Ibrahem Maaroufi, Roger Romagosa i Oriol Tarté

Pràctica de torsiò

En aquesta pràctica el que realitzarem serà el càlcul de la deformació angular d’un

cos. Per poder duur a terme aquest procediment utilitzarem la següent fòrmula:

On - Mt el moment torsor [N∙m]

-L longitud de l’eix [m]
- Ip moment polar d’una superfície plana [m4]
-G mòdul de rigidesa o mòdul tallant [N/m2] -
Φ deformació angular [rad]

Tenim les següents dades per poder efectuar els càlculs.

- XO = 0 → m= 0 Kg
- X1= 1mm → m= 2 Kg
- Diàmetre interior= 1,6 cm
- Diàmetre exterior= 2 cm
- Longitud de la barra=27,5cm
- Barra torsió= 75cm
- E= 200x10^9 Pa
- v=0,4

Llavors amb aquestes dades som capaços de calcular tot el necessari per poder
utilitzar la fòrmula.

Ip= ℼ/(32) · ((0,02^4)-(0,016^4))= 9,27x10^-9

G= E/2·(1+v)= 7,14x10^10

Aplicant la fòrmula anterior obtenim que = 0,06

Pràctica flexió
1.
L (longitud de la placa) 47 cm

b (amplitud de la placa) 2.5 cm = 0.025 m

h (gruix de la placa) 0.4 cm = 0.004 m

A = bsencera · h (Area secció) 0.025 · 0.004 = 0.001 m2

2.
P (m = 1 kg) (pes) 1 · 9.81 = 9.81 N

Mmàx = L · P (Moment) 0.47 · 9.81 = 4.61 N·m

3.
σmàx = F/A (Tensió ) 9.81 / 0.001 = 9810 Pa

σfluència (Tensió acer) 250 · 106 Pa

4.
3
−𝑃𝐿
𝑌 𝑇
= 3𝐸𝐼

1 3 1 3 −10 4
𝐼 = 12
·𝑏·ℎ = 12
· 0. 025 · 0. 004 = 1. 333 · 10 𝑚

Eacer = 2 · 1011 Pa

3
−𝑃𝐿 − 9.81 · 0.47
3
𝑌 𝑇
= 3𝐸𝐼
= 11 −10 = 0. 0128 𝑚 = 12. 8 𝑚𝑚
3 · 2 · 10 · 1.333 · 10

5. Experimental
yA (m = 0 kg) 0 mm

yB (m = 1 kg) 6.85 mm

Conclusions

Veiem que la deformació real és molt menor a la teorica.

Això pot ser per diversos motius, com és l’estat del material, que pot haver perdut
flexibilitat amb el pas del temps, a errors humans o errors en l’aparell de mesura.
Tot i això el resultat és bastant proper al real.
Pràctica de la molla

1. Breu descripció del que s’ha fet en aquesta pràctica (màxim 5 línies):

En aquesta pràctica hem pogut experimentar la deformitat d’una molla partint d’una
situació de compressió i després sent alliberada. Hem treballat amb material de molt
bona exactitud i amb una variació de pes notable.

2. Càlcul de la constant d’elasticitat “k” de la molla:

Per al càlcul de la constant hem utilitzat la fórmula que ve donada per;

k = F/x → k = (0,8075kg x 9,81m/s2) / (1,4cm) = 5,65N/cm

Massa (kg) Pes (N) Deformació (cm)

0,8075 7,92 1,4

0,064 0,627 0,11

3. Representar els dos gràfics i les corresponents rectes de regressió. Força (N) eix
de les ordenades, deformació (m) eix de les abscisses i determinar la constant k.
4. Calculeu quan s’ha de comprimir la molla, per tal que el bloc d’acer arribi a
l’alçada màxima del mecanisme amb velocitat nul·la (energia cinètica nul·la).
Suposeu que no existeix força de fregament. Tot seguit, feu la prova comprimint la
molla amb el bloc d’acer deixant-lo anar i mitjançant la visualització de la gravació
comproveu els resultats.

Un cop fet el càlcul de la k, es comparen els valors reals i teòrics de la deformació

de la molla.

Valor real: 0,11 cm (extret a partir del metre incorporat).

Valor teòric = m·g·h0 + 1/2·k·(Δx)^2 = m·g·hmax

0,064kg·9,81m/s2·6,5cm + 1/2·5,65N/cm·(Δx)^2 = 0,064·9,81m/s2·8,7cm
2,825·(Δx)^2 = 1,682J
Δx = (1,381/2,825)^0,5 = 0,69cm

Valor teòric: 0,69 cm (no es tenen en compte forces de friccions ni cap tipus
d’impediment en la major eficiència de recorregut de la molla).

5. Conclusions de la pràctica. Discutiu els resultats obtinguts per cada molla i

justifiqueu les possibles diferències entre els resultats calculats i els visualitzats en
la gravació.

Un cop acabada la pràctica, podem destacar que el fet que, el propi error de la
mesura i les diverses forces que actuen sobre la molla, fan que el resultat de la
deformació varia una mica. Destacar que el valor teòric, que hauria de ser el més
encertat sense tenir en compte les forces de fricció es separa només per 0,5 del
valor real.