Instal Lacions d'ICT

Mòdul: Tècnic en instal·lacions de comunicacions
Infraestructures comunes de telecomunicacions

UNITAT 1 Instal·lacions d’ICT
UNITAT 1
Instal·lacions d’infraestructures comunes
de telecomunicacions
• 1.1 Les instal·lacions d’ICT
• 1.2 Legislació d’ICT
• 1.3 Topologia de les instal·lacions d’ICT
• 1.4 Disseny i dimensionament
1.1 Les instal·lacions d’ICT

Les instal·lacions comunes de telecomunicacions (ICT) es regeixen per una
reglament estatal (RD 346/201), que regula com s’ha de dotar els edificis amb
serveis de televisió (terrestre i satèl·lit), telefonia i comunicacions per cable.
Aquesta normativa l’han de respectar els instal·ladors, els projectistes (enginyers) i
els fabricants del material. Altres aspectes legals es poden trobar en aquest enllaç.
1.2 Legislació d’ICT

Amb el títol d’aquest cicle formatiu (Tècnic en instal·lacions de comunicacions) es
pot ser empresa instal·ladora de telecomunicacions.
La instal·lació necessita un projecte tècnic signat per un enginyer i l’ha de dur a
terme una empresa instal·ladora.
1
L’execució de la instal·lació ha de ser supervisada per un director d’obra (enginyer

competent) en els casos següents (article 6 de l’Ordre ITC/1644/2011):
• Si els edificis tenen més de 20 habitatges.
• Si la instal·lació inclou elements actius a la xarxa de distribució
(amplificadors de senyal, etc.)
• Si inclou instal·lacions digitals (fibra òptica, cables de dades, etc.)
• Si són edificis no residencials (oficines, fàbriques, empreses, etc.)
L’empresa instal·ladora:
• ha d’estar inscrita al Registre d’Empreses Instal·ladores de
Telecomunicacions (Secretaria d’Estat per a la Societat de la Informació i
l’Agenda Digital)
2
• ha d’expedir un butlletí d’instal·lació en finalitzar la instal·lació.

Les empreses es poden inscriure al registre en diverses categories, en funció del
tipus d’instal·lació (més detalls aquí):
• Tipus A: Infraestructures de telecomunicacions en edificis (o conjunts
d’edificacions no incloses en el tipus F).
• Tipus B: Instal·lacions de sistemes de telecomunicacions (centrals
telefòniques, xarxes wi-fi, etc.).
• Tipus C: Instal·lacions de sistemes audiovisuals (megafonia, producció
audiovisual, etc).
• Tipus D: Instal·lacions de centres emissors de radiocomunicacions
(emissores de ràdio i TV, etc.).
• Tipus E: Instal·lacions de telecomunicacions en vehicles mòbils (terrestres i
aeris).
• Tipus F: Instal·lacions de nova generació (fibra òptica i coaxial, etc.) en
control, gestió i seguretat en edificacions, etc. És la categoria més
freqüent.
Per altra banda, els instal·ladors han de presentar una declaració responsable en
el moment del registre, indicant que compleixen els requisits legals per exercir com
a tals. Podeu veure un model oficial aquí (Ordre ITC/1142/2010, annex 1).
Els requisits que s’exigeixen són els següents:

a) Qualificació tècnica adequada. La persona física ha de tenir la titulació
competent. En el cas de la persona jurídica (empresa) ha de tenir la titulació:
• com a mínim un dels titulars, que ha de tenir un mínim del 20% del capital
social
• o bé un o diversos treballadors contractats.
b) Disponibilitat de mitjans tècnics apropiats. Per al tipus F són els següents:
3
Polímetre:
Mesurador de resistència de terra:
4
Mesurador d’aïllament:
Mesurador d’intensitat de camp:
5
Testador de fibra òptica:
Fusionadora de fibra òptica:
I altres (llista completa a Ordre ITC/1142/2010, article 4.3.f)
6
c) Assegurança de responsabilitat civil. Cobertura de 300.000 euros per a

possibles danys o desperfectes que es puguin produir durant la instal·lació.
d) Estar a corrent del pagament d’imposts i Seguretat social.
e) Pagar la taxa d’inscripció al registre d’empreses instal·ladores de
telecomunicació.
DADES INTERESSANTS DEL REGLAMENT OFICIAL D’ICT

• S’aplica a tots els edificis, d’ús residencial o no, siguin o no de nova
construcció.
• El projectista de la ICT d’un edifici i els operadors de telecomunicacions de la
zona (proveïdors d’internet, telefonia, etc.) han de comunicar-se per saber
quines infraestructures (canalitzacions) necessitarà l’edifici.
• L’empresa instal·ladora ha de lliurar un manual d’usuari de la instal·lació.
• La instal·lació tindrà un manteniment i inspecció. Si l’edifici té més de 30
anys, les inspeccions tècniques es faran cada 10 anys.
• Conté una introducció a la llar digital.
• Explica la tramitació telemàtica del butlletí de la instal·lació (s’ha de
presentar a l’Administració).
TREBALL 1
EQUIPAMENT D’EMPRESA INSTAL·LADORA D’ICT (TIPUS F)
Aquest treball s’ha de presentar via Classroom, dins el termini que dirà el professor
i amb les condicions que s’indiquen tot seguit:
1) Obre un document nou de LibreOffice Writer o GoogleDocs.
2) Escriu l’encapçalament com a l’exemple respectant el format:
- Lletra: Arial 12 punts. Negreta i subratllat i alineacions com a l’exemple.
- Marges de la pàgina: els que apareixen per defecte.
3) Converteix el document a PDF (Google Docs: Fitxer, Baixa, Document PDF) i
7
envia’l al professor via Classroom.
GUIÓ DEL TREBALL

1) Fes una llista dels sis equips fotografiats a les pàgines 4, 5 i 6 d’aquest
document, que formen part dels mitjans tècnics d’una empresa instal·ladora de
tipus F.
2) Davall el nom de cada equip, enganxa una foto d’internet, diferent de les que hi
ha en aquest document.
3) Davall la foto, escriu una breu explicació de la funció de l’aparell (què és i per a
què serveix).
4) El títol del treball és: EQUIPAMENT D’EMPRESA INSTAL·LADORA D’ICT
(TIPUS F).
Exemple:
8
1.3 Topologia de les instal·lacions d’ICT
1.3.1 XARXES D’ALIMENTACIÓ

Les xarxes d’alimentació introdueixen dins la instal·lació d’ICT els diferents tipus
de senyals: televisió, ràdio, banda ampla (internet) i telefonia.
PART INFERIOR:
Arqueta d’entrada (AE): A través d’ella i de la canalització externa s’introdueixen
les dades dels proveïdors dels serveis per la part inferior de l’edifici.
REI (Registre d’entrada interior): Caixa a l’interior de l’edifici que uneix la
canalització externa amb la canalització d’enllaç inferior.
RP (Registre de pas): Caixa que s’ha d’intercalar si hi ha distàncies llargues.
RITI (Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior): Es el punt
9
d’interconnexió amb els cables dels proveïdors, on hi ha els quadres de

connexions dels cablejats (fibra òptica, telefonia, etc.).
PART SUPERIOR:
Sistemes captadors de senyals: Antenes de televisió (TDT i Satèl·lit) i ràdio.
RES (registre d’entrada superior): Caixa a l’interior de l’edifici per on entren els
cables dels sistemes captadors.
RITS (Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior): Punt inicial de
distribució del senyal de ràdio i televisió, amb els equips amplificadors necessaris.
Xarxa d’alimentació superior
1.3.2 XARXA DE DISTRIBUCIÓ

La xarxa de distribució du els senyals a cada planta de l’edifici. Uneix el RITI amb
el RITS a través de la canalització principal.
1.3.3 XARXA DE DISPERSIÓ

La xarxa de dispersió parteix des de la xarxa de distribució a cada planta i
reparteix els senyals als habitatges i forma la canalització secundària.
RS (registres secundaris): Caixes que uneixen la xarxa de distribució amb la
xarxa de dispersió. Contenen els punts de distribució.
10
Canalització secundària: Condueix el cablejat cap a cada habitatge, amb

registres de pas (RP) si les distàncies són llargues.
1.3.4 XARXA INTERIOR D’USUARI

La xarxa interior d’usuari es troba dins cada habitatge i distribueix els diferents
serveis de telecomunicacions a les habitacions.
El registre de terminació de xarxa (RTR) conté el PAU (punt d’accés a
l’usuari), des d’on parteixen els cables fins a cada base d’accés de terminal
(BAT), on connectarem el televisor, el router, etc.
Des del punt de vista de la titularitat, podem distingir aquesta divisió de zones:
• Zona exterior de l’edificació: arqueta d’entrada i canalització externa.
• Zona comuna de l’edificació: elements de la ICT compresos entre el punt
11
d’entrada general (REI i RES) i els punts d’accés a l’usuari (RTR i PAU).
• Zona privada de l’edificació: elements de la ICT de la xarxa interior dels
usuaris.
EXERCICI 1.1
Escriu al quadern el significat de les sigles següents:
• ICT
• RITS
• RITI
• RES
• REI
• RS
• RP
• RTR
• PAU
• BAT
EXERCICI 1.2
Escriu quina categoria de canalització correspon a cadascuna de les xarxes
següents:
• Xarxa d’alimentació:
• Xarxa de distribució:
• Xarxa de dispersió:
• Xarxa interior d’usuari:
12
1.4 Disseny i dimensionament

Tubs, canals i safates
• Els tubs no enterrats, canals o safates han de ser ignífugs (no
propagadors de flama).
• Tots els tubs duran un fil guia (passafils) per a tasques de manteniment.
• El fil guia serà de filferro galvanitzat de 2 mm de diàmetre o de corda
plàstica de 5 mm de diàmetre. Sobresortirà 200 mm en els extrems i
romandrà dins el tub després d’haver-hi col·locat els fils de la ITC
(telefonia, coaxial, cable de parells trenats, etc.)
13
• Després de passar el darrer fil de senyals d’ITC, el fil guia que s’hi deixa
posat no pot ser metàl·lic.
Fil guia de plàstic
En els càlculs següents es considera que hi haurà un sol punt d’accés d’usuari
(PAU) per a cada habitatge, oficina, local comercial o espai comú de l’edifici. Per
exemple: 4 habitatges = 4 PAU.
1.4.1 ARQUETA D’ENTRADA
Tapadora d’arqueta
14
Vista superior i vistes laterals de l’arqueta
• S’ubica a la zona exterior de l’edifici d’acord amb les companyies de

telecomunicacions.
• La construcció correspon a la propietat de l’edificació.
• L’arqueta ha de suportar càrregues de pes normalitzades. Per exemple, la
tapadora B125 ha de suportar una massa de més de 125 KN (12.700 Kg
aproximadament).
• La tapadora ha de dur les sigles ICT.
• Les dimensions interiors mínimes depenen del nombre de PAU que hi hagi a
l’edifici:
Nombre de Dimensions en mm
PAU (longitud x amplada x profunditat)
Fins a 20 400 x 400 x 600
De 21 a 100 600 x 600 x 800
Més de 100 800 x 700 x 820
• En casos excepcionals on la instal·lació de l’arqueta no sigui possible, se

substituirà per un registre d’accés a la paret exterior de l’edifici o per un
passa-murs (forat a la paret) fins al registre d’enllaç (REI).
• L’operador (companyia de telecomunicacions és responsable de l’enllaç
entre la seva xarxa i l’arqueta o punt d’entrada a l’edifici.
15
EXERCICI 1.3
Escriu i contesta al quadern:
Quines dimensions tindrà una arqueta d’entrada per a 32 habitatges?
1.4.2 CANALITZACIÓ EXTERNA

• La canalització externa suporta la xarxa d’alimentació.
• Està formada per tubs de 63 mm de diàmetre exterior que van des de
l’arqueta d’entrada fins al punt d’entrada general de l’edificació.
• La seva construcció correspon a la propietat de l’edifici.
• Per al càlcul de tubs i la seva utilització s’aplica la taula següent:
Nombre de PAU Nombre de tubs Utilització dels tubs

Fins a 4 3 2 per a TBA i STDP + 1 de reserva
De 5 a 20 4 2 per a TBA + STDP + 2 de reserva
De 21 a 40 5 3 per a TBA + STDP + 2 de reserva
Més de 40 6 4 per a TBA + STDP + 2 de reserva
TBA = Telecomunicacions de Banda Ampla (internet cable coaxial)
STDP = Serveis de Telefonia Disponible al Públic
S’intercalen arquetes de pas amb

dimensions mínimes interiors de 400 x 400 x
400 mm en els següents casos:
• Cada 50 m de longitud de tub (entre
l’arqueta i l’edifici).
• Si hi ha dos grups de tubs que
convergeixen, s’ha d’intercalar
l’arqueta de pas a cada grup, 600 mm
abans del punt on es troben.
• A les interseccions de dos trams
rectes no alineats.
16
EXERCICI 1.4
Escriu i contesta al quadern: Quants tubs durà la canalització externa d’un edifici
de 38 PAU, per a què seran i quin serà el seu diàmetre?
EXERCICI 1.5
Quantes arquetes de pas s’intercalaran en una canalització externa de 55 m i
quines dimensions tindran?
1.4.3 PUNT D’ENTRADA GENERAL

• És l’element passa-murs que permet l’entrada de la canalització externa,
amb els tubs de 63 mm de diàmetre.
• Dins l’edifici acaba en el registre d’entrada inferior, REI.
1. Arqueta d’entrada
2. Canalització externa
3. Element passa-murs
4. Registre d’entrada inferior (REI)
5: Canalització d’enllaç inferior.
1.4.4 CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ INFERIOR

• La construcció i manteniment correspon a la propietat de l’edifici.
• Pot estar formada per tubs, canals o safates. També poden ser cables fixats
a la paret si són dins galeries amb espais reservats per a telecomunicacions.
17
• Si són tubs, les grapes que els subjecten estaran separades un metre com a
màxim.
• La canalització d’enllaç contindrà els fils de la xarxa d’alimentació fins al
RITI.
• Per a l’entrada superior, durà els fils dels sistemes de captació (antenes)
des d’un passa-murs fins al RITS.
• En habitatges unifamiliars durà els fils de la xarxa d’alimentació i dels
sistemes de captació fins al RITU (recinte d’instal·lacions de
telecomunicacions únic).
Dimensionament de la canalització d’enllaç inferior

• En el cas dels tubs, seran la mateixa quantitat que la canalització externa. El
diàmetre serà entre 40 mm i 63 mm i els fils ocuparan com a màxim el 50 %
de l’espai.
• Si la canalització és subterrània, serà la perllongació de la canalització
externa i no hi haurà registre d’enllaç.
• En el cas de canals, duran quatre espais independents en una o diverses
canals. La secció mínima útil de cada espai serà de 335 mm2.
Mínim Mínim Mínim Mínim

335 mm2 335 mm2 335 mm2 335 mm2
Vista frontal d’una canal ICT
• La secció útil de cada espai Si es calcularà segons la fórmula:
Si = > C · Sj
on C és una constant:
C = 2 (per a cables coaxials) o 1,82 (per a la resta de fils)
Sj = suma de les seccions dels fils que hi ha a l’espai en qüestió.
18
EXEMPLE:
Calcula la secció útil de l’espai d’una canaleta per a 12 cables de parells.
RESPOSTA:
El cable de parells és el cable per a transmissió d’internet via ADSL.
La modalitat bàsica és la UTP:
En el catàleg, veurem que el cable de parells UTP categoria 6 té 6,2 mm de

diàmetre, és a dir 3,1 mm de radi. La secció serà:
S = p·r2 = 3,14·3,12 = 30,2 mm2

La secció útil serà:
Si = > C·Sj = 1,82 x (12 x 30,2) = 659,75 mm2
EXERCICI 1.6
Calcula la secció útil de l’espai d’una canaleta per a 4 cables coaxials de 7 mm.
EXERCICI 1.7
Quants tubs tindrà la canalització d’enllaç inferior d’un edifici si la canalització
externa és de quatre tubs de 63 mm? Quines dimensions i utilització tindran els
tubs?.
19
Registres en canalització d’enllaç inferior amb tubs

Si la canalització d’enllaç inferior es fa amb tubs, s’instal·laran registres d’enllaç
en els casos següents:
• Cada 30 m en canalització encastada o

50 m si és en superfície.
• Cada 50 m de longitud en canalització
subterrània per a trams rectes.
• Dins els 600 mm abans de la intersecció
en un sol tram dels dos que es trobin. La
corba a la intersecció tindrà un radi mínim
de 350 mm i no presentarà deformacions
a la part còncava del tub.
• En el punt d’intersecció de dos trams
rectes no alineats.
• Les dimensions mínimes dels armaris dels registres d’enllaç seran de

450x450x120 mm.
• En tubs subterranis, les arquetes seran com a mínim de 400x400x400 mm.
Armari registre d’enllaç 700x500x150
20
EXERCICI 1.8
En una canalització d’enllaç inferior de 62 m, feta amb tubs en superfície de paret,
quants registres d’enllaç s’hi han de posar i de quines dimensions mínimes?
Nombre de
tubs: pàg. 16
Esquema resum de la xarxa d’alimentació inferior
1.4.4 CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ SUPERIOR

• El sistema captador (antenes) es col·loca al terrat i els fils s’introdueixen per
un passa-murs.
• Les antenes poden ser de ràdio, TV terrestre, TV via satèl·lit i SAI (servei
d’accés sense fils).
21
• La canalització d’enllaç superior es pot fer amb tubs de 40 mm de diàmetre o

amb canal o safata de 3.000 mm², amb dos compartiments.
• Registres d’enllaç: si són necessaris, es posaran en els mateixos casos
que a l’enllaç inferior. Dimensions mínimes: 360 x 360 x 120 mm (més petits
que a l’enllaç inferior).
1.4.5 RECINTES D’INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

(RITI I RITS)
• Generalment es col·locaran en zones comuns. La construcció i manteniment
correspon a la propietat de l’edifici.
• Dimensions del RITI i el RITS:
Nombre de punts Dimensions mínimes RITI i RITS (mm)

d’accés d’usuari Alt Ample Profunditat
Fins a 20 2.000 1.000 500
De 20 a 45 2.000 1.500 500
De 46 a 74 2.300 2.000 1.000
Més de 74 2.300 2.000 2.000
El reglament estableix cinc tipus de recinte: RITI, RITS, RITU, RITU-A I RITM.
1) RITI (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions inferior).
• És l’espai on s’instal·len els registres principals i els elements dels
operadors dels serveis de telefonia (STDP) i telecomunicacions de banda
ampla (TBA).
• Si hi ha un nombre petit de PAU, pot contenir el punt de distribució (xarxa de
dispersió).
2) RITS (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions superior).

• És l’espai on s’instal·len els elements necessaris dels serveis de RTV i SAI.
• Si hi ha un nombre petit de PAU, pot contenir el punt de distribució (xarxa de
dispersió).
22
EXERCICI 1.9
En un edifici de 5 plantes i 4 habitatges per planta, quines dimensions mínimes
tindran en mm el RITI i el RITS? I en metres?
3) RITU (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions únic).

• Fa les funcions de RITI i RITS
• Es pot col·locar en:
◦ Edificis de fins a tres altures i planta baixa i un màxim de 16 PAU.
◦ Conjunts d’habitatges unifamiliars.
Nombre de punts Dimensions mínimes RITU (mm)

d’accés d’usuari Alt Ample Profunditat
Fins a 5 (*) 1.000 500 300
Fins a 5 (**) 1.000 1.000 500
De 6 a 16 2.000 1.000 500
De 17 a 30 2.000 1.500 1.000
Més de 30 2.000 2.000 1.500
(*) Edificis sense zones comunes
(**) Edificis amb zones comunes
4) RITU-A (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions únic ampliat).

• Es pot col·locar en:
◦ Edificis de més de tres altures i planta baixa i un màxim de 16 PAU.
◦ Edificis entre 17 i 30 PAU, sense limitació d’altures.
• Ha de ser el doble d’ample que el RITU normal que substitueix.
23
5) RITM (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions modular).

• Són armaris ignífugs i ventilats i substitueixen RITI, RITS i RITU.
• Es poden col·locar en:
◦ Edificis de pisos de fins a 45 PAU.
◦ Conjunts d’habitatges unifamiliars de fins a 20 PAU.
• Poden ser interiors i exteriors i han de complir els estàndards de protecció IP
i IK.
Armari RITM
EXERCICI 1.10
En un edifici de 3 plantes i 4 habitatges per planta, es pot instal·lar un RITU en lloc
de RITI i RITS? Si s’hi pot instal·lar, de quines dimensions hauria de ser?
24
1.4.6 UBICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RECINTES
• RITI (i RITU): ha d’estar sobre la

rasant. Si són a un nivell inferior, han
de tenir un embornal que impedeixi
l’acumulació d’aigua.
• RITS: ha d’estar preferentment al
terrat i mai per davall de la darrera
planta.
• Si a prop hi ha un transformador
d’energia elèctrica, caseta de
maquinària d’ascensor o equipament
d’aire condicionat, han d’estar com a
mínim a 2 metres de distància o
s’han de protegir contra els camps
electromagnètics.
• Han d’estar protegits contra la
humitat.
RITI
25
• Si hi ha canals o safates, han d’estar a 300 mm del sòtil.

• Si l’accés és lateral, tindran una porta metàl·lica de 180x80 cm com a mínim,
amb clau i obertura cap a l’exterior.
• Si l’accés és superior o inferior, la porta serà de 80x80 cm.
• Tindran ventilació directa natural o forçada, amb una renovació de l’aire
com a mínim de dues vegades per hora.
• Tindran una il·luminació mitjana de 300 lux i enllumenat d’emergència.
• Hi haurà una placa ignífuga de 200x200 mm mínim, situada entre 1,2 i 1,8 m
d’alçada, amb el número assignat per la Inspecció de Telecomunicacions.
1.4.7 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DELS RECINTES

• En els recintes hi ha equips que necessiten un subministrament elèctric
(amplificadors de senyal, etc.).
• La instal·lació elèctrica necessària ha de complir el Reglament de Baixa
Tensió (REBT, RD 842/2002).
• A l’espai centralitzat dels comptadors hi ha d’haver lloc com a mínim per a
◦ Dos comptadors per als possibles operadors de telecomunicacions.
◦ Dues canalitzacions elèctriques fins al RITI (mínim 32 mm de diàmetre).
◦ Una canalització fins al RITS (mateixes dimensions).
• Dins el quadre elèctric general de l’edifici hi ha d’haver, per a cada RIT:
◦ Caixes per a possibles ICP (interruptor de control de potència
contractada).
◦ IGA (interruptor general automàtic) de tall omnipolar, que desconnectarà
el circuit si se supera un corrent màxim In>25 A.
◦ ID (interruptor diferencial) de tall omnipolar, que desconnectarà el circuit
si hi ha corrents de fuga a terra superiors a Id=300 mA (per evitar
electrocucions, detectar corrents de fuga en elements metàl·lics, etc).
◦ Interruptors automàtics per a sobretensions transitòries.
• La canalització elèctrica fins als RIT acabarà dins cada recinte en un quadre de
comandament i protecció, proper a la porta d’entrada, amb tapadora i encastat o
26
superficial.
• Tindrà la següent dotació, amb possibilitat d’ampliar-se un 50%:

◦ IGA (interruptor general automàtic) de tall omnipolar, In>25 A.
◦ ID (interruptor diferencial) per a corrents de fuga Id=30 mA.
◦ PIA (petit interruptor automàtic, magnetotèrmic) de In> 10 A, per protegir
l’enllumenat, i PIA de In> 16 A, per protegir les bases de presa de corrent.
• En el RITS a més a més hi haurà un PIA de 16A per per protegir els equips
de capçalera de RTV (amplificadors de senyal).
• A cada recinte hi haurà com a mínim dues preses de corrent de 16A.
• En el RITS també hi haurà les preses de corrent per a les capçaleres de
RTV.
A continuació podem veure un esquema de la instal·lació elèctrica dels recintes:
27
Instal·lació elèctrica en RITI i RITS
28
CONNEXIÓ A TERRA
• En els recintes hi haurà un anell interior de coure, en el qual s’intercalarà
una barra col·lectora de coure com a terminal de terra.
• Aquest terminal serà accessible i estarà connectat al sistema general de
terra de l’edifici. S’hi connectaran les preses de terra dels equips.
• L’anell i el fil de connexió a la terra de l’edifici tindran una secció mínima de
25 mm2.
Exemple de distribució de RITI
29
Anell de terra del recinte
Embarrat general de terra de l’edifici
EXERCICIS 1.11
1. Quan s’ha de col·locar un embornal al RITI i per a què serveix?
2. Per què s’han de separar els recintes a dos metres com a mínim dels
transformadors i màquines de l’ascensor?
3. Com ha de ser l’accés lateral del RITI i el RITS?
4. Quin tipus d’enllumenat han de tenir els recintes?
5. Quin reglament ha de complir la instal·lació elèctrica?
6. Què és un IGA i per a què serveix?
7. Què és un ID i per a què serveix?
8. Què és un PIA i quan actua?
9. Quantes preses de corrent hi ha almenys en un recinte, i de quin amperatge?
10. Què s’ha de connectar a la barra col·lectora de terra? Per a què?
30
1.4.8 REGISTRES PRINCIPALS (RITI)
Els registres principals són espais dins els recintes on hi ha els punts
d’interconnexió dels serveis de telefonia disponible al públic (STDP) i de
telecomunicacions de banda ampla (TBA), entre les xarxes d’alimentació dels
operadors i la xarxa de distribució de l’edifici.
El reglament d’ICT estableix quatre registres principals:
• Registre principal per a fils de parells trenats.
• Registre principal per a fils de parells.
• Registre principal per a fils coaxials de TBA.
• Registre principal per a fils de fibra òptica.
31
REGISTRE PRINCIPAL PER A FILS DE PARELLS TRENATS (ADSL)
Panell de connexió per a connectors RJ45 de fils de parells trenats

El registre principal per a fils de parells trenats ha de tenir espai suficient per per
contenir els fils de les xarxes d’alimentació i els panells de connexió de sortida.
El nombre total de fils de parells, de cada operador del servei, serà com a mínim
1,5 vegades el nombre de connectors del panell de sortida, per si en un futur
s’augmenta la demanda de línies.
En edificacions o conjunts immobiliaris fins a 10 PAU, hi haurà d’haver el doble de
fils respecte als connectors del panell de sortida.
REGISTRE PRINCIPAL PER A FILS DE PARELLS (TELEFONIA)
El registre principal per a fils de parells

tindrà espai per a les regletes del punt
d’interconnexió, guies i suports.
El nombre de connectors de les regletes
de sortida serà igual al nombre de
parells de la xarxa de distribució.
El nombre de fils de les regletes
d’entrada (els fils que arriben dels
operadors) serà 1,5 vegades els de
sortida, per a possibles ampliacions de
línies telefòniques.
En edificacions o conjunts immobiliaris
fins a 10 PAU, hi haurà d’haver el doble
de fils respecte als parells de les
regletes de sortida.
Regletes de fils de parells
32
REGISTRE PRINCIPAL PER A FILS COAXIALS DELS SERVEIS DE TBA
Panell per a fils coaxials

El registre principal per a fils coaxials dels serveis de comunicació de banda
ampla (TBA) haurà de tenir espai per als elements repartidors (derivadors o
distribuïdors), amb les sortides necessàries, i per als elements amplificadors si fan
falta.
REGISTRE PRINCIPAL PER A FILS DE FIBRA ÒPTICA
El registre principal de fils de

fibra òptica tindrà espai per al
repartidor de connectors
d’entrada, que farà de panell
de connexions, i el panell de
sortida.
El nombre de connectors
d’entrada haurà de ser el
doble que els de sortida a la
interconnexió.
També haurà de tenir espai per a la longitud sobrant dels cables de sortida
(obligatòria per a reparacions, repetició de fusions, etc.)
33
EXERCICIS 1.11
- El registre principal del fil de parells d’un edifici utilitza 4 regletes de sortida de 10
parells cadascuna. Quin espai mínim s’ha de deixar per a les regletes d’entrada?
1.4.9 CANALITZACIÓ A L’ESPAI DE L’ASCENSOR

• A l’habitacle o caixa de màquines de l’ascensor, s’instal·larà una canalització
constituïda per un tub de 25 mm de diàmetre.
• El tub partirà del RITI (o RITU) i acabarà dins l’habitacle en una caixa de
registre amb tapadora cega.
• En els registres principals de totes les tecnologies es farà una previsió de
connexions per donar servei a aquest espai.
1.4.10 CANALITZACIÓ PRINCIPAL

• La canalització principal connecta generalment el RITI amb el RITS, conté la
xarxa de distribució i s’hi intercalen els registres secundaris.
• En edificacions verticals la canalització ha de ser rectilínia.
Canalització principal d’una sola distribució vertical
34
• Quan els PAU (habitatges, oficines, etc.) siguin més de 8 per planta, es
disposarà de més d’una distribució vertical. Cadascuna es dedicarà a un
màxim de 8 usuaris per planta.
• En edificacions de diverses verticals, cada vertical tindrà la seva canalització
vertical independent.
• Si és un edifici amb diverses verticals, i no es pot unir el RITI i el RITS amb
la canalització principal en totes les verticals, les canalitzacions que no
acabin en el RITS acabaran en registres secundaris a la darrera planta.
Canalització amb diverses verticals Canalització amb verticals independents
• La canalització podrà estar formada per:

◦ Tubs (encastats, superficials, aeris, en buits de la construcció o
soterrats).
◦ Canals (encastades amb tapadora accessible, superficials, aèries o en
buits de la construcció).
◦ Safates (superficials, aèries o en buits de la construcció).
• En cas de grups d’habitatges unifamiliars, la canalització principal haurà de
ser tan rectilínia com sigui possible, i situar-se en zones accessibles si és
possible:
35
Canalitzacions en agrupacions d’habitatges unifamiliars
CANALITZACIÓ AMB TUBS

• Per a la canalització amb tubs aquests seran de 50 mm de diàmetre exterior
i paret interior llisa.
• Els fils no poden ocupar més del 50 % de la secció transversal útil del tub.
• Per a trams horitzontals de la canalització principal que uneixen diverses
verticals, la quantitat de tubs es reduirà després de cada registre, en funció
de la quantitat de PAU que queden per connectar.
• El nombre mínim de tubs i la seva finalitat depèn del nombre de PAU de
l’edificació, com es pot veure a la taula següent:
Nombre de Nombre
Utilització dels tubs (canalització principal)
PAU de tubs
1 per a RTV, 1 per a parells i parells trenats, 1 per a
Fins a 10 5
fils coaxials, 1 per a fibra òptica i 1 de reserva.
1 per a RTV, 1 per a parells i parells trenats, 2 per a fil
De 11 a 20 6
coaxial, 1 per a fibra òptica i 1 de reserva.
1 per a RTV, 2 per a parells i parells trenats, 1 per a fil
De 21 a 30 7
coaxial, 1 per a fibra òptica i 2 de reserva.
Càlcul Mínim: 1 per a RTV, 1 per a parells trenats per a cada
específic 20 PAU o fracció (o 2 tubs per a cables de parells), 1
Més de 30
en el per a fil coaxial, 1 per a fibra òptica i 1 de reserva per a
projecte cada 15 PAU o fracció, amb un mínim de 3..
36
EXERCICIS 1.12
- La canalització principal d’un edifici és de 25 PAU. Quants de tubs ha de tenir
com a mínim, de quina secció i quina utilització han de tenir?
- L’estructura d’un immoble de pisos està formada per dos blocs. A cadascun hi ha
una canalització vertical que dóna servei a 12 habitatges repartits en 6 plantes. De
quants de tubs serà la canalització principal de cada bloc? De quina secció seran
els tubs i a què es destinaran?
CANALITZACIÓ AMB CANALS I SAFATES

• Per a la canalització principal amb canals i safates, el dimensionament
també dependrà del nombre de PAU de l’edifici i s’aplicaran les regles de les
canalitzacions d’enllaç (apartat 1.4.4, pàgina 18).
• Tant les canals com les safates disposaran de compartiments independents
per a cada tipus de fils.
• Si hi ha més de vuit fils per a cada compartiment, s’encintaran en grups de
vuit i s’identificaran convenientment.
1.4.11 REGISTRES SECUNDARIS (RS)
• Els registres
secundaris (RS)
s’ubicaran en
zones
comunitàries de
fàcil accés.
• Si hi ha elements
de connexió, s’han
de poder tancar
amb clau.
Registre secundari
37
• Es col·locarà un registre secundari en els casos següents:

◦ a) En els punts on es trobin una canalització principal amb una
secundària, i en els punts de segregació cap als habitatges en el cas
dels unifamiliars. Disposaran d’espais delimitats per a cada servei i
allotjaran:
▪ Els derivadors de RTV.
▪ Els derivadors de coaxials TBA, si és necessari.
▪ Les regletes o caixes de derivació de fils de parells i fibra òptica, si
és el cas.
▪ El pas de fils de parells trenats, coaxials (si és el cas), i fibra òptica
(si és el cas).
◦ b) En cada canvi de direcció o bifurcació de la canalització principal.
◦ c) En cada tram de 30 metres de la canalització principal.
◦ d) En els casos de canvi de tipus de conducció (tubs, canals, etc.)
Registre secundari amb tots els serveis
38
Les dimensions mínimes dels registres secundaris seran:

1) 450 x 450 x 150 mm:
• En edificis amb un màxim de 3 PAU per planta, fins a un total de 20.
• En edificis amb un màxim de 4 PAU per planta, fins a 5 plantes.
• En edificis on hi hagi canvis de direcció, bifurcacions o trams de 30 metres.
• En habitatges unifamiliars.
2) 500 x 700 x 150 mm (en format horitzontal o vertical):

• En edificis que tenguin entre 21 i 30 PAU.
• En edificis amb un màxim de 20 PAU on se superin les limitacions de
l’apartat anterior pel que fa a habitatges per planta o nombre de plantes, és a
dir:
◦ més de 3 PAU per planta.
◦ més de 4 PAU per planta i més de 5 plantes.
3) 550 x 1000 x 150 mm (en format horitzontal o vertical):

• En edificis amb més de 30 PAU.
4) Arquetes de 400 x 400 x 400 mm:

• En canvis de direcció i bifurcacions, quan la canalització sigui subterrània.
EXERCICIS 1.12
- En un edifici de 7 plantes i 4 habitatges per planta, quines dimensions mínimes
tindrà el registre secundari?
39

Instal Lacions d'ICT

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Instal Lacions d'ICT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul: Tècnic en instal·lacions de comunicacions

Infraestructures comunes de telecomunicacions

1.1 Les instal·lacions d’ICT

1.2 Legislació d’ICT

L’execució de la instal·lació ha de ser supervisada per un director d’obra (enginyer

• ha d’expedir un butlletí d’instal·lació en finalitzar la instal·lació.

Els requisits que s’exigeixen són els següents:

b) Disponibilitat de mitjans tècnics apropiats. Per al tipus F són els següents:

Mesurador de resistència de terra:

Mesurador d’intensitat de camp:

Testador de fibra òptica:

Fusionadora de fibra òptica:

I altres (llista completa a Ordre ITC/1142/2010, article 4.3.f)

c) Assegurança de responsabilitat civil. Cobertura de 300.000 euros per a

DADES INTERESSANTS DEL REGLAMENT OFICIAL D’ICT

envia’l al professor via Classroom.

GUIÓ DEL TREBALL

1.3 Topologia de les instal·lacions d’ICT

1.3.1 XARXES D’ALIMENTACIÓ

d’interconnexió amb els cables dels proveïdors, on hi ha els quadres de

Xarxa d’alimentació superior

1.3.2 XARXA DE DISTRIBUCIÓ

1.3.3 XARXA DE DISPERSIÓ

Canalització secundària: Condueix el cablejat cap a cada habitatge, amb

1.3.4 XARXA INTERIOR D’USUARI

1.4 Disseny i dimensionament

Fil guia de plàstic

1.4.1 ARQUETA D’ENTRADA

Vista superior i vistes laterals de l’arqueta

• S’ubica a la zona exterior de l’edifici d’acord amb les companyies de

• En casos excepcionals on la instal·lació de l’arqueta no sigui possible, se

1.4.2 CANALITZACIÓ EXTERNA

Nombre de PAU Nombre de tubs Utilització dels tubs

S’intercalen arquetes de pas amb

1.4.3 PUNT D’ENTRADA GENERAL

4. Registre d’entrada inferior (REI)

5: Canalització d’enllaç inferior.

1.4.4 CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ INFERIOR

Dimensionament de la canalització d’enllaç inferior

Mínim Mínim Mínim Mínim

• La secció útil de cada espai Si es calcularà segons la fórmula:

Sj = suma de les seccions dels fils que hi ha a l’espai en qüestió.

En el catàleg, veurem que el cable de parells UTP categoria 6 té 6,2 mm de

S = p·r2 = 3,14·3,12 = 30,2 mm2

Si = > C·Sj = 1,82 x (12 x 30,2) = 659,75 mm2

Registres en canalització d’enllaç inferior amb tubs

• Cada 30 m en canalització encastada o

• Les dimensions mínimes dels armaris dels registres d’enllaç seran de

Armari registre d’enllaç 700x500x150

Esquema resum de la xarxa d’alimentació inferior

1.4.4 CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ SUPERIOR

• La canalització d’enllaç superior es pot fer amb tubs de 40 mm de diàmetre o

1.4.5 RECINTES D’INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

Nombre de punts Dimensions mínimes RITI i RITS (mm)

2) RITS (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions superior).

3) RITU (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions únic).

Nombre de punts Dimensions mínimes RITU (mm)

4) RITU-A (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions únic ampliat).

5) RITM (recinte d’instal·lacions de telecomunicacions modular).

1.4.6 UBICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RECINTES

• RITI (i RITU): ha d’estar sobre la

• Si hi ha canals o safates, han d’estar a 300 mm del sòtil.

1.4.7 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DELS RECINTES