ACTIVITATS. CRNIQUES DE LA VERITAT OCULTA 1. La literatura catalana a l' exili.

(ex 1, pg 323) Elaboreu un esquema amb la segent informaci: a) Cronologia b) Pasos d' acollida c) Autors i obres representatives. d) Publicacions (revistes...)

2. Anlisi de l' obra. 2.1. Trieu 5 contes de cada part i resumiu-ne una anctoda. (326, act 8) 1. La imprevista certesa: El desert: L' Espol tanca el puny permanentment amb un objecte misteris, empresonant la vida. Tot i que finalment se li escapa. La ratlla i el desig: El protagonista t un accident i demana el desig de que la seua casa estiga a la mateixa cantonada i es fa realitat. El principi de la saviesa: Es troba una m en un jard que t una atracci especial pels objectes de la gent. Finalment s d' un filsof. La conscincia, visitadora social: Un ngel se li apareix a la conscincia de l' assass per ell segueix el seu instint i mata.

2. Ver, per inexplicable: El problema de l' ndia: El protagonista deixa passar desapercebudes les costums i la religi de l' ndia i acaba ssent empresonat per haver enganyat a una vaca sagrada. Els catalans pel mn: El protagonista, catal i viatjador, fa un comentari en una festa a l' estranger, en la seua llengua, pensant que ning l' entendr i un lloro li respon en catal. Finalment el lloro i ell recorden amb nostlgia la seua terra. L' arbre domstic: El protagonista se sorprn un mat quan ha crescut un arbre al seu menjador i quan ho diu a la policia se n' assabenta que s un tema d' inters internacional. Histria natural: El protagonista lloga un pis a una ciutat tropical, per est ple d' insectes, rptils i finalment apareix una tigresa. Es queixa i li asseguren que s normal i que se n' ha de fer crrec.

 La fi: Al protagonista li fan una profecia en la qual vaticinen que morir atropellat per una bicicleta. Llavors ell, s' imagina la seua mort en molts detalls.

3. L' escenari desconcertant: Coses aparentment intranscendents: El protagonista es fa un retrat i el fotgraf usa magnesi que causar una flamarada. Van morir tres-centes persones pel foc, tot i que ells es van salvar. La maleta marinera: El protagonista troba una maleta al mar i la porta a la propietria, que diu que s' ha da casar amb ell, que s un sortilegi oriental. Ell li diu que est comproms i la dona li mostra que la seua nvia li s infidel. Feblesa de carcter: Un lladre entra a casa del protagonista i debateixen sobre si l's de la ra s millor que l' s de la fora. El lladre el conven i el protagonista s' uneix a ell. Raspall: El gos d' un xiquet es va menjar el barret del seu pare i van donar-lo. Llavors, el nen descobreix un raspall que s com un gos. Els pares no s' ho creuen fins que un dia els defensa d' uns lladres. Un crim: L' assass va matar a la tia de la seua promesa amb una destral per va quedar absolt de pres justificant que tenia les seues raons i que era un home bondads.

2.2. Busqueu els segents exemples i indiqueu en quin conte els heu trobat (pg 324 act 2) a) Tres frmules del conte tradicional que utilitza Calders.
I vet aqu que em disposava a pujar a la Gran Roda, quan vaig veure que un individu ()

(O ell, o jo, pg 237)

>> Heus aqu, senyor, com vaig haver d' emprendre la recerca del vis perdut.

(El principi de la saviesa, pg 83)

Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, ()

(Fet d' armes, pg 228) b) Tres afirmacions del narrador en qu expressa les seues limitacions, que l' allunyen de l' omniscncia.
El vell, que tenia les mans creuades damunt del puny d' un bast de nusos, va alar-ne una, per expressar n' estic segur-- que tant li feia.

(La ratlla i el desig, pg 52) c) Tres exemples de textos descriptius amb la finalitat de crear ambients.
Les residncies reials d' aquells pasos sn com una mena de parc, on bsties i persones viuen en com, guardant determinades diferncies. Hi ha una gran quantitat d' ocells, elefants de jard, felins, tortugues sagrades i profanes, insectes de la temporada i altres animals, tan rars que arriben a fer respecte.

(Els catalans pel mn, pg. 217)

La casa a la qual fem referncia s' alava en un barri aristocrtic, el propietari era ric i l' arquitecte va tenir les mans lliures per a fer all que ms li plagus. Compr una quantitat considerable de pedra volcnica i d' una mena de granit roig que es troba a la vall de Mxic i amb la combinaci d' aquests dos elements, com a base de la concepci total, reeix a enllestir una obra que era discreta des de tots els punts de vista.

(La revolta del terrat, pg. 120)

Era una casa plantada ran del mar, amb moltes finestres amples i molts vidres: jo mateix vaig acompanyar la m del arquitecte en traar els plnols i li vaig dir que no hi planys la rajola de Valncia, ni els jocs d' aigua, ni cap cosa que pogus atreure la llum del sol. Vaig dir-li que la volia ben blanca i ben neta, perqu l' instint em deia que calia viure en una casa on no pogus ocrrer res d' extraordinari.

(El principi de la saviesa, pg 73)

Per la finestra de la seva mansarda, mira el despuntar del dia en el paisatge de terrats, i el mandrs desplegar-se dels fumerols de cada xemeneia, les tentines de bandera dels l llenols bressoltas per l' oreig de l' alba, i qui sap quin encs que es desprn del perfil d' una muntanya l' inclinen cap a la poesia. (...)

d) Cinc cops d' efecte a partir de situacions sorprenents o paradoxals. El problema de l' ndia: El protagonista enganya a una vaca sagrada. Els catalans pel mn: El protagonista, catal, comenta en una dansa a l' estranger el seu avorriment i un lloro el sorpn contestant-li en la seua llengua. Histria natural: El protagonista lloga un pis aparentement habitable per est ple d' insectes, rptils i fins i tot apareix una tigresa. O ell o jo: L' home es troba a una persona exactament igual que ell en un parc d' atraccions i es comencen a barallar ferotgement. El desert: Al protagonista se li'n va la vida per la boca.

e) Tres fragments en qu la violncia es posa de manifest.

Vaig decidir plantar cara i em pasava lluitant del mat al vespre, amagant-me pels racons amb una fusta a les mans, esperant el pas de qualsevol animal.

(Histria natural, pg. 232)

Semblvem demano perd pel parallel dos gossos que es troben acarats de sobte en tombar la cantonada. () Ens abraonrem l' un contra l' altre com dues bsties ferides. L' abraada de la lluita va posar tant evident la nostra semblana (...)

(O ell o jo, pg. 237-238)

<< Una vella esberlada amb una destral >> () Un senyor de Barcelona () ha partit per la meitat la virtuosa senyora Purificaci molt coneguda i estimada.

(Un crim, pg. 315)

f) Cinc exemples en qu el protagonista, davant del fet inslit i extraordinadri, es decanta per seguir l' ordre establert.
All hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les meves coses que li feien ms goig i les amuntegava en una pila. Ep! Parlem-ne... li vaig dir. Ell es va girar sense sobresalt ni sorpresa, em va mirar de cap a peus i ()

(Feblesa de carcter pg. 306)

Mireu, policia: all hi ha una vaca perduda li vaig dir . Si no la recolliu, far alguna cosa que alterar l' ordre pblic. Que ella ens guardi a vs i a mi, foraster respongu . Les meves mans no sn prou pures per forar la seva voluntat. El que heu de fer s canviar de cam i no causar-li molstia.

(El problema de l' ndia, pg. 213-214)

Va acostar-se'm una dona bruna, vestida amb retalls de seda de colors, i per deu cntims em digu que jo moriria agafat per una bicicleta. Sn deu cntims que es podien pagar de gust.

(La fi, pg. 234)

El foc s' encoman als mobles i al cap de cinc minuts cremava tota la casa, de la qual escaprem l' artista i jo per miracle. Aquell vespre mateix la gent tenia notcies que havia cremat un bloc de cases i que moriren ms de tres-centes persones, totes de bona famlia.

(Coses aparentment intrascendents pg 265)

<<Deu ser ell!>>. Es gira i, en efecte, es topa amb l' ngel. () No facis aix Carelli. Mira que encara hi ets a temps. Ell se' l mira gaireb sense sorpresa.

(La conscincia, visitadora social pg. 68) 3. Ttol. (327 act 9) Expliqueu en forma de text expositiu per qu Calders titula aquest recull Crniques de la veritat oculta, i per qu anomena com ho fa cada part.

Crniques de la veritat oculta s un recull de contes de Pere Calders en el qual usa l' humor i la ironia i normalment t com a protagonista un home somiador que sol tenir un dest amb el qual no hi pot fer res. L' autor ha anomenat el llibre d' aquesta forma perqu una crnica s un fet real, veritat per qu s el que passa i oculta perqu s trata d' una altra visi irreal i fantstica. El nom t molt de sentit perqu en els seus contes a partir d' histries irreals i fantstiques en podem extreure una moralitat real, ell ens mostra la realitat per amagada, oculta com el propi nom del llibre ho diu.

4. Creaci. 4.2. Creeu un gui dramtic a partir d' un dels contes d' aquest llibre. La segent histria narra un fet extraordinari que li va passar a un individu amb molts de secrets, per, aquest es de ben segur el ms increble. Un dia ell, al llevar-se, va presenciar al menjador de casa seua un fet inslit, de gran inters mundial. Llavors preocupat, perqu no podia ser, la broma de ning va anar rpid a trobar a la policia: Hola! En qu el podem ajudar? el va rebre un policia de grans bigotis i amb una elegncia inexplicable. Estic molt preocupat. Vinc a fer-vos saber que en menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge de la meva voluntat. Un arbre que em molesta, amb arrels que es claven a les rajoles i unes branques que premen contra el sostre. No pot sser va dir el capit molt sorprs. S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per l' arbre s all, prenent llum i fent-me nosa. quan va pronunciar aquestes paraules va irrita fora el capit i va donar una gran cop a la taula ple de rbia. El capit va agafar a l' home per la solapa de la camisa tot dient-li:

 No pot sser! va repetir Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Compreneu? Hauriem de repassar tot el que han dit els nostres savis, pensadors i intelectuals i per si fora poc, perdrem molt de temps. Estarem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses increbles i fora de lloc! Els revolucionaris tornarien a discutir sobre la divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia ens declararia la guerra per aquest fet. Entens el qu et vull dir? S. Per deixant de banda aix, he tocat l' arbre amb les meues mans, l' he vist amb els meus ulls, aquell arbre s a casa meua. Vinga, vinga, oblideu-ho! Solucionarem aquest problema. Tot i aix, no conteu a aix a ning. Aquesta confessi ha de quedar entre nosaltres. Tranquil! L' Estat recompensar b el vostre silenci respecte el tema. digu el capit mentre arreglava un xec per a comprar el silenci de l' individu. Que s d' inters nacional, aix? vaig preguntar-li en un atac de mala conscincia. I tant que s! va afirmar el capit segur i sense dubtar. Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria faria qualsevol cosa, d' acord? Al cap d' uns dies va rebre una carta del monarca, donant-li les grcies per tot el que havia fet, i amb aix ja se sentia suficientment ben pagat.

5. La vida i l' obra de Pere Calders. Treball en equip. Elaboreu una presentaci en PowerPoint sobre la vida i l' obra de Pere Calders.