Modulo 2

Introducció a la
teoria del delicte.

L'antijuridicitat (I). El fet
típic
PID_00225849
Joan Carles Carbonell Mateu

Antoni Gili Pascual
Antoni Llabrés Fuster
Carmen Tomás-Valiente Lanuza
© FUOC • PID_00225849 Introducció a la teoria del delicte. L'antijuridicitat (I). El fet...
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 6
1. El concepte de delicte i la seva estructura.................................. 7

1.1. De la definició sintètica a la definició analítica de delicte .......... 7
1.2. Adequació del concepte doctrinal de delicte a la definició
legal ............................................................................................. 10
2. Consideracions generals sobre l'antijuridicitat......................... 12

2.1. El concepte d'antijuridicitat ........................................................ 12
2.1.1. Les concepcions objectiva i subjectiva de
l'antijuridicitat i les seves repercussions ........................ 12
2.1.2. Les concepcions dualistes o mixtes de
l'antijuridicitat ............................................................... 14
2.2. El bé jurídic ................................................................................. 15
2.2.1. Funció sistemàtica ......................................................... 15
2.2.2. Funció interpretativa o teleològica ................................ 15
2.2.3. Funció de garantia o politicocriminal ........................... 16
2.3. Relació entre tipicitat i antijuridicitat ........................................ 20
3. Tipicitat. Qüestions generals.......................................................... 22

3.1. Concepte ...................................................................................... 22
3.2. Funcions de la tipicitat ............................................................... 23
3.3. Els termes de la descripció típica ................................................ 24
3.4. Classificacions bàsiques dels tipus penals ................................... 25
3.5. Estructura del tipus d'injust ........................................................ 30
4. Tipicitat objectiva (I). Elements del fet típic. L'acció.............. 31

4.1. Subjecte actiu i subjecte passiu ................................................... 31
4.2. Bé jurídic i objecte material ........................................................ 32
4.3. L'acció .......................................................................................... 32
4.3.1. Concepte d'acció ............................................................ 32
4.3.2. La integració del concepte d'acció en el tipus i la
seva pèrdua d'autonomia. L'acció com a acció típica .... 35
4.3.3. Absència d'acció ............................................................. 36
5. La tipicitat objectiva (II). La tipicitat en els delictes

actius de resultat material: la relació de causalitat i
imputació objectiva........................................................................... 40
5.1. Introducció .................................................................................. 40
5.2. El tractament del problema des del prisma de la causalitat.

Breu referència a les principals teories de la causalitat ............... 41
5.3. La moderna teoria de la imputació objectiva ............................. 41
5.3.1. La diferenciació entre el pla de la causalitat i el de la
imputació objectiva en sentit estricte ........................... 42
5.3.2. Alguns supòsits problemàtics de determinació de la
relació de causalitat ....................................................... 42
5.3.3. Els criteris d'imputació objectiva ................................... 44
6. Tipicitat objectiva (III). El tipus en els delictes d'omissió....... 52

6.1. Introducció .................................................................................. 52
6.2. Els delictes d'omissió pura .......................................................... 53
6.3. Els delictes de comissió per omissió ........................................... 55
7. Tipicitat subjectiva (I). El dol........................................................ 62

7.1. Introducció. Formes d'imputació subjectiva ............................... 62
7.2. El dol: definició ........................................................................... 64
7.3. Modalitats de dol: classificació tradicional ................................. 66
7.4. Distinció entre dol eventual i imprudència conscient: els termes
del debat ...................................................................................... 67
7.5. Recapitulació i presa de posició .................................................. 69
8. Tipicitat subjectiva (II). La imprudència.................................... 71

8.1. Qüestions generals. El sistema d'incriminació taxada de la
imprudència ................................................................................ 71
8.2. El concepte d'imprudència ......................................................... 72
8.3. Classes d'imprudència ................................................................. 75
9. L'error de tipus................................................................................... 78
9.1. Concepte d'error de tipus i tractament legal .............................. 78
9.2. Modalitats particulars d'error de tipus ........................................ 79
9.3. La preterintencionalitat .............................................................. 81
9.4. L'error sobre elements accidentals .............................................. 83
Resum............................................................................................................ 84
Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 85
Solucionari.................................................................................................. 87
Glossari......................................................................................................... 88
Bibliografia................................................................................................. 89
© FUOC • PID_00225849 5 Introducció a la teoria del delicte. L'antijuridicitat (I). El fet...
Introducció
Comencem en aquest mòdul l'estudi del que s'acostuma a denominar teoria

del delicte, que ens ocuparà fins al mòdul V (inclòs).
En el conjunt dels mòduls 2, 3, 4 i 5 pretenem explicar els diferents elements

necessaris per a l'existència d'un delicte, que, segons la concepció gairebé unà-
nimement acceptada, són els de tipicitat, antijuridicitat (tots dos íntimament
units) i culpabilitat. Per tant, es tracta de conèixer l'estructura de tot delicte,
cosa que, per expressar-ho gràficament, constituirà una mena de "plantilla"
que el jutge o tribunal sentenciador sempre ha d'aplicar per dilucidar si el fet
de què coneix es pot qualificar finalment com a tal.
Com que es tracta del primer dels dedicats a la teoria del delicte, correspon
començar el mòdul oferint una visió general (i necessàriament només intro-
ductòria) dels elements estructurals d'aquest que s'aniran desenvolupant en
els mòduls posteriors, amb la pretensió que es pugui entreveure des d'un prin-
cipi la vinculació lògica que hi ha entre ells. En tot cas, s'ha de deixar cons-
tància que el que aquí s'ofereix és una visió lleugerament simplificada de tota
aquesta bastida conceptual, ja que en nom de la claredat s'ha optat per pres-
cindir en gran part de les intenses i seculars polèmiques doctrinals que envol-
ten l'organització sistemàtica del delicte. I és que, si bé hi ha un acord a defi-
nir-lo com un comportament humà típicament antijurídic i culpable, no tot-
hom entén aquests elements de la mateixa manera ni els doten d'un mateix
contingut. Atesa la pretensió bàsicament pedagògica que presideix aquestes
pàgines, s'ha prescindit d'incidir en excés en aquestes divergències doctrinals,
i en la majoria de les polèmiques s'ha optat per les actituds més esteses o ma-
joritàries.
Una vegada exposada la columna vertebral del delicte, el mòdul se centra en

l'element de l'antijuridicitat (al qual en realitat dedicarem també els mòduls
3 i 4). Després d'explicar-ne el sentit com a categoria general, ens centrarem
en l'estudi de la tipicitat (la descripció en la llei penal del fet prohibit o anti-
jurídic).
Objectius
Els objectius d'aquest mòdul són els següents:
1. Oferir una visió general sobre l'estructura del delicte i els diferents ele-
ments que la componen.
2. Permetre al lector situar-se respecte del lloc d'aquesta obra en què es desen-
volupa cada un d'aquests elements.
3. Oferir el concepte d'antijuridicitat i explicar per què el seu estudi té lloc

en tres mòduls diferents: aquest mòdul 2 (fonament de l'antijuridicitat i la
seva expressió per mitjà del tipus d'injust), mòdul 3 (formes d'intervenció
en el fet injust –autoria i participació– i graus de desenvolupament d'aquest
–iter criminis–) i mòdul 4 (exclusió de l'antijuridicitat mitjançant les causes
de justificació).
4. Desenvolupar l'estudi de la tipicitat, distingint, en la línia doctrinal domi-

nant, entre tipicitat objectiva i subjectiva.
5. Diferenciar i estudiar separadament cada un dels elements del tipus objec-

tiu: elements del fet típic, l'acció, i (en els delictes de resultat) la relació de
causalitat i imputació objectiva entre aquesta acció i el resultat típic.
6. Dedicar una atenció específica a la tipicitat objectiva en els delictes

d'omissió, que presenten peculiaritats que ho exigeixen.
7. Estudiar les dues modalitats possibles que pot tenir la part subjectiva o
interna del tipus: actuació dolosa (incloent-hi l'estudi de l'error de tipus,
la presència del qual elimina el dol) i actuació imprudent.
1. El concepte de delicte i la seva estructura
1.1. De la definició sintètica a la definició analítica de delicte
Al llarg de la història de la dogmàtica penal s'han intentat oferir múltiples de-

finicions de delicte. Partirem inicialment d'una definició sintètica del concepte
(delicte és el "fet punible", el penat per la llei com a tal), i després desembo-
carem en la definició absolutament establerta en la doctrina actual, és a dir,
l'anomenada definició analítica. Una vegada coneguda aquesta, ens ocuparem
de contrastar en quina mesura és assumida pel Dret positiu vigent –el Codi
penal de 1995.
Si ens conforméssim amb una definició sintètica de delicte com a fet penat per
la llei, és a dir, com a "fet punible", no hauríem dit res sobre els pressupòsits
o elements necessaris per a la sanció esmentada. Dedicarem els pròxims mò-
duls a analitzar detingudament cada un d'aquests elements, que conformen
l'estructura mateixa del delicte; en aquest moment ens conformarem amb in-
troduir-los.
1) En primer lloc, hi ha d'haver un comportament�humà que, com veurem,

pot consistir tant en una acció (podeu veure l'apartat 4.3 d'aquest mateix mò-
dul) com en una mera omissió (podeu veure l'apartat 6).
2) En segon lloc, i en virtut del principi de legalitat –ja estudiat–, per a poder
qualificar-la com delicte cal que l'acció coincideixi plenament amb alguna de
les accions que la llei penal descriu com a prohibides ("matar un altre" de l'art.
138 del Codi penal, conduir "sota la influència de drogues [...] o de begudes
alcohòliques" de l'art. 379.2, etc.) o, si es tracta d'una omissió, que el compor-
tament omès sigui obligat o ordenat per la llei (com no socórrer una persona
en perill manifest i greu, conducta ordenada per l'art. 195 CP). Això és el que
anomenem tipicitat o adequació típica del fet. Diem, per tant, que un compor-
tament és "atípic" quan no està descrit com a delicte per la llei (per exemple,
cometre suïcidi). En diversos apartats d'aquest mòdul ens endinsarem en el
concepte de tipicitat.
3) Tot comportament típic comporta una lesió o una posada en perill de béns L'injust de la conducta
jurídics, i és per això que la tipicitat mateixa inclou ja una càrrega inicial de
Al seu torn, l'injust de la con-
desvalor (la qual cosa anomenem antijuridicitat o l'injust del fet, el significat ducta es pot fer de manera
més complet del qual estudiarem en aquest mateix mòdul). plena (consumació del delic-
te) o només de manera in-
completa (en la mesura que
s'hagin fet en tot o en part els
Tanmateix, per a l'existència de delicte no n'hi ha prou amb la tipicitat del actes que en principi haurien
d'haver consumat el delicte,
comportament i la desvaloració que això implica, senzillament perquè pot però sense arribar a aconse-
passar que el mateix ordenament permeti o fins i tot ordeni la realització d'una guir-ho: temptativa). D'altra
banda, la contribució del sub-
conducta típica (supòsits en què opera el que coneixem com a causes de justifi- jecte a l'injust específic del de-
licte pot tenir diferents formes:
cació). Així, per exemple, l'article 20.4t del Codi penal ens permet defensar-nos ser-ne l'autor o limitar-se a
de les agressions il·legítimes: d'aquesta manera, encara que lesionar un altre o contribuir (com a partícip) en
la conducta d'autoria aliena.
causar-li la mort constitueixen conductes típiques, poden resultar autoritzades De totes dues qüestions (iter
criminis i autoria-participació)
–sempre que se satisfacin determinats requisits– si qui les fa actua en defensa ens n'ocupem en el mòdul 3.
pròpia o d'un tercer. Amb més raó encara no tindria sentit que el Dret penal
sancionés un subjecte si resulta que l'ordenament no solament li ho permet,
sinó que fins i tot l'obliga a fer una conducta típica (per exemple, una de les
comeses dels membres de les forces i dels cossos de seguretat segons la llei que
regula la seva activitat és practicar detencions en determinades circumstànci-
es, i sovint han d'emprar per a això una certa violència que pot donar lloc a
comportaments típics de lesions). Tot això ens condueix a dir que perquè hi
hagi un delicte és necessari que el fet típic resulti finalment contrari al Dret, és
a dir, que sigui antijurídic davant la totalitat de l'ordenament; l'antijuridicitat
inicial del fet típic serà neutralitzada quan concorri alguna de les causes�de
justificació que l'article 20 del Codi penal preveu com a tals (explicades en
el mòdul 4).
4) A més d'un comportament humà, típic i antijurídic (o, com després desen-
voluparem, "típicament antijurídic"), perquè hi hagi un delicte és necessària
una altra nota més: que el comportament sigui personalment atribuïble i re-
protxable al seu autor. Per tant, som davant un judici que recau no ja sobre
el fet (com passa amb el judici d'antijuridicitat), sinó sobre l'autor, ja que es
tracta de comprovar si es pot fer responsable aquest perquè s'ha comportat de
manera contrària al Dret quan podia i havia d'haver adequat el seu compor-
tament a les exigències de l'ordenament. Aquest judici és el que denominem
culpabilitat i pot desaparèixer per algunes causes previstes també en l'article
20 del Codi penal: així, perquè en l'autor no concorre la capacitat necessària
per a entendre el significat del seu comportament i/o controlar-lo (com pas-
sa en el cas dels nens o de persones amb determinades malalties mentals) o
perquè en el cas es donen unes circumstàncies específiques que impedeixen
exigir al subjecte (encara que sigui mentalment capaç) el compliment de la
norma (per exemple, estava dominat per una por insuperable). La culpabilitat
o la imputació subjectiva serà objecte d'estudi en el mòdul 5.
Així, doncs, a partir d'una definició sintètica del delicte com a fet punible hem
arribat a una definició�analítica molt més precisa, en què:
El delicte es concep com un comportament humà típic, antijurídic (o

típicament antijurídic), culpable i comminat amb una pena.
Aquesta descomposició analítica del delicte presenta una utilitat indubtable.

D'una banda, s'estructura de manera que cada un dels elements pressuposa
lògicament la concurrència dels que el precedeixen: a la pràctica, si el jutge o
el tribunal que coneixen del fet comproven l'absència d'un dels elements estu-
diats, pot i ha de renunciar a valorar la resta. D'altra banda, l'existència d'una
teoria que estructuri aquests elements adequadament serveix a més a una se-
guretat jurídica més gran i també a una justícia més gran (i millor), perquè
l'elaboració d'aquestes categories, les distincions i les jerarquitzacions internes
que s'hi fan possibiliten, com exposa Luzón amb tota claredat, "plantejar i fo-
namentar de manera controlable un ampli ventall de respostes diferenciades
i adequades a l'entitat del fet."
Exemple
Per a comprendre això, ens servirem d'un exemple molt senzill. Al jutjat de guàrdia ar-
riba una denúncia relativa a l'existència d'uns danys en un xalet d'alta muntanya. En
primer lloc, s'ha de comprovar que els danys són fruit d'un comportament humà: si el
jutge comprova que són efecte de la naturalesa, per exemple per causa d'un llamp que
ha caigut sobre la casa durant una tempesta, ha de deixar d'investigar perquè hi falta
aquest pressupòsit essencial del delicte. No obstant això, suposem que es comprova la
intervenció humana: el següent que s'ha de constatar és que aquest comportament està
descrit com a delicte, és a dir, la seva tipicitat. Referent a això, la descripció típica del
delicte de danys en l'article 263 del Codi penal exigeix que s'hagi danyat la propietat
aliena: si el jutge comprova que l'autor dels danys és el mateix amo de la casa, el compor-
tament és atípic respecte d'aquest delicte. Només si comprova que l'autor del fet és una
persona diferent de l'amo serà davant d'una conducta típica i haurà de passar a examinar
l'antijuridicitat. Doncs bé: és possible que els danys, fins i tot típics, no siguin contraris al
Dret. Imaginem, per exemple, que els danys consisteixen a destrossar la porta per a poder
entrar a la casa; si es comprova que qui els va fer ho va fer per poder arrecerar-se durant
una terrible tempesta a la muntanya o per protegir-se del fred perquè s'havia extraviat,
ens podríem trobar davant una causa de justificació (l'estat de necessitat de l'art. 20.5
CP) que faria desaparèixer l'antijuridicitat de la conducta. Només si es constata que no
hi havia cap causa de justificació, s'ha de passar a examinar si a més de l'antijuridicitat
hi ha culpabilitat, ja que no es podria sancionar l'autor, per exemple, si ha causat el fet
trobant-se totalment intoxicat (art. 20.2 CP) o si es tracta d'un malalt mental que no és
capaç de comprendre la il·licitud del seu comportament o de controlar la seva voluntat
(art. 20.1 CP).
Normalment, la presència d'aquests quatre elements (comportament humà,

tipicitat, antijuridicitat i culpabilitat) comporta la punibilitat (això és, la san-
ció) del fet, que no sol plantejar problemes de comprovació (i que és per això
que no se sol incloure en la definició de delicte). Tanmateix, hi ha casos excep-
cionals en què la punibilitat adquireix certa autonomia, com passa amb les
anomenades condicions objectives de punibilitat i les excuses absolutòries: quan
apareixen previstes per la llei respecte d'un delicte, això obliga el que jutja, una
vegada comprovats els elements precedents, que es plantegi autònomament
la punibilitat.
Exemple
Així passa, per exemple, amb l'anomenada excusa absolutòria de parentiu en els delictes
patrimonials, que preveu l'article 268 del Codi penal, que eximeix de responsabilitat
criminal (atribuint només la civil) als que cometen un delicte contra el patrimoni (sempre
que no hi concorri violència o intimidació) si hi ha una relació de parentiu amb la víctima
(per exemple, si un fill furta un bé que pertany al seu pare o estafa el seu propi germà).
El fet és típic, antijurídic i culpable; tanmateix, el legislador prefereix no sancionar-lo
penalment per raons de política criminal (probablement perquè entén que en aquests
casos la intervenció del Dret penal és més perjudicial que reparadora).
Així, doncs, si el fet analitzat és típic d'un delicte respecte del qual es trobi
prevista una excusa absolutòria (com els patrimonials sense violència ni inti-
midació), el jutge sempre haurà d'haver constatat que no es compleixen els
requisits de l'excusa abans de declarar la punibilitat del fet; en canvi, si es trac-
ta d'un delicte en què no es troba prevista cap excusa absolutòria (que són la
immensa majoria), la constatació de la tipicitat, l'antijuridicitat i la culpabili-
tat conduirà a afirmar sense més ni més la punibilitat.
1.2. Adequació del concepte doctrinal de delicte a la definició

legal
Una vegada examinat el concepte de delicte comunament acceptat per la doc-

trina, és procedent examinar fins a quin punt està reflectit en el nostre Dret
positiu.
En l'article 10, el Codi ofereix una definició legal del delicte, segons la qual
"són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per

la llei."
Si bé es tracta d'una definició molt més breu i menys tècnica que la doctrinal,
sí que s'hi poden veure inclosos, de manera més o menys directa, els elements
de l'estructura del delicte que abans hem esmentat.
Així:
• el pressupòsit d'un comportament� humà es consagra expressament en

l'expressió legal accions i omissions;
• l'element de la tipicitat es troba implícit en l'expressió penat per la llei;

la llei pena els comportaments que prèviament descriu, de manera que
només són delicte els comportaments expressament descrits (i penats) com
a tals.
• l'element de l'antijuridicitat també es pot entendre reflectit en l'expressió

penat per la llei, ja que òbviament el comportament penat és sempre an-
tijurídic (no es poden penar comportaments lícits). En tot cas, no s'ha
d'oblidar que la definició del delicte de l'article 10 s'ha d'integrar sempre
sistemàticament amb la resta del Codi, i aquest, en l'article 20, recull di-
verses situacions (legítima defensa, estat de necessitat i compliment d'un
deure o exercici legítim d'un dret) que responen a la caracterització de les
causes de justificació neutralitzadors de l'antijuridicitat, i a les quals el Co-
di lliga, en efecte, la conseqüència d'eximir de responsabilitat (si hi con-

corre una d'aquestes causes de justificació, per al Codi penal no hi ha, per
tant, delicte).
• quant a la culpabilitat, la definició legal no hi fa referència expressa com a

element global del delicte. La referència al dol i la imprudència és equívo-
ca, ja que encara que la sistemàtica tradicional els considerava elements de
la culpabilitat, la doctrina actualment dominant els entén com a elements
de l'injust típic; i en tot cas, fins i tot si se'ls volgués considerar elements de
la culpabilitat, la seva menció en la definició legal de delicte no esgotaria el
contingut de la categoria esmentada (ja que no s'hi fa referència a la impu-
tabilitat ni a l'exigibilitat). En tot cas, de nou la definició legal de l'article 10
ha de ser integrada amb altres preceptes legals; i referent a això, l'article 20
recull diverses situacions doctrinalment catalogades d'inculpabilitat per a
atorgar-los un efecte eximent de pena. Per al Codi penal, per tant, no hi
ha delicte sense culpabilitat.
2. Consideracions generals sobre l'antijuridicitat
2.1. El concepte d'antijuridicitat
2.1.1. Les concepcions objectiva i subjectiva de l'antijuridicitat i

les seves repercussions
En tractar sobre la norma penal en el mòdul 1 (podeu veure l'apartat 1.3.2), ens
referíem a diferents concepcions sobre la norma penal. En aquest moment, és
procedent assenyalar el que es pot desprendre de cada una en relació amb la
manera de concebre el delicte.
• Una concepció imperativa de la norma penal desemboca en el que ano-

menem una concepció�subjectiva�de�l'antijuridicitat, que centra la des-
valoració del comportament en la desobediència al mandat en si mateixa:
el nucli del delicte, el que és desvalorat, el que denominem l'injust o el
contingut d'injust (l'antijuridicitat de la conducta en definitiva) rau preci-
sament en la vulneració d'aquest imperatiu o mandat en què consisteix la
norma penal. Des d'aquest punt de vista, el contingut d'injust del delicte
(el que és desvalorat, antijurídic) residiria en l'anomenat desvalor d'acció,
i l'existència del resultat o la seva gravetat no afegiria qualitativament res
a l'injust.
• En canvi, concepcions de la norma de caràcter valoratiu o predominant-

ment valoratiu, com la teoria de la doble funció de la norma (segons la
qual la funció de les normes penals consisteix primordialment en l'emissió
d'un judici de valor mitjançant la selecció dels béns jurídics que es vo-
len protegir), conduirien a una concepció diferent de l'antijuridicitat. Des
d'aquesta perspectiva, el nucli del delicte es fa recaure en un aspecte ob-
jectiu (l'existència d'una lesió o com a mínim una posada en perill d'un bé
jurídic), i per això parlem d'una concepció�objectiva�de�l'antijuridicitat
o de l'injust, que se centra no en el desvalor d'acció sinó en el desvalor
de�resultat.
Desvalor de resultat
La claredat terminològica en tot aquest context esdevé de primordial importància. Convé

precisar, per tant, que quan fem referència al desvalor�de�resultat ens referim a la lesió
o a la posada en perill del bé jurídic protegit (el que –segons les concepcions objectives
de l'antijuridicitat, però també segons les concepcions mixtes avui majoritàries– integra
l'antijuridicitat o contingut d'injust de tots els delictes: injúries, omissió del deure de so-
cors, detenció il·legal...). En aquesta expressió, el terme resultat es maneja en una accepció
totalment diferent de la que li conferim quan parlem de delictes de resultat material (vegeu
l'apartat 3.4 en aquest mateix apartat), en què resultat es refereix a una conseqüència de
l'acció espaciotemporalment escindible d'aquesta (una cosa que tan sols és inherent a
certa classe de delictes: homicidi, lesions, danys..., però no a altres: calúmnies, violació
de domicili, abús sexual...). Així, doncs, en tots els delictes hi ha un desvalor de resultat
(més o menys intens), ja que en tots es lesiona o es posa en perill un bé jurídic (la vida,
l'honor, la llibertat sexual...); en canvi, només alguns delictes consisteixen a causar resul-
tats materials separats de l'acció (són els delictes que anomenem de resultat o de resultat
material, en els quals, com veurem més endavant, es planteja el problema fonamental de
la relació de causalitat i imputació objectiva entre acció i resultat).
L'adopció d'una o una altra concepció de l'antijuridicitat presenta diferents Vegeu també
repercussions� pràctiques, sobretot en el camp de les diferents fases per les
Sobre l'iter criminis podeu veu-
quals travessa el desenvolupament del delicte (l'anomenat iter criminis). re l'apartat 2 del mòdul 3.
1)�Una�concepció�subjectiva�de�l'injust, que l'identifiqui abans que res amb

el desvalor d'acció (entès com a desvalor d'intenció, és a dir, el moment sub-
jectiu de desobediència al mandat) tendiria (si es manté fins a les seves últimes
conseqüències) al següent:
• Sancionar ja la fase merament preparatòria, és a dir, els comportaments de

preparació (tot i que encara no d'execució) del delicte, en la mesura que
en aquell moment ja hi ha una resolució delictiva, és a dir, la decisió de
cometre el delicte i per tant de desobeir l'imperatiu que conté la norma.
• Sancionar la temptativa del delicte amb la mateixa pena que el delicte

consumat. Encara que en la temptativa no es produeix la lesió del bé ju-
rídic (com a màxim la seva posada en perill) i en el delicte consumat sí,
en totes dues situacions el desvalor d'acció és idèntic –la temptativa es de-
fineix precisament perquè el subjecte vol consumar el delicte, encara que
no ho aconsegueixi per causes independents de la seva voluntat. Per tant,
si el nucli del delicte se situa en aquest aspecte, seria perfectament cohe-
rent sancionar de la mateixa manera el delicte consumat i el merament
intentat.
2)�Una�concepció�objectiva�de�l'injust, en canvi, centrada en el desvalor de

resultat (és a dir, en la lesió o posada en perill efectiva del bé jurídic), compor-
taria conclusions diferents de les anteriors:
• La sanció de la fase preparatòria es restringiria únicament als comporta-

ments que comportessin més perill per al bé jurídic.
• La temptativa del delicte sempre s'hauria de sancionar amb una pena me-
nor que el delicte consumat. Encara que en tots dos casos el desvalor
d'acció sigui idèntic, no succeeix tal cosa amb el desvalor de resultat: en el
delicte consumat aquest desvalor es dóna en la seva plenitud (en el delicte
d'homicidi, A mata B), mentre que en el delicte intentat es produeix tan
sols un perill (més o menys intens) per al bé jurídic (A dispara a B però B
esquiva la bala i surt il·lès). Si el nucli de l'injust es fa recaure en el desvalor
de resultat, és obvi que la sanció de totes dues figures ha de ser diferent.
2.1.2. Les concepcions dualistes o mixtes de l'antijuridicitat
Una vegada repassades les concepcions anteriors (que podríem denominar mo-
nistes, en la mesura que cada una centra l'antijuridicitat del delicte en un sol as-
pecte), s'ha d'assenyalar que la doctrina probablement dominant en l'actualitat
opta per un concepte dualista o mixt de l'antijuridicitat, que integri tant el
desvalor de resultat com el d'acció. Sense entrar en aquest moment en disqui-
sicions doctrinals més complexes (ja que no sembla que una obra de les carac-
terístiques d'aquesta sigui el lloc adequat per a això), assenyalarem que, segons
aquest punt de vista, cap de les dues solucions monistes aconsegueixen per si
soles explicar correctament què és el que el Dret penal desvalora realment.
(1)
La lesió efectiva o la posada en
Des d'aquesta perspectiva, l'injust del fet és simultàniament condicionat perill del bé jurídic, és a dir, el des-
valor de resultat.
per l'aspecte o dimensió exterior1 del comportament i per una dimensió
interna2 o subjectiva. (2)
L'existència d'intenció de lesio-
nar el bé jurídic –dol– o d'una me-
ra imprudència, o elements subjec-
tius eventuals afegits que el tipus
Aquesta concepció de l'injust comporta lògicament una sèrie de repercussions del delicte pugui requerir en la se-
va descripció.
en la composició de cada una de les grans categories del delicte. Tenint en
compte que es tracta de la visió més estesa en la nostra doctrina, als efectes
expositius i didàctics que aquesta obra persegueix ens ajustarem a la sistemà-
tica esmentada.
Doncs bé, segons la concepció dualista majoritària, l'injust del comportament

es disgrega en dues parts (objectiva i subjectiva) i, com que aquest injust neces-
sàriament ha de ser recollit en un tipus penal, això es tradueix en l'assignació
de dues parts al tipus mateix:
1)�Una�part�o�dimensió�objectiva�del�tipus (que se sol denominar tipus ob-

jectiu), en què s'ha de comprovar l'existència d'una acció o omissió humana
(podeu veure l'apartat 4.3) que presentin tots els elements objectius requerits
pel tipus respectiu, i materialment lesiva o perillosa per a un bé jurídic (desva-
lor de resultat). En els delictes de resultat material (homicidi, lesions, danys),
aquesta dimensió objectiva de la tipicitat només es produeix quan el resultat
(la mort, el menyscapte de la integritat física o psíquica, la destrucció del bé)
estigui unit a l'acció per una relació de causalitat i d'imputació objectiva (po-
deu veure l'apartat 5); per la seva part, en els delictes omissius l'afirmació de
la tipicitat requereix unes condicions específiques que també s'estudiaran se-
paradament (podeu veure l'apartat 6).
2)�Una�part�o�dimensió�subjectiva de la conducta (tipus subjectiu, en què

s'expressa el desvalor d'acció), a la qual pertany l'existència de dol (podeu veure
l'apartat 7) o imprudència (podeu veure l'apartat 8), i també (quan el tipus
els requereixi) els anomenats elements subjectius del tipus (també anomenats
elements subjectius de l'injust).
Els elements�subjectius�del�tipus�o�de�l'injust són elements pertanyents al fur intern

Ubicació sistemàtica del
del subjecte (i diferents del dol) que el legislador exigeix en alguns tipus com a verdaders
dol i la imprudència
condicionants de la lesivitat del fet, de manera que, si no hi concorren, la conducta s'ha
de considerar atípica (igual que si no se satisfés qualsevol cap altre dels elements del
tipus penal). Així, per exemple, l'article 234 del Codi penal defineix el furt com el fet de No es pot deixar d'esmentar,
amb tot, que la ubicació del
prendre una cosa moble aliena sense consentiment del propietari i "amb ànim de lucre",
dol i de la imprudència dins
és a dir, amb ànim d'apropiar-se'n definitivament; i per això, si una persona pren un bé el conjunt de l'estructura del
moble aliè per fer-ne un ús momentani, la conducta és atípica (llevat que es tracti d'un delicte constitueix una qües-
vehicle de motor, únic cas en què el furt d'ús està tipificat –art. 244 CP–). De la mateixa tió enormement polèmica. Si
manera, l'article 197 sanciona com a delicte de descobriment i revelació de secrets el bé la doctrina avui majoritària
que "per a descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'un altre" s'apodera de qualsevol els considera elements consti-
efecte personal (cartes, documents, missatges de correu electrònic etc.); per tant, si un tutius de l'injust i és per això
subjecte entra en el compte de correu electrònic d'un company de feina absent i obre un que els estudia ja com a part
missatge concret el títol del qual denota un contingut netament laboral faltarà aquest del tipus (en l'anomenat tipus
subjectiu), la doctrina tradicio-
ànim específic de vulnerar la intimitat i la conducta serà atípica (STS de 30 d'abril de
nal sempre els va incloure (i ai-
2007).
xí ho continua sostenint avui
un sector doctrinal) dins de la
categoria de la culpabilitat. Se-
2.2. El bé jurídic gons aquesta última visió (a
la qual al seu torn es pot arri-
bar per diferents vies, sigui una
Tal com acabem de veure en els apartats precedents, el bé jurídic es constitu- concepció clarament valora-
tiva de la norma penal, sigui
eix en el punt de referència central del contingut d'injust del delicte. Amb in- una concepció causalista de
l'acció), a l'antijuridicitat per-
dependència del concepte d'antijuridicitat del qual es parteixi –és a dir, amb tanyerien els aspectes objec-
independència que es recalqui més o menys la intenció de lesionar el bé jurí- tius i externs del fet (desvalor
de resultat), mentre que en la
dic o la seva efectiva�lesió�o�posada�en�perill, o totes dues coses simultània- culpabilitat s'haurien d'estudiar
els elements subjectius o in-
ment–, el cert és que les conductes es tipifiquen com a infraccions penals no- terns (el dol i la imprudèn-
més en tant que lesionin o (com a mínim) posin en perill un bé jurídic. Per a cia entre aquests). Amb tot,
aquesta distinció tradicional
comprendre la rellevància d'aquest concepte pot ser útil al·ludir a les funcions entre l'objectiu (pertanyent a
l'antijuridicitat) i el subjectiu (a
que se li solen atribuir: sistemàtica, politicocriminal i interpretativa. examinar-se respecte de cul-
pabilitat) no pot ser taxativa (i
així ho admeten els seus pro-
2.2.1. Funció sistemàtica pis proposadors) des del mo-
ment en què hi ha tipus que
exigeixen elements subjectius
específics, necessaris com aca-
Per començar amb la funció en principi més senzilla, amb un simple cop d'ull bem de veure per a la lesivitat
al llibre II del Codi penal n'hi ha prou per a apreciar que el legislador s'ha mateixa del comportament (i
per tant necessàriament perta-
valgut del bé jurídic com a criteri amb què sistematitzar en títols i capítols nyents al tipus d'injust).
els diferents delictes que s'hi tipifiquen; amb independència que en algunes
d'aquestes rúbriques faci menció expressa al bé jurídic protegit ("delictes con-
tra la llibertat i indemnitat sexuals", "delictes contra l'honor", "delictes contra
la seguretat col·lectiva") i en altres prefereixi al·ludir directament al nomen iuris
del delicte i ometre la referència al bé jurídic ("de l'homicidi i les seves formes",
"de les lesions", "de les falsedats"); en tot cas, és el criteri del bé jurídic el que
guia l'agrupació dels delictes (així, el títol "De l'homicidi i les seves formes"
conté una sèrie de delictes que tenen en comú atemptar contra el bé jurídic
i la vida humana independent).
2.2.2. Funció interpretativa o teleològica
La consideració del bé jurídic protegit per un determinat tipus delictiu té

un paper d'importància fonamental en la interpretació del sentit del pre-
cepte i en la resolució de diversos problemes aplicatius. En concret, i per a
restringir-los en aquest moment al camp que ara més ens interessa (el rela-
tiu a l'antijuridicitat material del comportament), de vegades passa que una
conducta que en principi sembla encaixar en la literalitat de la definició tí-
pica es pot considerar, al capdavall, aliena a l'òrbita del tipus per absència
d'antijuridicitat material, és a dir, perquè es pugui entendre que realment no
implica una lesió ni una posada en perill significativa del bé jurídic protegit
concret. Com veurem més endavant en tornar sobre la categoria de la tipicitat,
aquesta exigència d'antijuridicitat material del comportament es denomina
també dimensió valorativa del tipus (podeu veure l'apartat 3.1).
Un immillorable exemple d'això es pot trobar en un important corrent jurisprudencial

referit al delicte de tràfic de drogues de l'article 368 del Codi penal. Com que es trac-
ta d'un tipus formulat en termes molt amplis, literalment és típica qualsevol conducta
que d'una manera o una altra afavoreixi el consum il·legal de drogues, la qual cosa en
principi inclouria, per exemple, comportaments com la donació de petites quantitats.
Tanmateix, partint de la salut pública com a bé jurídic protegit –les prohibicions dels
articles 368 i següents pretendrien així impedir que un hàbit clarament perjudicial per
a la salut s'estengués en la societat–, el TS ha arribat a considerar atípiques conductes de
lesivitat molt escassa o gairebé nul·la, com la donació gratuïta de petites quantitats (no
susceptibles de ser revenudes) a una persona ja consumidora habitual i per al seu propi
consum immediat. Si es compleixen tots aquests requisits el TS entén que realment no es
veu afectat el bé jurídic de la salut pública, per la qual cosa el comportament no arribaria
a ser materialment antijurídic.
En múltiples ocasions, la qüestió rellevant a aquests efectes resideix precisament a desco-

brir quin és realment el bé jurídic protegit per un tipus penal, la qual cosa sovint és dis-
cutida. Així, per exemple, en els delictes contra la propietat industrial de l'article 274.1 i 2
(relatius a les marques) un corrent jurisprudencial tendeix a absoldre en supòsits de mala
falsificació d'articles de marca, amb l'argument (entre d'altres) que en aquests casos els
consumidors no poden resultar enganyats; el corrent jurisprudencial contrari, en canvi,
sanciona també en aquests casos amb l'argument que el bé jurídic protegit en aquest tipus
penal no són els interessos dels consumidors (o, en general, el mercat), sinó únicament
els drets d'exclusivitat de l'explotació d'una marca a favor del seu titular.
La indagació del bé jurídic protegit per cada tipus penal constitueix, per
tant, un element de primordial importància en la seva interpretació i
aplicació.
2.2.3. Funció de garantia o politicocriminal
Vegeu també
Parlem de la funció "politicocriminal" o "de garantia" del bé jurídic
per referir-nos a la seva virtualitat limitadora de la potestat puniti- Sobre el principi d'ofensivitat
podeu veure l'apartat 2.2 del
va de l'Estat, aspecte que es concreta en l'avui indiscutit principi mòdul 1.
d'ofensivitat o de protecció exclusiva de béns jurídics: el delicte només
pot consistir en la lesió o la posada en perill d'un bé jurídic aliè.
Ara bé, hem d'adonar-nos que aquesta afirmació poc significa si no es comple- Observació
ta amb una elaboració que doti de contingut la noció de bé jurídic –en la me-
Convé no oblidar que en èpo-
sura que es pugui, que de seguida veurem que és limitada–, ja que, en efecte, ques no tan llunyanes el nos-
a falta de més precisió del concepte, res no impediria sostenir, per exemple, tre propi Dret penal prohibia
comportaments d'índole sexu-
que també la moral social constitueix un bé jurídic (col·lectiu) que a l'Estat li al lliurement consentits entre
adults perquè no s'ajustaven
pot interessar protegir fins i tot penalment (de tal manera que, per exemple, a determinats estàndards de
moralitat imposats des del po-
sigui legítim prohibir penalment comportaments rebutjats per la moral social der polític. I no oblidem tam-
dominant, com l'incest lliurement consentit entre adults, o el bestialisme). poc que això continua succeint
avui en dia en molts països del
món.
De fet, en la mesura que tota norma penal comporta la selecció d'un deter-
minat valor pel legislador amb vista a la seva protecció –que queda per això
mateix ja constituït en un bé jurídic penal–, els dots limitadors del principi
de protecció exclusiva de béns jurídics no rauen per se en la mera màxima
que mitjançant aquest s'enuncia (ja que si el legislador ho vol, pot seleccionar
qualsevol�interès per protegir-lo penalment), sinó en la construcció de criteris
que permetin sotmetre a un judici crític l'elevació d'aquest valor a la categoria
de bé juridicopenal.
En altres paraules, es tracta de determinar quan l'objecte de protecció

que tota norma incriminadora comporta és digne o mereixedor de tu-
tela penal.
La determinació de quins béns jurídics mereixen ser penalment protegits (o la

de quins no mereixen ser-ho) és una tasca d'enorme complexitat i probable-
ment irresoluble. Sense entrar a exposar ara les diferents formulacions per les
quals ha travessat el concepte, podem adoptar com a punt de partida les que
identifiquen el bé jurídic amb les condicions�necessàries�per�al�lliure�desen-
volupament�de�la�personalitat�de�l'individu�en�la�vida�en�societat. A partir
d'aquí sembla encara possible, no obstant això, avançar un pas més en la línia
restrictiva de la potestat estatal incriminadora que ara ens interessa; i és que,
en efecte, aproximacions com aquelles no deixen de constituir –encara en la
línia adequada– "orientacions" al legislador que aquest "hauria" d'atendre, la
qual cosa en relativitza la idoneïtat per a fixar a aquell un verdader límit sus-
ceptible de traduir-se en algun tipus de control juridicopositiu.
Doncs bé, en aquest sentit, l'intent més consistent de dotar el bé jurí-

dic d'alguna (sempre relativa) capacitat crítica del ius puniendi estatal el
constitueix la doctrina que pretén acudir a la Constitució, única norma
el rang de la qual li permet operar com a verdader límit al legislador,
com a ineludible marc valoratiu de referència sobre això.
En efecte, si la consagració de la llibertat com a valor superior de l'ordenament

jurídic per l'article 1.1. CE, i la menció a la dignitat i al lliure desenvolupa-
ment de la personalitat en l'article 10, permeten deduir la importància essen-
cial d'aquella en el nostre sistema constitucional de valors, sembla de tota lò-

gica que l'enorme restricció de la llibertat que el Dret penal comporta (ja en el
moment de la tipificació i amb independència de la classe de pena legalment
prevista) només es pugui legitimar en nom de la protecció d'un bé dotat, com
a mínim, d'alguna rellevància constitucional.
S'ha d'admetre, amb tot –com accepten molts dels seus propis defensors– que
la�capacitat�limitadora�que�es�deriva�d'aquesta�concepció�és�tan�sols�rela-
tiva; relativa perquè, d'una banda, no es tracta d'exigir que el bé seleccionat
pel legislador s'hagi de trobar expressament esmentat en el text constitucional
–com assenyalava Briccola, és possible la protecció penal de béns de rellevàn-
cia constitucional implícita– i, de l'altra, perquè tampoc no es tracta, encara
que alguns autors ho hagin proposat, que els béns o valors previstos de mane-
ra explícita (i menys encara implícita) hagin de ser necessàriament objecte de
tutela penal, de manera que la Constitució es consideri font d'una obligació
positiva d'incriminació per al legislador amb la consegüent reducció de la seva
llibertat per a configurar la política penal que consideri més convenient.
Obligacions constitucionals de penalització
El rebuig que la consagració constitucional d'un determinat valor impliqui per se la seva
protecció penal obligada podria suscitar alguna reserva pel que fa a la tutela dels drets
fonamentals. Aquesta argumentació es podria desenvolupar ad absurdum imaginant una
llei que en un determinat moment derogués els tipus relatius als delictes contra la vida
humana independent, privant així aquesta última de tota protecció penal. Tanmateix,
es pot entendre que aquest rebuig continua essent correcte fins i tot respecte als drets
fonamentals si�es�considera�aquests�com�un�bloc�unitari: res no impedeix sostenir, per
exemple, la plena constitucionalitat d'una protecció merament civil del dret a l'honor.
L'enfocament més correcte de la qüestió de les anomenades obligacions constitucionals
de penalització no passaria llavors ni per la imposició al legislador del deure de tutelar
penalment tot dret fonamental (com mostra el cas del dret a l'honor) ni per rebutjar de
ple qualsevol obligació estatal en aquest sentit (com es dedueix de l'exemple relatiu a la
desprotecció penal de la vida), sinó més aviat per una consideració atenta dels principis
de subsidiarietat i fragmentarietat com a rectors de l'activitat punitiva de l'Estat; així, si
la protecció efectiva d'un dret fonamental (del valor subjacent a aquest) només es pot
aconseguir mitjançant l'ús de la branca punitiva de l'ordenament, sí que semblaria més
factible estimar la inconstitucionalitat de la supressió del tipus o dels tipus per mitjà dels
quals se li atorgava tutela penal, i, a la inversa, això seria perfectament legítim mentre els
instruments propis d'altres branques de l'ordenament es revelessin suficients amb vista
a la protecció adequada del dret.
La virtualitat crítica de les actituds constitucionalistes respecte del bé jurídic

se xifra, llavors, no en la utilització de la norma fonamental com a font d'un
elenc positiu i tancat de béns jurídics concrets –quelcom que ni aquesta ni cap
altra formulació entorn del bé jurídic es mostra capaç d'aconseguir–, sinó, en
una línia molt més modesta, en la seva consideració com el marc de valors a
què necessàriament s'ha de cenyir el legislador a l'hora de seleccionar l'objecte
de tutela penal, de manera que "l'únic que el legislador democràtic no pot fer
és inventar-se nous valors que de cap manera no emanin del sistema consti-
tucional" (Carbonell Mateu).
En aquest sentit, i fins i tot havent de ser conscients de les dificultats per a
exercir-la, s'ha de reconèixer al Tribunal Constitucional la facultat d'anul·lar
una disposició legal amb base en la falta d'arrelament constitucional del bé
que es pretén protegir (com passaria, per exemple, amb tipus que només pre-
tenguessin protegir una determinada moral en l'àmbit sexual o una doctrina
política concreta).
Exemple
Amb tot, en el Dret penal modern d'un país democràtic com el nostre els tipus penals de
legitimitat dubtosa davant del bé jurídic protegit no són tan clarament identificables com
en els exemples proposats. Penseu, per exemple, en el delicte de maltractament d'animals
domèstics de l'article 337 del Codi penal, de bé jurídic més que discutible.
D'altra banda, el que acabem de dir implica d'alguna manera defensar la reduc-
ció dels objectes penalment tutelables als tradicionals béns individuals (vida,
integritat física, llibertat, propietat...); al contrari, de la valoració fonamental
duta a terme per la norma constitucional –l'art. 1.1 de la qual consagra el caràc-
ter social de la nostra forma d'Estat, compromès amb la possibilitació als ciu-
tadans de les mateixes cotes de participació en la vida política, social, cultural
i econòmica– es dedueix precisament la perfecta legitimitat de la tutela penal
de nombrosos béns jurídics de caràcter col·lectiu (medi ambient, patrimoni
cultural o artístic, Hisenda pública, etc.), que pot ser imprescindible amb vista
a un desenvolupament efectiu de la llibertat i personalitat dels individus en la
seva vida en societat. En aquest sentit, l'òptica restrictiva de l'activitat punitiva
de l'Estat de què aquí es parteix (concretada en el principi d'intervenció míni-
ma, a més del principi d'exclusiva protecció de béns jurídics) de cap manera
s'identifica amb el rebuig de la legitimitat de la protecció de béns col·lectius.
Un cop establert això, al que sí que obliga la nostra Constitució és a adoptar
una òptica personalista en la configuració i interpretació dels béns jurídics
(també els col·lectius); en aquesta línia, la consagració de la dignitat de la per-
sona com a fonament de tot el sistema constitucional obliga a dotar tot bé ju-
rídic col·lectiu d'una referència última a l'individu. Com assenyala Hassemer:
"com més difícil és conciliar una amenaça penal amb un interès humà, més
acurat s'ha de ser respecte de si s'ha d'amenaçar penalment i com."
Exemple
Així, en l'exemple abans esmentat de l'article 337 del Codi penal, el legislador hauria
d'haver estat especialment atent a l'hora d'establir el marc de pena. No sembla tenir sentit
que el maltractament de l'animal domèstic comporti una pena de tres mesos a un any de
presó més una inhabilitació especial i que altres delictes de vinculació molt més directa
amb la vida i la integritat de l'ésser humà comportin una pena molt menor (així, per
exemple, el delicte d'omissió de socors de l'article 195 del Codi penal, consistent a no
auxiliar una persona desemparada i en perill greu, comporta una pena d'una mera multa
de tres a dotze mesos). És per això que aquest article 337 del Codi penal suscita molts
dubtes –també en relació amb el bé jurídic protegit– quant a la proporcionalitat de la
pena prevista.
En tot cas, es pot dir que el desafiament a una pretensió limitadora o restrictiva
del ius puniendi plantejat en l'actualitat pels béns jurídics col·lectius no proce-
deix de la categoria en si mateixa, sinó de la freqüent configuració per part del
legislador de béns col·lectius cada vegada més amplis i de contorns més des-
dibuixats (recordem el que hem comentat en l'apartat 2.3 del mòdul 1 sobre
la creixent expansió del Dret penal), acompanyada d'una estructura del tipus
especialment procliu a la minimització de l'ofensivitat de la conducta: la dels
delictes de perill abstracte (sobre aquests últims podeu veure més avall 3.4).
2.3. Relació entre tipicitat i antijuridicitat
En introduir el concepte de delicte (apartat 1.1), el definíem com un compor-

tament humà (actiu o omissiu) que ha de reunir les característiques de tipici-
tat, antijuridicitat i culpabilitat. Les dues primeres categories, amb tot, estan
íntimament unides, fins al punt que en la definició actual del delicte s'opta
preferentment per la idea de comportament humà "típicament antijurídic" i
culpable. Correspon en aquest moment endinsar-nos una mica més en la re-
lació entre aquestes dues categories.
(3)
És a dir, si és prevista com a tal
Del principi de legalitat es deriva que una conducta només pugui ser en un precepte penal.
contrària al Dret si és típica3. I en aquesta descripció del delicte concret4

(4)
"Matar un altre" en l'homicidi
s'inclou ja l'explicació de la seva antijuridicitat5, el que anomenem el de l'article 138, "prendre una cosa
seu injust específic. moble aliena amb ànim de lucre",
en el furt de l'article 234.
(5)
Com ja s'ha comentat al començament d'aquest mòdul, al seu torn l'injust de la conducta Que rau en la seva lesivitat o pe-
es pot fer de manera plena (consumació del delicte) o només de manera incompleta rillositat per a un determinat bé ju-
(en la mesura que s'hagin fet en tot o en part els actes que en principi haurien d'haver rídic: vida, propietat, etc.
consumat el delicte però sense arribar a aconseguir-ho: temptativa). D'altra banda, la
contribució del subjecte a l'injust específic del delicte pot tenir diferents formes: ser-ne
l'autor o limitar-se a contribuir (com a partícip) a la conducta d'autoria aliena. De totes
dues qüestions (iter criminis i autoria-participació) ens n'ocupem en el mòdul 3.
Ara bé, aquest injust específic, que concorre en tot comportament típic (sigui
consumat o sigui intentat, sigui a títol d'autor o de partícip), pot resultar no
obstant això neutralitzat per la concurrència d'una causa de justificació. Això
passa, com veurem en el mòdul 4, en situacions de conflicte entre béns jurídics
(o interessos en un sentit més ampli), quan l'acció típica ha estat necessària
per a preservar o fer béns jurídics o interessos de superior importància també
garantits per l'ordenament (considerat aquest en el seu conjunt). En aquests
casos, la conducta no deixa de ser típica (el ciutadà A va retenir B contra la seva
voluntat, i comet així un fet típic del delicte de l'art. 163 CP), però si satisfà els
requisits de la respectiva causa de justificació direm que, malgrat això, no és
antijurídica, ja que l'ordenament la considera autoritzada (en el nostre exem-
ple, A acabava de presenciar com B cometia un delicte, supòsit en què l'article
490 de la Llei d'enjudiciament criminal autoritza la detenció no solament als
agents de l'autoritat, sinó també als ciutadans; això permetria aplicar a A la
causa de justificació d'exercici legítim d'un dret que preveu l'article 20.7 CP).
Altres exemples
1) A apunyala B al pit amb ànim de defensar-se de l'agressió que B estava dirigint contra
ell, encara que no l'arriba a matar: A comet l'injust específic d'un homicidi en grau de
temptativa i a títol d'autor (fent el tipus de l'art. 138 del Codi penal en relació amb els
art. 16 i 28), però en actuar emparat per una legítima defensa (si es compleixen tots els
requisits de l'art. 20.4 CP), el seu comportament no serà antijurídic sinó autoritzat.
2) En el supòsit anterior, el subjecte C ajuda A a defensar-se i li proporciona l'arma blanca

amb què A es va defensar del seu agressor. Així, C haurà fet l'injust específic de participar
com a còmplice en l'homicidi intentat (haurà fet el tipus de l'art. 138 en relació amb els
art. 16 i 29), però estarà igualment cobert per la legítima defensa.
La tipicitat implica, per tant, una desvaloració inicial del comportament

que s'ha de veure confirmada des de l'òptica global de l'ordenament.
Quan no hi concorre cap causa de justificació, es confirmarà aquest in-
just específic i la conducta serà antijurídica (hi concorre llavors el que
anomenem l'injust genèric necessari per a afirmar l'antijuridicitat). En can-
vi, si un cop examinada la conducta davant el conjunt de l'ordenament
jurídic podem entendre que ha donat lloc a una situació objectivament
més valuosa per al Dret (cosa que passa si es donen tots els requisits
d'una causa de justificació), no hi concorre l'injust genèric i el compor-
tament s'ha de considerar autoritzat.
3. Tipicitat. Qüestions generals
3.1. Concepte
S'anomena tipus la delimitació de les característiques que determinen la

concurrència de l'injust específic de cada figura delictiva.
El terme tipicitat no és original ni exclusiu de la dogmàtica penal. En teoria

general del dret el concepte de tipus, ja utilitzat, significava el
conjunt de pressupòsits als quals apareix lligada una conseqüència ju-

rídica.
Lògicament, si traslladéssim sense més matisacions aquesta definició a la te-

oria jurídica del delicte, estaríem considerant la totalitat dels pressupòsits
als quals apareix vinculada la pena (és a dir, també els que incumbeixen a
l'antijuridicitat, a la culpabilitat o a la punibilitat del comportament). El sig-
nificat que es vol n'és un altre, més restringit. Es tracta només de la primera –
i si es vol la més important– categoria del delicte.
La pena com a conseqüència jurídica
En efecte, d'una lectura dels diferents preceptes de la part especial del Codi penal sense
posar-los en relació amb totes les altres normes, podríem obtenir la conclusió precipitada
que n'hi ha prou que es doni la conducta que s'hi descriu perquè immediatament s'hi
hagi d'aplicar la pena com a conseqüència jurídica. Tanmateix, perquè es pugui parlar
de delicte i, sobretot, que es donen tots els pressupòsits de la pena, és necessari que hi
concorrin més elements. Prenguem l'article 138 com a exemple: si qui mata B ho fa en
legítima defensa (20.4 CP), la seva conducta serà típica, però no antijurídica; si qui mata
B és un nen de 7 anys, la seva conducta serà típica i antijurídica, però no culpable. En
cap dels dos casos la realització del tipus comportarà la imposició de la pena, malgrat el
que aparenta significar el tenor de l'article 138 del Codi penal considerat aïlladament.
(6)
• La tipicitat6 és l'element que en major mesura plasma el principi�de�lega- Vegeu, no obstant això, el que
assenyalem més avall en relació
litat (concretament, la garantia criminal) en el concepte de delicte. I ho fa amb la funció de garantia: la ca-
assenyalant que, entre els diferents comportaments possibles, només po- tegoria de la tipicitat no és l'única
que reflecteix el principi de lega-
den tenir rellevància penal els seleccionats per la llei penal. litat. També les altres categories
compleixen una funció de garan-
tia.
• Aquesta descripció legal (= tipicitat) delimita cada figura delictiva de les
altres. La dimensió valorativa
La dimensió valorativa del ti-

pus s'identifica amb l'exigència
Per a acomplir la tipicitat s'han de considerar dues dimensions diferents de l'antijuridicitat material del
comportament.
dels tipus penals: una dimensió� fàctica i una dimensió� valorativa.
D'aquesta manera, perquè la conducta sigui típica, no solament ha de
coincidir formalment amb la descrita en el tipus penal (dimensió fàcti-
ca), sinó que alhora ha d'afectar el bé jurídic en la forma requerida per
aquest tipus (dimensió valorativa). Només així tindrem una conducta
amb rellevància penal.
Exemple
• Qui fa una fotocòpia en color d'un bitllet de curs legal du a terme una conducta que
de facto encaixaria en l'article 386.1r del Codi penal (dimensió fàctica). Tanmateix,
la conducta és atípica perquè no integra la dimensió valorativa del tipus, ja que una
mala fotocòpia no té la idoneïtat necessària per a lesionar el bé jurídic que es protegeix
amb la tipificació de la falsificació de moneda.
• Qui condueix un vehicle de motor amb una taxa d'alcohol superior a 0,6 mg/l en aire
expirat per un circuit particular habilitat a la seva finca rústica, no incorre en el delicte
de conducció sota els efectes de l'alcohol de l'article 379, per més que s'acompleixi la
dimensió formal (fàctica) d'aquest tipus penal, ja que en aquest comportament no es
dóna la dimensió valorativa del tipus: la seguretat viària, i a través d'aquesta la vida
o la integritat dels intervinents en el trànsit rodat, no es veu afectada.
3.2. Funcions de la tipicitat
La tipicitat compleix, genuïnament, les dues�funcions següents:
1) Funció fonamentadora�de�l'injust (= fonamenta l'antijuridicitat): no

hi ha cap conducta penalment antijuríridica que no sigui típica.
2) Funció negativa,�o�delimitadora�del�que�és�penalment�rellevant:
la tipicitat assenyala el que queda fora de l'àmbit de la rellevància penal.
Juntament amb les anteriors, s'atribueixen a la tipicitat altres i funcions molt

variades, encara que amb certa inexactitud. I això perquè,
1) o bé es tracta de funcions que la tipicitat no�compleix�exclusivament. És

el cas de les anomenades:
a)�Funció�de�garantia (= de preservació de la seguretat jurídica): vol significar

que el tipus és dipositari de la legalitat penal ("expressió de les garanties dima-
nants del principi de legalitat"). En altres termes, només els comportaments
subsumibles en el motlle que aquest representa poden ser objecte de sanció.
L'atribució d'aquesta funció és certa i es pot afegir a les anteriors, però tenint
en compte que –com ja hem advertit– no és exclusiva de la tipicitat, sinó del
conjunt dels elements integrants del delicte (la legalitat s'ha de predicar de la
llei penal, i no només del tipus).
b)�Funció�indiciària: vol expressar que la presència de la tipicitat constitueix

un indici del caràcter antijurídic que acabarà tenint la conducta.
Sobre això, es replica que el tipus és alhora més i menys que un indici de
l'antijuridicitat.
• Més, perquè no és un mer indici (ratio cognoscendi), sinó essència de

l'antijuridicitat (ratio essendi).
• Menys, perquè no és estadísticament correcte acollir l'esquema de regla-ex-

cepció: la regla no és que el comportament típic acaba essent antijurídic (i
l'excepció és el cas contrari), sinó que en moltes figures de delicte el nor-
mal és que la conducta estigui justificada.
c)�Funció�motivadora�(o�de�determinació�general): en la mesura que permet

al destinatari de la norma conèixer el contingut de la prohibició, i el motiva
a abstenir-se de fer-la (prevenció general). Que sigui certa l'atribució, no és
exclusiva de la categoria objecte d'anàlisi.
2) O bé perquè, senzillament, no es poden atribuir a la tipicitat.
Així, de manera inadequada s'ha atribuït alguna vegada a la tipicitat una fun- Observació
ció�processal, en virtut de la qual la seva presència tindria una correspondèn-
És gratuït acudir als articles
cia clara en el terreny del procés: comportaria l'obertura d'un sumari o de di- 308 o 384 LECrim. per a iden-
ligències prèvies. Aquesta afirmació és, senzillament, incorrecta, ja que la pre- tificar-hi les expressions delicte
o indicis racionals de criminali-
sència del tipus pot anar acompanyada d'elements suficients per a conèixer tat amb el tipus penal.
per endavant que no serà delictiva.
3.3. Els termes de la descripció típica
Atenent els criteris i les tècniques que cal utilitzar per a assolir el seu sentit,
habitualment s'ha assenyalat en la doctrina que els termes usats en la descrip-
ció legal poden ser de les tres classes següents:
1)�Descriptius, per a la comprensió dels quals n'hi ha prou amb el recurs a

l'experiència, ja sigui externa o interna (aquesta última pel que fa a fets aní-
mics).
Exemple
En l'article 234 es tipifica el furt com la conducta de qui amb ànim de lucre "pren" les
coses mobles alienes sense la voluntat del seu propietari. L'expressió que figura entre
cometes –es dirà– constitueix un element descriptiu objectiu, per tal que pot ser inclòs
en aquest cas per la vista i ser previst, per tant, per un espectador objectiu.
2)�Normatius, per a la comprensió dels quals es requereix un judici�de�valor.

Aquest judici de valor pot venir ja fet per l'ordenament (es parla llavors de
termes�normatius�ja�valorats, per exemple els conceptes d'"autoritat/funcio-
nari", "incapaç" o "document" que defineix el mateix Codi penal en els articles
24, 25 i 26 respectivament) o no (cas en què es parla de termes�normatius
pendents�de�valoració, com el d'"especial gravetat" de l'article 235.3, utilitzat
per molts altres delictes com a circumstància agreujant específica).
3)�Teorètics�o�cognoscitius, per a la comprensió dels quals es fa necessari un

judici tècnic, de coneixement (no de valor). Freqüentment, la comprovació de
la seva concurrència requereix en l'àmbit del procés una prova pericial.
Des del punt de vista de la tècnica legislativa, se sol afirmar també que, en
benefici de la taxativitat, són preferibles els termes descriptius sobre els nor-
matius, i si aquests últims es fan necessaris, els normatius ja valorats sobre els
pendents de valoració.
Aquesta convicció descansa en la creença que els termes descriptius no són L'expressió prendre
susceptibles de generar tantes ambigüitats, i per tant s'ajusten més a les exi-
Vegem-ho en relació amb
gències de legalitat. Tanmateix, no es pot desconèixer que la tipicitat, siguin l'expressió prendre, abans es-
quins siguin els termes en què s'expressi, presenta una dimensió valorativa mentada com a exemple de
terme descriptiu. Com que
–ja comentada– que comporta que el seu significat aparegui necessàriament l'acció s'ha de concretar en
funció de la lesió del bé jurí-
vinculat a la tutela d'un bé jurídic, i per tant hi sigui inherent una valoració. dic (patrimoni), s'ha de valorar
de tota manera si la consuma-
ció es produeix quan es pren
Per tant, encara que la classificació és –repetim– clàssica, i, des del punt de l'objecte, quan es distancia mí-
nimament del lloc en què es
vista teòric, summament clara, la seva aplicació pràctica és menys nítida i el pren, quan es té una certa dis-
ponibilitat sobre el que s'ha
seu rendiment s'ha d'acollir, pel que s'ha dit, amb cautela. "pres"...
3.4. Classificacions bàsiques dels tipus penals
Naturalment, i en funció del criteri que es vulgui emprar, hi ha una multi-

tud de classificacions possibles dels tipus penals; algunes –no hi ha d'haver
cap problema a admetre-ho– sense més interès que el purament terminològic,
i, com que no se'n deriven més conseqüències sistemàtiques, es pot relegar
l'aclariment corresponent a l'estudi de les figures concretes de la part especial.
L'objecte d'atenció ha de ser ara, doncs, el de les classes de tipus dotats de més
projecció en el terreny de les conseqüències dogmàtiques, i que per això és de
contínua referència en el curs de la part general.
1) En funció del grau�d'afectació�del�bé�jurídic:
a) Delictes de�lesió
La consumació del delicte requereix un dany efectiu, una lesió del bé jurídic. Exemple
Homicidi (art. 138 CP).

b) Delictes de�perill
Es consumen amb la mera posada en perill del bé jurídic.
Al seu torn, dins d'aquests últims, es distingeix entre:
• Delictes de�perill�concret: el risc s'ha de materialitzar en un objecte de- Exemple

terminat.
Conducció temerària (380 CP).
• Delictes de perill�abstracte: no és necessària la concreció del perill (encara

que això no pot significar que el perill es presumeixi). Exemple
Conducció a una velocitat su-

Perill presumpte perior de la permesa regla-
mentàriament (379.1 CP).
La doctrina italiana, en lloc de referir-se al que és abstracte, se sol referir al perill�pre-
sumpte. I entén com a tal, no l'inherent a la conducta i, en tot cas, comprovable, sinó
el que la llei decideix associar a l'acció, de manera que no admet excepció: la conducta
es presumeix perillosa, per la qual cosa la seva mera realització comporta la presumpció
sense prova contrària del perill. Aquesta manera d'entendre la categoria és inadmissible,
ja que vulnera per complet el principi d'ofensivitat, acaba negant la dimensió valorativa
de la tipicitat i es limita a comprovar-ne la mera dimensió fàctica.
En altres paraules, perill abstracte no equival a presumpció iuris et de iure del perill. Implica,
simplement, atendre el legislador a la consideració que un determinat comportament
s'ha revelat per experiència perillós, per la qual cosa des del punt de vista politicocriminal
s'opta per anticipar la barrera de protecció sense necessitat d'esperar, en la confecció del
tipus corresponent, que es verifiqui el perill en concret. Però tot això, insistim, sense
renunciar a la lesivitat del comportament, ni per tant, que hi hagi cap prova o apreciació
en contra en el supòsit concret.
Amb tot, no es pot desconèixer que el legislador espanyol ha anat fent passos que neguen
l'anterior plantejament teòric; així, l'art. 379.2, introduït per la LO 15/2007, converteix
l'anterior perill abstracte que caracteritzava el delicte de conducció sota els efectes de
l'alcohol en una presumpció. Es comet, sense possible prova en contra sobre el nivell
d'afectació i perillositat per a la seguretat viària, si se supera una taxa d'alcohol de 0,6
mg/l en aire expirat (o 1,2 g/l en sang).
2) En funció de l'estructura:
a) Delictes de�mera�activitat
L'estructura típica requereix, per a la consumació, únicament la verificació Exemple

d'una conducta, sense necessitat de resultat.
Associacions il·lícites (art. 515
CP).
b) Delictes de�resultat (material)
Al costat de l'acció, el tipus requereix la producció d'un resultat objectivament

atribuïble a aquella.
Només aquests delictes toleren, estructuralment, l'execució imperfecta (temp- Exemple

tativa).
Homicidi, lesions, danys, etc.
Al seu torn, segons la concreció amb què el tipus especifiqui la forma�com

s'ha�de�produir el resultat, es distingeix entre:
b') Delictes descrits�de�forma�lliure, o�resultatius,�o�prohibitius�de�causació, Exemple

en què simplement s'especifica el resultat la producció del qual es prohibeix,
Homicidi.
sense taxar els mitjans a través dels quals s'ha de produir.
b'') Delictes amb�mitjans�(comissius)�determinats, en cas contrari. Exemple
Defraudació de fluid elèctric

Juntament amb les –essencials– classificacions anteriors, a continuació se'n (255 CP).
recullen altres de subsidiàries o d'interès més localitzat, ja sigui per les seves
repercussions en la part general o per la seva freqüència en l'especial. En aquest
moment el que importa bàsicament és la familiarització amb la terminologia:
3) En funció del subjecte�actiu:
a) Delictes comuns i especials; al seu torn, dins d'aquests, especials propi i

impropis.
Distinció entre delictes comuns i especials
Aquesta distinció fonamental entre delictes comuns i especials té rellevància a efectes de

participació en el delicte. Sobre el concepte i la problemàtica, podeu veure el mòdul 3.
b) Delictes de pròpia� mà, en què es requereix la intervenció personal de Exemple

l'autor. (No admeten l'autoria mediata.)
• Violació (agressió sexual
amb accés carnal) (179
4) Pel nombre�d'intervinents: CP).
• Conducció temerària (380
CP); conducció sota la in-
fluència de begudes alco-
a)�Unipersonals�(o�unisubjectius), si els pot dur a terme un sol intervinent. hòliques (379.2 CP).
b)�Pluripersonals�(o�plurisubjectius): requereixen la intervenció de diversos

subjectes (autors). Dins d'aquests:
Delictes de participació necessària
Diferent dels plurisubjetctius autèntics són els només aparentment plurisubjectius: re-
quereixen la intervenció activa de diversos subjectes, però alguns no són autors (sinó
forçats per l'autor, amb consentiment viciat o subjectes passius del delicte). És el cas dels
denominats delictes de participació�necessària. Exemple: el menor consentent en els
abusos sexuals (183 CP).
• De�convergència (o de conducta unilateral): els diversos subjectes fan la Exemple

mateixa conducta dirigida al mateix objectiu típic, i, en reunir-se, verifi-
Rebel·lió (472 CP).
quen la tipicitat.
Associació il·lícita (515 CP).
Manifestació il·lícita (513 CP).
• D'encontre (o de conducta bilateral): els subjectes fan conductes diferents Avortament consentit (145.1 i
2 CP).
encara que complementàries, i, en creuar-se, adquireixen la seva significa-
ció típica. Persegueixen un objectiu diferent i tenen un sentit diferent.
Exemple
5) Pel nombre�de�béns�jurídics afectats (contingut d'injust):
Suborn (art. 419, 424 CP).
a)�Uniofensius, que lesionen o posen en perill un únic bé jurídic (cosa que no

impedeix que puguin alterar altres interessos, però aquesta afectació no forma
part del contingut d'injust). Vegeu l'homicidi.
b)�Pluriofensius, que incorporen diversos béns jurídics que han de ser afectats Exemple
per realitzar el comportament típic.
Acusació i denúncia falses (456
CP: honor / Administració de
6) En funció que requereixin o no diferents fases�per�a�la�seva�consumació: justícia).
a)�Unisubsistents, si es consumen amb un sol comportament. Vegeu homi-

cidi.
b)�Plurisubsistents, si requereixen la realització de diversos comportaments

per a la seva consumació.
Delictes plurisubsistents
Dins dels plurisubsistents, s'han d'esmentar els delictes denominats habituals, caracte-
ritzats perquè s'hi requereix la repetició del mateix acte perquè el comportament sigui
delictiu (habituals�propis). (Habituals�impropis, si la conducta és per si sola delictiva; la
seva repetició determina únicament un tracte punitiu diferent. Vegeu els maltractaments
en l'àmbit familiar, 173.2 CP).
7) En funció de la coincidència�o�no�dels�moments�de�consumació�i�aca-
bament�del�delicte:
a)�Instantanis: n'hi ha prou amb una activitat momentània per a considerar

produïda l'afectació al bé jurídic. Ex. homicidi (art. 138).
b)�Permanents: cal que l'activitat lesiva es perllongui durant un cert temps Vegeu també
per a entendre comès el delicte. Ex. detenció il·legal (art. 163).
Podeu veure el mòdul 3.
8) En l'àmbit dels delictes portadors d'elements�subjectius�de�l'injust, es dis-

tingeix entre:
a)�Delictes�d'intenció, en què la conducta objectivament realitzada és orien-

tada per una finalitat (intenció) específica que la transcendeix (és per això que
també es denominen delictes�de�tendència�interna�transcendent). Aquesta
finalitat ha d'impregnar la conducta que objectivament es porta a terme, sense
que importi la seva consecució per a la consumació típica.
Dins dels delictes d'intenció es distingeix, al seu torn, entre:
• Delictes�de�resultat�tallat: en què la consecució eventual del resultat seria

independent de la voluntat del subjecte.
Exemple
• Furt (art. 234 CP). Element subjectiu de l'injust: ànim de lucre. (Explicació: la perse-
cució del lucre és necessària perquè la conducta sigui típica de furt. Si no hi concorre
aquest ànim, la conducta és atípica, com a furt. Però la seva consecució efectiva –
augment del patrimoni de l'autor en detriment de l'aliè– no afecta la consumació del
fet. Aquesta consecució o frustració seria aliena a l'autor (per exemple, una vegada
consumat el furt, el seu autor perd l'objecte).
• Encobriment (art. 451.2 CP). Element subjectiu de l'injust: intenció d'impedir el des-
cobriment del delicte.
• Delictes�mutilats�de�dos�actes: en què l'acte (objectivament realitzat) és

volgut com a mitjà per a un actuar posterior del subjecte (i, per tant, la
seva eventual consecució –que, repetim, en cap cas no es requereix per a
la consumació del delicte– dependria de la seva voluntat).
Exemple
• Abandonament de destí (art. 407 CP). Element subjectiu de l'injust: propòsit de no

impedir determinats delictes.
• Descobriment de secrets (art. 197.1 CP). Element subjectiu de l'injust: intenció de
descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'un altre.
• Suborn passiu propi (art. 419 CP). Element subjectiu de l'injust: intenció de fer una
acció contrari als deures del càrrec.
• Delictes�de�tendència. En aquests, l'element subjectiu de l'injust no està

constituït per una intenció o finalitat que transcendeix (va més enllà) del
que objectivament es porta a terme, sinó que es tracta d'un component
subjectiu que ha d'impregnar l'actuació objectivament duta a terme. És
per això que són coneguts també com a delictes de� tendència� interna
intensificada.
Exemple
• Delictes sexuals. Element subjectiu de l'injust: ànim lúbric.

• Conducció temerària de l'article 381 CP. Element subjectiu de l'injust: manifest
menyspreu per la vida dels altres.
9) Des del punt de vista terminològic, en fi, és útil conèixer la denominació

que s'utilitza per a expressar la relació�existent�entre�determinades�figures
delictives. Es parla així dels tipus següents:
a)�Tipus�bàsic, per a referir-se al que conté els elements característics del tipus
en qüestió.
b)�Tipus�qualificats�(o�agreujats): recullen, juntament amb les característi- Exemple

ques del tipus bàsic, altres que, en concórrer, determinen un contingut més
L'assassinat en relació amb
alt d'injust o de culpabilitat, i impliquen una pena superior. l'homicidi (art. 139, 138 CP,
respectivament).
c)�Tipus�privilegiats�(o�atenuats): recullen, juntament amb les característi-

ques del tipus bàsic, altres que, en concórrer, comporten la imposició d'una Exemple
pena inferior a la prevista per al tipus bàsic (o bé perquè representen un menor
Detencions il·legals amb allibe-
contingut d'injust, o bé per alguna actuació posterior del subjecte tendent a rament abans de tres dies, de
disminuir o a reparar el dany). l'article 163.2 (en relació amb
el tipus bàsic de detencions
il·legals: 163.1 CP).
3.5. Estructura del tipus d'injust
Recordem que, segons la concepció dual o mixta de l'injust que a efec-

tes expositius seguirem aquí, el tipus d'injust es compon de dues parts:
objectiva i subjectiva.
1)� Una� part� o� dimensió� objectiva (que se sol denominar tipus� objectiu),
en què s'ha de comprovar l'existència d'una acció o omissió humana (apartat
4.3), que presentin tots els elements objectius requerits pel tipus respectiu, i
materialment lesiva o perillosa per a un bé jurídic. En els delictes de resultat
material (homicidi, lesions, danys), aquesta dimensió objectiva de la tipicitat
només es produeix quan el resultat (la mort, el menyscapte de la integritat
física o psíquica, la destrucció del bé) estigui unit a l'acció per una relació de
causalitat i d'imputació objectiva (apartat 5); per la seva part, en els delictes
omissius l'afirmació de la tipicitat requereix unes condicions específiques que
també s'estudiaran separadament (apartat 6).
2)�Una�part�o�dimensió�subjectiva de la conducta (tipus subjectiu), en què

estudiarem l'existència de dol (apartat 7) o imprudència (apartat 8), i (quan
el tipus els requereixi) els anomenats elements subjectius del tipus (també ano-
menats elements subjectius de l'injust). A més, com a revers d'això, haurem
d'analitzar així mateix l'error de tipus (apartat 9), que exclou el dol i que pot
donar lloc, si és vencible, a un delicte imprudent, si n'hi ha, o, en un altre cas
i igual que passa quan aquest error és invencible, a la impunitat.
4. Tipicitat objectiva (I). Elements del fet típic. L'acció
4.1. Subjecte actiu i subjecte passiu
Es denomina subjecte�actiu la categoria dogmàtica que ens indica qui

té capacitat potencial de realització del tipus.
Per contra, s'anomena autor qui ha fet efectivament la conducta típica

concreta.
Segons el que hem expressat, per tant, la categoria del subjecte actiu delimita
el cercle de possibles autors del delicte.
Exemple
• Subjecte actiu del delicte de prevaricació judicial tipificat en l'article 446 del Codi
penal és "el jutge o magistrat" (es tracta d'un delicte especial propi). Autor del delicte
concret de prevaricació judicial comès en data 25.11.2011 va resultar ser el jutge A.
J. F., del Jutjat d'Instrucció núm. XX de Palma de Mallorca.
• Subjecte actiu del delicte d'homicidi (art. 138 CP) és "qualsevol" (es tracta, en aquest
cas, d'un delicte comú). Va ser condemnat com a autor de l'homicidi comès el 27 de
maig de 2010 el processat Juan H. N.
Interessa fer notar que, encara que algun autor ha afirmat ja que la reforma del
Codi penal efectuada per la LO 5/2010 ha modificat substancialment la qües-
tió del subjecte actiu del delicte en incorporar la previsió de responsabilitat
criminal de les persones jurídiques, aquesta no s'ha vist en realitat afectada,
en el sentit que continuen essent plenament vàlids els termes anteriorment
exposats. En efecte, l'al·ludida reforma permet l'atribució de responsabilitat a
les persones jurídiques, però per les conductes típiques fetes per persones físi-
ques que actuen en nom, per compte o en profit d'aquestes. El cercle d'autors –
capaços de realitzar el tipus–, al qual fa referència la categoria del subjecte ac-
tiu, roman inalterat. No així –si es vol– el de subjectes responsables penalment.
Nota
Es denomina subjecte�passiu el titular del bé jurídic protegit per la nor-
ma (i, per tant, lesionat o posat en perill per la conducta típica). • Subjecte passiu en el delicte
de lesions ho és el lesionat
(titular del bé jurídic: inte-
gritat física).
• El subjecte passiu en el de-
licte de prevaricació judicial
és l'Estat (titular del bé jurí-
dic: Administració de justí-
cia).
Es pot observar com no s'estableixen limitacions respecte a la capacitat per Els efectes del delicte
a ser subjecte passiu del delicte: ho és qualsevol que pugui ser titular d'un
La lesió o la posada en perill
dret o d'un interès. Això inclou (a diferència del que passa amb el subjecte d'un bé jurídic pot afectar un
actiu) persones físiques però també jurídiques, i fins i tot col·lectivitats sense elevat nombre de persones
que, en major o menor mesu-
personalitat jurídica a les quals s'atribueixi la titularitat d'interessos. ra, poden patir els efectes del
delicte, i fins i tot patir danys o
pèrdues avaluables que, si es-
cau, donin lloc a la seva per-
No s'ha de confondre el subjecte passiu amb el que és perjudicat pel delicte, sonació en la causa o a recla-
per més que, en el cas concret, totes dues qualificacions puguin coincidir en macions de responsabilitat ci-
vil (perjudicats). Però si no són
una mateixa persona. titulars del valor tutelat per la
norma violada no són subjec-
tes passius del delicte.
4.2. Bé jurídic i objecte material
Objecte formal i bé� jurídic� protegit són expressions equivalents. Per

tant, podem identificar l'objecte formal amb el valor tutelat per la nor-
ma, amb el seu objecte de tutela.
Els valors poden ser susceptibles de materialització o no. Hi ha valors, com

l'honor, fortament espiritualitzats, que només molt impròpiament se singula-
ritzen en un objecte concret.
Altres, en canvi, sí que es materialitzen.
Es denomina objecte�material la concreció física del bé jurídic, del va-

lor.
Com a categoria dogmàtica, l'objecte material no exerceix cap funció.
Com a màxim es pot significar que el seu (limitat) paper es podrà apreciar
en els delictes que comporten un resultat�material que impliqui la lesió del
bé jurídic, en la mesura que aquesta es concretarà més fàcilment en l'objecte
material. El mateix passa en els delictes de perill�concret, en què l'existència
d'un objecte material la integritat del qual s'ha vist qüestionada pot ser un
excel·lent indicatiu per a comprovar el risc i, per tant, la consumació.
4.3. L'acció
4.3.1. Concepte d'acció
Usem habitualment el terme acció com a sinònim de comportament�humà.

Un terratrèmol o la coça d'un mul –es dirà– no són accions, i per tant no poden
ser delicte, per més que produeixin com a resultat, per exemple, la mort d'una
persona. Aquesta obvietat, no obstant això, dista molt d'esgotar la qüestió en
l'àmbit penal, ja que tot seguit podem tenir dubtes sobre, per exemple, què
és característic del comportament humà (la causació de modificacions en el

món exterior?; la finalitat a què es dirigeix l'actuació?; el seu sentit per als
altres?, etc.). Indicatiu que la qüestió no ha resultat de cap manera senzilla
és el fet que la tasca d'aclarir què s'ha d'entendre per acció en el nostre àmbit
ha mantingut ocupada la dogmàtica penal durant pràcticament els dos últims
segles. I que, encara que hi ha hagut avenços innegables, el debat no es pot
considerar encara avui clos. Sí que es pot avançar, en tot cas, que el volum
del debat ha estat clarament sobredimensionat, i s'ha exagerat el rendiment
que se'n pretenia.
Però, per a entendre per què ha estat una qüestió tan debatuda, per què podem
dir que hi ha hagut avenços en la discussió o per què, en definitiva, es pot
considerar hipertrofiada o sobredimensionada l'atenció que ha merescut, el
primer que s'ha d'identificar és, òbviament, el problema que es vol resoldre, o,
més ben dit, el problema que (necessàriament o potser innecessàriament) s'ha
volgut resoldre. Només així sabrem si s'ha resolt i en quina mesura s'ha resolt,
i si ha valgut la pena el camí i en què ha valgut la pena.
En concret, la ciència penal s'ha entossudit secularment a trobar un concepte

d'acció:
1)� Ontològic, és a dir, pertanyent al món de l'ésser, de la realitat (i no a

l'axiològic o dels valors): d'aquest dictat se separarà la concepció social de
l'acció, que elaborarà un concepte normatiu. Però no les concepcions causal i
final, que cronològicament la van precedir.
2)�Prejurídic: es tracta de definir l'acció com una cosa prèvia a la seva conversió
en delicte, separat de la seva significació jurídica i fins i tot social.
De manera esquematitzada, el repte la superació del qual s'ha considerat un

camí ineludible per a disposar d'un concepte d'acció útil com a categoria dog-
màtica es resumeix en la localització d'un supraconcepte capaç de complir
satisfactòriament les quatre funcions següents:
1)�Funció�classificatòria. El concepte formulat ha de donar empara a totes les

formes de conducta humana que interessen el dret penal: fer actiu, omissiu,
dolós, imprudent, en concepte d'autor o de partícip. En altres termes, no hi
pot haver cap delicte que no sigui acció o que sigui una cosa diferent d'acció.
2)�Funció�definitòria. El concepte dissenyat haurà d'operar com a substrat, Nota

com a substantiu del qual s'hauran de poder predicar com a atributs o adjectius
Com resulta innecessari acla-
el seu caràcter de típica, antijurídica i culpable. En aquest sentit, l'acció exercirà rir, la cronologia de la discus-
un paper d'enllaç o, si es vol, de suport dels altres elements que conformen sió no s'inicia amb la formu-
lació de les funcions abans in-
el concepte dogmàtic de delicte. dicades, a manera de tret de
sortida a partir del qual pre-
sentar de conformitat amb les
bases esmentades les diverses
3)�Funció�de�coordinació. El concepte ha de ser comú a tots els predicats (ac- ofertes dogmàtiques. Al con-
ció típica, acció antijurídica i acció culpable), i això es tradueix en el fet que trari, la mateixa sistematitza-
ció d'aquestes funcions va tenir
aquest concepte no pot contenir cap de les qualitats dels predicats esmentats. lloc ja ben avançada la polèmi-
ca (Werner Maihofer, 1953).
Dit d'una altra manera: hi ha d'haver accions que ho siguin i que no siguin tí-
piques, accions que no siguin antijurídiques, i accions que no siguin culpables.
4)�Funció�negativa�o�limitadora. El concepte ha de poder excloure apriorísti-

cament, abans d'arribar als elements següents, els comportaments penalment
irrellevants: els que no són ni poden ser delicte. L'acció ha de ser capaç de
distingir el que pot ser delicte del que no: tot el que no sigui acció.
Exemple
Si decidim que acció ha de ser una alteració causal de la realitat existent, les omissions
queden fora de l'àmbit del que és penalment rellevant.
Condicionants i circumstàncies
Així, doncs, cada plantejament ha estat en realitat una conseqüència dels seus propis
condicionants i circumstàncies. En l'afany inicial, per exemple, encarnat per la concep-
ció causal de l'acció (la formulació de la qual coincideix amb l'aparició de la moderna
teoria jurídica del delicte, al segle XIX), pesaria l'apogeu coetàniament experimentat per
les ciències naturals, i alhora la reacció davant les primeres propostes de considerar un
concepte vinculat al seu sentit ètic i jurídic com una infracció del deure, actituds man-
tingudes respectivament per Hegel i Binding.
El concepte hegelià d'acció

La recerca d'un supraconcepte d'acció ha estat una opció constant des
que es va obrir camí la construcció d'un concepte dogmàtic de delicte. El concepte hegelià d'acció,
per exemple, que la concebia
Aquesta empresa s'ha vist en bona mesura avivada per la creença que com un fet imputable a la per-
sona com a culpable, prejutja-
aquesta troballa havia de venir aparellada a tota una sèrie de conseqüèn- va la culpabilitat, ignorant que
cies necessàries per a l'arquitectura del delicte (per exemple, la ubicació hi pot haver accions antijurídi-
ques no culpables.
sistemàtica del dol). El positivisme naturalista reac-
cionaria davant aquesta situ-
ació exigint una acció prejurí-
dica natural sobre la qual abo-
Com s'ha assenyalat anteriorment, la importància d'aquesta polèmica ha estat car els diferents predicats –en
aquest cas sí– jurídics.
sobredimensionada, si bé és cert que el curs de la discussió ha repercutit en
un desenvolupament notable del sistema del delicte, justament pels elevats
rendiments sistemàtics que en aquest camp es pretenien al concepte d'acció.
1) D'una banda, compatibilitzar les exigències d'un concepte prejurídic d'acció

amb el compliment just de les quatre funcions proposades a l'inici era una
tasca no ja àrdua, sinó impossible. Avui sabem que, a més, era un objectiu
inútil plantejat en aquests termes.
2) D'altra banda, malgrat les altes expectatives sistemàtiques que van afavorir
la recerca, el cert és que el concepte d'acció té escassa rellevància en la cons-
trucció de la moderna teoria del delicte, i cap dels seus problemes no és real-
ment predeterminat pel concepte d'acció que se segueixi ni es resol per mitjà
d'aquest, com no es resolen per mitjà d'aquest la resta de problemes fonamen-
tals que actualment té plantejada la ciència penal.
L'acció no és més que, als efectes que aquí ens interessen, el significat
d'un determinat fet, amb independència del substrat que el sustenti.
Però d'això no s'ha de voler deduir l'estructura completa del sistema
penal.
Aquesta relativització de la importància de la polèmica portarà a prescindir,

en una obra d'aquesta naturalesa, de l'exposició detallada de les diferents con-
cepcions existents. Només ens sembla imprescindible donar compte de dos
enfocaments clarament diferents en la forma d'abordar el problema:
1) Per als plantejaments clàssics (d'altra banda ben diferents entre si), el que Propostes clàssiques
caldrà buscar en preguntar-se per l'acció a efectes penals és un substrat –ma-
Anomenem aquí propostes
terial (= físic) o no– del qual poder predicar les característiques del comporta- clàssiques les tres concepcions
ment delictiu. que, de manera successiva,
van abordar la qüestió ja a la
primera meitat del segle pas-
sat amb els paràmetres de par-
2) La concepció�significativa de l'acció, en canvi, es desprèn de la necessitat tida abans indicats (concep-
cions causal, final i social de
de no recolzar-se en cap substrat previ: el que interessarà serà el significat d'una l'acció). Sobretot les dues pri-
realitat concreta en què apareix implicat normativament (d'acord amb regles meres van propiciar en el se-
gon terç d'aquell període el
que informen del seu sentit) un ésser humà. punt àlgid de la discussió.
Aquest segon enfocament és, segons el nostre parer, el correcte. L'acció

no és una realitat concreta (material o immaterial), sinó el�significat
d'aquesta�realitat entès d'acord amb regles.
4.3.2. La integració del concepte d'acció en el tipus i la seva

pèrdua d'autonomia. L'acció com a acció típica
Si el significat neix necessàriament de la submissió a regles, aquestes

influiran forçosament en aquell, i si entre les regles es troben els impe-
ratius procedents de la tipicitat, serà difícil mantenir que el concepte
d'acció és previ al del seu predicat (típica).
Així, doncs, i després d'haver assolit el tan buscat concepte d'acció, se n'ha de
relativitzar tot seguit el paper en la teoria del delicte i integrar-lo en la tipicitat,
convertit en el concepte d'acció típica.
En general, analitzar l'acció sense tenir-ne en compte la consideració d'acció

típica no té utilitat. És cert que qualsevol fet amb intervenció humana tindrà
un significat, però, de tota manera:
El significat de qualsevol comportament variarà en el moment en què es

converteixi en típic, és a dir, en l'instant en què se li atorgui rellevància
penal.
És per això que no és l'acció en abstracte la que ha de tenir el protagonisme,

sinó que l'acció ha d'interessar en tant que és típica. El que és transcendent
per a la teoria del delicte no és, així, la valoració separada i apriorística d'un
significat, sinó que l'únic transcendent és si s'ha verificat el significat requerit
en el tipus penal corresponent.
Exemple
Caminar és un fet amb significat, i per tant és una acció. Però l'afirmació no interessa
en abstracte, ja que precisament aquest fet pot tenir diversos significats, ja que no és el
mateix passejar pel passadís de casa nostra que fer-ho pel de la casa del veí en contra de
la seva voluntat (vegeu l'art. 202 CP). Per tant, identificar substrats amb significat poten-
cial desproveïts del sentit que se'ls dóna des d'una tipicitat concreta no té cap utilitat.
Caminar sí que interessa si es fa en una casa aliena sense el consentiment del propietari.
El mateix es pot dir, per exemple, del manteniment d'una relació sexual.
4.3.3. Absència d'acció
Malgrat la relativització del paper que correspon al concepte general d'acció en

el si de la teoria del delicte, sí que queda dempeus la funció�negativa: abans
de parlar d'acció típica, poden ser efectivament descartats determinats fets en
què, malgrat la implicació fenomenològica d'un ésser humà, no s'hi conté un
significat.
En concret, entesa l'acció en abstracte com a significat, s'haurà de negar

aquest caràcter als fets�que�no�provinguin�de�decisions�humanes�do-
minables, ja que, en aquest cas, manquen de significat.
D'acord amb això, són supòsits d'absència d'acció:
1) La força�irresistible
• A és empès per B, i amb la caiguda ocasiona lesions a C.

• En ser lligat, el guardaagulles A no pot evitar la col·lisió en què moren
diverses persones.
El Codi penal derogat preveia expressament la força irresistible entre les seves
circumstàncies eximents.
L'antic article 8.9a. del Codi penal proclamava exempt de responsabilitat cri-
minal qui obrava "violentat per una força irresistible".
Aquesta referència expressa va desaparèixer, tanmateix, en el Codi vigent, que Nota

ja no la va recollir ni en l'homòleg catàleg d'eximents (actual art. 20 CP) ni
Lògicament, cap alteració
en la resta del seu articulat. Aquesta desaparició es va deure simplement al practicada en un cos legal sis-
caràcter superflu de la previsió: en la mesura que en supòsits com els descrits temàtic és exempta de reper-
cussions, i en això la desapa-
no hi ha acció (no poden significar, d'acord amb les regles socials, que A ha rició de la menció expressa a
la força irresistible no és una
lesionat C o que A ha matat diversos passatgers, en els exemples proposats), excepció. Així, per exemple,
la seva presència en l'antic
es fa simplement innecessari que la llei afirmi expressament que en aquests article 8è. obria la porta al-
casos s'és exempt de responsabilitat criminal. menys a plantejar l'aplicació de
l'eximent incompleta en els su-
pòsits de força no enterament
irresistible, la qual cosa avui ni
Malgrat la seva desaparició, els anys de vigència d'aquella previsió van pro- tan sols és plantejable.
piciar la consolidació d'una determinada interpretació jurisprudencial i doc-
trinal del concepte de força irresistible, amb precisions que per inèrcia enca-
ra es conserven avui associades a la seva utilització. Amb l'ús d'aquest terme
tan encunyat no es fa, doncs, referència indiscriminada a qualsevol supòsit
d'absència d'acció ocasionat per una força aliena al subjecte, sinó que es con-
tinua associant a un concepte taxat (i no merament descriptiu) de força, que
en concret es caracteritza per les notes essencials següents:
a) S'ha de tractar d'una vis�fisica.
Quin tractament ha de rebre, llavors, la vis� moralis? Sens dubte, amenaçar

amb un mal greu (violència moral) pot ser tan determinant com l'ús de la força
física. Es pot impedir que el guardaagulles faci la seva feina lligant-lo o apun-
tant-lo amb una pistola, i en tots dos casos faltarà, lògicament, la responsabili-
tat. Però reservarem el concepte de força irresistible per al primer dels supòsits,
ja que en el segon (violència moral) la passivitat sí que té un significat (sí que
hi ha acció). L'afectació de la motivació normal que en aquest cas experimenta
el subjecte s'hagi de canalitzar cap a l'absència de culpabilitat per inexigibilitat
d'una altra conducta (por insuperable, art. 20.6a).
b) S'ha de tractar d'una vis�absoluta, és a dir, no resistible físicament. Quin

tractament ha de rebre, llavors, la força física resistible? Si la força és resistible
hi haurà acció, ja que no s'anul·la plenament la decisió humana. Com es va
dir, actualment ni tan sols és plantejable l'exempció incompleta per força ja
que no consta cap menció expressa d'aquesta circumstància en el capítol de
les eximents. És per això que la incidència sobre la responsabilitat del subjecte
es pot canalitzar només, si escau, per mitjà de la por insuperable (ja sigui,
ara sí, com a eximent completa o incompleta), si es donen efectivament els
seus requisits i en la mesura que es donin. Altrament, com a màxim es podria
atendre la rebaixa simple que proporcionaria l'atenuant analògic (art. 21.7a.
CP) per una disminució de la culpabilitat, sempre que s'accepti que l'analogia
es pot establir en relació amb la proporció dels atenuants en el seu conjunt, i
no amb la de cada una en particular.
c) S'ha de tractar d'una violència que tingui un origen�personal.
En cas que la força, per més que sigui irresistible, tingui un origen diferent (per
exemple, A és empès contra B per un vent de 120 km/h), és preferible parlar
de cas fortuït i reservar el terme força irresistible per als supòsits en què aquesta
provingui d'un tercer.
2) Els diferents estats� d'inconsciència imaginables, entre els quals figuren

l'hipnotisme (sempre que n'exclogui una decisió humana dominable), el som-
nambulisme, la son o l'embriaguesa letàrgica.
En relació amb aquesta última: el caràcter essencialment graduable dels estats

d'intoxicació etílica (i anàlegs) es tradueix en diferents nivells de conseqüèn-
cies en el terreny de la responsabilitat criminal.
En principi, és cert que els estats d'embriaguesa afecten la imputabilitat, que

determinen de l'exempció total de responsabilitat per aquest concepte (embri-
aguesa�plena, art. 20.2 CP) a la mera atenuació (art. 21.2a. o 21.7a. en relació
amb el 21.2a CP), passant per l'atenuació qualificada que comporta l'eximent
incompleta (embriaguesa�semiplena, art. 21.1a en relació amb l'art. 20.2 CP).
Tanmateix, els supòsits d'embriaguesa�letàrgica determinen no ja que l'acció

es dugui a terme sense la necessària capacitat de comprendre la il·licitud del
fet (imputabilitat), sinó, directament, l'absència d'acció.
3) Els moviments�reflexos, és a dir, els que no apareixen dirigits per l'activitat

cerebral o, almenys, per la intel·ligència de l'individu, ni, per tant, deriven de
la seva voluntat.
Pensem en les reaccions físiques incontrolables davant un fort estímul extern,

com en el moviment de la cama produït com a reacció a un cop rebut al genoll.
Diversos dels moviments reflexos s'han de considerar els denominats compor- Exemple
taments automatitzats.
L'automobilista que trepitja
instintivament el fre en notar
Mentre en aquests casos es consideri que hi ha hagut una decisió conscient, que el vehicle li patina o que fa
un cop de volant en veure que
l'exclusió de responsabilitat haurà de provenir en aquests de l'apreciació d'un un animal travessa la calçada.
trastorn mental transitori (art. 20.1 CP), i no de la inexistència d'acció.
S'ha de tenir en compte que fins i tot encara que el comportament del qual
es deriva immediatament el resultat lesiu es realitzi sota una de les causes que
eliminen l'acció, pot arribar a imputar-se responsabilitat criminal en un supò-
sit concret: quan el subjecte ha buscat conscientment posar-se en aquesta si-
tuació per a cometre el delicte o també quan no ha evitat posar-se en aquesta
situació sabent que se'n podia derivar un resultat lesiu (per exemple, un su-
pòsit freqüent en la jurisprudència és el del conductor que s'adona que s'està
quedant adormit al volant i no atura el vehicle, seguidament es queda adormit
i estant-ho atropella un vianant; o el que s'adorm al volant per efecte d'uns

fàrmacs quan es tracta de medicaments que causen somnolència i s'adverteix
que no s'ha de conduir sota els seus efectes). En aquests supòsits, encara que en
el moment decisiu per produir la lesió no es pot parlar de comportament humà
perquè hi falta voluntarietat (el subjecte causa una mort mentre està adormit),
la imputació es retrotrau al moment anterior en el qual el subjecte va buscar
aquesta situació per delinquir o com a mínim la va poder preveure i evitar.
Aquesta construcció és anomenada actio�libera�in�causa, per a expressar que
aquest fet és "lliure" en la seva causa, o, més precisament, ha estat causat per
una conducta humana anterior a la qual es pot atribuir juridicopenalment.
Com veurem, aquesta figura s'aplica també en el camp de la culpabilitat a les

causes d'inimputabilitat, que és de fet on apareix amb més freqüència. Per
això, la seva explicació detallada es realitza al mòdul V (apartat 2.7).
5. La tipicitat objectiva (II). La tipicitat en els delictes

actius de resultat material: la relació de causalitat i
imputació objectiva
5.1. Introducció
Per a poder afirmar la tipicitat d'una conducta en relació amb un delicte de

resultat material (homicidi, lesions, danys, etc.), es requereix la comprovació
d'una determinada relació entre l'acció i el resultat: una relació que en etapes
anteriors de la teoria del delicte es definia en termes de causalitat, però que en
èpoques més recents denominem d'imputació –o, en un sentit més estricte,
d'imputació�objectiva. Imaginem, per exemple, que durant una discussió A
empeny amb certa violència B, el qual, en caure al terra, es dóna un cop al cap
amb la vorada de la vorera i mor desnucat. Doncs bé, com de seguida veurem,
en l'actualitat la qüestió no es redueix a dilucidar si A "ha causat" la mort de
B (ja que des d'un punt de vista merament naturalístic és evident que ha estat
així); una vegada afirmada aquesta relació de causalitat, encara és necessari
determinar (des d'un prisma ja no naturalístic, sinó plenament normatiu) si
aquesta conducta es pot valorar�jurídicament com a "matar".
En definitiva, es tracta de determinar els criteris que permeten que el

resultat produït pugui ser atribuït realment o ser imputat al subjecte
com a obra seva, cosa que significa descartar que sigui fruit de l'atzar
(més o menys desgraciat) o de la intervenció d'altres persones (tercers
aliens al fet inicial, però també la mateixa víctima d'aquest).
Resultats imputables a l'autor
En la majoria dels casos, la comprovació d'aquesta relació no planteja cap dificultat: si

un subjecte dispara a un altre al cor i la víctima mor tot seguit, o li clava una punyalada
a la cara que determina la pèrdua de visió d'un ull, no hi ha dubte que aquests resultats
són objectivament imputables a l'autor, de manera que s'haurà realitzat el tipus del de-
licte d'homicidi de l'article 138 o el de lesions greus de l'article 149.1 del Codi penal, res-
pectivament. Tanmateix, com anirem veient en diversos exemples, en la producció d'un
resultat final poden incidir també multitud de factors que poden determinar que no el
valorem jurídicament com a obra del subjecte que va desencadenar el curs causal inicial.
Sens dubte, som davant un dels grans problemes de la dogmàtica penal, que,
com és lògic, ha donat lloc a nombrosos intents de resolució. De primer, asse-
nyalarem, i tan sols a grans trets, quina ha estat l'evolució del seu tractament
fins al moment actual, i després ens centrarem en la teoria que avui es pot
considerar majoritària tant en la doctrina com en la jurisprudència (la teoria
de la imputació objectiva del resultat).
5.2. El tractament del problema des del prisma de la causalitat.

Breu referència a les principals teories de la causalitat
Al final del segle XIX, i com a conseqüència del predomini en aquella època Comprovació de la relació
d'una visió del món en termes naturalístics o cientificistes, es pretén traslladar de causalitat
a l'àmbit juridicopenal el concepte de causa propi de les ciències naturals. Se- Per a la comprovació d'aquesta
gons aquest concepte, la condició d'un resultat és tot factor necessari per a la relació de causalitat s'emprava
la fórmula hipotètica de la
seva aparició, és a dir, tot allò l'absència del qual hauria determinat la no-pro- conditio sine qua non: així, un
comportament (empenta de A
ducció del resultat; a partir d'aquí, la causa del resultat és tot aquest complex sobre B) és causa del resultat
(mort de B) si suprimit mental-
de condicions necessàries –totes, per tant, igualment rellevants o equivalents
ment aquest comportament
des del punt de vista causal–. Un cop traslladada a l'àmbit penal, aquesta teo- el resultat no s'hagués produ-
ït (i, certament, si A no hagués
ria, denominada teoria�de�l'equivalència�de�les�condicions, considera causa empès B, B no s'hauria donat
el cop contra la vorada i no
d'un resultat tota aquella acció sense la qual aquest no s'hauria produït (és a hauria mort desnucat). Així,
dir, tota condició és igualment causa). doncs, en el nostre exemple, A
hauria matat B (i en tots els ca-
sos que de seguida veurem en
què la doctrina actual, en can-
El problema evident de la teoria de l'equivalència de les condicions residia en vi, nega la imputació).
la seva completa inviabilitat com a criteri (si més no inicial, en l'àmbit de la
tipicitat) d'atribució de la responsabilitat, ja que inevitablement comportava
(com a part de la seva essència mateixa) una afirmació desmesuradament àm-
plia de l'àmbit del que és causal (continuant amb el nostre exemple, també
seria causa de la mort de B que la mare de A el matriculés en el col·legi on es
van conèixer de petits, ja que si no s'haguessin conegut no haurien discutit,
etc.). I per això van sorgir altres teories de la causalitat que, en definitiva, pre-
tenien restringir-ne l'apreciació.
Així, per exemple, sorgeix la teoria�de�l'adequació o de la causalitat�adequa- Teories de la causalitat

da, que introdueix el criteri essencial de la previsibilitat (un criteri que, clara-
En realitat, cada una de les te-
ment, no era fisicocausal, sinó valoratiu, i que en realitat es continua manejant ories que acabem d'esmentar
en l'actualitat com a part essencial de la imputació objectiva); segons aquesta ha influït d'alguna manera en
la construcció de la visió actu-
visió del problema, causa d'un resultat és aquella acció generalment adequa- alment dominant. La teoria de
la rellevància, per exemple, va
da per a produir-lo, és a dir, aquella acció de la qual es podia preveure que establir el que avui constitueix
el punt de partida de la teo-
podia causar-lo (l'acció, per tant, perillosa ex ante). I també es podria esmentar ria de la imputació objectiva,
en aquest moment l'anomenada teoria�de�la�rellevància, segons la qual, una i va separar en plans diferents
l'afirmació de la mera relació
vegada afirmada la relació causal entre acció i resultat (determinada segons de causalitat com a judici na-
turalístic (que per la seva part
la fórmula de la teoria d'equivalència de les condicions), encara s'hauria de es formula acceptant la idea
valorar (amb criteris jurídics) la rellevància d'aquesta acció davant el nucli i el de l'equivalència de les condi-
cions) del judici d'imputació
sentit del tipus concret examinat. pròpiament dit, que necessita-
rà criteris valoratius essencial-
ment jurídics. I entre aquests
criteris d'imputació té un pa-
5.3. La moderna teoria de la imputació objectiva per essencial, sens dubte, la
idea de la perillositat ex an-
te de la conducta, que es va-
El que avui anomenem teoria de la imputació objectiva es desenvolupa com a lora, com de seguida veu-
rem, d'acord amb paràme-
tal en la doctrina alemanya, sobretot a partir dels anys seixanta del segle XX, i tres establerts per la teoria de
constitueix en l'actualitat la doctrina dominant tant en la ciència penal com l'adequació.
en la jurisprudència del nostre país, en la qual s'ha anat consolidant progressi-

vament a partir dels anys vuitanta i noranta. Amb tot, s'ha de deixar constàn-
cia que ni tan sols entre els seus partidaris no es tracta d'una construcció to-
talment uniforme (ja que alguns criteris són tractats de manera diversa segons
els autors –així passa, per exemple, amb el de fi de protecció de la norma–), i

que tampoc no es pot considerar establerta de manera definitiva (ja que la seva
construcció es continua enriquint amb noves aportacions, com les relatives,
per exemple, al principi de confiança).
5.3.1. La diferenciació entre el pla de la causalitat i el de la

imputació objectiva en sentit estricte
La construcció s'estableix sobre la delimitació de dos plans consecutius en Fórmula de la conditio sine
l'apreciació d'aquesta connexió entre acció i resultat imprescindible per a afir- qua non
mar la tipicitat: un primer pas (necessari però no suficient) ha de ser, sens Una altra cosa és quina és
dubte, la constatació de la relació de causalitat entre l'acció i el resultat, ja la manera més adequada
de comprovar l'existència
que si aquesta no existeix no té sentit continuar endinsant-se en la possibili- d'aquesta relació de causalitat.
Com ja s'ha explicat, els pro-
tat d'imputació. En la doctrina majoritària, en l'actualitat s'accepta la visió de posadors inicials de la teoria de
l'equivalència de les condicions
la causalitat propugnada per la teoria de l'equivalència de les condicions, en acudien per a això a la fórmu-
el sentit d'acceptar que causa és tota condició rellevant per a l'aparició d'un la de la conditio sine qua non:
una acció és causa d'un resul-
fenomen. tat si, suprimida mentalment
l'acció, el resultat no s'hagués
produït. Encara que amb fre-
qüència la jurisprudència con-
tinua utilitzant aquesta fórmula
Un cop constatada la relació de causalitat, s'haurà de fer el verdader ju- per a comprovar la causalitat,
dici d'imputació objectiva, que prescindeix de criteris fisiconaturalístics el cert és, com explicarem de
seguida, que la seva aplicació
per a operar, en canvi, amb criteris valoratius pròpiament jurídics. Dit condueix a resultats injustos en
certs supòsits, per la qual cosa
d'una manera gràfica, causar la mort d'una altra persona no és sempre és convenient recórrer a algu-
jurídicament valorable com "matar", és a dir, com una conducta típica na altra manera de comprovar
aquesta relació.
d'homicidi.
5.3.2. Alguns supòsits problemàtics de determinació de la relació

de causalitat
Abans d'endinsar-nos en els criteris d'imputació objectiva pròpiament dits,

s'ha d'esmentar alguna altra qüestió relativa a la determinació de la causalitat.
Malgrat que la jurisprudència continua utilitzant amb freqüència la fór-

mula de la conditio sine qua non com a manera de comprovació de la
causalitat, la doctrina majoritària fa temps que ha posat en relleu els
resultats injustos als quals pot conduir aquest fórmula en determinats
supòsits.
1) Per exemple, pensem en els supòsits denominats de causalitat�hipotètica,

és a dir, els casos en què el resultat es produeix en virtut d'unes determinades
condicions (les que han funcionat com les seves causes reals), però que s'hauria
produït de la mateixa manera en virtut d'unes condicions diferents si aquelles
no haguessin existit.
Exemple
Dos subjectes tenen decidit matar-ne un altre en ple carrer, per a la qual cosa l'esperen en
llocs diferents; A és qui ha de disparar primer des d'una determinada posició, però si A
no arriba a disparar perquè no troba l'angle adequat, B també està preparat per a disparar
des del lloc on es troba.
En casos d'aquest tipus, la fórmula de la conditio sine qua non conduiria a

l'absurd d'haver de negar la relació de causalitat entre el tret de A i la mort de
la víctima, ja que si A no hagués disparat, B ho hauria fet i la víctima hauria
mort igualment.
2) Una cosa semblant passa en els casos anomenats de causalitat� doble� o

alternativa, quan dues conductes operen conjuntament com a condicions
d'un resultat, però amb una sola n'hi hauria hagut prou per a produir-lo.
Exemple
Dos subjectes decideixen matar la mateixa persona, encara que no ho fan de comú acord,
sinó cada un sense saber les intencions de l'altra. Actuant separadament, cada un d'ells
aboca una dosi de verí a la tassa de beguda que després ingereix la víctima. Cada una de
les dosis hauria resultat letal per si sola.
De nou en aquest cas la fórmula de la conditio sine qua non ens conduiria a
un resultat injust: cap de les dues conductes no seria considerada causa del
resultat, perquè en cas que no s'hagués dut a terme la víctima hauria mort de
totes maneres (per la conducta de l'altre).
En l'actualitat, la doctrina dominant opta per comprovar la causalitat per la

fórmula de la condició�ajustada�a�les�lleis�de�la�naturalesa. No es tracta aquí
de fer cap judici hipotètic, sinó de comprovar el que ha passat realment: és a
dir, de comprovar si la conducta feta per un subjecte ha condicionat el resultat
d'acord amb les lleis que regeixen l'esdevenir causal (que se solen anomenar
les lleis generals): si la condició posada en joc pel subjecte amb el seu compor-
tament (un tret fet a distància determinada amb un tipus d'arma determinat,
etc., una dosi determinada d'un verí determinat) va unida de manera regular
a un resultat com l'esdevingut (la mort del subjecte), hi haurà una relació de
causalitat entre tots dos, i això amb total independència que hagués pogut
hipotèticament entrar en joc un altre factor igualment causal.
(7)
Amb tot, la comprovació de la causalitat amb aquest nou paràmetre pot pre- STS de 23 d'abril de 1992.
sentar també alguns problemes a la pràctica, que no obstant això han quedat
resolts per la jurisprudència. El problema es planteja pels que solem denomi-
nar cursos� causals� no� verificables, dels quals la jurisprudència espanyola7 Cas de l'oli de colza o de la
síndrome tòxica
ofereix (juntament amb el cas alemany conegut com a cas Contergan o cas de
la talidomida) una immillorable mostra en l'anomenat cas de l'oli de colza. Als anys vuitanta del segle XX
centenars de persones van
resultar mortes o van patir
El problema rau aquí que en casos nous com aquests, desconeguts per a la ci- gravíssimes lesions després
d'haver consumit un oli ma-
ència, pot succeir –atesa la impossibilitat d'experimentar amb éssers humans nipulat, encara que no es va
poder demostrar quines van
i, per tant, de reproduir en un laboratori la cadena concreta de reaccions quí- ser les reaccions concretes en
miques esdevingudes en l'organisme– que no es pogués arribar a constatar la l'organisme que encadena-
ven el consum i els resultats es-
llei natural concreta que encadenava el consum d'aquestes substàncies amb mentats.
uns determinats resultats lesius. Tanmateix, s'ha de subratllar (i així ho va fer

la sentència esmentada) que per a la comprovació de la causalitat no és im-
prescindible el coneixement complet de la llei natural concreta explicativa del
fenomen; la relació de causalitat es pot considerar provada per altres vies com
les estadístiques (es va comprovar que totes les persones que van presentar
aquest tipus característic de síndrome havien consumit l'oli), encara que no
arribi a tenir-se un coneixement complet de com o per què el consum desen-
cadenava aquests resultats.
5.3.3. Els criteris d'imputació objectiva
Una vegada constatada la relació de causalitat, hem de fer el judici d'imputació

jurídica del resultat pròpiament dit.
Segons la formulació majoritària, la imputació d'un resultat a una determinada

acció requereix la comprovació successiva de diversos aspectes:
1)�Criteri�de�creació�del�risc: en primer lloc, la conducta ha d'haver

creat un risc jurídicament desaprovat de producció d'aquest resultat.
2)�Criteri�de�realització�del�risc: en segon lloc, el resultat ha de ser una

concreció precisament d'aquest risc i no d'un altre de diferent.
Vegem separadament cada un d'aquests grans requisits.
1)�Creació�d'un�risc�jurídicament�desaprovat
L'exigència d'aquest requisit com a primer element de la imputació objectiva

comporta, segons la doctrina dominant, l'exclusió d'aquesta en els supòsits
següents:
• Absència de risc (o risc insignificant).

• Actuació dins de l'esfera del risc permès.
• Disminució de risc.
• S'hi afegeix el problema de si s'ha d'afirmar o negar la imputació del resul-

tat a un subjecte en els casos en què la víctima mateixa assumeix volun-
tàriament el risc que es produeixi.
a)� Exclusió� de� la� imputació� objectiva� en� casos� d'absència� de� risc� o� risc
irrellevant. En primer lloc, per a poder imputar objectivament un resultat a
una conducta, aquesta ha de crear un risc o perill amb vista a la producció
d'aquest resultat: si l'acció no posa en perill de manera rellevant el bé jurídic
protegit, el fet que acabi causant el resultat lesiu per a aquest és fruit del mer
atzar, la qual cosa comporta que no puguem imputar el resultat a l'autor del
comportament com a obra seva. Això ens condueix directament a la noció de
la previsibilitat, ja que crear un perill o risc per a un bé jurídic implica crear
una situació de la qual és previsible que es derivi un determinat resultat lesiu
per al bé.
Aquest judici sobre la creació d'un risc, és a dir, sobre la previsibilitat del resul-
tat, es fa en la teoria de la imputació objectiva prenent el criteri establert al seu
dia pels partidaris de la teoria de l'adequació: tot depèn de si un observador
intel·ligent abans del fet (ex ante) ha considerat que la conducta corresponent
és arriscada o que augmenta el perill (és a dir, si ha pogut preveure que es podia
produir el resultat) dotant aquest observador ideal –a més dels coneixements
propis de la persona intel·ligent– dels coneixements especials de què (si escau)
disposa l'autor.
Exemple
Imaginem l'exemple clàssic del nebot que amb ànim d'heretar del seu oncle milionari el
convenç perquè pugi a un avió, amb l'esperança que s'estavelli i l'oncle mori. Si l'avió
efectivament pateix un accident i l'oncle mor, diríem que la mort es pot imputar al nebot,
és a dir, que aquest "ha matat"? Òbviament, no. I la raó és que la conducta de convèncer
un altre perquè viatgi amb avió no apareix ex ante com una conducta perillosa per a la
vida, en la mesura que un espectador objectiu que conegui la taxa d'accidents d'aviació
gairebé insignificant no podria preveure que aquest accident concret es podria produir.
Ara bé, la qüestió canviaria per complet si el nebot hagués convençut el seu oncle que
pugés a un avió l'11 de setembre de 2001 sabent que aquest s'havia d'estavellar contra les
Torres Bessones de Nova York. En aquest cas és necessari incorporar aquests coneixements
especials al judici de perillositat: qualsevol persona intel·ligent que sabés que en un avió
viatgen terroristes suïcides sí que consideraria perillós per a la vida convèncer un tercer
que pugi a l'aparell, ja que amb aquests coneixements la mort dels passatgers és totalment
previsible.
(8)
El que s'ha dit serveix per a resoldre (rebutjant la imputació del resultat) els Seria diferent, òbviament, si la
lleu empenta s'hagués donat en
supòsits en què és clar que la conducta no crea cap risc o en tot cas un risc
unes circumstàncies en què el re-
insignificant amb vista a la seva producció. Supòsits, per exemple, com do- sultat sí que fos previsible, com
passaria, per exemple, si es do-
nar una mera empenta que, a conseqüència d'una mala caiguda, determina la nés una empenta a algú al car-
rer a prop d'una vorera: ja que en
mort per lesió cerebral de la víctima8. La qüestió no és tan senzilla, tanmateix, aquestes circumstàncies és previ-
quan el risc no és tan clarament irrellevant; sorgeix així, llavors, el problema sible ex ante que pugui caure a la
calçada i ser atropellat si això pas-
de determinar a partir de quin grau de possibilitats de producció del resultat sa els resultats sí que seran imputa-
podem considerar que hi ha previsibilitat i, per tant, creació de risc. bles a qui el va empènyer (SAP de
Barcelona de 9 de març de 2001).
Exemple
Pensem en un fort cop de puny o en una puntada de peu que fa caure una persona i que
colpegi violentament el cap contra el terra: el més freqüent és que aquest tipus d'accions
no causin caigudes amb traumatismes cranials o hemorràgies cerebrals mortals, però sens
dubte no és completament imprevisible que així passi. Es pot dir llavors que aquestes
conductes han creat un risc de mort prou rellevant? Només si responem afirmativament
aquesta pregunta podrem dir (si es compleixen els altres requisits de la imputació objec-
tiva) que el subjecte "ha matat", és a dir, que es dóna el tipus objectiu d'homicidi –que
sigui dolós o imprudent és una altra qüestió, que s'haurà d'analitzar posteriorment. En
són exemples la condemna per homicidi dolós la STS de 22 de desembre de 2008, en un
cas d'una violenta puntada de peu al cap-caiguda-traumatisme cranial, i fins i tot la STS
de 4 de juliol de 2003, condemna (per homicidi imprudent) en un cas similar en què la
conducta va consistir en una forta empenta que va llançar la víctima contra el terra.
Aquest problema no és resolt de manera uniforme en la doctrina ni en la

jurisprudència. Per a alguns autors, el criteri de la creació del risc es com-
pleix si hi ha un mínim de previsibilitat, mentre que altres exigeixen la
probabilitat (és a dir, un alt grau de possibilitats), i altres, en una posició
més intermèdia, es conformen amb la producció del resultat com una
cosa "no anòmala" d'acord amb les regles de l'experiència comuna.
D'aquesta manera, conductes com disparar a un altre o ferir-lo amb una arma blanca
encara que sigui a una zona no vital (com els braços o les cames) sí que se sol considerar
que generen un risc de mort, ja que, encara que el més comú és que no la produeixin,
sí que hi ha la possibilitat que sobrevinguin fortes hemorràgies o infeccions que a la fi
desencadenin la mort.
Una menció especial mereix en aquest context, per la seva rellevància pràc-
tica, el problema de les condicions físiques especials de la víctima, sobretot
les patologies prèvies que contribueixin substancialment a agreujar un resul-
tat lesiu inicial. És cert que un cas (extrem) d'aquest tipus se sol utilitzar en
la doctrina com a exemple paradigmàtic d'exclusió de la imputació objectiva
per falta de previsibilitat: així, s'acostuma a dir que no es podria imputar la
mort de la víctima a qui li causa unes ferides de molt poca importància si la
mort es produeix per pèrdua de sang, en ser la víctima hemofílica i ser aquesta
condició desconeguda per a l'autor. Tanmateix, la jurisprudència del TS manté
–com a mínim en casos no tan límits com l'anterior– una solució favorable
a la imputació, i sol insistir que les patologies preexistents de la víctima no
impedeixen la imputació del resultat, ja que negar-la suposaria, a la fi, protegir
menys intensament la vida o la salut del feble o malalt que la del fort o sa.
Exemple
A la STS del 29 de maig de 1999 se substancia un supòsit d'imputació objectiva del resultat
de mort a qui propina un cop de puny al ventre d'un malalt de sida, que en una persona
sana no hauria tingut grans conseqüències, però que en aquesta víctima va ocasionar-ne
la mort atesa l'extrema deterioració dels seus òrgans (encara que es casa la sentència
d'instància per raons de procedibilitat).
b)� Exclusió� de� la� imputació� objectiva� en� casos� de� risc� permès. Hi ha al-
gunes activitats bàsiques per al funcionament de les societats actuals (i entre
aquestes el millor exemple és, sens dubte, el trànsit rodat) que per se creen un
cert risc per a béns jurídics, però que l'ordenament jurídic permet precisament
per causa de la seva enorme utilitat social –exigint, això sí, que qui les dugui
a terme respecti unes determinades normes de diligència o cura–. D'aquesta
manera, qui causi un resultat en el desenvolupament d'alguna d'aquestes acti-
vitats, però mantenint-se dins dels marges de risc permès (delimitats sobretot
per les normes de diligència reguladores de l'activitat), no en serà objectiva-
ment responsable.
Exemple
1) Sens dubte, la conducció de vehicles sempre crea un cert risc per a la vida i integritat
dels vianants; tanmateix, no s'imputa el resultat de mort a qui condueix correctament
i atropella un vianant descurat que apareix sobtadament intentant creuar corrent la cal-
çada –és a dir, el conductor sens dubte "ha causat" la mort del vianant, però això no és
valorat jurídicament com un homicidi–.
2) També genera certs riscos que els membres de les forces i cossos de seguretat portin
armes de foc per utilitzar-les si escau (si més no de manera intimidatòria) en l'exercici de
les seves funcions; tanmateix, la STS de 9 de desembre de 2009 entén que actuava dins
del risc permès l'agent que, davant la resistència d'un detingut, l'intimida amb la seva
arma reglamentària mantenint-ne el fiador posat, de manera que no se li imputa la mort
d'aquell, produïda després d'un forcejament entre l'agent i el detingut en intentar aquest
últim agafar la pistola.
c)�Exclusió�del�risc�permès�en�casos�de�disminució�del�risc Exemple
Si un subjecte presencia que

No s'imputa el resultat lesiu causat per un subjecte si amb la seva actuació va un nen és al mig de la calça-
disminuir el risc que es produís un resultat més greu. da amb un risc evident de ser
atropellat, les lesions que li pu-
gui produir en agafar-lo amb
força i retirar-lo cap a la vorera
d)�El�problema�del�risc�assumit�per�la�víctima no li seran imputades.
Un dels problemes més interessants que se solen abordar en la imputació ob-

jectiva se centra en el paper que a aquests efectes pot tenir l'assumpció de ris-
cos per la víctima mateixa. Encara que es tracta d'un tema molt discutit en
l'àmbit doctrinal, l'actitud dominant sol resoldre'l sobre la base de distingir
diverses possibilitats:
• Afavoriment�d'una�autoposada�en�perill�de�la�víctima. Aquesta expres-

sió s'utilitza per a referir-se als casos en què és la víctima la que es posa ella
mateixa en perill de manera voluntària; en aquest cas, la persona que amb
el seu comportament d'alguna manera ha afavorit la posada en perill no
serà responsabilitzada dels resultats esdevinguts.
Exemple
1) El subjecte que proveeix un altre d'una quantitat de droga per al seu consum només
serà sancionat com a autor d'un delicte de tràfic de drogues i no per homicidi en cas
que el consumidor –coneixedor del risc que assumeix– mori d'una sobredosi (tot i que
argumentant encara en termes de causalitat, així l'STS 11 de novembre 1987, o l'STS 23
de juny de 1995).
2) La doctrina dominant sosté que no s'ha d'imputar a qui crea un risc jurídicament
desaprovat (per exemple, un incendi) els resultats lesius soferts pels qui voluntàriament
duen a terme tasques de salvament o d'extinció de l'incendi (no obstant això, vegeu la
condemna STS 17 de gener de 2001).
3) Qui convenç un altre perquè faci una activitat perillosa (patinar sobre un llac gelat)
no ha de respondre pel resultat de mort, per molt previsible que aquest fos, si la víctima
va assumir voluntàriament el risc.
La base d'aquest enteniment del problema es troba en el que s'acostuma a

denominar principi d'autoresponsabilitat de la víctima –cada ciutadà és el primer
responsable de la seva pròpia indemnitat. Ara bé, hi ha nombrosos factors
que poden mediatitzar una decisió d'autoposada en perill i convertir-la en no
responsable (coacció, engany, defectes cognitius del subjecte, etc.), i en aquest
cas sí que s'han d'imputar els resultats a qui l'afavoreix.
Convèncer un nen petit que patini en un llac gelat o oferir droga a un altre ocultant-li
que aquesta està adulterada sí que genera una responsabilitat pels resultats lesius.
En relació amb això, la jurisprudència considera que s'ha d'imputar el resultat

lesiu finalment esdevingut a qui col·loca una persona en una situació de pres-
sió o amenaça extrema i és previsible que podria intentar fugir fins i tot a costa
de posar-se ella mateixa en greu perill.
Exemple
1) A recull B en autoestop i comença a fer-li insinuacions sexuals cada vegada més explí-
cites, davant la qual cosa B li demana que la deixi baixar; com que A no li ho permet i
la situació es fa cada vegada més amenaçadora, B, terroritzada, es tira del camió i pateix
l'amputació d'una cama (STS 8 de novembre de 1991, que imputa la lesió).
2) A maltracta contínuament la dona, embarassada de 8 mesos, fins al punt de privar-la

de llibertat al seu domicili durant dies de contínues pallisses. Terroritzada davant la pos-
sibilitat de morir a les mans del marit, B intenta escapar per la finestra i es precipita al
buit (condemna per homicidi i avortament, SAP de Biscaia de 29 de juny de 2006).
3) Segons el TS, no s'ha d'imputar el resultat a qui pressiona, amenaça o persegueix si la

víctima opta per una fugida extremament perillosa davant un perill molt menor (STS 26
de febrer de 2000) o no corre un risc de cap manera previsible per al tercer (subjecte que
en ser perseguit per altres sofreix una fractura molt complexa del genoll en intentar saltar
un mur d'un metre, i de resultes d'això se li ha d'amputar la cama: STS 3 de juny de 2008).
• L'heteroposada�en�perill�amb�consentiment�de�la�víctima. Aquesta ex-

pressió s'empra per a designar les situacions en què (a diferència de les
anteriors, en què és la víctima mateixa la que du a terme l'acció perillosa)
és un tercer qui domina el curs de l'acció creadora del perill (per exemple,
conduir de manera manifestament perillosa), encara que amb el consen-
timent de la víctima en sotmetre's a aquesta acció amb coneixement de
la seva perillositat (per exemple, acceptant anar de passatger). En aquests
casos, almenys un sector de la doctrina i la jurisprudència tendeixen a im-
putar el resultat a l'autor, sobre la base que, com que és ell qui fa l'acció,
és ell i no la víctima qui en definitiva controla el risc (així, l'STS de 17 de
novembre de 2005). La solució és discutida, no obstant això, ja que un
important sector doctrinal entén que aquests casos s'haurien d'equiparar
als primers (i no s'haurien d'imputar al resultat), sempre que la víctima
conegui perfectament el risc i l'autor no es desviï dels marges de risc ac-
ceptats per ella.
Per concloure aquest primer nivell o requisit de la imputació objectiva,

convé aclarir que, si es produeix alguna d'aquestes situacions de falta de
creació de risc jurídicament desaprovat (absència de risc, risc permès,
disminució del risc o atribució del risc únicament en l'esfera de respon-
sabilitat de la víctima), la conducta serà atípica, i encara que hi hagi dol
per part del subjecte no es pot sancionar, ni tan sols en grau de temp-
tativa.
Exemple
En l'exemple abans esmentat del nebot que pretén aconseguir matar l'oncle fent-lo volar
amb avió amb l'esperança que es produeixi un accident –i que aquest s'esdevé per mera
casualitat– no es pot imputar la mort, però tampoc ni tan sols la temptativa d'homicidi,
malgrat que el subjecte sí que actuava amb dol de matar.
2)�Realització�del�risc�en�el�resultat
Una vegada comprovada la concurrència del primer requisit, i pressuposada

per tant una conducta creadora d'un risc desaprovat, només es pot imputar
el resultat al seu autor si aquest resultat és una concreció o realització preci-
sament del risc creat pel comportament, i no d'un altre de diferent. Aquesta
relació entre risc i resultat s'ha de constatar una vegada produïts els fets (per
exemple, en supòsits d'homicidi és determinant l'autòpsia per a explicar quin
ha estat exactament el desencadenant de la mort), de manera que l'examen
d'aquest segon requisit de la imputació objectiva es fa des d'una perspectiva ex
post, analitzant, una vegada conegudes totes les dades, què és el que ha ocor-
regut exactament –i després es determina com s'ha de valorar des del punt de
vista jurídic.
Si es comprova que el resultat no és una concreció del risc inherent a

la conducta, sinó d'algun altre, el resultat no es pot imputar (no es pot
sancionar, per tant, per delicte consumat). Com a màxim, si la conducta
es va fer amb dol de produir-lo, es pot sancionar pel delicte en grau de
temptativa.
A dispara a B amb ànim de matar-lo, i B mor en un accident de l'ambulància que el

traslladava, o bé en un incendi desencadenat a l'hospital. En aquests casos, el risc que
explica la mort de B no són les ferides causades pel tret, sinó una font de risc diferent
i completament imprevisible (l'accident o l'incendi). D'aquesta manera, malgrat que B
hagi mort A, només pot ser sancionat per temptativa d'homicidi –i en cas que no hi
hagi hagut dol de matar, sinó només de lesionar, imputarem a A les lesions consumades
causades a B com a efecte directe del tret.
En canvi, sí que s'haurà d'imputar quan el resultat sigui la concreció d'un risc
inherent a la conducta, encara que no sigui el risc principal creat per aquesta
o el que el subjecte pensava (en cas que hi hagi dol) que es concretaria en el
resultat.
1) A dóna a B diverses puntades de peu al cap; encara que B no mor d'un traumatisme
cranial o una hemorràgia cerebral, que serien els riscos més habituals en aquest tipus de
casos, sinó asfixiat perquè penetra als pulmons la sang que brollava de la fractura dels
ossos nasals i de l'os situat a la base de la llengua, la seva mort pot ser imputada a A, ja
que el risc que es concreta en el resultat és un dels desencadenats per la seva acció (STS
de 7 de març de 2006).
2) A clava a B una punyalada amb una arma blanca en una cuixa, cosa que crea el risc
d'una forta hemorràgia que eventualment pot arribar a ser mortal; ara bé, també s'imputa
el resultat a A si B contreu el tètanus i mor, ja que la infecció per tètanus, tot i no ser el
risc més important creat per la conducta, sí que és inherent a aquesta (no es tracta, per
tant, d'una font de risc diferent).
3) A llança B per un pont sobre un riu cabalós, amb la intenció de matar-lo per ofegament;
si l'autòpsia demostra que B no ha mort ofegat sinó pel cop patit al cap contra un pilar
del pont, el resultat serà igualment imputable a A, ja que encara que no es tracti del risc
principal creat per la conducta, sí que és un risc inherent a aquesta.
En aquest àmbit adquireixen una especial rellevància pràctica els supòsits ca-
racteritzats per l'existència d'un primer comportament creador d'un risc desa-
provat, que tot i no ser substituït directament per un altre risc, (com passa en
els exemples anteriors de l'ambulància o l'incendi), sí que es veu afavorit (fins
a arribar a produir el resultat) per una conducta perillosa posterior d'una ter-
cera persona; a la pràctica, això passa sobretot respecte d'actuacions posteriors
de professionals sanitaris o de la víctima mateixa. La solució no és uniforme,
ni en la doctrina ni en la pròpia jurisprudència, però el cert és que en casos
d'atenció sanitària deficient el TS tendeix a imputar el resultat a l'autor del
comportament inicial, especialment si les ferides causades eren en si mateixes
aptes per a produir la mort (paradigmàtic és el cas resolt per l'STS de 19 de
maig de 1994).
Tendència a imputar
Aquesta tendència a imputar s'accentua quan les conductes de tercers constitueixen me-
res omissions; és a dir, quan el que passa és que les persones responsables de contro-
lar aquest risc inicial ometen fer-ho adequadament (els metges no practiquen al ferit
l'escàner cerebral que hauria estat indicat i, per tant, no detecten l'edema que produ-
eix la mort; la víctima o els seus acompanyants no demanen assistència sanitària, o
l'ambulància es demora indegudament i retarda massa l'inici de l'atenció mèdica al ferit).
La imputació del resultat al primer agent en casos d'aquest tipus se sol fonamentar en el
fet que aquestes omissions no han modificat gens el curs de risc inicialment creat (STS
4 de juliol de 2003 i de 22 de desembre de 2008).
En tot cas, sí que sembla adequat negar la imputació en supòsits en què el risc inicialment
creat (per exemple, una ferida amb poques probabilitats de produir la mort) experimenti
un increment molt notable per aquest tipus d'actuacions de tercers (en aquest sentit, per
exemple, la SAP de Sevilla de 21 de juliol de 2003, que absol d'homicidi i condemna
només per lesions en un cas de punyalada en una cama que provoca una hemorràgia
substancialment agreujada per la conducta de la mateixa víctima i pel retard a sol·licitar
ajuda mèdica).
D'altra banda, encara que alguns autors utilitzen el criteri del fi de protecció
de la norma com a independent, aquest criteri també es pot utilitzar en aquest
context per a descartar la imputació del resultat per incompliment del requisit
que ens ocupa. Així, una conducta pot excedir el nivell de risc permès i causar
un resultat, però no és per això que aquest ha de ser imputat a l'autor: no ho
serà si la norma infringida no té el sentit d'evitar resultats com el produït.
Exemple
1) A, que condueix a una velocitat superior a l'autoritzada, atropella B, un suïcida, que es

llança sota les rodes del seu cotxe. Malgrat que A havia excedit el límit permès, no se li
pot imputar la mort de B, ja que la norma d'atenció infringida (la limitació de velocitat)
no està concebuda per a evitar la mort de subjectes que inopinadament es llancin sota
el vehicle.
2) En el cas resolt per l'STS de 30 de maig de 1988, A condueix el seu ciclomotor i porta
com a passatger B –cosa que és prohibida per a aquest tipus de vehicle–; B mor en una
col·lisió del ciclomotor amb un camió. El TS anul·la la sentència d'instància (que havia
condemnat A per homicidi imprudent) argumentat encertadament que la norma infrin-
gida per A només té el sentit d'evitar els resultats directament connectats amb la més gran
dificultat de conducció que implica el transport d'una altra persona en el ciclomotor,
cosa que no va passar en aquest cas (ja que el risc per a B en relació amb el camió hauria
estat exactament el mateix en una motocicleta d'un altre tipus).
3) Aquí s'hi podrien incloure també els anomenats casos de danys produïts per xoc: A mata
B (de manera dolosa o imprudentment); el pare d'aquest, C, mor d'un atac cardíac en
rebre la notícia. No es pot imputar a A la mort de C, perquè la norma infringida en
matar B –el tipus d'homicidi– no pretén evitar aquest tipus de resultats indirectes sobre
familiars o pròxims. El mateix es pot dir en alguns casos en què, tanmateix, el TS sí que ha
condemnat (STS de 27 de febrer de 2001): així, si A condueix imprudentment i col·lideix
amb el vehicle de B i li causa unes lesions lleus, només se li poden imputar aquestes,
i no la mort de B si aquest mor hores després d'un infart causat per l'estrès sofert amb
l'accident, ja que el sentit de les normes de conducció és únicament evitar les lesions i
morts directament connectades amb els accidents (vegeu igualment STS de 27 de gener
de 1984).
6. Tipicitat objectiva (III). El tipus en els delictes

d'omissió
6.1. Introducció
L'article 10 del Codi penal defineix com a delictes:
"les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei."
I és que els delictes es poden fer, o bé de manera� activa, o bé de manera

omissiva.
• Exemple�dels�primers: A indueix el seu veí menor d'edat a abandonar el domicili

familiar (224 CP).
• Exemple�dels�segons: A, que ha estat designat per a exercir com a president d'una

mesa electoral, deixa de comparèixer a la seva constitució en la jornada electoral (143
LOREG).
Quan parlem d'omissions ho fem necessàriament a partir de normes, ja que la

mateixa idea d'omissió no ens remet a qualsevol acció que un subjecte pugui
deixar de fer entre els milers de cursos d'acció imaginables (per exemple, no
menjar un gelat, no córrer, etc.), sinó particularment a aquella acció concreta
que en un moment determinat s'esperava que el subjecte fes i que no ha fet
(per exemple, saludar). És a dir, l'omissió únicament s'explica a partir d'un
sistema normatiu: només en aquest context es generen expectatives concretes
d'acció que es poden veure defraudades en cas que no es duguin a terme. I
des del dret penal només adquireix sentit parlar d'omissions a propòsit de
l'incompliment d'una obligació prèvia d'actuar, és a dir, des de la perspectiva
dels tipus penals que recullen les obligacions esmentades. Aquests mandats
d'actuar han de tenir el seu fonament en la necessitat de protecció d'un bé
jurídic, de manera que s'adrecen lògicament a exigir la realització d'accions de
salvaguarda d'aquest quan es pugui trobar en perill.
Mentre que en les realitzacions típiques actives és la conducta del subjecte la

que genera o incrementa un perill per al bé jurídic, en el cas de les omissions
aquesta situació de perill ja existeix i l'ordenament espera que el subjecte con-
cernit intervingui activament per neutralitzar-lo. I així com els tipus d'acció es
compleixen quan el subjecte fa la conducta que s'hi descriu, els d'omissió es
verifiquen per la no-realització de la conducta exigida (pot fer, per cert, qual-
sevol altra conducta activa alternativa o cap, ja que l'important és que deixa
de dur a terme l'única que té el deure de fer). De manera que, des del punt de
vista normològic implicat, així com els delictes actius impliquen la infracció
d'una prohibició (una norma que prohibeix actuar en un determinat sentit),

els omissius, per la seva part i com s'ha assenyalat, impliquen la infracció d'un
mandat (una norma que prescriu actuar en una certa direcció).
Són lògicament més nombroses les normes penals prohibitives –llibertat gene-
ral d'obrar excepte per a lesionar béns aliens– que les prescriptives –obligació
d'actuar en un determinat sentit. Per això, els delictes d'omissió adquireixen
sobretot sentit en el pas d'un estat liberal –on el que importa és que l'individu
no lesioni béns aliens– a un estat més social, un dels trets del qual és la idea
de solidaritat –en què no és suficient que el subjecte s'abstingui de verificar
conductes lesives, sinó que interessa també que intervingui positivament per
a la seva salvaguarda.
Ara bé, aquesta no-realització d'una prestació positiva de salvaguarda del bé en

perill pot infringir deures d'intensitat diferent. En alguns casos, quan el sub-
jecte no ocupa una posició especial respecte al bé, se'l castigarà simplement
per la no-realització de la conducta adequada (omissió�pura). En altres, per
contra, l'abstenció d'actuar pot arribar a representar que s'atribueixi el resultat
a l'omissió si el subjecte tenia un deure especial d'haver-lo evitat, de manera
que pot ser fet responsable igual que si l'hagués causat de manera activa (co-
missió�per�omissió).
Exemple
Un nen que no sap nedar cau a l'aigua i mor ofegat mentre en presència seva el socorrista
titulat del poliesportiu municipal i un banyista amic seu continuen jugant a cartes. Al
primer li imputaríem la mort del nen com si l'hagués causat activament (homicidi en
comissió�per�omissió), al segon el sancionarem per no haver actuat (omissió pura del
deure de socors).
6.2. Els delictes d'omissió pura
En els delictes�d'omissió�pura o omissió pròpia el subjecte no realitza

una determinada conducta destinada a la salvaguarda d'un bé jurídic
que es troba en perill.
Malgrat observar com un ciclista, que acaba de patir un accident, jeu a la cuneta deman-
dant auxili, A opta per no detenir el vehicle i prosseguir el camí (art. 195.1: omissió del
deure de socors).
En l'omissió pura se sanciona la no-realització de la conducta adequada ten-

dent a evitar un resultat lesiu per a un bé jurídic protegit, sense que, no obstant
això, la responsabilitat del subjecte estigui condicionada pel fet que a l'omissió
hagi seguit o no la producció del resultat esmentat. Es tracta, per això, d'una
categoria correlativa als delictes de mera activitat (es pot parlar en aquest sen-
tit de delictes� de� mera� inactivitat), en què se sanciona per l'omissió en si
mateixa, sense que es pugui imputar a aquesta cap resultat.
Els delictes d'omissió pura es vinculen a deures cívics generals, inspirats en

criteris de solidaritat, que incumbeixen qualsevol ciutadà, i, per això, consti-
tueixen delictes comuns, que qualsevol pot cometre i que la llei preveu ex-
pressament.
Exemple
Altres exemples: omissió del deure d'impedir determinats delictes (450.1), omissió
d'auxili a menors o incapaços abandonats (618.1), negar-se a jutjar (448), inassistència
a la mesa electoral (143 LOREG), etc.
Elements�del�tipus�de�l'omissió�pura
1)�Situació�típica�generadora�del�deure�d'actuar: és necessari que hi concor- Exemple

rin les circumstàncies descrites en el tipus penal a què es vincula l'aparició de
• A condueix el seu automò-
l'obligació d'actuar i que fonamentalment es concreten en l'existència d'una bil i veu a la vorera un ci-
situació de perill per a un bé jurídic protegit (probabilitat de producció d'una clista ferit que acaba de pa-
tir un accident.
lesió o d'agreujament d'una lesió ja iniciada). Així, en el cas de l'omissió del • B sent una conversa en un
bar segons la qual té conei-
deure de socors, és necessari estar davant d'una persona desemparada i en pe- xement que una veïna seva
serà víctima d'una agressió
rill manifest i greu (art. 195.1), o en l'omissió del deure d'impedir determinat sexual aquella mateixa nit.
delicte davant de la pròxima comissió d'un fet que tingui aquestes caracterís-
tiques (art. 450.1). L'obligació genèrica d'actuar incumbeix tot aquell que es
trobi en el context descrit.
2)�No-realització�de�l'acció�típicament�indicada tendent a la neutralització Exemple

del perill que plana sobre el bé jurídic (no socórrer la persona desemparada
• En lloc de socórrer el ciclista
o no impedir un delicte de pròxima comissió, respectivament, en el 195.1 i ferit, A continua conduint.
450.1). L'acció omesa ha de ser objectivament idònia des d'un punt de vista ex • En comptes d'advertir la ve-
ïna de la imminent agres-
ante per a la salvació del bé (encara que ex post es reveli que no hauria pogut sió sexual, B segueix al bar
atent a la retransmissió d'un
evitar la lesió), de manera que és atípic deixar de dur a terme una acció que ja partit de futbol.
ex ante aparegui com a inapropiada per a aconseguir aquesta comesa (malgrat
que quedi refutat aquest judici des d'una perspectiva ex post). Tant és que el
subjecte resti passiu, sense fer res, com que faci una altra conducta diferent
de la indicada, ja que l'únic que és rellevant és que deixi d'actuar en el sentit
indicat.
D'altra banda, la conducta adequada es pot verificar personalment o per mitjà

de tercers, encara que no és infreqüent ex lege que aquesta segona opció només
entri en joc subsidiàriament en cas d'impossibilitat de la prestació personal
(exemple: petició d'auxili a un tercer en l'omissió del deure de socors, 195.2,
o a l'autoritat pública en l'omissió del deure d'impedir determinats delictes,
450.2). I tot això, recordeu-ho, amb independència que el perill s'arribi a con-
cretar en una lesió o no, ja que el delicte d'omissió pura s'esgota en el simple
incompliment del mandat d'actuar en el sentit prescrit.
Exemple
• En no fer l'acció adequada, A comet un delicte d'omissió pura –d'omissió del deure
de socors–, tant si el ciclista mor a causa de les ferides patides en l'accident com si
finalment aconsegueix sobreviure gràcies a l'auxili d'una tercera persona.
• En no fer l'acció adequada, B comet un delicte d'omissió pura –l'omissió del deure
d'impedir determinats delictes–, tant si la veïna arriba a ser víctima de l'agressió sexual
com si es pot escapolir pels seus propis mitjans dels agressors.
3)�Possibilitat�de�fer�l'acció�adequada: no hi ha omissió si no li és possible al

subjecte actuar en el sentit esperat (ad impossibilia nemo tenetur). Es tracta, en
primer lloc, de la capacitat actual i concreta de poder intervenir per a conjurar
el perill, referida a l'individu que es troba en la situació típica ("quan pugui fer-
ho", 195.1, "tot i poder-ho fer", 450.1) i comprèn tant els mitjans materials a
l'abast (instruments, etc.) com els personals (característiques físiques, coneixe-
ments teòrics, etc.) de què pugui disposar, més la cognoscibilitat de la situació
típica i de les opcions de neutralització del perill.
Exemple
• A no pot traslladar el ciclista perquè se li ha acabat el combustible i no té cap altre

mitjà de transport a l'abast, ni pot demanar auxili aliè ja que no té telèfon mòbil.
• B no pot advertir la veïna ni la policia perquè quan els agressors es dirigeixen al

domicili de la víctima s'ha produït un tall de les línies telefòniques.
A més d'això, cal afegir que aquesta possibilitat de fer la conducta exigida
s'ha d'entendre en un sentit normatiu (i no solament d'absoluta impossibili-
tat física o material de dur-la a terme), de manera que si la prestació d'auxili
aliè comporta per al mateix subjecte un risc rellevant, que pugui anar més
enllà del que és raonable –un comportament heroic–, no sorgeix ja el deure
d'actuar: no s'exigeix al subjecte actuar, encara que ho pugui fer, en el sentit
esperat. En aquesta direcció s'inscriuen les clàusules "sense risc propi ni de ter-
cers" (art. 195.1) o "sense risc propi o aliè" (art. 450.1) que contenen alguns
tipus d'omissió pura. No obstant això, es tracta d'una qüestió no pacífica: un
sector doctrinal considera preferible ubicar aquesta problemàtica en la culpa-
bilitat (vegeu en el mòdul 5 l'apartat dedicat a la inexigibilitat i les seves cau-
ses).
6.3. Els delictes de comissió per omissió
Exemple
Els delictes�de�comissió�per�omissió o omissió impròpia consisteixen
en la no-realització de la conducta dirigida a evitar un resultat lesiu La mare, que té el deure
d'alimentar el fill, deixa de fer-
per a un bé jurídic protegit per part de qui estava especialment obligat ho i aquest mor al cap d'uns
quants dies per inanició (homi-
a impedir-ho, de manera que la no-evitació es fa equivalent a la seva cidi, art. 138).
causació.
En la comissió per omissió s'imputa el resultat a l'omissió en els mateixos ter-

mes que si aquell s'hagués causat de manera activa. Des d'aquest punt de vis-
ta es poden catalogar com a delictes de resultat (ja que aquí no es castiga no-
més pel fet de no haver actuat, com passa en l'omissió pura). En aquest cas, el
mandat d'evitar el resultat incumbeix estrictament determinades persones a
les quals la salvaguarda del bé jurídic es troba particularment confiada, de ma-
nera que esdevenen garants de la seva indemnitat. La concurrència d'aquesta

posició de garantia els converteix en delictes especials propis (a diferència de
l'omissió pura, en què no hi ha un deure especial d'actuar, sinó que la tutela
del bé interessa tothom en general).
Els delictes de comissió per omissió no es troben específicament recollits en el

Codi penal de manera separada de les seves equivalents modalitats actives: hi
ha una clàusula general de tipificació d'aquests comportaments, en l'article 11,
que s'ha de posar en connexió amb els diferents tipus de resultat susceptibles
de ser fets, a més de per mitjà d'una conducta activa, per mitjà d'una omissió,
com passa en l'homicidi (vegeu infra).
Tanmateix, hi ha delictes, com els que recull l'article 176 (funcionari que, tot
faltant als deures del seu càrrec, permet que altres persones infligeixin tortures
o altres delictes contra la integritat moral) o el 432.1 (funcionari que consent
que un tercer sostregui els cabals públics que té al seu càrrec), en què sí que es
conté una equiparació ex lege entre les omissions esmentades (permetre/con-
sentir que un tercer actuï) i les modalitats comissives paral·leles dutes a terme
pel mateix garant (altres exemples: 414.1 o 415). Es tracta d'"omissions amb
equivalència comissiva legalment determinada" que es pot entendre com una
variant, expressament prevista en els tipus penals, de la comissió per omissió.
Precisament per això les denominacions d'omissió pura i comissió per omissió, que acabem
de veure, són preferibles a les d'omissió pròpia i omissió impròpia, amb freqüència utilit-
zades com a sinònimes respectivament de les anteriors però no sempre coincidents, ja
que sovint es recorre a aquestes últimes respectivament per a referir-se a les omissions
expressament previstes en la llei penal –les pròpies– i a les omissions no tipificades –que
serien les impròpies.
Així mateix, s'ha proposat l'existència d'una tercera classe de supòsits expressament tipi-
ficats, unes omissions de gravetat intermèdia, en què, malgrat que el subjecte es troba
en una posició de garantia respecte del bé jurídic protegit –i aquesta dada les aproxima
a la comissió per omissió–, no es poden equiparar a la producció activa d'un resultat –
i això les apropa, en canvi, a les omissions pures. En aquest sentit, reben el gràfic nom
d'omissions�pures�de�garant: serien el cas de l'omissió del deure de socors agreujada de
l'article 195.3, en què qui omet ha estat el causant de l'accident, ocasionat imprudent-
ment o fortuïtament, que ha col·locat la víctima en una situació de risc, la qual cosa
origina un deure de socors qualificat. Altres exemples: 189.5, 196 i 619.
Elements�del�tipus�de�la�comissió�per�omissió
Com s'ha dit, el Codi penal de 1995, en l'article 11, recull una clàusula general
reguladora de la comissió per omissió:
Art. 11 CP:
"Els delictes que consisteixin en la producció d'un resultat només s'han d'entendre co-
mesos per omissió quan el fet de no evitar-lo, en infringir un especial deure jurídic de
l'autor, equivalgui, segons el sentit del text de la llei, a la seva causació. A aquest efecte
s'ha d'equiparar l'omissió a l'acció:
a) Quan existeixi una específica obligació legal o contractual d'actuar.
b) Quan qui omet hagi creat una ocasió de risc per al bé jurídicament protegit mitjançant
una acció o omissió precedent."
Malgrat que no es preveu expressament en l'article 11 (que no conté, per tant,

una regulació acabada dels elements constitutius de l'omissió impròpia, si-
nó que se centra, com veurem, en el problema de la posició de garantia i en
l'equivalència amb el delicte actiu), els elements típics de l'omissió pura resul-
ten comuns a la comissió per omissió, i per tant es pot donar aquí per repro-
duït el que s'ha assenyalat anteriorment respecte de la primera (supra):
1) Situació típica generadora del deure d'actuar.

2) No-realització de l'acció típicament indicada per a evitar el resultat.
3) Possibilitat de fer-la.
S'hi ha d'afegir lògicament la producció del resultat no evitat que s'ha de poder
imputar objectivament a l'omissió. Per a això, és necessari en primer terme
constatar la causalitat hipotètica (ja que, com se sap, l'omissió no causa res: ex
nihilo nihil fit), és a dir, d'un judici de probabilitat que permeti concloure que,
en cas que s'hagués dut a terme l'acció omesa, s'hauria evitat la producció del
resultat amb�una�probabilitat�al�caire�de�la�certesa (encara que hi ha qui es
conforma amb el fet que hauria disminuït de manera més o menys rellevant
aquesta probabilitat –teoria de l'increment del risc– o, al contrari, qui exigeix
la seguretat de l'evitació). Amb tot, com que és una tasca difícil de comprovar,
sembla preferible atenir-se a la convicció del jutjador en el sentit típic requerit,
l'evitació del resultat, "més enllà de tot dubte raonable". D'altra banda i en
segon lloc, per a la imputació també és necessari constatar la presència d'un
risc que supera el nivell de risc permès i que sigui precisament aquest risc no
neutralitzat pel garant que omet el que s'hagi concretat en el resultat (vegeu
supra: imputació objectiva).
Tanmateix, tot això encara és insuficient per a afirmar la tipicitat de l'omissió

impròpia. Per a poder considerar que qui omet la conducta adequada realitza
el comportament típic de la mateixa manera que si hagués obrat de manera
activa, constitueix un pressupòsit indeclinable que es trobi en una determina-
da posició: la posició�de�garantia (vegeu infra: 1), de la qual sorgeix el deu-
re d'evitar la producció del resultat. A més, perquè el resultat lesiu no evitat
pugui ser imputat a l'omissió és imprescindible l'apreciació d'una verdadera
equivalència�entre�la�conducta�activa�i�l'omissiva (vegeu infra: 2).
1)�Posició�de�garantia
No qualsevol persona comet un delicte de resultat per omissió, sinó únicament

qui ocupa una determinada posició respecte al bé protegit: el garant. L'article
11 del Codi penal recull en el paràgraf segon les possibles fonts de les posicions
de garantia: la llei, el contracte i l'actuatuació precedent (o ingerència):
a)�Llei�("obligació�[legal...]�d'actuar"): el cas més freqüent en la pràctica de Exemple

posició de garantia derivada d'una disposició legal és la que ocupen els pares
Després del part la mare deixa
en relació amb els fills menors, fonamentat en l'article 39.3 CE ("Els pares han morir el fill acabat de néixer en
de prestar assistència de tot ordre als fills tinguts dins o fora del matrimoni, no lligar-li el cordó umbilical
(autoria d'assassinat en comis-
durant la seva minoria d'edat i en els altres casos en què legalment sigui pro- sió per omissió, art. 138).
cedent") i l'article 154.1 Cc ("la pàtria potestat sempre s'ha d'exercir en benefici
dels fills [...] i comprèn els deures següents: [...] vetllar per ells"). Sobre aquesta
base s'ha imputat als pares a títol d'autoria els resultats lesius produïts a causa
de la desatenció de les necessitats bàsiques del menor.
En el mateix sentit, es pot apreciar la concurrència de deures de garantia en

els que exerceixen funcions de tutela de menors no emancipats o incapaços
(art. 269 Cc: "El tutor està obligat a vetllar pel tutelat i, en particular [...] a
procurar-li aliments"). S'ha admès també en situacions�de�guarda�de�fet.
Més problemàtica pot resultar l'articulació d'una posició de garantia entre�còn-

juges (art. 68 Cc: "els cònjuges estan obligats a [...] socórrer-se mútuament") o
respecte�als�pares�ancians (art. 142 i seg. Cc: "Estan obligats recíprocament
a donar-se aliments", a més a més dels cònjuges, "els ascendents i descen-
dents"; entenent per aliments tot el que sigui indispensable per a l'alimentació
o l'assistència mèdica), que ha de passar necessàriament per l'existència d'una
situació de dependència total i efectiva respecte de les cures de l'altre (així, el
progenitor ancià postrat al llit, el cònjuge tetraplègic, etc.) i per la recepció
voluntària de l'auxili per part del necessitat.
Altres derivades de la llei es poden apreciar en els funcionaris�de�policia o

d'institucions�penitenciàries respecte de persones detingudes o recluses o en
el cas de metges i personal�d'institucions�sanitàries en relació amb els paci-
ents a càrrec seu (encara que en no pocs d'aquests supòsits es tracta realment
de l'assumpció mitjançant un contracte d'una posició a la qual la legislació
assigna uns deures determinats).
b)� Contracte� ("obligació� [...]� contractual� d'actuar"): la jurisprudència ha

considerat que es poden donar posicions de garantia que tenen l'origen en
una vinculació contractual en el cas del guardabarreres responsable d'un pas
a nivell, l'encarregat d'una línia d'alta tensió, socorristes en una platja o pisci-
na, mestres, assistents de nens petits o d'ancians, treballadors de guarderies,
de locals on s'organitzen festes per a nens o de colònies i campaments de va-
cances, arquitectes i caps d'obra, metges i personal sanitari, etc. (encara que
en algun d'aquests casos es pot donar així mateix l'obligació legal d'actuar),
als quals es podrien afegir els clàssics exemples del guia de muntanya o del
monitor de natació.
Exemple
• El xerpa contractat per a guiar un grup d'escaladors d'alta muntanya els abandona
a la seva sort en circumstàncies climatològiques adverses i es produeix la mort d'un
d'ells per hipotèrmia.
• La monitora que en unes colònies porta els nens a una piscina i els permet banyar-se
sense prendre cap precaució ignorant si saben nedar o no i es produeix la mort d'un
d'ells per ofegament.
c)�Ingerència�("Quan�qui�omet�ha�creat�una�ocasió�de�risc�per�al�bé�jurídi- Exemple
cament�protegit�mitjançant�una�acció�o�omissió�precedent"): qui ha creat
En sortir de la bodega de casa
una ocasió de risc per al bé jurídic amb una actuació precedent està obligat a seva, A s'adona que ha deixat
evitar que aquesta situació es tradueixi en un resultat lesiu. tancat el seu amic B i, en lloc
de socórrer-lo, aprofita l'ocasió
per a deixar-lo allà confinat
fins a la seva mort per inanició.
Observació
Potser el problema més important que es planteja en aquest àmbit és determinat per la
controvertida delimitació entre aquests supòsits i el tipus d'omissió d'auxili a la pròpia
víctima de l'article 195.3. Efectivament, aquest precepte recull una omissió del deure de
socors qualificada quan ha estat qui omet mateix el que ha causat la situació de perill
per accident fortuït o imprudent. Per exemple, A atropella B en un accident de circulació
i no s'atura a socórrer-lo. Aquí només es pot deixar apuntat que la jurisprudència opta
en aquests casos, no infreqüents en el trànsit rodat, per castigar per omissió del deure
de socors agreujada de l'article 195.3 en concurs amb el delicte actiu imprudent que cor-
respongui en funció del resultat esdevingut –lesions o mort de l'atropellat– (excepte en
els casos en què l'accident és fortuït, en què només s'aplicaria el 195.3: per exemple, un
suïcida es llança de manera imprevista a les rodes de l'automòbil). Per la seva part, la
doctrina dominant proposa, amb caràcter general, restringir la comissió per omissió per
ingerència a la creació dolosa de la situació de perill, i reserva l'omissió pura agreujada
de l'article 195.3 per a la fortuïta i la imprudent, la qual cosa condueix de facto a la pràc-
tica desaparició de l'àmbit d'aplicació de l'article 11.b), ja que el recurs a la ingerència és
superflu si en la verificació de la conducta precedent el dol de l'autor inclou el resultat
finalment produït i no evitat, ja que si així passa aquest és imputat directament a la con-
ducta activa precedent a títol de dol (per exemple, A atropella B amb ànim de matar-lo i
després de la col·lisió no evita que mori a conseqüència de les ferides produïdes). Per tot
això són preferibles les opcions que, més enllà de la naturalesa de l'actuació precedent
(ingerència imprudent o fortuïta, si s'admet aquesta última) generadora de la situació de
perill, avaluen les diferents possibilitats de tractament en funció de si hi concorre dol
o imprudència, no ja en relació amb la pròpia conducta omesa (el dol aquí és impres-
cindible, ja que altrament decau la possible aplicació del 195.3), sinó amb els eventuals
resultats lesius que se'n deriven. En tot cas, es tracta d'una qüestió complexa que ha de
merèixer més atenció en ocasió de l'estudi de les figures delictives concretes concernides
a Dret penal II.
La doctrina majoritària ha rebutjat l'opció legislativa d'explicitar ex lege les

fonts –llei, contracte, ingerència– de les posicions de garantia (teoria�formal
de�les�fonts�o�del�deure�jurídic) i s'inclina per vincular l'existència d'aquestes
a la relació funcional materialment existent entre el subjecte i un bé jurídic o
una font de perill per a béns jurídics (teoria�material�de�les�funcions). D'acord
amb aquesta última opció, es podria apreciar una posició de garantia tant en
els casos en què el subjecte exerceix una funció de protecció d'un bé jurídic
davant els possibles perills que el puguin amenaçar (casos d'estreta vinculació
familiar, comunitats de perill amb assumpció de socors mutu, assumpció vo-
luntària de protecció d'un bé) com quan compleix una funció de control d'una
font de perill respecte als béns jurídics aliens als quals pot danyar (conducta
precedent o ingerència, focus de perill en l'àmbit de domini, deure de vigilar
pel comportament d'altres persones al nostre càrrec).
Si bé és veritat que prenent un o altre punt de partida, es pot arribar a una

coincidència important entre el catàleg de posicions de garantia concretes pre-
ses en consideració (així, les sorgides a partir de disposicions legals del dret
de família en relació amb les que, des de la teoria de les funcions, es conside-
ren casos d'estreta vinculació familiar, o entre les que dimanen d'obligacions
contractuals amb les quals tenen per base l'assumpció voluntària d'una funció
de protecció), s'ha de ressenyar que de vegades la teoria de les funcions per-
met donar cobertura a determinats supòsits que queden fora el radi d'aplicació
de l'article 11, ja que constitueixen assumpcions de funcions de protecció no
subsumibles en la llei o el contracte, i que, certament, poden guardar alguna
similitud amb altres que sí que estan expressament previstos (així, situacions
d'estreta vinculació personal com la comunitat d'habitatge, com companys
sentimentals que conviuen sota un mateix sostre, o casos de comunitat de
risc, com el grup d'amics que emprenen conjuntament una activitat arriscada,
com una expedició de muntanya). En tot cas, el catàleg de fonts de posicions
de garantia de l'article 11, sense perjudici de la seva redacció defectuosa, cons-
titueix un elenc tancat i no exemplificatiu –no es pot interpretar d'una altra
manera per imperatiu del principi de legalitat–, i no sembla adequat, per raons
de seguretat jurídica, intentar suplir les seves preteses deficiències obrint la
possibilitat d'apreciar posicions de garantia a casos no directament vinculables
al precepte esmentat.
2)�Equivalència�entre�la�conducta�omissiva�i�l'activa
La concurrència d'una posició de garantia no és suficient per si sola per a la

imputació del resultat a qui ha omès actuar infringint un deure especial (con-
tra el que es podria interpretar a partir d'una lectura precipitada del desafortu-
nat incís de l'article 11, que assenyala que "s'equipara l'omissió a l'acció" quan
concorrin els deures de garantia analitzats supra), ja que es requereix, a més,
com ha quedat dit anteriorment, una autèntica equivalència entre la realitza-
ció omissiva i l'activa "segons el sentit del text de la llei". La sola concurrència
d'un deure legal o contractual d'actuar per a evitar un resultat lesiu per a un bé
jurídic, per exemple, no comporta per se la possibilitat d'imputar-lo a l'omissió.
Com que l'article 11 no explicita lògicament quins han de ser els criteris
d'equivalència, som davant una qüestió oberta a la interpretació. Així, per part
de la doctrina s'ha apuntat, per exemple, la necessitat que es doni una identitat
estructural i material entre la comissió omissiva i l'activa, cosa que es vincula
a l'assumpció per part del subjecte d'un compromís específic d'actuar com una
barrera de contenció de riscos concrets per a béns determinats (Silva Sánchez),
la consideració de l'omissió com a vertadera font de creació o increment del
perill per sobre del risc permès (Gimbernat Ordeig) o la necessitat d'una crea-
ció o increment previ del perill per qui omet, respecte del qual el bé jurídic s'ha
de trobar en una situació de dependència personal en el moment de l'omissió
(Mir Puig).
No obstant això, l'article 11 sí que estableix de manera meridiana que l'omissió

ha d'equivaler a la causació "segons el sentit del text de la llei", exigència que
comporta que la conducta omissiva resulti subsumible en la formulació legal
del delicte, cosa que s'ha de determinar a partir dels corresponents verbs típics
utilitzats i tenint en compte el context valoratiu específic de cada figura delic-
tiva (Vives Antón).
Exemple
Es pot considerar equivalent causar la mort del bebè asfixiant-lo amb un coixí que dei-
xar-lo morir per inanició en no proporcionar-li l'aliment necessari. En tots dos casos,
es pot dir que la mare mata en el sentit del tipus de l'homicidi (art. 138). En canvi, no
sembla possible afirmar sense violentar l'ús del llenguatge que qui presencia impassible
la violació de la seva pròpia filla a les mans d'un tercer l'està violant.
Per aquest motiu i en fer referència l'article 11 del Codi penal a "delictes" que
consisteixin en la producció del resultat, no és possible l'aplicació de la co-
missió per omissió als delictes de pròpia mà, de mera activitat o, fins i tot,
als de mitjans determinats, sinó que el seu àmbit d'aplicació es restringeix als
delictes purs de resultat.
Amb independència de l'opció que es consideri més adequada, a partir de la re-

gulació legal ha de quedar clara la necessitat que aquests criteris d'equivalència
siguin utilitzats com a restriccions a la possibilitat d'apreciar la comissió per
omissió automàticament una vegada constatada una posició de garantia in-
cardinable en alguna de les fonts que recull l'article 11 del Codi penal.
7. Tipicitat subjectiva (I). El dol
7.1. Introducció. Formes d'imputació subjectiva
En aquests últims apartats del mòdul 2 abordarem la part subjectiva del tipus,
és a dir, el dol (podeu veure l'apartat 7) i la imprudència (apartat 8), i també els
denominats elements subjectius del tipus (també anomenats elements subjectius
de l'injust, requerits tan sols en alguns tipus penals: podeu veure l'apartat 3.4.8).
A més, com a revers d'això, haurem d'analitzar així mateix l'error de tipus
(podeu veure l'apartat 9), la concurrència del qual, com veurem, exclou el dol,
i pot donar lloc (si és un error vencible) a un delicte imprudent (podeu veure
els apartats 2.1 i 3.5).
Ja hem vist que la concurrència dels elements objectius d'un tipus penal –
és a dir, la constatació de la tipicitat objectiva– encara no és suficient per a
poder atribuir rellevància penal a una conducta. Efectivament, a més d'això, és
necessari que pugui ser subjectivament atribuïda a l'autor la lesió o la posada
en perill d'un bé jurídic protegit que aquesta hagi comportat. És en el tipus
subjectiu en què s'analitza aquesta dimensió interna de la conducta: perquè
la conducta sigui típica es requereix que el subjecte hagi actuat amb dol o,
almenys (encara que no per a tots els delictes, com veurem), amb imprudència.
D'aquesta manera, el dol i la imprudència s'erigeixen en els dos possibles títols,
nivells o graus d'imputació�subjectiva del fet realitzat al seu autor.
Exemple
Si A mata B som davant una conducta subsumible en el tipus objectiu de l'homicidi. Si

desconeix (absència de dol) i no ha pogut conèixer (absència d'imprudència) que amb la
seva conducta podia causar el resultat de mort de B, per exemple perquè no ha advertit –
ni ha pogut advertir– la seva insòlita presència en la galeria de tir on cada matí s'exercita,
som davant un fet atípic, penalment irrellevant.
Aquesta exigència d'imputació�subjectiva (manifestació del principi de

culpabilitat o responsabilitat subjectiva) queda consagrada en l'article 5
del Codi penal quan s'estableix que "no hi ha pena sense dol o impru-
dència" o, com s'ha vist anteriorment, en la definició mateixa d'infracció
penal de l'article 10: "Són delictes les accions i omissions doloses�i�im-
prudents penades per la llei".
D'aquesta manera, en el dret penal espanyol queda desterrat un sistema de

responsabilitat objectiva que pugui donar empara a la sanció per la sola pro-
ducció, fins i tot fortuïta, de resultats (i això comportaria una responsabilitat
per�allò�que�té�lloc, i, no com exigeix el principi de culpabilitat, una respon-
sabilitat per�allò�que�es�comet).
Les dues possibles formes�d'imputació�subjectiva d'un fet al seu autor són,

doncs, el dol, com a manera d'atribució més greu, i la imprudència, més lleu,
encara que, en aquest últim cas, no per a tots els delictes. Certament, en el
Codi penal s'opta per una incriminació tancada dels delictes imprudents, ma-
nifestació inequívoca del principi d'intervenció mínima. Només es pot san-
cionar la realització imprudent si així s'ha disposat expressament en relació
amb la figura delictiva de què es tracti: d'acord amb l'article 12, "les accions
o omissions imprudents només es castiguen quan expressament ho disposi
la llei" (podeu veure l'apartat 8). Dit d'una altra manera: les conductes descri-
tes en les diferents formulacions típiques del Codi únicament interessen, en
principi, si han estat comeses de manera dolosa (la necessària concurrència
de dol ni tan sols no hi apareix reflectida. Tan sols recullen la part objectiva
del fet típic: quan l'article 138 sanciona la conducta de qui "mati un altre" se
sobreentén que es refereix a qui mati�dolosament�un�altre). Així, doncs, és
indispensable una previsió explícita de la possibilitat de realització imprudent
de la conducta perquè aquesta adquireixi rellevància penal (per exemple, en
relació amb l'homicidi, per mitjà del que estableix l'article 142, que castiga qui
"per�imprudència�greu�causa�la�mort�d'un�altre").
Lògicament, el tractament que es dispensa a cada una de les dues possibles

formes d'imputació subjectiva té relació amb la gravetat d'una i altra: se san-
ciona més severament el delicte dolós que la correlativa realització imprudent
del mateix fet punible, si és que aquesta última està tipificada.
Exemple
Mentre que l'homicidi dolós es castiga amb una pena de presó de deu a quinze anys (art.
138), l'imprudent se sanciona amb una pena d'un a quatre anys de presó si la imprudència
és greu (art. 142) o amb una pena de multa si és lleu (art. 621.2). En canvi, així com la
defraudació tributària dolosa es castiga amb una pena de presó d'un a cinc anys i una
multa (art. 305), resulta impune la comissió imprudent.
La raó d'aquest tractament dispar de la forma principal i més greu d'imputació

subjectiva (el dol) i de la menys greu i subsidiària (imprudència) rau en la dife-
rent significació d'una i altra des de la perspectiva dels béns jurídics protegits:
mentre que la conducta dolosa expressa una decisió de l'autor contra el bé
jurídic (un compromís, s'ha pogut dir, amb la lesió o posada en perill del bé),
el que reflecteix la realització imprudent és més aviat una despreocupació re-
protxable per la sort del bé (que resulta afectat per falta de cura). Això explica,
en un dret penal la finalitat última del qual se xifra en definitiva en la tutela
de béns jurídics, la diferència de pena entre l'atribució dolosa i la imprudent i
el fet que mentre que la primera sempre és punible, la segona únicament ho
és de manera excepcional.
Davant de tot el que hem assenyalat, es pot concloure que resultarà de la mà- Conductes doloses i
xima importància la qualificació d'un fet com a dolós o imprudent: optar per imprudents
una o altra possibilitat comportarà en alguns casos –quan la imprudència es- Fins i tot en els delictes que
tigui tipificada– el trànsit d'un marc penal més greu a un altre de més benigne, presenten totes dues modali-
tats la qualificació de la con-
i en altres –quan la imprudència no estigui tipificada– el pas de la sanció penal ducta com a dolosa o impru-
dent té una enorme transcen-
a la impunitat. També serà necessari, en els delictes que admeten la realització dència: almenys en els delic-
tes principals, com homicidi
imprudent, extremar l'atenció a l'hora de fixar el llindar a partir del qual s'ha o lesions (que són, de fet, els
de considerar que hi concorre efectivament imprudència (que, com es veurà de comissió imprudent més
freqüent), els marcs penals
més endavant, haurà de ser greu, en la majoria dels casos), ja que per sota de les conductes doloses i im-
prudents no són contigus, si-
d'aquest se situa la irrellevància penal de la conducta. nó que es produeix un salt en-
tre aquests (compareu, per
exemple, els marcs de pena de
7.2. El dol: definició l'homicidi dolós de l'article 138
i l'imprudent de l'article 142);
en altres, en canvi, el marc pe-
El Codi penal no conté una definició de dol ni concreta quines característiques nal de la imprudència es calcu-
la en funció del previst per a la
ha de reunir una conducta per a poder ser qualificada com a dolosa. Tanmateix, realització dolosa, normalment
rebaixat en un grau (art. 317,
sí que es pot extreure a�contrario del tractament que rep, aquest sí que està 331, 344, 358, etc.).
expressament regulat, l'absència de dol. En efecte, d'acord amb l'article 14.1
del Codi penal, si l'autor desconeix totalment o parcialment que hi concorren
els elements pertanyents al tipus penal no pot ser castigat per delicte dolós,
sinó com a màxim, incorrent en un error de tipus, per delicte imprudent (si
aquest es troba expressament tipificat). Així, per exemple, si A no era conscient
d'estar disparant sobre una altra persona en confondre-la amb una peça de
caça no pot ser condemnat per homicidi dolós, sinó per delicte imprudent si
es donen les circumstàncies per a això. És a dir, el coneixement constitueix
un element indispensable del dol, des del moment en què, com s'ha dit, el
desconeixement exclou el dol (l'error "sobre un fet constitutiu de la infracció
penal", en la fórmula de l'art. 14.1).
D'acord amb això, el dol s'identifica amb el coneixement de la realitza-

ció del fet típic: mata dolosament qui sap que està matant.
Forma de culpabilitat
Tradicionalment, quan s'atribuïa al dol la naturalesa de forma de culpabilitat s'entenia

que englobava, com a dolus malus, no solament el coneixement del fet típic, sinó també
el de la seva significació antijurídica (o coneixement de la prohibició): és a dir, actuava
dolosament qui sabia què estava fent i, a més, era conscient que això que estava fent
estava prohibit (per exemple, sé que condueixo sense carnet i que aquesta conducta es-
tà prohibida). El pas del dol des de la culpabilitat al tipus d'injust, com a integrant del
tipus subjectiu i restringit, com a dolus naturalis o neutre, al coneixement del fet típic,
deixa allunyat d'aquest el coneixement de l'antijuridicitat, que encara roman com a ele-
ment autònom dins del judici de culpabilitat. De manera que, així com el desconeixe-
ment del fet típic (absència de dol) constitueix un error de tipus, el desconeixement de
l'antijuridicitat (absència de coneixement de l'antijuridicitat) comporta un error de pro-
hibició, i un i altre reben un tractament divers (podeu veure l'apartat 9 d'aquest mateix
mòdul per a l'error de tipus i l'apartat 3.2 del mòdul 5 per a l'error de prohibició).
El dol es projecta, llavors, sobre el tipus objectiu, sobre els elements que el
conformen, tant els essencials –que es puguin correspondre amb el tipus bà-
sic, com els accidentals que puguin donar pas a un subtipus agreujat (sobre el
desconeixement d'aquests últims, podeu veure l'apartat 9.4). De manera que
ha d'incloure en primer lloc les circumstàncies descrites en el tipus legal que

concorren en el moment de dur a terme la conducta, però també, en els delic-
tes de resultat, una previsió del curs causal i del resultat. Tots aquests elements
han de ser coneguts pel subjecte, encara que certament hi ha diferències de
matís sobre això: és un vertader coneixement el que versa sobre elements pre-
existents o coetanis a l'acció (per exemple, sé que tinc davant meu una altra
persona), mentre que el que és predicable d'un esdeveniment que encara no
ha tingut lloc no és tant coneixement com representació: el subjecte no pot
conèixer el que encara no existeix, sinó que per a afirmar la presència de dol
el que ha d'ocórrer és que s'hagi representat el resultat típic (per exemple, em
represento el resultat de mort de B com a conseqüència de disparar la meva
arma en la direcció en què es troba).
D'altra banda, la classe de coneixement que es necessita en relació amb els

elements normatius típics, per a la comprensió dels quals es requereix un ju-
dici de valor (podeu veure l'apartat 3.3), és diferent del que afecta els elements
descriptius. Per a constatar la presència de coneixement d'aquells, no aprehen-
sibles per percepció sensorial, no és necessari, particularment en el cas dels
elements normatius de contingut jurídic ("coses mobles alienes" en el delicte
de furt, art. 234) que siguin captats pel subjecte de la mateixa manera que
ho fa un jurista, sinó que n'hi ha prou que els hagi pogut comprendre d'una
manera equivalent des de la seva perspectiva de profà (que hagi pogut fer una
"valoració paral·lela en l'esfera del llec").
Exemple
Per a afirmar que un subjecte sap que un determinat escrit constitueix un document a
efectes penals, no fa falta que conegui la definició de document que conté l'article 26 del
Codi penal com a "tot suport material que expressi o incorpori dades, fets o narracions
amb eficàcia probatòria o qualsevol altre tipus de rellevància jurídica". N'hi ha prou que
sigui conscient que aquest escrit serveix com a mitjà de constatació de la informació que
conté.
D'acord amb el que s'ha dit fins ara, acollim aquí una concepció�cognitiva Observació
del�dol (sobre la qual tornarem després), centrada en el coneixement dels ele-
Tanmateix, davant el que hem
ments típics. S'ha de reconèixer, amb tot, que malgrat gaudir cada vegada de apuntat anteriorment, no sem-
més predicament en la doctrina, aquesta concepció dista de l'entesa habitual bla imprescindible un element
volitiu (per cert, ulterior i su-
i tradicional de la dita figura, que (tot i requerir també l'element del coneixe- perposat a la voluntarietat ge-
neral de l'acció, prèviament
ment) identifica fonamentalment dol amb voluntat. En efecte, segons aques- constatada) per a poder afir-
mar la presència de dol: en el
ta concepció tradicional (l'anomenada concepció�volitiva�del�dol), el dol és Codi penal no hi ha unes pos-
integrat de dos elements (i per això també es denomina concepció bipartida del sibles causes d'exclusió del dol
per absència de voluntat d'una
dol): coneixement�i�voluntat. El coneixement constituiria més aviat un pres- manera paral·lela a les que sí
que existeixen per absència
supòsit necessari per a poder verificar si hi concorre o no voluntat, que queda de coneixement (l'error, art.
caracteritzada com l'element fonamental del dol i serviria per a diferenciar-lo 14.1).
de la imprudència: mentre que actua dolosament qui vol fer el delicte, aquesta
nota es trobaria absent de la conducta imprudent.
Així mateix, a partir, en principi, d'aquest element volitiu s'ha distingit tradi-
cionalment entre tres classes de dol. Malgrat no compartir aquí aquest punt
de partida, és apropiat, per la seva àmplia difusió, fer-se ressò d'aquesta clas-
sificació.
7.3. Modalitats de dol: classificació tradicional
Tradicionalment, des de l'esmentada concepció volitiva del dol, es distingeix

entre un dol directe de primer grau, un dol directe de segon grau o de conse-
qüències necessàries i, finalment, un dol eventual.
1)�Dol�directe�de�primer�grau: el subjecte actua amb la intenció de produir

el resultat, que s'erigeix en a la meta o objectiu de la seva conducta. Per tant,
persegueix directament el resultat com un objectiu.
Exemple
El membre d'una organització terrorista dispara contra un diputat per tal de matar-lo.
2)�Dol�directe�de�segon�grau�o�de�conseqüències�necessàries: aquí el sub-

jecte s'ha representat com a segura la producció del resultat i, malgrat que no
constitueixi el propòsit de la seva actuació i que fins i tot pugui no desitjar-la,
l'accepta sense reserves i actua.
Exemple
El terrorista adossa una bomba adhesiva als baixos del vehicle oficial del polític sabent
que, com a conseqüència de la seva acció, també moriran necessàriament el xofer i
l'escorta. Igualment pot servir d'exemple el conegut com a cas Thomas: un armador de Bre-
men provoca l'enfonsament d'un vaixell per mitjà d'explosius per a cobrar l'assegurança,
sabent que hi havia tripulants a bord que moririen inevitablement amb la deflagració.
3)�Dol�eventual: el subjecte no dirigeix la seva conducta a la producció d'un

resultat ni sap amb certesa si aquest tindrà lloc, però en tot cas actua, i assu-
meix les eventuals conseqüències que es puguin produir.
Exemple
El terrorista sap que la bomba adhesiva s'activa amb el moviment del vehicle i que aquest
transitarà carrers molt freqüentats de la ciutat, de manera que poden morir altres perso-
nes.
Malgrat que, segons el que s'ha vist, la classificació queda articulada a partir
d'una gradació de més a menys contingut volitiu, el que en principi es podria
interpretar com un reflex d'una gravetat diferent –es�persegueix en el dol di-
recte de primer grau, s'accepta en el dol directe de segon grau i simplement
s'assumeix en el dol eventual–, el cert és que:
Dol directe
aquesta tripartició no té en general transcendència, ja que el tractament
que es dispensa a les tres modalitats de dol és idèntic en el Codi penal La divisió només pot adquirir
rellevància en algun cas molt
(que no distingeix entre formes de dol). puntual, quan es considera
que una figura delictiva única-
ment es pot cometre per dol
directe, i s'exclou la responsa-
bilitat per dol eventual. Aques-
On sí que es produeix, en canvi, un salt valoratiu determinant és en la qualifi-
ta és sempre una qüestió inter-
cació de la conducta com a dolosa (pena superior) o imprudent (pena inferior pretativa, que depèn de la uti-
lització de determinats termes
o, fins i tot, impunitat si no està tipificada). És lògic que sigui precisament en típics o del sentit mateix de la
figura delictiva (és tradicional,
aquesta comesa de proposar criteris de delimitació entre el dol i la imprudència per exemple, la discussió sobre
on més afany ha posat la doctrina, ja que certament no és fàcil fixar la frontera si el delicte d'assassinat es pot
cometre amb dol eventual).
entre la forma més tènue de dol –l'eventual– i la més carregada d'imprudència
–la conscient o amb representació, en què el subjecte s'ha representat la possi-
bilitat del resultat: fins on es pot afirmar que el subjecte encara vol el resultat
i a partir de quan és ja absent aquest contingut volitiu que impedeix poder
continuar parlant de dol?
7.4. Distinció entre dol eventual i imprudència conscient: els

termes del debat
Des de la tradicional concepció bipartida del dol, que, segons el que s'ha dit,
l'entén integrat per un element volitiu i un altre d'intel·lectiu, s'han formulat
propostes molt variades per a distingir entre dol eventual i imprudència conscient,
que es poden agrupar en funció de si pivoten sobre un o un altre d'aquests
elements:
1) Les teories�del�consentiment (o de l'aprovació) posen l'accent en l'aspecte

volitiu, de manera que és determinant l'actitud amb què s'afronta la producció
del resultat: mentre en el dol eventual, es diu, el subjecte "consent", "assen-
teix", assumeix, en definitiva, el resultat eventual, en la imprudència consci-
ent, malgrat haver-se'l representat, espera que no es produirà, confia a poder
evitar-ho. Els principals inconvenients d'aquesta posició s'associen a la dificul-
tat de captar (i provar) aquesta actitud interna del subjecte en relació amb el
resultat. Vegem-los breument a partir d'algunes de les formulacions més cone-
gudes que s'han proposat per a la seva constatació:
a)�Teoria�hipotètica del consentiment (primera fórmula de Frank): ens hem

de preguntar què hauria passat si el subjecte s'hagués representat el resultat
com a segur: si tot i així hagués actuat, hi concorre dol, mentre que si, per
contra, hagués desistit d'actuar, s'haurà de qualificar el fet com a imprudèn-
cia. Com es pot deduir fàcilment, en la resposta a aquesta hipòtesi sobre el
que hagués fet o no l'autor (hauria actuat?, hauria deixat d'actuar?) es corre el
risc d'acabar condicionant la decisió a una valoració sobre la seva personalitat,
una cosa incompatible amb les exigències mínimes del principi de responsa-
bilitat pel fet i de culpabilitat. D'altra banda, la fórmula fracassa en tots els
supòsits en què el resultat representat i les finalitats realment perseguides són
incompatibles: és el cas de la xarxa de captaires russos de L'òpera de tres rals, de
Brecht, que mutila nens per utilitzar-los de manera més efectiva en les seves
activitats mendicants, en una pràctica que és tan perillosa per a les seves vides
que alguns acaben morint; la hipòtesi conduiria necessàriament a sancionar
només per imprudència, ja que si els captaires s'haguessin representat la mort
d'un nen com a certa no haurien procedit a la mutilació (mort no els reporta
cap utilitat).
Exemple
Vegeu igualment el cas Lacmann (un subjecte aposta que podrà tocar amb un tret el got
que sosté una noia en una barraca de fira, dispara i falla. Si hagués sabut amb seguretat què
anava a passar no hauria disparat, perquè la mort de la noia implica que perdi l'aposta) o el
cas Bultó (STS 28-11-1986: uns terroristes segresten un industrial per demanar un rescat i li
adossen un artefacte explosiu al cos que esclata quan la víctima intenta desprendre-se'n).
b)�Teoria�positiva del consentiment (segona fórmula de Frank): hi concorre

dol si el subjecte actua tant sí com no, passi el que passi, amb pràctica indife-
rència o desconsideració envers les conseqüències que la seva conducta pot
comportar per al bé jurídic. Per contra, s'aprecia imprudència si s'ha obrat amb
l'ànim d'eludir el resultat. Novament, són també les dificultats de prova de
la demandada actitud interna els principals esculls a què s'enfronta aquesta
proposta.
2) Les teories�de�la�probabilitat (o representació): davant les anteriors, les te-

ories de la probabilitat pivoten sobre l'element intel·lectiu (per la qual cosa no
són coherents amb el seu propi punt de partida, que es troba en una concep-
ció volitiva del dol). Si el subjecte es representa el resultat com a probable, hi
ha dol, i imprudència conscient si el preveu només com a possible. Doncs bé,
encara que pot ser d'una certa utilitat per als casos més clars (ja sigui d'elevat
o d'escàs grau de probabilitat de producció del resultat) aquesta teoria també
és insatisfactòria i summament imprecisa en supòsits intermedis.
3) Les teories�mixtes�o�eclèctiques: d'un temps ençà s'obre pas una posició in-
termèdia, tant en la doctrina com en la jurisprudència del TS, per a l'atribució
dolosa exigeix que en primer terme l'autor hagi pres� seriosament� o� hagi
comptat� amb la possible producció del resultat; s'hi sol afegir la necessitat
que el subjecte s'hagi "conformat" amb aquesta eventualitat (cosa que satisfa-
ria l'element volitiu del dol), de manera que es resigna davant el que pugui
acabar passant, abandonant-se en certa manera al curs de les coses. Tanmateix,
el cert és que a la pràctica aquesta "acceptació" o "assumpció" per part del sub-
jecte simplement s'acaba deduint de la constatació prèvia de la representació
que tenia del resultat; és a dir, una vegada atribuït al subjecte el coneixement
del risc, l'acceptació del resultat s'aprecia amb un cert automatisme com una
conclusió afegida adreçada a reforçar l'apreciació del dol. En els seus resultats,
doncs, aquesta manera de procedir no es troba gaire allunyada de la que com-
porta l'adopció d'una concepció cognitiva del dol com la que aquí es proposa,
que passem a perfilar breument.
7.5. Recapitulació i presa de posició
Per a una concepció cognitiva del dol, en la distinció entre dol eventual i im-
prudència conscient només resulta decisiu l'element intel·lectiu, que se xifra en
el coneixement�del�perill�concret�de�l'acció, i no és suficient el coneixement
de la perillositat merament estadística que pugui concórrer en general en la
classe d'accions a què pertany la realitzada pel subjecte. En altres paraules, per
a la imputació a títol de dol s'exigeix el coneixement de la capacitat concre-
ta de la conducta per a produir el resultat fora del marc del risc permès. Hi
concorre imprudència, sens dubte, si el subjecte ni tan sols no es representa el
perill de la seva conducta (l'anomenada imprudència inconscient), però tam-
bé si es representa d'alguna manera el risc, encara que per error no arriba a
identificar-lo com un perill concret (imprudència conscient).
Exemple
El conductor�suïcida que per guanyar una aposta s'introdueix en una autopista en sentit
contrari i col·lideix amb un altre vehicle, i en resulten morts els ocupants, actua amb dol
eventual, ja que sap que està generant un perill concret per a la vida i la integritat física
d'altres conductors. En canvi, qui fa un avançament antireglamentari convençut que pot
tornar al seu carril en cas que s'aproximi un cotxe en sentit contrari i que, davant aquesta
eventualitat, no pot evitar la col·lisió, actua de manera imprudent.
El fet de prescindir per complet de qualsevol nota addicional de contingut vo-

litiu aproxima aquesta posició a les teories de la representació o la probabili-
tat, i no obstant això s'evita la inconseqüència perceptible en aquestes últimes
(ja que, com s'ha dit, al capdavall operaven pràcticament ignorant l'element
volitiu al qual tanmateix no volien renunciar com a integrant del dol).
Cas de la colza
Aquest posicionament ha tingut ressò en una línia jurisprudencial cada vegada més relle-
vant que té el seu punt de partida en el cas�de�la�colza (ja esmentat en explicar la relació
de causalitat: empresaris que al començament de la dècada dels vuitanta van destinar
al consum humà oli de colza desnaturalitzat, comercialitzat en venda ambulant com a
oli d'oliva, i es va produir un enverinament massiu que es va cobrar més de tres-centes
vides i va provocar lesions de diferent consideració en desenes de milers de persones):
"obra amb dol l'autor que hagi tingut coneixement d'aquest perill concret jurídicament
desaprovat per als béns jurídics" (STS 23-04-1992).
En tot cas, un punt de tall nítid entre el dol i la imprudència no és possible.

El perill constitueix una mesura gradual i no es pot assenyalar un nivell de
probabilitat de producció del resultat a partir del qual, conegut per l'autor,
es pugui traçar inequívocament la presència d'un o un altre títol d'imputació
subjectiva.
Observació
Aquesta constatació ha empès alguns a proposar fins i tot la incorporació d'una forma
d'imputació subjectiva de gravetat intermèdia entre el dol directe i la imprudència, a la
manera de la recklessness anglosaxona, on puguin tenir empara aquests supòsits allunyats
de la pràctica certesa de producció del resultat, però que representin ja un cert nivell de
perillositat. Fins i tot ha tingut reflex en la jurisprudència, encara que no es pot considerar
un posicionament consolidat: "És prioritari indicar que, entre l'anomenat dol eventual i
la culpa conscient, hi ha un esglaó tan tènue de diferenciació que és molt difícil arribar
a conclusions generals i abstractes realment definitòries de quan a l'autor del fet li és
imputable la seva acció d'una manera o una altra [...], segons l'opinió de molts, i segons
la nostra, seria convenient que, en el futur (fins i tot comprenent la dificultat que això
comporta) aquesta figura del dol eventual tingués un tractament legislatiu de caràcter
específic, intermedi entre el dol directe i la culpa conscient" (STS 24-10-1989).
Des d'aquest plantejament és inevitable caracteritzar dol i imprudència com

dos esglaons consecutius que allotgen de més a menys gravetat i sense solu-
ció de continuïtat des de les conductes en què es pot apreciar el dol directe
de segon grau o de conseqüències necessàries (en què, segons el que es diu,
el resultat és d'esdeveniment segur) fins als supòsits de molt baixa perillosi-
tat propers a la irrellevància penal. En funció del grau de probabilitat concur-
rent conegut per l'autor s'haurà de calibrar quin és el marc penal que millor
reflecteix la desvaloració que mereix la seva conducta. Això serà més fàcil en
les figures delictives que preveuen marcs penals contigus, ja que ofereixen un
ventall que permet avaluar la sanció al grau d'atribució subjectiva que es con-
sideri oportú. En els delictes amb un salt de marc penal (com és el cas, desafor-
tunadament, de l'homicidi, per exemple) caldrà recórrer a altres instruments
d'ajust, com la circumstància atenuant analògica de l'article 21.7. Cal dir que,
després d'aquestes consideracions, perd transcendència la classificació del dol
en tres classes diferenciades.
8. Tipicitat subjectiva (II). La imprudència
Abordem seguidament el concepte i les classes d'imprudència.
8.1. Qüestions generals. El sistema d'incriminació taxada de la

imprudència
El terme imprudència en el
D'acord amb l'article 10 del Codi penal, no solament són delictes els fets Codi penal
dolosos, sinó també "les accions i omissions [...] imprudents penades
En el pla purament terminolò-
per la llei." gic s'ha de destacar el fet que
el Codi penal de 1995 hagi
optat per la utilització del ter-
me imprudència (i imprudent),
Pel que fa a qüestions de fons, la novetat més essencial que en aquest àmbit i queda definitivament despla-
çat el seu equivalent més im-
presenta el Codi penal de 1995 (que es pot qualificar, fins i tot, d'una de les precís de culpa (i culpós, ad-
jectiu que només perviu en
més destacades de tot el seu articulat) consisteix, sens dubte, en la consagració l'article 121 en la regulació
de la responsabilitat civil de-
en l'article 12 del ja esmentat sistema d'incriminació taxada (numerus clausus) rivada de delicte). De qualse-
dels delictes imprudents davant el tradicional sistema obert (numerus apertus) vol manera, sí ha de quedar
clar que el terme culpós, en
de sanció de la imprudència (que el CP 1973 regulava genèricament en l'article cas de ser utilitzat (per exem-
ple, per la jurisprudència que
565, imposant la pena de presó menor a qui "per imprudència temerària exe- encara se serveix de vegades
cutés un fet que, si hi hagués dol, constituiria un delicte"). de l'antiga terminologia), s'ha
d'interpretar sempre com a
equivalent a imprudent i de
Article 12 del Codi penal cap manera s'ha de confondre
amb el de culpable.
"Les accions o omissions imprudents només s'han de castigar quan expressament ho
disposi la llei."
Aquest és el cas, per exemple, de l'homicidi (142 i 621.2), avortament (146), lesions (152
i 621.3), lesions al fetus (158), alteracions en el genotip (159.2), substitució d'un nen
per un altre en centres sanitaris (220.5), danys d'una quantia superior a 80.000 € (267),
blanqueig imprudent de capitals (301.3), delicte de perill per a la vida, salut o integritat
física dels treballadors (art. 317), danys en béns de valor històric, artístic, cultural, cien-
tífic o monumental per una quantia superior a 400 € (324), delictes relatius a l'energia
nuclear (334), estralls (347), incendis (358), delictes contra la salut dels consumidors (art.
367), etc.
Això vol dir que, a diferència de la situació anterior (en què

l'admissibilitat de la comissió imprudent d'una conducta típica era una
qüestió interpretativa no sempre de fàcil solució), en l'actualitat un de-
terminat delicte només es pot castigar en la seva forma imprudent quan
ho hagi disposat expressament el legislador en abordar la seva regulació
concreta en la part especial del text punitiu, la qual cosa sens dubte im-
plica un clar reflex del caràcter fragmentari del dret penal.
Sens dubte, a més de resultar més d'acord amb el principi d'intervenció mí-
nima, l'adopció d'aquest sistema d'incriminació de la imprudència afavoreix
enormement�la�seguretat�jurídica, la qual cosa es posa clarament de mani-
fest si tenim en compte que sota la regulació anterior no eren pocs els delictes
la compatibilitat dels quals amb la comissió imprudent constituïa un objec-

te d'intensa controvèrsia doctrinal (així, per exemple, les detencions il·legals
o determinades infraccions contra la llibertat sexual). Per tant, en l'actualitat
només es pot sancionar la imprudència expressament prevista, amb les conse-
qüències fonamentals que això comporta respecte de qüestions com la sanció
de l'error vencible de tipus (que, en reconduir-se a la imprudència per mor
de l'article 14.1 del Codi penal, només serà punible, com veurem després, en
cas que existeixi la forma imprudent del delicte concret comès) o la diferen-
ciació entre dol eventual i imprudència conscient, que ha de ser especialment
acurada respecte dels delictes que no admeten la forma imprudent, ja que de
l'apreciació d'una o altra dependrà que s'hagi d'imposar la pena del delicte do-
lós o deixar impune la conducta.
Una qüestió diferent és el grau d'encert del legislador a l'hora de seleccionar, Clàusules generals
sense que es puguin advertir amb claredat els criteris seguits, les figures delic- d'incriminació de la
imprudència
tives concretes susceptibles de cometre's per imprudència. Així, per exemple,
s'ha discutit la conveniència de la incriminació dels danys imprudents o dels Així mateix, el Codi penal pre-
veu algunes clàusules generals
atacs contra certs béns jurídics supraindividuals (caracteritzats, a més, com a d'incriminació de la imprudèn-
cia amb un abast limitat a un
delictes de perill); però, alhora, s'ha qüestionat la desaparició de la possibili- grup de figures delictives. Ai-
tat de comissió imprudent de l'agressió o abús sexual sobre menors de tretze xí, per exemple, la de l'article
331, en el marc dels delictes
anys o persones privades de sentit (per error vencible de tipus sobre aquests contra els recursos naturals i
el medi ambient ("Els fets que
aspectes). preveu aquest capítol s'han de
sancionar, si s'escau [...] quan
s'hagin comès per imprudèn-
D'altra banda (sempre que es tracti d'un delicte que admet la forma impru- cia greu"). Això comporta pro-
blemes de seguretat jurídica, ja
dent), no hi ha cap problema en admetre la compatibilitat entre imprudència que no és fàcil dirimir si pot ser
projectat sobre determinades
i comissió per omissió. formulacions típiques.
Exemple
1) Comet un homicidi imprudent en comissió per omissió l'amo d'un gos perillós que
omet adoptar les mesures de control adequades sobre aquest, de tal manera que el gos
pot atacar i matar un nen (SJP núm. 4 de Palma de Mallorca, de 19 de gener de 2000).
2) Comet homicidi imprudent en comissió per omissió la mare que deixa la seva filla
petita sola amb la seva parella –el qual ja l'havia pegat amb duresa altres vegades–, ja que
podia haver previst que novament la podia agredir i arribar fins i tot a matar-la a cops,
cosa que efectivament va passar (STS de 2 de juliol de 2009).
8.2. El concepte d'imprudència
La imprudència pot definir-se com la realització d'una conducta peri-

llosa que produeix unes conseqüències típiques previsibles, i que es po-
dien haver evitat si el subjecte s'hagués comportat d'acord amb el deure
de curs que li era exigible.
S'ha de tenir en compte, no obstant això, que diversos d'aquests elements que Observació
se solen utilitzar per a definir la imprudència no són privatius del delicte im-
El que s'acaba de dir explica
prudent, sinó comuns amb el delicte dolós. Fins i tot sense entrar a aprofundir l'estructura que hem seguit en
aquí en la discussió doctrinal sobre això, es pot dir, en efecte, que els delictes la part d'aquest mòdul dedica-
da a la tipicitat. Hem estudiat,
dolosos i els imprudents comparteixen una mateixa tipicitat objectiva, ja que en efecte, una única tipicitat
objectiva vàlida tant per a de-
els requisits per a la imputació del resultat són idèntics en tots dos casos (re- lictes dolosos com imprudents
(podeu veure els apartats 4, 5 i
cordeu que en l'apartat dedicat a la imputació objectiva ens valíem indistin- 6), i en canvi hem distingit du-
tament d'exemples de delictes dolosos i imprudents). El que diferencia totes es formes de tipicitat subjecti-
va –és a dir, la relació personal
dues classes de delictes arrela llavors en un aspecte personal o subjectiu que o subjectiva de l'autor són el
seu fet: el dol i la imprudència.
anirem desgranant a continuació.
1)�La�previsibilitat�del�resultat: en estudiar el primer gran requisit de la im-

putació objectiva (el que la conducta creï un risc jurídicament desaprovat que
aquest resultat es produís) ja apareixia, en primer lloc, la noció de previsibilitat.
En efecte, dèiem que la conducta només crea un risc quan és previsible que el
resultat es produeixi, la qual cosa implica excloure la imputació dels resultats
imprevisibles, és a dir, els accidentals o fortuïts –si bé es discuteix a partir de
quin grau de previsibilitat es pot entendre satisfet aquest requisit.
Doncs bé, entorn de la noció de previsibilitat apareix la diferència fonamental

entre el delicte dolós i l'imprudent (relacionada, com hem dit, amb un aspecte
subjectiu). Vegem quina és:
Com hem esmentat en estudiar el dol, perquè aquest existeixi és necessari que
el subjecte conegui tots els elements del tipus, i entre aquests que s'hagi repre-
sentat (realment) la possibilitat que produeixin el resultat típic; es tracta, per
tant, d'un coneixement que necessàriament ha d'existir per a poder afirmar
el dol (amb independència que després sigui qualificat –segons la tripartició
tradicional– com a directe de primer grau, directe de segon grau o de conse-
qüències necessàries, o eventual). En la imprudència, en canvi, no es produ-
eix aquesta previsió efectiva del resultat; com a màxim, el que pot concórrer
(així succeeix en la forma d'imprudència més pròxima al dol eventual, és a
dir, l'anomenada imprudència conscient) és una certa consciència de la peri-
llositat general o abstracta de la conducta, encara que per error el subjecte no
l'arriba a identificar amb un perill real o concret (vegeu supra l'explicació sobre
la diferència entre imprudència conscient i dol –eventual–).
Per tant, el que és imprescindible perquè hi hagi imprudència no és la

previsió efectiva (pròpia del dol), sinó que el subjecte hauria�pogut pre-
veure les conseqüències del seu comportament –és a dir, la previsibilitat
potencial.
Aquesta qüestió serveix de base, per tant, a una diferenciació entre dues classes
d'imprudència:
a) Si el subjecte ha estat conscient de la perillositat abstracta de la seva conduc-

ta, som davant el que s'acostuma a dir imprudència�conscient o amb repre-
sentació, que, insistim, fa frontera –gens fàcil de separar– amb el dol eventual.
b) En canvi, si el subjecte no s'ha arribat a adonar que el seu comportament Diferenciació entre
podia desencadenar el resultat lesiu, es produirà una imprudència�inconsci- imprudència conscient i
inconscient
ent o sense representació.
La diferenciació entre impru-
dència conscient i inconscient
Exemple no es troba en el Codi penal,
sinó en doctrina i jurisprudèn-
1)�Imprudència�conscient: un subjecte avança en un canvi de rasant sense visibilitat, cia (que hi acudeixen per po-
adonant-se que el que fa és en principi perillós, però pensant que no vindrà cap altre sar de manifest la proximi-
cotxe o que, si ho fa, tindrà temps d'esquivar-lo; xoca amb un vehicle i produeix unes tat entre imprudència consci-
lesions al conductor. ent i dol eventual). En tot cas,
aquesta diferenciació per si
2)� Imprudència� inconscient: una monitora de guarderia neteja la cuina del centre i mateixa no implica un trac-
te punitiu diferent entre totes
deixa sobre una lleixa una ampolla de detergent líquid, que s'oblida de guardar. En sortir,
dues classes d'imprudència, ja
no recorda tancar la porta de la cuina. Al cap de poc hi accedeix un dels nens, que beu que com de seguida veurem
de l'ampolla i resulta greument lesionat (SAP de Madrid d'11 de setembre de 2009). tant la imprudència conscient
com la inconscient poden ser
2)�La�infracció�del�deure�de�cura�o�diligència�(l'actuació�fora�del�marge�de greu o lleu.
risc�permès). En estudiar la imputació objectiva també vam veure que per a

imputar un resultat a la conducta és necessari que aquesta hagi creat un risc no
permès (ja que, altrament, és a dir, si el subjecte s'ha comportat dins els marges
de risc autoritzats, no es poden imputar els resultats lesius que es puguin haver
causat). Doncs bé, quan ens referim a aquesta qüestió en relació amb el delicte
imprudent, solem parlar de vulneració�del�deure�objectiu�de�cura; en tot cas,
encara que la terminologia pugui variar, la qüestió és la mateixa: faltarà ja la
tipicitat objectiva del delicte imprudent (és a dir, el resultat no es pot imputar
objectivament a la conducta) quan el subjecte s'hagi comportat correctament
(respectant les normes de cura, diligència o prudència, és a dir, dins el risc
permès).
Exemple
Un pilot d'una embarcació d'esbarjo atropella i mata un bussejador quan navegava cor-
rectament per una zona de navegació lliure (absol d'homicidi imprudent, SAP de Múrcia
de 2 d'octubre de 2000). En realitat, en molts casos en què el subjecte ha actuat sense
vulnerar les normes de cura, falla ja el pressupòsit de la previsibilitat del resultat. Però
pot no ser així necessàriament, en la mesura que hi ha activitats perilloses per se (com la
conducció de vehicles de motor) de les quals sempre es pot preveure que eventualment
puguin produir resultats lesius –precisament és per això que s'han de fer respectant unes
normes de prudència. Si malgrat que s'actua acuradament es causa el resultat, com en
l'exemple proposat, aquest no és imputable a l'autor.
Els deures de cura (delimitadors del nivell de risc permès) adquireixen especial
rellevància en el delicte imprudent. En el delicte dolós –sobretot si es tracta de
dol directe o de conseqüències necessàries–, el tipus d'accions dutes a terme
no solen presentar problemes pel que fa a això, ja que normalment és clar que
s'està actuant fora de l'àmbit de risc permès per l'ordenament. Tanmateix, en
el delicte imprudent és precisament aquesta la qüestió que s'ha de dirimir: s'ha
comportat el subjecte d'acord amb el nivell de diligència que li era exigible?
El paper del resultat
Quant al paper�exercit�pel�resultat�en�els�delictes�imprudents, això ha constituït un

objecte de gran polèmica doctrinal (lligat al concepte d'injust del qual es parteixi). En tot
cas, s'ha d'acceptar una realitat indubtable: el fet que es produeixi o no el resultat lesiu
una vegada realitzada una conducta perillosa contrària als deures de diligència depèn so-
vint (encara que no sempre) del pur atzar (per exemple, per referir-nos a un dels exemples
anteriors, depèn que just en aquell moment en què s'avança sense visibilitat s'aproximi
o no un vehicle en sentit contrari). Què passa llavors en els casos en què, malgrat que es
dugui a terme una conducta descurada, no es produeix un resultat lesiu? Doncs bé, en el
nostre ordenament només se sancionen com a delictes imprudents les vulneracions del
deure de cura que efectivament produeixin el resultat lesiu, de manera que en principi
aquests comportaments queden impunes, llevat� que� es� tracti� d'un� àmbit� d'activitat
en�què�el�legislador�hagi�intervingut�especialment�creant�delictes�de�perill. Aquesta
classe de delictes es preveu, com sabem, en àrees de la vida que per se generen certs riscos
(manipulació o expedició de substàncies perilloses, d'aliments o medicaments, interven-
ció en el trànsit rodat, etc.). Tot i així, són permeses per l'ordenament (en funció de la
seva gran utilitat social), sempre que es duguin a terme dins d'uns nivells de cura i pru-
dència; ara bé, com a contrapartida a aquesta autorització, el legislador no es limita a fer
intervenir el dret penal davant els supòsits de conductes descurades que causin resultats
lesius –sancionables a títol d'imprudència–, sinó que avança les barreres de punició al
moment en què es produeix la infracció de determinats deures de diligència, encara que
no es produeixin resultats.
Exemple
El pare que deixa una ampolla de lleixiu oberta a l'abast d'un nen petit du a terme, sens
dubte, una conducta contrària als deures de cura, que en funció del resultat esdevingut
seria sancionable com a homicidi o lesions imprudents si el nen ingereix el líquid. Però,
si no ho fa, la conducta resultarà impune, perquè en aquest àmbit domèstic el legislador
no ha creat delictes de perill. En canvi, qui condueix amb temeritat manifesta i crea un
perill concret per a la vida o la integritat de les persones sí que serà sancionat (pel delicte
de perill de l'art. 380.1 CP) encara que no produeixi cap resultat lesiu.
Els deures de cura poden emanar de fonts molt diverses: de vegades es troben
específicament consagrats en normes jurídiques (Codi de la circulació, norma-
tiva administrativa sobre les mesures de seguretat aplicables en la construcció
d'edificis, normativa laboral i convenis col·lectius sobre mesures protectores
de la salut dels treballadors...), però no és necessari que així sigui; així, per
exemple, les normes de prudència pròpies de l'acompliment d'una determina-
da professió (per exemple, la medicina) pot ser que no es consagrin en cap
normativa, sinó que es dedueixin del saber propi i de la praxi comunament
acceptada en l'àmbit d'activitat esmentat (cosa que se sol denominar lex artis).
En determinats àmbits d'activitat (per exemple, el domèstic), les normes de
cura vénen donades simplement per la pròpia experiència general de la vida.
8.3. Classes d'imprudència
1)�Imprudència�conscient�i�inconscient
En estudiar l'element de la previsibilitat del resultat, ja hem explicat la dife-

renciació entre aquestes dues classes d'imprudència (no prevista en el Codi),
basada en el que el subjecte hagi tingut un coneixement real (en la imprudèn-
cia conscient, límit amb el dol eventual) o només potencial (en la inconscient)
de la perillositat de la seva conducta.
2)�Imprudència�greu�i�lleu
El Codi penal distingeix entre la imprudència anomenada greu (que coinci-

deix amb la imprudència temerària de l'ACP) i la lleu (identificada amb la
imprudència anteriorment anomenada simple). La diferència entre totes du-
es modalitats d'imprudència rau en la importància de les normes�de�cura�in-

fringides. Si el que s'infringeix són les normes de cura més elementals, les que
haurien estat observades fins i tot pel més descurat dels ciutadans, la impru-
dència és greu (si bé ocasionalment la jurisprudència també l'aprecia encara
que la violada sigui només la diligència mitjana). En canvi, la imprudència
serà merament lleu quan impliqui la desatenció de normes de cura no tan ele-
mental com les altres, normes, que respectaria no ja el ciutadà menys diligent,
sinó l'acurat.
Gravetat de la imprudència i relació amb la diferenciació entre

imprudència conscient i inconscient
És important assenyalar que el que s'està tenint en compte per a apreciar la gravetat de
la imprudència no és l'element psicològic de la consciència de la perillositat, que no té
res a veure amb la distinció que ara ens ocupa. És per això que no s'ha d'identificar la
imprudència greu amb la conscient i la lleu amb la inconscient. Pot passar perfectament
que una imprudència sigui greu i alhora inconscient (perquè el subjecte ni tan sols no
s'ha plantejat que la falta total de diligència amb què actuava impliqui un perill per a
béns jurídics).
Exemple
El metge generalista que assumeix les funcions d'un anestesista i s'equivoca en tancar
el subministrament d'oxigen (i el pacient s'asfixia) comet una imprudència inconscient
(en cap moment no va advertir el perill de la seva acció) però greu (STS de 19 de juliol
de 2002).
En el Codi penal només són punibles els fets comesos per imprudència greu.
Anteriorment estaven incriminats també l'homicidi i les lesions comesos per
imprudència lleu, com a faltes únicament perseguibles a instància de part,
conductes que després de la reforma de la LO 1/2015 no tenen actualment
rellevància penal.
3)�La�imprudència�professional
La imprudència denominada professional (que coincidiria amb l'imperícia o

negligència professional del Codi penal derogat) únicament es recull, com a
forma qualificada d'imprudència greu, en els delictes d'homicidi (142.3), avor-
tament (146), lesions (152.3) i lesions al fetus (158), infraccions en què, en
cas que es constatin, s'haurà de sumar a la pena privativa de llibertat prevista
la d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió, ofici o càrrec. Aquesta
qualificació pressuposa, per tant, la gravetat de la imprudència.
En tot cas, no sempre que la imprudència greu té lloc en l'àmbit de

l'acompliment d'una professió (medicina, arquitectura, enginyeria, etc.), ens
trobem automàticament davant d'una imprudència professional. La jurispru-
dència insisteix a distingir entre la imprudència�professional i la imprudèn-
cia�del�professional. La primera, única que verificaria l'agreujament pretès, ha
de respondre, o bé a la falta de capacitat o preparació necessària per a l'exercici
de la professió corresponent (per desconeixement de tècniques especialitzades,
de les regles de la lex artis, etc.) –imperícia–, o bé a l'execució defectuosa de
l'acte professional a causa d'una aplicació incorrecta, desatenta, etc., d'aquestes
tècniques o regles –negligència. En canvi, la imprudència del professional no
representaria més que una imprudència comuna comesa pel professional en

l'exercici de la seva activitat, és a dir, una imprudència deguda a la infracció
de normes de cura generals, no específiques de la professió. Amb tot, la deli-
mitació dista de ser clara, fins al punt que un sector doctrinal reclama fins i
tot la supressió de l'agreujament.
Així mateix, el Codi penal també preveu que si en el cas de l'homicidi o les
lesions imprudents el resultat s'ha verificat utilitzant vehicles�de�motor�o�ci-
clomotors, o bé armes�de�foc, a la pena corresponent s'afegeixi, respectiva-
ment, la de privació del dret a conduir (142.2 i 152.2) i la de privació del dret
a la tinença i portar armes (142.2 i 152.2).
9. L'error de tipus
9.1. Concepte d'error de tipus i tractament legal
1) D'acord amb l'article 14.1 del Codi penal:
"L'error invencible sobre un fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat

criminal. Si l'error, ateses les circumstàncies del fet i les personals de l'autor, és vencible,
la infracció s'ha de castigar, si escau, com a imprudent."
En l'error de tipus, el subjecte desconeix la concurrència d'una circums-

tància pertanyent al fet típic. Aquest error exclou el dol, que exigeix per
a la seva apreciació el coneixement del fet típic.
El caçador A, creient que està disparant sobre un cérvol, toca un company de munteria.
Error de prohibició
A diferència de l'error de tipus, l'error de prohibició implica el desconeixement per part

del subjecte de la significació antijurídica de la seva conducta. Incorren en aquest error
les persones que no saben que actuen de manera contrària a l'ordenament jurídic. La
seva apreciació comporta l'exclusió del coneixement de la il·licitud com a element de la
culpabilitat, i allà serà estudiat. Mentre que l'error de tipus es projecta sobre el fet valorat
com a il·lícit, l'error de prohibició versa sobre la valoració com a il·lícit que recau sobre el
fet. En l'error de prohibició, el subjecte desconeix que la conducta que realitza està pro-
hibida per l'ordenament jurídic. En el de tipus, en canvi, l'autor no percep correctament
allò que està fent (ignora que en disparar contra el que creu que és un animal està matant
realment una persona) (podeu veure el mòdul 5, apartat 3).
L'error de tipus pot ser invencible, si no es pot eliminar mitjançant el recurs

a l'esforç de consciència que és exigible al subjecte, cas en què aquest queda
impune (el subjecte no era conscient d'estar fent la conducta típica ni podia
haver-ho estat: no hi ha ni dol ni imprudència), o vencible, si pot ser eliminat
amb aquest esforç (el subjecte havia d'haver estat conscient que estava fent
el fet típic i, per tant, el podia haver evitat). En aquest últim cas, el subjecte
pot ser fet responsable per imprudència, sempre que aquesta es trobi tipificada
en relació amb la figura delictiva concreta que correspongui, atès el sistema
d'incriminació taxada d'aquesta en el Codi penal. Adverteix que la imprudèn-
cia, en la gran majoria dels casos, segons el que s'ha ressenyat més amunt, ha
de ser greu (això s'ha de vincular al grau de vencibilitat de l'error).
L'error de tipus exclou el dol. Si és vencible només és possible el càstig

per imprudència si és tipificada la comissió imprudent del delicte; si és
invencible, en queda exclosa la responsabilitat.
Les repercussions�sistemàtiques de l'error de tipus dependran lògicament de

la ubicació assignada en cada cas al dol i a la imprudència.
Error, dol i imprudència
Per a qui ubiqui des de posicions més tradicionals el dol en la culpabilitat, malgrat la pre-
sència d'error, restarà en tot cas dempeus un fet típicament antijurídic, el qual s'atribuirà
a l'autor si és incriminada la imprudència i l'error és personalment vencible.
En canvi, per a la doctrina majoritària, com que el dol pertany en tot cas al tipus d'injust,
l'error origina evidentment l'exclusió del tipus dolós. A partir d'això, si no és incriminada
la realització imprudent, el fet serà atípic, mentre que si es troba tipificat el càstig impru-
dent i l'error és vencible s'hi aplicarà el corresponent delicte imprudent.
2) L'error de tipus pot versar tant sobre elements�descriptius (com és el cas

de l'exemple transcrit més amunt) com sobre elements� normatius típics i,
dins d'aquests, sobre elements normatius de contingut jurídic. En el cas dels
elements normatius, per a apreciar la presència de dol (i amb això l'absència
d'error), no s'exigeix el seu coneixement jurídic exacte, sinó que n'hi ha prou
que el subjecte hagi captat el seu significat en el que es denomina la valoració
paral·lela�en�l'esfera�del�que�és�profà.
Exemple d'error sobre els elements normatius

Vegeu també
A causa d'un coneixement equivocat de les disposicions civils que regeixen la transmissió
de la propietat, el subjecte destrueix per diversió el cotxe d'una altra persona en la creença Sobre elements descriptius i
que no es tracta d'un bé "aliè" (podeu veure l'art. 263). normatius del tipus, podeu
veure l'apartat 3.3 d'aquest
mateix mòdul.
9.2. Modalitats particulars d'error de tipus
1)�Error�sobre�el�curs�causal: el resultat perseguit es produeix per mitjà d'un Exemple

curs causal diferent del representat pel subjecte. En alguns casos, si la desviació
• A dispara B amb la inten-
causal és molt rellevant ja queda exclosa la imputació objectiva (i com a màxim ció de causar-li la mort,
es pot castigar per temptativa). Si aquesta subsisteix malgrat la desviació i el però realment mor quan
l'ambulància que el traslla-
curs causal realment esdevingut no mereix una valoració jurídica diferent, s'hi da malferit a l'hospital té un
accident.
ha d'apreciar delicte dolós consumat. • A llança B a un riu d'aigües
profundes des d'un pont
amb la intenció que aquest
Una modalitat rellevant la constitueixen els casos en què l'error versa sobre la mori ofegat, però mor en
colpejar-se el cap amb una
seqüència temporal del curs causal: roca de la riba.
a)�Casos�de�dolus�generalis: l'autor creu en un primer moment que ha realitzat

Exemple
ja el fet típic pretès, però aquest només es produeix mitjançant una segona
conducta tendent a encobrir o ocultar la primera. S'ha d'apreciar un concurs A creu que ha matat B d'un
fort cop al cap, però la mort
real entre un delicte intentat (el fet que es creu haver comès amb la primera d'aquest es produeix realment
per ofegament quan A, amb la
acció) i un delicte imprudent consumat (el fet realment produït ulteriorment), finalitat d'ocultar els fets, llan-
sempre que, per a aquest segon moment, es pugui apreciar un error vencible. ça el cos encara amb vida a un
riu.
No és satisfactòria la solució del dolus generalis (i que dóna nom a aquesta
constel·lació de casos) d'imputar unitàriament pel delicte consumat a títol de
dol.
b)�casos�d'anticipació�del�resultat: l'autor realitza el fet típic mitjançant una Exemple

acció no dolosa anterior en el temps a la que, segons la seva representació,
A pretén matar B estrangu-
anava a produir el resultat. Encara que majoritàriament es considera un error lant-lo amb totes les seves for-
irrellevant i es castiga per delicte dolós consumat, sembla més correcte acudir, ces fins que mori per asfíxia,
però aquest mor abans per
pressuposant la imputació objectiva, al concurs ideal entre la temptativa i el una fractura cervical.
delicte imprudent consumat. S'ha de tractar en tot cas d'una acció ja executiva:
si l'acció que produeix el resultat és només constitutiva d'un acte preparatori,
el concurs serà entre aquest (si és punible) i el delicte imprudent consumat.
2)�Aberratio�ictus�(o�error�en�el�cop): es produeix una desviació en l'execució

(en realitat constitueix una modalitat d'error sobre el curs causal), de manera
que l'objecte o la persona assolit no és el que l'autor pretenia lesionar. No es
tracta, com veurem que passa en l'error sobre l'objecte, d'una confusió sobre
l'objecte de l'atac, que és correctament identificat per l'autor, sinó que afecta
la realització mateixa de l'atac, que no recau sobre l'objecte triat sinó sobre un
altre de diferent (no comprès pel dol de l'autor, ni tan sols de manera eventual,
ja que en aquest cas no concorre cap error).
Aquests casos de doble injust (lesió d'un bé i posada en perill d'un altre) s'han Exemple
de resoldre acudint al concurs ideal entre un delicte imprudent consumat (si
A vol matar B, però a causa de
l'error és vencible i la imprudència punible), per al fet que realment ha tingut la seva mala punteria mata C,
lloc (sempre que la desviació del curs causal no sigui tal que impedeixi ja la que és al costat.
imputació objectiva), i una temptativa de delicte, per al pretès i no realitzat.
No obstant això, es pot matisar que si l'autor s'hagués representat la possibilitat

alternativa d'assolir un resultat o un altre, recíprocament excloents (dispara
a A essent conscient de la probabilitat de matar C), no hi concorre cap error,
sinó dol eventual: són casos de dol alternatiu que s'han de castigar pel delicte
dolós consumat (si cap dels resultats que es troben en relació d'alternativitat,
en canvi, no s'arriba a produir, caldria sancionar per temptativa de delicte).
3)�Error�sobre�l'objecte�o�sobre�la�persona: l'autor s'equivoca sobre la identitat Exemple

de l'objecte sobre el qual recau l'acció típica (la seva modalitat més important
• A vol cremar el cotxe del
és l'error sobre la persona, quan es confon la víctima amb una altra persona seu veí B, aparcat al carrer,
diferent). Es tracta d'un error d'identificació, que es produeix en el moment de però en plena nit el con-
fon amb el vehicle del ma-
l'elecció de l'objecte de l'atac (el curs causal té lloc tal com se l'havia representat teix model i color propietat
de C (danys dolosos consu-
l'autor). S'hi poden distingir dos supòsits: mats de l'art. 266).
• A vol matar el seu enemic

• No hi ha cap canvi en la valoració jurídica dels fets (els objectes són in- B, però, apostat en l'espera
que surti de casa seva per
tercanviables): el fet realment esdevingut mereix la mateixa qualificació a emprendre el seu passeig
matinal, dispara i mata el
típica que el que es creia realitzar. En aquest cas l'error és irrellevant: es seu veí C, prenent-lo per
volien causar danys en "propietat aliena" i s'han causat (es protegeixen els aquell (homicidi de l'art.
138).
béns aliens sense que tingui importància qui n'és el propietari); es volia
matar un "altre" i s'ha matat un "altre" (es tutela la vida humana prescin-
dint-ne del titular).
• Hi ha un canvi en la valoració jurídica dels fets: en aquest cas s'han de Exemple

diferenciar els supòsits en què el fet equivocadament realitzat origina un
– Canvi�de�tipus: A vol matar
canvi de tipus d'aquells altres en què implica el pas del tipus bàsic a un el gos de B, que contínua-
subtipus agreujat o atenuat o viceversa. En el primer (canvi de tipus) l'error ment s'introdueix al jardí,
i després de sentir sorolls i
és rellevant, i s'ha d'apreciar un concurs ideal de delictes entre el fet pretès veure com es mouen uns
arbustos, dispara i en reali-
(en grau de temptativa, i només si hi concorre un mínim d'idoneïtat) i el tat mata B.
realment esdevingut (comès per imprudència, si l'error és vencible i la im-
– Pas�del�tipus�bàsic�a�un
prudència punible). En el segon (pas del tipus bàsic a un subtipus agreujat subtipus: A pretén fur-
tar un quadre d'un pin-
o atenuat o viceversa), hem d'acudir a les regles de solució de l'error sobre tor desconegut (art. 234),
però el confon amb un al-
elements accidentals (art. 14.2). tre d'extraordinari "valor
artístic" (art. 235.1).
Els casos d'error sobre la persona en què concorre una protecció penal dife-
rent entre la víctima pretesa i la realment atacada (es pretén matar el rei –art.
485– i per confusió es mata un ciutadà corrent –art. 138– o viceversa) s'han
de resoldre d'acord amb les regles que regeixen el tractament de l'error sobre
elements accidentals.
9.3. La preterintencionalitat
La preterintencionalitat consisteix en una combinació entre una conduc-

ta inicialment dolosa i un resultat imprudent; no és una manera diferent
d'imputació subjectiva, afegida al dol i a la imprudència, sinó una tipologia de
conductes en què es combinen les dues formes ja conegudes. Per tant, s'esdevé
que el resultat finalment produït va més enllà del que inicialment es pretenia
causar. Es pot dir, llavors, que som davant la situació inversa a la temptativa:
si en la temptativa, com veurem, el subjectiu desborda l'objectiu (es vol pro-
duir un resultat i no s'aconsegueix), en la preterintenció l'objectiu desborda el
subjectiu, i es va més enllà del que subjectivament es volia causar.
Es caracteritza per diverses notes:
• La conducta inicial era dolosa; el subjecte intencionadament vol causar

un resultat. No hi ha preterintencionalitat si la conducta inicial era im-
prudent.
• Es produeix finalment un resultat lesiu de més gravetat que el proposat.
• Hi ha una relació de causalitat i imputació objectiva entre l'acció dolosa

i el resultat imprudent. Convé insistir que per a poder imputar objectiva-
ment aquest resultat –encara que sigui només a títol d'imprudència– és
necessari que es tracti d'un resultat la producció del qual el subjecte hauria
pogut preveure i hauria hagut de preveure, i no d'un resultat merament
fortuït. Per a expressar-ho amb un exemple: si un subjecte empeny un altre
amb ànim de lesionar-lo, i aquest cau al terra amb tan mala fortuna que
el seu cap colpeja contra el terra i es desnuca, no som davant un cas de
preterintenció, ja que la mort finalment esdevinguda no és objectivament
imputable (o, si es prefereix parlar en termes de causalitat, no està unida a
l'acció per un vincle previsible: per a l'home mitjà situat ex ante, empènyer
lleument una altra persona no constitueix una conducta de la qual sigui
previsible que es pugui derivar un resultat de mort). Aquest supòsit haurà
de ser sancionat únicament, si fos possible, per l'empenta propinada i la
mort produïda no es considera ni tan sols típica. En canvi, la qualificació
canviaria si un subjecte propina un cop de puny a un altre durant una
discussió que té lloc, posem per cas, en un moll format per roques d'arestes
enormes i afilades: en aquest context, sí que és previsible que d'un cop
de puny es pugui derivar un cop mortal, de manera que hi ha causalitat i
imputació objectiva del resultat més greu finalment produït. Sempre que,
en aquest últim cas, l'ulterior resultat més greu no hagi estat inclòs pel dol
de l'autor, ja que, si és així, respondria per un únic delicte dolós (amb dol
eventual) pel resultat esdevingut.
La doctrina distingeix entre preterintenció homogènia i heterogènia. La primera

es dóna quan el resultat estimat i el produït constitueixen delictes del mateix
gènere (es volia causar una lesió lleu i se'n causa una de greu). L'heterogènia
es produeix quan es dóna lloc a delictes diferents (lesions-homicidi).
Fins fa uns quants anys (concretament la reforma de l'anterior Codi penal

efectuada el 1983), tots dos supòsits rebien el mateix tractament, i es castiga-
va també pel segon resultat encara que fos purament fortuït. Tanmateix, ai-
xò violava clarament el principi de culpabilitat, i el 1983 es va introduir una
reforma que eliminava ja el càstig pel resultat fortuït. En l'actualitat, el Codi
penal de 1995 omet per complet qualsevol referència expressa al tema, de ma-
nera que la solució a aquest tipus de casos s'ha d'obtenir per via interpretativa.
Doctrinalment i jurisprudencialment, la solució més acceptada per a aquests
casos és la d'aplicar un concurs ideal de delictes entre la conducta inicial do-
losa en grau de temptativa i la conducta consumada imprudent. Així, en el
cas de qui, volent lesionar, acaba produint una mort que podia haver previst i
havia d'haver previst i haver evitat (el cas del moll que abans proposàvem), es
castigaria per la temptativa de lesions doloses en concurs ideal amb l'homicidi
imprudent consumat. Parlem de concurs ideal perquè aquesta és la figura que
s'aplica quan un mateix fet dóna lloc a dos delictes diferents –ho estudiarem
en el mòdul 6–; en aquest cas, l'aplicació tan sols de les lesions no inclouria
tot l'injust produït, de la mateixa manera que castigar tan sols per l'homicidi
imprudent no tindria en compte el desvalor inicial de la conducta, que era el
de lesionar dolosament.
9.4. L'error sobre elements accidentals
D'acord amb l'apartat segon de l'article 14 del Codi penal, "l'error sobre un Exemple
fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n'impedeix
A, que ha mantingut detingut
l'apreciació". il·legalment B durant setze di-
es, el posa en llibertat creient
que únicament han transcorre-
Amb aquesta formulació queden equiparats els efectes de l'error vencible i gut catorze dies des de la seva
detenció (article 163.3 en rela-
l'invencible: el desconeixement de l'autor sobre la concurrència de l'element ció amb el 163.1).
qualificador impedeix l'aplicació del tipus o subtipus qualificat o agreujat (sub-
sisteix el tipus bàsic, aquest sí realitzat amb dol).
Exemple
En el Codi penal no s'estableix res, al contrari, sobre l'error invers, en principi A, que ha mantingut detingut
il·legalment B durant quatre
equiparable, sobre una circumstància privilegiant (o, des d'una altra perspec- dies, el posa en llibertat creient
que han transcorregut menys
tiva, error directe sobre el tipus bàsic), i hi concorre realment el tipus bàsic.
de 72 hores des de la seva de-
tenció (article 163.1 en relació
amb el 163.2).
Aplicar en aquests casos el tipus bàsic constituiria un trencament del principi
de culpabilitat (cal tenir en compte en tot cas que únicament seria possible en
la majoria dels casos l'aplicació d'un tipus bàsic dolós –perquè la imprudència
no es troba incriminada–, quan el subjecte ha actuat desconeixent la concur-
rència d'una de les seves circumstàncies). La solució més raonable passa per
entendre que el tipus bàsic realment verificat només constitueix un subtipus
agreujat en relació amb el subtipus (privilegiat) que es creia estar realitzant i
aplicar-hi, llavors, la regla que conté l'article 14.2 (aplicació del subtipus pri-
vilegiat).
D'altra banda, es discuteix el tractament que cal dispensar a l'error invers sobre Exemple
una circumstància qualificant o agreujant, és a dir, a la suposició de la con-
• A, que ha mantingut de-
currència d'un subtipus agreujat (en la realitat hi concorre el tipus bàsic) o a tingut il·legalment B du-
l'igualment equiparable error directe sobre una circumstància privilegiant (o, rant catorze dies, el posa
en llibertat creient que ja
des d'una altra perspectiva, error invers sobre el tipus bàsic). Malgrat que es han transcorregut setze di-
es des de la detenció (arti-
tracta d'una qüestió extraordinàriament complexa, el més raonable en aquests cle 163.1 en relació amb el
163.3).
casos és aplicar-hi el tipus bàsic i el subtipus privilegiat, respectivament, únics
concurrents en la realitat. • A, que ha mantingut detin-
gut il·legalment B durant
menys de 72 hores, el po-
sa en llibertat creient que
han transcorregut quatre
dies des de la detenció (ar-
ticle 163.2 en relació amb
el 163.1).
Resum
En aquest mòdul hem començat l'estudi de la teoria del delicte; per tant, in-
teressava fer èmfasi en la seva organització estructural, i introduir les grans
categories o elements que el componen. A més d'aquesta tasca introductòria,
el mòdul se centra ja en la primera part de l'estudi de l'antijuridicitat: la seva
expressió a través del tipus.
En l'estudi del tipus, hem partit de la sistemàtica més estesa, que considera que
l'injust tipificat s'integra d'una part objectiva i una de subjectiva. A la primera
d'aquestes parts pertany l'estudi dels elements del fet típic, l'acció, i la relació
de causalitat i imputació objectiva (en els delictes de resultat material); d'altra
banda, atenent les especificitats pròpies de la tipicitat objectiva en els delictes
omissius, es dedica a aquests una atenció diferenciada.
En el tipus subjectiu hem estudiat les dues formes possibles de comissió del
delicte des del punt de vista intern a l'autor (dol i imprudència) i hem dedicat
un apartat diferenciat a l'error de tipus (que en cas que hi concorri impedeix
precisament l'existència de dol).
Exercicis d'autoavaluació
Contesteu les diferents qüestions tenint en compte que a cada pregunta només li correspon
una resposta correcta:
1. Si A aconsegueix, mitjançant un engany, que B sostregui la cartera que porta C i que és

propietat de D, subjecte(s) passiu(s) d'un delicte contra el patrimoni és (són)...
a) B.
b) C.
c) D.
d) C i D.
2. El responsable d'una indústria paperera que intueix els efectes presumiblement nocius
per al medi ambient d'un nou producte per a blanquejar el paper i n'ordena la utilització
malgrat assumir en tot cas el risc d'una probable contaminació que, en principi, ni busca
ni vol, actua...
a) amb dol directe, de primer grau.

b) amb dol de conseqüències necessàries.
c) amb dol eventual.
d) amb imprudència conscient.
3. La comissió per omissió...
a) implica la imputació de la no-disminució del risc per al bé jurídic.

b) requereix la posició de garant.
c) és un delicte de mera inactivitat.
d) només es pot cometre dolosament.
4. L'omissió pròpia...
a) implica sempre l'equiparació amb l'acció.

b) implica l'equiparació amb l'acció quan es donen determinats requisits.
c) implica la imputació del resultat com si s'hagués causat.
d) implica la imputació de la no-disminució del risc per al bé jurídic.
5. El Codi penal tracta l'error sobre un element del tipus...
a) rebaixant la pena en un grau si és vencible i en dos graus si és invencible.

b) excloent-ne sempre la responsabilitat criminal.
c) rebaixant en tot cas la pena en un o dos graus.
d) excloent-ne la pena si és invencible i remetent, si escau, a la imprudència si és vencible.
6. El bé jurídic és...
a) l'objecte materialment destruït per l'acció.

b) el valor tutelat per la norma.
c) el conjunt d'objectes susceptibles de ser perjudicats.
d) l'interès de la víctima.
7. Un delicte de mera activitat...
a) no requereix la imputació objectiva d'un resultat material.

b) requereix la imputació de la lesió del bé jurídic.
c) es consuma amb la posada en perill del bé jurídic sense que requereixi en cap cas la lesió
efectiva d'aquest.
d) no requereix la comprovació de la lesió o posada en perill del bé jurídic.
8. Un delicte de perill abstracte...
a) requereix la imputació objectiva d'un resultat material.

b) requereix la imputació de la lesió del bé jurídic.

c) es consuma amb la posada en perill del bé jurídic sense que requereixi en cap cas la lesió
efectiva d'aquest.
d) no requereix la comprovació de la lesió o posada en perill del bé jurídic.
9. Els elements subjectius del fet típic...
a) no es poden donar en els delictes de mera activitat.

b) pertanyen a la culpabilitat.
c) pertanyen al tipus d'injust.
d) es donen en tots els delictes que admeten la modalitat imprudent.
10. En un delicte que només admet la modalitat dolosa, l'absència del dol determina...
a) l'atipicitat.
b) la imprudència.
c) la justificació.
d) l'error sobre el tipus.
Solucionari
Exercicis d'autoavaluació
1.�c
2.�c
3.�b
4.�d
5.�d
6.�b
7.�a
8.�c
9.�c
10.�a
Glossari
acció f Significat expressat mitjançant un comportament humà.
antijuridicitat f Contrarietat al dret.
bé jurídic m Valor tutelat per l'ordenament; si la tutela és penal, serà un bé jurídic penal.
comissió per omissió f No-realització del comportament per qui té una posició especial
de deure (posició de garantia) i que, atès el sentit del text legal, s'equipara a la causació d'un
determinat resultat que s'imputa a l'omissió.
culpa f vegeu: imprudència.
delicte m Comportament humà típicament antijurídic i personalment exigible.
dol m Coneixement (i voluntat) de la realització del fet típic. Component del tipus d'injust
en els delictes només susceptibles de ser comesos de manera dolosa i manera més greu de
culpabilitat en la resta.
dolus malus loc Coneixement de la realització del fet típic i del seu caràcter antijurídic.
dolus naturalis loc Coneixement de la realització del fet típic.
error de tipus m Desconeixement de la realització del fet típic.
imprudència f Forma menys greu d'imputació subjectiva de la conducta, realitzada sense

dol i en què el subjecte, infringint el deure de cura que li era personalment exigible, podia
preveure i havia de preveure i evitar.
justificació f Conformitat al dret d'una conducta típica.
norma penal f Regla jurídica que defineix una conducta –és a dir, que prohibeix– com a
delicte i a la verificació del qual associa una pena.
omissió f No-realització d'un comportament esperat i adequat.
tipicitat f Qualitat del comportament de rellevància penal que implica la seva coincidència
amb la descripció d'un precepte penal i la verificació de la seva significació jurídica.
Bibliografia
Cancio Meliá, M. (2001). Conducta de la víctima e imputación objetiva en Derecho penal. Bar-
celona: J. M. Bosch.
Corcoy Bidasolo, M. (1989). El delito imprudente. Criterios de imputación del resultado. Bar-
celona: Bosch.
Díaz y García-Conlledo, M. (2008). El error sobre los elementos normativos del tipo penal.
Madrid: La Ley.
Díez Ripollés, J. L. (1990). Los elementos subjetivos del delito. Bases metodológicas. València:
Tirant lo Blanch.
Dopico Gómez, J. (2006). Omisión e injerencia en Derecho penal. València: Tirant lo Blanch.
Fakhouri Gómez, Y. (2014). Delimitación entre error de tipo y error de prohibición. València:
Tirant lo Blanch.
Feijóo Sánchez, B. J. (2001). Resultado lesivo e imprudencia: estudio sobre los límites de la
responsabilidad penal por imprudencia y el criterio del "fin de protección de la norma de cuidado".
Barcelona: J. M. Bosch.
Gimbernat Ordeig, E. (1990). Delitos cualificados por el resultado y causalidad (reimpr.).

Madrid: Ramón Areces.
Huerta Tocildo, S. (1984). Sobre el contenido de la antijuridicidad. Madrid: Tecnos.
Lascuraín Sánchez, J. A. (2002). Los delitos de omisión. Fundamentos de los deberes de ga-
rantía. Madrid: Civitas.
Laurenzo Copello, P. (1999). Dolo y conocimiento. València: Tirant lo Blanch.
Maraver Gómez, M. (2014). Principio de confianza en Derecho penal. Madrid: Civitas.
Martínez-Buján Pérez, C. (2013). El contenido de la antijuricidad. València: Tirant lo Blanch.
Martínez Escamilla, M. (1992). La imputación objetiva del resultado. Madrid: Edersa.
Molina Fernández, F. (2001). Antijuridicidad penal y sistema del delito. Barcelona: J. M.

Bosch.
Ragués i Vallès, R. (1999). El dolo y su prueba en el proceso penal. Barcelona: Bosch.
Rodríguez Montañés, T. (1994). Delitos de peligro, dolo e imprudencia. Madrid: UCM/CEJ.
Silva Sánchez, J. M. (1986). El delito de omisión. Concepto y sistema. Barcelona: Ed. Bosch.

Modulo 2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modulo 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Introducció a la

teoria del delicte.

Joan Carles Carbonell Mateu

1. El concepte de delicte i la seva estructura.................................. 7

2. Consideracions generals sobre l'antijuridicitat......................... 12

3. Tipicitat. Qüestions generals.......................................................... 22

4. Tipicitat objectiva (I). Elements del fet típic. L'acció.............. 31

5. La tipicitat objectiva (II). La tipicitat en els delictes

5.2. El tractament del problema des del prisma de la causalitat.

6. Tipicitat objectiva (III). El tipus en els delictes d'omissió....... 52

7. Tipicitat subjectiva (I). El dol........................................................ 62

8. Tipicitat subjectiva (II). La imprudència.................................... 71

Comencem en aquest mòdul l'estudi del que s'acostuma a denominar teoria

En el conjunt dels mòduls 2, 3, 4 i 5 pretenem explicar els diferents elements

Una vegada exposada la columna vertebral del delicte, el mòdul se centra en

Els objectius d'aquest mòdul són els següents:

3. Oferir el concepte d'antijuridicitat i explicar per què el seu estudi té lloc

4. Desenvolupar l'estudi de la tipicitat, distingint, en la línia doctrinal domi-

5. Diferenciar i estudiar separadament cada un dels elements del tipus objec-

6. Dedicar una atenció específica a la tipicitat objectiva en els delictes

1. El concepte de delicte i la seva estructura

1.1. De la definició sintètica a la definició analítica de delicte

Al llarg de la història de la dogmàtica penal s'han intentat oferir múltiples de-

1) En primer lloc, hi ha d'haver un comportament�humà que, com veurem,

El delicte es concep com un comportament humà típic, antijurídic (o

Aquesta descomposició analítica del delicte presenta una utilitat indubtable.

Normalment, la presència d'aquests quatre elements (comportament humà,

1.2. Adequació del concepte doctrinal de delicte a la definició

Una vegada examinat el concepte de delicte comunament acceptat per la doc-

"són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per

• el pressupòsit d'un comportament� humà es consagra expressament en

• l'element de la tipicitat es troba implícit en l'expressió penat per la llei;

• l'element de l'antijuridicitat també es pot entendre reflectit en l'expressió

di lliga, en efecte, la conseqüència d'eximir de responsabilitat (si hi con-

• quant a la culpabilitat, la definició legal no hi fa referència expressa com a

2. Consideracions generals sobre l'antijuridicitat

2.1. El concepte d'antijuridicitat

2.1.1. Les concepcions objectiva i subjectiva de l'antijuridicitat i

• Una concepció imperativa de la norma penal desemboca en el que ano-

• En canvi, concepcions de la norma de caràcter valoratiu o predominant-

La claredat terminològica en tot aquest context esdevé de primordial importància. Convé

1)�Una�concepció�subjectiva�de�l'injust, que l'identifiqui abans que res amb

• Sancionar ja la fase merament preparatòria, és a dir, els comportaments de

• Sancionar la temptativa del delicte amb la mateixa pena que el delicte

2)�Una�concepció�objectiva�de�l'injust, en canvi, centrada en el desvalor de

• La sanció de la fase preparatòria es restringiria únicament als comporta-

2.1.2. Les concepcions dualistes o mixtes de l'antijuridicitat

Doncs bé, segons la concepció dualista majoritària, l'injust del comportament

1)�Una�part�o�dimensió�objectiva�del�tipus (que se sol denominar tipus ob-

2)�Una�part�o�dimensió�subjectiva de la conducta (tipus subjectiu, en què

Els elements�subjectius�del�tipus�o�de�l'injust són elements pertanyents al fur intern

2.2.2. Funció interpretativa o teleològica

La consideració del bé jurídic protegit per un determinat tipus delictiu té

Un immillorable exemple d'això es pot trobar en un important corrent jurisprudencial

En múltiples ocasions, la qüestió rellevant a aquests efectes resideix precisament a desco-

2.2.3. Funció de garantia o politicocriminal

En altres paraules, es tracta de determinar quan l'objecte de protecció

La determinació de quins béns jurídics mereixen ser penalment protegits (o la

Doncs bé, en aquest sentit, l'intent més consistent de dotar el bé jurí-

En efecte, si la consagració de la llibertat com a valor superior de l'ordenament

cial d'aquella en el nostre sistema constitucional de valors, sembla de tota lò-

Obligacions constitucionals de penalització

La virtualitat crítica de les actituds constitucionalistes respecte del bé jurídic

2.3. Relació entre tipicitat i antijuridicitat