Llengua catalana Lectura

2n d’ESO

Què
hi ha
algú?
Jostein Gaarder

"Recordo que vaig tornar a la meva habitació i em vaig asseure davant de la finestra. M'hi vaig
quedar molta estona mirant fixament els estels. Em sembla que rumiava si a la llunyania existia
algun planeta amb vida, o si la Terra era l'únic planeta amb vida de tot l'univers. De totes
maneres, en aquell moment jo era l'única persona que hi havia a casa i això era una mica
avorrit.
Mentrestant, a fora el cel es va anar aclarint una miqueta. Ja no era tan negre, ara era blau
fosc. Com que a casa hi havia molt de silenci, podia sentir com les ones trencaven contra el moll
a baix a la cala de les barques.
En realitat no em feia por la foscor. Estava força acostumat a pensar en l'espai còsmic des que
construïa naus espacials i mòduls lunars. Tot i això, el que va succeir em va ben espantar.
De sobte, un estel fugaç va travessar el cel, semblava que volia caure al jardí, just a davant
meu.
Havia sentit a dir que cada cop que una persona arriba al seu món cau un estel fugaç. Ara li
tocava al meu germanet. Podia ser que aquest estel fos en honor seu?

"Només recordo que vaig veure l'estel i que vaig pensar en el germanet que havia de venir al
món. No puc explicar què va passar realment, però després... De sobte vaig sentir una cridòria
que venia de la pomera del jardí. Durant un segon o dos vaig pensar-me que eren el pare i la
mare que tornaven de l'hospital amb el germanet. Però no era això. Vaig abocar-me a la
finestra i vaig veure un nen penjant de la pomera per la goma del pantaló. Era en Mika.
No em vaig adonar que en Mika havia tingut una sort increïble fins molt més tard. No tan sols
havia caigut a la pomera, sinó que se li havien enganxat els pantalons a l'arbre de manera que
havia quedat suspès a l'aire de cap per avall. Si hagués anat a petar a terra s'hauria fet molt de
mal i si hagués aterrat sobre els rosers de la mare potser hauria estat encara pitjor.
Jo no sabia res de la seva nau espacial. Més endavant em va explicar que en saber que
s'apropava a un planeta amb vida li havia entrat tanta curiositat que havia obert l'escotilla de
la nau.
Em vaig precipitar escales avall, vaig sortir al jardí i vaig córrer cap al nen de l'arbre.
-Deu ser un somni! -va dir en Mika.

Va ser la primera cosa que va dir i ho vaig trobar estrany perquè jo estava completament
despert."
Després em vaig preguntar com és que en Mika podia parlar la meva llengua. Ningú no sap si a
l’univers hi ha vida. I si n’hi ha, ningú no sap si hi ha cap ésser viu que sàpiga parlar. Però si hi
ha vida en algun altre planeta i els que hi viuen poden parlar els uns amb els altres, em costa
de creure, que sàpiguen parlar noruec(...).

És una mica com allò de l’ou que t’he dit al principi. Podem pensar que a d’altres planetes
també hi ponen ous, no és impossible. Però no és probable que en surtin ocells o animals com
els que coneixem nosaltres.

Per sort jo era tan petit aleshores que no em va sorprendre gaire que en Mika parlés noruec.
Quan de sobte cau un nen ben viu del cel, no importa gaire quin llengua parla. El que em va
sorprendre més és que sabés parlar.

-Només és un somni- va repetir.

Jo estava tan esbalaït que tenia un munt de pensaments alhora.¿Qui era el nen de l’arbre? I si
era un somni, ¿era en Mika que somiava o era jo? Però si era un somni d’en Mika, ¿com era
que jo estava ben despert?(...)

-¿qui ets?

Jo tenia la mateixa pregunta a la punta de la llengua i vaig trobar una mica injust que m’hagués
passat al davant. No era pas jo el que havia caigut de sobte al seu jardí i al seu planeta.

- Em dic Joakim- vaig respondre.

- I jo em dic Mika. Per què estàs de cap per avall?

Vaig haver de riure. Em sembla que això el va intimidar una mica perquè es va posar el dit gros
a la boca i va començar a fer la pipa com un nen petit. Encara em va fer riure més.

Jostein Gaarder, Que hi ha algú?

Exercicis
1. Per què en Joakim pensa que en Mika ha tingut una «sort increïble»?

[ ] Perquè ha trobat un planeta amb vida.

[ ] Perquè ha anat a parar a casa seva i es poden fer amics.
[X] Perquè els pantalons se li han enganxat a l’arbre i no s’ha fet mal.
[ ] Perquè sap parlar la llengua d’en Joakim.

2. Quan algú està esbalaït està...

[ ] desanimat.
[X sorprès.
[ ] alleujat.
3. En Joakim pensa que és probable que...

[ ] no hi hagi vida en cap més planeta.

[ ] hi hagi vida en altres planetes, però és impossible que hi existeixin els ous.
[X hi hagi vida en altres planetes, i també ous, però no animals com els que coneixem
nosaltres.
[ ] hi hagi vida en altres planetes, i també ous i animals com els que coneixem
nosaltres.

4. En Joakim troba injust que en Mika li pregunti qui és...

[X perquè en Mika ha entrat al seu jardí i s’hauria de presentar primer.

[ ] perquè en Mika ha entrat al seu jardí sense permís.
[ ] perquè ell no vol revelar el seu nom.
[ ] perquè no està bé parlar de cap per avall.

5. En Mika es posa el polze a la boca perquè...

[ ] no sap què respondre.

[ ] se sent contrariat.
[ ] se sent emocionat.
[X té vergonya d’en Joakim.

6. Marca els CD (color blau) i els CI (color verd) de les oracions, si en tenen.

a) ...se li havien enganxat els pantalons a l’arbre...

b) ...en Mika podia parlar la meva llengua.
c) Jo tenia la mateixa pregunta a la punta de la llengua...
d) ...es va posar el dit gros a la boca...

7. Fes un resum de la lectura (5 línies aproximadament).

En Joakim estava a casa seva quan desobte un estel fugaç va travessar el cel. Aquell
estel fugaç va caure a casa del Joakim. Resulta que en aquell estel hi havia un nen que
va caure al jardí d’en Joakim , més concretament a un àrbre. Els pantalons se li van
enganxar a l’arbre i no es va fer mal. Quan va aterritzar Mika en van tindre una
conversa breu on es preguntaven els noms i en Joakim veia que en Mika era una
mica estrany.