a recta que pas­
s a p e l s punts ( '- 1 , l ) i ( 2 , O) .

C -2 7

B u s c a l ' equac ió exp l í c i ta de la r e c ta que pas s a pe l s pun t s

A (l , l) i B (O, l) .

C -2 8

Troba l ' equac i ó d ' un a r e c ta que pa s s a pe l pun t A ( 2 , O ) i

é s paral . l e l a a l a r e c ta y = 5x + 2 .

C-29

C a l c u l a e l valor de K perauè e l s pun t s A ( l , l ) , B (2, O) i

C ( 3 ,· K ) e s tiquin a l i neats .

83
C- 30

Determ i na m per què l e s r e c t e s y - 2x + 4 = O no es tal lin .

3y + mx -· l = O

C-31

Troba e l s v a l o r s de p i q pe rquè l e s s egüents r e c t e s s ig u i n

par a l . le l e s :
px - 3y = 6
qx - y = 8

ten int e n compte que la s egona p a s s a pel punt ( 9 , O ) .

C-32

B u s ca les e qua c i o n s de l e s med i an e s de l t r i angle de vèrtexs

A (2, l) , B (3, 6) i C ( -l , 6 ) .

C- 33

Un par a l . le logram té un vèrtex a l pun t ( 2 , 3 ) i do s d e l s

s e u s c o s tats e s tan a l e s re c te s : y = -x - 2 i y = 1/2 x - 1/2 .
Dete rmina les coordenade s de l s a l t r e s vèrtex s .

C - 34

Una r e c t a pa s s a pe l punt ( 3 , 5 ) i t a l l a e l s e i x o s s egon s s eg­

men t s igua l s . Cerca l ' equ a c i ó d ' aque s ta r e c ta .

C- 35

Trob a l ' equ � c i ó d ' una r e c ta que pas s a p e l pun t P ( 4 , 5) i

t o rma amb e l s s em i e i x o s OX i OY un t r i an g l e de 4 0 un i tats q ua­
drade s .

C-36

D ' un par a l . l e logram ABCD cone ixem l e s s egüents dade s : E l s

vèr tex s A ( 3 , 2 ) i B ( 6 , 3 ) , e l coe f i c i e n t angu l ar de l cos tat AD
és l , i e l pendent de la d i agon a l BD v a l 5/ 7 .
D etermina :

84
 a ) Les equa c i ons de le s r e c te s en l e s qua l s e s tan e l s c o s t a t s
de l par a l . le logr am .
b ) L e s coorde nade s de C i D .
c ) E l pun t d ' i nter s e c c i ó de l e s d i agona l s .

7 .
�

PR O B LE ME S DE C O N S O L I DA C I O

C-37

A l ' e i x ho r i t zonta l d e l a grà f i c a s ' indiquen l e s m i t j an e s de

c igarretes d i à r i e s fumades pe r la pob l a c i ó d ' Ang l aterra i e l s
EE . UU . A l ' e ix ver t i c a l e s repre s en ta e l nombre de morts per
1 0 0 . 0 0 0 habitants i any ( qu e fumen la mate ixa quan t i t a t de c i­
garretes d i àr i e s ) , degudes a l s tumor s pu lmonar s .

ANGLATERRA

300
20 � 1 50

40 i més->-2 9 0

ESTATS UNITS

15 � 90

1 7 � 98

10 20 30

a) Cerca les fórmu l e s que en s permeten c a l cu l ar el nomb re de

mor t s en func ió de la m i t j ana de c i garre te s .
b ) Qu ina ha d ' é s s e r la m i t j ana de c ig a r r e te s perquè en e l s
dos p a ï s o s h i hagi e l mateix n ombr e d e morts per 1 0 0 . 0 0 0
hab i t a n t s i any?
c) Si cons ider em 1 0 0 . 0 0 0 ang le s o s que no fumen , quan t s en mo­
r i ran en un any per tumors pu lmon a r s ?

85
C- 38

E l f ranc§ s Jos eph Gay- Lu s s ac , en e s tud i aF l ' expan s i ó de l s

g a s o s quan s ' e s c a l fen , trob à l a s egüe n t l l e i : " La pre s s ió d ' un
g a s contingut en un vo lum donat i cons tant augmenta en 1 / 2 7 3 del
s e u va lor i n i c i a l ( l a tmo s f e r a de pres s i ó a oo C) per c ada grau
de temper a tura " . De termi n a la f ò rmu l a que ens dóna l a pre s s ió en
fun c i ó de l a tempe ratura si el vo lum no vari a .

C-39

Una caracte r í s t i ca de l a l eucèmia m ie l ob là s t i c a aguda § s l a

s ob r ep rodu c c i ó a l a mêdu l . l a d e l ' o s de cè l . l u l e s m i e l ob l à s t i que s ,
que eventu a lment s ' introdu e i xen a l a s ang . Un mode l de l a m i t j an a
de produ c c i ó de cè l . l u l e s m i e lob l à s t ique s inc lou due s v ar i ab l e s
que e s tan en funció d e l nombre d e cè l . l u l es , N , que h a n e s tat pro­
duïd e s . Anomenen a l B aqu e s t e s due s var i ab l e s ; l a m i t j an a de
c r e i xement ve determi n ada de la s egüen t mane r a :
S i a > B h i h a una sob reprodu c c i ó i N augmen ta .
S i a < B hi h a una baixa de pr odu c c ió i N d i sm i nu e i x .
S i a = B l a pob l ac i ó corre s ponent § s l a de l ' equi l ib r i , N , i
el nomb re de c è l . lu l e s no v a r i a .
De termina la pob l a c ió d ' equ i l i br i , N , s upos ant que a i S s ón
funcions l i ne a l s de N , donade s pe r l e s expr e s s ions :

a (N ) = -102 N + 1 0 14 B ( N ) = - l ON + 1 0 13

C-40

Un a p e r s on a s u r t c am i nant des d ' un punt A , f a 8 Km en l a pr i ­

mera hora , 8 , 5 Km a l a s egon a , repos a m i t j a hora i s egueix cam i ­
n an t amb u n a ve loc i tat constant de 6 , 5 Km/h . Tre s hores m ê s tard
de la s eva s or t i da , del ma teix punt A i en l a ma te ixa d i r e c ci ó ,
s urt un c i c l i s ta amb ve loc i tat con s t an t de 1 6 Km/h . De termina grà­
f i cament i an a l í t i c ame nt , l ' i n s tant de la t rob ada de l cam inant i
e l c i c l i s ta , i l a d i s tànc i a que h i h a entre e l pun t de sortida A
i e l pun t on s ' han troba t .

86
C-41

Un mòb i l s u r t del punt ( 2 , - 4 ) i a l c ap de 5 s egons pas s a pe l

pun t ( 8 , 1 5 ) . Tenint en compte que e s mou en l ín i a r e c t a i amb
v e l o c itat cons tan t :
a ) Qu ina c on d i c i ó ver i f iquen e l s pun t s pe l s qua l s pas s a e l
mòb i l ?
b ) C a l c u l a l a ve l o c i tat .

C-42

La r e c t a l de l gràf i c ens dóna e l tràn s i t a e r i a l ' aero­

port de Maó en e l pe r íode 1 9 6 0 - 1 9 6 5 .

VIATGERS

2
6 5 . 000 - - - - - - - - - - - - - - - - -

60 . 000
1

5 0. 000

4 0 . 000

3 0 . 000

2 0 . 000
1 5 . 0IJ O
! Q . QQQ \L�-1-�---+��i---�-+-�-+--�-t-�-+��1--
1965 ANYS
196 0

a ) Qu in é s e l penden t d ' aque s ta r e c t a ? De què en s i n f orma?

b) Quan tes p e r s on e s varen arribar a Maó en avi ó el 1 9 6 4 ?
c ) H aur i e s muntat una agènc i a pe r l logar cotxes a l ' any 1 9 6 5 ?
Per què ?
d ) L a r e c t a 2 ens i nd i c a e l tràn s i t e n u n a l t r e aeroport . E n
quin any h i v a haver e l mat e ix tràns i t a l s dos aeropo r t s
s i en e l s egon aeroport h i v a h aver un augme n t d e 1 2 . 0 0 0
v i a tger s ner any ?

87
C-43

Troba totes l e s s o l u c ions s en c e r e s d e y + x � l amb x po s i tiu

i y > -3 .

C-44

Un de l s pr i n c i pi s de l ' economia de mercat , a f i rma que h i h a

re l a c i ó entre l a quan titat d e me rcade r i es v enude s i e l s eu preu .
Aqu e s ta r e l a c ió e s tà r e co l l id a en e l s dos p r i n c i p i s s egüents :
l) S i e l preu d ' una mercade r i a b a i x a , h i ha mé s demanda
d ' aqu e s ta mercader i a .
2) S i e l preu d ' una mercade r i a pu j a , h i h a més o fe r ta d ' aqu e s ­
ta mercade r i a .
Això e n s d i u que l a quan t i tat , o fe r ida o dem an a da , d ' un a mer­
c ade r i a , depèn de l seu preu , o s i g u i : q = f ( p ) , on q repr e s en t a
l a quan t i ta t , i p e l pr eu .
Un a l tre princ ipi de l ' e conom i a de me rcat a s s e gu r a que aqu e s t
determ i n a u n preu d ' equ i l ib r i �e l qua l l a au a n t i t at d e mercade r i e s
deman ade s c o i n c i d e i x amb l a quan t i t a t o f e r i da .
S abent que l a quan t i t a t demanada anualment d ' un a merc ader i a
ve de term i nada per l a f ó rmu l a : q a = 7 1 0 0 - 1 5p i l a quan t i ta t
o f e r i d a anualment p e r l a fórmu la : q 0 = - 1 0 + l O p .
a ) Rep r e s enta gràf i c ament aqu e s t e s f unc ion s .
b ) De term i n a e l preu d ' equ i l ibr i .
c ) Creus que e l s pr i n c i p i s c omentats anter i orment s egueixen
e s s en t v à l i d s a c tu a lmen t ?

C-45

La tax a d ' a n a l f ab e t i sme adu l t en e l món e n s i nd i c a e l nombre

d ' a n a l f ab e t s adu lts per c ada c e n t hab i tan t s adu l t s ( en tenem ner adu l t
una p e r s o n a amb m é s de 1 4 any s ) . E n t r e 1 9 5 0 i 1 9 8 0 l a d i sminu c i ó
d e l a t axa d ' a n a l f ab e t i sme ha e s tat proporc ional a l tran s cur s de l s
any s .
:a) S i al 1 9 5 0 la taxa d ' a n a l fab e t i sme era de l 4 4 , 3 % , i hi h av i a
aprox imadamen t 7 3 5 mi l i ons d ' adu l t s anal f ab et s . Qu ina e r a
l a pob l a c i ó mun d i a l e l 1 9 5 0 ?
b ) S i a l 1 9 7 0 l a taxa e r a de 3 4 , 2 % , pots trob ar una f ó rmu l a

88

1
 que e n s doni l a tax a d ' an a l f ab e t i sme en tre 1 9 5 0 i 1 9 7 0 ?
c ) Quants ana l f ab e t s h i havia e l 1 9 8 0 s i l a pob l a c i ó adu lta
e r a aprox imadamen t de 2 . 8 3 0 mi l i ons ?

C-46

L e s l ín i e s re cte s de l a f i gura ens ind i quen l e s r u t e s a è r i e s

q u e un e ixen l e s c i u tats d e B a r c e lona , Cas te l ló , Madr id i P a lma .
Tenint en compte que l a d i s tànc i a de Madr i d a Barce lona é s , en
l í n i a recta , de 4 9 5 Km i de B arce lona a P a lma d e 2 1 0 km . C a l cu la
l a d i s tàn c i a de B a r c e lona a C a s te l ló .

M..,_�
----.3o�-�!.,- ·90
__
,
B

C
p

SUGGE RIMENT : Considera Barce lona com ori,gen de coordenades, EM com e&x
d 'abscisses i EP com eix d 'ordenades .

C - 47

L ' em i s s i ó d e r ad i a c i ó d ' un a s ub s tàn c i a radioac t iva é s u n f e ­

nome n d ' a t z a r , de manera que no e s pot preveure q u i n s er à l ' àtom
que e s de s integrarà o que eme trà una radia c i ó . P e r ò , s i ten im un
·
gran nombre d ' àtom s , e s pot a s s egurar que aprox imadamen t l a me i tat
s ' haurà d e s i nte grat en un temps car acter í s t i c de c ada subtàn ci a .
Aqu e s t temps T , s ' anomena per íode de s emide s i ntegr a c i ó .
La vida m i t j ana , ç , de tota s ub s t àn c i a radioactiva é s e l
temps que , e n mi t j ana , tr i g a a de s i ntegrar - s e i s ' obté per l a
f ó rmu l a ç = KT , o n K é s una cons tan t . Com que e l per íode d e s ero i ­
de s integ r a c i ó de l ' u r a n i u ��8 é s de 4 . 5 0 0 m i l ions d ' anys , i
s ab ent que e l g r à f i c de l a fun c i ó ç = KT f orma un ang le de 5 5 Q
aproximadamen t amb l ' e i x h o r i t z onta l ( qu e repr e s e nta T ) , deter­
mina l a v i da m i t j ana d ' un àtom Ü 238•
92

89
C-48

S ' h a con s truï t una l ín i a f è rr i a que , s eg u i n t un a r e c ta , uneix

l e s c iu t a t s C i D . E n un pun t s i tuat entre aqu e s te s c iutats s ' ha
de con s t ru i r un b a ixador de man e r a que s ' u t i l i t z i è l mí nim mate­
r i a l per a fer l e s c ar r e t e r e s qu e u n e ix i n , en l í ni a recta , e l
b a ixador i l e s c i utats A i B . Q u i n e s s ón l e s c oordenade s de l b a i ­
xado r ?

�
B -
D
.....

C
_ _

SU GGE RIMENT : Troba e l simètric d 'A respec te a la recta que passa per C i D .

C-49

La f igura repr e s enta l e s• quan titats de due s c l as s e s de for­

matge que podem é s s er produ ïdes pe r una f àb r i c a de f ormatge s men­
sua lmen t . Amb e l s recur s o s tota l s d i s pon ib l e s es poden produ i r
OA d e l a pr imer a c l as s e , o O B de l s egon a . Tamb é e s poden produ ir
di f e r e n t s comb in acio n s de les due s c l as s e s de f ormatg e , de f o rma
tal que el nomb r e total de comb inacions que podr i e n produ i r - s e
són d i ntre d e l ' à r e a OAB , o a l a frontera AB . La l ín i a A B é s l a
frontera d e pos s ib i l i ta t s de producc i ó ; é s impos s ib l e produ i r
mé s e n l l à d ' e l la , per exemp le , X o Y , perquè n o ex i s t e ixen r e cur ­
s o s d i s ponib l e s per f e r - ho . P e r t an t , d i n s d ' OAB e s tr ob a e l con­
j un t de tote s les c omb inac ions pos s ib l e s de produ c c ió . Mé s ençà
d ' AB hi h a el conj unt de c omb in a � i o n s pos s ib l e s de produ c c i ó . Més
en l l à d ' AB hi ha el con j un t de comb i nac ions de produ c c i ó impos ­
s ib le s .

90

l l
 B

S e r i a pos s ib l e produ i r d i n s de la frontera , per exemp le a l

pun t U , però a ix ò impl i car ia de ixar o c io s o s a lgun s recu r s o s , o
en termes més genera l s , que e l s r e cu r s os f os s in u t i l i t z a ts de
forma i ne f i c a ç .
S ab en t :
l ) Que l ' ang l e a é s de 1 3 5 Q .
2 ) Que l a màx ima produ c c ió pos s ib l e de f ormatge de l a s egona
c l a s s e és de 1 0 0 Tn .
Conte s ta :
a ) S i l a produ c c i ó é s de 4 0 Tn de f ormatge de l a p r imera
c l as s e i 6 0 Tn de l a s egona c l a s s e , s ' e s tan u t i l i t z ant
e l s r e c u r s o s al màxim? I e n el cas de 3 0 Tn de la pr imera
c l as s e i de 5 0 de l a segona?
�

b ) E s pos s ib l e produ ir 7 0 Tn d e l a pr imera c la s s e i 9 0 Tn

de la s egona?
c) Es n e ce s s i ta la mateixa quanti t a t de r ec ur s o s per a pro­
du ir i Tn d e formatge de l a p r imera c la s s e que d e l a s ego­
na?

C- 50

U n vaix e l l é s s i tu a t e n e l pun t de coordenade s : l a t i tu d N =

3 9 0 1 5 ' i l ong i tud E = 2 0 . Ag a f an t com a s i s tema de r e f e rènc i a
� �
(O, e , e ) i s abent que a l a z ona h i ha u n corrent de 1 0 Km/h
1 2
NO- SE , determ i n ar em l ' equ a c i ó de l a r e c ta s ob r e l a que s ' h a de

91
de s p laç ar e l v a ixe l l per p a s s ar a 1 0 Km de l a D r agoner a ; per això
contes ta :
a ) S i tu a el v a ixe l l en el map a i b u s c a les s eve s coorden ade s
+ +
r e s pecte a l s i s tema de r e f e rènc i a ( O , , e , e ) .
1 2
b ) Ag af ant com a c entre l a Dra0one ra , d ibu ixa una c i rcum f e rèn­
cia amb r a d i 1 0 Km ( f ixa ' t en l ' e s c a l a ) .
c ) D ibu ixa l a l í n i a r que é s tange n t a l a c i r cumf erènc i a an­
ter ior i que p a s sa p e l v a ixe l l .
d ) D ib u ixa , amb o r i g e n a l vaixe l l , una f l etxa que repr e senti
la ve loc i tat d e l corr ent .
e ) S abent que l a ve loc i ta t deguda a l e s màqu ines té d i r e c c i ó
nord , q u i n a é s l a ve loc i ta t e f e c t iva de l v a i xe l l ?
f ) D e te rmina l ' equ a ci6 de la r e c t a r .
'
40

l
l

l
..�
<J
i
i

5\5'0'
� l
. :

- -�---"----·---·- ----· -- ---

'

2 0 l(-,,

92
APÈNDI X: PERPEN DICULA R ITAT ----

En aqu e s t apèndix e s tud iarem l a p e rpen d i cu l ar i tat de r e c t e s

i ve ctors ; per f e r - ho cons iderarem u n s i s tema d ' e ixos perpendi­
culars amb e l s vectors de l a base de long i tud igua l .

1 . P R O B L EM E S D ' I N� R O DU C C I O

1-

La f igura adj unta repres enta un tros de l a Mar Med i te r r àn i a .

(ol 1 )

A ( �; , ��)

17
B (U , 19)
-3

�
( l ,O)

o
a

93
Un i o t e s tà f e n t un v i a tge de s de l P o r t de S ó l l e r ( 1 7 / 1 2 , - 3 / 1 9 )
f i ns a B ar c e lona ( 1 3 / 1 2 , 1 6 / 1 9 ) . Un v a ix e l l de pe s cado rs s i tuat
a l pun t ( 3 / 2 , 1 / 2 ) on h i ha una per s ona m a l a l t a env i a un m i s satge
per r àd io a l i o t , i li prequnta si pot r ec o l l ir el ma l a l t i por­
tar- lo a B a r c e l on a . E l iot no vol desviar- s e de l a s eva ruta i e l
vaixe l l de pe s c ador s t é po ca b en z ina .

a ) A qu in punt pen s e s que h an de reuni r - s e e l s dos va ixe l l s ?

b ) Troba l ' equ a c i ó d e l a r e c t a que i nd i c a l a ruta que f a e l
iot .
c ) D e t e rmina ana l í t i cament l ' equac i ó de la r e c ta que i nd i c a
l a ruta que h a d e s egu i r e l vaix e l l d e pe s c ador s . (En el
c a s qu e n o h o pugu i s f e r an a l í t i c ament , fe s -ho grà f i ca­
ment ) . I nd i c a l e s dade s que h a s trobat a f a l tar .
d ) Q u i n e s s ó n l e s coordenades del pun t en què un de ls do s
vaixe l l s h a d ' e s pe rar l ' a l tr e ?

2-

E l govern pro j ec t a cons tru i r una l ín i a f è r r i a que h a d e p a s ­

s ar p r o p de les c iu ta t s A , B , i C . De s pr é s d ' una reunió en tre e l
min i s te r i de tran s po r t s i e l s a j untame nts r e s pe c t i u s h i ha u n
acord p e l q u a l l a l ín i a f è r r i a anirà de s de A f i ns a B e n l í n i a
r ec ta , i , a un pun t i ntermedi , s ' h i cons truirà una e s tació qu e
e s tarà a una d i s tànc i a m í nima de C .

_. _¡_Ç (2, 3 )
l

x
l
l
- · - · - · - · rs ( 4
. -3 )

a ) Qu ines són l e s coorde nade s d ' aqu e s ta e s tac ió?

b ) E n el cas que no ho pugu i s f e r ana l í t i c ament , r e s o l-ho

94

\.
 g r à f i c ament , i i n d i c a l a dada que h a s trob a t a f a l tar .

E n e l s prob lemes ante r i o r s te n ' hau r à s adona t , de l a impor­

tàn c i a que té trobar r e c t e s perpendi c u l ar s .
E n aques ta part e s tu d i a rem , amb mé s detal l , e l c oncepte de
l a perpen d i c u l a r i tat , no s o l ament perquè h a aparegut a l s prob l e ­
me s an te r i or s , s inó perquè é s u n concepte que e s tà pre s en t a l
teu vo l tant mé s immediat : nomé s c a l obs ervar qu e l e s re lac ions
que hi h a entre e l s edi f i c i s i l a terra , i entre el teu c o s i
e l terra són , prec i s ament , de perpend i cu l a r i t a t .

2. PE R P E N D I C U LAR I TA T DE VECTORS

E n e l s prob lem e s a n t e r i o r s hem v i s t q u e l a d a d a que en s f a l ­

tava e ra u n vector que dete rminés l a d i r e c c i ó d e l a r e c ta per­
pend i cu l ar , j a que per a determin ar l a dir e c c i ó d ' una r e c t a ne­
ces s i t arem un punt i un ve ctor di rector ; e l pun t , el cone ixem ,
é s P , i e l vecto r que nece s s i tem é s un ve ctor perpend icu l ar a l
:
vector ( _ ) . P e r tant , s i s abé s s im bu s c a r vector s pe rpend i cu l ar s
podr í em r e s o ldre e l s prob lemes ante r i or s . Això é s , pre c i s ament ,
e l que f arem en aque s t apartat .

p ( 2 , 13 )

3-
l
a ) Donat e l ve ctor ( ) , bus ca g r à f i c ament tres vectors per-
0
pend i cu lar s a e l l .
l
b) I d em pe ls ve ctors (1) ,

95
4-

a ) E l s vecto r s ( � ) s ó n perpendicu l a r s ?

( -y )
x ?
i
' .
y
c) I el s ( )
X

5.-

a ) E l v e c tor (
-3)
2
és pe rpend i cu lar al ( ) ? � I el (
-
�) ? I (_� ) ?
b ) Repres enta ' l s g r à f i c ament . Què tenen en c omú ?

C)
-3 6 9 -3
E s c r i u e l s vectors ( 2) ' (
4 '
) ( _ ) ' en funció del ( 2 ) •
-

6-
x
En e l prob l ema 3 hem vi s t qu - e donat e l vector ( y ) , e l vector
( - y ) ê s perpeh d i cu l ar a e l l . P e r tan t , un vector de l p l a que
x
x
y
tamb é s i g u i perpend i c u lar a ( ) tindrà l a mateixa d i r e c c i ó que
( - y ) , com j a t e n ' hau r a s adonat ab an s .
x
x
y
Donat e l vector ( ) , qu i n a re l a c i ó ver i f i quen l e s components
x
de qua l s ev o l vector perpendi cu l ar a ( ) ?
y

7-

Donada la recta d ' equ a c i ó Ax + By + C = O

a ) Qu in ve ctor pot indi c a r l a d i r e c c i ó d ' aqu e s t a r e c t a ?
b) I e l d ' un a r ec ta perpendi c u l a r ?

96
8-

a ) S ón perpendi c u l a r s e l s vecto r s ( �) i �
( _ ) ? Mu l t i p l i c a en­
tre e l l es les pr ime r e s i s egon e s component s i s uma e l s
r e s u l t a ts . Què dón a ?
b) Idem p e r a totes l e s pare l l e s d e vectores perpendi c u l a r s
d e l s prob leme s 2 , 3 i 4 .

9-

D emo s tra que s i dos vector s ( ª )

x
i ( ) són perpendi c u l a r s a ixò
b y
imp l i c a qu e ax + by = O .

10-

D emos tra que s i do s vectors (�) x

i ( ) ver i f iquen que ax
y
+ by =
O , són perpendicu lar s .

NOTA : Com a resu l ta t de l s prob l emes anteriors és equiva lent dir que e l s
vectors (�) :
i ( ) són perpendicu lars, qu e dir que v erifiquen la re­
lació ax + by = O.

11-

Ap l i ca l a f ó rmu l a anterior per veure s i s ó n pèrpend i c u lars

9 -6 2 4 - 6 i' -l
a l ve c tor ( ) e l s s egü e n t s : ( 4 ) , ( _ 1 ) , ( _ 3 ) , ( 5 ) ( 4¡ 3 >
12
·

3. R E S O LU C I Ó DELS P R O B LE M E S D ' INTRODU C C I Ó

1 2-

Al prob l em a l ) vares trob ar l ' equa c i ó de l a r e c ta que i nd i c a

l a ruta q u e segueix e l iot .
a ) E s c r i u un vec to r dir ec tor d ' aque s ta r e c t a .
b ) C a l c u l a un vec tor d i r e c tor que indiqui l a ruta del vaixe l l
de pe s c ado r s .
c ) Troba l ' equació d ' aque s ta recta .
d ) Dete rm i n a e l pun t en què un vaixe l l ha d ' e s perar l ' a l tre .

97
1 3-

AY prob lema 2 ) vares e s c r i ur e l ' equ a c i ó de l a r e c t a que ha

de s e guir la l ín i a f è r r i a .
a ) E s cr iu un ve ctor d i r e c tor d ' aque s ta r e c t a .
b ) Trob a un vector pe rpend i cu l ar a l ' an te r i o r .
c ) De termina e l punt en què s ' ha de con s tru i r l ' e s tac ió i n ter­
mèd i a .

,,.
4 . P R O B L EM E S D ' AP L I CA C I O

14-

C e r c a l ' equ a c i ó d ' una recta que pas s a pe l pun t ( - 2 , 3 ) i que

es perpen d i c u l a r a la recta y = 3 x - 7 .

1 5-

C e r c a la med i a t r i u de l s egment d ' extrems A ( 2 , 2 ) i (5, 3) .

1 6-

Cerca l e s equac ion s de l e s a l tur e s d ' un tr iangle de vèrtexs

A ( l , 4 ) , .l:3 ( 5 , 1 2 ) i C ( -J , -
l ) .

17 -

Le s r e c te s 4 x - my = 5 i 2 x + ny = 6 són perpendi cu lars . De­

term i na m i n s abent que l a s egona pas s a p e l pun t P (-2 , 3 ) .

,,.
5 . P R O B LEME S DE C O N S O L I DA C I O

1 8-

A l a f iqura adj unta , A i B repres enten dos vaix e l l s i les

l ínies l e s d i re c c ions de l s s eu s movimen ts .
a ) S i e l vaix e l l A e s tà aturat i B té una ve loc i ta t de 1 5
nusos . Qu i na é s la d i s tàn c i a mí nima en l a qu a l podran
trob ar- s e e l s dos vaixe l l s ?
b) Si A t é una ve lo c i tat d e 1 0 nusos i B de - 1 5 nusos . Quina
és l a d i s t àn c i a m í n ima entre els do s vaixe l l s ?

98
 B

SUGGE RIMENT : Considera e ls vaixe l ls so tmesos a un corrent que deixi a tura t

un dels dos vaixe l ls i ap lica l 'aparta t a ) .

99
ICE
_ UAB_