PRÀCTICA F1 DEL 18 AL 21 DE SETEMBRE 2017

INTRODUCCIÓ AL LABORATORI DE FARMACOLOGIA EXPERIMENTAL

INTRODUCCIÓ

MANIPULACIÓ D’ANIMALS

La manipulació d’animals de laboratori forma part dels requeriments mínims dels investigadors
que s’inicien en el treball experimental. La Farmacologia Experimental és un camp al qual s’hi
dedica una bona part dels farmacòlegs, i la manipulació d’animals constitueix una part important
de la seva formació i cada cop més donada la importància que tenen els estudis “in vivo” en
l’avaluació de noves molècules amb potencial terapèutic.

És per això que durant aquesta pràctica us iniciareu a la manipulació dels animals, utilitzant
aquelles especies més freqüents en un laboratori de Farmacologia Experimental, la rata i el ratolí.
És molt important una bona manipulació dels animals per dur a terme una bona administració.
De fet aquest és el pas més important per tal de fer una administració correcte i evitar el patiment
innecessari dels animals.

VIES D’ADMINISTRACIÓ

Les vies enterals utilitzen la forma natural d’absorció de substàncies que és l’intestí, però això no
significa que aquestes substàncies s’administrin únicament per la boca (via oral, per os o p.o.), sinó
que també es poden dipositar directament en altres trams de l’intestí, com ara el recte, per l’anus
(via rectal). L’administració d’una substància per via oral es pot dur a terme mitjançant la ingestió
voluntària per part de l’animal, però en molts casos el gust poc agradable dels fàrmacs obliga a la
utilització de sondes per a l’administració forçada.

La via parenteral implica el trencament de barreres de l’organisme, com ara la pell i les mucoses, per
dipositar les substàncies en teixits o cavitats internes. Les vies parenterals més usuals són: la via
intravenosa (i.v.), la via intramuscular (i.m.), la via intradèrmica (i.d.), la via subcutània (s.c.) i la via
intraperitoneal (i.p.). La injecció subcutània, per sota de la pell, és la més senzilla i tolerada, però
l’absorció per aquesta via és lenta. La injecció intraperitoneal permet que el fàrmac assoleixi
ràpidament la circulació sistèmica gràcies a la gran superfície d’absorció; aquesta és la via d’elecció
en rosegadors, ja que són animals en els quals la via intravenosa és d’accés difícil i la via
intramuscular limita molt els volums màxims d’injecció.
PREPARACIÓ DE SOLUCIONS

Un altre requeriment important per al farmacòleg experimental és el coneixement de la preparació

de solucions a concentracions determinades, és a dir, una certa quantitat de substància dissolta
en un determinat volum. Les unitats utilitzades per expressar una concentració poden ser físiques
o químiques. Les unitats físiques representen la concentració en unitats de massa per volum, és
a dir, grams, mil·ligrams, etc. per litre, mil·lilitre, etc. Sovint s’utilitza el terme percentatge per a
definir la concentració en unitats físiques, que representa la quantitat de solut en grams per 100
ml de dissolució. Les unitats químiques de concentració més utilitzades són la molaritat i la
normalitat. La molaritat indica la quantitat de mols de solut per litre de dissolució, mentre que la
normalitat representa la quantitat d’equivalents-gram per litre de dissolució. La quantitat en mols
d’un solut es pot calcular fàcilment a partir del pes molecular de la substància (P.M. o M.W.), que
s’expressa en grams per mol. La quantitat en equivalents-gram també es pot calcular de forma
senzilla a partir del pes equivalent, que és la quantitat en grams d’un solut que pot cedir o captar
1 mol d’electrons; el valor del pes equivalent es calcula com al quocient entre el pes molecular i
la valència.

CÀLCUL DE DOSIS

En general, la quantitat de fàrmac que s’administra a un animal depèn del seu pes i, en
circumstàncies especials, de la seva superfície corporal. Així, la dosi que s’ha d’administrar
s’expressa de manera genèrica en quantitat de fàrmac per unitat de pes de l’animal, normalment
en mg per kg.

Sovint els fàrmacs poden presentar-se en solució, i no sempre la concentració d’aquesta solució
s’expressa en mg per litre, sinó que és més freqüent l’expressió en percentatge i, de vegades, en
unitats químiques. Per tant, és important saber calcular el volum que s’ha d’administrar d’una
solució per tal de donar la dosi adequada.

OBJECTIUS

Els objectius de la pràctica són els següents:

1. Manipulació d’animals de laboratori (rates i ratolins). Administració oral, intraperitoneal i

subcutània. Deguda la dificultat d’aprenentatge per a l’administració intra venososa, aquesta
s’explicarà però no es durà a terme.
2. Utilització adequada de material divers de laboratori.
3. Resolució de problemes pràctics (autoaprenentatge).
METODOLOGIA

MANIPULACIÓ D’ANIMALS DE LABORATORI. VIES D’ADMINISTRACIÓ

Via oral de la xeringa tan ràpidament com sigui

Per a l’administració de substàncies per via possible i s’enretira la sonda suaument.
oral forçada en ratolins i rates s’utilitzen unes
sondes metàl·liques de punta arrodonida, de
diferent mida segons l’espècie. Aquestes
sondes s’acoblen a una xeringa i es manipulen
com si fossin l’agulla en una injecció. Un cop
s’han carregat la sonda i la xeringa amb el
volum adequat de solució, s’immobilitza
l’animal agafant-lo per la pell del dors amb
tota la mà (rata) o amb els dits polze i índex
(ratolí), de manera que el cap, el coll i el tòrax
formin una línia recta. A continuació
s’introdueix la sonda per la boca suaument,
buscant el pas cap a l’esòfag i l’estómac fins
que s’han introduït tres quartes parts de la Figura 1.

sonda, i a continuació es dispensa el contingut

Via subcutània
Amb els dits polze i índex, s’agafa un plec de
pell de la part dorsal de l’animal i s’introdueix
l’agulla en la base del plec, sempre en direcció
paral·lela al cos de l’animal. S’ha de notar
l’entrada del líquid amb les mans o
simplement observant la formació d’un bony
en la zona d’injecció.

Figura 2.
Via intraperitoneal
L’animal s’ha d’immobilitzar igual que en l’administració oral, però en aquest cas s’ha d’assegurar la
part inferior de l’animal perquè estigui prou immobilitzada. El punt d’injecció es localitza en el
quadrant inferior dret de l’animal, lateral a la línia mitja.

Figura 3. Administració intraperitoneal Rata i

ratolí

Via intramuscular
L’animal s’ha d’immobilitzar tal com mostra la figura , i s’ha d’assegurar la part inferior de l’animal
perquè estigui prou immobilitzada. El punt d’injecció es localitza en el punt a on la massa muscular
és major.

Figura 4
 Per dur a terme l’administració intravenosa és
necessari immobilitzar l’animal de forma
Via intravenosa segura deixant lliure la cua, que és a on es fa
l’administració intravenosa. Tal com es pot
veura a la Figura 5 l’animal s’introdueix en una
capsa de metacrilat d’on tant sols surt la cua.
Donat que no és una administració fàcil, cal
començar a administrar per la inferior de la
cua per tal de que si la vena es col·lapsa
puguem fer altres intents.

Figura 5

PROBLEMES PRÀCTICS

1. S’ha d’administrar 2 mg d’un compost nou amb efectes antihistamínics a un hàmster de 150
g. Aquest compost es troba en solució i la seva concentració és de 0,5%. Quin volum d’aquesta
solució haurem d’injectar al hàmster i quina dosi representa la quantitat administrada? Solució:
Volum = 0,4 mL; Dosi = 13,3 mg/kg
2. Estem preparant un experiment en el que hem d’avaluar l’activitat metabòlica en ratolins sota
la influència de Fenobarbital (FB)? La dosi de FB en aquest cas és de 80 mg/kg. Tenim el FB
en pols per tant hem de preparar una solució adient per tal de no administrar més de 0,1
mL/10 g pes del ratolí. Quina hauria de ser la concentració d’aquesta solució? Solució:
concentració solució= 0,8%.
3. Per poder dissoldre un fàrmac requerim fer-ho en una solució de DMSO a l’1% (pes/volum;
p/v). Si en volem preparar 150 mL, quina quantitat (mL) de DMSO hem d’utilitzar? Pes
molecular: 78,13 g/mol i densitat 1,1 g/mL. Solucio: 1,36 mL de DMSO.
4. S’ha de preparar una solució d’un fàrmac experimental nou a un grup de 10 ratolins (25 g
pes) durant 10 dies per tal d’avaluar la seva activitat antiinflamatòria. Se sap que aquest
compost és estable en solució. Si la dosi a administrar és de 0,8 mg/Kg/dia, quin volum
d’aquesta solució hauríem de preparar i a quina concentració? Solució: Volum= 25 mL;
concentració 0,008%
5. Cal administrar 1 mg/kg de noradrenalina a una rata anestesiada però només es disposa de
bitartrat de noradrenalina. ¿Quina solució s’ha de preparar del bitartrat per a poder injectar la
dosi indicada de noradrenalina en un volum de 0,1 ml per 10 g de pes de l’animal?
P.M. bitartrat de noradrenalina = 319,3; P.M. noradrenalina = 169,18. Solució: 0,019% NA