PARADIGMES LLATÍ

Temes en –a

Rosa F Causa F Poeta M Gran Adj. F.

N, V Rosa Rosae Causa Causae Poeta Poetae Magna Magnae
Ac Rosam Rosas Causam Causas Poetam Poetas Magnam Magnas
G Rosae Rosarum Causae Causarum Poetae Poetarum Magnae Magnarum
D Rosae Rosis Causae Causis Poetae Poetis Magnae Magnis
Abl Rosa Rosis Causa Causis Poeta Poetis Magna Magnis

Temes en –o

Poble M Camp M Nen M Home M

N Populus Populi Ager Agri Puer Pueri Vir Viri
V Popule Populi Ager Agri Puer Pueri Vir Viri
Ac Populum Populos Agrum Agros Puerum Pueros Virum Viros
G Populi Populorum Agri Agrorum Pueri Puerorum Viri Virorum/ -um
D Populo Populis Agro Agris Puero Pueris Viro Viris
Abl Populo Populis Agro Agris Puero Pueris Viro Viris

Fill M Guerra N Temple N Deu M

N Filius Filii Bellum Bella Templum Templa Deus Dei/dii/di
V Fili Filii Bellum Bella Templum Templa Deus Dei/dii/di
Ac Filium Filios Bellum Bella Templum Templa Deum Deos
G Filii Filiorum Belli Bellorum Templi Templorum Dei Deorum/-um
D Filio Filiis Bello Bellis Templo Templis Deo Deis/diis/dis
Abl Filio Filiis Bello Bellis Templo Templis Deo Deis/dii/dis

Bonic Adj. M Tendre Adj. M

N Pulcher Pulchri Tener Teneri
V Pulcher Pulchri Tener Teneri
Ac Pulchrum Pulchros Tenerum Tenros
G Pulchri Pulchrorum Teneri Tenerorum
D Polchro Pulchris Tenero Teneris
Abl Pulchro Pulchris Tenero Teneris

Temes en –u

Ejercit M Mà F Banya N Casa F

N Exercitus Exercitus Manus Manus Cornu Cornua Domus Domus
V Exercitus Exercitus Manus Manus Cornu Cornua Domus Domus
Ac Exercitum Exercitus Manum Manus Cornu Cornua Domum Domus/-os
G Exercitus Exercituum Manus Manuum Cornus Cornuum Domus/i Domuum/-orum
D Exercitui/-u Exercitibus Manui/-u Manibus Cornui/-u Cornibus Domui/o Domibus
Abl Exercitu Exercitibus Manu Manibus Cornu Cornibus Domu/o Domibus
 PARADIGMES LLATÍ

Temes en –e

Dia MiF Cosa F

N Dies Dies Res Res
V Dies Dies Res Res
Ac Diem Dies Rem Res
G Diei Dierum Rei Rerum
D Diei Diebus Rei Rebus
Abl Die Diebus Re Rebus

Temes en -i

Enemic M Pluja M Muntanya M Ciutat F

N Hostis Hostes Imber Imbre Mons Montes Urbs Urbes
V Hostis Hostes Imber Imbres Mons Montes Urbs Urbes
Ac Hostem Hostes Imbrem Imbres Montem Montes Urbem Urbes
G Hostis Hostium Imbris Imbrium Montis Montium Urbis Urbium
D Hosti Hostibus Imbri Imbribus Monti Montibus Urbi Urbibus
Abl Hoste Hostibus Imbre Imbribus Monte Montibus Urbe Urbibus

Ciutadella F Casa F Model N Mar N

N Arx Arces Aedes Aedes Exemplar Exemplaria Mare Maria
V Arx Arces Aedes Aedes Exemplar Exemplaria Mare Maria
Ac Arcem Arces Aedem Aedes Exemplar Exemplaria Mare Maria
G Arcis Arcium Aedis Aedium Exemplaris Exemplarium Maris Marium
D Arci Arcibus Aedi Aedibus Exemplari Exemplaribus Mari Maribus
Abl Arce Arcibus Aede Aedibus Exemplari Exemplaribus Mari Maribus
 PARADIGMES LLATÍ

TEMES EN CONSONANT

Oclusiva: labial (b / p), dental (d / t) i velar (g / c)

Plebs F Cèlibe Adj. M/F Princep M Particep Adj. M/F

N Plebs ∅ Caelebs Caelibes Princeps Principes Particeps Participes
V Plebs Caelebs Caelibes Princeps Principes Particeps Participes
Ac Plebem Caelibem Caelibes Principem Principes Participem Participes
G Plebis Caelibis Caelibum Principis Principum Participis Participum
D Plebi Caelibi Caelibus Principi Principibus Participi Participibus
Abl Plebe Caelibe Caelibus Principe Principibus Participe Participibus

Ciutat F Cap N Cor N Ociós Adj M/F

N Civitas Civitates Caput Capita Cor Corda Deses Desides
V Civitas Civitates Caput Capita Cor Corda Deses Desides
Ac Civitatem Civitates Caput Capita Cordem Corda Desidem Desides
G Civitatis Cavitatum Capitis Capitum Cordis Cordum Desidis Desidum
D Civitati Civitatibus Capiti Capitibus Cordi Cordibus Desidi Desidibus
Abl Civitate Civitatibus Capite Capitibus Corde Cordibus Deside Desidibus

Rei M Llei F General M Jutge M

N Rex Reges Lex Leges Dux Duces Iudex Iudices
V Rex Reges Lex Leges Dux Duces Iudex Iudices
Ac Regem Reges Legem Leges Ducem Duces Iudicem Iudices
G Regis Regum Legis Legum Ducis Ducum Iudicis Iudicum
D Regi Regibus Legi Legibus Duci Ducibus Iudici Iudicibus
Abl Rege Regibus Lege Legibus Duce Ducibus Iudice Iudicibus

Sonant (l, m, n, r)

Cónsul M Hivern F Pirata M Pare M

N Consul Consules Hiems Hiemes Praedo Praedones Pater Patres
V Consul Consules Hiems Hiemes Praedo Praedones Pater Patres
Ac Consulem Consules Hiemem Hiemes Praedonem Praedones Patrem Patres
G Consulis Consulum Hiemis Hiemum Praedonis Praedonum Patris Patrum
D Consuli Consulibus Hiemi Hiemibus Praedoni Praedonibus Patri Patribus
Abl Consue Consulibus Hieme Hiemibus Praedone Praedonibus Patre Patribus

Nació F Riu N Dona F

N Natio Nationes Flumen Flumina Mulier Mulieres
V Natio Nationes Flumen Flumina Mulier Mulieres
Ac Nationem Nationes Flumen Flumina Mulierem Mulieres
G Nationis Nationum Fluminis Fluminum Mulieris Mulierem
D Nationi Nationibus Flumini Fluminibus Mulieri Mulieribus
Abl Natione Nationibus Flumine Fluminibus Muliere Mulieribus
 PARADIGMES LLATÍ

Sibilant (s )

Honor M Costum M Dolor M Cendra MyF

N Honos Honores Mos Mores Dolor Dolores Cinis Cineres
V Honos Honores Mos Mores Dolor Dolores Cinis Cineres
Ac Honorem Honores Morem Mores Dolorem Dolores Cinerem Cineres
G Honoris Honorum Moris Morum Doloris Dolorum Cineris Cinerum
D Honori Honoribus Mori Moribus Dolori Doloribus Cineri Coneribus
Abl Honore Honoribus More Moribus Dolore Doloribus Cinere Cineribus

Temp s N Llinatge N Cos N

N Tempus Tempora Genus Genera Corpus Corpora
V Tempus Tempora Genus Genera Corpus Corpora
Ac Tempus Tempora Genus Genera Corpus Corpora
G Temporis Temporum Generis Generum Corporis Corporum
D Tempori Temporibus Generi Generibus Corpori Corporibus
Abl Tempore Temporibus Genere Generibus Corpore Corporibus
 Resum de particularitats de les declinacions
Temes en -a
Substantius i adjectius amb nominatiu en -a i genitiu en -ae
Locatiu. Indica el lloc en el que hom es troba o on succeeix quelcom. És habitual en noms
de ciutat i en expressions formularies: domi militaeque («en temps de pau y de guerra»).
L’ablatiu acabà per aglutinar aquesta funció.
Gen. sg. La forma primitiva era -as y apareix en autors antics i es conserva en expressions
arcaiques como pater familias. Evolucionà, per influència de la declinació dels temes en
-o, cap a -ai però aviat es pronuncià -ae (en Virgili trobarem genitius en -ai; pietai).
Gen. pl. noms acabats en -cola i -gena poden fer el genitiu en -um (agricolum o agricolarum).
Es freqüent en poesia.
Dat. i abl. pl. Per diferenciar-se dels masculins, quan apareixen junts alguns, temes en -a fan
el plural en -abus: anima, animabus per distingir-lo de animus, animis.
Defectius. Hi ha substantius que es declinen només en singular (iustitia); altres només en
plural (nuptiae); alguns canvien de significat al canviar de número (copia, abundància;
copiae, tropes).

Temes en -o
Substantius i adjectius amb nominatiu en -us i genitiu en -i
Substantius i adjectius amb nominatiu en -er i genitiu en -i
Un substantiu en -ir: vir
En el nominatiu i l’acusatiu singular la -o del tema es converteix en -u al prendre les
desinències (-s y -m) [en acusatiu pl. no passa perquè la desinència primitiva era -ns].
Alguns temes en -o perden la -o davant a la desinència -s del nominatiu; per assimilació, la -
s també desapareix: puer. En alguns, como ager, es necessària una vocal de recolzament:
el tema es agro + s *agrs > ager, agri.
La -e de vocatiu no es desinència, sinó una alternança vocàlica de la -o.
La unió de la desinència -i amb la -o del tema dóna un diftong -oi que terminà evolucionant
en -i. En canvi, el dat. singular dóna -o per analogia amb la terminació d’ablatiu sg.
Los nominatius en -ius (filius) tenen certes particularitats: vocatius en -i, gen. en -ii (o -i),
algunes paraules mantenen formes arcaiques para el gen. pl. deum (en comptes de
deorum).
Hi ha restes d’un vocatiu en -i: Corinti, Toleti, domi (domus).

Temes en -i
Els neutres no prenen desinència (terminació -e)
Els acabats en -ri- perderen la -i en el nominatiu i la -s es tornà en -r por assimilació donant
una doble rr que se simplificà en una i necessità d’una vocal de recolzament per
pronunciar-se. [imber, imbris].
Poden aparèixer acusatius sg. en -im i plurals en -is i ablatius en -i
Temes en consonant
Oclusives
-b, -p, el nominatiu no pateix alteracions davant la desinència -s
-d, -t, la dental es perd davant la desinència -s (la dental s’assimila a la -s i se simplifica).
Els neutres no prenen desinència, però perden la consonant temàtica quan va precedida
d’una altra consonant: cor, cord-is.
-g, -c, es fonen amb la -s de nominatiu i originen una consonant doble: x (lex, legis; iudex,
iudicis).
Casos d’apofonia: miles, militis; caput, capitis.
Líquides
-l, -r, no prenen desinència de nominatiu, però quan la -r no va precedida de vocal necessita
desenvolupar una para recolzar-se (pater, patris)
Nasals
Només hi ha un tema en -m, hiems (hivern).
Els temes en -on perden la -n (els temes en -en, no: flumen, fluminis); quan la o es breu
canvia en -i por apofonia.
Sibilant
Alguns nominatius canvien per apofonia: tempus, temporis.
Rotacismes: la -s intervocàlica rotatitza i es converteix en -r en la declinació arribant a influir
en el nominatiu, de los que tenimos dobletes: honos-honor; labos-labor.
Alhora, la -r provoca canvis en la vocal precedent: genus, generis.

Temes en -u
En època tardana fou assimilada a la declinació dels temes en -o (algunes paraules a la tercera
declinació).
Els canvis fonètics son escassos.
En el datiu i ablatiu plural la -u canvia en -i por apofonia.
El datiu singular tendeix a la terminació -u
Particularitats de la paraula domus: presenta terminacions dels temes en -o amb les
terminacions pròpies dels temes en -u.

Temes en -e
Només dies y res tenen la declinació completa, la resta de paraules de tema en -e son defectives
i han sorgit de derivats mitjançant el sufix -ies (normalment només declinen en singular:
efficies, facies, fides, spes).
 PARADIGMES LLATÍ

ADJECTIUS

Adjectius de tres terminacions

Singular Bo (m.) bona (f. ) bo (n. ) nostre (m. ) nostra (f.) nostre (n. )
N bŏnŭs bonă bonŭm nostĕr nostră nostrŭm
V bonĕ bonă bonŭm nostĕr nostră nostrŭm
Ac bonŭm bonăm bonŭm nostrŭm nostrăm nostrŭm
G bonī bonae bonī nostrī nostrae nostrī
D bonō bonae bonō nostrō nostrae nostrō
Ab bonō bonā bonō nostrō nostrā nostrō
plural
N, V bonī bonae bonă nostrī nostrae nostră
Ac bonōs bonās bonă nostrōs nostrās nostră
G bonōrum bonārum bonōrum nostrōrum nostrārum nostrōrum
D bonīs nostrīs
Ab bonīs nostrīs

Adjectius de dos terminacions

sg. m., f. n. m. f. n. m. f. n.
N omnĭs omnĕ ācer acrĭs acrĕ cĕlĕr celĕrĭs celĕrĕ
Ac omnĕm omnĕ acrĕm acrĕ celĕrĕm celĕrĕ
G omnĭs acrĭs celĕrĭs
D omnī acrī celerī
Ab
omnī acrī celerī
plural
N omnēs omniă acrēs acriă celĕrēs celeriă
Ac omnēs omniă acrēs acriă celĕrēs celeriă
G omniŭm acriŭm celeriŭm
D omnĭbŭs acrĭbŭs celerĭbŭs
Ab
omnĭbŭs acrĭbŭs celerĭbŭs

Adjectius d'una terminació

sg. m., f. n. m., f. n. m., f. n.

N fēlīx ămans uĕtŭs
Ac felīcĕm felix amāntĕm amans uetĕrĕm uetus
G felīcĭs amāntĭs uetĕrĭs
D felīcī amāntī uetĕrī
Ab
felīcī / -ĕ amāntī / -ĕ uetĕrĕ
pl
N felīcēs feliciă amāntēs amantiă uetĕrēs uetĕră
Ac felīcēs feliciă amāntēs amantiă uetĕrēs uetĕră
G feliciŭm amantiŭm uetĕrŭm
D felicĭbŭs amantĭbŭs ueterĭbŭs
Ab
felicĭbŭs amantĭbŭs ueterĭbŭs
 PARADIGMES LLATÍ

Flexió del grau comparatiu

singular m., f. n. plural m., f. n.
N, V altior altius N, V altiōrēs altiōră
Ac altiōrĕm altius Ac altiōrēs altiōră
G altiōrĭs G altiōrŭm
D altiōrī D altiorĭbŭs
Ab altiōrĕ Ab altiorĭbŭs

Exemples de formes regulars de comparatiu i superlatiu

positiu comparatiu superlatiu

Fort fortis, -e fortior, -ius fortissĭmus, -a, -um
Ample lātus, -a, -um latior... latissĭmus...
Noble nōbĭlis, -e nobilior... nobilissĭmus...
Prudent prūdens,-ntis prudentior... prudentissĭmus...
Bell pulcher, -chra, -chrum pulchrior... pulcherrĭmus...
Fàcil făcĭlis, - e facilior... facillĭmus...
Benèv bĕnĕuŏlus,-a, -um beneuolentior... beneuolentissĭmus...
Magnífic magnĭfĭcus... magnificentior... magnificentissĭmus...

Ejemples de formes irregulaers de comparatiu i superlatiu

positiu comparatiu superlatiu

Bo bŏnus, -a, -um mĕlior, -ius optĭmus, -a, -um
Jove iŭuĕnis, -e iūnior —
Gran magnus, -a, -um māiŏr, -ius maxĭmus, -a, -um
Malvat mălus, -a, -um pēiŏr, peius pessĭmus, -a, -um
Muchos multi, -ae, -a plūres, plura plūrĭmi, -ae, -a
Molt multus, -a, -um plūs plūrĭmus, -a, -um
Petit paruus, -a, -um mĭnŏr, minus mĭnĭmus, -a, -um
Vell sĕnex, sĕnis sĕnĭŏr —
 PARADIGMES LLATÍ

Demostratius

Díctics

singular m. f. n. m. f. n. m. f. n.
N hĭc haec hōc istĕ istă istŭd illĕ illă illŭd
Ac hunc hanc hōc istŭm istăm istŭd illŭm illăm illŭd
G hūiŭs istīŭs illīŭs
D huic istī illī
Ab hōc hāc Hōc istō istā istō illō illā illō
Plural
N hī hae haec istī istae istă illī illae illă
Ac hōs hās haec istōs istās istă illōs illās illă
G hōrŭm hārŭm hōrŭm istōrŭm istārŭm istōrŭm illōrŭm illārŭm illōrŭm
D hīs istīs illīs
Ab hīs istīs illīs

Fòric

singular m. f. n. plural m. f. n.
N ĭs ĕă ĭd ĕī / ĭī / ī ĕae ĕă
Ac ĕŭm ĕăm ĭd ĕōs ĕās ĕă
G ēiŭs ĕōrŭm ĕārŭm ĕōrŭm
D ĕī ĕīs / ĭīs / īs
Ab ĕō ĕā ĕō ĕīs / ĭīs / īs

Identitat

Singular m. f. n. m. f. n.
N ipsĕ ipsă ipsŭm īdem ĕădem ĭdem
Ac ipsŭm ipsăm ipsŭm eundem eandem ĭdem
G ipsīŭs eiusdem
D ipsī eīdem
Ab ipsō ipsā ipsō eōdem eādem eōdem
plural
N ipsī ipsae ipsă eīdem / iī- / ī- eaedem eădem
Ac ipsōs ipsās ipsă eōsdem eāsdem eădem
G ipsōrŭm ipsārŭm ipsōrŭm eorundem earundem eorundem
D ipsīs eīsdem / iīs- / īs-
Ab ipsīs eīsdem / iīs- / īs-
 PARADIGMES LLATÍ
Pronom personal
1a persona 2a persona 3ª persona
N ĕgŏ nōs N tū uōs
Ac mē nōs Ac tē uōs sē
G mĕī nostrŭm / -trī G tŭī uestrŭm / -trī sŭī
D mĭhĭ nōbīs D tĭbĭ uōbīs sĭbĭ
Ab mē nōbīs Ab tē uōbīs sē

Pronoms Possessius
Declinen com adjectius de la 1ª clase:
1a persona: meus, mea, meum
noster, nostra, nostrum
2° persona: tuus, tua, tuum
uester, uestra, uestrum
3° persona: suus, sua, suum
gen. de is, ea, id

Pronom Reflexiu
singular i plural
Ac sē
G sŭī
D sĭbĭ
sē
Ab

Relatiu
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quī quae quŏd quī quae quae
Ac quĕm quăm quŏd quōs quās quae
G cūiŭs quōrŭm quārŭm quōrŭm
D cuī quĭbŭs / quīs
Ab quō quā quō quĭbŭs / quīs

Interrogatiu
singular m. f. n. plural m. f. n.
N quĭs / quī ø / quae quĭd / quŏd quī quae quae
Ac quĕm quăm quĭd / quŏd quōs quās quae
G cūiŭs quōrŭm quārŭm quōrŭm
D cuī quĭbŭs
Ab quō quā quō quĭbŭs
 Adjectius-pronoms indefinits
Indefinits flexionats com el pronom relatiu

singular m. f. n. plural m. f. n.
N quĭs quă / quae quĭd / quŏd quī quae quă / quae
Ac quem quam quĭd / quŏd quōs quās quă / quae
G cuius quōrum quārum quōrum
D cuī quibus
Ab quō quā quō quibus

singular m. f. n. plural m. f. n.
N quīdăm quaedam quoddam / quiddam quīdam quaedam quaedam
Ac quendam quandam quoddam / quiddam quosdam quasdam quaedam
G cuiusdam quōrundam quārundam quōrundam
D cuidam quibusdam
Ab quōdam quādam quōdam quibusdam

Indefinits compostos:

Quidam, quaedam, quiddam / quoddam

Quilibet, quaelibet, quidlibet / quodlibet
Quispiam, quippiam, (quidpiam) / quispiam, quaepiam, quoppiam
Quisquam, quicquam, (quidquam) / quaequam
Quisque, quidque/quisque, quaeque, quodque
Quisquis, quicquid (quidquid)
Quiuis, quaeuis, quiduis / quiui, quauis, quoduis
Aliquis, aliquid / aliqui, aliqua, aliquod
Unusquisque, unumquidque/unusquisque, unaquaeque, unumquodque

Indefinits flexionats com adjectius de la primera classe

singular m. f. n. m. f. n. Alter, altera, alterum

Alius, alia, aliud
N altĕr altĕră altĕrŭm ăliŭs aliă aliŭd
Nullus, nulla, nullum
Ac alterŭm alterăm alterŭm aliŭm aliăm aliŭd
Solus, sola, solum
G alterīŭs alīŭs*
Totus, tota, totum
D alterī aliī
Ullus, ulla, ullum
Ab alterō alterā alterō aliō aliā aliō Unus, una, unum
plural Uter, utra, utrum
N aliī aliae aliă Uterlibet, utralibet, utrumlibet
Ac aliōs aliās aliă Uterque, utraque, utrumque
G aliōrŭm aliārŭm aliōrŭm Uteruis, utrauis, utrumuis
D aliīs Alteruter, alterutra, alterutrum
Ab aliīs Neuter, neutra, neutrum