Professional Documents
Culture Documents
Temes en –a
Temes en –o
Temes en –u
Temes en –e
Temes en -i
TEMES EN CONSONANT
Sonant (l, m, n, r)
Sibilant (s )
Temes en -o
Substantius i adjectius amb nominatiu en -us i genitiu en -i
Substantius i adjectius amb nominatiu en -er i genitiu en -i
Un substantiu en -ir: vir
En el nominatiu i l’acusatiu singular la -o del tema es converteix en -u al prendre les
desinències (-s y -m) [en acusatiu pl. no passa perquè la desinència primitiva era -ns].
Alguns temes en -o perden la -o davant a la desinència -s del nominatiu; per assimilació, la -
s també desapareix: puer. En alguns, como ager, es necessària una vocal de recolzament:
el tema es agro + s *agrs > ager, agri.
La -e de vocatiu no es desinència, sinó una alternança vocàlica de la -o.
La unió de la desinència -i amb la -o del tema dóna un diftong -oi que terminà evolucionant
en -i. En canvi, el dat. singular dóna -o per analogia amb la terminació d’ablatiu sg.
Los nominatius en -ius (filius) tenen certes particularitats: vocatius en -i, gen. en -ii (o -i),
algunes paraules mantenen formes arcaiques para el gen. pl. deum (en comptes de
deorum).
Hi ha restes d’un vocatiu en -i: Corinti, Toleti, domi (domus).
Temes en -i
Els neutres no prenen desinència (terminació -e)
Els acabats en -ri- perderen la -i en el nominatiu i la -s es tornà en -r por assimilació donant
una doble rr que se simplificà en una i necessità d’una vocal de recolzament per
pronunciar-se. [imber, imbris].
Poden aparèixer acusatius sg. en -im i plurals en -is i ablatius en -i
Temes en consonant
Oclusives
-b, -p, el nominatiu no pateix alteracions davant la desinència -s
-d, -t, la dental es perd davant la desinència -s (la dental s’assimila a la -s i se simplifica).
Els neutres no prenen desinència, però perden la consonant temàtica quan va precedida
d’una altra consonant: cor, cord-is.
-g, -c, es fonen amb la -s de nominatiu i originen una consonant doble: x (lex, legis; iudex,
iudicis).
Casos d’apofonia: miles, militis; caput, capitis.
Líquides
-l, -r, no prenen desinència de nominatiu, però quan la -r no va precedida de vocal necessita
desenvolupar una para recolzar-se (pater, patris)
Nasals
Només hi ha un tema en -m, hiems (hivern).
Els temes en -on perden la -n (els temes en -en, no: flumen, fluminis); quan la o es breu
canvia en -i por apofonia.
Sibilant
Alguns nominatius canvien per apofonia: tempus, temporis.
Rotacismes: la -s intervocàlica rotatitza i es converteix en -r en la declinació arribant a influir
en el nominatiu, de los que tenimos dobletes: honos-honor; labos-labor.
Alhora, la -r provoca canvis en la vocal precedent: genus, generis.
Temes en -u
En època tardana fou assimilada a la declinació dels temes en -o (algunes paraules a la tercera
declinació).
Els canvis fonètics son escassos.
En el datiu i ablatiu plural la -u canvia en -i por apofonia.
El datiu singular tendeix a la terminació -u
Particularitats de la paraula domus: presenta terminacions dels temes en -o amb les
terminacions pròpies dels temes en -u.
Temes en -e
Només dies y res tenen la declinació completa, la resta de paraules de tema en -e son defectives
i han sorgit de derivats mitjançant el sufix -ies (normalment només declinen en singular:
efficies, facies, fides, spes).
PARADIGMES LLATÍ
ADJECTIUS
Singular Bo (m.) bona (f. ) bo (n. ) nostre (m. ) nostra (f.) nostre (n. )
N bŏnŭs bonă bonŭm nostĕr nostră nostrŭm
V bonĕ bonă bonŭm nostĕr nostră nostrŭm
Ac bonŭm bonăm bonŭm nostrŭm nostrăm nostrŭm
G bonī bonae bonī nostrī nostrae nostrī
D bonō bonae bonō nostrō nostrae nostrō
Ab bonō bonā bonō nostrō nostrā nostrō
plural
N, V bonī bonae bonă nostrī nostrae nostră
Ac bonōs bonās bonă nostrōs nostrās nostră
G bonōrum bonārum bonōrum nostrōrum nostrārum nostrōrum
D bonīs nostrīs
Ab bonīs nostrīs
sg. m., f. n. m. f. n. m. f. n.
N omnĭs omnĕ ācer acrĭs acrĕ cĕlĕr celĕrĭs celĕrĕ
Ac omnĕm omnĕ acrĕm acrĕ celĕrĕm celĕrĕ
G omnĭs acrĭs celĕrĭs
D omnī acrī celerī
Ab
omnī acrī celerī
plural
N omnēs omniă acrēs acriă celĕrēs celeriă
Ac omnēs omniă acrēs acriă celĕrēs celeriă
G omniŭm acriŭm celeriŭm
D omnĭbŭs acrĭbŭs celerĭbŭs
Ab
omnĭbŭs acrĭbŭs celerĭbŭs
Demostratius
Díctics
singular m. f. n. m. f. n. m. f. n.
N hĭc haec hōc istĕ istă istŭd illĕ illă illŭd
Ac hunc hanc hōc istŭm istăm istŭd illŭm illăm illŭd
G hūiŭs istīŭs illīŭs
D huic istī illī
Ab hōc hāc Hōc istō istā istō illō illā illō
Plural
N hī hae haec istī istae istă illī illae illă
Ac hōs hās haec istōs istās istă illōs illās illă
G hōrŭm hārŭm hōrŭm istōrŭm istārŭm istōrŭm illōrŭm illārŭm illōrŭm
D hīs istīs illīs
Ab hīs istīs illīs
Fòric
singular m. f. n. plural m. f. n.
N ĭs ĕă ĭd ĕī / ĭī / ī ĕae ĕă
Ac ĕŭm ĕăm ĭd ĕōs ĕās ĕă
G ēiŭs ĕōrŭm ĕārŭm ĕōrŭm
D ĕī ĕīs / ĭīs / īs
Ab ĕō ĕā ĕō ĕīs / ĭīs / īs
Identitat
Singular m. f. n. m. f. n.
N ipsĕ ipsă ipsŭm īdem ĕădem ĭdem
Ac ipsŭm ipsăm ipsŭm eundem eandem ĭdem
G ipsīŭs eiusdem
D ipsī eīdem
Ab ipsō ipsā ipsō eōdem eādem eōdem
plural
N ipsī ipsae ipsă eīdem / iī- / ī- eaedem eădem
Ac ipsōs ipsās ipsă eōsdem eāsdem eădem
G ipsōrŭm ipsārŭm ipsōrŭm eorundem earundem eorundem
D ipsīs eīsdem / iīs- / īs-
Ab ipsīs eīsdem / iīs- / īs-
PARADIGMES LLATÍ
Pronom personal
1a persona 2a persona 3ª persona
N ĕgŏ nōs N tū uōs
Ac mē nōs Ac tē uōs sē
G mĕī nostrŭm / -trī G tŭī uestrŭm / -trī sŭī
D mĭhĭ nōbīs D tĭbĭ uōbīs sĭbĭ
Ab mē nōbīs Ab tē uōbīs sē
Pronoms Possessius
Declinen com adjectius de la 1ª clase:
1a persona: meus, mea, meum
noster, nostra, nostrum
2° persona: tuus, tua, tuum
uester, uestra, uestrum
3° persona: suus, sua, suum
gen. de is, ea, id
Pronom Reflexiu
singular i plural
Ac sē
G sŭī
D sĭbĭ
sē
Ab
Relatiu
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quī quae quŏd quī quae quae
Ac quĕm quăm quŏd quōs quās quae
G cūiŭs quōrŭm quārŭm quōrŭm
D cuī quĭbŭs / quīs
Ab quō quā quō quĭbŭs / quīs
Interrogatiu
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quĭs / quī ø / quae quĭd / quŏd quī quae quae
Ac quĕm quăm quĭd / quŏd quōs quās quae
G cūiŭs quōrŭm quārŭm quōrŭm
D cuī quĭbŭs
Ab quō quā quō quĭbŭs
Adjectius-pronoms indefinits
Indefinits flexionats com el pronom relatiu
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quĭs quă / quae quĭd / quŏd quī quae quă / quae
Ac quem quam quĭd / quŏd quōs quās quă / quae
G cuius quōrum quārum quōrum
D cuī quibus
Ab quō quā quō quibus
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quīdăm quaedam quoddam / quiddam quīdam quaedam quaedam
Ac quendam quandam quoddam / quiddam quosdam quasdam quaedam
G cuiusdam quōrundam quārundam quōrundam
D cuidam quibusdam
Ab quōdam quādam quōdam quibusdam
Indefinits compostos: