FORMULACIO | NOMENCLATURA QUIMIQUES Fisica i Quimica Activitats amb més de 750 compostos iexemples resolts de cada categoria. Adaptat a les noves normes IUPAC GRUP PROMOTOR SeanmuanaPROUECTE SABER FER FORMULACIO | NOMENCLATURA QUIMIQUES Fisica i Quimica I quader Fisica i Quimica 1, per a primer curs de Babalerat, és una obra coHectva ‘concebuda,visseryada i creada al Departament Elcions Educatives de Grup Promotor / Santillana, drigt por Teresa Grence Ruiz | Pere Macia Arqué. Enelaboracs hi ha paticipat "equip segient: Text ‘Maria del carmen Vidal Fernandez Evid Rail Carreras Soriano ‘Marina Vinardell (Meditiscuta) ASSESSORAMENT ‘Anna Pous Saltor EDICIO EXECUTIVA David sanchez Gomez DIRECCIO DEL PROIECTE ‘Antonio Brandi Fernandez Les actiitatsd aquest libreno snan defer maial libre mate Les tauls, els esquemes i altres recursos que s'h inclauen s6n models perqué el alurmnat els traslad a a libreta Santana GRUP PROMOTOR___ Index LOC I. FORMULACIO INORGANICA © introduccio : + Valencia | nombre d'oxidacio 2 Ordre dels simbols quimics en una formula ©) Compostes binaris 2.) Formular un compost binari 2.2 Obtenir el nombre d'oxidacié des de la formula 2.5 Anomenar un compost binari (excepte oxids) ©) substancies elementals © combinacions del H amb elements. dels grups 13 al 17 4 Compostos hidracias ©) Combinacions binaries de oxigen 5.1 Oxtds 5 2 Perdxids 6 Compostos ternaris 6 HidrOxids 2 Acids inorganics Les sals " Formular als 2 Anomenar sals © compostos daddicio Formular compostos d'addicio 8.2 Anomenar compostos dadlcié ACTIVIIATS FINALS 10 " 2 18 a 28 2% © BLOC Il. FORMULAEIO ORGANICA © introduccie © Hidrocarburs.... 2.7 Aleans ‘Alguens 23 Alquins 26 Aromatics 25 Hidrocarburs ramificats 2.6 Hidrocarburs aromnaticos ramificats © perivats halogenats © compostos oxigenats ... © Alcohols 2 Bers 65 Aldehids 4 cetones 5 Acids carboxlies “6 Sals acids carboxlies 7 Esters © Compostos nitrogenats 1 amines 5.2 Amides, 2 Nii 54 Nitroderivats ‘Compostos amb més dun grup funcional . ) Biomolecules ACTIITATS FINALS SOLUGIONS A LES ACTIVTATS .. TAULA DELS ELEMENTS AMB NOMBRES DIOXIDACIO : a 38 9 45 a7 9 1 5 eFormulaci6 inorganica @ introducci6 ‘Substancies elementals © Compostos binaris ‘Combinacions del H amb elements dels grups 13.117 ‘G Combinacions binaries de oxigen compostos ternaris Les sals © Compostos d’addicié Activitats finals Els flascons de dalt contenen algunes substancies quimiques. Qui els ha etiquetat ha fet servir un llenguatge comi en la quimica, perqué qui agafi el flascé sapiga qué conte. (Un mateix object pot tenir - ‘dversos noms? Un nom pot fer Loobjectiu de la nomenclatura ila formulacié és poder ieee aire cece identificar correctament i sense ambigiitats les See eat cint greeerone oles ingoanca posar-se d’acord sobre quin métode utilitzar i que sobre el lenguatge que cal utilizar tothom sapiga exactament a qué ens estem referint ‘en ciencia? ‘quan emprem aquest lenguatge, Lorganisme responsable d'unificar aquest lenguatge en el side la comunitat cientifica és la TUPAC.Recorda doxidaci6 d'un element depenen dol grup en qué es troba, Per exemple, tots els elements del gup 1 tenen nombre d'oxidacio 1 tots e's del grup 17 tenen —1 Els elements del grup 17 ab nombres d’oxidacé positus tenen 41,43, +5147, que son els nombres senars fi ale unitate! ea Introduccié Les substincies quimiques es representen mitjangant formules, que s6n un conjunt de lletres i nombres com a subindexs. Les lletres representen el simbol dels elements quimics que formen part de la substancia i els sub- indexs, la proporcié en qué es combinen els seus atoms. En alguns casos en qué la substancia forma molecules, els subindexs indiquen el nombre ditoms de cada element que hi ha en una molecule, La formula CaCl, indica que la substincia esta formada pels elements calc Ca, i clor, Cel subindex indica que hi ha 2 atoms de CL per cada atom de Ca, La formula de Vaigua oxigenada és H,0,. fs una substancia molecular ila for~ mula indica que la substancia esta formada pels elements hidrogen, H, i axi- gen, 0; els subindexs indiquen que, en cada molécula, hi ha 2 atoms dhhidrogen i2 atoms d’oxigen. Les frmules i els noms de les substancies quimiques segueixen una sdrie ‘de normes establertes per la Unié Internacional de Quimica Pura i Aplicada (IUPAC), Aquestes regles han anat canviant amb el temps; les ditimes regles per formular compostos inorganies s6n del 2005, (EE valencia i nombre d’oxidacié Per obtenir la formula d'un compost, hem de conéixer els elements que el formen jen quina proporcié es combinen, Per a aixd, utlitzarem la valencia iel nombre doxidaci6. nombre de up + Valencia: nombre enter que indica la capacitat d’un element per combi- Is atoms amb els d’un altre element. Es pren com a referencia Es poden buscar relacions semblants Trin ret Ee amen " hidrogen, que sempre té valencia 1 ; als elernonts dota rosa do rps + Nombre d’oxidacié: nombre electrons que un atom capta o cedeix {totalment o parcialment) en formar un compost. fs negatiu si guanya electrons i positiu sien perd. Quan es tracta d’estudiar les fOrmules, 6s més itil que la valencia, A la taula segient, apareixen els nombres «oxidacié dels elements més comuns. Observa que hi ha elements que només tenen nombres doxidacié positus s6n els metalls.D’atres poden tenir nombres doxidacié positius i negatius: s6n els no metalls 1 Frat iH nw » 7 ape a pt ui_|be plc F ay ape sa “ 3 3 a__|Ma (SO Wy Re Ro RE 9 MRE NE ATES a a) eae a]e ape ape a] aya] a] ee pra als 3] als 3) 3) 3) a} 2 % 3 a 5 K__|co iver [un “|e co _|wi_|cu [zn [ca _|oe Br 3 aye =] a] ey ye Fist “ % 3 s Rb _|sr pd_|agq_|ed fin _|sn nw ay = ay af ay a] a) a) a) cs [ea tau |g In [po [arameter BB Els compostos resulten de la combinacié de diversos atoms de dos elements, quimics o més, Algun tindra nombre doxidacié positiu i d’altres, nombre d’oxidacio negatiu: © Un compost és una substancia neutra, Els atoms que el formen s’han de combinar en una proporcié tal que la suma de les carregues de tots resul- ti zero, Per exemple: 0, (+1) x 2 + (-2) = 0. © En el cas dels ions, la combinacié ha de ser tal que el resultat coincideixt amb la carrega de I’. Per exemple: NH, (—3) + (+1) x 4= +1. (LY ordre dets simbols quimics en una formula En escriure la formula del compost, a Y'esquerra es col-loca el simbol de element que sigui més a prop de la punta de la fletxa de Ia taula (extrem ‘esquerra, Sota). A la dreta, es col-loca el simbol de l'element que sigui més a prop de l'origen de la fletxa (extrem dret, a dalt). Observa que I'hidrogen es col-loca entre el poloni i el nitrogen. Normalment, ’element escrit a Yesquerra tindra nombre doxidacié positiu i eserit a la dreta, negatiu, ) 4 np NN As 4 es bi can baF tf] an tlela te Ng alsl}els|a Pea ac aher Or are rar ana na ia nal K Ca Sc a v Mn 4 Fe Cus Zn 4 Ga Ge As) Se Br alee rater eee retary pate ya ayaa bos y Mb Mo Te RU Rh PASM Sk TT t]ada Hyejeyapap ear 4 tidya days ow ew Reo re 1 Bio ¢ | 7 t]e}elelaeyade WWUUUUU Fo Ra | Aco RF | Db | Sg Bh Mt Ds POLIT UU UU UU EXEMPLE RESOLT © Determina sles substancies segients s6n compostos neutres 0 ions ila seva cirrega: acc HONS 2) cat, Elea 65.2 Fesquera del Per tan el actua amb el nombxe coxidacs nega ACTIVITATS cae ere cea 41. Determina sles substincies segdents son by) En és fesquerta del o. Per tant, lM actua amb aroma Oe is Svea ‘el nombre d'cxidacio postu (Hx 3-4 (-2)= 41.Esuni6 de carrega ato Bite one positive lt 2, Indica si les formules dels compostos segients estan 9) WS:E1H 6s. fesquerra dels. Per tant, es actua ben escrites. sical, corregeittes. ‘amo nombre caxidacio negatiu: ane arcs Ent Es un6 co cdrroga ° b) Hse d) Bed DPSNe ans} Excepcions amb oxigen Ala taula dela pagina 5, velem que el uri 'oxigen només tenen Rombres c'oxdacié negatius El luor sempre actua ab nombre cfoxidacio —1, mentre que Foxigen actua amb nombre d'oxidacié ~2. xcepte quan es combina amb _2l luo, cas en qué el nombre owidacio 65 +2. La formula del compost que resuita€5 OF. oxigen actua amb nombre ‘oxidacié ~2 enffont dela resta elements del grup 17 (lr, brom itoge), que actuen amb algun dels ‘seus nombres ¢‘oxidaciépositius. Tanmateix ala formula es coLioquen ‘segons Vode que indica la flea de lataula de la pagina 5, eS dr, oxigen a fesquerra, Les formules dels compostos sén OC, 0B, OL, a Compostos binaris Resulten de la combinacié d’atoms de dos elements quimics diferents. Lun tindra nombre d‘oxidacié positiu i Valtre, nombre d’oxidacié negatiu. Els el atoms de tots dos elements s’han de combinar en una proporcis tal que compost resultant sigui neutre. (2D Formutar un compost binari 1. Escri el simbol dels elements amb el seu nombre doxidacié.Colaca ala dreta element més electronegatis Per al carboni, ‘elnombred'oxidacio post. | pera soe, ‘el nombre d'oxidacio negatiu per la seva posici ala tala, 2, Fes que el nombre doxdacié un element passia ser el subindex de 'atre, prescindint dal signe 3. Simpifica a formula obtingud, exceptuant- neles excepcions, EXEMPLES RESOLTS © Escriu ta formula que resulta de combinar alumini i sofre. LLolumini és a a taula a fesquerra del softe Ha de ser element postu Elseu nombre d‘oxidacié és +3, AU” El soe és ala deta de alumin, hem de triar el nombre o'oxidaci nega ~2, 5. AG—SP => ALS; (©) Eseriu a formula que resulta de combinar bor iniquel. Ei nique és a Fesquerra del bor; ha de ser element postu. El nombre \oxidacio és, per exemple, +3, NEI bor és ala dreta del nique; hem de trial nombre d'oxidacié negatiu ~3, 8°. NB = Ni,B, > NIB = ACTIVITAT 3. Completa atau al quadern ami a formula de cada pareladelements, —————LY ovtenir Per obtenir el nombre d’oxidacié que correspon a cada element, cal tenir present el segiient: nombre d‘oxidaci6 des de la formula + Siel compost és neutre, la suma dels nombres d'oxidacié és zero, © Elsimbol de I’element positiu ha de sera 'esquerra jel negatiu, ala dreta, except oxigen en combinar-se amb clor, brom i iode. © Un mateix element pot tenir un nombre d’oxidacié en un compost i un Ferm oc Observa i exernpes resolts 415 permeten ‘obtenir ol nombre d oxidac6 de cada ‘element a partir del subindex de Fate element la formula, NaS => NE 4S, => CoS ‘No sempre és ax, perqué la formula ot estar simpificada, com a exemple resol 6. altre nombre doxidacié en un altre compost. EXEMPLES RESOLTS (©) Troba et nombre doxidecié de cada element del compost Na. sod, Na, només té un nombre oxdacié +1. En consequencia, et iombe d'oxidacié de! sofre,S, hha de ser negatiu, ~2, CComprovem la sume dels nombres d'oxidacio de tots els atoms del compost Recorda que hia dos atoms de Na per cada atom de S {re oxidacio Na) - (2 toms na) + (ve. oxidac6 s) = 0 (Fy 24 (-F=0 El nombre d’oxidacié del Na és +1; dloxidaci6 del s 6s —2. 1 nombre ©) Trobe el nombre d’oxidacié de cada element mw Cn oon, aeeninl| 5. Troba lerror en les formules segients | corregeico al quadern. —=s x cata ack _Elcale és element posit i sha de coviocar a esquerra > Et es Saas - a » ut - - o _ Go a - o 0, - _ -Recorda Prefixos numerics prefix numéric multipicador incica (que e! que segueic es repeteix En cas que el que es repeteds sigui un sol atom, ino dversos, sutitzen els prefixos segients ‘mono oe th tte penta: exe hepta- ota: one deca seas Noms no regulars En afegir les terminacions, la majoria ‘dels noms dels elements no es mogifiquen. Pero n’hi na que si que ho fan, com aquests: estbium- sulfur cup estann- incig- aur argent plum- antimoni sofre (ZY anomenar un compost binari (excepte dxids) Les regles segtients sén valides per a tots els compostos binaris excepte per a aquells en qué Yoxigen queda a Vesquerra ala taula de la pagina 5. La IUPAC admet que s’anomenin de diverses maneres. En veurem dues: * Nomenclatura de composicié o estequiometrica: ‘Comenga amb el nom de I’element negatiu (a la formula, a la dreta) acabat en -ur, segueix la particula de i e] nom de I’element positiu (a la formula, a Fesquerral Elnom de cada element va precedit d'un prefix numéric que indica el nom- bred’atom de element la formula. Al marge hi ha una taula de correspon- déncies de prefixos numérics i subindexs. En la majoria dels casos, si no hi ha dubte, somet el prefix mono cs, dlsultur de carboni + Nomenclatura de Stock is una variant de anterior que prescindeix dels prefixos que indiquen el nombre d’atoms de cada element. Nom de element negatiu acabat en -ur, particula ce inom de Velement positiu, Sil’element positiu pot actuar amb diversos nombres d’oxidacié, sescriu el que utiliza en aquest compost entre paréntesi i en nombres romans a continuacié del nom, sense detxar cap espai en blanc. ce43? sulfur de carboni(lV) EXEMPLES RESOLTS {© nomena eco, usantes dos modes expats Nom de compos Co.S; ‘risulfur de dicobatt Nom de stock: Co,S; > Co S* sulfur de cobattl) (© Copia al quader i analitza la formula i el nom dels compostos segiients. ‘NBs, tribromur d'alumint bbromur alumi Ock | diclorur d'oxigen ~ HS sulfur de ainidrogen sulfur dhidrogen If, | heptafluorur de lode fluorur de lodetviy 82, dhidrur de bari hhiarur de bart CuCk —diclorur de coure clorur de coure( _ACTIVITATS | ‘6. Completa al quadern la taula segient com I'exemple de la primera linia. Bw | mice a hse » mm oT sa © ran, | Aa ee a) at 1) hai 0 sa 7. Completa al quacern a taula seguent com rexemple de a primera lina. as ae Bas | can | sa | surde dies! sulur 6 es as » Gate ot. ora, 2) ac, ow, 2 raw em » (ac '8, Toba Ferror@ la taula segient i corregexlo al quadern com a Fexemple dela primera ini Gia ho ine ae 1 cow: daumnon clo kein ei een os as ea a) | tibromur de or b) | er de soe | Ait @ as erat 1) neuro wituor 2 |S ty | om - selena de soa I Formusreiice ne) | tntirur de niquet hidrur de nique)10 Substancies elementals Es coneixen també amb el nom d’espécies homoatdmiques, perqué tots, ls seus atoms s6n iguals. Es poden presentar com un, dos, tres o diversos toms; aquestes sén substancies elementals poliatomiques. La formula general segueix estructura E,, Ehi ocupa el lloc del simbol de VGnic element que forma I'espécie jel subindex n és un nombre enter que indica el nombre d’atoms a Yespécie quimica. Elnom de composicié consta d'un prefix i una arrel, El prefix és numéric | indica la quantitat d’atoms a lespécie. L'arrel és el mateix nom de 'element quimic de lespecie. Per exemple: ae Algunes espécies tenen un nom tradicional acceptat per la UIPAC, iorohigen—| cgm ame iin | ab itogen | rtogeninoecvan | RI) ierobsix | foserbene (Gh core oven imoecuen | (Gf reste we Elnombre d’oxidacié d'un clement en una substancia elemental és zero. ACTIVITAT ‘9. Completa al quadern la taulaescrivint a cada fila la fOrmula, el nom sistematic 0 el tradicional, si correspon, ate bw o ‘ip ® end e inizogen 0 be el oa he 0 diode g co z23gcn {sor blancFormulcinorgiica a Combinacions del H amb elements dels grups 13 al 17 * wi Hy ou je wk, | amoriae oat Les combinacions de 'hidrogen amb els elements dels grups 13.a 17 tenen, PH ‘a més del nom de composicié descrit, un nom que s‘utlitza per formular al- a, ie pa tres composios derivats. Sén els noms progenitors dels hidrurs. A la o fostina ‘aula del marge hi ha els més habituals. an « ey as oh ca gas | gorma | (CER compostos hidracids ae ‘Amb alguns dels elements no metallies dels grups 16417, rhidrogen for- | aga | esamna | 038 ‘ma compostos que es coneixen tradicionalment com a hidracids pel seu peeee ccaracter acid, El seu nom comenga amb la paraula acid seguida del nom a on i del no metall acabat en -hiatrc. Exemples: tab | pha | Smut HCL acid clorhidric; —H,S: Acid sulfhidric Paes Si ene aa La IUPAC els aplica també una nomenclatura propia dels acids que progenitors marcats. ‘s’anomena nomenclatura d’hidrogen, Veurem aquesta nomenclatura ila tradicional, perqué ol seu tis esta molt estés. [hs | 2odsuthidrc | chidrogentsutuy WF cid uorhicric | rcrogenuoru) Hse | cid selenhidic | itirogeniselenun) et | ScidGorhiéric | hcrogentciowun) Hite | dcidtelurhicre | dhidrogentevurun er | Bed bromhickic | hidragendoromu) wr | Bedoahicric | hidrogendodun ACTIVITATS “10. Completa al quadern les caselles que flten ala taula seglient. a ter de carbon I Dat - | ° amoniac | ® weiirur canton | 8 tiie de bismat = » ‘ost } a sh | » te | 111. Completa al quader les caselles que falten a la taula segtient. awa » ‘cia sutidric ° solonur de dncrogen I ® hidrogentMuorur le fwiso as R Els gasos de la combustio (Quan es crema un combustible ‘organic, com ara el gas natural, el butd, a gasolna ola fusta, s produetx C0, un gas que stemet a atmosfera i contibueix a incrementar fefectehivernacle, ‘ino hi ha prou oxigen, es procueix 0, un gas verinds que pot produir lamort, ‘Quan les combustions es fan en un loc tancat, shan de debar esclenes Perqué hi pugu entrar prou aire. a Combinacions binaries de l’oxigen Loxigen es combina amb gairebé tots els elements quimics formant dife- rents tipus de compostos. ERD oxias Els dxids s6n les combinacions de l'oxigen amb un altre element més po- sitiu. En els dxids, Yoxigen actua amb nombre doxidacié —2, Observa que les combinacions de oxigen amb els elements del grup 17 no sén &xids, siné halurs, Formular oxids Es coltoca primer el simbol de Yaltre element i després, el de oxigen, Stintercanvien els nombres d’oxidacié prescindint del signe i, si es pot, se simplifica Na* 0 > Na,0 Ca"? 0? = Ca,0, > Cad Cr? 07 = Cr,05 Anomenar oxids Nomenclatura de composici6 o estequiometrica: ‘Comenga amb éxid de seguit del nom de ['altre element. S'utlitzen prefixos numérics per indicar ef nombre d’atoms de cada element, El prefix mono- només s'utiitza en cas de dubte. cr,0; teidxid de dierom + Nomenclatura de Stock: Comenga amb dxid de segult dl nom de altre element, sense utiitzar prefixos de quantita. Sialie element pot actuar amb diversos nombres oxidaci, vespecifca cl que ullitza en aquest compost escrivin-lodes- prés del nom, en nombres romans entre paréntes! | sense delxar espa r3?05? oxid de crom(t) EXEMPLE RESOLT © Anomena et N,0, usant els dos modes explicats. Nom de composicis NO. pentabxid de dinitrogen Nom de stock N20; > N50? Oxid de nitrogentV)ACTIVITATS formssso resin i) +42, Per als composts segilents,troba el nombre d'oxidacié de element que es combina amb oxigen i escriu-ne el nom al aquader | Frmua——_Nombvedoviede = Noméecommmss Nama Stock a) MgO b | aso, 9) uo a TO, Sou 90, 0 Feo, Pa) so 0 | 1 EE 43. Escriu al quadern la formula dels segients Oxi I, si 6s possible, ttre nom, a ld de bei » 0d de cirvot ° rid estar) a lidxid de sore e tox de dicabatt 0 ‘id de potas a ‘tox de selon hy xd dalumin a ‘mondxid de coure d xd de ane “14, Troba Verror ala taula segilent | corregeix-to al quadem com a exemple dela primera linia. xia forty trex de dior Lor te dos nombres ocxcacio possies al especiicar-ne estat oxtac. a) so bb) dxid de germani stock ©) | 08a | exid argent) 9 0 4) | mondsid de dol @ co, 1) tribe de niaue > A, 3Sy 1aceN Ms “ LLaigua oxigenads s‘utiitza com a ‘desinfectant com a decolorant. Tats dos efectes sn per a seva cepacitt oxidant. Quan es vessa ‘algua oxigenada, sol aperé ker lun bomboleig, Ad indica que s'est descomaonent en aigua i gas oxigen que bombolea. (EE peroxias Els perdxids s6n les combinacions del grup peroxe 0" amb cations metal-lics o amb hidrogen, L'exemple més comti és el perdxid d’hidrogen, H.0,, conegut com a aigua oxigenada El grup peroxo és un i6. La cirrega dels ions s‘escriu indicant-ne, primer, el nombre i, després, el signe, a diferéncia dels nombres d‘oxidacié, S'escriu OF ino 0; Formular perdxids * Escriu el simbol dels ions amb la carrega. Colloca a la dreta el peroxo, Per al cati6, tiem com a exemple el crom amb la carrega 3+. or crs 03 + Fes que a crega d'un 6 passia ser el subindex de Yate tot prescindint del signe I mutiplica els subindess per treure el parents Cr2—@P = Cr,(0,)3 = Cro0 * Com que el grup peroxo té dos atoms d’oxigen, el subindex sempre ha de ser un nombre parell ino sempre es pot simplificar. ‘Vegem ara un exemple en qu® si es pot simplificar Ca** OF = Ca2—AP + Ca,(0,), > CaO, Tunaltre en qué no se simplifica: K™ OF 5 KO = K,(0,); > K,0, Anomenar perdxids » Nomenclatura de composicié o estequiometrica: ‘Comenga amb dxid de seguit del nom de Yaltre element, S'utilitzen els pre- fixos numérics per indicar el nombre d’atoms de cada element. En la majoria dels casos, sino hi ha dubte, s’omet el prefix mono-. Cr20¢ hexaaxid de dicrom = Nomenclatura de Stock: Comenga amb perdxid de seguit del nom de 'altre element, sense prefix numéric. Si el metall pot actuar amb diversos nombres d’oxidacié, s‘especifica el que utiitza, sense deixar espai i amb nombres romans, des- prés del nom del metall (Cr*?) (03°) 6 versa de cron EXEMPLE RESOLT © Copia quadern a trmulai ol nom dels composts sogientsi anata 0, didxid el peroxid de calei KO, | didxid de aipotassi perdxid de potass! 0, | dldxid de ditiadrogen Perdxid d’hidrogenACTIVITATS Formuso nonce 15. Troba als compostos segients la carrega del catié que es combina amb el grup peroxo i escriu-ne el nom. a 90, Feo - ote - oro, a ae - es, 1) Wade - 416, Dels peroxids segilentss‘indica un dels noms. Eseriu-ne are ila formula. a perbxid de manganés) » ibd dene a B pert estrone ° iid de drab a) arti de pata 0 ‘0 de dooure - ‘S6n compostos formats per tres elements quimics diferents, (CED Hiaroxias Els hidraxids s6n els compostos que resulten de la combinacié de cations amb I'6 hidroxid o 16 oxidril, OH”. En els hidroxids, els metalls estan en. forma d'6 positiu o catié. 16 amoni, NH, és un catié que també forma hi- droxid. Formular hidroxids + Escriu el simbol dels ions amb la carrega. Colloca a la dreta Vhidroxia. Per al cati6,es tria com a exemple el calci amb la carrega 2+, mentre que per a 'hidrdxid la c&rrega és 1 «+ Fes que la carrega un ié passi a ser el subindex de Yaltre, prescindint del signe. Sila carrega del catié és més gran que 1+, es deixa el parénte- ssiamb el subindex per fora indicant que hi ha diversos fons hidroxia, Anomenar hidroxids » Nomenclatura de composicié o estequiometrica: Comenga amb hidrdxid de seguit del nom de Valtre element. Els prefixos ‘numerics indiquen la quantitat de cada element. El prefix mono- només S‘utilitza en cas de dubte. Formula Ca OH = Ca®20HE Ca,(OH). > Ca(OH)2 Anomena Cu(0H), dihidroxid de coure 15» Nomenclatura de Stock: Pecromenie Comenga amb hidrdxid de seguit del nom de Valtre element, sense utilit- 16 zar prefixos de quantitat. Si és un metall que pot actuar amb diversos nombres efoxidacé expec el que laa en aquest comport err! Cu(OH, (Cur(OH")=) ‘nto Gespeés del nom del met, eh nombres forma, entre partite hidroxid de coure({l) sense deixar espai. EXEMPLE RESOLT hidroxid de eromi) ACTIVITATS 17, Troan chrega del cats dels composts segs escu-e elnom uae | Farman leg cleat ome companso ema sick a) NOH), b GOH o Fe(OH), a NOH © ra, 9 m0, 18. Des iris Seg sinc un dels noms, Completa quar a tala mb rule nom, i o ir oe mage >» hidroxid de ferro) ® are oak ® Pi deta ° ere anes i) re cous 19, Toba fro ala tala seven corregeheto al queer, PE ae ee 6 Goh cua, hiner 2 ct tote po a) | hidroxid de ferro om, © | son, | onto @) | MOH), f) hiidrexid de cesion -(BY Acids inorganics Els compostos de H, no metall i 0, que tradicionalment s‘anomenaven oxo’ cids, reben un nom sistematic en qué no cal la paraula acid. No obstant aixd, algunes d’aquestes substancies sén tan habituals que la IUPAC n’admet el, nom tradicional a més cel nom sistematic. Els oxoacids sén compos- tos ternaris formats per hidrogen, oxigen i, generalment, un no metall o, ‘ocasionalment, metalls com ara el manganés i el crom amb els nombres doxidacié més alts, Formula Responen ala formula genera H.X,0¢ Nomenclatura tradicional ffs freqient que un element formi diversos oxoacids, ja que pot actuar amb diversos nombres d’oxidaci6. Per calcular el nombre doxidacié del no me- tall ala formula, cal tenir en compte: * El compost és neutre ila suma dels nombres d‘oxidacié de tots els atoms que el formen ha de ser zero. © En tots, el nombre d’oxidacié de Ihidrogen és +1, iel de oxigen, —2. + element central pot tenir un nombre doxidacié en un acid i un nombre doxidacié diferent en un altre acid EXEMPLE RESOLT (D Troba el nombre d'oxidacié de element central en el H:50s. LUhidrogen,H,té un nombre d oxdacio +1. El nombre dtoxidacié de oxigen 0,65 ~2. El nombre d oxidaco del soe, , és la incdgnita n. | {re oxldaci6 dol «(2 3toms de H) + (ne oxidacid de) + (nite oxidaci6 del 0) atoms) Gn-240+ (a3 424n-6=0 3 A Per anomenar aquests compostos, s‘escriu la paraula cid seguida del nom del no metall amb els prefixos isufixos que n’indiquen el nombre doxidaci6. La taula segiient mostra les férmules generals per als elements dels grups 11 17 (senars) i dels grups 14116 (parells). Grups senars a x0, | 42 hipo- 65 x0, cups pares +4 x0, 30, +6 Una excepcié és el carboni, que només actua amb dos nombres doxidaci. S‘utiitza la terminacié ~ds per a +2, [Ta terminacié -ie quan actua amb +4: © H,00;: acid carbonés © H,C03: acid carbonic Forme rrina 9 Recorda Obtencié del nombre d'oxidaci6 (calcul) i nombre a oxidaci de x, spot obtenir amb a formula I a Recorda Acids inorganics dels grups 14417. Grup senar (15 1417): otH #10 per al trnombre doxidacis + 20 peral2nnnombre doxicacié + 80 peral etc, ‘Grup parell (14 116): 2H + 20er al 1rnombre ctaxidacié + 30 paral 2n nombre doridacio + 40 peral 3, etc, vEXEMPLES RESOLTS Anomena el H;S0,. 'dentifiquem e! no metal, ien determiner el nombre d'oxidacia Padem ferho de dues maneres. Per caicul (tre. oxidaci6 det) - 2 tomes) + (nreexidaci6 dls) + (nr. oxidacié del 0) - 4 toms) y.2404 (Boa 424n-8=0 > m= 46 © Observant a formule: ' éS.un element del grup 16, parel. E10 t# subindex.4, el que indica que S actua ami el seu 3r nambre d'oxidacis +6 lnom ha de sor etd sulfric. (D Anomena el Wao. Ientiiquem eno metal, ien deterrrinem el nombre d‘oxidaci, Podem feho de dues maneres. Per calcu (oe. oxidacio del H + (re. oxidac6 del) + (are. oxidaci del Fy +n+(-F=0 4140-2 © Observant a formule: (16s un element del grup 17, senar E10 té subindex 1, el que indica que CL actua amb el seu tr nombre d'oxicaci, +1. Elnom ha de ser acid hipoctorés. » Acids més comuns de bor, fésfor i arsenic El bor, el fésfor i 'arsénic formen diversos acids inonganies que no se- gueixen estructura de la taula anterior. E] bor actua amb nombre doxidacié +3; el fésfor i 'arsénic, amb +3 0 +5. La férmula i el nom tradicional dels més comuns sén: ter 4 0, tcc fest 8 WF, ators + dei sere arsine 8 aso, arenes 45 dei orsiie » Acids comuns de manganés i crom ‘Alguns elements, com ara el manganés { el crom, es comporten com @ no. ‘metalls quan actuen amb els nombres d‘oxidacié més elevats. En aquest, ‘cas, poden formar acids inorganics com aquests: +6 Heo, | acid menganie mmanganés a 47 no, ‘cid permanganic +6 He, {cid cromic com |__| +6 c.0, cid iebmic 18Force activitats | 20. Localitza el nombre d‘oxidaci6 del no metall dels acids segients | escriu-ne el nom al quadern. a) Ho, by seo, Cm Heo, emo, nat, BH, mo, Deo, D | Ws0, 24, Localtza el nombre d'oxidaci6 del no metall dels acids sogients i escriu-ne la formula al quadern. ci hiposutus a bea arsbic _[_ ©) dca hipoteus @ acidic ©) | id manganic 7 [ - 1) eitsetene @ eed peroate - ty bea aerome 0 bea suds | Dz eserés I L 22. Aa taula segdenthi ha alguns errors. Troba's i corregeix-ios al quadern. Heo sno metallsformen Sits, no hirbxis. ordre hidroxid de cor {acid ripoctorés dots simbols al érmula no és e correcte. | 0, 2. acid hipociorésNomenclatura sistematica La IUPAC admet diverses formes per anomenar els acids inorgénics, perd en cap s‘utilitza la paraula acid. Aqui estudiarem anomenaca nomencla- tura d’hidrogen. El nom comenga per la paraula hidrogen precedida del prefix numeric que indica la quantitat. A continuaci6, i entre paréntesi, s‘escriu axid precedit del prefix numéric que indica la quantitat d’atoms oxigen i seguit del nom del tercer element acabat amb el sufix -a. EXEMPLES RESOLTS Avomnena 61.0. © Anomene ea. ‘Anomena eH H:50, HCLO H.Cr,0, dihidrogenitetroxidsulfat) hidrogen(oxidclorat) dihidrogentheptaoxiddicromat) activmars | 23. Localtza el nombre d'oxidacié de element central dls acids segients i escriu-ne el nom al quadern, ° o a » 0 d se | | ry | | 0, | I cro, [ } Hey — | 90, | | va, —I | HMnO,, | aa | | : | (24, Escriu la formula dels acids segiients. © Nematipen outa @) | hidrogenstrioxicciorat) ©) Rcrerncdnn | ©) | ancrgenterarisehenat @) | trihidrogenttetraoxidarsenat) ©) | rdogenceods 1) irgersensitod 0 | tarogencocanivay fi | ecrogendentcncromad 0 (trogenLes sals Les sals s6n compostos idnics que resulten de combinar un i6 positiu (o cati6) i un 16 negatiu (0 ani), © El catié sol ser un metall 0 el grup amoni NHK. © Vani procedeix d'un acid que ha perdut un o més H’, Lanié tindra tantes ccarregues negatives com H" hagi perdut I’cid de qué procedetx. La carrega de 16 s‘escriu indicant, primer, el nombre i, després, el signe (a Vinrevés que el nombre d’oxidacid); sila carrega és 1+ 0 1—, només s'escrit, cl signe. Exemples: Ca, Na’, HS", ST, HCO%, COP (LD Formutar sats 4. Afesquerra, es cotloca el catié ia la dreta, Vani 2. Fes que la cérrega d'un i6 pass a ser el sub- Index de altre, prescindint del sign. En cas ‘que un 16 sigui poliatomic, es tanca entre parentesi dexant fora el subindex. 3. simplica aorta obtrgu, exceptuant- ne es excepto. Caco; EXEMPLE RESOLT (© scr a férmuta que resuita de combina les pales dons seguents. a) NWS) CAP ICIOs 6) NTFS a) NHBSP > (NH,)2S: > (NH,)2S ») CDEP > Cu,(ClOs)2 > Cu(ClOs), co Na@HS© = Na,HS, > NaHS 9 CaePHEOP > Ca,(HCO,), + Ca(HCO;). (EQ Anomenar sats Por anomenar les sals, s‘escriu nom de l'anié» de «nom del catié». ‘Svadmeten dues variants: © Nomenclatura de composici6 o estequiometrica: ‘S‘utilitzen prefixos per indicar el subindex de I'anié i del catié. El prefix ‘mono- només s‘utlitza en cas de dubte. © Nomenclatura de Stock: No utilitza prefixos de quantitat. Si el metall pot actuar amb diversos. nombres doxidacié, s’especifica quin és el que utllitza en aquest com- ;post,escrivint-lo després de! nom del metall, en nombres romans, entre paréntesi i sense deixar espal, rosso rina 1D Nom de composicié ide Stock anid de cat sultur de calc as. Nom de composicio arid de catlo cus sulfur de dicoure Nom de Stock anid de cat ws sulfur de coured) aNom de 'anié procedent d’un acid binari (H + element dels grups 16117) * Anié format per només un element. El nom de element acabat en -ur. * Si'anié conserva algun atom d'hidrogen, s‘anteposa la paraula hidrogen. EXEMPLE RESOLT (© Ezcru els noms dats anions, despés, el nor de la sal segons a nomenclatura de composicé | de Stock de les sals segues: FeCl, (NH), NaHS I KEN. cr clorur triclorur de ferro ‘lorur de ferro) sé sulfur (Wigs sulfur de diamont ‘sulfur c'amoni Ws" hidrogensutfur iS | hldrogensulfurde sodi_—hidrogensulfur de sock ew” cianur ~lanur de potassi lanurde potasst Nota: el cianur, CN’, és I'anié de acid cianhidric, HEN. Les seves sals, s‘anomenen de forma semblant a les anteriors. Nom de ’anié que procedeix d’un acid ternari del tipus H,%,0. » Nom tradicional: Els anions procedents d’oxoacids s'anomenen canviant els sufixos -ds i sic, corresponents a I'acid, pels sufixos ~it i -at, corresponents als anions. ” 43 +5 7 +2 * +4 +6 J Si 'ani6 conserva algun hidrogen a l'estructura, s’anteposa la parau- la hidrogen amb el prefix numeric que calgui. EXEMPLE RESOLT © Indica rani, el seu nom i el nom de les sals corresponents a cada formula. u(Nog, nitride coured 0; carbonat C200, ‘carbonat de calci co; idrogencarbonat_——a(iC0), _—_—Aldrogenearbonat de calc! 1,90; idrogentostat vatiea, ——_dihidrogenfosft de sodi 2ress eric ACTIVITAT 25. Determina la formula amb la cérrega) i el nom del catio ide anié dels compostos segtents.. Finalment, escriu el nom de Stock del compost. Anota els resultats al quadern. a | Poo: wy | nso, | whe, | @ | ts | ©) Keo, | : | mo, =e : | 2 mule), | Ml oe. 1 * Nom de composicié o estequiometric de la sal: Deriva de la nomenclatura d’hidrogen dels acids inorganics. Stescriu el Recorda nom de ranié (en el nom de acid, figura entre paréntesi) la particula de el nom del cati. Si un d’aquests ions esta format per diversos étomsino _prefixosde quantitat 1€ subindex diferent ’1, s‘escriu entre paréntesi precedit del prefix que Renee ase sete muindica la quanta d'un i6 format per diversos atoms: Exemple (ntiys0, mono tetraoxidsulfat de bisfamoni) id | Si en escriure el nom s‘han dutilitzar paréntesis de diversos nivells, tis 3 Sttilitzen claudators, [ } i, per als més interiors, paréntesis, ). foots. Exemple: ca(HC0,), pentakis- 5 bisthidrogenttrioxidcarbonat} de calei tele) te Quan el nom de I'anié s‘escriu sol, a continuacié s’ha d’anotar la carrega heptakis- 7 de I'i6, entre paréntesi i sense espai. ocuais- 8 Exerple: NO; s‘'anomena trioxidnitrat(1-) ronekis- 9 Si el nom del catié s’escriu sol, se'n pot escriure la cirrega (en nombres } ardbics amb el signe) 0 bé el nombre doxidacié (en nombres romans), si pot actuar amb diversos. Exemple: Pb* s‘anomena plom(2+) 0 bé plomi(il). EXEMPLE RESOLT 7 Indica t'anié, el seu nom i el nom de les sals corresponents a cada formula, wo; lowitrat-) | eo toxidearbonati-) | w90Fhidrogenteiondostoni-)activitat | 26, Determina la formula (amb la carrega) ie! nom del catié i de anid dels compostos seglients. Finalment,escriu el nom de composicié o estequiomeétric del compost. Comprova a taula al quadern, mm FW. b mc, ©) wo, I a) | nanpo, | m8, Keio, - 2 timo, i ny mar dco.) - > we0, I 0 miN0, | j 0 coco, _ | rm) mana, _ | m c4a0, | a Compostos d’addicié (ampliacié) Els compostos d’addicié s6n aquells en qué es combinen diverses sals en la mateixa xarxa idnica, dxids dobles o les sals hicratades. Després de la nova normativa, es reuneixen les mateixes regles per a aquests compostos. (EQ Formutar compostos d’addicié « Laférmula de cada compost s‘escriu separant una de altra amb un punt volat * Aldavant de la formula, i sense deixar espais, un nombre ens indicara el nombre de vegades que aquell compost intervé en el conjunt. + Stescriuen les formules en ordre creixent del seu nombre si n’hi hagués en nombre igual, per ordre afabétic. © En compostos d’addicié que continguin aigua, aquesta s‘escriu sempre en éltim loc. Exemples: 3CdS0,-2H,0 (NOs), -K:S0.-24H,0 uS0,-5H,0(EQ Anomenar compostos d'adaici6 © Cada compost s‘anomena amb el sistema de nomenclatura apropiat. © Elnom complet del compost es forma connectant amb guions llargs. + Laproporcié en qué apareix cada component s‘indica amb nombres ard- bics separats amb barres i entre paréntesi. Queda separat de laresta del xnom per un espa. « Slanomenen en ordre creixent del nombre de components; si sn iguals, en ordre alfabstic. + En compostos d'addicié que continguin aigua, aquesta s‘escriu en itim loc, En aquest cas, s‘admet la nomenclatura tradicional d’hidrat en el cas de proporeié sencera, que consisteix a afegir la sal, precedit pel prefix rnuméric, el qualificatin -hidratat Exemples: cds0,-2H.0 sulfa de cac—aigua (2/2) [NQNO,),XS0,24H.0 | nia alumini—sult de potassi—aigua (1/1/24) suit de coure—aigua (1/5) icone sulfa de coure pentaicratat ——— SF EXEMPLE RESOLT ‘Completa la taula amb el nom ola férmule, segons correspongui. 2) Ki0,-46:0, | dleromat de potassi-tidxid de crom (1/4) b) | 3(Nm).$-4,0 sulur de dlaroni—aigua (a) ©) | GaPOAi0, —_fsitde gahpertn de 8 7 ©) Ng(0), 20 ide de magnesi—oxid de magnes! (1/2) ©) nas0,24.0 sult de sodi—aigua (172) f) | WajS0,-5H,0 | sult de sodl—aigua (1/5) Nee eee renner ACTIVITAT 227. Completa al quadern la taula escrivint a cada fla a formula, e! nom sistemitic 0, si correspon, e! nom tradicional, a) cyan, Bick arc, fluorur de bor—aigua (1/2) ° | uorur de bor cicratat eso. 70 2) Ras0,4t40 0 corur g'aumini—agua (12) cloruraalumini rncatat formutce worn Figura 7.1. £1 gui natural o algeps 5 un mineral format per cristals de la sal sulfat de calci—aigua (1/2) sulat de cai cloratat,caS0,2H,0, Figura 1.2. Lescaiola 0 el guixsén productes de la coccié de algens Aquest ‘es deshidrata |e resultat 6s la sal suifat de ‘calc!—aigua (2), 2¢980,-H,0. a pols rida ‘aquesta sal es pot moldejar si shi afegex agua, quan siasseca, cristata tuna alta vegada en CaSO, 24,0. eyACTIVITATS FINALS 28. Completa al quadem la taula amb la informaci disponible des compostos binars sense oxigen acada fla, a co ») lodur de cesi 9 ‘iru de titania a sec e clorur dhicrogen 0 _arsenur de gall a GN » oe d ‘odur de ploman d seblenur de hidrogen 229. Completa al quader la taula amb la informacié disponible des compostos binars sense oxigen cada fla, a Pentsclorur de fastor b) lorure'antimoniin a | sa, o ‘bromur argent e orur de mercurian ) | ane, a teurur de cad » bromur de plation 0 nase d triclour doe 20. Completa al quader fa taula amb la informacié disponible dels compostos binars sense oxigen cada fla, a b | sic o sbromau de cake ® fostur argent wae 0 ‘risufur de dant a dru de bist » heptafuorur de ode 4 Hs a 6 iporomos| d hieopenttioxdlorat a ‘acid selene icrogentovccora) ihicrogentetracsulat no, HI cihicrogenteHuran | acid dicrome ihicrogentereoideromat) hidrogentetraoxidbromet) peta al quadem la taula amb a informaci6 corresponent a cada acid, ei coir ‘od manganic cd arsenic _ trinicrogentetreonoosta) - | ‘oid poms uncrogenttioxdersenat Heo, i brome cricragen a‘37. Completa al quadem la taula amb la informacié alsponible de les sas @ cada fia. a bat, b) nidrogensulfur de calc ° ‘tetraoxidsulfat de disodi | to. e catbonat amen » tisiorogenselenun de nivel 2 oso, » Inroensult de zc a | heptoosidirorat edit dD Lao, ‘38. Completa al quadem la taula amb la informacié disponible de les sals a cada fila. nia roman tisteteoxidodad deg fos cae ‘itetreosidsutad de durin D iodo gel > nso » fluorur de bari 39. Completa al quader la taula amb la informaci6 disponible de les sals a cada fila. a rirogeteKrr do rub » Ko, : o sulfite titan) o lowe de cous Hs, ® Piposort arent 2 teraowdmangana et I) Cas(As0s)e o oat de magne > ‘rxiditat amonFormulacio organica 2 Hidrocarburs Derivats halogenats ‘G Compostos oxigenats ‘Compostos nitrogenats ‘Compostos amb més dun grup funcional @ Biomolecules ‘Activitats finals he ‘Al dibuix, veiem tres de les substancies quimiques implicades en la comunicacié de neurona a neurona. De dalt a baix: adrenalina, dopamina i norepinefrina Laesquelet» datos de carbont (representats en negre) és molt semblant en totes tres molecules. A la periféria se situen els Atoms doxigen i de nitrogen (representats en vermell i groc respectivament) i els petits atoms a hidrogen completant els enllagos de cada atom (representats en blanc) Les petites diferéncies estructurals d’aquestes molécules s6n els que els fan fer funcions diferents. (Observa detingudament les semblances ils ciferéncies. Investig sobre el paper exacte ‘que fon aquestes molecules alnostre cervel,4 Introduccié La majoria dels compostos que forma el carboni sén organics. En aquests Recorda compostos, un o més atoms d’aquest element s‘enllacen mitjangant enllagos covalents i formen cadenes o cicles, que poden ser ramificas. = element central dels compostos organics és el carboni. Cada atom de car- 7 met boni forma quatre enllacos covalents que poden donar lloc a: & rop- bute pent. : : : : : capratea | egmemoypns © a} | te pe a * Ry Se : Les combinacions peculiars entre atoms de carboni, oxigen, nitrogen i 20 elcos- d/altres donen lloc als anomenats grups funcionals, Sén els atoms que estan units sempre de la mateixa manera a la cadena de carboni. El conjunt de compostos que tenen el mateix grup funcional s'anomena familia. El conjunt de compostos de la mateixa familia que només es dife- rencien en el nombre de carbonis @ la cadena s‘anomena série homaloga. Per anomenar un compost organic, cal incorporar al nom: © El nombre d’atoms de carboni. S‘indica mitjangant un prefix (vegeu la taula al marge). Si el compost és ciclic, s‘anteposa el prefix ciclo~ © El grup funcional, normaiment indicat amb un sufix. Si pot ser en més d'un lloc de la cadena, se n‘indica la localitza La formula dels compostos organics es pot expressar com a: cao, ch,—cH=C4—C00H en Es lamés abrevada. | Es epresenten nomeés Es representa estructura ‘No detala enlagas 2s eniagos ene sense escrure es atoms lsatoms de carponi. | intermecis de carboni i hirogen. I H—C—0H neo Es representen tots els enlags possibes. Noms es detalien als eliagos al gup funciona. {Bs més habitual que els compostos ciclics es representin de forma simplifi- cada per la figura geométrica que correspon al cicle, indicant si hi ha cap enllag doble o triple. a a a eeSATE an) Les parafines Es alcans també s'anomenen parafines. Sén hidrocarours saturats, {ls atoms de carboni dels quals estan tots units per enlacos covalent senzis | més serail, 5 el meta, perd tamé comprenen els combustibles més comuns, com ‘1a el propa, el butao a gasolina, La cere de parafina esta formada per alcans de més de 20 atoms de carbon. Saco Ms Regles per escriure noms ‘Segons les normes de la IUPAC, sielnom d'un compost porta letres| nombres: * Les letres se separen dels nombres amb guions: 2-6 * Els nombres se separen entre siamb comes: 1.3, ‘= Entre els prefxos els guions, els nombres els Sufbos noes deixen espais, 2 Hidrocarburs ‘Sén compostos formats només per hidrogen i carboni, Hi ha diverses fami- lies, que es distingeixen pel tipus denllag entre els atoms de carboni. (ZB atcans » Tots els atoms de carboni estan units per enllagos senzills. » S’anomenen amb el prefix que indica e] nombre d’atoms de carboni i el sufix -. Si 'alea és ciclic, el nom s'inicia amb el prefix ciclo~ ae EZR Aiquens » Ala molécula hi ha, com a m{nim, un doble enllag entre carbons. © S’anomenen amb el prefix que indica el nombre d’atoms de carboni i el sufix -é. En els alquens ciclics, el nom s‘inicia amb el prefix ciclo- * Per localitzar la posicié del doble enllag, es numera la cadena comengant per extrem més proper al doble enllag. Davant el nom de la cadena prin- cipal i separat per un guié, sindica el nombre de la posicié del primer car- oni que forma el doble enllac. © Sihiha més d’un doble enllag, s‘utilitzen els prefixos numerics per indicar quants sn. Lfordre de la numeracié de la cadena ha de fer que el conjunt de dobles enllagos tingui la localitzacié més baixa, » En els alquens ciclics, per iniciar la numeracié, es pren com a primer car boni un dels que tingui enllac doble i la numeracié s‘orienta perqué la localitzacié d’altres enilagos dobles sigui la més baixa. =O Gh-GH=O—O—GH,—G,—G=OH-Ot=CH, ~ ee ZB atquns © Ala molécula existeix, com a minim, un enllag triple entre carbonis, » S’anomenen amb el prefix que indica el nombre d’atoms de carboni i el sufix -, En els alquins ciclics, el nom s‘inicia amb el prefix ciclo- Per localitzar la posicié del triple enllag, es numera la cadena comengant per extrem més proper al triple enllag. Davant el nom de la cadena principal i separat per un guid, s‘indica e] nombre de la posicié del pri- ‘mer carboni que forma I’enllag triple. » Sihiha més d’un triple enllag, s‘utilitzen els prefixos num@rics per indicar quant sén. ordre de la numeracié de la cadena ha de fer que el conjunt, de triples enllagos tingui a localitzaci6 més baixa.remiss © Sihi ha dobles i triples enllagos, es numera de manera que els localitea- dors siguin tan baixos com sigui possible. En cas ce dubte, es localitza el doble enllag amb el nombre més baix. Oh-0, — GIEC—CH= Och, oe ZY aromatics ‘S6n hidrocarburs ciclics que presenten dobles enllagos alternats. La majo- ria deriven del benzé. De vegades, en lloc dels dobles enillacos alternats, es representen amb un cercle dins de Vanell Els hidrocarburs aromatics s‘anomenen segons el nombre de cicles de ben- 2b. La TUPAC admet noms propis per a ells; aqui es mostren els més senzills. CO OOD EXEMPLE RESOLT cH ©. Compon ta formula del 3-penton--4, ‘S‘escru la cadena carbonaxa colocant els dabls triples enlagos al loc ‘que incica la nurneracs cc=e—c=¢ Suneixen a cada carbon tans atoms d'hidrogen com calgul per eobrir ls quatre enlacos covalerts de cada carbon. H-C=cH ACTIVITATS 4. Copia al quademn les formules seguents | escriu-hi es hicrOgens que hi faten. a) c-C-0-€ a cet ' «sy a 'OO SO 2. Anomena els compostos segilents. a) cH ©) C.-C, D cH bois 9 Oy D co ac = Cy—CHy—=C=CH MY CH,—C=C—CH—CH)— CH=CH, CH=CH CH, —CH, CHC, —CH— CH=CH CHO YH, —CH— CHC CH, CCH, "A ‘COactivitats | 4. Formula els compostos seguents. a) octa D 1S.ctaat | ems pa : © deca ciclo © 2.4,6nonatri » ote ) 2a 1) cicopenté 1) 13-celonexaa 1) prope | B reitale oy here 1) 13-0cboneptade p) vhepte 5 44. Troba els errors de les fOrmules o noms segdents i corregebclos. Qo ccloeta @ 2.4-pentadi(CZ Hidrocarburs ramiticats “Mots compostos organics tenen una cadena ramificada, és a dit, amb algun carbon unit no només a dos siné a tres 0 a quatre atoms de carboni. Cada ramificacié s‘anomena grup alquil o alquil. El grup alquil també s'anomena branca, radical o substituent, ‘Un grup alquil es considera una resta d'un hidrocerbur que ha perdut un enllag C-H i ha passat a ser C-. Aquest carboni s‘unelx a una cadena carbo- nada en algun carboni a qué també falta un atom dhidrogen, formant un nou ena. El grup alquil s‘anomena com hidrocarbur de qué procedeix acabat en il oi. Ala taula del marge es recullen els grups alquil que apareixen més freqiientment. er anomenar un hidrocarbur ramificat: 1, Es busca la cadena principal, la que contingul el nombre més gran de dobles i/o triples enllagos i en cas de dubte, la més larga. Si hi hha diverses cadenes de la mateixa largada, la principal 6s la que tingul més quantitat de substituents 0 radicals. 2, Siidentifiquen els substituents. 3, Es numera la cadena comengant per Yextrem més proper al grup fun- ional més important. Sihi ha simetria, es pren Yextrem que doni lloc a la numeracié més baixa en les localtzacions. 4, S’anomenen els substituents indicant-ne la posici6. Sin’hi ha diver- sos, s‘anomenen per ordre alfabétic sense tenir en comple els prefixos que indiquen nombre, com ara terc- dtr ete. 5, S’anomena el compost indicant primer els grups alquil i, després, la cadena principal, sense espais. EXE! E RESOLT | Aoomensel compost dort parma ct ro Ne ae cea No oH 1. Cal tia a cadena principal. és la que conté els dob enllaos, encara ‘quo hi na dues cadenes amb sis atoms de carbon: hexadlé. 2, Sidentiiquen els substituents: Isopropil imeti 83, Esnumerala cadena: sha de comengar per extrem dret,peraue és el més proper al primer doble enlag:1,4-hexadlé. 4, S‘anomena abans el grup isapropil que el met, per ordre alfabétic ino per la lcalitzaci: 3-4sopropil-4-metil 5. 34sopropil-4-metil-1,4-hexadié. a romans ica met a, etl oH cae prop Isopropi* ‘clopenti* Isobuti® tere-butit ten wing prop-2-ni au ‘eit “Le IUPAC considera que els prefios s0- © ciclo-formen part del nom del radical, mmentre que l prefix terc- noms incica posicié tha d'escriure en cursivai separat del nom per un gui).eon (E2B Hiarocarburs aromatics ramificats Els hidrocarburs benzénics solen presentar substituents. Elbenz@ iels seus derivats i te fiTeSturs bates tant + Amb un sol grup alquil no cal indicar la localitzaci. idrocarburs benzénics tam sions 11 SETS eaiatie eae na © Si presenten dos substituents, hi ha tres possibilitats: les posicions 1 i 2, reach tenone aes a) anomenat orto-, abreviat o- les posicions 13, anomenat meta-, abreviat tOxics i cancerigens. La seva gran m-; les posicions 1 i 4, anomenat para-, abreviat p-. Les abreviatures esstabiitat quimica fa que amb el s‘escriuen en cursiva i amb guionet. EO rseaue Ca eLee ena » Sien ‘i sicié i s’anomenen sequint les eee Sen presente res o més, se indica aps seguint I ‘molta precauci6. Tegles generals. ‘Alguns tenen nom comii: tolu®, xile, ete o co CO Oo oa aE EL aR PRR ee o-dimetilbenzé m-dimetiibenze p-dimetilbenzé- it cee “i al a jee es Ne aa ae eee a " as » oy vane Senet crear *O~© 7. Formula els compostos segients. a) abilibenz® ) TsopropiL-metibenz® LoAcTiviTaTs: '8, Anomena els compostos seguents. 9 eZ neon, Ox pi=cH, oy Dee 9. Formula els compostos segiients. a) 2vinil1,3-ciclohexadie b) 3,4cimeticiciopente ©) 2-propi3-penten-+- © 2eti-3-meticilopenté ©) terc-buticilobuta 1) 4-abi-1 4-hexadie Formulac organics 0 ca acct, bo Hew aa ‘ 1, 8) 21sopropit: ;metil4.3-butadis h) S2ti-4.3-ciclohexadié 1) 2isopropil-t-pent 2D) 3+tere-butitcictobute 4) metiprope 1 Yetik3-metibenze a