Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

PLA LECTOR DE CENTRE

PLC

INS GALLECS

Mollet del Vallès

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 1 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

PLA LECTOR DE CENTRE

1. INTRODUCCIÓ.

1.1. PER QUÈ I PER A QUÈ UN PLA DE LECTURA?

Fomentar la lectura ha sigut sempre, per sort, un dels objectius principals de totes les
persones que, d’una manera o d’altra, han tingut la responsabilitat d’educar les noves
generacions, almenys des de la generalització de l’educació bàsica a tota la població i
no només als descendents de les classes econòmicament altes. Ensenyants,
bibliotecaris, escriptors i escriptores, professionals de l’animació sociocultural i també,
cada vegada més, pares i mares, s’han plantejat com transmetre l’interés per la lectura
als nois i a les noies amb més possibilitats d’èxit per crear-los l’hàbit lector i iniciar-los
en el camí de l’aprenentatge autòcton: és a dir, que siguin capaços d’aprendre a
aprendre.
Perquè, en realitat, si hi ha alguna cosa que ningú no posa en dubte és que una de les
finalitats primordials de l’educació ha de ser aconseguir ciutadans lectors. Sobretot,
perquè sense l’adquisició d’aquesta habilitat privem les persones del coneixement
personal cívic i cultural necessari per a moure’s en la societat amb autonomia conscient
i llibertat plena.
Naturalment, aquesta idea ha sigut sempre compartida pel professorat del centre que,
des de fa temps, l’ha tinguda en compte en la pràctica docent diària, tal com es
comprova fent un repàs a les activitats fetes en cursos anteriors i que tenen relació
directa amb el foment de l’hàbit de la lectura i també de l’escriptura. No obstant això,
des de la nostra responsabilitat professional i conscients que sempre es pot –i es deu–
millorar, veiem la necessitat de concretar un pla de foment de la lectura que sigui
capaç d’unificar estratègies, optimitzar recursos i sistematitzar accions per a obtenir
resultats més satisfactoris entre l’alumnat del centre que augmentin els índexs lectors,
afavoreixin la comprensió lectora i que impliquin l’aprenentatge de les competències
bàsiques, especialment:

a) la comunicació lingüística,
b) el tractament de la informació i la competència digital,
c) la competència cultural i artística,
d) la competència per a aprendre a aprendre.

La decisió d’elaborar el pla de foment de la lectura del centre, per altra banda –i és just
reconèixer-ho–, s’ha vist afavorida pel context normatiu vigent que incideix de manera
especial i clara en aquest aspecte educatiu, tal com veiem reflectit en el marc normatiu.

Per tant, queda ben clar que fomentar la lectura forma part de les obligacions
professionals del professorat: de tot el professorat, amb independència del nivell, cicle
o matèria que s’imparteixi o del departament a què es pertanyi. La lectura esdevé, a
més, contingut curricular, reforçant d’aquesta manera la trajectòria didàctica
Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE
Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 2 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

del professorat que ha mostrat sempre una actitud positiva i dinàmica

envers el foment lector com a pràctica educativa rellevant, i restant
arguments als qui l’han vista només com un recurs secundari o associat a
unes àrees determinades de caràcter exclusivament lingüístic.
Com digué Álvaro Marchesi en un article sobre l’informe Pisa publicat per la revista Aula
de Innovación Educativa, núm. 139, «l’èmfasi en la lectura pot ser un dels instruments
més poderosos per a millorar les capacitats dels nostres alumnes i, al mateix temps,
per a renovar els mètodes d’ensenyament dels professors i per a incrementar l’interés
dels estudiants». I nosaltres, n’estem d’acord. Entre altres arguments, perquè
l’adquisició de l’hàbit de la lectura no respon a una evolució natural. Els nois i les
noies s’ensenyen a llegir perquè algú els ensenya. Es tracta d’una adquisició que
pertany a l’àmbit cultural i que forma part d’un procés més general d’accés al
llenguatge. En conseqüència, és necessari un context social i familiar que n’estimuli
l’aprenentatge.
I aquesta és precisament una de les nostres finalitats com a docents: facilitar-los
l’adquisició de l’hàbit de la lectura, amb molta cura, però, sense imposicions. En
altres paraules: hem de ser mediadors i fer de pont entre els llibres i els alumnes,
estimular-los i, sobretot, orientar-los en les lectures.
El problema, com és habitual, es planteja a l’hora de portar a la pràctica una idea i un
objectiu compartit per tots, perquè a la nostra aula o a la nostra assignatura cadascun
dels docents podem fer coses, però, sens dubte, és molt més efectiu si tot el que es fa
–per exemple, en favor de la lectura– es fa d’una manera coordinada, coherent i
conjunta: és a dir, si es fa amb un pla de foment de la lectura.

1.2. QUÈ EN DIU LA NORMATIVA?

 Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d'educació (BOE núm. 106, de 4.5.2006)

Educació primària
article 19.3
A fi de fomentar l'hàbit de la lectura, s'hi ha de dedicar un temps diari.

Educació secundària
article 26.2
[...] A fi de per promoure l'hàbit de la lectura s'hi dedicarà un temps a totes les
matèries.
article 113. 3
[...] Les biblioteques escolars han de contribuir al foment de la lectura i que
l'alumne accedeixi a la informació i a altres recursos per a l'aprenentatge de les
àrees i matèries i es pugui formar en l'ús crític d'aquests recursos.

 Decret 181/2008, de 9 de setembre,

pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació
Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE
Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 3 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

infantil (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5317, pàg. 11008, de 12.2.2009)

(DOGC núm. 5216, 16.9.2008) objectiu de cicle número 9
Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text
oral i l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de
manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

 Decret 142/2007 de 26 de juny,

pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC
núm. 4915, 29.6.2007)article 88.5 La lectura és un factor fonamental per al
desenvolupament de les competències bàsiques i ha d'estar inclosa en el
desenvolupament de totes les àrees. els centres, en organitzar la seva pràctica
docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la
lectura.

 Decret 143/2007, de 26 de juny,

pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria
obligatòria (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5515, pàg. 89641, de 27.11.2009)
(DOGC núm. 4915, 29.6.2007)article 7.5 Els centres fomentaran la lectura en
totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les
competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.

article 8.2 En totes les matèries es treballaran la comprensió lectora, l'expressió

oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació,
i l'educació en valors.

article 8.5
Els centres podran organitzar programes de reforç per afavorir l'èxit escolar per a
l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge que accedeix a l'educació secundària, d'acord
amb el que estableix el decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació
primària a aquests efectes.[...]

2. ON SOM: ANÀLISI DEL CONTEXT

2.1. HISTÒRIA DE L’INS GALLECS.

L’IES Gallecs va iniciar les seves activitats docents com a IES-III a les instal·lacions
provisionals de l’actual Centre Cívic L’ERA, al carrer Cervantes de Mollet del Vallès, al

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 4 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

barri de la Plana Lledó. En un principi no tenia un nom definit, i per aquesta raó se
l’anomenava IES-III, perquè era el tercer Institut en funcionament a la ciutat de
Mollet.

Posteriorment es batejà amb el nom d’IES GALLECS, impartint ensenyaments de 1r i

2n curs de BUP i primer cicle d’FP Administratiu. El seu Claustre estava format per uns
15 Professors/es. L’alumnat havia d’acabar els estudis de 3r de BUP i de COU
traslladant-se a l’antic Institut de Batxillerat Vicenç Plantada (actual IES Vicenç
Plantada) i els estudis de segon cicle d’FP a l’Institut de Formació Professional (actual
IES Mollet). En total hi havia uns 5 grups amb uns 200 alumnes.

Durant el curs 1996-97 l’IES GALLECS es va traslladar a les noves instal·lacions

actuals, fruit de la construcció per part del Departament d’Educació de la Generalitat
d’un gran centre nou, al davant de les Pistes d’Atletisme i al final del Passeig de Cesc
Bas, al barri de Can Borrell.

El trasllat i la inauguració de les noves instal·lacions van coincidir amb la redistribució

d’ensenyaments professionals a la ciutat i la posada en funcionament de la Reforma
Educativa i implantació generalitzada de l’ESO. El Claustre va fer un salt qualitatiu de
15 a 110 professors7es, mentre que l’alumnat superava el miler d’alumnes.

En el nou edifici, l’IES Gallecs imparteix ensenyaments d’ESO, Batxillerats Científic,

Tecnològic i d’Humanitats, Cicles Formatius de Grau Mitjà de Gestió Administrativa,
Comerç i Cures Auxiliars d’Infermeria (CAI), i Cicles Formatius de Grau Superior
d’Educació Infantil, Integració Social, Administració i Finances, Gestió Comercial i
Màrqueting, Animació d’Activitats Físico-Esportives.

Les bases del funcionament actual es van assentar en el període 1997-2001, amb un
model de gestió basat en la recerca d’una cultura de centre i l’organització general
pedagògica basada en una estructura horitzontal d’Equips Docents i una estructura
vertical de Departaments.

Aquest model de funcionament es va consolidar en el període 2001-05 amb una

reestructuració dels dissenys curriculars d’ESO i Batxillerat, reforçament de l’acció
tutorial, aposta decidida per potenciar les àrees instrumentals (matemàtiques i llengües
catalana i espanyola), estratègies d’agrupament de l’alumnat per ritmes i nivells
d’aprenentatge en l’ensenyament obligatori, creació de la borsa de treball i crèdits
específics de centre en la Formació Professional, projectes d’innovació, etc.

La materialització i assoliment d’aquesta organització i model pedagògic han estat

possibles per la implicació i l’esforç de tota la Comunitat Educativa (Professorat, AMPA,
Personal d’Administració i Serveis PAS, administració municipal i educativa) i sobretot
d’una majoria del Professorat del Claustre que ha donat suport a aquest model directiu
participatiu.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 5 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

2.2. L’ENTORN DE L’INS I LA TIPOLOGIA ESCOLAR DELS NOSTRES

ALUMNES.

L’IES GALLECS està ubicat en un extrem del barri de recent construcció de Can Borrell,
a la zona nord-oest de la ciutat i a tocar de l’espai natural de Gallecs (inclòs en el Pla
d’Espais d’Interès Natural PEIN), que constitueix un recurs d’educació ambiental molt
important per la nostra acció educativa.

Al costat mateix de l’IES Gallecs tenim la Llar d’Infants Municipal La Xarranca, que
permet absorbir alguns alumnes en pràctiques del nostre Cicle Formatiu de Llar
d’Infants, de la família Professional de Serveis. Tanmateix els alumnes d’aquesta Llar
d’Infants i d’altres més properes es traslladen a final de curs a l’IES en les
intervencions del Crèdit de Síntesi d’aquesta Família Professional.

Tenim al davant mateix les Pistes Municipals d’Atletisme, que constitueixen també un
recurs imprescindible com instal·lació en la pràctica esportiva dels nostres alumnes, ja
siguin d’ESO o del Cicle Formatiu d’Animació d’Activitats Físico-Esportives.

El nostre alumnat procedeix bàsicament dels tres CEIPS més propers a l’Institut, com
són el CEIP Joan Abelló, el CEIP Princesa Sofia i el CEIP Sant Vicenç. En aquest
aspecte l’IES recull per tant l’alumnat de la zona nord de la ciutat, amb la tipologia
característica dels dos barris d’aquesta zona: el barri de Can Pantiquet (més antic i
consolidat) i el de Can Borrell (barri nou, amb famílies joves i de recent arribada a la
ciutat).

Malgrat tot en els darrers cursos s’està trencant aquesta tendència, i l’IES GALLECS
comença a tenir una forta demanda d’alumnat provinent d’altres CEIPS i zones de la
ciutat. En el darrers cursos 2004-05 i 05-06 l’IES GALLECS ha estat el centre amb més
demanda de preinscripció a 1r d’ESO.

Els ensenyaments de Batxillerat estan consolidats amb la seva matrícula i amb els
grups actuals, nodrint-se dels propis alumnes de l’IES quan acaben l’ensenyament
obligatori i també d’altres centres concertats de la ciutats, sobretot del Centre d’Estudis
Mollet.

Pel què fa als ensenyaments professionals, com que l’oferta de Cicles Formatius és
comarcal, rebem alumnat de tota la comarca del Vallès Oriental i també de comarques
veïnes (sobretot del Vallès Occidental i Osona) que, d’acord amb els seus interessos
professionals, opten pel nostre IES.

L’alumnat nouvingut a Catalunya, sobretot del Magreb però també darrerament dels
països de l’est (Polònia, Bulgària, Ucraïna, ...) i de l’Amèrica llatina (sobretot Equador
però també Colòmbia, Xile, ..) comença a tenir una gran importància en el sistema
educatiu de tota la ciutat, especialment en l’ESO. La Comissió d’Escolarització vetlla pel
repartiment equitatiu d’aquest alumnat en els tres IES i centres concertats de Mollet.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 6 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

Som un centre integrador, i la lectura ha de ser un eix més que ens ha de portar cap a
l’èxit sociolingüístic. Les nostre parelles lingüístiques també formen part del nostre Pla
Lector de Centre.

 El perfil social de l’alumnat del nostre centre ens revela un índex de lectura baix
a nivell familiar. Una gran quantitat dels nostres alumnes no llegeixen
habitualment a casa, i tampoc disposen de la motivació necessària. No reben
l’estímul familiar de la lectura.
 Això és fàcilment detectable en l’àmbit de llengües quan des de primer d’ESO el
professorat detecta mancances molt greus pel que fa a la competència
lectoescriptura. Molts alumnes es presenten en l’educació secundària amb un
bagatge pobríssim de lectures i de capacitat lectora i expressiva. Això ens mou
a posar les eines necessàries perquè aquests alumnes recuperin o trobin el gust
per la lectura i desenvolupin les habilitats comunicatives i emotives que els pot
proporcionar una formació lectora adient.
 No és suficient, però el bagatge que proporcionen les lectures obligatòries de
llengua catalana i de llengua castellana. Molts alumnes són les úniques lectures
que fan al llarg de la seva adolescència. De fet, l’objectiu d’aquestes lectures no
va tant en el propi plaer lector sinó que persegueixen l’assoliment d’altres
continguts relacionats en l’àmbit lingüístic.

3. EL PLA LECTOR DE L’INS GALLECS

3.1. TRETS D’IDENTITAT

Segons les nostres necessitats ens calen els següents OBJECTIUS:

o Formar nous lectors que millorin les seves prestacions lectores.

o Potenciar la lectura a l’ESO.
o Millorar els hàbits lectors dels nostres alumnes.
o Afavorir la competència lectora en l’alumnat nouvingut.
o Potenciar l’ús real i dinamitzador de la biblioteca del centre i de les
biblioteques del seu entorn.
o Establir convenis amb els espais lectors del municipi.
o Establir xarxes de col·laboració amb les editorials.
o Elaborar i promoure activitats al centre relacionades amb la lectura.

Si els pressupòsits que assumeix el nostre institut en el seu Projecte educatiu són de
qualitat i millora constants cal estirar aquest camí traçat cap a l’alumnat. Això vol dir
que els nostres alumnes milloraran la recepció del procés d’ensenyament-aprenentatge
si milloren el seu procés de comprensió lectora en general, i en particular, de ben
segur, podran encetar amb més maduresa i coneixement del món el llarg camí de
dificultats i esforços que els espera al llarg de les seves vides. Seran ciutadans
competents en tots els àmbits si s’han format en una base lectora sòlida i lliure que els
permetrà conèixer i desxifrar el món que els envolta en tots els seus àmbits i
necessitats.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 7 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

3.2. LÍNIA METODOLÒGICA

El punt de sortida ha de ser ideològic. Si no ens ho creiem predicarem en el desert.

S’ha de mirar l’ampolla mig plena. L’èxit no s’haurà de valorar quantitativament sinó
qualitativament. No busquem estadístiques ni realitats amagades. Implantar un pla
lector no és bufar i fer ampolles, cal adaptar-se i comprendre el que es demana, el
professorat i l’alumnat plegats. El pla lector, recordem-ho no cerca lectors destres i
especialitzats, cerca el gust per la lectura.

PROPOSTES DE CONCRECIÓ
(Partint de les nostres possibilitats reals o d’altres que s’aportin a posteriori, com ho
farem sempre pot ser millorable i variable, tot i que es fa evident que una
regularització del pla faria obtenir millors resultats i acceptació entre l’alumnat).

 Establir una franja horària setmanal dedicada a la lectura diària. Es proposa la

possibilitat d’habilitar mitja hora després del pati, o l’hora establerta com a
alternativa a la religió.
 Convertir les aules en espais de lectura, una mena d’aules biblioteca. Els armaris
han de tenir llibres. S’han d’adequar les aules als llibres.
 Cal establir algun document (senzill i positiu) on quedi registrat el procés lector
de l’alumne.
 Dignificar l’espai de la biblioteca i concretar la seva reubicació.
 Transferir llibres de la biblioteca a les aules.
 Promoure activitats lectores per a les famílies i per al professorat.

3.3. EXECUCIÓ DEL PLA LECTOR

3.2.1. FASE PRIMERA

 Elaboració del document esborrany per part dels caps de departament de

Llengües.
 Debat i discussió amb el departament.
 Assessorament extern.
 Proposta a Equip Directiu.
 Debat, propostes i canvis.
 Aprovació del document.

3.2.2. FASE SEGONA

 Presentació del document i del projecte al Claustre.

 Aprovació del document pel Claustre.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 8 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

3.2.3. FASE TERCERA

 Implementació del Pla Lector.

4. CONCRECIÓ DEL PLA LECTOR

4.1 OBJECTIUS

1. Fomentar l’hàbit lector i el gust per la lectura.

2. Millorar la comprensió lectora, l’expressió oral i l’expressió escrita.
3. Iniciar treball cooperatiu entre equip de professors que gestionen l’aula: propostes,
gestió, seguiment.
4. Revisar i redefinir la dinàmica del projecte.
5. Augmentar la participació de la comunitat educativa.
6. Ampliar el ventall de lectures de les aules (per tal que hi hagi més possibilitats de triar).

4.2 CALENDARI

1. Presentació del projecte al professorat. (SETEMBRE)

3. Presentació del projecte a les famílies. (SETEMBRE)
4. Presentació del projecte a l’alumnat. (SETEMBRE)
5. Inici de les activitats a l’aula per començar la dinamització. (SETEMBRE)
6. Inici de les sessions pròpiament de lectura (SETEMBRE)
7. Reunions mensuals entre els professors de pla lector per tal de dinamitzar i planificar el
projecte (al llarg del curs 16/17).
8. Avaluació de l’aprofitament de l’alumnat. (final 1r, 2n i 3r trimestre)
10. Valoració global i propostes de millora. (juny 2017)

4.3 RECURSOS

Caldrà disposar a cada aula de grup d’un mínim de 35 llibres. Aquest fons serà el resultat
de:

 L’aportació de les famílies (préstec de l’Ampa).

 L’aportació del fons de l’INS (revistes i alguns llibres).
 L’alumnat pot aportar el seu propi material (préstec de la biblioteca municipal o
d’altres)
 ALTRES FONTS.

Els llibres hauran d’estar exposats, endreçats i classificats a l’aula durant les
hores de lectura per tal de realitzar les sessions de la manera més adient.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 9 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

 Els alumnes agafaran els llibres que llegeixen en començar cada sessió lectora.
Tenint present que l’alumnat potser no estarà sempre en la seva aula ordinària (optatives,
desdoblaments, agrupacions flexibles), cal agilitzar el moment de començar la lectura i fer
que l’alumnat entri i surti ràpidament de les aules, equiparant aquest moment al d’un
canvi d’hora ordinari.
 Càrrecs d’aula (rotatius cada trimestre):
-Bossa-carret del material (2 alumnes per repartir i dos per recollir)
-Etiquetatge per gèneres (tots els alumnes entre les dues primeres sessions) (amb
gomets) (hauran de classificar-ho ells a través de la contraportada).
-...

 TIPUS DE LECTURES

o Els llibres que portin els alumnes han de ser llibres que els agradin i que vulguin
recomanar a d’altres companys: han de ser, per tant, preferentment, llibres que
hagin llegit i que no hagin estat lectura obligatòria a l’INS o al CEIP de procedència.

o L’idioma de lectura és lliure.

o La temàtica i el gènere dels llibres aportats per compartir són de lliure elecció, però
tenint en compte que no són vàlides totes aquelles lectures que fomentin valors
com la violència, la falta de respecte, discriminacions... o que no siguin adients a
l’edat de l’alumne o a l’entorn escolar en el qual es desenvoluparà aquest Pla.

o Alguns exemples de llibres que poden portar i que se’ls pot suggerir als alumnes
són:
- novel·les juvenils.
- còmics (a 1r d’ESO).
- biografies d’esportistes, cantants, artistes....
- llibres monogràfics de ciència (animals, plantes, univers...)
...

 Hi haurà un seguiment dels llibres llegits per cada alumne, siguin propis o prestats
del fons de l’institut que quedarà registrat en el full de registre de lectures de
cada alumne per cada trimestre.

 El mal ús o el deteriorament intencionat d’aquest material serà sancionat en base a

les normes que regulen la convivència del centre.

4.4 HORARI DE LECTURA.

-DILLUNS 11:30 h a 12:30 h 1 ESO

-DIMECRES 9:00 h a 10:00 h 2 ESO

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 10 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

A cada sessió es dedicaran els darrers 10 minuts a omplir el DIARI DE

LECTURA, especificant la data del dia i un text explicatiu de la sessió del dia.
(Tot i això es podran fer les adaptacions que es considerin segons el ritme de les sessions
i l’aprofitament i actitud dels alumnes envers el procés de lectura).

4.5 SEGUIMENT DEL TREBALL DELS ALUMNES

 A partir de la segona sessió els alumnes hauran de triar la lectura que volen fer que
quedarà registrada en la carpeta del professor, on hi haurà el portfoli de seguiment
de cada alumne.

 El seguiment del treball lector de l’alumnat es farà mitjançant el Diari de lectura

(trimestral).

 Cada dia, l’alumnat anotarà en el seu Diari de lectura el títol del llibre que llegeix i
les pàgines llegides. El professor que vetlli aquella hora haurà de prendre nota si hi
ha hagut o no aprofitament de la lectura, per tal de tenir-ho present en el moment
de fer l’informe trimestral. A més a més, a cada sessió, en els darrers 10 minuts, els
alumnes hauran d’escriure en el Diari un resum, explicant què han llegit durant
aquella setmana. Quan un alumne finalitzi la lectura d’un llibre haurà de fer una
valoració personal, tant si s’acaba com si es deixa a mitges.

 Full de valoració del seguiment del PLC de cada alumne. En aquest full es farà un
seguiment de l’assistència, puntualitat, actitud i aprofitament de les sessions
realitzades.

 Full de valoració del grup.

4.6 CONTINGUTS CLAU PRIMER I SEGON CURSOS DE L’ÀMBIT DE

CULTURA I VALORS

Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i
de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE
Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 11 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, no
perjudicar, reciprocitat, imparcialitat...
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.
Dimensió interpersonal
CC21. La dignitat humana. Consideració de la igualtat.
CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres.
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de
comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació,
participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte,
racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals
com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació,
mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau.
Models i exemples de la cultura de la pau...
Dimensió sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de
les cosmovisions del: a) món, b) ésser humà.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu
judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a
expressions de comportaments ètics.
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. La relació entre pensament i acció.
CC38. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).
CC40. Tradicions, costums i creences.
CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú,
compromís, diàleg.

4.7 AVALUACIÓ

L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne.

L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments
d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a
l’adquisició gradual de les competències d’etapa.

El PLC queda emmarcat dintre de l’àmbit de la matèria de cultura i valors

ètics que es desenvolupa al currículum de l’ESO.

La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a

l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana:
Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE
Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 12 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

1. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és

jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen,
les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres.

Aquesta raó comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que
permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre
elles. El grau de complexitat de les tècniques d’avaluació s’ajustarà a cada curs escolar.

Són exemples de tècniques d’avaluació:

 Observació de comportament espontani.
 Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.
 Autoavaluació.
 Avaluacions creuades, mútues.
 Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.
 Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les
persones implicades.
 Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.
 Presentació d’una notícia, un esdeveniment.
 Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a
l’avaluació.

2. Les deu competències inclouen capacitats de diferents tipus i l’aprenentatge

d’aquestes capacitats és dinàmic, obert i en evolució. Les capacitats que integra una
competència són de caràcter:
 Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure
conclusions, dialogar.
 Hàbit: col·laborar, innovar.
 Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s.

Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i

dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició
d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències. Són
exemples d’instruments d’avaluació :

 Pautes d’observació.
 Rúbriques d’elements de descoberta.
 Rúbriques d’autoavaluació i d’interavaluació.

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 13 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Gallecs

4.4.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

(Aquests criteris s’han de revisar i adaptar anualment)

 60% QUALIFICACIÓ SESSIONS

-10% assistència
-10% puntualitat
-20% actitud
-20% aprofitament

 40% QUALIFICACIÓ MEMÒRIA DIARI (TRIMESTRAL)

 El seguiment i aprofitament del Pla Lector per part de l’alumnat es valorarà

mitjançant un informe amb observacions que s’annexarà a les notes trimestrals i
que l’elaborarà el professorat responsable del Pla lector a partir del recull
d’informacions fetes en les sessions de lectura i de l’avaluació del Diari de lectura.

4.5 ACTIVITATS INICIALS

 La primera setmana del curs no hi haurà lectura pròpiament dita, sinó que es
començarà la dinamització del Pla mitjançant activitats com les següents.

1. Presentar el projecte. (Power-point de presentació)

Implicar l’alumnat fent-los aportar idees.

2. Per valorar el punt de partida:

Cal que emplenin la fitxa de dades personals on se’ls fa una enquesta sobre els
seus hàbits lectors.
Fer declaració d’expectatives.

3. Per començar a endegar el projecte:

Fer les presentacions dels llibres disponibles.
Fer els llistats.
Ambientar l’aula.
Dur a terme alguna dinàmica d’animació lectora (murals, ppt, alguna pel·lícula...).

Codi: PLC Elaborat: Coord. Pedagògic PLA LECTOR DE CENTRE

Versió: 2 Revisat: Coord. Pedagògic Aquest document pot quedar
Pàgina 14 de 14
Data: 1-9-16 Aprovat: Coord. Pedagògic obsolet una vegada imprès